Bavarès - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Bavarès - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bavarès
Bairisch - Boarisch
Tipus
continu dialectal
llengua
dialecte
llengua viva
Dialecte de
alemany
Ús
Parlants
Al voltant de 12-14 milions
Parlants nadius
14.100.000
(2019
Autòcton de
Europa
Estat
Alemanya
Àustria
Itàlia
Suïssa
Txèquia
Hongria
Coordenades
48°
N, 13°
48°N
13°E
48; 13
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
alt alemany
alt alemany superior
Característiques
Sistema d'escriptura
alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat
2 vulnerable
Codis
ISO 639-2
gem
ISO 639-3
bar
SIL
BAR
Glottolog
bava1246
Ethnologue
bar
UNESCO
1019
IETF
bar
El
bavarès
bavarés
altrament dit
austrobavarès
, és un grup de dialectes
alemanys
considerades en conjunt una llengua.
Forma amb l'
alamànic
, l'
ídix
i el
luxemburguès
el grup de l'
alt alemany
. Al contrari del que indica el seu nom, més de la meitat dels locutors es troben fora de
Baviera
: és igualment parlat a tota
Àustria
a l'est de l'
Arlberg
, al municipi suís de
Samnaun
així com al
Tirol del Sud
i en alguns llocs de
Càrnia
Per contra, existeix igualment a Bavària dialectes que no són bavaresos com a la
Francònia
o a la
Suàbia
bavaresa. La lingüística germanòfona utilitza el terme de Bairisch més aviat que Bayerisch, un terme políticament associat al Land de
Baviera
Aquest
clúster
de dialectes és classificat com a
llengua individual
(diferent i independent)
per la codificació
ISO 693-3
Denominació adequada
modifica
En bavarès no hi ha cap nom exclusiu per al propi idioma. S'utilitzen els noms
bayrisch
boarisch
(bavarès) amb referència a l'estat federal de
Baviera
österreichisch
(austríac) amb referència a
Àustria
bairisch-österreichisch
(austrobavarès) amb referència a tots dos o simplement
daidsch
, que és el nom de l'alemany en pronunciació bavaresa. Moltes vegades s'utilitza també el nom d'un dialecte diferent del bavarès, com per exemple el tirolès o el carintí.
En la lingüística alemanya s'utilitza la paraula
bairisch
, escrit no amb
sinó amb
, per distingir-ho del dialecte del bavarès que es parla a Baviera i també per incloure l'austríac.
En la lingüística internacional s'utilitza el codi
ISO/DIS 639-3: bar
o el nom anglès:
bavarian
En les
llengües llatines
es podrien formar els termes
bàvar
bavàric
bavarià
bavarès
, encara que cap té definició clara ni difusió majoritària. El terme
bavarès
que s'empra en aquest article deriva del nom en
llatí
de la regió, Bavaria, poblada per la
tribu germànica
dels
baiuvari
des de finals de l'
Imperi Romà
Difusió i dialectes
modifica
Varietats principals del bavarès:
Bavarès septentrional
Bavarès central
Bavarès meridional
Aproximadament dotze milions de persones tenen aquest idioma com a llengua materna. La majoria d'elles viuen a Àustria i a l'estat federal de Baviera. A Àustria tots els dialectes des del
Tirol
(oest) fins a
Burgenland
(est) són variants dialectals del bavarès. En l'estat federal austríac de
Vorarlberg
, que és limítrof amb
Suïssa
, i en
Außerfern
en el nord-est del Tirol es parla un dialecte
alemànic
. A Alemanya el bavarès és parlat en tres districtes de l'estat federal de Baviera:
Alta Baviera
Baixa Baviera
Alt Palatinat
. En el nord de Baviera es parlen dialectes
franconès
i en el districte de
Suàbia
també es parla un dialecte alemànic. A
Itàlia
es parla una
varietat del bavarès
a la regió alpina de
Tirol del Sud
i també en petits llogarets de
Trentino
Friul
. En la comuna suïssa de
Samnaun
, en no tenir connexió viària amb la resta del país fins a l'any 1905, també es va establir el bavarès com a llengua d'ús comú.
El nombre de persones que coneixen el bavarès és difícil d'estimar amb bastant precisió, perquè no totes elles ho tenen com a primera llengua. Una proporció indeterminada parla l'alemany estàndard com a idioma principal i només té una competència passiva en bavarès. Entre els parlants del bavarès també s'inclouen minories amb altres llengües maternes. La majoria dels parlants són immigrants de primera o segona generació.
En total es poden estimar les següents xifres:
regió
habitants
parlants del bavarès
Àustria (sense Viena)
6,4 milions
85%
Viena (capital d'Àustria)
1,6 milions
40%
Alta Baviera (sense Múnic)
2,9 milions
85%
Múnic (capital de Baviera)
1,3 milions
50%
Baixa Baviera
1,2 milions
90%
Alt Palatinat
1,0 milions
60%
Tirol del Sud (Itàlia)
0,5 milions
65%
Europa oriental¹
< 0,1 milions
Europa occidental²
0,5 milions
Resto del món³
0,5 milions
total:
12,3 milions
¹ Petites minories en la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Romania i Ucraïna.
² Sobretot en la resta d'Alemanya i a Bèlgica, França, Espanya i Anglaterra.
³ Sobretot als EUA, Canadà, Brasil, Argentina, el Perú i Austràlia.
Dialectes
modifica
Els tres principals grups dialectals en el bavarès són:
Bavarès del nord
, parlat principalment en
Alt Palatinat
, però també en àrees adjacents com
Alta Francònia
districte de Wunsiedel
),
Saxònia
(sud de
Vogtland
),
Francònia Mitjana
Alta Baviera
Baixa Baviera
Bavarès central
, al llarg dels rius
Isar
Danubi
, parlat en
Alta Baviera
(inclòs Múnic, on hi ha una majoria de parlants d'alemany estàndard),
Baixa Baviera
, sud del
Alt Palatinat
, el
districte d'Aichach-Friedberg
Suàbia
, nord del
estat de Salzburg
, Alta Àustria, Baixa Àustria, Viena (
veure
alemany de Viena
) i nord de
Burgenland
Bavarès del sud
, en
Tirol
Tirol del Sud
Carintia
Estiria
i les parts meridionals de
Salzburg
Burgenland
Les diferències són clarament perceptibles dins d'aquests tres subgrups, els quals a Àustria coincideixen amb les fronteres dels seus estats. Per exemple, els accents de Carintia, Estiria i Tirol poden ser fàcilment recognoscibles. També hi ha una diferència marcada entre el bavarès central oriental i occidental, aproximadament coincidint amb la frontera entre Àustria i Baviera. A més, el dialecte de Viena té algunes característiques que ho distingeixen d'altres dialectes. A Viena, menor però recognoscible, les variacions caracteritzen els diferents districtes de la ciutat. La
varietat que es parla en el Tirol del Sud
ha assimilat moltes paraules de l'italià, especialment en el camp dels termes administratius i els aliments.
Així mateix, hi ha variants de l'austro-bavarès que poden ser considerades com a llengües diferenciades:
Cimbrià
, parlat en els
Set Municipis
(antigament
Trenta Municipis
) a
Véneto
, i a
Lucerna
Trento
Mócheno
, parlat a la
Vall del Fersina
Trento
Alemany huterita
, parlat pels
huterites
a Canadà i Estats Units.
Gottscheerès
, parlat a
Gottschee
Carniola
, sud d'
Eslovènia
; encara que aquest és generalment inclòs en el dialecte
bavarès del sud
Relacions lingüístiques
modifica
Existeix un debat lingüístic sobre l'entitat del bavarès. Hi ha qui ho classifica com un dels diversos dialectes de l'alemany i hi ha qui ho considera pròpiament una llengua. Existeixen bastants arguments tant a favor com en contra d'ambdues postures. Sovint l'opció preferida es basa en gran manera en les opinions personals dels protagonistes d'aquest debat, podent considerar-se que existeix un
continuum dialectal
bavarès que forma part del continuum dialectal del grup alemany.
El bavarès com a llengua diferenciada
modifica
El bavarès té moltes peculiaritats que el diferencien de l'alemany estàndard, tant en el vocabulari com en la gramàtica. Les diferències són tantes que els germanoparlants no familiaritzats amb el bavarès troben problemes a entendre'l. Als programes de televisió emesos per tota
Alemanya
les entrevistes amb parlants de bavarès són de vegades subtitulades perquè el públic del nord del país pugui entendre-les.
Històricament les diferències són conseqüència de cinc factors:
Origen diferent:
altres tribus germàniques van portar durant el
període de les grans migracions
una altra forma del germànic antic a la regió en la qual avui es parla el bavarès.
Substrats diferents:
la població indígena que vivia a les províncies romanes de
Forta
Nóric
Panonia
(llatino-parlants en l'oest i eslaus en l'est) va ser diferent al nord de
Germania
i va influir en la creació de la nova llengua.
Adstrats o contactes amb llengües diferents:
el bavarès posseeix molts termes procedents de l'
italià
i de les
llengües eslaves
per causa del seu veïnatge geogràfic.
Tendència conservadora:
el bavarès manté actualment vocables i frases que també apareixien en l'alemany estàndard fa uns segles.
Evolució diferent:
en la seva evolució fonètica el bavarès ha seguit camins diferents als de l'alemany estàndard, com provaria l'abundància de
diftongs
i la
lenició
de consonants.
El bavarès com a dialecte de l'alemany
modifica
També existeixen arguments a favor de la teoria que considera el bavarès un dialecte de l'alemany, principalment:
Origen comú:
encara que les
tribus germàniques
que van portar la seva llengua a la regió eren diferents, parlaven un idioma comú o de gran similitud.
L'alemany com a amalgama de dialectes:
l'
alemany estàndard
és el resultat d'una amalgama de diferents dialectes en la qual el bavarès també ha exercit la seva influència.
Influència de la llengua oficial:
a partir de la invenció de la
impremta
de
tipus
mòbils al
segle
xv
i la creació de l'alemany estàndard per
Martí Luter
al
segle
xvi
la influència de l'alemany estàndard ha reduït les particularitats lingüístiques regionals a un nivell tal que avui solament poden ser considerades dialectes que continuen perdent importància.
Caràcter superficial de la majoria de les diferències:
certament moltes paraules es pronuncien de forma diferent en bavarès a com ho fan en alemany estàndard, però en la seva substància són iguals a l'alemany estàndard. Exemple:
Com et dius?
Wia hoast du?
(en bavarès) i
Wie heißt du?
(en alemany). No obstant això no totes les diferències són tan superficials, existint a més importants diferències morfològiques, sintàctiques i lèxiques amb l'alemany estàndard (un ús abundant de l'
article indefinit
plural "oa" aliè a l'alemany estàndard,
pronoms
de
subjecte
diferents segons siguin tònics o àtons -amb possibilitat de combinar tots dos de forma redundant en una mateixa frase a vegades-, contraccions especials d'aquests pronoms àtons en posició posterior al verb, ús de la
doble negació
, diferències importants en la
conjugació gramatical
dels verbs i la
flexió
dels substantius, ús de la terminació -a en l'
adjectiu
com a còpula en posició predicativa on en alemany estàndard no hi ha terminació...). De fet l'argument del caràcter superficial de moltes diferències fonètiques podria aplicar-se també al
neerlandès
. Exemple:
la pedra és gran
De steen is groot
(en neerlandès) i
Der Stein ist groß
(en alemany).
Origen històric
modifica
Al contrari del que ocorre en la majoria dels llocs en què avui es parlen
llengües germàniques
, el bavarès és parlat en regions que en l'Antiguitat eren províncies de l'
Imperi Romà
. Els pobles germànics que van travessar el
llimis
i van conquistar diverses parts de l'imperi, com els
godes
(Itàlia i Hispània), els
vàndals
(Hispània i Àfrica), els
sueus
(Gal·laècia i Lusitània) i els
francs
(Gàl·lia), es van assimilar bastant ràpid a la població llatino-parlant i solament han quedat alguns vestigis dels seus idiomes en les modernes llengües llatines. Els germans que van romandre fora dels límits de l'imperi van conservar els seus idiomes, dels quals procedeixen les actuals
llengües escandinaves
, l'
alemany
, l'
holandès
i l'
anglès
A les antigues províncies alpines de l'imperi va ser una mica diferent:
Les províncies alpines de l'Imperi Romà
modifica
Durant l'època romana les províncies de
Recia
Nóric
Panonia
van ser poblades per una barreja de pobles cèltics i il·liris que havien pres com a primera llengua el llatí o un dialecte del llatí influït pels idiomes indígenes. Aquest procés d'assimilació va ser relativament ràpid perquè l'imperi tenia una presència militar bastant important a la frontera del
Danubi
Després de l'any 260 d. C. els
Alamanes
van travessar el llimis del Danubi i van poblar la província de Recia. Altres grups germànics van aparèixer al nord del Danubi intentant també travessar la frontera. No obstant això les legions romanes van poder defensar la frontera fins a la fi del
segle
. Al final de l'imperi, forces bàrbares amenaçaven a la pròpia Península Italiana, especialment els
visigots
que venien dels Balcans, i l'any 476 d. C. Roma va decidir retirar les seves legions del Danubi per defensar la metròpolis. Una part considerable de la població civil també va ser evacuada al nord d'Itàlia. Una llegenda diu que els venecians en part són descendents d'aquests fugitius.
Immigració de tribus germàniques
modifica
Aquesta decisió dels romans va deixar les províncies al nord dels Alps indefenses i nombrosos grups pertanyents a diverses tribus van traspassar el
Danubi
per a poblar aquestes regions. Gràcies a l'arqueologia se sap que grups
alemànics
llombards
es van establir a les regions al Sud del riu. Els visigots i els ostrogodes només van travessar la regió alpina en el seu extrem més meridional en el seu camí des dels Balcans per a conquistar Itàlia. La gran majoria dels llombards va continuar la seva migració i va conquistar el Nord d'Itàlia, on avui la regió de
Llombardia
porta el seu nom.
Allà els llombards es van barrejar amb la part de la població de parla llatina que havia romàs en el lloc i amb una quantitat desconeguda d'altres grups que van aparèixer des de l'Est. Entre aquests possiblement s'hi trobaven grups d'ostrogodes i llombards que no van continuar la seva migració cap a la
Península Itàlica
, part del poble no indoeuropeu dels
Àvars
, que procedien de l'
Àsia central
i també
eslaus
des del
segle
vi
La tribu dels baiuvars
modifica
Fíbula baiuvara del
segle
vi
, objecte arqueològic trobat a Waging am See, Baviera.
L'origen de la llengua bavaresa és la tribu germànica dels baiuvars. Però succeeix que en cap font primària de l'Imperi Romà tenim un esment d'una tribu amb el nom de
baiuvars
(o 'Baiuvirii' en llatí). Dels textos de l'Imperi Romà que han arribat fins als nostres dies sabem molt sobre els variats grups germànics als quals els romans tenien com a veïns a l'altre costat del
llimis
o frontera, amb els quals comerciaven i de vegades estaven en guerra. Ja des de l'època de
Juli Cèsar
existeixen bastants textos romans que descriuen les tribus germàniques que vivien a l'altre costat del
Rin
i del
Danubi
. Coneixem els seus noms, els seus costums i les relacions dels diferents grups amb l'imperi. Fins i tot Sant
Severí de Nóric
, un missioner romà que va viure en aquesta regió en les acaballes de l'Imperi Romà i va morir l'any 482, no esmenta als baiuvars en les seves escriptures.
L'esment més antic que es coneix d'una tribu bavaresa no apareix fins a aproximadament l'any 600, i està en un text del poeta
Venantius Fortunatus
, italià de
Treviso
, on explica el seu viatge d'Itàlia a França creuant els Alps. En ell va deixar escrit que al voltant del
riu Lech
(a Baviera) vivien els baiuvars. Existeix una altra font primària més antiga que esmenta als baiuvars: la crònica dels pobles gods escrita per
Jordanes
De origine actibusque Getarum
. Aquest historiador va escriure el seu '
Gètica'
abans de l'any 552, copiant una versió més antiga de la història dels gods (
Historia Gothorum
), obra de
Casiodor
, que no ha arribat fins als nostres dies. Però en el text de Jordanes solament hi ha fragments que són confusos i molts historiadors dubten que es corresponguin amb el que va escriure Casiodor.
Etnogénesis dels baiuvars
modifica
Juntament amb descobriments arqueològics aquestes fonts primàries donen suport a la teoria més estesa, segons la qual la tribu dels baiuvars es va desenvolupar entre els anys 500 i 600 d. C. a partir d'una barreja de diversos grups germànics, sobretot llombards que no van migrar a Itàlia i alamanes, amb la població celto-romana que va romandre a la regió alpina i petits nuclis d'altres grups, com a eslaus, ostrogodes i
àvars
, un poble no-
indoeuropeu
procedent de l'Àsia central. Aquesta barreja de tribus germàniques, sobretot llombardes i alamanes, amb la població
cèltic
-romana i influències d'eslaus i àvars va resultar en l'etnogènesi de la tribu dels baiuvars.
Per què no una llengua llatina?
modifica
Al contrari d'altres províncies anteriors de l'imperi romà com Hispània, Gàl·lia o la Itàlia mateixa, aquests germans no van adoptar la llengua romana, sinó que van desenvolupar un nou idioma germànic, si bé nuclis de llatinoparlants
Cal aclariment
van romandre a la zona alpina fins a la fi de l'Edat Mitjana. A Suïssa i el nord d'Itàlia encara existeixen els petits idiomes llatins que constitueixen el
retoromànic
, el
ladí
i el
friülà
. Sembla que a la regió al Nord dels Alps i al sud del Danubi els grups germànics eren més nombrosos que a Itàlia, Hispània o Gàl·lia. També el nombre de llatinoparlants que romania a la regió va descendir a causa de l'ordre d'evacuació a Itàlia que es va donar l'any 488 (migració que estaria formada per la classe alta romana, els militars i els funcionaris de l'Imperi, que haurien obeït en la seva majoria aquesta ordre).
Malgrat això, gran quantitat de paraules llatines que no existeixen en alemany estàndard van romandre en el bavarès. Així, és fàcil trobar termes procedents del
llatí vulgar
, com "
Semmel
" o "
Sömmi
" de lat.:
semilia
(pa de farina blanca) per a un panet. També abunden a la regió els topònims procedents del llatí, com les ciutats de
Bregenz
Brigantia
),
Ratisbona
Castra Regina
),
Passau
Castra Batavia
),
Wels
Ovilava
),
Linz
Lentia
),
Viena
Vindobona
) o pobles més petits com Gampern (
Camp
) i Ischgl (retoromànic:
Yscla
=illa). Altres vocables llatins han arribat al bavarès per un influx posterior des de l'italià o el francès.
Influències
modifica
Influencia del llatí i llengües derivades
modifica
Per aquestes causes històriques existeixen en el bavarès molts termes procedents del llatí especialment per a noms de fruites, llegums i altres termes relacionats amb l'agricultura, la construcció, lèxic militar, on el bavarès usa paraules llatines i l'alemany estàndard moltes vegades empra paraules d'origen germànic.
Llatí vulgar
exemples bavaresos del llatí vulgar
bavarès
llatí
català
alemany estàndard
Kas (m)
caseus
formatge
Käse
Pfai (m)
pilum
fletxa
Pfeil
Dölla (n)
telea
plat
Teller
Wâi (m)
vinum
vi
Wein
Most (m)
vinum mustum
most / sidra
Apfelwein
Radi (m)
radix
rave (arrel)
Rettich
Fisoin (f)
faseoli
mongetes verdes
grünen Bohnen
Zwüfi (m)
cipolla
ceba
Zwiebel
Karotn (f)
carota
pastanaga
Möhre
Gaudi (f)
gaudium
diversió
gaudi
Spaß, Vergnügen
Ribisl (f)
ribes
grosella
Johannisbeere
Züagi (m)
tegula
teula
Ziegel
Maua (f)
murus
mur
Mauer
Kãmma (f)
camera
cambra, habitació
Zimmer
Schdråssn (f)
via, strata
carrer
Strasse
Fensda (n)
fenestra
finestra
Fenster
Kölla (m)
cella
soterrani
Keller
Schbidåi (n)
hospitalium
hospital
Krankenhaus
Italià
romanx
: Per causa del veïnatge geogràfic el bavarès també té moltes paraules d'origen
italià
. Algunes d'aquestes paraules han estat també adoptades també per l'alemany estàndard:
Al sud de la zona bavaresoparlant es parla italià
paraules bavareses de l'italià
bavarès
italià
català
alemany estàndard
romanx
Kafioi (m)
cavolfiore
coliflor
Blumenkohl
cafior
Melanzani (f)
melanzane
albergínia
Aubegine
Brokoli (m)
broccoli
bròquil
Brokkoli
Bizüki (n)
bicicletta
bicicleta
Fahrrad
bizüchi
Limauni (f)
limone
llimona
Zitrone
limaun
Oarãschn (f)
arancia
taronja
Orange, Apfelsine (esp. al nord)
Tschick (f)
cicca
cigar
Kippe, Zigarre
Gschbusi (n)
sposi
enamoriscament
Liebesaffäre
spusi
Schdrizi (m)
strizzare
tunante
Tunichtgut
Schbas (m)
spasso
broma / diversió
Spaß
Scheaz (m)
scherzo
broma
Witz, Scherz
Francès
: Als segles
xvii
xviii
era molt comú en entre la noblesa europea parlar
francès
. Molts nous invents i articles relacionats amb la vida més acomodada van rebre noms francesos que el bavarès conserva actualment, mentre que per a l'alemany estàndard es van inventar durant l'època del nacionalisme alemany noves paraules més
germàniques
. Exemples de velles paraules franceses en el bavarès són:
paraules bavareses del francès
bavarès
francès
català
alemany estàndard
Lawua (n)
lavoire
rentamans
Waschbecken
Drotoa (n)
trotoire
vorera
Gehsteig, Bürgersteig
Basê, Basena (n)
bassin
safareig
Wasserbecken
Balanz (f)
bilance
manillar
Lenkstange
Wolã (n)
volant
volant
Lenkrad
Paraplü (m)
parapluie
paraigua
Regenschirm
Schalusi (f)
jalousie
persiana
Rolladen
Blafô (m)
plafond
sostre
Decke, Dach
Schdölasch (f)
stellage
estanc
Regal
Fiaka (m)
(< Hotel St.-Fiacre)
cotxe de cavalls
Pferdekutsche
Erdapfel (m)
calc
) pomme de terre
patata
Kartoffel
Paraules bavareses d'altres llengües llatines (exemples):
altres paraules romanes del vocabulari bàsic
bavarès
català
alemany estàndard
origen
Palatschinken
truita (dolça)
Pfannkuchen
romanès: placinta (llatí: placenta)
Marün, Marille
albercoc
Aprikose
català: marró
Marmelade
melmelada
Konfitüre, Marmelade
portuguès: marmelo (codony)
Influència eslava
modifica
En el bavarès també existeix una influència considerable de les
llengües eslaves
, d'una banda perquè té llengües eslaves com el txec i l'eslovenio com a veïns, d'altra banda perquè també va haver-hi un substrat lingüístic eslau, especialment en l'est de
Àustria
i el nord-est de
Baviera
. Durant l'època de l'etnogenesis dels bayuvares (
segle
vi
i VII) la part aquest d'Àustria estava poblada per una població eslava. Els bayuvares estenien el seu territori a l'est i els eslaus van assumir la llengua bavaresa. Però aquest procés durava diverses generacions i aquests eslaus van influenciar els dialectes de
Baixa Àustria
Viena
Burgenland
Estiria
i sobretot
Carintia
i moltes paraules eslaves s'integrarón en el vocabulari bavarès.
A Baviera i l'oest d'Àustria aquesta influència no va ser tan important i les paraules eslaves en aquestes regions són més recents i venen sobretot del txec per causa de veïnatge. Lingüísticament això no es diu
substrat
sinó
adstrat
Exemples de paraules bavareses amb origen eslau són (hi ha moltíssims més):
paraules amb origen eslau
bavarès
català
alemany estàndard
origen
Jausn (f)
tapes
Brotzeit
de l'eslovè: južina (esmorzar)
Duchent (f)
llençol
Bettlaken
del txec: duchenka
Zwetschgn (f)
pruna
Pflaume
del txec: švestka
Kren (m)
rave picant
Meerrettich
del txec: Křen
Powidl
melmelada de prunes
Pflaumenmus
del txec: povidla
blazn
plorar
weinen
del txec: plázn
robotn
treballar dur
hart arbeiten
del txec: robot
bomali
lent
langsam, gemütlich
del txec: pomalý
Buchtl (f)
pastís de pòsit
Dampfnudel
del txec: buchta
Bramburi (f)
patata
Kartoffel
del txec: brambor
Golatschn (f)
pastís emplenat
Kuchentasche
del txec: koláče
La varietat del bavarès de la regió de Carintia té moltes paraules eslovenes, que no són comunes a les altres regions bavarès-parlants i també una influència eslovena en la seva fonologia i gramàtica.
Influència de l'ídix
modifica
El bavarès també té en el seu vocabulari influencia de l'ídix, l'idioma germànic dels jueus europeus. Aquesta influència és especialment observable en els dialectes del bavarès de l'est d'Àustria, sobretot a Viena. Allí força paraules procedents de l'ídix són comunes en la llengua parlada i de vegades també en l'escrita. Aquesta influència resulta de la convivència que existia amb població jueva en l'Edat Mitjana, fins que al voltant de l'any 1420 els jueus van ser expulsats de la regió que actualment és Àustria. Aquests jueus no van emigrar molt lluny: Molts d'ells es van quedar a les regions de
Bohèmia
Moràvia
Hongria
, que també estaven sota el control dels
Habsburg
. Al
segle
xix
, en l'època de l'
Imperi Austrohongarès
, molts jueus van tornar a la pròpia Àustria i la influència de l'ídix va guanyar importància una altra vegada.
També hi ha teories lingüístiques que assenyalen que el propi ídix guarda moltes similituds amb els dialectes bavaresos de Baviera i Àustria a causa de la coexistència d'aquestes llengües en l'Edat Mitjana, similituds que els jueus expulsats haurien portat a l'est d'Europa. Algunes formes gramaticals i també parteix del vocabulari tenen semblances amb el bavarès. La teoria que l'ídix té més parentiu amb els dialectes bavaresos que amb altres dialectes alemanys o l'antic
alt alemany mitjà
va ser formulada pel lingüista Dovid Katz l'any 2004 (Dovid Katz:
Words on fire: the unfinished story of Yiddish
, New York: Basic Books, 2004) i actualment està sota discussió.
Exemples de paraules bavareses d'origen ídix són:
paraules amb origen en el yidis
bavarès
català
alemany estàndard
ídix
Baisl (n)
bar, taverna
Kneipe
bajis (= casa)
Bahø (m)
xivarri, tumult
Aufruhr
baholle
Ganof (m)
bandit
Ganove, Dieb
gannef
Hawara (m)
amic, company
Freund, Kumpel
chaver (חַבֵר)
hussn
incitar
anstacheln, aufhetzen
huth
Kaff (m)
poblet
Nest
kafar (כָּפָר = poble)
Masn (f), Massl (n)
sort
Glück
mazel
Schlamasl (n)
infortuni
Unglück, Missgeschick
schlimmazel
schachan
regatejar
feilschen
schachern
schmusn
adular, petonejar
schmeicheln, küssen
schmusen
Schnoara (m)
captaire
Bettler
schnorrer (músics errantes)
Schdus (m)
ximpleria
Unsinn
schtus
Zores (f./pl.)
disgust
Ärger
zores (צרות = preocupacions)
Pronunciació del bavarès
modifica
En la codificació del bavarès hi ha dos diferents models:
Ortografia de l'alemany
modifica
Uns escriptors utilitzen l'ortografia de l'alemany estàndard i només fan petites modificacions que corresponen a la pronunciació d'Àustria i Baviera. Aquesta forma d'escriure és molt comuna perquè gairebé tots bavarès-parlants saben l'ortografia de l'alemany, ja que és l'única llengua d'ensenyament a l'escola. El desavantatge d'aquesta ortografia és que no representa la fonologia bavaresa íntegrament i els estrangers, com els hispanoparlants, han d'aprendre l'ortografia de l'alemany abans de poder llegir un text en bavarès.
Ex.:
Wie geht's da denn heut?
(fonètic: Wia ged s da den haid?; = esp.: Com et va avui?)
Ortografia fonètica del bavarès
modifica
Altres escriptors prefereixen utilitzar una
ortografia
totalment
fonètica
amb l'
alfabet llatí
com a base i algunes lletres suplementàries que no existeixen en
llatí
. Aquest model és considerat més radical per la majoria dels lingüistes germànics, però té l'avantatge de representar la pronunciació bavaresa i facilita el llegir i escriure per a persones que no saben l'alemany estàndard.
Les següents lletres suplementàries són necessàries per escriure bavarès en forma fonètica. Com el
portuguès
o el
francès
, el bavarès té la tendència de nasalizar les (n) i (m) al final de síl·labes i al final de les paraules i per això es presenten diverses vocals nasals. Hi ha una altra lletra suplementària que no existeix en alemany estàndard i que és molt important per al bavarès, perquè és summament utilitzada. És la lletra "å" que correspon a la vocal "o" en la forma en què la pronuncien les llengües llatines.
lletres suplementàries del bavarès
lletra bavaresa
pronunciació
exemple
traducció
com la "o" en castellà
I håb, I såg, I måg
tinc, dic, vull
vocal nasal com en francès "en France"
I kã, a Mã, schã
jo puc, un home, ja
"a" nasal
drân, mân
tornear, guadañar
"i" nasal
I bî, hî
jo sóc, trencat
"i" nasal
schê
bonic
/i/, com la "é" en francès
jéda, lésn, dés
tots, llegir, això
"o" nasal
õans, kõa, mõana
un, cap, estimar
/ø/ com en alemany estàndard
Hö, Zöna
infern, duaner
/?/ la ö més opac
schnø, Fød, Wød, hø
ràpid, camp, món, clar
/i/ com en alemany estàndard
fü, Zü, Schbü
molt, destinació, joc
La vocal "o" es pronuncia en bavarès /ɔ/ com una "o" tancada
Les vocals 'Umlaut' de (ö), (ø) i (ü) no són utilitzades en la majoria dels varietats a Baviera. Aquests dialectes prefereixen de fer diftongs, com
Hei
(infern),
schnei
(ràpid),
Feid
(camp),
Weid
(món), etc.
Accentuació
modifica
En la grafia bavaresa no s'indica l'accentuació de paraules amb accents. La lletra "é" no indica accentuació sinó que és utilitzada per distingir les dues diferents formes de la vocal "i". L'accent circumflex (^) indica la
nasalització
de vocals. Això implica que els estrangers que volen aprenen el bavarès han de memoritzar l'accentuació de les paraules d'aquesta llengua.
Gramàtica
modifica
El bavarès compta amb declinació del cas només en els articles. Amb molt poques excepcions, els substantius no declinen els seus casos.
El
pretèrit perfecte simple
és molt rar, i solament s'ha mantingut en uns pocs verbs, que inclouen "ser" i "voler". En general, el
pretèrit perfecte compost
és usat per expressar el passat simple.
Compta amb inflexió verbal per a diverses maneres, com l'
indicatiu
subjuntiu
imperatiu
. Per exemple, la taula d'a baix mostra la inflexió del verb
måcha
('fer'):
måcha
Indicatiu
Imperatiu
Subjuntiu
Optatiu
1° Sg
i måch
i måchad
måchadi
2° Sg (informal)
du måchst
måch!
du måchast
måchast
2° Sg (formal)
Si måchan
måchan'S!
Si måchadn
måchadn'S
3° Sg
er måcht
er måch!
er måchad
måchada
1° Pl
mia måchan
måchma!
mia måchadn
måchadma
2° Pl
eß måchts
måchts!
eß måchats
måchats
3° Pl
se måchan(t)
se måchadn
måchadns
Pronoms
modifica
Pronoms personals
modifica
Singular
Plural
1a Persona
2a Persona Informal
2a Persona Formal
3a Persona
1a Persona
2a Persona
3a Persona
Nominatiu
du
Si
ea, es/de, des
mia
iß/öß / ia*
Àton
--
-'S
-a, -'s, -'s
-dt.
-'s
-'s
Datiu
mia
dia
Eana
eam, eara/iara, dem
uns, ins
enk / eich*
ea, eana
Àton
-ma
-da
Acusatiu
-mi
-di
Eana
eam, eara/iara, des
uns, ins
enk / eich*
ea, eana
Àton
Si
-'n, …, -'s
-'s
* Usats comunament en els dialectes més septentrionals de Baviera.
Pronoms possessius
modifica
Predicatiu
Atributiu
Masculí singular
Femení singular
Neutre singular
Plural (qualsevol gènere)
Masculí singular
Femení singular
Neutre singular
Plural (qualsevol gènere)
Nominatiu
mei
mei
mei
meine
meina
meine
mei(n)s
meine
Datiu
meim
meina
meim
meine
meim
meina
meim
meine
Acusatiu
mein
mei
mei
meine
mein
meine
mei(n)s
meine
Els pronoms possessius
Deina
Seina
es declinen de la mateixa manera. Sovint,
nige
és afegit al nominatiu per formar la forma adjectiva del pronom possessiu, com mei(nige), dei(nige).
Pronoms indefinits
modifica
Com els pronoms possessius esmentats a dalt, els pronoms indefinits
koana
("cap") and
oana
("u") es declinen de la mateixa forma.
Hi ha també el pronom indefinit
ebba
("algú") amb la seva forma impersonal
ebbs
("alguna cosa"). És declinat de la següent manera:
Personal
Impersonal
Nominatiu
ebba
ebbs
Datiu
ebbam
ebbam
Acusatiu
ebban
ebbs
Pronoms interrogatius
modifica
Els pronoms interrogatius
wea
("qui") and
wås
("quina") són declinats de la mateixa manera que el pronom indefinit
ebba
és declinat.
Personal
Impersonal
Nominatiu
wea
wås
Datiu
wem
wem
Acusatiu
wen
wås
Reconeixement oficial
modifica
L'idioma bavarès ni és llengua oficial ni llengua regional reconeguda ni a
Alemanya
ni a
Àustria
. Tampoc és reconegut per la carta europea de llengües regionals o minoritàries (ECRML). Solament dues petites variants del bavarès tenen estatus de llengües minoritàries a
Itàlia
. Són la
llengua cimbra
en la
Província autònoma de Trento
i el
tischlbongarisch
a la regió autònoma de
Friul-Venecia Julia
Vegeu també
modifica
Baviera
Alt alemany antic
Alt alemany mitjà
Baix alemany
Alemany
Referències
modifica
Bavarés
en
pronúncia occidental
bavarès
en
pronúncia oriental
. Per a més informació, consulteu:
el llibre d'estil
Documentation for ISO 639 identifier: bar
».
Bavarian
».
Ethnologue
[Consulta: 31 agost 2017].
Scope of denotation for language identifiers - Individual languages
».
Duden | Fiaker | Rechtschreibung, Bedeutung, Definition, Herkunft
(en alemany).
[Consulta: 8 desembre 2023].
Bibliografia
modifica
Diccionari
Hietsch
, Otto.
Wörterbuch Bairisch-Englisch, Von Apfelbutzen bis Zwickerbusserl
Regenstauf:
SüdOst Verlag,
2015.
ISBN 978-3-86646-307-3
Enllaços externs
modifica
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bavarès
Viccionari
Hi ha una
edició en bavarès
de la
Viquipèdia
Informació sobre
Bavarès
a la XV edició de l'
Ethnologue
, amb el codi “bar”
(anglès)
Diccionari anglès-bavarès
Arxivat
2012-02-23 a
Wayback Machine
del
Webster's Online Dictionary
Arxivat
2012-02-23 a
Wayback Machine
Registres d'autoritat
BNF
GND
Bases d'informació
Britannica
Obtingut de «
Categories
Alt alemany
Llengües d'Alemanya
Llengües amenaçades d'Europa
Categories ocultes:
Articles que necessiten un aclariment
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Control d'autoritats
Bavarès
Afegeix un tema