Interlingue - Wikipedia
Saltar por contenete
De Wikipedia
Li articul
Interlingue
es desde li
16-im
Januar
2022
un bon articul.
Omni bon Articules
Interlingue
Creator:
Edgar von Wahl
Annu de creation:
1922
Parlatores:
Ínconosset
Academie:
Interlingue-Union
Familie:
lingue artificial
lingue auxiliari international
Interlingue
Lingue-code
ISO 639-1:
ie
ISO 639-2:
ile
ISO 639-3:
Carte
Li simbol de Interlingue
Vide anc:
Lingue
Liste de lingues
Interlingue
Occidental
es un lingue international creat de
Edgar de Wahl
in
1922
. It es immediatmen comprensibil a mult homes occidental, pro to usabil por mult relationes anc con poc studie anterior. Anuncias e reclames e scientic articules in Occidental es comprensibil a milliones de
europanes
americanes
. Un del grand avantages de Interlingue es que on posse derivar regularmen milles de paroles international.
Nómine
modificar
redacter fonte
Li lingue ante esser publicat in 1922 recivet li nómine
Auli
(Auxiliar Lingue International). Pos su publication in 1922 it esset nominat Occidental til 1949, quande li nómine esset changeat a Interlingue
. Hodie, ambi nómines (Occidental e Interlingue) es usat.
Historie
modificar
redacter fonte
Articul principal:
Historie de Occidental
Articul principal:
Occidental in Europa
Interlingue es un lingue international, quel es iniciat del baltogermano Edgar von Wahl. Il presentat su projecte in 1922 in un litt revúe, quel il intitulat «Kosmoglott» e self editet in Reval, hodie Tallinn (Estonia).
«Kosmoglott» durant sett annus esset apert por omni critica del nov lingue e ofertat un forum anc por altri projectes. Ma in 1927 on constatat, que li nov lingue esset tant exprovat in li usa practical e tant afirmat, que on redactet li revúe solmen in ti lingue e per to dat it un propri forum. Li nómine del revúe esset adaptat al ortografie international; nu it esset nominat «Cosmoglotta». In li sam annu li redaction del jurnale transferet se a Vienna, Austria.
Wahl nominat su lingue «Occidental», proque li international vocabularium presc solmen provenit ex li grand lingues occidental. Por su projecte de un international lingue il provat utilisar ti ja existent international vocabularium tam plenmen quam possibil, ma sin in li altri látere transprender li ínregularitás del lingues national.
Ti ci punctu esset lu nov in li lingue de Wahl: it completmen assimila li international vocabularium, tal que solmen poc elementes deve ancor esser novmen aprendet e que un comprension es possibil presc a prim vise. Ma in sam témpor it structura ti international vocabularium secun un sistema tam clar e facil, que anc persones, queles támen deve ancor nov aprender ti vocabularium, ne besona aprender con it anc omni ínregularitás del lingues national.
On posse regardar li lingue de Wahl quam successosi via medial, quam mediation inter li heredat international vocabularium, quel representa li cultural heredage europan, e un simplic e regulari lingual structura, quel da a omnes, ne solmen a europanes, li possibilitá posser utilisar li lingue ja pos curt témpor.
Pos li Duesim Guerre Mundal li nómine del lingue, «Occidental», devenit un obstacul por su usada in li landes comunistic; particularimen li Occidentalistes in Tchecoslovakia trovat li nómine un obstacul por su propagation in lor país. On suposit contra-revolutionari tendenties pos su utilisation, e per coincidentie un gruppe anti-sovietic trovat se con li sam nómine del Occidental-Union. Ma it es self-comprensibil, que un lingue self es líber de ideologie. Chascun posse utilisar e mis-utilisar it por chascun ideologie. Por preventer li prejudicies in li ost-europan landes, on tande decidet nominar li lingue «Interlingue».
Un duesim motivation por li election del nov nómine esset li facte, que li International Auxiliary Language Association (IALA) self conceptet un nov lingue international, li nómine de quel esset «Interlingua». Por evitar nov dissectiones a diversi fractiones in li Movement Mundlingual, on provat aproximar a unaltru li du lingue-projectes, queles ya esset tre simil.
Ma in facte un fusion del du lingue ne evenit. Li basic diferentie inter ambi es li facte, que IALA-Interlingua, altri quam Interlingue-Occidental, in su essentie es conceptionat quam summa del elementes comun inter li lingues sud-romanic (Portuguesi, Hispan, Italian), ma ne oferta un metode a un plu profund structurisation, quel vell far possibil a homes, queles parla null de ti lingues, rapid e bon aprender it.
IALA-Interlingua es dunc un interessant modelle del coses comun ínter li sud-romanic lingues. Interlingue-Occidental in contrari es un lingue «pan-europan». Ma proque hodie li «europan cultura» (almen sur li campe del lingue) essentialmen representa li «international cultura» (sin despreciar per to altri culturas!), Interlingue-Occidental es li «international lingue».
Filosofie
modificar
redacter fonte
Un del unesim usatores del esperanto, Edgar de Wahl incontrat it per li unesim vez in 1888 e restat un supportator ardent del lingue durant annus in queles il colaborat con Zamenhof in li dessine del lingue e traductet un del unesim ovres al esperanto: "Princidino Mary", publicat in 1889, originalmen con li nómine Princino Mary. Il restat esperantist til 1894 quande it dessuccessat li vote per reformar li esperanto, un votation in le qual de Wahl esset un del du qui votat ni lassar li esperanto sin modification ni per li reforma proposit per Zamenhof, ma per un reforma completmen nove. Li occidental ne vell esset anunciat per 28 annus pos quande de Wahl abandonat li esperanto, un periode in le qual il laborat con altri creatores de lingues (quam Rosenberger e su idiom neutral), essayante developar un sistema que combinat naturalitá e regularitá.
Li metode de de Wahl esset duplic: tra li regula de de Wahl, per reducter li númere de irregularitás in li derivation verbal a un minimum, e un grand númere de afixes per far li mesme con radices de paroles e per dar al resultato un aspecte natural. Li grand númere de sufixes posse esser videt tra un curt regarde de ti per formas nómines quel refere a un tip de person: -er- (molinero), -or- (redactor), -ari- (millionario), -on- (spion), -ard (mentard), -astr- (poetastro), -es (franceso), -essa (reyessa). In li opinion de de Wahl it esset sempre preferibil optar per un sufixe productiv quam necessitar li creation de paroles nove con radices nove.
De Wahl publicat in 1922 un modification del principie de Otto Jersperson quel dit "li max bon lingue es ti quel es li max facil per li max numeró de persones", declarante que li lingue international devet esser li max facil per li majoritá de tis que necessitat it in relationes international. Con to venit un necessitá de un lingue international quel ja reconosset vocabularium international sin egarda al númere de persones qui usa it, particularmen in area specialisat u li terme
Oenethera biennis
deve esser implementat e ne modificat ultra reconossentie, mem si li population mundal de botanicos ne vell exceder 10 000. To anc implicat que li paroles pertinente a culturas particular deve esser importat sin modificationes, quel de Wahl credet traet nov idés de valor al cultur europan, que devenit "malad" pos li Unesim Guerre Mundal. Il citat li termes
karma, kotau, geisha
, e
mahdí
in 1924 quam exemples de tis quel ne devet esser posset in un "corsete vocalic" per finitiones obligatori (p.e. karmo, koŭtoŭo, gejŝo, madho in esperanto) quande ili esset importat al lingue international:
"Tal paroles, ancor no long in númere, ha videt un augmentation in li secul passat, e in li futur va crescer in proportion exorbitant quande, tra communication international, li idés del culturas oriental stabil va inundar e influer li Europa malad, quel es nu perdiente su equilibrie. Plu mutilat li paroles, plu mutilat va esser li idés queles ili representa."
In un articul pri li futur developation del lingue, de Wahl scrit in 1927 que por li domination europan in li scienties e altri areas, Occidental besonat un forma e derivation reconossibil al europanes, ma que it devet anc haver un structura grammatical capabil de prender formes plu analitic e nonderivat in li futur si li tendenties linguistic mundal comensat a monstrar un preferentie por les.
In li subjecte de regularitá schematic contra naturalisme in un lingue international, De Wahl credet que un balanse devet esser mantenet inter li du, u tro del ultim posse esser convenent per li aprensor temporan ma abhorrent per li parlator, e vice versa in li prim casu: "Li exceptiones ne es fat por desfacilisar li studie a forenos, ma por far li parlada plu curt e fluid... It es clar que in ti lingue quam in li lingue max ínpersonal, abstract e aferistic de omni, regularitá va esser plu grand e plu expandet ca in omni altri lingues e idiomas national e tribal" Ma nequande va esser capabil de obtener un schematisme total... Anc, ci li solution real va esser li harmonisation del du principies contrari. It besona li penetration sensitiv del necessitá real un li instinct del superpopulation international".
Durante que it es principalmen romanic in vocabularium, de Wahl optat per un subtracte germanic quel il credet plu expressiv por vocabularium tecnical e material (self, ost, svimmar, moss, etc.), con vocabularium romanic e grec plu apt in li derivation de paroles international (fémina e feminin, can e canin, etc.) quam anc conceptiones mental, corporal e natural. Lingues romanic minoritari quam li ladin, provencal (occitan) e catalan junt con creoles hat un grand importantie in li developation de Occidental per de Wahl, qui scrit in 1912 que su lingue in developation esset plu simil a provencal quam italian o hispan. Li magasin sviss Landbote fat un comentarie similar in 1945 in un revision del lingue, comentante humoristicmen que "leente tra li poc exemples de Occidental, it dona nos li impression de un catalan demí-aprendet per un extrano qui ne comprende mult li grammatica".
Usante prefixes e sufixes reconosset internationalmen ne significat importar paroles international complet. Ma ante li comense del Duesim Guerre Mundal, de Wahl dit que li criticas a Occidental esset infundat, declarante que usatores anglesi e francesi in particular havet li tendentie de vider Occidental quam un mixation de ambi: "(Li apparentie caotic de Occidental) ne es li defecte de Occidental mem, ma plutost quel de su usatores e specialmen li franceses e angleses, o queles que pensa que li lingue international deve esser un mixation de ti du lingues... ti es un error fundamental, specialmen si ti formas presenta exceptiones e irregularitás in li sistema de Occidental". Alphonse Matejka scrit in Cosmoglotta que de Wahl "sempre demandar un minim de autonomie per su lingue e luctat acrimen contra omni propositiones que intentet augmentar li naturalitá del lingue solmen per imitar ciecmen li lingues romanic, o quam de Wahl dit crudelmen in un de su lettras a me, "per imitachar li francesi o li anglesi".
Li preferentie de Occidental por regularitá guidat a un vocabularium quel esset ancor reconossibil ma diferent del forme international, quam ínpossibil vice impossibil (ín + poss + ibil), scientic (scientific, scient-ie + -ic), descrition (description, descri-r + -tion). To es un del diferenties principal con Interlingua, qual have un vocabularium prendet del nominat "prototipes" (li antecessor max recent de su lingues fonte) durante que Occidental es centrat in derivation activ. Pos li standardisation de Occidental in 1947 e li change de nómine a Interlingue in 1949 it existet un pussa vers formas plu naturalistic inspirat per Interlingue, particularmen per Ric Berger, ci defendet li replazzament del finition adjectival optional -i con -e. Pos defender li cambio in april 1949, il comensat implementar it in li mensu sequent in su propri scrituras e plu del contenete de Cosmoglotta, junct con altri cambios quam
nostre
vostre
in loc de nor e vor. In li april sequent il defendet li cambios, negante que ili esset un "concession al IALA" ma un simpli "concession al tendentie general vers un naturalitá plu grand trovat hodie in li movement interlinguiste", clamante al criticos del cambios victimas de "habituas durabil" e un "illusion optical". Ca ti cambios experimental vell haver radicat ne es conosset, proque Berger abandonat su position quam editor de Cosmoglotta bentost plu tard e finalmen se unit a Interlingua, durante que Cosmoglotta retornat a publicar in li standard de 1947 quel continua hodie.
Alfabete e pronunciation
modificar
redacter fonte
Alfabete
modificar
redacter fonte
(a),
(be),
(ce),
(de),
(e),
(ef),
(ge),
(ha),
(i),
(jot),
(ka),
(el),
(em),
(en),
(o),
(pe),
(qu),
(er),
(es),
(te),
(u),
(ve),
(duplic ve),
(ix),
(ypsilon),
(zet)
Pronunciation
modificar
redacter fonte
Vocales quam in german, italian, hispan etc.
quam vocal es pronunciat i;
quam consonant =
anglés, hispan;
ante
ts
, in omni altri casus =
ante
francés, in altri casus quam
german;
aspirat quam in anglés, german;
quam in francés, o quam in anglés
vi
ion;
quam in german e anglés;
sonori inter vocales (quam in italian
ingle
), in altri casus dur (quam in Hollandés
interklaa
);
ss
dur;
quam
ts
ante
ia
ie
io
iu
, altrimen quam in anglés, francés, german, hispan, o italian;
quam in anglés e romanic;
ks
ds
(con
sonori, quam in japanés
abuton
) si esse possibil, altrimen dur (
ts
);
zz
ts
(quam in italian
pi
zz
a, pia
zz
);
ch
quam in francés, o quam anglés
sh
, o quam german
sch
; anc permisset quam anglés
ch
, hispan
ch
ma ne recomandat;
ch
ante quelcunc consonante (quam in francés
ch
lorophylle
);
eu
pronunciat separatmen: e-u.
Grammatica
modificar
redacter fonte
Articul principal:
Grammatica de Interlingue
Nómines
modificar
redacter fonte
Li nómine porta sempre u necessi li marca del plurale "-s" (pos vocal) o "-es" (pos mult consonant).
Si necessi, li nómine es terminat per "-e" por distinter it del functiones altri, o es terminat per "-o" por marcar li masculin o "-a" por marcar li féminin.
Pronómines personal
modificar
redacter fonte
Subject
Object
Sin.
Pl.
Sin.
Pl.
1.
yo
noi
me
nos
2.
tu
vu
te
vos
3.
masc.
il
(illos)
le
(los)
fem.
ella
(ellas)
la
(las)
n.
it
ili
it
les
Remarca:
Li pronómines
illos
ellas
es normalmen ne usat.
Pronómines relativ
modificar
redacter fonte
Li pronómine general es
quel
, anc por li acusative.
Li mann, quel es ci. Li mann, quel yo vide.
Por li persones specialmen on posse usar li interrogativ pronómine
qui
Interrogativ pronómines
modificar
redacter fonte
Li interrogativ pronómines es
qui
por persones e
quo
por coses.
Qui ha venit?
Por li pronómine
qui
existe un facultativ acusative
quem
Possessives
modificar
redacter fonte
Pronómines
mi(s)
tui(s)
su(s)
nor(es)
vor(es)
lor(es)
Adjectives
mi
tu
su
nor
vor
lor
Pos un plurale li possessives posse prender un -s: mi pom es ci; li mi
es ci. Lor libres ha arivat; li lor
es
ha arivat.
Demonstratives
modificar
redacter fonte
ti
, a quel on adjunte, si necessi, li adverbie
ci
por li coses proxim o
ta
por li coses lontan:
ti mann, ti-ci fémina, ti-ta infant.
Quande on vole insister sur li qualitá, on usa
tal
, quel es li correlative de
qual
qual patre, tal filio.
Numerales
modificar
redacter fonte
0 null, 1 un, 2 du, 3 tri, 4 quar, 5 quin, 6 six, 7 sett, 8 ott, 9 nin, 10 deci, 11 deciun, 12 decidu, etc. 20 duant, 30 triant etc. 100 cent, 500 quincent, 1000 mil, 1.000.000 million.
Ordinales
modificar
redacter fonte
On adjunte li sufixe -esim al cardinales:
duesim, settesim, duantesim
Multiplicatives
modificar
redacter fonte
On adjunte -(i)plic al cardinales: tri-plic, mult-i-plic.
Fractiones
modificar
redacter fonte
1/1 un total; 1/2 un demí; 1/3 un ters; 3/4 tri quart.
Li altri fractiones es expresset per li ordinales: 5/7 quin settesimes.
Collectives
modificar
redacter fonte
On adjunte li sufixe -ene: sixene, decene, centene.
Tabelle del correlatives
modificar
redacter fonte
Por interrogar
Por monstrar
Indeterminat
Negation
Null indication
Total
Quantitá
quant
tant
alquant
nequant
quantcunc
totmen
Tempore
quande
tande
alquande
nequande
quandecunc
sempre
Loc
u?
ta, ci
alcú
necú
úcunc
partú
Persones
qui
ti
alqui
nequi
quicunc
omni
Coses
quo
to
alquo
nequo
quocunc
omno
Persones e coses
quel
tel
alquel
nequel
quelcunc
chascun
Qualitá
qual
tal
alqual
nequal
qualcunc
Mode
quam
tam
alquam
nequam
quamcunc
Verb
modificar
redacter fonte
Li conjugation es regulari. It existe solmen un conjugation con quar formes. Exemplification per li verbe
amar
ama
: null finale, li pur tema
amar
ama
amant
ama
nt
amat
ama
Remarca:
Si li tema fini in
-i
, on intermette un
-e-
fini-e-nt
audi-e-nt
veni-e-nt
mori-e-nt
ama
coresponde a:
presentie de indicative activ:
yo ama
il ama
vu ama
etc.
presentie de conjunctive activ (in quelc lingues):
Il dí que il ama
imperative:
ama!
veni!
amar
es li presente del infinitive activ:
amar
venir
presser
amant
es li presente del participie activ:
amant
venient
pressent
amat
coresponde a:
perfecte del participie:
amat
venit
Li amat patria.
preterite de indicative activ:
yo amat
tu amat
il amat
noi amat
illi amat su patria
etc.
Li céteri témpores e modus es format analyticmen per auxiliares.
Activ:
perfecte:
yo ha amat
plusquamperfecte:
yo hat amat
future I:
yo va amar
future II:
yo va har amat
optative:
yo mey amar
conditionale:
yo vell amar
precative:
ples amar!
hortative:
lass nos amar!
perfecte del infinitive:
har amat
future del infinitive:
var amar
perfect del participie:
hant amat
future del participie:
vant amar
Passiv:
presente:
yo es amat
preterite:
yo esset amat
perfecte:
yo ha esset amat
plusquamperfecte:
yo hat esset amat
future I:
yo va esser amat
optative:
yo mey esser amat
conditionale:
yo vell esser amat
presentie del infinitive:
esser amat
perfecte del infinitive:
har esset amat
presentie del participie:
essent amat
Litteratura
modificar
redacter fonte
Articules principal:
Litteratura in Interlingue
Liste del litteratura in Interlingue
Li principal textus literari in interlingue aparit in Cosmoglotta. Ci on posse trovar alcun textus scrit in interlingue, alcun ovres original e altri traductiones. Altri textus aparit in li revúe Helvetia e altri esset publicat quam libres, ma ti-ci esset li min comun.
Li literatura in Interlingue pote esser dividet in quar periodes:
Unesim periode inter 1921 e 1927
Periode de Vienna inter 1927 e 1949
Periode de stagnation in inter 1950 e 1999
Reviventation in interrete desde 1999: Li annu 2021 esset tre productive por li lingue, con ovres publicat de
Vicente Costalago
quam
Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas
Antologie hispan
Fabules, racontas e mites
Ovres
modificar
redacter fonte
Un del principal ovres original es:
Pro principie, Un parábol
, per
Engelbert Pigal
, aparit in Cosmoglotta A 066 (nov 1929).
Li censor
, de
Abram Kofman
, publicat in Cosmoglotta A 086 (jan-feb 1933).
Krasina, raconta del subterrania del Moravian carst
, publicat in 1938 per
Jan Amos Kajš
Li astres del Verne
, un collection de poema original de
Jaroslav Podobský
, publicat in 1935 e 1947.
Li raconta
Cacuma
, per P. Dimitriev, esset publicat in Cosmoglotta A 143 (jan 1949).
Li Munde de Sandra
, publicat per
Thomas Schmidt
in li jurnal Posta Mundi li 21 decembre 2012
Curt amore
, publicat in Cosmoglotta A 105 (nov-dec 1935).
Vive li passate
, de S. W. Beer, in Cosmoglotta A 120 (mar 1938)
Li mendico
de
A.E. Cortinas
, in Cosmoglotta B 074 (sep 1945).
Li incarcerat princessa
de A.E. Cortinas, in Cosmoglotta A 133 (apr 1947)
In Obscuritá
de J. Podobský, in Cosmoglotta A 137 (apr 1948).
Pro amore al musica
, de A.E. Cortinas, in Cosmoglotta B 080 (apr 1946).
Quiet vicinos
, de
Ilmari Federn
, in Cosmoglotta B 088 (mar 1947).
Li vive pende a un fil, de A.E. Cortinas, publicat in Cosmoglotta B 069 (apr 1945).
Li squale e li marinero
, in Cosmoglotta B 064 (nov 1944).
Li savagi Ganse
in Cosmoglotta B 064 (nov 1944).
Li últim rendevú o esque rendevús es dangerosi?
, de
Dorlota Burdon
in li internet che
archive.org
(mar 2021)
Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas
, de Vicente Costalago
Li unesim impression
, de Dorlota, publicat in li internet che
Puellesses
Li tresor de Fluvglant
, de Vicente Costalago
Subuqti
, de Vicente Costalago
Alcun ovres traductet es:
Li matre parla
, traductet de Josef Kresina in 1954.
Li Alocution al chefes de Lebak
, traductet per P. Cleij in 1955.
Un Desertor Bo Bergman
, traductet in 1958 per Eric Ahlström.
Episode con perspectives
, traductet in 1958 per Eric Ahlström.
Un Adío
, de Arvid Brenner, traductet in 1958 per Eric Ahlström.
U es mi hem?
, de K. Balmont
Un descense in li Maelstrom
, de Edgar Allan Poe.
Democratie e Humanitá
, de T. G. Masaryk
Manuel Menandez
, de E. de Amicis, traductet in 1931.
Li Grand Inquisitor
, de Dovstoievski.
Nationalism in Occidente
, de Rabindranath Thakur (Tagore)
Li flaute del servo
de Ilmari Federn, publicat in Cosmoglotta A 152 (mar 1950).
Li litt prince
, traductet de Thomas Schmidt in 2014.
Li Romance de Photogen e Nycteris
, de
George MacDonald
, traductet de
Dave MacLeod
in 2019.
Kinderseele
, de
Hermann Hesse
, traductet de Dave MacLeod in 2021.
Li Evangelie secun Marc
, traductet de
Thomas Schmidt
in 2021.
Li raconta de Calif Storc
, traductet in 2010
Antologie hispan
, publicat de
Vicente Costalago
li 26.08.2021
Fabules, racontas e mites
, publicat de
Vicente Costalago
li 20.12.2021
Inter li textus o fragmentes de textus quel on trova in Cosmoglotta, hay:
Hymne de Kaarlo Hammar
, traductet in Kosmoglott 1925.
Li reva pri li eternitá
, de Hjalmar Söderberg, traductet in Supplement al Kosmoglott 5 (1926)
10
Li responsabilitá del printat parole
, de Zacharias Topelius, traductet in Supplement al Kosmoglott 5.
Li "micri tormentes" del Continente
, de Sent M'Ahesa, traductet Supplement al Kosmoglott 6 (1926).
Partes del
Rubaiyat
, traductet Supplement al Kosmoglott 6 (1926).
Persian sententies
de Saadi traductet in Supplement al Cosmoglotta 7 (1927)
Li Francia depos li guerre
de Hermann Keyserling, traductet in Supplement al Cosmoglotta 8 (Marte 1927)
Suicide
de T. G. Masaryk, traductet in Supplement al Cosmoglotta 8 (Marte 1927)
Toine
, de Guy de Maupassant, traductet in Cosmoglotta A 108 (may-jun 1936).
Esser yun
, de Samuel Ullman, traductet in Cosmoglotta A 149 (oct 1949).
Prega sur Acropolis
, de Ernest Renan, traductet in Cosmoglotta A 045 (feb 1928).
Vive
, de N. V. Gogol, traductet in Cosmoglotta A 049 (jun 1928).
Mi amic Kakut
, de Thiery Mallet, traductet in Cosmoglotta A 059 (apr 1929).
Sociologie del film
, de Eugen Gürster, traductet in Cosmoglotta A 060 (may 1929).
Pisc volant
, de Max Hayek, traductet in Cosmoglotta A 060 (may 1929).
Du episodes
, de Tolstoy, traductet in Cosmoglotta A 060 (may 1929).
Contrabandistes
, de Th. M. Dostoyevski, traductet in Cosmoglotta A 061 (jun 1929).
Colonnes resonant
, de Marie Luise Becker, traductet in Cosmoglotta A 061 (jun 1929).
Du epigrammas
, de Karel Havliček Borovský, traductet in Cosmoglotta A 061 (jun 1929).
Fortun in negocie
, de John T. Flynn, traductet in Cosmoglotta A 062-063 (jul-aug 1929).
Interiore de un atom
, de Arnold Sommerfeld, traductet in Cosmoglotta A 062-063 (jul-aug 1929).
Cicade e Formíca
, de Lafontaine, traductet in Cosmoglotta A 062-063 (jul-aug 1929).
Fabul
, de Klabund, traductet in Cosmoglotta A 068 (jan-feb 1930).
Nationalitá
, de J.W. Goethe, traductet in Cosmoglotta A 069 (mar-apr 1930).
Historiette del dirigente Kalina
, de Karel Capek, traductet in Cosmoglotta A 074 (jan-feb 1931).
Radio e li munde
, de Karel Capek, traductet in Cosmoglotta A 075 (mar-apr 1931).
Li matre e li lupos
, de O.M. Fontana, traductet in Cosmoglotta A 076 (may-jun 1931).
Li lucio, li creve e li cigne
, de J. A. Krylov, traductet in Cosmoglotta A 079 (nov-dec 1931).
Prejudicies
, de H.L. Mencken, traductet in Cosmoglotta A 080 (jan-feb 1932).
Recreation
, de Aldous Huxley, traductet in Cosmoglotta A 081 (mar-apr 1932).
Heróes
, de Georges Chennevière, traductet in Cosmoglotta A 082 (may-jun 1932).
Vision
, de Robert Bohaty, traductet in Cosmoglotta A 084 (sep-oct 1932).
Li prisoneros
, de Friedrich Nietzsche, traductet in Cosmoglotta A 086 (jan-feb 1933).
Li tri amicos
, de Jean Christoph de Romain Rolland, traductet in Cosmoglotta A 086 (jan-feb 1933).
Li Banquette
, del Bible (Lucas 14:15-24), traductet in Cosmoglotta A 087 (mar-apr 1933).
Viage de yun Djambi in Pinguinia
, Fragment del libre "L'ile des Pingouins" de Anatole France, traductet in Cosmoglotta A 088 (may-jun 1933).
Li perle de amore
, de H. G. Wells, traductet in Cosmoglotta A 092 (jan 1934).
André e li postmastre
, de Mark Twain, traductet in Cosmoglotta A 094 (mar 1934).
Mersí
, de A Koffman, publicat in Cosmoglotta A 1934
Li numeró Cosmoglotta A 096 (may-jun 1934), esset dedicat a literatura.
Li cruce de diamantes
, de Karl Federn, traductet in Cosmoglotta A 101 (mar-apr 1935).
Li verd parapluvie
de Karl Federn, traductet in Cosmoglotta A 103 (jul-aug 1935).
Li besa in li tunel
, traductet in Cosmoglotta A 104 (sep-oct 1935)..
Ex li ombres
, de Duhamel, traductet in Cosmoglotta A 105 (nov-dec 1935)
Langore
, de Niels Kaas-Johansen, traductet in Cosmoglotta A 106 (jan-feb 1936).
Un primitive
in Cosmoglotta A 109 (jul-aug 1936).
Li don
, de Karl Federn, traductet in Cosmoglotta A 109 (jul-aug 1936)
Li cobold marin
, de Luis Tadde, traductet in Cosmoglotta A 111 (nov-dec 1936).
Li testament de odie
, de J.-H. Rosny, traductet in Cosmoglotta A 117 (sep-oct 1937).
Li old castell, traductet in Cosmoglotta A 120 (mar 1938)
Li vision de senior de Brion
, traductet in Cosmoglotta A 120 (mar 1938)
Conversationes con Goethe
, traductet in Cosmoglotta A 120 (mar 1938)
Li rey del Alnes 1
, de Goethe, traductet in Cosmoglotta A 121 (may 1938).
Li chapel
, traductet in Cosmoglotta A 124 (jan 1939).
Li vrec
, de Guy de Maupassant, traductet in Cosmoglotta A 115 (jul 1937)
Li melolonte
, in Cosmoglotta A 129 (mar 1946)
Un ascension sur Rigi-Kulm
, de Mark Twain, in Cosmoglotta A 131 (oct 1946).
Boxero e furtard
, de Mark Twain, traductet in Cosmoglotta A 135 (jan 1948).
Li viageante
, de František Ladislav Čelakovský, traductet in Cosmoglotta A 138 (jun 1948)
Li specialist
de Multamuli, traductet in Cosmoglotta A 138 (jun 1948).
Un aventura in Calabria
, de Paul-Louis Courier, traductet in Cosmoglotta A 138 (jun 1948)
Li aventura de Johanillo
, traductet in Cosmoglotta A 138 (jun 1948)
Jan li botte-lapero de Brabant
, de Antoon Coolen, traductet in Cosmoglotta A 139 (jul 1948)
Yo ama, quels me ama!
, de Friedrich Bodenstedt, traductet in Cosmoglotta A 139 (jul 1948)
Terribil nocte
, traductet in Cosmoglotta A 147 (jul 1949).
Flores de autune
, de A.P. Beauchemin, traductet in Cosmoglotta A 139 (jul 1948)
Li prince e li amore
de A. Goldschmidt, traductet in Cosmoglotta A 142 (dec 1948).
Li poete
, de William Wordsworth, traductet in Cosmoglotta A 146 (jun 1949).
Li confession
, de Louis Merlet, traductet in Cosmoglotta A 146 (jun 1949).
Gulliver in Lagado
, de Jonathan Swift, traductet in Cosmoglotta A 149 (oct 1949).
Ration e Fortuna
, publicat in Cosmoglotta A 153 (apr 1950)
Li vive
, de Carl A. Pfeiffer, tradcutet in Cosmoglotta A 157 (oct 1950)
Un somnie realisabil
, traductet in Cosmoglotta B 096 (feb 1948)
Li turre de Babilonia
, traductet in Cosmoglotta B 047 (jun 1943).
Un drama in li deserte
, traductet in Cosmoglotta B 076 (nov 1945).
Li trist ballade pri li grand chef del indianos del nordic forestes
, in Cosmoglotta B 009 (feb 1937).
Pelmel quo es li vive?
, traductet in Cosmoglotta B 036 (jul 1942).
Li land del storc
, traductet in Cosmoglotta B 037 (aug 1942).
Le dentage aurin
, traductet in Cosmoglotta B 038 (sep 1942).
In li protection del ciclope
, traductet in Cosmoglotta B 039 (oct 1942).
Sorcieríe in li gardarobe
, traductet in Cosmoglotta B 041 (dec 1942).
Li old urs sur li abiete
, de Pestazzoli, traductet in Cosmoglotta B 044 (mar 1943).
Odisseus e Polifem
, de
Homeros
, traductet in Cosmoglotta B 063 (oct 1944).
Li obstinat vaca
, traductet in Cosmoglotta B 068 (mar 1945).
Li storm-avie
, traductet in Cosmoglotta B 069 (apr 1945).
Canzon al verne
, traductet in Cosmoglotta B 089 (may 1947).
Li
Micri chrestomathie
es un compilation de textus fat per
Jaroslav Podobský
, H. Pášma e Jan Kajš e publicat in 1933.
In Helvetia, on trova li sequent textus:
Cante
, de Alfred de Musset, traductet in Helvetia (nov 1928).
Li flech e li cant
, de Longfellow, traductet in Helvetia (nov 1928).
Li lupo e l'agnello
, de A. Creux in Helvetia (jun 1929).
Un raconta de Boccace: Li cocinero
in Helvetia (jun 1929).
Der Bauer und der Teufel
in Helvetia (jul 1929).
Ho! Parvules
, poesie original de A. Creux, in Helvetia (jul 1929).
Cambillon
(raconta de Alfred Ceresole) in Helvetia (jul 1929) e in Helvetia (aug 1929).
Tartempion ne es content
(Traductet del "Feuille d'Avis de Lausanne") in Helvetia (jul 1929).
Li doaneros e li contrabanderos
, traductet in Helvetia (aug 1929).
Un extracte de "A Buddhist Catechism", traductet de sr. C. T. Strauss in Helvetia (nov 1929)
Li querco e li canne
, de Lafointaine, traductet in Helvetia (nov 1929)
Li Moscas
, in Helvetia (jan 1930).
Li petroleo-lampe
, de J. C. Rummel , traductet in Helvetia (jan 1930).
Li magic cassette
, de Christoph von Schmid, traductet in Helvetia (jan 1930).
Li hirund ex paper
, de Karl Erne, traductet in Helvetia (jan 1930).
Li river
de Noelle Roger, traductet in Helvetia (mar 1930)
Criterie
, de A. Kofman, in Helvetia (may 1930.
Li arabo e su cavall
, de Comte Hellmuth von Moltke, traductet de J .R. Hoerbiger in Helvetia (may 1930).
Autores
modificar
redacter fonte
Li principal autores que ha scrit litteratura original in Occidental es:
Anteyan
Jan Amos Kajš
Jaroslav Podobský
Engelbert Pigal
Abram Kofman
A.E. Cortinas
Ilmari Federn
Actual:
Thomas Schmidt
Dorlota Burdon
Vicente Costalago
Textus nonlitterari
modificar
redacter fonte
Pantheon, Li vive del culturas in li spegul del arte
, de Pal Ligeti, traductet in Cosmoglotta A 076 (may-jun 1931)
Linzbach, Jacob (1921)
Transcendent algebra: ideografie matematical: experiment de un lingue filosofic
, Reval (Estonia)
: Edition de autor.
Sjöstedt, Carl-Erik
: Le axiome de paralleles. De Euclides a Hilbert. Un probleme cardinal in li evolution de geografie. Excerptes in facsimile ex li principal ovres original e traduction in li lingue international Interlingue.
Stockholm
1968. Editoria Natur och kultur.
939 págines de quelles circa 500 es in Interlingue!
Ligation
Kysela, Frantisek (1998)
Functionament del Atom
Sadoul G.: Misterie e potentie del atom
in Cosmoglotta A 132 (dec 1946)
Li Hypotese de Wegener pri translocation del Continentes
in Supplement al Kosmoglott 2 de 1926 (
Ligation
Al memorie del grand democrat T.G. Masaryk
, Autorisat traduction in Occidental de Jaroslav Podobský ex li libre de Karel Čapek: Hovory s T.G. Masarykem - Conversationes con T.G. Masaryk
Berger, Ric (1938)
Vocabularium del centres de interesse
, Editoria: Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia [CDELI Li OCC 19]
Salute, Jonathan!
, un cursu de aprension de Occidental-Interlingue creat de Dave MacLeod.
Vicente Costalago
scrit libres de textu in julio 2020 quam
Historie
Cultura classic
. Ili esset publicat li 3 august 2020. Il publicat li libre
Geografie
li 19 septembre 2020. Li libre
Mathematica
esset publicat li 6 septembre 2020.
Referenties
modificar
redacter fonte
Information de SIL International
Posta Mundi 21
Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas
Li tresor de Fluvglant
Subuqti
Sententies de R. Thákur
Occidentalitá
Antologie hispan
Fabules, racontas e mites
Supplement al Kosmoglott 5
Ligamentes intern
modificar
redacter fonte
Portale:Interlingue
Liste de jurnales e bulletines in Occidental
Liste de libres in interlingue
Liste del Interlinguistes e Occidentalistes
Liste del libres pri Interlingue
Liste del litteratura in Interlingue
Ligamentes extern
modificar
redacter fonte
In Wikimedia Commons trova se contenete multimedial pri
Interlingue
Revúes
modificar
redacter fonte
Cosmoglotta
Cosmoglotta de 1922 a 1951
IE-Munde - Jurnal e information pri Interlingue con ligamentes extensiv
Historie
modificar
redacter fonte
Li developation de Occidental
Historie de Occidental (Interlingue)
Grammatica
modificar
redacter fonte
Li fonetica de Occidental
Resume de gramatica de Interlingue (Occidental)
Li usation del témpores in Occidental
Passate composit
Hay
Li preposition
Sufixes de colection
Li rol del privatives in Occidental
Titulaturas in Occidental
Sufixes de persones
Li usa del pronómines personal pos prepositiones
Casu pos prepositiones
Standardisation de Occidental
Altri
modificar
redacter fonte
Dictionarium e vocabularium
Interlingue-anglesi
interlingue-german
dictionariums con traduction-memories che Glosbe
Leturas in Occidental
Li Yahoo-gruppe de Interlingue-Occidental
Li Facebook-gruppe de Interlingue-Occidental
interlingue.pbworks.com Interlingue Occidental
Cursu in 10 letiones
(PDF, Anglesi, 0,6 MB)
Salute, Jonathan!
- un libre por aprender Occidental per li natur-metode che Wikibooks
Occidental, the International Auxiliary Language
Litteratura
modificar
redacter fonte
Li Litt Prince
Li Romance de Photogen e Nycteris
Altri libres
modificar
redacter fonte
Linzbach, Jacob. 1921. Transcendent algebra: Ideografie matematical, experiment de un lingue filosofic
Historie
, de Vicente Costalago
Cultura classic
, de Vicente Costalago
Geografie
, de Vicente Costalago
Mathematica
, de Vicente Costalago
Interlingue
Lingue
Grammatica
Regul de Wahl
) •
Literatura
Historie
Auli
Occidental in Europa
) •
Salute, Jonathan!
Jurnales e revúes
Catalonia in lucta
Cosmoglotta
IE Munde
Cosmoglotta Comunité
Occidentalistes
Edgar de Wahl
Alphonse Matejka
Ric Berger
Ilmari Federn
Vicente Costalago
Karl Janotta
Adrian J. Pilgrim
Joseph Gär
A.Z. Ramstedt
Engelbert Pigal
Hermann Alfred Tanner
Occidentalistes
Associationes por Occidental‎
Association por International Servicie
Comité Explorativ por li Lingue International Auxiliari
FEDERALI
Hispan Association por Occidental
Interimari Academie
Interlingue-Union
Occidental-Kerho
Occidental Societé de Francia
Occidental-Academie
Occidental-Presse
Sved Occidental-Federation
Sviss Association por Occidental‎
Listes
Dictionariums
Jurnales e bulletines
Bibliografie
Planlingues
Liste
Classification
Artistic
Fiction
) •
Auxiliari international
Zonal
) •
Ingenieríe
Experimental
Musical
Filosofic
Lingues
specific
per gruppe
Auxiliari international
Adjuvilo
Babm
Blissymbols
Bolak
Communicationssprache
Esperanto
Ido
Mundolinco
Romániço
) •
Globasa
Glosa
Interglossa
) •
Idiom Neutral
Intal
Interlingua
Interlingue
Kotava
Latino sine flexione
Lingua Franca Nova
Lingwa de planeta
Mondial
Neo
Novial
Pasilingua
Sambahsa
Solresol
Sona
Spokil
Universalglot
Uropi
Volapük
Zonal
Pan-Germanic language
Folkspraak
Tutonish
) •
Pan-Romance language
Romanid
Sabir
) •
Pan-Slavic language
Interslavic
) •
Afrihili
Efatese language
Eurolengo
Guosa
N'Ko
Nganguela
Runyakitara
Logic
aUI
Dutton Speedwords
Ithkuil
Kalaba-X
Astrolinguistics
Lincos
) •
Loglan
Logopandecteision
Lojban
Real Character
Ro
Toki Pona
Fictiv e altri lingues artistic:
Belter Creole
Brithenig
Dothraki
Enchanta
Kēlen
Klingon
Láadan
Lydnevi
Mänti
Middle-earth languages
Adûnaic
Quenya
Sindarin
) •
Na'vi
Nadsat
Syldavian
Tsolyáni
Valyrian
Ritualistic e altri:
Balaibalan
Damin
Enochian
Eskayan
Lingua Ignota
Medefaidrin
Palawa kani
Yerkish
Zaum
Sistemas de scritura
Constructed script
Esperanto orthography
• Tolkien's writing systems (
Cirth
Sarati
Tengwar
Litteratura
Esperanto
Ido
Interlingua
Interlingue
Volapük
Relatet
Conlanging: The Art of Crafting Tongues
Grammelot
Relexification
Zompist.com
Langmaker
Codes for constructed languages
Interlinguistica
Comparationes
Esperanto/Ido
Esperanto/Interlingua
Esperanto/Novial
Ido/Interlingua
Ido/Novial
Interlingue/Interlingua
Lojban/Loglan
Disponibil in "
Categories
Wikipedia:Bon articul
Planlingue
Interlingue
Interlingue
Addir tema