Algèria - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Algèria - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
28°
N, 1°
28°N
1°E
28; 1
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «
(1213) Algeria
».
Algèria
الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية
(ar)
الجزائر
(ar)
Bandera
Escut d
armes
Tipus
estat sobirà
país mediterrani
república popular
país
Himne
Kassaman
Lema
Amb el poble i per al poble
Lloc
28°
N, 1°
28°N
1°E
28; 1
Capital
Alger
Conté la subdivisió
Aïn Témouchent
Beni Abbes Province
(en)
Bordj Baji Mokhtar Province
(en)
../... 58+
Població humana
Població
46.164.219
(2023)
(19,38
hab./km²
Gentilici
algerià
Idioma oficial
àrab
amazic algerià estàndard
Religió
islam
Geografia
Part de
França
(–1962)
Superfície
2.381.741 km²
Banyat per
mar Mediterrània
Punt més alt
Tahat
(2.918 m)
Punt més baix
Chott Melrhir
(−40 m)
Limita amb
Marroc
oest
Mauritània
sud-oest
Sàhara Occidental
oest
Itàlia
Tunísia
est
Níger
sud-est
Mali
sud-oest
Líbia
est
Espanya
Dades històriques
Creació
3 juliol 1962
Esdeveniment clau
1r novembre 1954
Guerra d'Algèria
18 març 1962
Acords d’Évian
25 setembre 1963
Guerra de les Arenes
11 gener 1992
Guerra Civil Algeriana
Dia festiu
Festa del sacrifici
10 dhu-l-hijja
Id al-Fitr
2 xawwal
Independence Day
(en)
5 de juliol
Aixura
10 de muhàrram
Màwlid an-Nabí
12 Rabi' al-awwal
(en)
Cap d'Any
1 de gener
cap d'any musulmà
Muhàrram
Dia Internacional dels Treballadors
1 de maig
Yennayer
12 de gener
Revolution Day
(en)
1r de novembre
Isra i Miraj
27 Rajab
(en)
Organització política
Forma de govern
sistema semipresidencial
Òrgan executiu
govern d'Algèria
Òrgan legislatiu
Parlament d'Algèria
President
Abdelhaddjid Tabboune
(2019–)
Primer ministre
Sifi Ghrieb
(en)
(2025–)
Màxima autoritat judicial
Supreme Court of Algeria
(en)
Membre de
Lake Chad Basin Commission
(en)
Fons Monetàri Àrab
Àrea Continental Africana de Lliure Comerç
../... 30+
PIB nominal
163.472.233.246 $ (2021)
Moneda
dinar algerià
Identificadors descriptius
Fus horari
UTC+01:00
Domini de primer nivell
.dz
Prefix telefònic
+213
Telèfon d'emergències
14
17
1548
1055
Codi país
DZ
Lloc web
el-mouradia.dz…
Algèria
àrab
الجزائر
al-Jazàir
IPA
[ælʤæˈzæːʔir]
amazic
ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, [Dzayr]
[ˈdzæjər]
), oficialment
República Democràtica Popular d'Algèria
àrab
الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية
al-Jumhūriyya al-Jazāʾiriyya ad-Dīmuqrāṭiyya ax-Xaʿbiyya
), és un estat del nord d'
Àfrica
. És l'estat més gran del continent i de la riba mediterrània, així com el desè estat més gran del món en termes de superfície.
Limita, al nord, precisament, amb la
mar Mediterrània
, a l'est amb
Tunísia
Líbia
, a l'oest amb el
Marroc
i el
Sàhara Occidental
i al sud amb la part
sahariana
de
Mauritània
Mali
i el
Níger
. La capital n'és
Alger
i les ciutats principals són
Orà
Constantina
Annaba
. Hi ha serralades importants que divideixen el país entre la zona costanera i el desert del
Sàhara
Algèria és membre de les
Nacions Unides
, de la
Unió Africana
, de la
Lliga Àrab
i de l'
OPEP
. També va contribuir a la creació de la
Unió del Magrib Àrab
. Constitucionalment, Algèria es defineix com un estat
àrab
amazic
Història
modifica
Article principal:
Història d'Algèria
Prehistòria i història antiga
modifica
Les restes humanes més antigues trobades a l'actual Algèria són les del jaciment d'
Aïn El Ahnech
, datades de fa 1,8 milions d'anys. Posteriorment, hi apareixen diferents cultures paleolítiques fins que el
Neolític
s'hi introdueix amb la cultura
capsiana
, testimoniada des del 6800 aC i considerada antecessora dels actuals
amazics
. Sota la influència i, en algunes èpoques, la dominació de
Cartago
, es va formar al nord el regne de
Numídia
. Al
200 aC
, van passar a formar part de l'
Imperi Romà
La islamització d'Algèria
modifica
La caiguda de
Roma
després de la invasió dels
vàndals
, i la inestabilitat durant el període
romà d'Orient
, van comportar la reconstitució d'alguns dels principats amazics, que es van resistir a l'ocupació dels
omeies
musulmans entre els anys 670 i 708.
Els personatges més coneguts d'aquest conflicte van ser el rei cristià
Kosayla
, que va vèncer Sidi Ocba ibn Nafaa l'any 689, a prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, anomenada la
Kàhina
, que, al capdavant dels amazics, va infligir, en la Batalla de Meskiana de 693, una severa derrota al cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn a Noman, que van retirar-se fins a
Trípoli
Després de la conquesta musulmana, els ciutadans del territori van adoptar la religió islàmica (per rebre protecció contra els atacs dels nòmades) i, progressivament, van adquirir la llengua
àrab
. El mestissatge lingüístic i el contacte entre l'
amazic
, el
fenici
, el
llatí
, l'
àrab
, el
castellà
, el
turc
i el
francès
va donar lloc a l'àrab algerià (i a l'àrab magrebí en general) que ha evolucionat fins a l'actualitat, així com la
llengua amaziga
Quant a la immigració àrab a l'
Àfrica del nord
, va ser de poca importància excepte en les dues regions exteriors d'Algèria,
Kairuan
Tànger
. Una gran part de la població de llengua àrab és d'origen amazic, ja que la contribució demogràfica
àrab
hi va ser limitada.
La primera part de la conquesta musulmana de la península ibèrica va ser conduïda per un contingent amazic compost gairebé tot per conversos, entre ells el cap
Tàriq ibn Ziyad
, que va donar el seu nom al penyal de
Gibraltar
(«Djebel Tariq»).
A començaments del
segle
viii
, davant de la dominació omeia de tot el
Magrib
, diverses tribus amazigues van començar a unir-se entorn d'Abu Qurra i es van rebel·lar contra l'ocupació àrab. La seva lluita va continuar sota diverses dinasties kharis amazigues en un conflicte que va durar prop d'un segle.
Al
segle
, Ubayd Allah al-Mahdi va fundar la dinastia
fatimí
a la baixa
Cabília
. Els fatimites van establir la seva autoritat a l'
Àfrica del nord
entre el 909 i el 1171 i van fundar un califat dissident dels
abbàssides
de
Bagdad
Aquest regne va estar marcat per nombroses revoltes del
kharigisme
, especialment la d'Abu Yazid encapçalant les tribus amazigues en el 944, i que va infligir la més severa victòria contra l'armada fatimita, debilitada i vulnerable, i prengué la ciutat de Kairuan. La revolta va ser vençuda per Ziri ibn Manad, al capdavant de les tribus Sanhadjes, que va rebre el lloc de governador del Magrib central per haver salvar l'imperi. El seu fill, Bologhine ibn Ziri, va heretar el control d'
Ifríqiya
el 972 i els
zírides
hi van regnar uns dos segles.
A partir del 1048, en temps d'
Ibn Khaldun
, algunes tribus àrabs hilalianes del sud van emigrar a l'Àfrica del nord i van ser enviats pel poder fatimita per reprimir els zirides i hamadites. En onades successives, van envair algunes grans ciutats, que van saquejar i destruir. A Algèria, aquestes tribus del sud es van aliar amb algunes tribus locals. Aquests dos regnes, pròspers en aquell temps, es van empobrir enormement a causa d'aquestes incursions. Els zirites van canviar la seva capital de
Kairuan
a Mahdia, i els hamadites, d'Al-Quala a
Bugia
Algèria estava llavors sota el control dels
almoràvits
en una petita regió de l'oest, sota els hamadites al centre, i sota els zirites a l'est. El 1152, una nova dinastia amaziga musulmana, els
almohades
, va vèncer definitivament els poders regnants. Estaven dirigits per
Muhammad Ibn Tumart
, el seu cap espiritual, a qui succeeix
Abd En-mumin
. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos de la
Mediterrània
, i unificaren el Magrib i
Al-Àndalus
fins al 1269. A través de les grans ciutats del litoral (
Bugia
Annaba
Alger
…), es van obrir a l'occident cristià amb què van mantenir estrets intercanvis comercials.
La caiguda dels almohades va marcar un gir en les relacions amb els països cristians del nord, que s'organitzaren per a la
conquesta
mentre que el mite de la invencibilitat musulmana s'esfondrà. Al Magrib, s'imposen unes dinasties
zenetes
, com els Merinides de
Fes
en l'actual
Marroc
, i els Abdelwadides de
Tilimsen
en l'Algèria actual. Els Hafsides aconsegueixen
Tunísia
i l'est d'Algèria. Aquestes dinasties van ser pròsperes en el
segle
xiii
i XIV, però van patir la pressió de l'apogeu d'
Espanya
Portugal
cap a la fi del
segle
xv
. Debilitat, llavors, per lluites internes per a l'accés al tron, l'Imperi almohade va veure'n minvat el poder i els seus dominis es van descompondre progressivament.
Arran de la victòria definitiva de les tropes dels
Reis Catòlics
el 1492, una part de la població d'
Al-Àndalus
és obligada a fugir de la
península Ibèrica
. Si bé els
mudèjars
ja havien començat a emigrar al final del
segle
xv
, l'emigració cap al
Magrib
s'intensifica a partir de la Pragmàtica del 1502 que els obligava a convertir-se al
catolicisme
, però sobretot a partir de la seva
expulsió
completa el 1609. Els
moriscs
es van refugiar majoritàriament tant al Marroc com a Algèria, països que desconeixien per complet.
Domini otomà
modifica
Vegeu
Llista de governants d'Algèria
Durant 300 anys, des del començament del
segle
xvi
, Algèria va ser una província de l'
Imperi Otomà
sota una regència que tenia
Alger
com la seva capital (vegeu
Dey
). Durant aquest període, el modern estat algerià va començar a emergir com un territori diferent entre
Tunísia
i el
Marroc
. Algèria i els seus voltants, coneguts col·lectivament com a
Barbaria
, van ser bases per a la pirateria del
mar Mediterrani
, així com per a l'esclavitud dels cristians.
Història moderna
modifica
El
9 de juny
del
1830
França
va envair el país, seguint els dictats de l'
imperialisme
de l'època. De nou, la resistència hi va ser molt dura. Els francesos van reprimir amb brutalitat els líders locals, que clamaven contra una dominació estrangera i, a més, no musulmana. Molts francesos van traslladar-se al país africà i es van establir a les millors terres de conreu. El règim imposat discriminava els nadius en el terreny social, econòmic i polític.
El
Front d'Alliberament Nacional d'Algèria
va començar una guerra de guerrilles per aconseguir la independència, la
Guerra d'Independència d'Algèria
; va proclamar
Ferhat Abbas
president del Govern Provisional de la República Algeriana, i el
3 de juliol
del 1962 Algèria va aconseguir la independència.
Història d'ençà la independència
modifica
El 1962, va començar un període de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del
socialisme
. Fins al 1988, no es va permetre la legalització d'altres partits polítics diferents al que exercia el poder.
El
1991
, el
Front Islàmic de Salvació
(FIS), un moviment fonamentalista, va guanyar la primera volta d'unes eleccions. Es va declarar l'estat d'emergència per impedir que arribés al govern, fet que va acabar en una violenta guerra civil. Les massacres generalitzades no van acabar fins a la pau i la consegüent realització d'eleccions el
1997
, on va ser escollit l'actual dirigent:
Abdelaziz Bouteflika
. La
Cabília
continua sent un focus d'agitació a causa de la discriminació de la cultura
amaziga
, majoritària en aquesta regió.
A les
eleccions presidencials algerianes de 2019
Abdelmadjid Tebboune
va ser escollit en primera volta,
sent reelegit a les
eleccions presidencials algerianes de 2024
Altres partits
modifica
Rassemblement pour la culture et la démocratie
Geografia
modifica
Article principal:
Geografia d'Algèria
Mapa topogràfic d'Algèria.
Algèria té un total de 6.343 quilòmetres de fronteres amb els següents estats:
Líbia
(982 quilòmetres),
Mali
(1.376 quilòmetres),
Mauritània
(463 quilòmetres),
Marroc
(1.559 quilòmetres),
Níger
(956 quilòmetres),
Tunísia
(965 quilòmetres) i
Sàhara Occidental
(42 quilòmetres).
La part septentrional d'Algèria és un gran altiplà allargat, en el qual es formen nombroses depressions, limitades pels alts vorells
muntanyosos
al nord i al sud. Les
muntanyes de l'Atles
s'estenen al nord del país i estan formades per dues
serralades
de plegament: la septentrional, anomenada
Atles del Tell
, i la meridional, anomenada
Atles saharià
. Entre ambdues, queda l'altiplà o altiplà interior. Al sud de l'Atles saharià, comença el
desert del Sàhara
, que ocupa la major part del país i presenta un relleu molt variat, per la presència d'antigues muntanyes molt treballades per l'erosió eòlica. Des del litoral a l'interior cal distingir: les petites planes costaneres, molt reduïdes per la proximitat de les muntanyes a la
Mediterrània
, entre les quals destaquen la Mitidja (Alger), la vall del baix
Chéliff
, i les conques d'
Oran
Skikda
Annaba
; el Tell; els
altiplans
, amb les seves depressions, cobertes en part per llacs salats; l'Atles saharià, i la zona desèrtica. Els
rius
algerians conserven un cabal gairebé regular únicament al nord muntanyós i, a l'
estiu
, pateixen un fort estiatge. Molts rius de l'interior no arriben a desembocar al
mar
, sinó que desguassen a les depressions del terreny, on formen marjals i
llacunes
salobres en evaporar-se. Cap riu d'Algèria no és navegable, ni tan sols els de la zona septentrional, la secció inferior dels quals és coberta de
fang
. Tanmateix, s'usen per a la
irrigació
. El principal riu d'Algèria és el
Chéliff
, al nord.
Divisió administrativa
modifica
Algèria es divideix actualment en 48
wilayes
províncies
), 553
daries
comtats
) i 1541
baladiyahs
municipis
). La capital i la ciutat més gran de cada wilaya, daira i baladiyah algerianes tenen sempre el mateix nom que la wilaya, daira o baladiyah on està situada. De la mateixa manera, s'aplica per a la daira més gran del wilayat o la baladiyah més gran de la daira.
Segons la constitució algeriana, un wilayat és una "col·lectivitat territorial" que gaudeix de certa llibertat econòmica. La APW o L'Assemblée Populaire Wilayale (Parlament Popular de Wilayale), és l'entitat política que regula una província. Un "
vali
" (
prefecte
) dirigeix cada província. Aquesta persona, l'elegeix el president d'Algèria per manejar les decisions de la APW.
L'APW té també un president, que és elegit pels membres de l'assemblea.
Les divisions administratives han canviat diverses vegades des de la independència de la nació. En afegir nous wilayes, la numeració de velles províncies s'ha mantingut, d'aquí l'ordre no alfabètic. Amb la seva ordenació numèrica oficial, (des del 1983) es llisten actualment així:
Províncies d'Algèria
Província d'Adrar
Província d'Ain Defla
Província d'Aïn Témouchent
Província d'Alger
Província d'Annaba
Província de Batna
Batna
Província de Bechar
Província de Bugia
Província de Biskra
10
Província de Blida
11
Província de Bordj Bou Arreridj
12
Província de Bouira
13
Província de Boumerdès
14
Província de Chlef
Ténès
15
Província de Constantina
16
Província de Djelfa
17
Província d'El Bayadh
18
Província d'El Oued
19
Província d'El Tarf
20
Província de Ghardaïa
21
Província de Guelma
22
Província d'Illizi
23
Província de Jijel
24
Província de Khenchela
25
Província de Laghouat
26
Província de Mascara
27
Província de Medea
28
Província de Mila
29
Província de Mostaganem
30
Província de M'Sila
31
Província de Naama
32
Província d'Orà
33
Província d'Ouargla
34
Província d'Oum el Bouaghi
35
Província de Relizane
36
Província de Saïda
37
Província de Setif
38
Província de Sidi Bel Abbes
39
Província de Skikda
40
Província de Souk Ahras
41
Província de Tamanghasset
42
Província de Tebessa
43
Província de Tiaret
44
Província de Tinduf
45
Província de Tipaza
46
Província de Tissemsilt
47
Província de Tizi Ouzou
48
Província de Tlemcen
Ecologia
modifica
Gran part d'Algèria està ocupada pel
Sàhara
, dividit segons la
WWF
en quatre
ecoregions
de
desert
: l'
estepa del Sàhara septentrional
al sud de l'Atles, el
desert del Sàhara
a la meitat sud del país, la
zona muntanyosa xeròfila del Sàhara Occidental
al massís d'
Ahaggar
, l'altiplà del
Tassili n'Ajjer
, al sud-est, i l'
estepa i sabana arbrada del Sàhara meridional
a l'extrem sud. Al nord del país, el
bioma
dominant és el
bosc mediterrani
, amb el
bosc mediterrani nord-africà
al nord i l'
estepa arbustiva mediterrània
al sud, així com un enclavament de
bosc sec mediterrani d'acàcies i argànies
a l'extrem oest. La diversitat d'Algèria es completa amb el
bosc muntanyós nord-africà
de
coníferes
a les muntanyes de l'
Atles
i el
salobrar del Sàhara
en diverses
zones humides
disperses.
Llengües
modifica
La llengua oficial és l'
àrab
estàndard i, de 2002 ençà, l'
amazic
també és llengua nacional.
A Algèria, hi ha un total de 18 llengües, totes vives en l'actualitat.
Llengua de signes algeriana
: influïda per la llengua de signes que es fa servir a
Oujda
, al nord del
Marroc
Llengües àrabigues
Àrab estàndard
. Poc usat per la població i desconegut per alguns.
Àrab algerià
: és la varietat d'
àrab dialectal
amb més parlants a Algèria, 20.400.000.
Àrab hassania
: 150.000 parlants a Algèria.
Àrab saharià algerià: parlat a la frontera amb Marroc, a les muntanyes de l'
Atles
, al nord-est de
Medea
, al sud-est de
Righ Wadi
, i a la serralada de
Tademait
, incloent-hi la ciutat de
Tamanrasset
Llengües amazigues
Cabil
: 2.537.000 parlants a Algèria. Parlat sobretot a la zona de la Cabília occidental. També és anomenat
tamazight
Tachawit
: 1.400.000 parlants a Algèria. Parlat al sud i sud-est de la Gran Cabília, a les muntanyes
Aurès
Chenoua
: 4.764 parlants a Algèria. Als pobles de
Cherchell
Hamadia
Gouraya
Damous
Oued Damous
Larhat
Marceau
Sidi Amar
Nador (Algèria)
Tipaza
Sidi Mousa
Ain tagourit
Llengües Mzab-Wargla
Tagargrent
: 5.000 parlants a Algèria. Es parla al sud de
Constantina
, a prop de
Mzab
. Els seus principals centres són
Ouargla
N'Goussa
. Els
haratí
(esclaus dels ouargli) parlen el tarayit, un possible dialecte del tagargrent.
Gurara
: 40.000 parlants a Algèria. Llengua aïllada, al voltant de
Timimoun
, proper a la regió
Touat
i al sud-oest de
Mzab
Tumzabt
: 70.000 parlants a Algèria. Es parla a la regió de
Mzab
, a set oasis. La seva zona principal és
Ghardaia
Temacine Tamazight
: 6.000 parlants a Algèria. Es parla a prop de
Tamacine
Tamelhat
Ghomra
Megarine
Tidikelt
: 9.000 parlants a Algèria. Es parla a la zona al voltant de
Salah
Tit
, al sud d'Algèria.
Taixelhit
: parlat al sud d'Algèria, a prop de la frontera amb el Marroc, entorn de
Tabelbala
Llengües tuareg
Tamahaq
o tahaggart: 25.000 parlants a Algèria. Es parla a
Hoggar
Ghat
, l'àrea de la muntanyosa àrea al sud de
Tamanghasset
, a prop de la frontera amb el
Níger
Kidal Tamasheq
Tamazight de l'Atles central
: parlat a l'àrea muntanyosa de l'Algèria occidental, i a les valls de
Taza
, a prop de la frontera marroquina.
Tarifit
: parlat a la costa, a la zona entre
Alteria
Arzew
Llengües songhai
Korandje
: parlat a la regió de l'oasi Tabelbala.
Tadaksahak
: 1.800 parlants a Algèria.
Francès
: 110.600 parlants a Algèria.
Economia
modifica
Article principal:
Economia d'Algèria
Els seus principals recursos són: el
petroli
, el
gas
, el
ferro
, el
zinc
, la
plata
, el
coure
i els
fosfats
. Un 25% de la població activa es dedica a l'
agricultura
i la
pesca
. L'economia va créixer un 6% l'any 2005. La taxa d'atur és del 17,1% (2005).
Els
combustibles fòssils
són la principal font d'ingressos d'Algèria, i representen aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del
PIB
, i un 98% dels ingressos de l'exportació en 2006. En la classificació dels països amb més reserves de petroli, ocupa la posició número 14, emmagatzemant uns 11.800 milions de barrils de cru, però es considera que la quantitat actual de les reserves és fins i tot superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units va informar que, el 2007, Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 bilions de peus cúbics de gas natural, el vuitè país del món amb més reserves d'aquest combustible.
Els indicadors econòmics i financers van millorar a mitjans dels anys 1990, a causa, en part, de les reformes polítiques recolzades pel
Fons Monetari Internacional
, i una renegociació del deute extern amb el
Club de París
. L'economia d'Algèria es va beneficiar el 2000 i el 2001 amb l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, i donà com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, rècords elevats en els intercanvis comercials i una reducció del deute. Tanmateix, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atreure les inversions, i augmentar el nivell de vida de la ciutadania van tenir poc d'èxit. El 2001, el govern va signar un tractat d'associació amb la
Unió Europea
que li suposaria menors tarifes i que permetria augmentar el comerç. El març del 2006,
Rússia
va acceptar perdonar 4.740 milions de dòlars nord-americans de deute de l'època soviètica
durant una visita del president
Vladímir Putin
al país, la primera que realitzava un líder rus en mig segle. En compensació, el president algerià
Bouteflika
va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèries i altres armes per valor de 7.500 milions de dòlars, segons l'agència russa
Rosoboronexport
10
Algèria, el 2006, va decidir pagar el deute que tenia amb el Club de París abans del temps estipulat, i que ascendia a vuit mil milions de dòlars. Això va reduir el deute extern d'Algèria a valors per sota de cinc mil milions de dòlars a la fi de l'any.
Agricultura
modifica
Des de temps dels romans, Algèria ha destacat per la seva fertilitat del sòl, encara que tan sols el 9,4% de la població treballa en l'agricultura.
11
A mitjans del
segle
xix
, es van conrear grans quantitats de
cotó
coincidint amb la
Guerra Civil Americana
, però la seva indústria va patir un retrocés. A principi del
segle
xx
, es van fer esforços per reprendre el cultiu d'aquesta planta, i una petita quantitat de cotó es cultiva encara als oasis del sud. Es produeixen grans quantitats d'una fibra vegetal feta de les fulles de la
palmera nana
. Altres cultius importants són les
oliveres
i el
tabac
Per al cultiu de cereals s'empren més de 30.000 km². La zona del
Tel
és la de major extensió de cultiu de cereals. Durant l'època d'ocupació francesa, la seva productivitat es va veure incrementada substancialment gràcies als
pous artesians
. Els principals cereals hi són el
blat
, l'
ordi
i la
civada
. S'exporten una gran varietat de
fruites
verdures
, especialment cítrics, i també figues,
dàtils
fibra d'espart
suro
. Algèria és el major mercat d'Àfrica d'
avena sativa
Demografia
modifica
Creixement de la població des de
1961
(en milers d'habitants).
Vegeu també:
Immigració algeriana a Espanya
Religió
modifica
El 99% de la població és musulmana, amb majoria
sunnita
12
i uns pocs seguidors de l'
ibadisme
, 350.000
protestants
, 35.000
catòlics
i uns 500
jueus
13
principalment a
Alger
, la resta de la gran població jueva anterior a la creació d'
Israel
que va fugir o va ser expulsada després de la independència.
Turisme
modifica
Ruïnes romanes de
Timgad
, nomenades
Patrimoni de la Humanitat
per la
Unesco
Pintures rupestres de
Tassili n'Ajjer
Patrimoni de la Humanitat
des de 1982.
Algèria és un país que pot ser visitat en qualsevol època de l'any, per a gaudir de les seues platges en estiu o de les muntanyes nevades de la
Cabília
en hivern. Alguns dels llocs més importants per a ser visitats són els
deserts
; aquest país en té el més gran del món.
Malgrat que és un dels estats més moderns d'
Àfrica
, no té una forta visita turística, ja que des de fa 14 anys el grup terrorista
Al-Qaida
hi és una amenaça. No obstant això, l'any 1999, el president algerià va intentar negociar amb aquests grups i va aconseguir disminuir les seves accions terroristes. Avui en dia, encara es mantenen actius uns petits grups, que se situen cap al sud del país. L'actual president va proposar eliminar-los a la darreria de l'any 2007. Tanmateix, l'11 d'abril del 2007 van reaparèixer els atemptats. El govern algerià va anunciar que s'uniria al govern
marroquí
per combatre aquests grups. Addicionalment, compten amb l'ajut dels
Estats Units
i de la
Unió Europea
El president compta amb l'ajut de l'
ONU
, dels tuaregs (militars del desert algerià) i les forces armades algerianes. Les ciutats desèrtiques que no pateixen l'amenaça de la violència són les que estan al nord de
Djanet
. Algunes de les més turístiques són les següents:
Adrar
In Amenas
Tindouf
El Oued
Ghardaia
El goleja
Biskra
. També destaquen les ciutats desèrtiques més modernes de
Hassi Messaoud
Gastronomia
modifica
Plat de cuscús algerià.
La gastronomia algeriana és d'una gran riquesa i diversitat. Està lligada als productes de la terra i ofereix diferents plats segons el lloc i l'estació.
La cuina algeriana és una cuina mediterrània, amb ingredients molt similars als de la
península Ibèrica
. Encara que algunes de les preparacions siguin diferents, hi ha plats comuns que són fàcils de reconèixer.
Entre els plats algerians més coneguts, cal mencionar el
cuscús
, la
chorba
(sopa de xai, amb tomàquet i fideus), la
chekhechoukha
(guisat de trossos de coca, carn, verdures i cigrons),
14
el
berkoukes
(cuscús de grans gruixuts amb llegums i carn), el mthewem, la chtitha, el mderbel, la
dolma
i el
brik
bourek
(com una
coca
fina), entre d'altres. Entre postres i pastissos, hi ha els baghrir, khfaf, tcharek, dziriette, knidelette, kalb ellouz o harissa,
zlabia
(dolç fregit i banyat en xarop), aarayech, makroude, ghroubiya, mghergchette, etc.
El
merguez
, una salsitxa picant de xai, és originari de l'Algèria.
Paratges i monuments d'Algèria
modifica
El carrer de Zighout Youcef a
Alger
(nord)
Les ruïnes romanes de
Timgad
(nord-est).
The Aguelmim Lake, Tikjda, Algeria
Notes
modifica
Referències
modifica
Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans
».
[Consulta: 5 maig 2024].
CIA World Factbook
Rank Order - Area
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2014-02-09.
[Consulta: 25 setembre 2008].
Constitució d'Algèria, Art. 11
(en anglès),
1996.
Moreno
, Sonia
Tebboune, ex primer ministro de Bouteflika, gana las elecciones en Argelia con la mayor abstención de su historia
(en castellà).
ElDiario.es
13-12-2019
[Consulta: 24 maig 2020].
Algeria's Tebboune re-elected with 84% of vote, according to official results
(en anglès).
France 24,
14-09-2024.
[Consulta: 11 juliol 2025].
Cf.
قانون رقم 02-03 مؤرخ في 27 محرم عام 1423 الموافق 10 أبريل سنة 2002، يتضمن تعديل الدستور
Arxivat
2010-12-06 a
Wayback Machine
(àrab)
Loi n° 02-03 du 27 Moharram 1423 correspondant au 10 avril 2002 portant révision constitutionnelle
Arxivat
2011-07-19 a
Wayback Machine
(en francès)
Llengües d'Algèria enumerades pel SIL
Algeria Energy Data, Statistics and Analysis.
(en anglès).
Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government.
[Consulta: 6 agost 2007].
BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy.
».
Russia Intel Brief.
[Consulta: 6 agost 2007].
La Russie efface la dette algérienne
».
RFI actualité. Arxivat de l'
original
el 2011-07-21.
[Consulta: 6 agost 2007].
Algeria
».
CIA - The World Factbook. Arxivat de l'
original
el 2012-10-13.
[Consulta: 6 agost 2007].
Parliamentary Assembly - Working Papers- 2008 Ordinary Session 21-25 January 2008
Council of Europe,
2008,
p.66.
ISBN 9287164266
The Report: Algeria 2008
(en anglès).
Oxford Business Group,
2008,
p.10.
ISBN 1902339096
Fatima Zohra Bouayed,
Cuisine algérienne
, Enag, 1994
Vegeu també
modifica
Arshgul
Enllaços externs
modifica
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites
Viquinotícies
Guia de viatges de
Algèria
Wikivoyage
Presidència de la República d'Algèria
El portal del primer ministeri
Arxivat
2015-08-02 a
Wayback Machine
Fotos d'Algèria
(en anglès)
Patrimoni de la Humanitat
d'
Algèria
La fortalesa (
al-Qal'a
) de Bani Hammad
La ciutat romana de Djemila
El Tassili n'Ajjer
La ciutat romana de Timgad
La ciutat romana de Tipasa
La vall del Wadi Mzab
La Casbah d'Alger
Patrimoni de la Humanitat
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àfrica
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola
Algèria
Aràbia Saudita
Emirats Àrabs Units
Equador
Iraq
Iran
Indonèsia
Kuwait
Líbia
Nigèria
Qatar
Veneçuela
Organització de la Conferència Islàmica
Afganistan
Albània
Aràbia Saudita
Algèria
Azerbaidjan
Bahrain
Bangladesh
Benín
Brunei
Burkina Faso
Camerun
Comores
Costa d'Ivori
Djibouti
Egipte
Emirats Àrabs Units
Gabon
Gàmbia
Guinea
Guinea Bissau
Guyana
Iemen
Indonèsia
Iraq
Iran
Jordània
Kazakhstan
Kirguizstan
Kuwait
Líban
Líbia
Malàisia
Malawi
Maldives
Mali
Marroc
Moçambic
Níger
Nigèria
Oman
Pakistan
Palestina
Qatar
Senegal
Sierra Leone
Síria
Somàlia
Sudan
Surinam
Tadjikistan
Togo
Tunísia
Turkmenistan
Turquia
Txad
Uganda
Uzbekistan
Lliga Àrab
Algèria
Aràbia Saudita
Bahrain
Comores
Djibouti
Egipte
Emirats Àrabs Units
Iemen
Iraq
Jordània
Kuwait
Líban
Líbia
Marroc
Mauritània
Oman
Palestina
Qatar
Síria
Somàlia
Sudan
Tunísia
Estats
i dependències de l'
Àfrica
Estats sobirans
Àfrica del Nord
Algèria
Egipte
Líbia
Marroc
Mauritània
Sudan
Sudan del Sud
Tunísia
Àfrica occidental
Benín
Burkina Faso
Camerun
Cap Verd
Costa d'Ivori
Gabon
Gàmbia
Ghana
Guinea
Guinea Bissau
Guinea Equatorial
Libèria
Mali
Níger
Nigèria
República del Congo
São Tomé i Príncipe
Senegal
Sierra Leone
Togo
Àfrica central
Burundi
República Centreafricana
República Democràtica del Congo
Ruanda
Txad
Àfrica oriental
Djibouti
Eritrea
Etiòpia
Kenya
Seychelles
Somàlia
Sudan del Sud
Tanzània
Uganda
Àfrica Austral
Angola
Botswana
Comores
Lesotho
Madagascar
Malawi
Maurici
Moçambic
Namíbia
Sud-àfrica
Eswatini
Zàmbia
Zimbàbue
Estats no reconeguts
completament
Sàhara Occidental
Somalilàndia
Territoris dependents,
autonomies i
altres territoris
Canàries
Ceuta
Madeira
Mayotte
Melilla
Illa de la Reunió
Santa Helena
Territori Britànic de l'Oceà Índic
Nota:
Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. Vegeu
Llista d'estats independents i territoris dependents
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
SUDOC
BIBSYS
NLA
NDL
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
Treccani
HDS
OSM
Obtingut de «
Categories
Algèria
Organització de Països Exportadors de Petroli
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Història i geografia (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
Algèria
Afegeix un tema