Eslovè - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Eslovè - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eslovè
slovenščina
Tipus
llengua natural
llengua viva
Ús
Parlants
2,2 milions
Parlants nadius
2.400.000
Oficial
Eslovènia
Caríntia
Àustria
Unió Europea
Autòcton de
Europa central
Estat
Eslovènia
Itàlia
Àustria
Hongria
Coordenades
46°
N, 15°
46°N
15°E
46; 15
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals
llengües eslaves sudoccidentals
Característiques
Sistema d'escriptura
alfabet llatí
glagolític
Institució de normalització
Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Estudiat per
estudis eslovens
Nivell de vulnerabilitat
1 segur
Codis
ISO 639
-1
sl
ISO 639-2
slv
ISO 639-3
slv
SIL
SLV
Glottolog
slov1268
Ethnologue
slv
ASCL
3506
IETF
sl
eslovè
eslové
(en eslovè:
slovenski jezik
slovenščina
, no s'ha de confondre amb el
slovenský jazyk
slovenčina
, que vol dir
eslovac
) és una de les
llengües eslaves
, parlat per uns 2 milions de persones.
Distribució geogràfica
modifica
La llengua és parlada principalment a Eslovènia, però també per les minories nacionals eslovenes a
Friül - Venècia Júlia
Itàlia
(al voltant de 90.000 a
Eslàvia friülana
Resia
, Canale Valley,
Província de Trieste
i en aquells municipis de la
província de Gorizia
limítrofs amb Eslovènia), al sud de
Caríntia
i algunes parts d'
Estíria
Àustria
(25.000). També es parla a
Croàcia
, especialment al
Comtat d'Ístria
Rijeka
Zagreb
(11.800-1.3.100), al sud-oest d'
Hongria
(3-5.000), a
Sèrbia
(5.000), i a la diàspora eslovena a tot
Europa
i a la resta del món (al voltant 300,000), particularment als
Estats Units
(sobretot a
Ohio
, al voltant de 3.400 parlants),
Canadà
Argentina
Austràlia
Sud-àfrica
Història
modifica
Es conserva documentació en eslovè des del
segle
, tot i que l'auge de la llengua és del
segle
xvi
, amb l'esplendor literària dels escriptors d'
Eslovènia
. Mentre el país va formar part de l'
Imperi Austrohongarès
, es va produir un fenomen de
diglòssia
: les elits parlaven
alemany
i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu
vocabulari
. La seva integració a
Iugoslàvia
després de la
Segona Guerra Mundial
va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del
serbocroat
. La independència del país en
1991
i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.
Gramàtica
modifica
La
gramàtica
de l'eslovè és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'
indoeuropeu
. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen
declinació
Per a l'escriptura usa l'
alfabet llatí
amb algunes lletres modificades amb el
hàtxec
. En alguns textos especials l'eslovè empra
accents gràfics
, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble, els quals marquen alhora la
síl·laba tònica
i la duració de la vocal. Hi ha vuit sons vocàlics, com en català central.
Dialectes
modifica
Dialectes de l'eslovè, segons el lingüista Fran Ramovš (1931)
L'eslovè té nombrosos
dialectes
(més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic. Molts d'aquests dialectes regionals no són mútuament intel·ligibles. El nombre de dialectes comptabilitzats per estudiosos de l'idioma ascendeix a 36 o fins i tot 46. No obstant això, es pot donar una llista de nou principals grups dialectals:
vzhodno (oriental)
severovzhodno (nord-oriental)
zahodno (occidental)
osrednje (central)
gorenjsko (d'Alta Carniola)
belokranjsko (de Carniola Blanca o Interior)
dolenjsko (de Baixa Carniola)
primorsko (litoral)
prekmuro o venc, dialecte arcaic de l'eslovè parlat al sud-oest d'Hongria, prop de la ciutat de Szentgotthárd
Sistema d'escriptura i sons
modifica
Comparativa entre paraules en català, eslovè i italià en una exposició al
CCCB
de Barcelona.
L'eslovè usa l'alfabet llatí, però tot i que les lletres són les mateixes que en català, si fa no fa, algunes amb l'addició de
signes diacrítics
, algunes de les lletres no se pronuncien igual. És el cas de la "c", per exemple, que es pronuncia com el dígraf català de "ts"; la "č", que es pronuncia com a "tx"; la "j", que es pronuncia com la "i" catalana, la "y" anglesa i la "j" alemanya; la "š", que es pronuncia com la "x" catalana; i la "ž", que es pronuncia com la "j" catalana, però més suau.
La majoria dels sons de l'eslovè tenen la seva correspondència en català. No obstant això, hi ha alguns sons que no estan presents de manera natural en català (si bé en la seva majoria són coneguts a través d'altres idiomes). Aquests sons són els representats per les lletres: č, š, ž, z.
Č: més profund que la CH espanyola
Š: com la CH francesa (XEIX de xai, Xixona; també SH anglesa però més profunda)
Ž: com la J francesa
Z: com la S sonora catalana, Z catalana o francesa
L'eslovè té 21 fonemes consonàntics distintius.
Fonemes consonàntics eslovens
Consonant labial
Consonant dental/
alveolar
Consonant palatal
Consonant velar
Consonant nasal
Consonant oclusiva
Consonant sorda
Sonora
Consonant africada
consonant sorda
t͡s
t͡ʃ
Sonora
d͡ʒ
Consonant fricativa
consonant sorda
Sonora
Consonant aproximant
Consonant ròtica
Escriptors en eslovè
modifica
Maja Haderlap
Boris Pahor
Tomaž Šalamun
Primož Trubar
Jurij Dalmatin
Andrej Blatnik
Dane Zajc
(poeta, dramaturg, assagista; enllaç en eslovè)
Vladimir Bartol
(autor del clàssic Àlamut; enllaç en eslovè)
Brina Svit
(escriptora eslovena que escriu en eslovè i francès, enllaç en francès)
Janez Menart
(enllaç en eslovè)
Kajetan Kovič
(enllaç en eslovè)
Tone Pavček
(enllaç en eslovè)
Ciril Zlobec
(enllaç en eslovè)
Mitjans en eslovè
modifica
Radio Televisió Pública Eslovena
Diari Delo
Diari Dnevnik
Portal web de la televisió POP TV
Setmanari Mladina
Vegeu també
modifica
Serbocroat
Bosnià
Croat (llengua)
Macedònic
Montenegrí
Serbi
Referències
modifica
Eslové en
pronúncia occidental
i eslovè en
pronúncia oriental
. Per a més informació, consulteu:
el llibre d'estil
Eslovè
».
Gran Enciclopèdia Catalana
Barcelona:
Grup Enciclopèdia
Slovene language
».
Encyclopædia Britannica
[Consulta: 25 octubre 2017].
Herrity
, Peter.
Slovene, a comprehensive grammar
. 1. publ., [Nachdr.]..
Londres:
Routledge
2006.
ISBN 0415231485
Enllaços externs
modifica
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Eslovè
Diccionari eslovè-català i català-eslovè en línia
Hi ha una
edició en eslovè
de la
Viquipèdia
Registres d'autoritat
BNF
GND
LCCN
NDL
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
SNL
Viccionari
Llengües eslaves
Eslaves orientals
Antic eslau oriental
Belarús
Rus
Rutè
Ucraïnès
Súrjik
Eslaves occidentals
Caixubi
Eslovac
Polabi
Polonès
Silesià
Sòrab
Alt sòrab
Baix sòrab
Txec
Moravià
Eslaves meridionals
Búlgar
Eslovè
Macedònic
Serbocroat
Bosnià
Croat
Croat molisià
Montenegrí
Serbi
Altres
Antic eslau
Eslau eclesiàstic
Intereslau
Protoeslau
Obtingut de «
Categories
Llengües eslaves meridionals
Llengües oficials de la Unió Europea
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Eslovè
Afegeix un tema