Argentina - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Argentina - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
34°
S, 64°
34°S
64°O
-34; -64
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «
Argentina (desambiguació)
».
Argentina
República Argentina
(es)
Bandera
Escut d
armes
Tipus
estat sobirà
país
república federal
nació
estat confessional
Himne
Himne Nacional Argentí
Lema
Amb unió i llibertat
Epònim
argent
Lloc
34°
S, 64°
34°S
64°O
-34; -64
Capital
Buenos Aires
Conté la subdivisió
Catamarca
Chubut
Entre Ríos
../... 23+
Població humana
Població
47.327.407
(2022)
(17,02
hab./km²
Gentilici
argentí
Idioma oficial
castellà
Religió
Església Catòlica
Geografia
Part de
Amèrica Llatina
Con Sud
Superfície
2.780.400 km²
Punt més alt
Aconcagua
(6.961 m)
Punt més baix
Laguna del carbón
(−105 m)
Limita amb
Bolívia
Paraguai
Uruguai
Xile
Brasil
Regne Unit
Dades històriques
Anterior
Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina
Províncies Unides del Riu de la Plata
Creació
9 juliol 1816
Esdeveniment clau
Formació de l'Estat Argentí
1998
Crisi econòmica d'Argentina 1999-2002
Organització política
Forma de govern
república federal
Òrgan executiu
Govern de l'Argentina
Òrgan legislatiu
Congrés de la Nació Argentina
President
Javier Milei
(2023–)
Màxima autoritat judicial
Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina
Membre de
Pacte ABC
OPANAL
Banc Africà del Desenvolupament
../... 33+
PIB nominal
487.227.125.386 $ (2021)
Moneda
peso argentí
Identificadors descriptius
Fus horari
time in Argentina
(en)
Domini de primer nivell
.ar
Prefix telefònic
+54
Telèfon d'emergències
911
100
117
101
Codi país
AR
Lloc web
argentina.gob.ar
Argentina
(en
castellà
Argentina
), oficialment la
República Argentina
, és un
Estat
sobirà
de l'
Amèrica del Sud
organitzat com a
república
representativa
federal
, integrat per vint-i-tres
províncies
i una
ciutat autònoma
Buenos Aires
, la qual és la
capital
. Limita al nord amb
Bolívia
i el
Paraguai
, a l'est amb el
Brasil
, l'
Uruguai
i l'
oceà Atlàntic
, i a l'oest amb
Xile
, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels
Andes
Amb una superfície de 2.766.890 km², l'Argentina és el vuitè país més gran del món, tot i que reclama 969.464 km² de l'
Antàrtida Argentina
, en conflicte amb els territoris reclamats per
Xile
i el
Regne Unit
. L'Argentina també reclama la sobirania dels territoris britànics de les
Illes Malvines
i les
Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud
. Té una població de quaranta milions d'habitants, el que el 1999 en feia el quart país
castellanoparlant
més poblat del món, després de
Mèxic
Espanya
Colòmbia
Abans de l'arribada dels conqueridors espanyols el
segle
xvi
, el territori de l'actual Argentina ja era habitat per diversos
pobles indígenes
. La regió nord-occidental havia estat conquerida i habitada pels
inques
, tot i que altres pobles es van resistir a la invasió, en establir-hi senyorius independents. Els primers invasors van arribar el 1516 al
Riu de la Plata
, i el territori va començar a ser habitat per colons espanyols governats des del
Virregnat del Perú
. El 1776 la
corona espanyola
va crear el
Virregnat del Riu de la Plata
, entitat que, a partir de la
Revolució de Maig
del 1810, va esdevenir un Estat independent amb el nom de
Províncies Unides del Riu de la Plata
. La declaració oficial d'independència, del 9 de juliol del 1816 i la derrota militar de les forces espanyoles el 1824 formalitzaren el naixement de l'Estat federal que en l'actualitat es coneix com l'Argentina. Per al començament del
segle
xx
, malgrat la desigualtat social, l'Argentina s'havia convertit en una de les deu nacions més pròsperes del món, i va rebre, en proporció a la seva població d'aleshores, d'uns cinc milions d'habitants, un gran nombre d'immigrants de diverses nacions europees, principalment d'
Itàlia
Espanya
. L'Argentina va alternar governs democràtics i dictadures militars, fins al 1983 data de l'establiment de la democràcia actual. L'economia, molt afectada per diverses crisis econòmiques greus durant el
segle
xx
, va entrar en una gran recessió al començament del
segle
xxi
, de la qual, tanmateix, s'ha recuperat ràpidament, consolidant-se com un dels països més pròspers de l'
Amèrica Llatina
actual.
L'Argentina en l'actualitat és un
país de renda mitjana-alta
mercat emergent
, segons la classificació del
Banc Mundial
, la 30a més gran del món en termes nominals, o la 23a en
paritat de poder adquisitiu
i la tercera més gran d'Amèrica Llatina, després del
Brasil
Mèxic
. Amb l'
Uruguai
Xile
, té un dels nivells de
desenvolupament humà
més elevats de la regió. El país és membre ple del
Mercat Comú del Sud
(Mercosur).
Toponímia
modifica
El nom de l'Argentina prové del
llatí
argentum
, "plata" i està associat a la llegenda de la
Serralada de la Plata
, comuna entre els primers exploradors europeus de la regió, espanyols i portuguesos. Van ser aquests últims que van anomenar «Riu de la Plata» el gran
estuari
descobert per l'expedició portuguesa del 1502 en què participava
Amerigo Vespucci
. El terme «Argentina» s'esmenta per primera vegada al poema publicat el 1602 per
Martín del Barco Centenera
, anomenat
La Argentina y Conquista del Río de la Plata
. Hi descriu la regió del Riu de la Plata i la fundació de la ciutat de
Buenos Aires
El topònim sembla ratificat en publicar-se el 1612 l'obra
La Argentina manuscrita
de
Ruy Díaz de Guzmán
, obra d'història en què, mitjançant un relat èpic, s'hi fa una descripció de la regió. A finals del
segle
xviii
la paraula ja era d'ús comú per a denominar tot allò que està relacionat amb el Riu de la Plata, la seva conca, el seu territori i els seus pobladors. Però, el virregnat creat el 1776, antecessor immediat de l'Argentina independent el 1816, va portar el nom del Riu de la Plata.
La
Primera Junta
del govern va utilitzar el nom de
Províncies Unides del Riu de la Plata
, que també va ser emprat pels governs que el van succeir fins que, el 1816, el
Congrés de Tucumán
va proclamar la independència de les
Províncies Unides a Sud-amèrica
, nom que va conservar la
Constitució argentina de 1819
. Oficialment, es va utilitzar per primera vegada la denominació "República Argentina" en la
Constitució argentina de 1826
. Durant el govern de
Juan Manuel de Rosas
(1835 a 1852) es van utilitzar, entre d'altres, els noms de "
Confederació Argentina
", "República de la Confederació Argentina" i "Federació Argentina".
La
Constitució argentina de 1853
es va sancionar en nom del poble de la "Confederació Argentina", però, en incorporar-s'hi l'
Estat de Buenos Aires
, el 1860, es va canviar per "Nació Argentina", afegint a la constitució l'article 35:
Les denominacions adoptades successivament des de 1810 fins al present, és a dir: Províncies Unides del Riu de la Plata; República Argentina, Confederació Argentina, seran en endavant noms oficials indistintament per a la designació del govern i territori de les províncies, emprant-se les paraules "Nació Argentina" en la formació i sanció de les lleis.
El 8 d'octubre de 1860 a la ciutat de
Paraná
, aleshores capital de la confederació, el president
Santiago Derqui
va decretar que:
[…] el govern va acordar que per a tots els actes es faci ús de la denominació República Argentina, com que és convinent establir la uniformitat en els actes administratius.
El nom d'«Argentina» va ser confirmat definitivament el 1862 per
Bartolomé Mitre
, primer president del país reunificat, en fer ús del títol de «
President de la Nació Argentina
».
Història
modifica
Article principal:
Història de l'Argentina
Al febrer del
1516
, el navegant espanyol Juan Díaz de Solís va pilotar la seva nau al gran estuari del Riu de la Plata i va reclamar la regió del voltant en nom d'
Espanya
. Tot el territori va ser colonitzat per Espanya al llarg dels segles
xvi
xvii
. El 1776 el rei
Carles III
va crear el
Virregnat del Riu de la Plata
, que agrupava els territoris americans ubicats més al sud, exceptuant a Xile.
El país es va independitzar d'
Espanya
el
1816
i passà a denominar-se
Províncies Unides del Riu de la Plata
. Durant les següents quatre dècades es van produir
disputes internes
entre faccions federalistes ("federals") i centralistes ("unitaris"), passant pel període de la
Confederació Argentina
fins a la proclamació de la constitució de
1853
encara avui vigent amb les modificacions realitzades el
1994
Dues forces van crear l'Argentina del
segle
xix
: la introducció de les tècniques agrícoles modernes i la integració de la nació a l'economia mundial. La inversió estrangera i la immigració d'Europa van ser una peça important en la revolució econòmica. Com als
Estats Units
, els immigrants que van desenvolupar els recursos argentins, especialment a la regió central de les pampes, hi van immigrar de diverses nacions europees, però, principalment d'
Espanya
Itàlia
Eva Duarte
Juan Domingo Perón
en un acte a la Plaza de Mayo el 1951
Del
1880
al
1930
l'Argentina va esdevenir una de les deu nacions més riques del món, riquesa basada en l'expansió ràpida de l'agricultura i la inversió estrangera en la infraestructura. Les forces conservadores van dominar la política argentina fins al
1916
, quan els rivals tradicionals, els radicals, van prendre el control del govern. Els radicals, amb la seva èmfasi en eleccions lliures i en l'establiment de les institucions democràtiques van obrir les portes a l'expansió de la classe mitjana del país, i l'arribada d'altres grups socials al govern. Tot i això, aquest període va finalitzar amb un cop d'estat militar conservador el
1930
. Els governs conservadors d'aquesta dècada no assolirien contenir els canvis econòmics i socials, i van recórrer al frau i a la violència. Finalment,
Juan Domingo Perón
va prendre el poder per mitjà d'un altre cop d'estat, i va ser elegit president per mitjà d'eleccions democràtiques el
1946
. Amb tendències socialistes, va donar poder a classe treballadora i va expandir el nombre de treballadors sindicalitzats. El
1947
va anunciar la creació d'un pla de cinc anys basat en el creixement de les indústries que havia nacionalitzat. La seva dona,
Eva Duarte de Perón
, coneguda com a
Evita
, va ser una figura prominent aconseguint el suport que el seu marit necessitava. Perón va ser reelegit el
1952
, però, després d'un cop militar, el
1955
va ser exiliat.
Monument a les víctimes de la Guerra de les Malvines a
Ushuaia
Durant les dècades del cinquanta i seixanta, el govern va estar encapçalat per militars i civils, però, ni les dictadures ni els governs democràtics van aconseguir el ple desenvolupament de l'
economia
de l'Argentina, la qual continuava el seu imparable descens. Les demandes socials i econòmiques es van traduir en expressions violentes, i els moviments d'oposició van començar a utilitzar el terrorisme durant la dècada dels setanta. Aquests esdeveniments van obrir la porta al retorn de Perón. L'
11 de març
1973
, es van celebrar eleccions generals per primera vegada després de 10 anys.
Héctor Cámpora
, simpatitzant de Perón va ser elegit, però va renunciar quatre mesos després. Després de les noves eleccions generals, Perón va guanyar amb una victòria decisiva amb la seva tercera dona, María Estela Isabel Martínez de Perón, com a vicepresidenta. En aquest període els extremistes de dreta i esquerra van reaccionar amb terrorisme, la qual cosa va provocar la implementació de decrets d'emergència que donaven autoritat excessiva al govern, el qual la va utilitzar amb violència.
Després de la mort de Perón, un altre cop d'Estat, l'anomenat
Procés de Reorganització Nacional
, va remoure a la seva dona el
1976
, i les forces armades van governar el país, però, recorrent al terrorisme d'estat i l'opressió civil. Va haver-hi, segons diferents organitzacions de Drets Humans, fins a 30.000 persones "desaparegudes" durant el període
1976
1983
. Els problemes econòmics severs, la corrupció, i la derrota en la
Guerra de les Malvines
, van propiciar la caiguda de la dictadura.
A partir de l'obertura democràtica de
1983
s'han produït eleccions que han assolit consolidar el progrés democràtic del país, però no han aconseguit resoldre la situació econòmica de l'Argentina d'una manera que millori la qualitat de vida de la majoria de la població. Encara que l'Argentina va experimentar un creixement i estabilitat econòmics la dècada de 1990, el
2001
es va enfonsar en la pitjor crisi econòmica de la història, propiciada per l'
efecte Caipirinha
Geografia física
modifica
Article principal:
Geografia de l'Argentina
Àrees geogràfiques
modifica
Cascades de l'Iguaçú
, al nord del país
Província de Salta
El territori argentí és situat entre la
serralada dels Andes
i l'
oceà Atlàntic
. El país pot dividir-se en tres àrees geogràfiques clarament diferenciades:
les planes fèrtils de les
Pampes
, al centre del país, i les quals són el centre de la riquesa agrícola de l'Argentina
l'altiplà de la
Patagònia
que s'estén del centre cap al sud a la
Terra del Foc
la cadena muntanyosa dels
Andes
, a l'oest del país, a la zona fronterera amb
Xile
L'extrem occidental del país està conformat per la secció principal de la serralada dels Andes. Al nord d'aquesta s'hi troben els sectors més alts, que són també els més alts del continent, com ara l'
Aconcagua
, que amb 6.969 metres és el punt més alt d'
Amèrica
10
A la regió septentrional del país, a l'est i nord dels Andes, s'hi estenen les Serres Subandines, una sèrie de serralades escalonades que conformen valls molt poblades. Al sud d'aquestes, hi ha les Serres Pampeanes, més espaiades entre si en ser separades per planes. La
Meseta
Patagona és un conjunt d'altiplans i planes elevats i àrids, enclavats entre els Andes i l'oceà Atlàntic.
Al nord-est i el centre-est del país, s'hi troben els rius més importants que corresponen a la
Conca de la Plata
, la tercera conca més gran en extensió de l'
Hemisferi occidental
, conformada pels rius
Paraguai
Bermejo
Colorado
Uruguai
, i els més llarg, el
riu Paranà
. Els rius Uruguai i Paranà es connecten i formen l'estuari del
Riu de la Plata
, el més gran del món, i que vessa sobre l'oceà Atlàntic. El territori que es troba entre ambdós rius, abans d'unir-se, es coneix com la
Mesopotàmia
L'Argentina té 4.665 quilòmetres de costa. L'àrea de l'oceà Atlàntic sobre la plataforma continental és molt ampla, i es coneix, localment com el
Mar Argentí
. S'hi troben importants recursos pesquers i petroliers. L'alternança entre els corrents freds de l'Antàrtida i les càlides del
Brasil
permeten que les temperatures costaneres no descendeixin de manera uniforme amb l'augment de la latitud, ens presenten variacions. La costa meridional de la
Terra de Foc
, forma l'extrem nord del
Passatge de Drake
Hidrografia
modifica
Els rius argentins es classifiquen en tres
conques hidrogràfiques
: la del vessant de l'Atlàntic, la del vessant del Pacífic i les endorreiques.
11
El vessant atlàntic és el més extens i l'integren la
Conca de la Plata
, el Sistema Patagó i una sèrie de rius menors de la província de Buenos Aires. La Conca de la Plata és la més important i culmina en l'estuari del
Riu de la Plata
, desguassada pels rius
Paranà
, el
Pilcomayo
, el
Bermejo
, el Salado i l'
Iguazú
. El Sistema Patagó està format per rius al·lòctons, alimentats pels desglaços dels Andes. Hi destaquen pel seu cabal el
riu Colorado
, el riu Negro, el riu Chubut i el riu Santa Cruz.
11
El vessant del Pacífic és de menor extensió, integrada per rius curts, alimentats pels desglaços i les pluges dels Andes patagons. Hi destaquen el
riu Manso
a la província de
Río Negro
i el
riu Futaleufú
Chubut
11
Al centre i a l'oest del territori argentí hi ha diverses conques endorreiques integrades per rius de cabal variable que es perden a causa de l'evaporació, la infiltració o desguassen en llacunes interiors o salines. Hi destaquen el riu Desguadero i la llacuna del Mar Chiquita, on desemboquen els rius
Dulce
, el
Suquía o Primero
i el Segundo.
12
11
Les conques lacustres argentines es troben majoritàriament a la Patagònia, a conseqüència de la glaciació que les va formar. Hi destaquen el
llac Nahuel Huapi
, el
llac Viedma
i el
llac Argentino
. A la plana chaco-pampana hi ha una gran quantitat de llacunes d'aigua dolça i salada, i al litoral hi ha zones pantanoses com ara els estuaris de l'Iberá. La llacuna argentina més extensa és el Mar Chiquita de la província de Córdoba.
Els recursos hidràulics del país també inclouen les extenses glaceres dels Andes, com ara la
glacera Perito Moreno
; així com les aigües subterrànies d'aqüífers com ara el Puelche i el Guaraní. L'aprofitament hidroelèctric dels rius ha propiciat la formació de diversos embassaments, com ara la Presa de Yacyretá, la Presa del Salto Grande i la Presa d'El Chocón.
11
Política i govern
modifica
L'Argentina és una república representativa federal segons el que estableix la
constitució vigent aprovada en 1853
. El
federalisme
a l'Argentina va arribar després d'una llarga lluita entre els proponents d'un govern central i els que advocaven pels interessos de les províncies. La constitució va posar fi a les guerres civils i va assentar les bases de l'organització nacional. Abans que fos promulgada, hi va haver més intents que van ser rebutjats per diversos motius. La constitució ha estat reformada en diverses ocasions, l'última el 1994.
Segons la constitució, l'Argentina es va formar per la unió federativa de les províncies que van sorgir després de la dissolució del
Virregnat del Río de la Plata
i per la incorporació de les que es van constituir posteriorment a partir dels territoris nacionals. Les províncies són autònomes, segons l'article 121, que estableix que aquestes conserven tot el poder no delegat pel text al govern federal i el que expressament s'ha reservat segons els pactes especials al temps de la seva incorporació.
13
Estructura constitucional
modifica
La
Casa Rosada
, el palau del govern argentí, a Buenos Aires
La constitució argentina estableix una
separació de poders
definida dins un
sistema presidencialista
. El
poder executiu
és exercit per un ciutadà amb el títol de
President de la Nació Argentina
, el qual és elegit amb el vicepresident per
sufragi
directe en dues voltes. La
segona volta electoral
es realitza entre les dues opcions més votades si en la primera cap opció no hagués aconseguit el 45% dels vots vàlids, o si en ser la segona opció més votada havent-hi aconseguit entre el 40 i el 45% dels vots, hi hagués una diferència amb la segona opció menor al 10%.
14
El període de mandat del president i vicepresident és de quatre anys, i poden ser reelegits per un període de més.
15
El president designa un
gabinet
de ministres encapçalat pel
Cap del Gabinet de Ministres
encarregat de la gestió del país i responsable davant el Congrés.
El
poder legislatiu
és exercit pel
Congrés de la Nació Argentina
, integrat per dues cambres. La
Cambra de Diputats
reuneix als representants directes de la població. Són elegits mitjançant la
representació proporcional
regla D'Hondt
), en què cada província i la ciutat autònoma de Buenos Aires formen districtes electorals. Hi són elegits per un període de quatre anys. La meitat de la cambra es renova cada dos anys, i els representants poden ser elegits indefinidament.
16
El
Senat de la Nació Argentina
reuneix, al seu torn, als representants de les vint-i-tres províncies i la ciutat autònoma de Buenos Aires; a raó de dos senadors per cadascuna, amb un total de 72 membres. Són elegits per vot directe, mitjançant l'
escrutini uninominal majoritari
, per un període de sis anys, amb possibilitat de reelecció indefinida. El Senat es renova per terços cada dos anys.
17
El Congrés dels Diputats inclou el
Defensor del Poble de la República Argentina
, càrrec independent sense rebre instruccions de cap autoritat. El seu propòsit és defensar els drets humans, constitucionals i legals que poden ser afectats per l'
administració
A partir de la Llei 24.012 de 1991, es va establir una quota femenina per als càrrecs públics obligant als partits polítics a fer que entre els seus candidats les dones constitueixen un terç del total.
18
Des d'aleshores, la participació de les dones en la política s'ha incrementat notablement; l'Argentina és el país sud-americà amb el major nombre de dones en el poder legislatiu, i entre els primers deu a nivell mundial.
19
Finalment, el poder judicial està encapçalat per la
Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina
, integrada per cinc jutges avocats nomenats pel president de la Nació amb l'aprovació de dos-terços del Senat.
20
Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la legislació federal del país i també per la legislació comuna de la ciutat autònoma de Buenos Aires. El president de la Nació en designa els jutges, basant-se en una terna integrada per candidats seleccionats en un concurs públic del
Consell de la Magistratura
, òrgan de composició multisectorial, encarregat del control directe dels jutges i l'administració del poder judicial.
21
Els jutges romanen en el càrrec "mentre duri llur bona conducta" i només poden ser destituïts en casos de greus infraccions per un Jurat d'Enjudiciament.
Divisió administrativa
modifica
Províncies de l'Argentina.
Article principal:
Províncies de l'Argentina
La República Argentina és una
república federal
integrada per vint-i-tres províncies i una
ciutat autònoma
Buenos Aires
, que és la capital de la federació. Les províncies tenen tots els poders que no han estat explícitament delegats al govern federal en la constitució nacional. Les províncies són encarregades d'impartir justícia i de gestionar els afers relacionats amb l'
educació
primària i d'assegurar el règim municipal.
Les províncies argentines s'organitzen internament en un
sistema congressual
, elegint els representants del
poder legislatiu
i el governador de la província (
poder executiu
) de manera separada. Teòricament, el
president de la Nació Argentina
té la facultat d'intervenir a les províncies per assegurar-ne la forma republicana de govern o per defendre el territori de les invasions estrangeres, encara que en la pràctica ha intervingut en diverses ocasions militarment o en casos en què el govern provincial ha estat acusat de corrupció.
La majoria de les províncies del centre i nord del país antecedeixen la creació de l'Argentina com a estat independent (és a dir, formaven part dels virregnats espanyols de
Sud-amèrica
). Tanmateix, les províncies amb presència significativa d'
amerindis
o amb una baixa població eren territoris nacionals administrats pel govern federal abans de convertir-se en províncies autònomes. L'últim territori a convertir-se en província ha estat
Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud
, el
1991
Fins al
1825
, època en què les Províncies Unides del Riu de la Plata començaven a utilitzar oficialment el nom d'"Argentina", la Província Oriental (que el
1829
esdevindria la
República Oriental de l'Uruguai
) i la província de Tarija (que després formaria part de
Bolívia
) eren províncies constitucionals argentines.
Les vint-i-tres
províncies argentines
són:
Buenos Aires
(província)
Catamarca
Chaco
Chubut
Córdoba
Corrientes
Entre Ríos
Formosa
Jujuy
La Pampa
La Rioja
Mendoza
Misiones
Neuquén
Rio Negro
Salta
San Juan
San Luis
Santa Cruz
Santa Fe
Santiago del Estero
Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud
Tucumán
Economia
modifica
Article principal:
Economia de l'Argentina
Economia
Moneda
peso argentí
Estadístiques
PIB nominal
$483 mil milions
RNB
per càpita
$5.150 (2006)
Taxa d'atur
14,1%
IDH
0,842
(2021)
Coeficient de Gini
423
(2020)
Socis comercials
Exportacions
$54.600 milions
Importacions
$42.590 milions
Nota: dades monetàries en
dòlars (US$)
Font:
CIA Factbook
2007
L'Argentina es beneficia de grans recursos naturals, una agricultura orientada a les exportacions, i una
indústria
diversificada. En l'actualitat, l'Argentina és la tercera economia més gran de l'
Amèrica Llatina
després del
Brasil
Mèxic
. Amb un
Producte interior brut
per capita de 13.300,
22
l'estàndard de vida dels argentins és un dels més alts de la regió.
Tot i ser una de les economies més riques del món a principis del
segle
xx
, riquesa basada en l'
exportació
de productes agrícoles (líders en exportacions de peres) i en la inversió estrangera, sobretot d'origen britànic, l'Argentina no aconseguiria el ple desenvolupament econòmic. Després de la greu recessió de 1929, que paralitzaria la demanda de productes agrícoles, i en conseqüència, l'habilitat de l'Argentina per a importar els productes industrials que no manufacturava, el país va experimentar diversos cicles de recessions econòmiques. Durant la dècada de 1980, l'augment del deute extern, i la
hiperinflació
van arribar a nivells alarmants; la inflació arribaria al 200% mensual. El llavors ministre d'economia
Domingo Felipe Cavallo
, amb el beneplàcit del govern presidit per
Carlos Menem
va establir un sistema de convertibilitat de la moneda, per mitjà del qual per cada
peso argentí
en circulació el govern havia de tenir en reserva un
dòlar dels Estats Units
. El sistema va aturar la inflació i va permetre el creixement econòmic i de l'estàndard de vida durant la primera meitat de la dècada dels noranta.
No obstant això, la manca de competitivitat dels preus dels productes argentins en el mercat internacional, causat pel sistema de convertibilitat mateix, així com d'altres balanços financers van produir una greu crisi econòmica el 2001-2002, la qual va dur a més del 50% de la població sota el nivell de la pobresa.
Vaixell comercial en el riu Paranà, a prop de la ciutat de Rosario
Amb una sorprenent reestructuració del deute extern, el govern de
Néstor Kirchner
, va assolir importants avanços econòmics, i l'Argentina va créixer una mitjana anual del 8-9% entre el 2003 i el 2007. Aquest creixement econòmic, causat principalment per una
taxa de canvi
subvalorada del pes argentí i l'augment abrupte dels preus dels aliments a escala mundial, ha produït un augment significatiu de les exportacions argentines; només entre el 2005 i el 2006, les exportacions van créixer 15,4%. El nivell de la pobresa es va reduir al 26,9% el 2006, i el nivell d'indigència al 8,7%.
23
La
taxa d'atur
, que durant la crisi havia superat el 20%, s'ha reduït al 9,8%.
24
Una de les preocupacions més importants del govern de Kirchner va ser aturar la inflació, que, oficialment seria del 9,8% el 2006. Tanmateix, l'Argentina utilitza un sistema variable per calcular la inflació, per mitjà del qual si un producte de l'índex de preus mostra una puja substancial, el producte no es pren a compte en el càlcul de la inflació, ans se substitueix per un d'altre.
25
Els economistes i les organitzacions internacionals estimen que la inflació real supera el 30%.
25
L'Argentina forma part del bloc regional del
Mercosur
, fundat el
1991
pel
Tractat d'Asunción
La presidència de
Cristina Fernández de Kirchner
va acabar el
2015
, i
Mauricio Macri
va guanyar les
eleccions presidencials de l'Argentina de 2015
, dedicant-se a canviar molts aspectes de l'economia argentina que havia deixat enrere Kirchner. Les reserves de moneda estrangera del Banc Central de l'Argentina estaven esgotades; la taxa d'inflació anual era superior al 30 per cent, i el país tenia els tipus impositius més alts de la seva història. El saldo pressupostari del govern tenia un dèficit del 8%, i el govern es va enfrontar a batalles legals internacionals pel seu impagament sobirà després que l'administració Kirchner es negués a continuar els pagaments de l'enorme deute extern del país. Estaven en vigor controls de canvi estrictes des del 2011, creant un mercat paral·lel a l'ombra per a les divises. Una caiguda global dels preus de les matèries primeres va reduir dràsticament els ingressos comercials previstos, cosa que va pressionar encara més l'economia del país.
26
El 2018, el govern de Macri va obtenir un nou préstec del
Fons Monetari Internacional
(FMI) per un import rècord de 57.000 milions de dòlars dels què només es van desemborsar 44.000 milions de dòlars després que el seu successor,
Alberto Ángel Fernández
, es negués a acceptar la resta i intentés renegociar les condicions de reemborsament. L'acord del 2018 pretenia estabilitzar l'economia argentina, però va fracassar, ja que una forta devaluació del peso, una inflació desbocada i una recessió van deixar el país amb un deute aclaparador.
27
El desembre del 2021, l'FMI va admetre que el préstec no havia aconseguit els seus objectius de restaurar la confiança en la viabilitat fiscal del país i fomentar el creixement econòmic. El 2022, es va arribar a un acord de la Facilitat de Fons Ampliada (MEF) per refinançar el compromís anterior de l'Argentina.
27
L'administració d'Alberto Ángel Fernández va deixar un país amb una caiguda abrupta dels salaris, un índex de pobresa del 45% i un 10% d'indigència, una caiguda del PIB per càpita del 15% els darrers 12 anys i una inflació acumulada d'aproximadament 5.000%.
28
Quan
Javier Milei
guanyar les
eleccions presidencials de l'Argentina de 2023
, el Banc Central es va enfocar a comprar molts dòlars i reduir el dèficit fiscal, rebent un vot de confiança dels mercats, però quan el país es va començar a quedar sense dòlars, l'abril de 2025, l'FMI li va assegurar un crèdit que va donar un respir a l'economia argentina amb el compromís de refinançament dels venciments del deute públic en moneda local i en moneda estrangera, però no va acumular prou quantitat de dòlars per assegurar els pagaments i l'escassetat de dòlars va afectar el creixement econòmic augmentant la desconfiança dels mercats. El setembre de 2025 el govern va patir una derrota electoral a la província de Buenos Aires i la seva posició va quedar debilitada davant dels ulls dels inversors, però l'octubre el govern nord-americà va oferir a Milei assistència financera.
29
Les polítiques d'austeritat amb retallades en la despesa pública en la lluita contra la inflació i la regeneració de la economia els primers trimestres del 2024 van impactar en la demanda agregada de l'Argentina i els indicadors de desocupació i pobresa però a finals de 2025 el PIB és més alt que a l'inici de la legislatura, la inflació baixava substancialment, els salaris reals estaven creixent, el mercat laboral tornava a generar ocupació i els índexs de pobresa baixaven trimestre rere trimestre.
30
Geografia humana i societat
modifica
Demografia
modifica
Argentina
Població
39 milions
Taxa de natalitat
16,9/1000
Taxa de mortalitat
7,56/1000
Taxa de creixement
0,98%
Taxa de fecunditat
2,19 fills
Taxa neta de migració
0,4/1000
Esperança de vida
75,9 anys
Mediana d'edat
29,4 anys
Alfabetisme
97%
L'Argentina té el percentatge més alt de
població urbana
d'
Amèrica Llatina
31
La majoria dels immigrants europeus, que van arribar especialment entre la Primera i la Segona Guerra Mundial) es van establir a les ciutats, les quals oferien feines, educació i altres oportunitats per a ingressar a la classe mitjana. Els treballadors agrícoles també es van a establir a les grans ciutats, especialment a
Buenos Aires
que ha centralitzat el creixement del país. Des de la dècada de 1990, molts pobles rurals han estat despoblats arran de l'abandó del servei ferroviari i de la importació massiva de productes barats importants que van reemplaçar els productes locals produïts a petita escala, quan es va introduir el sistema de convertibilitat que mantenia el valor del
dòlar nord-americà
artificialment baix. Avui dia un terç de la població total del país viu a l'
àrea metropolitana
de
Buenos Aires
, també coneguda com al Gran Buenos Aires. Les següents són les àrees metropolitanes amb població superior al milió d'habitants:
Buenos Aires
(ciutat: 3 milions, àrea metropolitana: 13 milions)
Córdoba
(1,4 milions)
Rosario
(1,3 milions)
Mendoza
(1 milió)
Més de 150
ciutats de l'Argentina
superen els 45.000 habitants.
Etnografia
modifica
Gauchos de la Pampa
Gautxos
escenificant una baralla a
la Pampa
).
L'Argentina, com la resta dels països d'
Amèrica
ha estat la llar de diversos grups ètnics originaris i d'immigrants de diverses parts del món, principalment d'Europa i Amèrica. S'estima que la població d'origen europea representa entre el 89
32
i el 97% del total.
33
L'últim cens, el primer en més de 100 anys a considerar etnicitat, i basta en l'autoidentificació o autoadscripció, va reportar una xifra similar, i només el 2% de la població es va identificar personalment com a
indígena
34
Tanmateix, tot i que un estudi genètic conduït per la
Universitat de Califòrnia a Davis
ha mostrat que la contribució europea al
DNA
argentí és del 79,9%,
35
un altre estudi de la
Universitat de Buenos Aires
va concloure que el 56% dels argentins tenen almenys un avantpassat indígena, sigui per via materna o paterna, i el 10% dels argentins en tenen per via materna i paterna.
36
Ancestralitat genética de la població argentina
Fuente
Europea
Indígena
Africana
Asiática
National Geographic (2018)
37
52%
27%
14%
4%
Homburguer et al. (2015)
38
67,3%
27,7%
3,36%
0,14%
Avena et al. (2012)
39
65%
31%
4%
Oliveira (2008)
40
60%
31%
9%
Religió
modifica
La República Argentina no és un
estat confessional
. Al país existeix una àmplia llibertat de culte, prevista a l'article 14 de la Constitució Nacional.
41
No obstant això, l'
Església Catòlica
, que compta amb una circumscripció eclesiàstica des del 1570,
42
compta amb un estatus jurídic diferenciat respecte al de la resta d'esglésies i confessions, ja que l'estat nacional la suporta econòmicament.
43
El 76% dels argentins es consideren catòlics i el 9% es consideren
protestants
44
Hi ha nombroses comunitats
jueves
islàmiques
. L'11,3% és atea.
45
Llengües
modifica
El castellà és la
llengua oficial
de l'Argentina a escala nacional. Però, el
2004
, la província de
Corrientes
va declarar la cooficialitat del
guaraní
en l'ensenyament i en els actes de govern. A les comunitats indígenes es parla també el
quítxua
, l'
aimara
i el
mapudungun
(la llengua dels
maputxes
). A més a més, hi ha comunitats on es parlen altres llengües europees com el
gallec
, parlat per l'1,7% de la població,
46
el
català
, parlat pel 0,5% de la població
47
i el
gal·lès
, parlat per 30.000 persones.
48
Esports
modifica
Partit de
pato
Manu Ginóbili
llançant un
tir lliure
jugant amb els
Spurs
Pascual Nicolás Pérez
fent caure a
Yoshio Shirai
el 1954
L'esport nacional és el
pato
, del qual es té notícies d'ençà el
segle
xvii
49
El
1941
, es va fundar la
Federación Argentina de Pato
i el
1953
, durant el govern de
Perón
, va ser declarat esport nacional.
D'altra banda, el
futbol
és l'esport més conegut i amb més afició a l'Argentina. Membre de la
FIFA
, la
Selecció de futbol de l'Argentina
va participar en divuit dels vint-i-dos
mundials
, aconseguint el campionat dues vegades (Argentina, 1978 i Mèxic 1986), a més a més obtenir la segona posició tres vegades (Uruguai, 1930, Itàlia 1990 i Brasil 2014). També va obtenir dos medalles d'Or als
Jocs Olímpics d'Atenes 2004
, i
Jocs Olímpics de Pequín 2008
, i quinze campionats en la
Copa Amèrica de futbol
. El futbolista
Diego Armando Maradona
Lionel Messi
són considerats dels més grans jugadors de la història d'aquest esport.
En
boxa
, l'Argentina té més de trenta títols mundials,
50
a banda de set medalles d'or, set d'argent i deu de bronze als
Jocs Olímpics
. Alguns dels més destacats boxejadors argentins van ser
Carlos Monzón
, campió mitjà entre
1970
1977
, i considerat com un dels més importants boxistes de la seva categoria;
Pascual Pérez
, campió mundial del
pes mosca
i campió olímpic;
Nicolino Locche
El Intocable
, campió de
pes welter
d'extraordinària defensa;
Víctor Emilo Galíndez
, campió mundial del
pes semipesant
; a 2012,
Sergio Gabriel Martínez
ha guanyat el campionat mundial de mans de
Julio César Chávez, Jr.
A més dels campions mundials, a l'Argentina també han assolit important popularitat alguns boxejadors que no van arribar mai a arribar a dominar la seva categoria. Tal és el cas de boxejadors com ara
Luis Ángel Firpo
Oscar Bonavena
José María Gatica
El
bàsquet
també té un passat molt important al país: Argentina en fou campiona
mundial
el
1950
. Després, des de 1960 al 1970 fou perdent importància. Amb la creació e la Lliga Nacional
1984
, l'esport es va recuperar i guanyar popularitat. La irrupció d'
Emanuel Ginóbili
en la
NBA
, i les grans actuacions de la selecció Argentina a escala internacional van contribuir a millorar la seva popularitat. El
2002
, la Selecció dirigida per
Rubén Magnano
va arribar a la final del Campionat Mundial a Indianapolis, i a la quarta posició en el Campionat Mundial Japó 2006. Va obtenir la medalla d'or als
Jocs Olímpics d'Atenes 2004
, el títol més important de la seva història i medalla de bronze als
Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
. Al Campionat Mundial de 2019 desenvolupat Xina, la Selecció va aconseguir novament la final sent derrotada per
Espanya
51
Gastronomia
modifica
Asado
, la típica
graellada
argentina i la tradició gastronòmica argentina per antonomàsia.
Panades
saltenyes
La
gastronomia argentina
es destaca fonamentalment per la utilització de la
carn
i els
vins
Pot considerar-se bàsicament configurada sobre les cultures alimentàries de les
civilitzacions precolombines
, la gastronomia de la colònia i amb l'època moderna la important influència de les
gastronomies
d'
Itàlia
(en particular de les regions de
Nàpols
Sicília
) i d'
Espanya
(en particular de
Galícia
), amb algunes influències de les cuines germàniques (d'
Alemanya
Àustria
, etc.).
Referències
modifica
Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans
».
[Consulta: 5 maig 2024].
Moreno de Alba
, José G.
«El lenguaje en México». A:
El español en el mundo
(en castellà).
Siglo XXI,
1999,
p.
14
(Umbrales de México).
ISBN 9789682322105
human development report office united nations development programme
Human Development Report 2007/2008 - GDP per capita (PPP US$)
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2009-02-27.
[Consulta: 7 setembre 2025].
CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Martin Del Barco Centenera
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
Traba
, Juan.
Origen de la palabra Argentina
(en castellà).
Rosario:
Escuela de Artes Gráficas del Colegio San José,
1985.
Constitución Nacional - Declaraciones, derechos y garantías
Rosenblat
, Ángel.
El nombre de la Argentina
. volum 24 de
Biblioteca de América: Libros del tiempo nuevo
Buenos Aires:
Eudeba Editorial Universitaria de Buenos Aires,
1964.
Araya Pochet
, Carlos.
Historia de América en perspectiva latinoamericana
(en castellà).
EUNED,
1995,
p.134.
ISBN 9977647968
Los orígenes de la crisis financiera de Argentina: una comparación con las crisis asiáticas
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
«Provincia de Mendoza». A:
Guía Turística Argentina
Buenos Aires
Automóvil Club Argentino
2008-2009,
p.
184.
ISBN 7-798052-730527
La Hidrografía Argentina
». Arxivat de l'
original
el 2017-10-18.
[Consulta: 7 setembre 2025].
Bruno Fernandes
kwin
».
kwin.in.net,
05-04-2023.
[Consulta: 7 setembre 2025].
Constitución Nacional
». Arxivat de l'
original
el 2013-07-30.
[Consulta: 7 setembre 2025].
Constitución Nacional
». Arxivat de l'
original
el 2013-05-01.
[Consulta: 7 setembre 2025].
Constitución Nacional - Del Poder ejecutivo: de su naturaleza y duración
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
Constitución nacional - De la cámara de diputados
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
Constitución Nacional - Del Senado
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
Ley 24.012 y decreto reglamentario 379/93
». Arxivat de l'
original
el 2008-07-06.
[Consulta: 18 març 2011].
GMMP - Mujeres en la política
». Arxivat de l'
original
el 2018-12-20.
[Consulta: 18 març 2011].
Constitución Nacional - Atribuciones del Poder Ejecutivo
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
Constitución nacional - Del poder judicial: de su naturaleza y duración
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
Economy
Arxivat
2007-06-12 a
Wayback Machine
. Argentina. CIA Factbook. Data d'accés: 22 de juny, 2008
Según INDEC (arxiu d'Excel)
».
[Consulta: 22 juny 2008].
Resultados de Empleo
».
INDEC
Primer trimestre 2007,
p.
22
[Consulta: 22 juny 2008].
Hocus-pocus
».
The Economist
ISSN
0013-0613
Benedict Mander, Daniel Politi.
Macri raises hopes for Argentina’s economic renewal
(en anglès).
Financial Times
20-01-2016.
[Consulta: 18 octubre 2025].
Argentina and the International Monetary Fund: A long, tricky history
(en anglès).
Buenos Aires Times
12-04-2025.
[Consulta: 18 octubre 2025].
BASES PARA LA RECONSTRUCCIÓN DE LA ECONOMÍA ARGENTINA
(en castellà).
PODER EJECUTIVO NACIONAL,
20-12-2023.
[Consulta: 16 octubre 2024].
Barría
, Cecilia.
3 causas del deterioro de la economía argentina que llevó al inédito respaldo de Trump a Milei
(en castellà).
BBC Mundo
24-09-2025.
[Consulta: 18 octubre 2025].
La pobreza marca otro mínimo en la Argentina de Milei y hay una curiosa explicación con la que nadie había contado
(en castellà).
El Economista
22-12-2025.
[Consulta: 11 gener 2026].
AMERICA LATINA: POBLACION TOTAL, URBANA Y RURAL (en miles) .
». Arxivat de l'
original
el 2011-12-15.
[Consulta: 7 setembre 2025].
Argentina
».
[Consulta: 7 setembre 2025].
CIA - The World Factbook - Argentina
». Arxivat de l'
original
el 2009-05-13.
[Consulta: 22 juny 2008].
Encuesta Complementaria de Pueblos Indígenas
». Arxivat de l'
original
el 2008-06-11.
[Consulta: 22 juny 2008].
Seldin et al, U. California 2006. Argentine population genetic structure
.University of California Davis, Davis, CA, mar./abr. 2006, vol.66, no.2, p.113-118. ISSN 0025-7680.
Enllaç no actiu
CD 9 - Colección educ.ar
». Arxivat de l'
original
el 2011-08-20.
[Consulta: 7 octubre 2012].
Estructura genética de la Argentina, Impacto de contribuciones genéticas - Ministerio de Educación de Ciencia y Tecnología de la Nación
28% europeo del sur, 27% americano nativo, 21% europeo central y del norte, 9% africano del norte y centro, 5% africano del sur, 4% asiático y 3% británico e irlandés.
Reference Populations - Geno 2.0 Next Generation
».
[Consulta: 15 gener 2018].
Homburger
et al
Genomic Insights into the Ancestry and Demographic History of South America
».
PLOS Genetics
11,
2015,
p.
e1005602.
DOI
10.1371/journal.pgen.1005602
ISSN
1553-7390
Avena también estableció porcentajes de ancestralidad genética por región: a) Provincia de Buenos Aires: 76% europeo y 24% americano nativo/africano; b) Zona Sur (Provincia de Chubut): 54% europeo y 46% americano nativo/africano; c) Zona nordoeste (Misiones, Corrientes, Chaco y Formosa): 54% europeo y 46% americano nativo/africano; d) Zona Nordeste (Salta): 33% europeo y 67% americano nativo/africano.
Avena
et al
Heterogeneity in Genetic Admixture across Different Regions of Argentina
».
PLOS ONE
7,
2012,
p.
e34695.
DOI
10.1371/journal.pone.0034695
O impacto das migrações na constituição genética de populações latino-americanas
(PDF)
p.
17. Arxivat de l'
original
el 2011-07-06.
[Consulta: 15 gener 2018].
Constitució Nacional (Argentina)
(en castellà).
[Consulta: 8 febrer 2009].
«Art. 14: Tots els habitants de la Nació gaudeixen dels següents drets: (…) de professar lliurement el seu culte; (…).»
Estadístiques
».
Agencia Informativa Católica Argentina
. Arxivat de l'
original
el 2 de febrer 2009.
[Consulta: 8 febrer 2009].
«La circumscripció eclesiàstica més antiga és l'arquidiòseci de Córdoba, creada per Pio V el 10 de maig de 1570.»
Constitució Nacional (Argentina)
».
[Consulta: 8 febrer 2009].
«Art. 2: El Govern federal sosté el culte catòlic apostòlic romà.»
PRIMERA ENCUESTA SOBRECREENCIAS Y ACTITUDES RELIGIOSAS EN ARGENTINA
CEIL/CONICET (2008).]».
[Consulta: 7 setembre 2025].
Ylarri
, Pedro.
Los ateos siguen en alza y ya son la segunda ‘religión'
(en castellà).
Agencia Informativa Católica Argentina
2007. Arxivat de l'
original
el 18 de desembre 2008.
[Consulta: 27 febrer 2011].
Project
, Joshua.
Galician in Argentina
(en anglès).
[Consulta: 17 agost 2020].
Project
, Joshua.
Catalonian in Argentina
(en anglès).
[Consulta: 17 agost 2020].
Glottolog 2.3 - Patagonian Welsh
»,
11-01-2015. Arxivat de l'
original
el 2015-01-11.
[Consulta: 9 novembre 2020].
de Azara
, Félix (citat).
El Pato, deporte nacional argentino
(en castellà).
Argentina - Portal oficial de promoción de la República Argentina. Arxivat de l'
original
el 25 de febrer 2009.
[Consulta: 8 febrer 2009].
«L'any 1610, trenta anys després de la segona fundació de Buenos Aires i dos-cents anys abans de la
Revolución de Mayo
, un escrit de l'antropòleg militar espanyol
Félix de Azara
descriu una escena esportiva que es va realitzar a la ciutat: "s'ajunten per això dos quadrilles d'homes i cavalls i s'assenyales dues llocs apartats com una
legua
. Després cusen un cuir en el qual s'ha introduït un ànec viu que deixa el cap fora, tenint el referit cuir dos o més nanses, de les que se prenen els dos més forts de cada quadrilla al mig de la distància dels punts assignats i
metiendo espuela
tiran fortament fins que els més poderos es lleva l'ànec, caient el seu rival a la terra si no l'abandona. El vencedor tira a córrer i els del band contrari el segueixen i ho en volten fins a prendre-lo d'alguna de les nanses, tiran de la mateixa mena, quedant a la fi vencedora la quadrilla que arriba amb l'ànec al punt assenyalat".
Campeones del mundo
(en castellà).
Federación Argentina de Boxeo,
13 febrer 2009.
España toca la sinfonía perfecta para volver a ser campeona del Mundo
(en castellà),
15-09-2019.
[Consulta: 31 octubre 2022].
Enllaços externs
modifica
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viccionari
Viccionari
Viquinotícies
Pàgina oficial del President de l'Argentina, en castellà
Arxivat
2010-11-13 a
Wayback Machine
Patrimoni de la Humanitat
de l'
Argentina
Parc Nacional Los Glaciares
Missions jesuítiques guaranís
Parc Nacional d'Iguazú
Cova de les Mans
Península Valdés
· L'
Illa jesuítica
i les
estàncies jesuítiques de Córdoba
Ischigualasto
Parc Nacional de Talampaya
Congost de Humahuaca
Camins inques
Patrimoni de la Humanitat
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Amèrica
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Mercat Comú del Sud
(MERCOSUR)
Membres
Argentina
Brasil
Paraguai
Uruguai
Estatus a Membre
Veneçuela
Associats
Bolívia
Xile
Colòmbia
Equador
Perú
Observadors
Mèxic
Estats
de l'
Amèrica del Sud
Estats independents
Argentina
Bolívia
Brasil
Colòmbia
Equador
Guyana
Paraguai
Perú
Surinam
Uruguai
Veneçuela
Xile
Dependències
França
Guaiana Francesa
Regne Unit
Illes Malvines
Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
SUDOC
NDL
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
Treccani
HDS
OSM
Obtingut de «
Categoria
Argentina
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Articles amb enllaços externs no actius
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Història i geografia (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
Argentina
Afegeix un tema