Itàlia - Wikipedia
Và al contegnud
De Wikipedia
Quest articol chì l'è scrivuu in
lombard
, grafia
milanesa
Quell articol chì l'è domà on
sbòzz
. Se viòlter sii bon de mettegh dent on quejcòss pussee, preocupéves minga e provégh.
Quella vos chi la gh'ha mìnga dì font
o a hinn tròpp pocch. Per piesè, gionta di font a la vos.
Per avè on'ideja di alter vos senza font,
vardee chichinscì
Italia
nessun valore'
Italia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Repùblega Italiana
Nom ofiçal
Repubblica Italiana"
Lengue ofiçai
lengua italiana
Capitala
Roma
Politega
Forma de govern
Republega parlamentara
Capo de Stat
Sergio Mattarella
Capo de Govern
Giorgia Meloni
Superfix
Totala
301,32
km²
71º
% di aque
2,4%
Popolazion
Totala
60 599 936 ab.
(2016)
23º
Densitaa
201,1 ab./
km²
42°º
Tass de cressida
-0,20
Nom di abitants
Italian, Italiana
Jeografia
Continent
Europa
Confin
Republega de San Marin
Cità del Vatican
Frància
Svìzzera
Austria
Slovenia
Malta
Fus orari
UTC+1
UTC+2
ora legala
Economia
Valuda
Euro
PIL
(nominal)
2 114 355,76 milion de
USD
(2021)
Varie
Codex
ISO 3166
IT
, ITA, 380
TLD
.it
Prefiss tel.
+39
Sigla autom.
Inn nazional
Il canto degli Italiani
Festa nazionala
2 de giugn
Evoluzion storega
Proclamazion
2 de
giugn
1946
Stat de prima
Regn d'Italia
Republega Sociala Italiana
L'
Italia
(in
Italian
Italia
Repubblica Italiana
) l'è ona republega che la se troeuva in de l'
Europa
meridionala. La soa posizion l'è al Sud dij
Alp
, in part in sul continent (
Val Padana
), in part in su ona penìsola ciamada
strival
per la soa forma longa e streccia e in part in su di ìsol, regordemmen i dò principaj: la
Sicilia
e la
Sardegna
La capital de la Republega Italiana l'è
Roma
del
1870
. Prima de chela, i capitaj hinn staa
Turin
1861
1865
) e
Firenz
1865
1870
). L'è important anca
Milan
, consideraa la capital economega del paes.
La popolazion l'è de circa 60 milion de person (stimm de l'Istat del 2011); i dònn hinn circa duu milion pussee di òmen e la densitaa l'è de 196 person per km
. La division aministrativa de l'Italia l'è de 20 region e 107 provins.
Geografia
Modifega
modifica 'l sorgent
La pupart de l'Italia la se troeuva a sud di
Alp
, foeura che di tochelitt in del nord del paes. Poeu gh'è anch i isol. I pussee important hinn
Sardegna
Sicilia
. I cost a hinn frastajaa in del versant tirrenich, menter in sul lat adriatich a hinn bass. El mont pussee alt l'è el
Mont Bianch
, in tra la Val d'Osta e la Franza. Gh'hinn anca di vulcan pizzaa, ìme l'
Etna
, el Stromboli e'l
Vesuvi
Stòria
Modifega
modifica 'l sorgent
L'Italia la se uniss 'me Regn in del 1861, ma la ciapa el
Trentin
Triest
domà a la fin de la
Prima guera mondial
. In tra el 1922 e 'l 1943 la gh'è la dittatura fassista del
Benito Mussolini
, in del 1943 el Nord l'è ciappaa di nazista che ghe fann su el fantocc de la
Republega Sociala Italiana
, sconfitt in del 1945. In del 1946 i italian voten per la Republeha.
Coltura
Modifega
modifica 'l sorgent
Inn nazional
Modifega
modifica 'l sorgent
Per savenn pussee, varda l'articol
El Cant di Italian
L'inn de l'Italia l'è el
Canto degli italiani
, anca ciamaa
l'Inno di Mameli
, che l'è staa scrivuu in del autunn del 1847 del
Goffredo Mameli
e l'è diventaa ofizial el 4 dicember 2017 con la legg numer 181. Prima offizialment, l'Italia la gh'aveva nò on inn, e quell provvisori l'era, dal 1943, la
Leggenda del Piave
. Tre i ròbb che solten ai oeugg subit, perchè hinn speziaj per on in nazional:
1.
l'atach contra l'
Impero Austrieg
, dal moment che menzionà on alter paes ò nazion in del pròppi in l'è ben rar o perfinn scognossuu;
2.
el fà la part di vitem di alter paes, altra ròbba particolara in d'on in nazional;
3.
tutt i paròll che vegnen repetuu minga voeuna ma dò vòlt.
Talian
Lombard
Fratelli d’Italia,
L’Italia s’è desta,
Dell’elmo di Scipio
S’è cinta la testa.
Dov’è la Vittoria?
Le porga la chioma,
Che schiava di Roma
Iddio la creò.
Stringiàmoci a coòrte,
Siam pronti alla morte.
Siam pronti alla morte,
L'Italia chiamò.
Stringiàmci a coòrte,
Siam pronti alla morte.
Siam pronti alla morte,
L’Italia chiamò!
Sì!
Noi siamo da secoli
Calpesti, derisi,
Perché non siam popolo,
Perché siam divisi.
Raccolgaci un’unica
Bandiera, una speme:
Di fonderci insieme
Già l’ora suonò.
Uniamoci, amiamoci,
L’unione e l’amore
Rivelano ai popoli
Le vie del Signore.
Giuriamo far libero
Il suolo natio:
Uniti, per Dio,
Chi vincer ci può?
Dall’Alpi a Sicilia
Dovunque è Legnano,
Ogn’uom di Ferruccio
Ha il core, ha la mano,
I bimbi d’Italia
Si chiaman Balilla,
Il suon d’ogni squilla
I Vespri suonò.
Son giunchi che piegano
Le spade vendute:
Già l’Aquila d’Austria
Le penne ha perdute.
Il sangue d’Italia,
Il sangue Polacco,
Bevé col cosacco,
Ma il cor le bruciò.
Fradej d'Italia
l'Italia la s'è dessedada
e la s'è coronada 'l coo
cont l'elm del Sippi
Indova l'è che l'è la vittoria?
Che la ghe dia tant de coo (a l'Italia)
perchè 'l Signor l'ha creada (la vittoria)
s'ciava de Roma.
Strengemmes a cort,
semm pront a morì.
Semm pront a morì,
L'Italia la n'ha ciamaa.
Strengemmes a cort,
semm pront a morì.
Semm pront a morì,
L'Italia la n'ha ciamaa.
Sí!
De secoj ne riden adree
e ne meten i pee in coo a nujolter.
perchè semm minga on popol,
perchè semm minga unii.
Ch' on' unega bandera la ne catta su,
cont ona speranza:
de fondes insemma.
La vora l'è giamò sonada.
Unemmes, amemmes,
l'union e l'amor
fann vedè ai popoj,
i straa del Signor.
Giuremm de fà liber
el soeul de nassida:
unii, per D.. (fras putost blasfema e minga voltada in Lombard),
chilè che l'è che 'l ne po batt?
Dij Alp a la Sezilia,
l'è on Lignagn departutt,
hinn tucc di Ferruccio
ghe n'hann 'l coeur, ghe n'hann la man
I bagaj d'Italia
se ciamen Balilla
el son de tutt i trombett
l'ha sonaa i Vesper.
Hinn compagn de giunch,
i spad svenduu
L'Aguila de l'Austria
l'ha giamò perduu i penn
El sangh de l'Italia
e 'l sangh polacch
lee (l'Austria) l'ha trincaa insemma 'l Cosacch
ma (el sangh de l'Italia) 'l gh'ha brusaa 'l coeur.
Lengov
Modifega
modifica 'l sorgent
In Italia hinn parlà almanch 33 lengov, ma domà ona quaj lengua l'è ricongnosuda dal govern. La lengua officiala l'è l'
italian
Lengov romanz
Modifega
modifica 'l sorgent
Lombard
Emilian-romagnouel
Piemontes
Ligur
Venet
Forlan
Ladin
Sicilian
Napoletan
Sardagnouel
Catalan
Arpitan
Gall-Italich de Basilicada
Gall-italich de Sicilia
Sassares
Gallures
Occitan
Frances
Ellenich
Modifega
modifica 'l sorgent
Griko
Slav
Modifega
modifica 'l sorgent
Sloven
Serb-croat
Germanich
Modifega
modifica 'l sorgent
Bavares
Zimbr
Tedesch
Mochen
Walser
Albanes
Modifega
modifica 'l sorgent
Albanes
L'Italia l'ha minga ratificaa la
Carta Europea di Lengov regional e minoritari
Sistema istituzional
Modifega
modifica 'l sorgent
L'Italia a l'è ona
Republega parlamentara
unitari decentraa a nivell regional.
Division aministrativa
Modifega
modifica 'l sorgent
L'Italia la gh'ha i region, i provincc e i comun.
Region
Modifega
modifica 'l sorgent
Gh'hinn di region a statut
ordinari
e a statut
special
. 15 hinn ordinari, 5 speciai:
Trentin - Sud Tirol
Friul Venesia Giulia
Sicilia
Sardegna
Val d'Aosta
El Trentin-Alto Ades l'è a soa volta dividuu in dò provincc cont ona granda autonomia.
Provincc
Modifega
modifica 'l sorgent
I region a sò volta hinn dividuu in Provincc. Dal 2014 a hinn pu elettiv e hinn domà di ministrazion. Hinn guarnaa però i Provincc del Trentin-Alto Ades.
Comun
Modifega
modifica 'l sorgent
I comun hinn l'ultema division del statt italian cont i reppresentant elegiuu direttament. Hinn circa 8000 e i gh'ha l'autonomia statutaria. I città pussee gross hinn dividuu in municipi.
Economia
Modifega
modifica 'l sorgent
La capital economega d'Italia l'è Milan, e i region pussee ricch hinn quej del Nord.
L'economia italiana l'è l'otava al mond, ma incoeu l'è in recession.
Stat
de l'
Europa
Albania
Andora
Armenia
Austria
Azerbaigian
Belgi
Bielorussia
Bosnia e Erzegovina
Bulgaria
Cechia
Cipro
Citaa del Vatican
Croazia
Denimarca
Estonia
Finlandia
Frància
Georgia
Germania
Grecia
Irlanda
Islànda
Itàlia
Kazakhstan
Letònia
Liechtenstein
Lituània
Lussemburgh
Macedonia del Nord
Malta
Monaco
Moldavia
Montnegher
Norvegia
Paes Bass
Portogall
Polonia
Regn Unii
Romania
Russia
San Marin
Serbia
Slovacchia
Slovenia
Spagna
Svezia
Svízzera
Turchia
Ucraina
Ongaria
1. Stat parzialment in
Asia
. 2. Stat in
Asia
, però considerads part de l'
Europa
per dei rexon storeg e culturai
Utegnüü da "
Categorie
Articol in Milanes
Articol in ortografia milanesa
Pagine con argoment de formatnum minga numerich
Stat de l'Europa
Articoi che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
Categorie scundude:
Sbozz
Senza font
Itàlia
Sgionta un argoment