Animals - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Animals - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «
Animals (desambiguació)
».
Animals
Animalia
Període
Criogenià
- present
Dades
Font de
fòssil d'animal
Taxonomia
Superdomini
Cytota
Domini
Eukaryota
Superregne
Holozoa
Regne
Animalia
Linnaeus
, 1758
Animalia
Nomenclatura
Sinònims
Choanoblastaea
Metazoa
Significat
‘[Éssers] dotats d'
ànima
/ d'
alè
Enregistrament
os bru
Subregnes
embrancaments
Parazoa
Porifera
Vendobionta
Eumetazoa
Placozoa
Radiata
Ctenophora
Cnidaria
Bilateria
Xenacoelomorpha
Deuterostomia
Chordata
Hemichordata
Echinodermata
Vetulicolia
Protostomia
Ecdysozoa
Kinorhyncha
Loricifera
Priapulida
Nematoda
Nematomorpha
Lobopodia
Onychophora
Tardigrada
Arthropoda
Spiralia
Mesozoa
Orthonectida
Rhombozoa
Platyzoa
Platyhelminthes
Gastrotricha
Gnathifera
Rotifera
Acanthocephala
Gnathostomulida
Micrognathozoa
Chaetognatha
Lophotrochozoa
Sipuncula
Hyolitha
Nemertea
Phoronida
Bryozoa
Entoprocta
Brachiopoda
Mollusca
Annelida
Echiura
Cycliophora
Els
animals
(Animalia) són un
regne
d'
organismes
eucariotes
multicel·lulars
. Tots els animals
consumeixen matèria orgànica
i la gran majoria
respiren oxigen
es mouen
, es
reprodueixen sexualment
i es formen a partir d'una esfera de
cèl·lules
amb una cavitat central (
blàstula
) durant el seu
desenvolupament embrionari
. Perceben el medi que els envolta mitjançant
òrgans
dels
sentits
i tenen un
sistema nerviós
que en coordina els moviments. Se n'ha descrit més d'un milió i mig d'
espècies
vivents
, de les quals aproximadament un milió corresponen a insectes, però es calcula que n'hi ha més de set milions. La seva mida va des de 8,5
μm
fins a 33,6 m. Mantenen
interaccions complexes
entre si i amb el seu medi, en els quals formen
xarxes tròfiques
intricades. La ciència que estudia els animals és la
zoologia
Gairebé tots els animals vivents tenen un
pla corporal
amb
simetria bilateral
. El
clade
dels
bilaterals
inclou els
protòstoms
, que contenen animals com ara els
nematodes
, els
artròpodes
, els
platihelmints
, els
anèl·lids
i els
mol·luscs
, i els
deuteròstoms
, que comprenen els
equinoderms
i els
cordats
. Entre els
organismes ediacarians
del
Precambrià superior
ja hi havia formes de vida que han estat interpretades com a animals primitius. Nombrosos
embrancaments
moderns d'animals es consolidaren en el
registre fòssil
com a
espècies marines
durant l'
explosió cambriana
, que començà fa uns 539 milions d'anys. S'han identificat 6.331 grups de
gens
comuns a tots els animals vivents, possiblement heretats d'un únic
avantpassat comú
que hauria viscut en el
Criogenià
, fa 650 milions d'anys.
Al
segle
iv
aC
Aristòtil repartí els animals
entre els que tenien sang i els que no. El 1758, amb la publicació de la
desena edició
de
Systema Naturae
Carl von Linné
introduí el primer sistema jeràrquic de
classificació biològica
dels animals, expandit fins a catorze
embrancaments
per
Jean-Baptiste Lamarck
en les dècades següents. El 1874,
Ernst Haeckel
dividí el regne animal en
metazous
, o animals multicel·lulars, i
protozous
, organismes unicel·lulars que ara ja no es consideren animals. Avui en dia es fa servir tecnologia punta, com ara la
filogènia molecular
, per confirmar les relacions
evolutives
entre diferents
tàxons
Els
éssers humans
aprofiten molts animals
per obtenir-ne aliments (com la
carn
, la
llet
i els
ous
) i materials (com el
cuir
i la
llana
), a banda de tenir-los com a
animals de companyia
animals de càrrega
. Els
gossos
es fan servir per
caçar
, igual que els
ocells rapinyaires
, mentre que una munió d'
animals terrestres
aquàtics
són —o han estat— objecte de la
caça esportiva
. Els animals no humans han estat presents en l'art des de sempre i tenen un paper important en la
mitologia
i la
religió
Etimologia
modifica
La paraula
animal
ve del mot
llatí
animal
, que té el mateix significat i deriva de
animalis
(‘ésser vivent’,
‘ésser que respira’
). La definició biològica del concepte inclou tots els membres del regne Animalia. En el llenguatge corrent,
animal
sovint es refereix als animals no humans.
El terme
metazou
ve del prefix
grec antic
μετα- (
meta-
, que en biologia vol dir ‘posterior’) i la paraula grega antiga ζῶον (
zóon
, ‘animal’).
Els metazous són els membres del
clade
Metazoa.
Característiques principals
modifica
Els animals són
éssers vius
, és a dir, presenten les característiques pròpies de la
vida
metabolisme
, creixement i
reproducció
. Són
organismes
, és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenen
cèl·lules eucariotes
, són pluricel·lulars amb teixits. Són
homeoterms
, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no poden produir el seu propi aliment mitjançant la
fotosíntesi
, per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden ser
carnívors
(aliment d'origen animal),
herbívors
(aliment d'origen vegetal) o
omnívors
(aliment tant d'origen animal com d'origen vegetal).
Estructura
modifica
Amb algunes excepcions, principalment entre les
esponges de mar
(embrancament
Porifera
) i els
placozous
, els animals tenen cossos estructurats en
teixits
separats. Aquests inclouen els
músculs
, que són capaços de contreure i controlar la locomoció, i els
teixits nerviosos
, que envien i processen els senyals. En general, també disposen d'una
cambra digestiva
interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització s'anomenen metazous, o eumetazous, quan el primer nom s'utilitza per a animals en general.
Tots els animals tenen cèl·lules
eucariotes
, envoltades d'una
matriu extracel·lular
característica formada per
col·lagen
glicoproteïnes
elàstiques.
Aquestes poden calcificar-se per formar estructures com
exoesquelets
ossos
i espícules.
10
Durant el desenvolupament, constitueixen carcasses relativament flexibles
11
a les quals les cèl·lules es poden moure i reorganitzar, fent possible la formació d'estructures complexes. Per contra, altres
organismes pluricel·lulars
, com les
plantes
i els fongs, tenen la
paret cel·lular
formada per
cel·lulosa
i, per tant, es desenvolupen per creixement progressiu. A més, les cèl·lules animals tenen unions intercel·lulars úniques:
unions estretes
unions comunicants
desmosomes
12
Funcions vitals
modifica
Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques del seu estil de
vida
. En la majoria d'animals moltes funcions vitals estan regulades
hormonalment
Nutrició
modifica
Els organismes consumeixen matèria orgànica d'altres organismes per tal d'aconseguir el
carboni
i altres
elements
que necessiten per viure. En la majoria d'animals, l'encarregat de dur a terme aquesta funció és l'
aparell digestiu
. L'
aliment
és ingerit per la boca i
digerit
en tres passos. Primer, és descompost en petites molècules (
nutrients
) per mitjà de processos
enzimàtics
mecànics
. Després, els nutrients són absorbits i passen a l'organisme, on són distribuïts a les cèl·lules. Finalment, s'eliminen els residus no digeribles per l'
anus
(o, si no n'hi ha, per la
boca
).
Respiració
modifica
La respiració és la funció per la qual els animals obtenen l'
oxigen
que necessiten per la
respiració cel·lular
, com tots els organismes
aeròbics
. Normalment, els animals aquàtics utilitzen el
dioxigen
dissolt en l'
aigua
, mentre que els animals terrestres utilitzen l'O₂ de l'aire (hi ha excepcions, com els
mamífers
aquàtics i alguns
mol·luscs
insectes
aquàtics que utilitzen pulmons o tràquees). Els animals que extreuen l'oxigen de l'aigua tenen
brànquies
, mentre que els que aprofiten el de l'aire tenen
pulmons
tràquees
Circulació
modifica
Molts animals tenen un
sistema circulatori
mitjançant el qual es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'
oxigen
i les
hormones
, i es recullen els residus generats pel
metabolisme
. Hi ha dos tipus de circulació: la
circulació oberta
i la
circulació tancada
. En la circulació oberta, típic dels
artròpodes
i la majoria de
mol·luscs
, entre d'altres, un líquid anomenat
hemolimfa
(barreja de
sang
limfa
) situat dins una cavitat denominada
hemocel
banya directament els
òrgans
amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels
vertebrats
anèl·lids
cefalòpodes
) la sang mai no abandona els
vasos sanguinis
, sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
Excreció
modifica
La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'
aparell excretor
. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per regular la
pressió osmòtica
de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.
Locomoció
modifica
La locomoció és la funció que permet a l'animal
moure's
pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment.
Trichoplax adhaerens
es mou amb l'ajut dels seus
cilis
13
les
serps
i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupat
potes
, els
caragols
es mouen amb el seu peu
muscular
, els animals aquàtics
neden
i els voladors
volen
, etc.
Relació
modifica
La locomoció permet a l'animal rebre
informacions
del món exterior, del seu propi cos o d'altres animals. També permet reaccionar a aquestes informacions, i en alguns casos, transmetre-les de nou. Els encarregats d'això són l'
aparell nerviós
i els
òrgans sensorials
. Els òrgans sensorials més visibles en la gran majoria d'animals són els
ulls
, però en alguns animals estan atrofiats o fins i tot absents.
Reproducció
modifica
Els animals es
reprodueixen
per a mantenir i augmentar el nombre d'individus. En els animals hi ha dos tipus de reproducció: la
reproducció asexual
, que només implica un pare i que es fa únicament per
mitosi
; i la
reproducció sexual
, que posa en comú el
material genètic
de dos pares (un
mascle
i una
femella
) per mitjà de
gàmetes
haploides
obtinguts per
meiosi
. Alguns animals, com ara els
crustacis
del gènere
Daphnia
, els
insectes
afidoïdeus
o fins i tot vertebrats com ara el
tauró martell
, capaç de reproduir-se per
partenogènesi
Orígens i registre fòssil
modifica
Article principal:
Urmetazou
Dunkleosteus
fou un
peix
prehistòric gegantesc de fins a 4 metres de llarg.
14
Generalment es considera que els animals
evolucionaren
d'un
eucariota
flagel·lat
. Els seus parents vivents coneguts més propers són els
coanoflagel·lats
, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudis
moleculars
classifiquen els animals al si del grup dels
opistoconts
, que també inclouen els coanoflagel·lats, els
fongs
i uns quants
protists
paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del
flagel
en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'
espermatozous
dels animals, mentre que els altres
eucariotes
tendeixen a tenir flagels anteriors.
Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del
Precambrià
, fa uns 610
milions d'anys
, i són coneguts com a
organismes ediacarians o vendians
. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels embrancaments moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria d'embrancaments animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període
Cambrià
, fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat «
explosió cambriana
», representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que feu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals, aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys.
Icnofòssils
, com ara pistes i caus descoberts en estrats
tonians
indiquen la presència de
metazous
triploblàstics amb forma de
cuc
, més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que els
cucs de terra
15
A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat dels
estromatòlits
que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'
Ordovicià
i del
Permià
extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment, que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel
protist
unicel·lular gegant
Gromia sphaerica
, posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.
16
17
Classificació taxonòmica
modifica
Entre els animals hi ha enormes diferències així com grans similituds. Per tal d'entendre de quina manera es relacionen els animals, aquests s'han ordenat històricament en grups. D'aquesta manera, els científics han dividit el regne animal en grups menors i famílies d'animals que comparteixen les mateixes característiques. Com més gran sigui el nombre de característiques que comparteixin, més rigorosa serà la classificació. Així, tots els animals pertanyen al regne animal, però tots els animals semblants al
gat
, per exemple, estan agrupats a la família dels
fèlids
. Els animals —com la resta d'organismes— es distingeixen amb un
nom científic
perquè la gent de tot el món pugui referir-se a la mateixa criatura, sense importar l'idioma.
18
Tradicionalment, una de les divisions més conegudes del regne animal és la que el separa en dos grans grups: els animals que no tenen columna vertebral, anomenats
invertebrats
, i aquells que sí que en tenen, els
vertebrats
. Aquesta classificació es basa en una diferència anatòmica real i és àmpliament utilitzada, especialment en l'àmbit educatiu primari, ja que facilita la comprensió de la diversitat animal. Tanmateix, sovint es considera una simplificació, ja que no reflecteix estrictament les relacions
evolutives
filogenètiques
modernes entre els diferents grups d'animals.
Invertebrats
modifica
Els
invertebrats
constitueixen la gran majoria d’espècies animals, amb una diversitat molt superior a la dels
vertebrats
. Entre aquests, els
insectes
són el grup més nombrós, amb més d’un milió d’espècies descrites, tot i que se’n calcula l’existència de molts milions encara no identificats. En
ecosistemes
com la
selva tropical
amazònica
, la diversitat pot ser extraordinàriament elevada: en un sol
arbre
s’hi poden trobar desenes d’espècies de
formigues
i centenars d’
escarabats
. Els
invertebrats
s’agrupen en diversos
embrancaments
, com ara els
artròpodes
insectes
aranyes
crustacis
), els
mol·luscs
cargols
llimacs
cefalòpodes
), els
equinoderms
estrelles de mar
eriçons
), els
cnidaris
meduses
anemones
) i diferents tipus de
cucs
, tant segmentats com no segmentats.
Vertebrats
modifica
Els
vertebrats
es caracteritzen per la presència d’una
columna vertebral
i un
esquelet
intern
format per
os
cartílag
, així com per un
crani
que protegeix l'
encèfal
. En alguns grups primitius, com les
llamprees
, el
notocordi
es manté parcialment en lloc de la
columna vertebral
. Presenten un
sistema nerviós
i uns
òrgans sensorials
molt desenvolupats, que els permeten detectar estímuls, obtenir
aliment
i reaccionar davant dels
depredadors
19
Els
vertebrats
formen part de l'
embrancament
dels
cordats
i inclouen diversos grups principals, com els
peixos
, els
amfibis
, els
rèptils
, les
aus
i els
mamífers
20
Embrancaments
modifica
Article principal:
Embrancament
El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats
embrancaments
(l'equivalent de les
divisions
del
regne vegetal
); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns de filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els embrancaments animals i les seves característiques principals:
Embrancament
Significat
Nom comú
Característiques distintives
Espècies descrites
21
Acanthocephala
Cap espinós
Acantocèfals
Cucs
paràsits
amb una probòscide evaginable dotada d'espines
1.100
Acoelomorpha
22
Sense intestí
Acelomorfs
Petits
cucs
acelomats
sense tub digestiu
Annelida
Petit anell
Anèl·lids
Cucs
celomats
amb el cos segmentat en anells
16.500
Arthropoda
Peus articulats
Artròpodes
Exoesquelet
de
quitina
i potes articulades. Inclou les
classes
dels
insectes
, els
aràcnids
o els
crustacis
, per exemple.
1.100.000
Brachiopoda
Braços-peus
Braquiòpodes
Amb
lofòfor
i closca de dues valves
335 (16.000 d'extintes)
Bryozoa
Animals molsa
Briozous
Amb
lofòfor
; filtradors; anus fora de la corona tentacular
4.500
Chaetognatha
Mandíbules espinoses
Quetògnats
Amb
aletes
i un parell d'espines quitinoses a cada banda del cap
100
Chordata
Amb corda
Cordats
Corda dorsal o
notocordi
, com a mínim en estat
embrionari
. Inclou les
classes
dels
mamífers
, les
aus
, els
rèptils
, els
amfibis
o els
peixos cartilaginosos
, per exemple.
60.979
23
Cnidaria
Portadors d'ortigues
Cnidaris
Diblàstics
amb
cnidocits
10.000
Ctenophora
Portadors de pintes
Ctenòfors
Diblàstics
amb
col·loblasts
100
Cycliophora
Portadors de rodes
Cicliòfors
Pseudocelomats
amb boca circular rodejada per petits
cilis
Echinodermata
Pell espinosa
Equinoderms
Simetria pentaradiada
, esquelet extern de peces calcàries
7.000 (13.000 d'extingides)
Echiura
Cua-espina
Equiuroïdeu
Cucs
marins amb trompa, propers als
anèl·lids
135
Entoprocta
Anus interior
Entoproctes
Amb
lofòfor
; filtradors; anus inclòs a la corona tentacular
150
Gastrotrichia
Estómac de pèl
Gastròtrics
Pseudocelomats
, cos amb pues, dos tubs caudales adhesius
450
Gnathostomulida
Petita boca amb mandíbules
Gnatostomúlids
Boca amb mandíbules característiques; intersticials
80
Hemichordata
Amb mitja corda
Hemicordats
Deuteròstoms
amb fenedures faríngies i estomocorda
106
23
Kinorhyncha
Musell mòbil
Quinorincs
Pseudocelomats
amb cap retràctil i cos segmentat
150
Loricifera
Portador de cota
Lorocífers
Pseudocelomats
coberts d'una mena de cota de malla
10
Micrognathozoa
Animal amb petits mandíbules
Micrognatozous
Pseudocelomats
; mandíbules complexes; tòrax extensible en acordió
Mollusca
Tous
Mol·luscs
Boca amb
ràdula
, peu muscular i mantell al voltant de la closca
93.000
Monoblastozoa
Animals amb monoblasts
Monoblastozoos
Densament ciliats, una única capa de cèl·lules; no se'ls ha vist des del 1892
Myxozoa
Animals moc
Mixozous
Paràsits
microscòpics amb càpsules polars similars a
cnidocits
1.300
Nematoda
Semblants a un fil
Cucs rodons
Cucs
pseudocelomats
de secció circular amb cutícula quitinosa
25.000
Nematomorpha
Forma de fil
Nematomorfs
Cucs
paràsits
similars als nematodes
320
Nemertea
Nimfa del mar
Nemertins
Cucs
acelomats
amb trompa extensible
900
Onychophora
Portador d'urpes
Onicòfors
Cos vermiforme amb potes dotades d'urpes quitinoses apicals
165
23
Orthonectida
Natació recta
Ortonèctids
Paràsits
molt simples amb el cos ciliat
20
Phoronida
Mestra de
Zeus
Forònids
Cucs
lofoforats
tubícoles; intestí amb forma de U
20
Placozoa
Animals placa
Placozous
Animals molt simples, reptants, amb el cos
ameboide
irregular
Platyhelminthes
Cucs plans
Platihelmints
Cucs
acelomats
, ciliats, sense anus; molts són paràsits
20.000
Pogonophora
Portador de barba
Pogonòfors
Animals vermiformes i tubícoles amb cap retràctil,
de posició taxonòmica incerta
, probablement a classificar amb els anèl·lids
Porifera
Portador de porus
Esponges de mar
Parazous
; sense simetria definida; cos perforat per porus inhaladors
5.500
Priapulida
De
Príap
, déu de la mitologia grega
Priapúlids
Cucs
pseudocelomats
amb trompa extensible envoltada de papil·les
16
Rhombozoa
Animal rombe
Rombozous
Paràsits
molt simples formats per molt poques
cèl·lules
70
Rotifera
Portador de rodes
Rotífers
Pseudocelomats
amb una corona anterior de cilis
1.800
Sipuncula
Petit tub
Sipuncúlids
Cucs
celomats
no segmentats amb la boca rodejada por tentacles
320
Tardigrada
Pas lent
Tardígrads
Tronc segmentat amb quatre parells de potes amb urpes o ventoses
800
Xenoturbellida
Estrany cuc pla
Xenoturbèl·lids
Cucs
deuteròstoms
ciliats molt simples i
de posició taxonòmica incerta
> 1.300.000
Història de la classificació
modifica
Carl von Linné
, conegut com el pare de la
taxonomia
moderna
Aristòtil
dividí el món vivent en animals i
plantes
, esquema que fou seguit per
Carl von Linné
en la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa manera. Per exemple, els
protozous
microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.
En el sistema original de
Linné
, els animals eren un d'entre tres
regnes
, dividits en les classes
Vermes
Insecta
Pisces
Amphibia
Aves
Mammalia
. Des d'aleshores, els quatre últims grups han estat units en un únic embrancament, el dels
cordats
, mentre que les altres classes han estat separades.
Filogènesi
modifica
El següent cladograma mostra la relació dels animals d'acord amb les anàlisis genètiques:
24
25
26
27
28
29
30
31
Animalia
Vendobionta
† (?)
Porifera
Eumetazoa
Ctenophora
Placozoa
Cnidaria
Bilateria
Xenacoelomorpha
Protostomia
Spiralia
Gnathifera
Chaetognatha
32
Gnathostomulida
Micrognathozoa
Rotifera
Acanthocephala
Trochozoa
Mollusca
Annelida
Nemertea
Lophophorata
Brachiopoda
Phoronida
Bryozoa
Entoprocta
Cycliophora
Platyhelminthes
Gastrotricha
Mesozoa
Orthonectida
Rhombozoa
Ecdysozoa
Scalidophora
Loricifera
Kinorhyncha
Priapulida
Nematozoa
Nematoda
Nematomorpha
Panarthropoda
Onychophora
Tardigrada
Arthropoda
Deuterostomia
Ambulacraria
Hemichordata
Echinodermata
Chordata
Els
metazous basals
constitueixen els grups d’animals més
basals
de l'
arbre filogenètic
dels metazous, és a dir, aquells que divergeixen primer en l’evolució dels animals, inclouen principalment els embrancaments dels placozous, porífers (esponges), cnidaris i ctenòfors, així com el gran
clade
dels bilaterals, tot i que aquest últim és sovint considerat més derivat en molts aspectes, com per la
simetria bilateral
33
Segons el punt de vista del diagrama anterior, els
bilaterals
se subdivideixen en quatre grans llinatges:
protòstoms
acelomats
, protòstoms
esquizocelomats
, protòstoms
pseudocelomats
i deuteròstoms
Les modernes tècniques de seqüenciació de
bases
de l'
ADN
, juntament amb la metodologia de la
cladística
han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents embrancaments animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de
bilaterals
sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
deuteròstoms
ecdisozous
platizous
lofotrocozous
Organismes model
modifica
Articles principals:
organisme model
investigació animal
A causa de la gran diversitat dels animals, resulta més econòmic pels científics estudiar un nombre limitat d'espècies elegides per tal de poder traçar relacions a partir del seu treball i extrapolar conclusions sobre com funcionen els animals en general. Com que és fàcil de mantenir i criar, la
mosca del vinagre
Drosophila melanogaster
) i el
nematode
Caenorhabditis elegans
han estat des de fa molt de temps els
organismes model
metazous estudiats més intensament, i foren uns dels primers éssers vius a ser seqüenciats genèticament. Això fou facilitat per la mida tan petita del seu
genoma
, però un problema d'això és que com que han perdut molts
gens
introns
lligaments
, aquests ecdisozous no poden revelar gaire sobre l'origen dels animals en conjunt. L'abast d'aquest tipus de l'evolució dins del superembrancament serà revelat pels
projectes genoma
actualment en progrés. L'anàlisi del genoma de
Nematostella vectensis
ha subratllat la importància de les esponges, els placozous i els
coanoflagel·lats
, també en curs de seqüenciació, a l'hora d'explicar l'arribada de 1.500 gens ancestrals únics als eumetazous.
34
Una anàlisi de l'esponja homoscleromorfa
Oscarella carmela
també suggereix que l'últim avantpassat comú i els animals eumetazous era més complex del que s'assumia anteriorment.
35
Altres organismes model del regne animal inclouen el
ratolí domèstic
Mus musculus
) i el
peix zebra
Danio rerio
).
Referències
modifica
Kliman, 2016
, «Cambrian Explosion: A Molecular Paleobiological Overview» (L. Parry i D. Pisani).
animal
(en anglès).
Diccionari Merriam-Webster
Merriam-Webster
8 febrer 2025.
[Consulta: 13 febrer 2025].
animal
».
Gran Diccionari de la llengua catalana
Grup Enciclopèdia Catalana
[Consulta: 25 març 2026].
Coromines, 1995
, «ÀNIMA».
Reinisch, 2009
, p.
713.
Alcover i Sureda
, A. M.
Moll
, F. de B.
metazous
».
Diccionari català-valencià-balear
[Consulta: 9 febrer 2026].
Moczydłowska
et al
., 2021
, p.
440.
Gero HIllmer;
Ulrich Lehmann.
Fossil Invertebrates
CUP Archive,
1983,
p.
350.
ISBN 9780521270281
Alberts, Bruce;
Johnson, Alexander; Lewis, Julian; Raff, Martin; Roberts, Keith i Walter, Peter.
Molecular Biology of the Cell
. 4a edició.
Nova York:
Garland Science,
2002.
Sangwal
, Keshra.
Additives and crystallization processes: from fundamentals to applications
John Wiley and Sons,
2007,
p.212.
ISBN 9780470061534
Becker
, Wayne M.
The world of the cell
Benjamin/Cummings,
1991.
ISBN 9780805308709
Magloire
, Kim.
Cracking the AP Biology Exam
. 2004-2005.
The Princeton Review,
2004,
p.45.
ISBN 9780375763939
T. Syed i B. Schierwater
Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution
».
Vie Milieu
52,
4,
2002,
p.
177-187.
Engelman, 2023
, p.
28.
Seilacher, A., Bose, P.K. i Pflüger, F.
Animals More Than 1 Billion Years Ago: Trace Fossil Evidence from India
».
Science
282,
5386,
1998,
p.
80-83.
DOI
10.1126/science.282.5386.80
ISSN
0036-8075
PMID
9756480
[Consulta: 20 agost 2007].
Matz
, Mikhail V.;
Tamara M. Frank, N. Justin Marshall, Edith A. Widder and Sonke Johnsen
Giant Deep-Sea Protist Produces Bilaterian-like Traces
».
Current Biology
Elsevier Ltd,
18,
18,
09-12-2008,
p.
1-6.
DOI
10.1016/j.cub.2008.10.028
[Consulta: 5 desembre 2008].
Reilly
, Michael
Single-celled giant upends early evolution
».
MSNBC
20-11-2008
[Consulta: 5 desembre 2008].
Ortega, 2017
, p.
29 i 30.
Michelena, Lluch i Baixeras, 2004
, p.
214.
Michelena, Lluch i Baixeras, 2004
, p.
211.
El nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca i Brusca, si no s'indica el contrari: Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005.
Invertebrados
, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp.
ISBN 0-87893-097-3
Els acelomorfs (Acoelomorpha) són un embrancament d'animals considerat part dels platelmints, però classificats recentment per Jaume Baguñà i Marta Riutort com un embrancament basal entre els bilaterals. La seva filogènesi es troba en actual investigació.
Chapman, A. D., 2005. Numbers of Living Species in Australia and the World
Roberto Feuda
et al
. 2017,
Improved Modeling of Compositional Heterogeneity Supports Sponges as Sister to All Other Animals
Current Biology
, Volume 27, Issue 24, p3864-3870.e4
Antcliffe JB, Callow RH & Brasier MD 2014,
Giving the early fossil record of sponges a squeeze.
Biological Reviews of The Cambridge Philosophical Society. 2014 Nov;89(4):972-1004. doi: 10.1111/brv.12090. Epub 2014 Apr 29.
Johanna Taylor Cannon
et al
. 2016,
Xenacoelomorpha is the sister group to Nephrozoa.
Nature
, volum 530, pàgines 89-93 (4 febrer 2016) doi:10.1038/nature16520
Torsten H. Struck
et al
. 2014,
Platyzoan Paraphyly Based on Phylogenomic Data Supports a Noncoelomate Ancestry of Spiralia.
Molecular Biology and Evolution, Volume 31, Issue 7, 1 July 2014, Pages 1833-1849,
Aguinaldo, A. M. A., J. M. Turbeville, L. S. Linford, M. C. Rivera, J. R. Garey, R. A. Raff, and J. A. Lake. 1997. Evidence for a clade of nematodes, arthropods and other moulting animals.
The Ecdysozoa
Arxivat
2019-12-03 a
Wayback Machine
. Nature. 387:489-493.
MR Smith & JO Hernández 2014,
Hallucigenia’s onychophoran-like c laws and thecase for Tactopoda.
Letter. Vol 514 | Nature | 363, Macmillan Publishers Limited
Tassia MG, Cannon JT, Konikoff CE, Shenkar N, Halanych KM, Swalla BJ (2016)
The Global Diversity of Hemichordata.
PLoS ONE 11(10): e0162564.
Adl
, Sina M.;
Bass
, David;
Lane
, Christopher E.;
Lukeš
, Julius;
Schoch
, Conrad L.;
Smirnov
, Alexey;
Agatha
, Sabine;
Berney
, Cedric;
Brown
, Matthew W.
«Revisions to the Classification, Nomenclature, and Diversity of Eukaryotes».
Journal of Eukaryotic Microbiology
66,
1,
2018,
p.
4-119.
DOI
10.1111/jeu.12691
PMC
6492006
PMID
30257078
Marlétaz
, Ferdinand;
Peijnenburg
, Katja T. C. A.;
Goto
, Taichiro;
Satoh
, Noriyuki;
Rokhsar
, Daniel S.
A new spiralian phylogeny places the enigmatic arrow worms among gnathiferans
».
Current Biology
29,
2,
2019,
p.
312-318.e3.
DOI
10.1016/j.cub.2018.11.042
Jacobs
, D. K.;
Nakanishi
, N.;
Yuan
, D.;
Camara
, A.;
Nichols
, S. A.
Evolution of sensory structures in basal metazoa
(en anglès).
Integrative and Comparative Biology
47,
5,
01-06-2007,
p.
712–723.
DOI
10.1093/icb/icm094
ISSN
1540-7063
N. H. Putnam,
et al.
«Sea anemone genome reveals ancestral eumetazoan gene repertoire and genomic organization».
Science
317,
5834,
Juliol 2007,
p.
86-94.
DOI
10.1126/science.1139158
PMID
17615350
Wang, X.;
Wang, Xiujuan; Lavrov Dennis V.
Mitochondrial Genome of the Homoscleromorph Oscarella carmela (Porifera, Demospongiae) Reveals Unexpected Complexity in the Common Ancestor of Sponges and Other Animals
».
Molecular Biology and Evolution
Oxford Journals,
24,
2,
27-10-2006,
p.
363-373.
DOI
10.1093/molbev/msl167
PMID
17090697
[Consulta: 19 gener 2008].
Bibliografia
modifica
Coromines
, J
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
. Volum I. 7a edició.
Curial Edicions Catalanes
1995.
ISBN 84-7256-174-7
Engelman
, R. K.
«A Devonian Fish Tale: A New Method of Body Length Estimation Suggests Much Smaller Sizes for
Dunkleosteus terrelli
(Placodermi: Arthrodira)»
(en anglès).
Diversity
15,
3,
2023. 318.
DOI
10.3390/d15030318
Kliman
, R. M.
Encyclopedia of Evolutionary Biology
(en anglès).
Academic Press
2016.
ISBN 9780128004265
Michelena
, J. M.;
Lluch
, J.;
Baixeras
, J.
Fonaments de zoologia
Publicacions de la Universitat de València,
2004.
ISBN 9788437058580
Moczydłowska
, M.;
Kear
, B. P.;
Snitting
, D.;
Liu
, L.;
Lazor
, P.;
Majka
, J.
«Ediacaran metazoan fossils with siliceous skeletons from the Digermulen Peninsula of Arctic Norway»
(en anglès).
Journal of Paleontology
95,
3,
2021,
p.
440-475.
DOI
10.1017/jpa.2020.105
Ortega
, E.
Estudi etimològic de la nomenclatura científica dels ocells de Catalunya: l'aportació de les llengües clàssiques en la taxonomia moderna
».
Revista Catalana d'Ornitologia
33,
2017,
p.
29-40.
Reinisch
, A. I.
The human-animal bond: a benefit or a threat to the integrity of the veterinary profession?
(en anglès).
The Canadian Veterinary Journal
50,
7,
2009,
p.
713-718.
Vegeu també
modifica
Portal dels Animals
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites
Viquiespècies
Viquiespècies
Llista dels animals més rics
Animal domèstic
Etologia
Llista de classes d'animals
Llista d'espècies animals del Vallès Occidental
Cultura animal
Animalisme
Classificació dels
animals
Parazous
Porífers
Esponges calcàries
Demospongis
Hexactinèl·lids
Placozous
Mesozous
Ortonèctids
Rombozous
Eumetazous
Radiats
Ctenòfors
Cnidaris
Antozous
Hidrozous
Escifozous
Cubomeduses
Estaurozous
Mixozous
Bilaterals
Protòstoms
Ecdisozous
Cycloneuralia
Escalidòfor
Cinorrincs
Loricífers
Priapúlids
Nematoids
Nematodes
Nematomorfs
Panartròpodes
Onicòfor
Tardígrads
Artròpodes
Spiralia
Platizou
Platihelmints
Gastròtrics
Gnatífers
Rotífers
Acantocèfals
Gnatostomúlids
Micrognatozous
Cicliòfors
Lofotrocozou
Trocozous
Sipúnculs
Nemertins
Mol·luscs
Anèl·lids
Equiürs
Braquiozous
Lofoforats
Briozous
Entoproctes
Foronidis
Braquiòpodes
Deuteròstoms
Ambulacraris
Hemicordats
Equinoderms
Xenoturbèl·lids
Cordats
Craniats
Vertebrats
Mixinoïdeus
Cefalocordats
Tunicats
Basal/disputat
Acelomorfs
Acoela
Nemertodermatida
Quetògnats
Classificació dels
eucariotes
Dominis
Archaea
Eubacteria
Eukaryota
Biconts
AH/SAR
AH
Arqueplàstids
Plantes
Algues vermelles
Glaucocystophyceae
Hacrobis
Haptòfits
Criptofícies
Centroheliozous
SAR
Halvaris
Heteroconts
Ochrophyta
Bigyra
Pseudofungi
Alveolats
Ciliats
Mizozous
Apicomplexos
Dinoflagel·lats
Rizaris
Cercozous
Retaria
Foraminífers
Radiolaris
Excavats
Discoba
Euglenozous
Percolozous
Metamònads
Malawimonas
Apusozous
Apusomonadida
Apusomonas
Ancyromonadida
Ancyromonas
Hemimastigida
Hemimastix
Spironema
Stereonema
Uniconts
Amebozous
Lobosa
Conosa
Mycetozoa
Opistoconts
Holozous
Mesomycetozoea
Dermocystida
Ichthyophonida
Filozous
Filasterea
Capsaspora
Ministeria
Coanoflagel·lats
Codonosigidae
Metazous
(Animals)
Eumetazous
Bilaterals
Cnidaris
Ctenòfors
Mesozous
Ortonèctids
Rombozous
Parazous
Placozous
Porífers
Fongs
Afelidiomicots
Basidiobolomicots
Blastocladiomicots
Calcarisporiel·lomicots
Entomoftoromicots
Glomeromicots
Kickxel·lomicots
Monoblefaromicots
Mortierel·lomicots
Mucoromicots
Neocal·limastigomicots
Olpidiomicots
Quitridiomicots
Rozel·lomicots
Sanquitriomicots
Zoopagomicots
Dicaris
Ascomicots
Basidiomicots
Entorrizomicots
germans:
Nucleariidae
Nuclearia
Micronuclearia
Bases de dades taxonòmiques
ADW
COL
Dyntaxa
EOL
FE
FW
GBIF
IN
ITIS
Ubio
WA
WoRMS
Zoobank
Registres d'autoritat
BNF
GND
LCCN
NDL
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
Obtingut de «
Categoria
Animals
Categories ocultes:
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Ciència (Els 1000 de META)
Control de bases de dades taxonòmiques
Control d'autoritats
Animals
Afegeix un tema