Ciutat del Cap - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ciutat del Cap - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
33°
55′
31″
S, 18°
25′
26″
33.9253°S
18.4239°E
-33.9253; 18.4239
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ciutat del Cap
Cape Town
(en)
Kaapstad
(af)
iKapa
(xh)
Motse Kapa
(st)
Bandera
Tipus
ciutat portuària
regió estadística
gran ciutat
capital legislativa
capital nacional
entitat territorial administrativa
Epònim
Cap de Bona Esperança
Lloc
33°
55′
31″
S, 18°
25′
26″
33.9253°S
18.4239°E
-33.9253; 18.4239
Estat
Sud-àfrica
Província
Cap Occidental
Municipalitat metropolitana
Ajuntament de Ciutat del Cap
Capital de
República de Sud-àfrica (1961-1994)
Unió Sud-africana
Ajuntament de Ciutat del Cap
Província del Cap
(1910–1994)
Colònia del Cap
(–1910)
Sud-àfrica
(1961–)
Cap Occidental
(1994–)
Població humana
Població
3.776.313
(2021)
(1.538,39
hab./km²
Idioma oficial
afrikaans
Geografia
Part de
Cap Occidental
(1994–)
Superfície
2.454,72 km²
Banyat per
Badia de la Taula
Altitud
5 m
Creació
1652
Organització política
Alcalde
Geordin Hill-Lewis
(2021–)
Membre de
Xarxa de ciutats creatives
(2017–)
Wetland City Network
(2022–)
Identificadors descriptius
Codi postal
8001 i 8000
Fus horari
UTC+02:00
Prefix telefònic
45
Altres
Agermanament amb
Johannesburg
Pune
San Francisco
Buenos Aires
Funchal
Niça
Haifa
Hangzhou
Anvers
(1996–)
Sant Petersburg
(2001–)
Esmirna
(2014–)
Monterrey
(2016–)
Aquisgrà
(2017, 2000–)
Lloc web
capetown.gov.za
Ciutat del Cap
afrikaans
Kaapstad
xhosa
iKapa
anglès
Cape Town
) és la segona ciutat més poblada de
Sud-àfrica
. Forma part de la municipalitat metropolitana de Ciutat del Cap. És la capital de la
Província Occidental del Cap
, i també la capital legislativa de Sud-àfrica, on se situen tant el Parlament Nacional com moltes altres seus governamentals. Ciutat del Cap és famosa pel seu port i per la seva conjunció natural de flora, la
muntanya de la Taula
i la punta del Cap. Sovint considerada com una de les ciutats més belles del món per la seva geografia, Ciutat del Cap és la destinació turística més popular del país.
Originàriament es va desenvolupar com a estació de proveïment per als vaixells holandesos que viatjaven a l'
Àfrica oriental
, l'
Índia
Àsia
, més de dos-cents anys abans de l'obertura del
canal de Suez
el
1869
. L'arribada del navegant holandès
Jan van Riebeeck
el
6 d'abril
de
1652
va significar l'establiment del primer assentament europeu a l'
Àfrica subsahariana
. Ràpidament va superar el seu propòsit originari com el primer lloc d'avançada al
castell de Bona Esperança
. Era la ciutat més gran de Sud-àfrica fins al creixement de
Johannesburg
Durban
Tenia llavors una població de 3.497.097 d'habitants el 2007.
La seva superfície de 2.499 quilòmetres quadrats la converteix en una de les ciutats més extenses del país, amb una densitat demogràfica comparativament baixa, de 1.425 habitants per quilòmetre quadrat.
Ciutat del Cap està agermanada amb la ciutat
francesa
de
Niça
Robben Island
(literalment 'illa de les foques'), una illa molt propera a Ciutat del Cap, va estar pres durant 18 anys el líder del moviment anti
apartheid
Premi Nobel de la Pau
Nelson Mandela
Història
modifica
No se sap res sobre la data en què els primers humans van ocupar l'àrea abans de l'ocupació europea al
segle
xv
. Les restes més antigues de la regió es van trobar a la cova Peers a
Fish Hoek
i daten de fa uns 12.000 anys.
Poca cosa se sap de la història dels primers residents de la regió, perquè no hi ha historial escrit d'aquesta àrea abans que fos esmentada per primera vegada pel navegant portuguès
Bartolomé Díaz
l'any 1486.
Vasco de Gama
va analitzar una zona del
cap de Bona Esperança
el 1497 i l'àrea no va tenir contacte regular amb els europeus fins al 1652, quan l'holandès
Jan van Riebeeck
i altres treballadors de la
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
(en
neerlandès
Verenigde Oost-indische Compagnie
, VOC) van ser enviats al Cap a establir una estació de ruta per a vaixells que viatjaven a les
Índies orientals holandeses
. La ciutat va créixer lentament durant aquest període, ja que era molt difícil trobar-hi mà d'obra adequada. Això va provocar la importació d'esclaus des d'
Indonèsia
Madagascar
, molts dels quals es convertirien en les primeres comunitats mestisses del Cap.
El Cap va romandre sota control d'
Països Baixos
fins a la dècada de
1780
, quan els holandesos van combatre en la
Guerra d'Independència dels Estats Units
i en les guerres de la
Revolució francesa
i l'època napoleònica, al costat de
França
, en contra del
Regne Unit
. Com a conseqüència, els britànics van envair Holanda el
1795
. Durant aquesta època la VOC ja havia perdut gairebé tota la seva influència a Ciutat del Cap i estava pràcticament a punt de fer fallida. Quan els holandesos van caure derrotats davant els britànics, aquests últims van ser destinats al Cap amb l'excusa de prevenir una invasió francesa.
Els britànics van guanyar indiscutiblement el control de Ciutat del Cap a l'any 1795, en la
batalla de Muizenberg
. Segons els termes d'un acord de pau negociat després de la guerra, el Cap va ser retornat a Holanda l'any 1803. La guerra es va reprendre aquest mateix any i les forces britàniques van tornar a ocupar el Cap en guanyar la
batalla de Blaauwberg
el 1806. En el tractat de pau de 1814 que va finalitzar la guerra a
Europa
, el Cap va ser incorporat permanentment a l'Imperi britànic. En créixer el territori sota control britànic, la ciutat es va convertir en la Colònia del Cap recentment formada.
L'arribada de
Jan van Riebeeck
a la
badia Mesa
El descobriment de diamants a
Griqualand West
l'any 1869 i d'or a la reserva de
Witwatersrand
el 1886, prop del que avui és
Johannesburg
, va provocar una febre de l'or massiva. Johannesburg va créixer ràpidament a mesura que el país rebia onades d'immigrants. Van sorgir tensions entre els
boers
, que havien pres part en el
Great Trek
i havien establert repúbliques al centre del país, els nous immigrants, anomenats
uitlanders
i el govern colonial britànic. Aquest conflicte va desembocar en la
Segona Guerra angloboer
. Després que els britànics guanyessin aquesta guerra i adquirissin el control de les indústries d'or i diamants, van unificar la Colònia del Cap amb les dues repúbliques boer derrotades (la República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange) i la colònia britànica de Natal, per formar la Unió de Sud-àfrica, que va ser proclamada el
1910
amb Ciutat del Cap com la seva capital legislativa, una funció que continua ocupant actualment.
El 1948, el Partit Nacional va sortir victoriós en una elecció que prometia lleis de segregació ètnica, conegudes col·lectivament per la paraula en
afrikaans
apartheid
. Com a conseqüència de l'Acta d'Àrees de Grups, que va classificar totes les àrees del país i ciutats d'acord amb l'ètnia, els suburbis anteriorment multiètnics van ser escombrats de residents il·legals o demolits. L'exemple més famós a Ciutat del Cap n'és el districte 6, que va ser demolit l'any 1965: forçà el moviment de prop de 60.000 residents després que es declarés com a regió només per a blancs. Molts d'ells van ser reubicats a les planures del Cap. Sota l'
apartheid
, el Cap es considerava una "zona laboral preferentment mestissa" i excloïa els negres africans.
Ciutat del Cap va ser bressol de molts líders del moviment antiapartheid, malgrat l'engarjolament dels líders a
Robben Island
, una illa penitenciària a 10 quilòmetres mar endins, on molts presoners polítics famosos van ser tancats durant molts anys. En un dels moments més importants que van marcar el final de l'apartheid,
Nelson Mandela
va fer públic el seu discurs l'
11 de febrer
de 1990 des de la balconada de l'edifici municipal de Ciutat del Cap hores després d'haver estat alliberat. El seu discurs va anunciar l'inici d'una nova era per a l'estat i es va dur a terme la primera elecció democràtica sud-africana quatre anys més tard, el
27 d'abril
de
1994
Des de
1994
, la ciutat ha hagut d'afrontar problemes seriosos com la
SIDA
, la
tuberculosi
i el sorgiment de crims relacionats amb les drogues; això ha afectat la ciutat: té una de les taxes d'homicidis més altes del món, encara que des de 2004 els índexs de delinqüència a la ciutat han baixat un 90%, i ha provoca l'increment de població en els districtes centrals. S'ha assenyalat l'escassa qualitat dels transports públics. Al mateix temps, l'economia ha ressorgit en nivells sense precedents, per l'esclat del turisme i les agències immobiliàries.
Des del final de l'apartheid, Ciutat del Cap es manté com el lloc central de l'oposició política a l'ANC; és l'única gran ciutat governada per l'oposició. Ocupa el lloc número 85 entre 215 ciutats del món pel seu nivell i qualitat de vida, i és la primera ciutat de Sud-àfrica i d'Àfrica, segons el rànquing realitzat per
Mercer Human Resources Consulting
i la seva alcaldessa Helen Zille va ser nomenada "millor alcaldessa" de l'any 2008.
El 2018 hi hagué una alerta que el març d'aquest any podria tindre falta de subministrament d'aigua per falta de precipitacions més un gran creixement de la població.
Geografia
modifica
Ciutat del Cap des del satèl·lit
Landsat
de la
NASA
al febrer de
2000
El centre de Ciutat del Cap se situa a l'extrem nord de la
península del Cap
. La
muntanya de la Taula
forma una marcada depressió cap a la conca de la ciutat, amb el seu altiplà d'un quilòmetre d'altura, i està envoltada de precipicis gairebé verticals: el Pic del Diable i el cap de Lleó. De vegades es forma una franja prima de núvols sobre la muntanya i a causa de la seva aparença se l'anomena les "tovalles de la taula". La península consta d'una abrupta cadena muntanyosa que sobresurt a l'
oceà Atlàntic
i acaba a la punta del Cap. Existeixen més de 70 cims de vora 300 metres (la definició americana d'una muntanya) dins dels límits oficials de la ciutat. Molts dels suburbis de Ciutat del Cap es troben al gran pla del Cap, que s'uneix a la península a la terra principal. Les planes del Cap descansen en el que es coneix com un pla marí ascendent, consistent en la seva major part en la sorra geològica que mostra que antigament el mont Taula va ser una illa.
Clima
modifica
La península del Cap té un
clima mediterrani
amb estacions ben definides. A l'
hivern
, que va de maig a agost, grans fronts freds venen de l'
oceà Atlàntic
amb fortes precipitacions i vents del nord-oest. Els mesos d'hivern són freds, amb una temperatura mínima mitjana de 7 °C. La major part de la pluja de la ciutat cau durant l'hivern, però a causa de la topografia muntanyosa de la ciutat, les quantitats de pluja poden variar espectacularment en cada àrea específica. El suburbi de Newlands, que es troba al sud de la ciutat, és considerat el més humit de Sud-àfrica. Les planes de la vall costanera tenen de mitjana 515 mil·límetres de pluja a l'any, mentre que les àrees muntanyoses poden tenir de mitjana fins a 1.500 mil·límetres anuals. L'
estiu
, que va de novembre a febrer, és càlid i sec. La península rep freqüentment vents forts del sud-est, coneguts localment com els "doctors del Cap", perquè netegen l'aire de la contaminació. Aquest vent és causat per un sistema d'alta pressió que s'origina al sud atlàntic a l'oest de Ciutat del Cap, conegut com l'alt sud atlàntic. Les temperatures estiuenques són suaus, amb una màxima mitjana de 26 °C.
Taula climàtica
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Any
Temperatura màxima registrada (
°C
39
38
41
39
34
30
29
32
33
37
40
35
41
Temperatura diürna màxima mitjana (
°C
26
27
25
23
20
18
18
18
19
21
24
25
22
Temperatura diürna mínima mitjana (
°C
16
16
14
12
11
13
15
11
Temperatura mínima registrada (
°C
-1
-1
-1
Mitjana de precipitacions mensuals (
mm
15
17
20
41
69
93
82
77
40
30
14
17
515
Quantitat mitjana de dies plujosos (>= 1 mm)
11
13
12
14
10
103
Font:
Servei Meteorològic Sud-africà
Arxivat
2007-05-31 a
Wayback Machine
Flora i fauna
modifica
Ciutat del Cap té un dels nivells de
biodiversitat
més alts de qualsevol àrea equivalent del món.
Hi viuen un total de 19
tipus de vegetació
diferents, dels quals diversos són completament
endèmics
de la ciutat i no viuen en cap altre lloc del món.
També és l'únic hàbitat de centenars d'espècies endèmiques,
i n'hi ha centenars d'altres que estan severament amenaçades. Aquesta enorme diversitat d'espècies es deu principalment al fet que la ciutat té un emplaçament al punt de convergència de diversos tipus de sòls i microclimes.
Una qüestió que se cita sovint és que hi ha més espècies de plantes indígenes només a la Table Mountain que a tot el conjunt de les
illes Britàniques
Actualment, el ràpid
creixement de la població
i la
urbanització
sobre el territori ha cobert gran part d'aquests ecosistemes. En conseqüència Ciutat del Cap té més de 300 espècies de plantes amenaçades i 13 que ja s'han extingit. De fet, la
península del Cap
, que es troba totalment dins de Ciutat del Cap, té la major concentració d'espècies amenaçades que qualsevol àrea continental de mida equivalent del món.
Els ecosistemes restants estan parcialment protegits per un sistema de més de 30 reserves naturals –incloent el gran
Parc Nacional de la Muntanya de la Taula
Govern
modifica
Ajuntament de Ciutat del Cap, situat a
City Bowl
Ciutat del Cap és l'única gran ciutat sud-africana no governada per l'ANC: la seva alcaldessa (Hellen Zille) és líder de l'oposició nacional.
El seu govern local és una
municipalitat metropolitana
que és regida per 210 membres del consell de la ciutat, que responen davant un consell executiu de 28 membres. Aquest és presidit per un gerent de la ciutat i un alcalde executiu, que es tornen en les seves funcions. Ciutat del Cap es divideix en 105 districtes electorals, cadascun dels quals tria directament un dels membres del consell, mentre els restants 105 regidors són elegits per un sistema de representació proporcional de partits polítics. L'alcalde és triat pel consell de la ciutat.
L'alcaldessa actual és
Helen Zille
d'
Aliança Democràtica
. En les últimes eleccions locals, Aliança Democràtica va ser el partit que va guanyar més llocs al consell, amb 90 de 210 (94 de 210 actualment després d'eleccions parcials), més que els 81 llocs guanyats al
Congrés Nacional Africà
, però cap partit va aconseguir-ne la majoria. Les eleccions generals i provincials de 2009 han confirmat el bon govern d'Helen Zille, després d'aconseguir la majoria absoluta a la província (51,5%) i a la ciutat (51% dels vots).
Abans de la unificació del govern local de Ciutat del Cap en l'anomenada "Unió", estava dividida en sis
administracions regionals
, moltes de les funcions de la Unió encara es divideixen segons les antigues administracions, que inclouen "Ciutat del Cap", que inclou les regions de la conca de la Ciutat, la vora costanera atlàntica i els suburbis del sud,
Pinelands
Langa
Mapa de Mitchell
La península del Sud
inclou la
badia Hout
Wynberg
Constantia
Fish Hoek
Kommetjie
Noordhoek
Simon's Town
. La regió
Blaauwberg
comprèn
Milnerton
Tableview
Bloubergstrand
Tygerberg
té la seva regió amb
Durbanville
Bellville
Khayelitsha
dins d'ella.
Oostenberg
comprèn
Kraaifontein
Brackenfell
Kuilsrivier
Blue Downs
Eerste Rivier
. Finalment, l'administració d'
Helderberg
es compon de
Somerset West
Strand
i la
badia de Gordon
Demografia
modifica
Segons el cens de l'any 2001,
la població de Ciutat del Cap és de 2.893.251 habitants. Hi ha 759.767 habitatges formals, dels quals el 87,4% posseeix vàter connectat al clavegueram o químic, i el 94,4% té servei de retirada d'escombraries de la municipalitat almenys una vegada per setmana. El 80,1% dels habitatges usa electricitat com a font principal d'energia. El 16,1% dels habitatges són de propietat d'una persona.
Els
mestissos
representen el 48,5% de la població, seguits pels
negres africans
amb un 31%, els
blancs
amb un 19% i els
asiàtics
amb un 1,5%. El 46,6% de la població té menys de 24 anys, mentre que el 5% té més de 65 anys. La mitjana d'edat a la ciutat és de 26 anys i per cada 100 dones hi ha 92,4 homes. Un 19,4% dels residents de la ciutat estan en
atur
, d'ells el 58,3% són d'ètnia negra, el 38,1% són mestissos, el 3,1% són blancs i el 0,5% són asiàtics. Ciutat del Cap és l'única de les 10 ciutats sud-africanes de més de mig milió d'habitants amb majoria de població no negra i a més tenen una gran comunitat de descendents d'anglesos i 60.000
sefardites
que viuen a la ciutat.
Zona urbana
Població urbana (2001)
Ciutat del Cap
800.794
Mitchell's Plain
345 260
Khayelitsha
241 206
Blue Downs
148 634
Elsiesrivier
00
85 411
Bellville
00
85 000
Milnerton
00
75 586
Parow
00
74 770
Brackenfell
00
67 882
Somerset West
00
56 505
Guguletu
00
55 452
Kraaifontein
00
53 083
Atlantis
00
51 678
Nyanga
00
46 022
Goodwood
00
45 866
Kuilsriver
00
43 311
Strand
00
43 101
Durbanville
00
39 889
Eersterivier
00
28 649
Crossroads
00
18 667
Fish Hoek
00
15 797
Mfuleni
00
14 318
Langa
00
13 238
Houtbaai
00
13 226
Du Noon
00
8 249
Nomzano
00
7 865
Melkbosstrand
00
6 164
Mamre
00
5 938
Simonstown
00
4 712
Joe Slovo Park
00
4 567
Masiphumelele
00
4 042
Sir Lowry's Pass
00
3 564
Total Ciutat del Cap
00
2 521 309
Esports i estadis
modifica
Club
Esport
Lliga
Estadi
Ajax Cape Town FC
Futbol
Premier Soccer League
Philippi Stadium
Cape Cobras
Criquet
Standard Bank Cup Series
Newlands Cricket Ground
Santos Football Club
Futbol
Premier Soccer League
Athlone Stadium
Stormers
Rugbi
Super 14
Newlands Stadium
Western Province
Rugbi
Currie Cup
Newlands Stadium
Els esports més populars pel que fa a participació són el
criquet
, el
futbol
, la
natació
i el
rugbi a 15
En el rugbi a 15, Ciutat del Cap és la seu de l'equip del
Western Province
, que juga a l'
estadi Newlands
i competeix en la
Currie Cup
Esdeveniments esportius
modifica
Ciutat del Cap té una llarga experiència a organitzar grans esdeveniments esportius, tant a nivell nacional com internacional.
Transport
modifica
La
N2
, també coneguda com Eastern Boulevard, entra al
City Bowl
i acaba al districte Financer Central
Un comboi del metro sortint de l'estació
Kalk Bay
La
M3
quan passa per la
Universitat de Ciutat del Cap
. La M3 és el major enllaç entre el
City Bowl
i els barris del sud
Parada de taxis a l'estació de trens de Ciutat del Cap
Aire
L'
aeroport internacional de Ciutat del Cap
s'utilitza tant per a desplaçaments interns com per a vols internacionals. És el segon aeroport més gran de Sud-àfrica i opera com la principal porta de viatgers que volen a la regió de Ciutat del Cap. Ciutat del Cap té vols directes a la majoria de ciutats de Sud-àfrica així com un bon nombre de destinacions internacionals.
10
Des del juny de 2006, l'aeroport internacional de Ciutat del Cap s'amplià per assumir l'augment de trànsit aeri així com el nombre de turistes arran de la
Copa del Món de Futbol de 2010
que organitzà l'estat africà.
11
Les renovacions inclouen diversos grans aparcaments de vehicles, un terminal per a sortides domèstiques i un nou terminal internacional, més unes noves carreteres per als autobusos de dos pisos. També s'han ampliat les instal·lacions de càrrega de l'aeroport, i noves zones d'oficines i hotels.
Mar
Ciutat del Cap té una llarga tradició en el que és el port de la ciutat. El
port de Ciutat del Cap
, el principal port de la ciutat, està situat a la
badia de Table
, directament al nord del districte central de negocis. El port és un centre per als vaixells que treballen a la part meridional de l'
Atlàntic
: és situat al llarg d'uns dels corredors navals més transitats del món. També és un important port de contenidors, el segon d'Àfrica únicament després de
Durban
. El 2004, va rebre 3.161 vaixells i 9,2 milions de tones de càrrega.
12
El port de
Simon's Town
a la costa de la
badia False
a la
península del Cap
és la principal base naval de la
South African Navy
Tren
El
Shosholoza Meyl
és el servei de trens de passatgers de
Spoornet
i opera dos serveis de llarga distància des de Ciutat del Cap: un servei diari cap a la ciutat de
Johannesburg
, per
Kimberley
i un servei setmanal des de
Durban
per Kimberley,
Bloemfontein
Pietermaritzburg
. Aquests trens finalitzen el recorregut a l'
estació de trens de Ciutat del Cap
i realitzen una breu parada a
Bellville
. Ciutat del Cap és també una de les parades terminals del luxós (i orientat als turistes)
tren Blau
, així com del tren de cinc estrelles
Rovos Rail
Metrorail
opera un servei de rodalia de Ciutat del Cap i la seva àrea metropolitana. La xarxa de Metrorail consisteix en 96 estacions repartides pels barris i els afores de Ciutat del Cap.
Carretera
Tres
carreteres nacionals
comencen a Ciutat del Cap: la
N1
, que enllaça Ciutat del Cap amb
Bloemfontein
Johannesburg
Pretoria
Zimbàbue
; la
N2
, que enllaça la ciutat amb
Port Elizabeth
East London
Durban
; i la
N7
, que la uneix amb el
cap Septentrional
Namíbia
. La N1 i la N2 comencen ambdues al districte central de negocis, i se separen a l'est de la CBD, on la N1 continuà cap al nord-est i la N2 segueix al sud-est, per l'
aeroport internacional de Ciutat del Cap
. La N7 comença a
Mitchells Plain
i va cap al nord, intersecciona amb la N1 i la N2 abans de sortir de la ciutat.
Ciutat del Cap també té un sistema d'
autopistes
autovies
, que connecten diferents punts de la ciutat. La
M3
se separa de la N2 i marxa cap al sud seguint el vessant de la
muntanya de la Taula
, uneix City Bowl a
Muizenberg
. La
M5
se separa de la N1 més a l'est que la M3, i enllaça el cap Flats al CBD. La
R300
, que informalment es coneix com l'autopista de Cap Flats, enllaça
Mitchells Plain
amb
Bellville
, la N1 i la N2.
Autobusos
El
Golden Arrow Bus Services
és l'entitat que opera els serveis d'autobús entre Ciutat del Cap i l'àrea metropolitana. Diverses companyies efectuen serveis de llarga distància entre la capital i altres ciutats de Sud-àfrica.
Taxis
La Ciutat del Cap té dos tipus de taxis:
taxis
i taxis
minibusos
. Al revés que altres ciutats, els taxis no tenen permís per anar voltant per la ciutat buscant clients sinó que s'han de cridar per anar a un lloc en concret.
Els taxis
minibusos
són la forma de transport estàndard per a la majoria de població que no es pot permetre un vehicle privat.
13
Tot i que són essencials, els taxis sovint tenen un manteniment força baix i freqüentment no són aptes per a circular. Aquests taxis realitzen sovint parades no previstes per carregar passatgers, fet que pot causar accidents.
14
15
Amb l'elevada demanda de transport per part de les classes treballadores de Sub-àfrica, els
minibusos
sovint transporten més passatgers del que legalment tenen permès, fet que fa que el nombre de víctimes pugi considerablement en cas d'accidents. Els
minibusos
normalment són propietat i operen per flotes, i de tant en tant esclaten episodis de violència entre les diferents flotes en les
guerres territorials
que es donen en les rutes més lucratives.
16
Referències
modifica
Statistics South Africa, Community Survey, 2007, Basic Results Municipalities (
pdf-file
Arxivat
2013-08-25 a
Wayback Machine
Consultat en 23/3/2008
Mulligan
, Gabriella
Will Cape Town be the first city to run out of water?
».
BBC News
12-01-2018
[Consulta: 14 gener 2018].
Brochures, booklets and posters
(en anglès).
Capetown.gov.za. Arxivat de l'
original
el 2016-09-09.
[Consulta: 1r octubre 2011].
Capetown.gov.za.
Vegetation types
(en anglès).
Capetown.gov.za.
Capetown.gov.za.
Endemic Species of the city of Cape Town
(en anglès).
Capetown.gov.za.
A.G. Rebelo, C. Boucher, N. Helme, L. Mucina, M.C. Rutherford et al. 2006. Fynbos Biome, a: L. Mucina & M.C. Rutherford (eds).
The Vegetation of South Africa, Lesotho and Swaziland.
Hannah etal
(en anglès).
enllaç sense format
Arxivat
2008-10-09 a
Wayback Machine
Time Out: Cape Town
Time Out Publishing,
2006,
p.
127–130: Sports.
ISBN 1-904978-12-6
SouthAfrica.info.
Cape Town International Airport
». Arxivat de l'
original
el 2006-06-25.
[Consulta: 9 juliol 2009].
Jordan
, Bobby
R150-million upgrade kicks off one of the biggest developments in Cape Town's history
».
Sunday Times
17-05-1998.
South African Port Operations.
Introducing SAPO
». Arxivat de l'
original
el 2007-09-28.
[Consulta: 9 juliol 2009].
CapeTown.org.
Transport
». Arxivat de l'
original
el 2011-11-28.
[Consulta: 9 juliol 2009].
LookSmart.
South Africa's minibus wars: uncontrollable law-defying minibuses oust buses and trains from transit
». Arxivat de l'
original
el 2007-12-06.
[Consulta: 9 juliol 2009].
Pew Center.
Transportation in Developing Countries: Greenhouse Gas Scenarios for South Africa
». Arxivat de l'
original
el 2007-06-21.
[Consulta: 9 juliol 2009].
Enterprise Africa! Research Publications.
Taxing Alternatives: Poverty Alleviation and the South African Taxi/Minibus Industry
(pdf). Arxivat de l'
original
el 2008-06-25.
[Consulta: 9 juliol 2009].
Enllaços externs
modifica
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Lloc
web
oficial de la ciutat
(anglès)
Barris de
Ciutat del Cap
City Bowl
Bo-Kaap
De Waterkant
Gardens
Higgovale
Oranjezicht
Schotsche Kloof
Tamboerskloof
University Estate
Vredehoek
Walmer Estate
Zonnebloem
Barris septentrionals
Bellville
Bothasig
Brackenfell
Brooklyn
Durbanville
Edgemead
Elsie's River
Facreton
Goodwood
Kenridge
Kensington
Maitland
Monte Vista
Panorama
Parow
Thornton
Table View
Welgemoed
Costa atlàntica
Bantry Bay
Camps Bay
Clifton
Fresnaye
Green Point
Hout Bay
Llandudno
Mouille Point
Sea Point
Three Anchor Bay
Southern Suburbs
Bergvliet
Bishopscourt
Claremont
Constantia
Diep River
Heathfield
Kenilworth
Mowbray
Newlands
Observatory
Pinelands
Plumstead
Retreat
Rondebosch
Rosebank
Salt River
Steenberg
Tokai
Woodstock
Wynberg
Península del Sud
Capri Village
Clovelly
Fish Hoek
Glencairn
Kalk Bay
Kommetjie
Masiphumelele
Muizenberg
Noordhoek
Ocean View
Scarborough
Simon's Town
St James
Sunnydale
Sun Valley
Cape Flats
Athlone
Belhar
Blue Downs
Bonteheuwel
Crawford
Crossroads
Delft
Elsie's River
Epping
Grassy Park
Gugulethu
Khayelitsha
Langa
Lansdowne
Lotus River
Manenberg
Mfuleni
Mitchell's Plain
Nyanga
Ottery
Philippi
Wetton
False Bay
Gordon's Bay
Somerset West
Strand
Costa oest
Bloubergstrand
Milnerton
Parklands
Tableview
Melkbosstrand
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
SELIBR
SUDOC
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
OSM
Obtingut de «
Categoria
Ciutat del Cap
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Articles amb referències sense format
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Història i geografia (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
Ciutat del Cap
Afegeix un tema