armeni
ortografia clàssica
: հայերէն;
ortografia reformada
: հայերեն
hɑjɛˈɾɛn
hayeren
) és una
llengua indoeuropea
parlada a
Armènia
i regions properes. S'escriu amb un alfabet propi de 36 lletres, l'
alfabet armeni
creat el
405
per
Mesrop Maixtots
. És la llengua oficial de la
República d'Armènia
. Ha estat parlat històricament a l'
Altiplà d'Armènia
, i avui en dia és parlat àmpliament a la
diàspora armènia
És considerat un grup propi dins la família de
llengües indoeuropees
És d'interès per als lingüistes pel seu
desenvolupament fonològic
dins de les llengües indoeuropees. L'armeni comparteix un seguit d'innovacions importants amb el
grec
i alguns lingüistes agrupen aquestes dues llengües amb el
frigi
i la família de
llengües indoiranianes
dins d'un subgrup de nivell superior de l'indoeuropeu, que es defineix per aquestes
innovacions compartides
com un
augment
. Més recentment, alguns altres han proposat un agrupament
balcànic
que inclou el grec, el frigi, l'armeni i l'
albanès
Armènia era un país monolingüe fins a almenys el
segle
ii
aC
La llengua té una tradició literària llarga: una traducció de la
Bíblia
, del
segle
, n'és el text supervivent més antic. Està dividida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la República d'Armènia, i que també és l'usat pels parlants d'armeni de l'
Iran
) i l'occidental (predominant a l'
Orient Mitjà
i entre la diàspora armènia a Europa i Amèrica), amb els quals la major part dels dialectes contemporanis són
mútuament intel·ligibles
10
Tot i que els armenis es van conèixer en la història molt més abans (per exemple se'ls menciona al
segle
vi
aC
a la
inscripció de Behistun
i en la història de
Xenofont
del
segle
iv
aC
l'
Anàbasi
11
el text més antic supervivent de la llengua armènia és la traducció de la
Bíblia
del
segle
de
Mesrop Maixtots
, que també creà l'
alfabet armeni
el
405
, amb 36 lletres. També se li dona crèdit de la creació de l'
alfabet georgià
Els préstecs de les
llengües iranianes
van portar als lingüistes a classificar erròniament l'armeni com una llengua iraniana. Sols es va reconèixer el fet distintiu de l'armeni després que Hübschmann (1875)
12
emprés el
mètode comparatiu
per distingir dues capes de préstecs de l'iranià del
vocabulari
armeni antic.
W. M. Austin (1942) va concloure
13
que hi hagué un contacte primerenc entre l'armeni i les
llengües anatòliques
, basant-se en el que es van considerar arcaismes comuns, com per exemple la manca de femení i l'absència de vocals llargues heretades. Tot i així, a diferència de les innovacions compartides (o
sinapomofismes
), la retenció comuna d'arcaismes (o
simplesiomorfia
) no es considera necessàriament evidència d'un període de desenvolupament comú aïllat.
El lingüista soviètic
Ígor Diàkonov
(1985)
14
va notar la presència d'
armeni antic
en el que ell anomena el
substrat caucàsic
, identificat per estudiosos primerencs, que consisteix en préstecs de les
llengües kartvelianes
i de les
llengües caucàsiques del nord-est
. Tot indicant que els pobles
hurrourartians
habitaven el sòl armeni en el segon mil·lenni aC, Diakonov identifica en l'armeni un substrat hurrourartià en termes referents a la societat, cultura, i a animals i plantes, com ara
ałaxin
'nena esclava' (← Hurr.
al(l)a(e)ḫḫenne
),
cov
'mar' (← Urart.
ṣûǝ
'mar (interior)'),
ułt
'camell' (← Hurr.
uḷtu
), i
xnjor
'poma(pomer)' (← Hurr.
ḫinzuri
). Alguns dels termes que dona s'ha d'admetre que tenen un origen
accadi
sumeri
, però suggereix que van ser prestats mitjançant l'
hurrita
o l'urartià. Atès que aquests préstecs no han experimentat
canvi de so
, que és característic del desenvolupament de l'armeni des del
protoindoeuropeu
, fixa la data del seu préstec d'un temps abans del registre escrit, però després de l'etapa de la
llengua protoarmènia
La hipòtesi que el grec és el parent viu més proper a l'armeni prové de
Holger Pedersen
(1924), que va notar que el nombre de
cognats
lèxics grecoarmenis és més gran que les concordances entre l'armeni i qualsevol altra llengua indoeuropea.
Antoine Meillet
(1925, 1927) continuà investigant la concordança morfològica i fonològica, i postulà que les llengües parentes de grec i armeni eren dialectes en proximitat geogràfica immediata en la
protollengua
. La hipòtesi de Meillet es feu popular amb l'aparició del seu
Esquisse
(1936).
Georg Renatus Solta
(1960) no va tan lluny com per postular una etapa proto-grecoarmènia, però conclou que, considerant tant el lèxic com la morfologia, el grec és clarament el dialecte més properament relacionat amb l'armeni.
Eric Hamp
(1976, 91) dona suport a la tesi grecoarmènia, i destaca fins i tot un temps «en el qual hauríem de parlar d'hel·lenoarmeni» (volent dir que va haver-hi una protollengua grecoarmènia). L'armeni comparteix l'
augment
, i un negador derivat de la frase feta
protoindoeuropea
ne h₂oiu k
id
('mai cap cosa' o 'sempre no res'), i la representació de
laringals
d'inici de paraula per vocals protètiques, i altres peculiaritats fonològiques i morfològiques amb el grec. La proximitat de la relació entre armeni i grec serveix per entendre la naturalesa
parafilètica
de la
isoglossa centum-satem
. Tot i així, els lingüistes, incloent-hi Fortson (2004), comenten «en el moment que arribem als registres més primerencs d'armeni, al
segle
, l'evidència que qualsevol d'aquests parentius inicials s'havien reduït a unes poques mostres interessants.»
Manuscrit armeni,
segle
VI
La primera
Bíblia
armènia.
L'
armeni clàssic
, o
grabar
, importà moltes paraules de les llengües iranianes mitjanes, principalment de la
llengua parta
15
i conté inventaris més petits de préstecs del grec,
15
siríac,
15
llatí
, i de llengües autòctones com ara l'
urartià
. El grabar va subsistir al període que va seguir la invenció de l'alfabet i fins a l'inici de l'era moderna. L'esforç de modernitzar la llengua durant l'
Armènia bagràtida
a l'
edat mitjana
, i durant el
Regne d'Armènia Menor
Cilícia
a la baixa edat mitjana (
segle
xi
xii
) resultà en l'addició de dos caràcters més en l'alfabet, amb un nombre total de 38.
El
Llibre de Lamentacions
de
Gregori de Narek
951
1003
) és un exemple del desenvolupament de literatura i estil d'escriptura en armeni mitjà. A més d'elevar l'estil literari de la llengua armènia, Gregori de Narek preparà el camí als seus successors per incloure temes seculars en l'escriptura. El desplaçament temàtic de textos principalment religiosos cap a escrits amb panoràmiques seculars millorà i enriquí encara més el vocabulari. «Una paraula de saviesa», un poema de
Joan el Diaca
dedicat a un
estornell
, legitima la poesia dedicada a la natura, l'amor i la bellesa femenina. Gradualment, els interessos de la població en general van ser reflectits també en altres obres literàries. Konsdantin Yerzinkatsi i molts altres fins i tot fan el pas inusual de criticar l'establiment eclesiàstic i tractar els problemes socials de la terra armènia. No és sorprenent que aquests canvis alteressin la natura de l'estil literari i la sintaxi, però no van constituir canvis radicals dels fonaments de la gramàtica o la morfologia de la llengua.
Els quatre evangelis,
1495
, retrat de la benvinguda a
Marc (evangelista)
amb inscripcions armènies
El
tractat de Turkmantxai
de
1828
va dividir un cop més Armènia. Aquesta vegada, dos terços de l'Armènia històrica van caure sota control otomà, mentre que la resta de territoris es van dividir entre els imperis rus i persa. La relació antagònica entre els imperis rus i otomà portà a la creació a dos entorns separats i diferents sota els quals els armenis vivien i patien. A mitjan
segle
xix
, es van constituir dues concentracions de comunitats armènies.
A causa de les persecucions o la cerca d'oportunitats econòmiques millors, molts armenis que vivien sota la dominació otomana es van desplaçar a
Constantinoble
, la capital de l'
Imperi otomà
, mentre que
Tbilisi
, a
Geòrgia
, es va constituir en el centre dels armenis que vivien sota el domini rus. Aquestes dues ciutats cosmopolites esdevingueren molt ràpidament els principals pols de la vida intel·lectual i cultural d'Armènia.
La introducció de nous estils i formes literàries, així com moltes idees noves que van sacsejar
Europa
, va arribar als armenis de les dues regions. Això creà una necessitat creixent d'elevar el vernacle, l'ašxarhabar, a la dignitat d'una llengua literària moderna, en contrast amb l'ara anacrònic grabar. A les regions armènies tradicionals proliferaren nombrosos dialectes que, tot i ser diferents, tenien característiques morfològiques i fonètiques comunes. Basant-se en aquestes característiques van emergir-ne dues variants:
Variant occidental: l'entrada d'immigrants de diferents parts de la pàtria tradicional armènia a Constantinoble cristal·litzà en elements comuns dels dialectes regionals, i aplanà el camí per a un estil d'escriptura que requeria una corba d'aprenentatge més curta i més flexible que el grabar.
Variant oriental: el
dialecte d'Erevan
proveí els elements primaris de l'armeni oriental, centrat a
Tiflis
, Geòrgia. De manera semblant que la variant d'armeni occidental, l'oriental moderna era més pràctica i accessible a les masses que el grabar.
Els dos centres van perseguir vigorosament la promoció d'ašxarhabar. La proliferació de diaris en ambdues versions (oriental i occidental) i el desenvolupament d'una xarxa d'escoles que ensenyaven l'armeni modern, incrementà força el grau d'alfabetització (malgrat els obstacles posats pels administradors colonials), fins i tot en àrees rurals remotes. L'aparició d'obres literàries completament escrites en les versions modernes legitimà de forma creixent l'existència de la llengua. A l'inici del
segle
xx
les dues variants d'armeni modern prevalien sobre el grabar i van obrir el camí per una estructura gramatical nova i més simplificada de la llengua a les dues esferes culturals diferents. Sense tenir en compte diferències menors en morfologia, fonètica i gramàtica, el vocabulari majorment comú i les regles idèntiques dels fonaments gramaticals permet als usuaris entendre's fàcilment.
Després de la
Primera Guerra Mundial
, l'existència de les dues versions modernes de la mateixa llengua es ratificà encara més clarament. La
República Socialista Soviètica d'Armènia
1920
1990
) va usar l'armeni oriental com a llengua oficial, mentre que la
diàspora
creada després del
genocidi
de
1915
només posseïa la seva llengua nadiua, l'armeni occidental.
Senyal de carretera en llengua armènia
Els dos dialectes literaris moderns,
l'occidental
(associat originàriament als escriptors de l'Imperi otomà) i l'
oriental
(associat originàriament als escriptors de l'Imperi rus), van llevar gairebé totes les influències lèxiques del
turc
durant el
segle
xx
, principalment després del
Genocidi armeni
L'armeni és oficial a
Armènia
i es parla en molts estats del món, a conseqüència del resultat de l'alteració de les fronteres polítiques i de la
diàspora
que ha patit el poble armeni. Els territoris que es poden comptar dins el nucli originari de la llengua, a més d'Armènia, inclouen
Rússia
Geòrgia
Kazakhstan
Kirguizstan
Tadjikistan
Uzbekistan
Turkmenistan
, a més dels països veïns de
Síria
Líbia
Egipte
Turquia
Grècia
Iran
Jordània
Israel-Palestina
Xipre
, etc. Només als
Estats Units d'Amèrica
ja hi ha més d'un milió d'armenis. La varietat dialectal generada per la dispersió sembla que no obstaculitza la intel·ligibilitat entre varietats.
16
Les
oclusives
mudes del
protoindoeuropeu
són aspirades en el
protoarmeni
, una de les circumstàncies sovint relacionades amb la
teoria glotal
, una versió de la qual va postular que les oclusives mudes del protoindoeuropeu eren aspirades.
17
En armeni l'èmfasi cau en l'última síl·laba excepte quan l'última síl·laba conté
[ə]
, en què cau en la penúltima. Per exemple,
ɑχoɾˈʒɑk
mɑʁɑdɑˈnos
giˈni
però
vɑˈhɑgən
ˈdɑʃtə
Són excepcions algunes paraules l'última lletra de les quals és է (ե a l'ortografia reformada) (մի՛թէ, մի՛գուցե, ո՛րեւէ), i a vegades els numerals ordinals (վե՛ցերորդ, տա՛սներորդ, etc.).
L'armeni modern té sis monoftongs. Cada fonema de vocal en la taula es representa amb tres símbols. El primer indica la pronunciació del fonema en l'alfabet fonètic internacional (
International Phonetic Alphabet
, IPA). Després apareix la lletra corresponent en alfabet armeni. L'últim símbol és la seva transliteració (d'acord amb ISO 9985).
La taula següent fa una llista del sistema de consonants de l'armeni oriental. Les oclusives i les
africades
tenen una sèrie especial aspirada (transcrita amb un
apòstrof
després de la lletra):
(però
). Cada fonema de la taula es representa amb tres símbols. El primer indica la pronunciació del fonema (IPA), després apareix la lletra corresponent de l'alfabet armeni, i l'últim símbol és la
transliteració llatina d'acord amb ISO 9985
Les fonts difereixen quant al punt d'articulació d'aquestes consonants.
Les principals diferències fonètiques entre dialectes es donen en el
temps d'atac de la sonoritat
de l'armeni clàssic. Els set tipus de dialectes tenen la correspondència següent, il·lustrada amb la sèrie t-d:
20
Les consonants transcrites
dʱ
són de
sonorització aspirada
L'armeni està relacionat amb altres llengües indoeuropees quant a l'estructura, però comparteix sons i característiques distintives de la gramàtica amb les
llengües caucàsiques
veïnes. L'armeni és una
llengua aglutinant
, sols una de les dues llengües indoeuropees amb aquesta característica; l'altra n'és el
persa
21
L'armeni és ric pel que fa a les combinacions de consonants. Tant l'armeni clàssic com els dialectes moderns literaris i parlats tenen un sistema complex de substantius declinants, amb sis o set casos de consonants, però sense gènere. En armeni modern, l'ús de verbs auxiliars per mostrar el temps (semblant a «va arribar») ha suplementat generalment els verbs d'inflexió en armeni clàssic. Els verbs negatius es conjuguen de diferent forma que els positius (com en anglès «he goes» i «he does not go»). Gramaticalment, les formes primerenques de l'armeni tenien molt en comú amb el
grec
clàssic i el
llatí
, però la llengua moderna, com el grec modern, ha experimentat moltes transformacions. Amb el temps la llengua armènia feu una transició des d'una llengua sintètica (armeni antic o
grabar
) cap a una llengua analítica típica (armeni modern) amb l'armeni mitjà com un punt mitjà d'aquesta transició.
L'armeni clàssic no té
gènere gramatical
, ni tan sols en els pronoms, però hi ha un sufix femení (-ուհի "-uhi"). Per exemple, ուսուցիչ (
usuts'ich
, 'mestre') esdevé ուսուցչուհի (
usuts'chuhi
, 'mestra'). Tot i així, aquest sufix no té efecte gramatical en l'oració. La inflexió nominal preserva diversos tipus de classes heretades d'arrel. Els substantius es declinen en un de set casos:
nominatiu
acusatiu
locatiu
genitiu
datiu
ablatiu
, o
instrumental
Exemples de declinació de substantius
Հեռախոս (telèfon):
Cas
(holov)
Singular
Plural
Nominatiu
(uxxakan)
հեռախոս
(ը-ն)*
հեռախոսներ
(ը-ն)*
Accusatiu
(haycakan)
հեռախոս
ը(-ն)*
հեռախոսներ
ը(-ն)*
Genitiu
(serakan)
հեռախոս
հեռախոսներ
Datiu
(trakan)
հեռախոս
ին
հեռախոսներ
ին
Ablatiu
(bacarakan)
հեռախոս
ից
հեռախոսներ
ից
Instrumental
(gorciakan)
հեռախոս
ով
հեռախոսներ
ով
Locatiu
(nergoyakan)
հեռախոս
ում
հեռախոսներ
ում
Մայր (mare)
Cas
(holov)
Singular
Plural
Nominatiu
(uxxakan)
մայր
(ը-ն)*
մայրեր
(ը-ն)*
Acusatiu
(haycakan)
մայր
ը(-ն)*
մայրեր
ը(-ն)*
Genitiu
(serakan)
որ
մայրեր
Datiu
(trakan)
որը(-ն)*
մայրեր
ին
Ablatiu
(bacarakan)
որից
մայրեր
ից
Instrumental
(gorciakan)
որով
մայրեր
ով
Locatiu
(nergoyakan)
Els substantius animats no es declinen en cas locatiu.
Հանրապետություն (República)
Casa
(holov)
Singular
Plural
Nominatiu
(uxxakan)
հանրապետություն
(ը-ն)*
հանրապետություններ
(ը-ն)*
Accusatiu
(haycakan)
հանրապետություն
ը(-ն)*
հանրապետություններ
ը(-ն)*
Genitiu
(serakan)
հանրապետությ
ան
հանրապետություններ
Datiu
(trakan)
հանրապետությ
անը(-ն)*
հանրապետություններ
ին
Ablatiu
(bacarakan)
հանրապետություն
ից
հանրապետություններ
ից
Instrumental
(gorciakan)
հանրապետությ
ամբ
հանրապետություններ
ով
Locatiu
(nergoyakan)
հանրապետություն
ում
հանրապետություններ
ում
Mapa dels
dialectes armenis a l'inici del
segle
xx
dialectes -owm, aproximadament armeni oriental
dialectes -el, (intermedi)
dialectes -gë, aproximadament armeni occidental
L'armeni és una
llengua pluricèntrica
, amb dues formes
estàndard
: l'
armeni oriental
i l'
armeni occidental
. La característica més distintiva de l'armeni occidental és que ha experimentat diverses fusions fonètiques, que es poden deure a la proximitat de comunitats de parlants d'àrab i turc.
Per exemple, els parlants d'armeni oriental pronuncien (
) com una "t" aspirada com en «tigre», (
) com la "d" de "dona", i (
) com una
consonant tènue
oclusiva, amb un so situat entre les dues anteriors, com en «s
op» de l'anglès. L'armeni occidental ha simplificat el sistema oclusiu en una divisió simple entre oclusives sonores i aspirades: la primera sèrie correspon a la tènue de l'armeni oriental, i la segona a la sèrie oriental sonora i aspirada. En conseqüència, el dialecte occidental pronuncia tant (
) com (
) com una «t» aspirada com en «tigre», i la lletra (
) es pronuncia com la lletra «d» en «dona».
No hi ha cap límit lingüístic precís entre un dialecte i l'altre perquè gairebé sempre hi ha una zona de transició dialèctica entre els parells de dialectes identificats geogràficament.
L'armeni es pot dividir en dos blocs principals de dialectes i aquests blocs en dialectes individuals, tot i que molts dels dialectes de l'armeni occidental s'han extingit a causa del
Genocidi armeni
. A més, cap dels dialectes és completament homogeni: tots se'n poden subdividir en diversos subdialectes. Tot i que l'armeni occidental i oriental es descriuen sovint com diferents dialectes de la mateixa llengua, alguns subdialectes no són mútuament intel·ligibles immediatament. Tot i així, un parlant fluid d'un dels dos dialectes amb variacions importants que sigui exposat a l'altre dialecte per, fins i tot, un breu període, podrà entendre'n l'altre amb relativa facilitat.
Exemples
Català
Armeni oriental
Armeni occidental
Sí
Ayo (
այո
Ayo (
այո
No
Voč' (
ոչ
Voč' (
ոչ
Disculpeu-me
Neroġout'ioun (
ներողություն
Neroġout'ioun (
ներողութիւն
Hola
Barev (
բարև
Parev (
բարև
Com esteu (formal)
Vonts' ek (
ո՞նց եք
Inč'bes ek (
ինչպէ՞ս էք
Com estàs (informal)
Inč' ka č'ka (
ի՞նչ կա չկա
Inč' ga č'ga (
ի՞նչ կայ չկայ
Si us plau
Khntrem (
խնդրեմ
Khntrem (
խնդրեմ
), Hadjiss (
հաճիս
Gràcies
Šnorhakal em (
շնորհակալ եմ
Šnorhagal em (
շնորհակալ եմ
Moltes gràcies
Šat šnorhakal em (
շատ շնորհակալ եմ
Šad šnorhagal em (
շատ շնորհակալ եմ
Benvinguda (a un lloc)
Bari galoust (
բարի գալուստ
singular: Pari yegar (
բարի եկար
plural o cortès: Pari yegak' (
բարի եկաք
De res (com a resposta de 'gràcies')
Khntrem (
խնդրեմ
Khntrem (
խնդրեմ
Adeu
C'tesout'ioun (
ցտեսություն
C'desout'ioun (
ցտեսութիւն
Bon dia
Bari louys (
բարի լույս
Pari louys (
բարի լոյս
Bona tarda
Bari òr (
բարի օր
Pari ges òr (
բարի կէս օր
Bon vespre
Bari yereko (
բարի երեկո
Pari irigoun (
բարի իրիկուն
Bona nit
Bari gišer (
բարի գիշեր
Kišer pari (
գիշեր բարի
T'estimo
Yes k'ez siroum em (
ես քեզ սիրում եմ
Yes ëzk'ez gë sirem (
ես զքեզ կը սիրեմ
Jo soc armeni
Yes hay em (
ես հայ եմ
Yes hay em (
ես հայ եմ
T'enyoro (oriental) / T'enyoro (occidental)
Yes k'ez karotum em (
ես քեզ կարոտում եմ
Yes k'ez garodtser em (
ես քեզ կարօտցեր եմ
Altres dialectes diferents inclouen la llengua
homshetsi
del poble
hamsheni
i el dialecte divergent i pràcticament extingit
lomavren
del poble
bosha
22
que són ambdós classificats dins de la
família lingüística
armènia.
Disposició del
teclat
de l'
alfabet armeni
L'
alfabet armeni
armeni
Հայոց գրեր
romanitzat:
Hayots grer
Հայոց այբուբեն
Hayots aybuben
) és un sistema
alfabètic
únic d'escriptura usat per la llengua armènia. Va ser introduït el
405
per
Mesrop Maixtots
, un dirigent lingüístic i eclesiàstic armeni, i originàriament contenia 36 lletres. Durant l'
edat mitjana
s'hi afegiren dues lletres més, օ (o) i ֆ (f). Durant la
reforma ortogràfica de la dècada de 1920
s'afegí una lletra, և (majúscula ԵՎ), que era una lligadura abans de ե+ւ, mentre que la lletra Ւ ւ es va descartar i es reintroduí com a part d'una lletra nova, ՈՒ ու, que abans era un dígraf.
L'armeni és una
llengua indoeuropea
, així que moltes paraules seves d'origen
protoindoeuropeu
(PIE) són cognats de paraules d'altres llengües indoeuropees com l'anglès
antic (AA)
i modern, el
llatí
, el
grec
i el
sànscrit
. La taula següent fa una llista d'alguns cognats més recognoscibles que l'armeni comparteix amb l'anglès.
23
Armenia
Anglès
Llatí
Persa
Grec clàssic
Sànscrit
Rus
Protoindoeuropeu
մայր (mayr)
«mare»
mother
(← AA
mōdor
māter
«mare»
mādar
«mare»
mētēr
«mare»
mātṛ
«mare»
mat'
PIE:*máH₂ter-
«mare»
հայր (hayr)
«pare»
father
(← AA
fæder
pater
«pare»
pedar
«pare»
patēr
«pare»
pitṛ
«pare»
PIE:*pH₂tér-
«pare»
եղբայր (eġbayr)
«germà»
brother
(← AA
brōþor
frāter
«germà»
barādaṛ
«germà»
phrātēr
«germà»
bhrātṛ
«germà»
brat
PIE:*bʱráH₂ter-
«germà»
դուստր (dustr)
«filla»
daughter
(← AA
dohtor
Cognat llatí perdut
24
doxtar
«filla»
thugatēr
«filla»
duhitṛ
«v»
doč'
PIE:*dʱugH₂-tér-
«filla»
կին (kin)
«dona»
queen
(← AA
cwēn «reina, dona, esposa»
Cognat desconegut
Persa antic
kiana
«dona, espoa»
gunē
«una dona, una esposa»
gnā/jani
«dona»
žena
«esposa»
PIE:*gʷén-eH₂-
«dona, esposa»
իմ (im)
«el meu/la meva»
my, mine
(← AA
min
mei
«el meu/la meva»
man/am
«el meu/la meva»
emeo
«el meu/la meva»
mama
«el meu/la meva»
moy
PIE:*mene-
«el meu/la meva»
անուն (anun)
«nom»
name
(← AA
nama
nōmen
«nom»
nām
«nom»
onoma
«nom»
nāman
«nom»
im'a
PIE:*H₁noH₃m-n̥-
«nom»
ութ (ut)
«8»
eight
(← AA
eahta
octō
«vuit»
(h)aşt
«eight»
oktō
«vuit»
aṣṭa
«vuit»
vosem'
PIE:*H₁oḱtō(u)
«vuit»
ինն (inn)
«9»
nine
(← AA
nigon
novem
«nou»
noh
«nou»
ennea
«nou»
nava
«nou»
dev'at'
PIE:*(H₁)néwn̥
«nou»
տաս (tas)
«10»
ten
(← AA
tien
) (←
P.Gmc.
*tekhan
decem
«deu»
dah
«deu»
deka
«deu»
daśa
«deu»
des'at'
PIE:*déḱm̥
«deu»
աչք (ačʿk)
«ull»
eye
(← AA
ēge
oculus
«ull»
čaşm
«ull»
ophthalmos
«ull»
akṣan
«ull»
oko
PIE:*H₃okʷ-
«veure»
արմունկ (armunk)
«colze»
arm
(← AA
earm «articulacions sota l'espatlla»
armus
«espatlla»
arenj
«colze»
arthron
«una articulació»
īrma
«braç»
ramo
«espatlla» (
arcaic
PIE:*H₁ar-mo-
«ajustar-se, unir-se (que s'ajusta)»
ծունկ (cunk)
25
«genoll»
knee
(← AA
cnēo
genū,
«genoll»
zānu
«genoll»
gonu
«genoll»
jānu
«genoll»
PIE:*ǵénu-
«genoll»
ոտք (otk)
«peu»
foot
(← AA
fōt
pedis
«peu»
pā
«peu»
pous
«peu»
pāda
«peu»
PIE:*pod-, *ped-
«peu»
սիրտ (sirt)
«cor»
heart
(← AA
heorte
cor
«cor»
del
«cor»
kardia
«cor»
hṛdaya
«cor»
serdtse
PIE:*ḱerd-
«cor»
կաշի (kaši)
«pell»
hide
(← AA
hȳdan «cobertura de pell animal»
cutis
«pell»
pust
«pell»
keuthō
«Jo cobreixo, jo amago»
kuṭīra
«cabana»
koža
PIE:*keu-
«cobrir, ocultar»
մուկ (muk)
«ratolí»
mouse
(← AA
mūs
mūs
«ratolí»
muş
«ratolí»
mus
«ratolí»
mūṣ
«ratolí»
myš'
PIE:*muH₁s-
«ratolí, rosegador petit»
կով (kov)
«vaca»
cow
(← AA
cū
bos
«ramat»,
bum
26
«vaca»
gāv
«vaca»
bous
«vaca»
gauḥ
«vaca»
gov'adina
«bou»
PIE:*gʷou-
«vaca»
շուն (šun)
«gos»
hound
(← AA
hund «hound, dog»
canis
«gos» (caní)
sag
«gos»
kuōn
«gos»
śvan
«gos»
suka
«gossa»
PIE:*ḱwon-
«gos»
տարի (tari)
«any»
year
(← AA
gēar
hōrnus
«d'aquest any»
yare
27
«any»
hōra
«temps, any»
yare
27
«any»
jara
«primavera» (
arcai
PIE:*yeH₁r-
«any»
ամիս (amis)
«mes»
lluna, mes
(← AA
mōnaþ
mēnsis
«mes»
māh
«lluna, mes»
mēn
«lluna, mes»
māsa
«lluna, mes»
mes'ats
PIE:*meH₁ns-
«lluna, mes»
ամառ (amaṙ)
«estiu»
summer
(← AA
sumor
samā
«estació»
PIE:*sem-
«estació càlida de l'any»
ջերմ (ǰerm)
«calent»
warm
(← AA
wearm
formus
«calent»
garm
«calent»
thermos
«calent»
gharma
«calent»
žarko
«calent»
PIE:*gʷʰerm-
«calent»
լույս (luys)
«llum»
light
(← AA
lēoht «lluminositat»
lucere, lux, lucidus
«brillar, llum, clar»
ruz
«dia»
leukos
«clar, brillant, blanc»
roca
«brillant»
luč'
«raig de llum»
PIE:*leuk-
«llum, brillantot»
հուր (hur)
«flama»
fire
(← AA
fȳr
pir
26
«foc»
azer
«foc»
pur
«foc»
pu
«foc»
plam'a
«flama»
PIE:*péH₂wr̥-
«foc»
հեռու (heṙu)
«lluny»
far
(← AA
feor «a una gran distància»
per
«a través»
farā
«més enllà»
pera
«més enllà»
paras
«més enllà»
pere-
pro-
PIE:*per-
«a través, més enllà»
հեղել (heġel)
«bolcar»
flow
(← AA
flōwan
pluĕre
«ploure»
pur
«bolcar»
plenō
«Jo rento»
plu
«nedar»
plavat'
«nedar»
PIE:*pleu-
«fluir, flotar»
ուտել (utel)
«menjar»
eat
(← AA
etan
edō
«jo menjo»,
edulis
«comestible»
xur
«menjar»
edō
«Jo menjo»
admi
«Jo menjo»
jest'
PIE:*ed-
«menjar»
գիտեմ (gitem)
«Jo sé»
wit
(← AA
wit, witan «intel·ligència, saber»
vidēre
«veure»
Old Persian
vida
«saviesa»
eidenai
«saber»
vid
«saber»
videt'
«veure»
PIE:*weid-
«saber,veure»
գետ (get)
«riu»
water
(← AA
wæter
utur
26
«aigua»
rōd
«riu«
hudōr
»aigua«
udan
»aigua«
voda
PIE:(*wodor, *wedor, *uder-) de *wed-
«aigua»
գործ (gorc)
25
«treball
work
(← AA
weorc
urgēre
«empènyer, conduir»
kār
«treball»
ergon
«treball»
varcas
«activitat»
PIE:*werǵ-
«treballar»
մեծ (mec)
25
«gran
much
(← AA
mycel «gran, molt»
magnus
«gran»
mega
«gran»
megas
«gran»
mahant
«gran»
mnogo
«molt»
PIE:*meǵ-
«gran»
անծանոթ (ancanot)
25
«foraster, no familiar»
unknown
(← AA
uncnawen
ignōtus
28
ignōrāntem
28
«desconegut, ignorant»
ajnabi
«foraster, no familiar»
agnōstos
28
«desconegut»
ajñāta
28
«no familiar»
neznakomyj
PIE:*n- + *ǵneH₃-
«no» + «conèixer»
մեռած (meṙac)
«morir»
murder
(← AA
morþor
mors
«death»,
mortalis
«mortal»
marg
«mort» /
morde
«mort»
ambrotos
«immortal»
mṛta
«mort»
mertvyj
PIE:*mrtro-, from (*mor-, *mr-)
«morir»
միջին (miǰin)
«mig»
mid, middle
(← AA
mid, middel
medius
«middle»
meyān
«middle»
mesos
«mig»
madhya
«mig»
meždu
«entre»
PIE:*medʱyo- from *me-
«mig»
այլ (ayl)
«altre/a»
else
(← AA
elles «other, otherwise, different»
alius, alienus
«altre/a»
allos
«altre/a»
anya
«altre/a»
PIE:*al-
«més enllà, altre/a»
նոր (nor)
«nou»
new
(← AA
nīwe
novus
«nou»
now
«nou»
neos
«nou»
nava
«nou»
novyj
PIE:*néwo-
«nou»
դուռ (duṙ)
«porta»
door
(← AA
dor, duru
fores
«porta»
dar
«porta»
thura
«porta»
dvār
«porta»
dver'
PIE:*dʱwer-
«porta»
տուն (tun)
«casa»
timber
(← AA
timber «arbres usats per fer material, estructura»
domus
«casa»
khune
«casa»
domos
«casa»
dama
«casa»
dom
PIE:*domo-, *domu-
«casa»
բերրի (berri), բերել (berel)
«fèrtil, portar»
bear
(← AA
beran «parir, portar»
ferre, fertilis
«portar, fèrtil»
bordan, bar-
«portar»
pherein
«portar»
bharati
«ella/ella/hom porta»
brat'
«agafar»
PIE:*bʱer-
«portar»
Armenian
».
Ethnologue. Languages of the World
[Consulta: març 2015].
H. Acharian Institute of Language
».
«Camps principals d'activitat: investigació sobre l'estructura i el funcionament, història i gramàtica comparativa de la llengua armènia, exploració de la llengua literària de l'armeni oriental i occidental, dialectologia, regulació del llenguatge literari, desenvolupament de terminologia»
Armenian language – Britannica Online Encyclopedia.
The Armenian Language
».
Handbook of Formal Languages
(1997)
p. 6
Indo-European tree with Armeno-Aryan, exclusion of Greek
». Arxivat de l'
original
el 2018-05-14.
[Consulta: 6 març 2015].
Indo-European Language and Culture: An Introduction
, Benjamin W. Fortson, John Wiley and Sons, 2009, p. 383.
Hans J. Holm (2011): “Swadesh lists” of Albanian Revisited and Consequences for its position in the Indo-European Languages. The Journal of Indo-European Studies, Volume 39, Number 1&2.
Strabo, Geographica, XI, 14, 5; Հայոց լեզվի համառոտ պատմություն, Ս. Ղ. Ղազարյան։ Երևան, 1981, էջ 33 (Concise History of Armenian Language, S. Gh. Ghazaryan. Yerevan, 1981, p. 33).
Adalian
, Rouben Paul.
Historical Dictionary of Armenia
(en anglès).
Lanham, Maryland:
Scarecrow Press,
2010,
p.
396.
ISBN 978-0-8108-7450-3
«Although mutually intelligible, eastern Armenian preserved classical phonology, whereas western Armenian demonstrated sound loss among closely related consonants.»
"Armenia as Xenophon Saw It", p. 47,
A History of Armenia
. Vahan Kurkjian, 2008.
A Reader in Nineteenth Century Historical Indo-European Linguistics: On the Position of Armenian in the Sphere of the Indo-European Languages
».
Utexas.edu,
2007. Arxivat de l'
original
el 2015-12-21.
[Consulta: octubre 2012].
Austin
, William M.
«Is Armenian an Anatolian Language?».
Language
Linguistic Society of America,
18,
1,
Gener-març 1942,
p.
22–25.
DOI
10.2307/409074
Igor Mikhailovich Diakonov, "Hurro-Urartian Borrowings in Old Armenian",
Journal of the American Oriental Society
105.4 (1985)
text
Hurro-Urartian Borrowings in Old Armenian
, I. M. Diakonoff,
Journal of the American Oriental Society
, Vol. 105, No. 4 (Oct. - Dec., 1985), 597.
Junyent
, Carme; Muncunill, Cristina.
El libro de las lenguas
Barcelona:
Octaedro,
2010.
ISBN 978-84-9921-091-9
James Clackson,
Indo-European Linguistics, An Introduction
(2007, Cambridge)
Robert S.P. Beekes,
Comparative Indo-European Linguistics, An Introduction
(1995, John Benjamins)
Oswald J.L. Szemerényi,
Introduction to Indo-European Linguistics
(1996, Oxford).
Dum-Tragut (2009
13)
Dum-Tragut (2009
17–20)
Price (1998
L'armeni és l'única llengua indoeuropea que és aglutinativa
Victor A. Friedman
Martin J. Ball.
The Routledge Handbook of Sociolinguistics Around the World: A Handbook
Routledge
2009,
p.
128.
ISBN 978-0415422789
Online Etymology Dictionary
».
etymonline.com
. Arxivat de l'
original
el 2007-06-13.
[Consulta: juny 2007].
Tot i així, una
llengua itàlica
germana
anomenada
Oscà
va preservar la forma «futrei» (filla).
La lletra c representa
/ts/
. A les paraules armènies
cunk
gorc
mec
, i
ancanotʿ
, correspon to el PIE *ǵ-.
Les paraules «bum» (vaca), «pir» (foc) i «utur» (aigua) de la columna de llagí són en realitat d'una
llengua itàlica
germana
anomenada
umbre
La paraula «yare» a les columns del persa i el sànscrit és en realitat d'una
Llengua indoirànica
germana
anomenada
Avèstic
Els prefixos per a «no» al llatí són «in-» i «i-» i «an-» i «a-» al grec i el sànscrit, que corresponen al PIE *n-.