Japó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Japó
Tipus
estat sobirà
estat insular
país
Himne
Kimigayo
Símbol oficial
Sumo
esport
Chrysanthemum morifolium
flor
Sakura
flor
Faisà verd
ocell
Sasakia charonda
papallona
Sobrenom
Страна Восходящего Солнца
, Terra del sol naixent,
The Land of the Rising Sun
ארץ השמש העולה
Land der aufgehenden Sonne
日出る国
Pays du Soleil levant
Країна Сонця, що сходить
Země vycházejícího slunce
Краіна ўзыходзячага сонца
Epònim
albada
Capital
Tòquio
(1943–)
Conté la subdivisió
Població
123.802.000
(2024)
(327,54
hab./km²
Gentilici
japonès, japonesa, japonesos,
japoneses
Idioma oficial
japonès
Religió
xintoisme
budisme
cristianisme
Superfície
377.972,28 km²
Banyat per
mar del Japó
oceà Pacífic
mar d'Okhotsk
mar de la Xina Oriental
mar de les Filipines
Punt més alt
mont Fuji
(3.776 m)
Punt més baix
Hachirōgata
(−4 m)
Limita amb
Anterior
Creació
3 maig 1947
Constitució del Japó
Dia festiu
Forma de govern
monarquia constitucional
(1947–)
Òrgan executiu
Gabinet del Japó
Òrgan legislatiu
Dieta del Japó
Emperador
Naruhito
(2019–)
Primera ministra
Sanae Takaichi
(2025–)
Màxima autoritat judicial
Cort Suprema de Justícia del Japó
Membre de
PIB nominal
5.005.536.736.792 $ (2021)
Moneda
ien
Fus horari
Domini de primer nivell
.jp
Prefix telefònic
+81
Telèfon d'emergències
119
110
118
Codi país
JP
El
Japó
(en
japonès
日本,
Nihon
Nippon
; oficialment 日本国,
Nihon-koku
Nipon-koku
Estat del Japó
) és un
país insular
de l'
Àsia Oriental
. Localitzat a l'
oceà Pacífic
, està situat a l'est de la
República Popular de Xina
Corea
Rússia
, i s'estén des del
mar d'Okhotsk
al nord, al
Mar de la Xina Oriental
al sud. Els caràcters
kanji
que conformen el nom del Japó signifiquen "origen del sol", per la qual cosa, sovint s'identifica al Japó com la "Terra del sol naixent".
El Japó comprèn unes 3.400 illes,
de les quals les més grans són
Honshu
Hokkaido
Kyushu
Shikoku
, les quals representen el 97% de la superfície total del país, sense comptar els cossos d'aigua. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el
Mont Fuji
és un
volcà
. El Japó és el desé país més poblat del món, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'
àrea metropolitana de Tòquio
, que inclou la ciutat
capital
de
Tòquio
i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents.
Les illes del Japó van estar habitades des del període
Paleolític Superior
. Les primeres mencions escrites es troben a llibres de la
història de la Xina
del
segle I
Des de la promulgació de la
constitució de 1947
, el Japó ha mantingut la seua estructura com a
monarquia constitucional
unitària
, amb un
emperador
com a
cap d'Estat
i un parlament electe democràticament. Com a potència econòmica, el Japó té el tercer
Producte interior brut
més gran del món. És membre de les
Nacions Unides
, el
G8
, el
G4
, i l'
APEC
És el quart exportador i el sisè importador més gran del món, i un líder mundial en tecnologia.
En
català
, la paraula "Japó" és un
exònim
que no existeix en la llengua
japonesa
. Els noms japonesos per al país són
Nippon
(にっぽん) i
Nihon
(にほん), i ambdós s'escriuen en
kanji
com a 日本. El nom japonès de
Nippon
s'utilitza oficialment i en l'emissió del
paper moneda
Nihon
és un terme més casual, i el més utilitzat en la parla quotidiana.
Tant
Nippon
com
Nihon
signifiquen literalment "l'origen del sol" (日
sol
arrel
origen
) i per tant sovint es tradueixen com a "país del sol naixent". Aquesta denominació va sorgir a partir de la correspondència imperial amb la
dinastia xinesa Sui
i fa referència a la posició oriental del Japó amb respecte la
Xina
El nom català del Japó arribà a
occident
per les rutes de comerç. L'antiga paraula del
xinès
per al Japó, segons va quedar registrada per
Marco Polo
era
Cipangu
. En el
xangainès
actual (un dialecte xinès wu) la pronunciació dels kanji 日本 és
Zeppen
. La paraula antiga per al Japó en
malai
és
Jepang
(en l'ortografia moderna
Jepun
), un préstec del xinès. Els mercaders portuguesos van trobar aquesta paraula a
Malacca
el
segle
XVI
, i es pensa que ells serien els primers a portar aquesta denominació a Europa.
Vegeu també:
Vegetació del Japó
, i
Llista d'illes del Japó
Mont Yarigatake
Platja de Minnajima,
Okinawa
El Japó és un
arxipèlag
estratovolcànic
compost per 377.835 km
de terra i 3.091 km
d'aigua, està conformat per unes 3.400
illes
que s'estenen al llarg de la costa asiàtica, en l'
oceà Pacífic
i en els arxipèlags de
Ryukyu
Izu
Ogasawara
Segons el cens de 2005 té 127,55 milions d'habitants.
El país està ubicat al nord-nord-est de la
Xina
i de
Taiwan
(separat pel mar de la Xina Oriental), a l'est de
Corea
(separat pel
mar del Japó
) i al sud de
Sibèria
Rússia
. Les quatre illes principals, de nord a sud, són
Hokkaido
Honshu
Shikoku
Kyushu
. L'illa d'
Okinawa
(600 km al sud-oest de Kyushu) els segueix en magnitud. Prop del 84% del país és muntanyós, cada illa compta amb la seva cadena muntanyosa, la muntanya més alta és el
Mont Fuji
(Fujisan), de 3.776 m d'alçada, seguida de
Kitadake
, amb 3.193 m d'alçada. Atès que existeix poc terreny pla, molts turons i vessants són aprofitats en la seva totalitat per al conreu. Com que està situat en una zona de molta activitat volcànica resulten freqüents tremolors de petita magnitud i l'activitat volcànica ocasional. Els
terratrèmols
destructius ocorren diverses vegades cada segle, resultant sovint en
tsunamis
Mapa topogràfic de Japó.
Les illes muntanyoses de l'arxipèlag formen un arc (anomenat
arc d'illes
)des de les costes de l'est d'Àsia. El territori nacional inclou les petites illes Bonin o Ogasawara incloent l'illa
Iwo Jima
aproximadament a 1.100 quilòmetres de les illes principals. La particularitat que el Japó sigui un arxipèlag fa que cap punt del país sigui a més de 150 quilòmetres del mar.
Les quatre illes principals es troben separades per estrets canals i tres d'elles (Honshu, Shikoku i Kyūshū) pel
Mar Interior de Seto
. A l'extrem meridional es troben les illes Ryukyu a 970 quilòmetres al sud de la tercera gran illa, Kyūshū.
El punt més proper al continent asiàtic és la
Península de Corea
a una distància aproximada de 200 quilòmetres. El país sempre va estat connectat el continent a través de rutes marítimes de comerç: al nord amb Sibèria, a l'oest des de les
illes Tsushima
cap a la península coreana i al sud amb els ports del sud de la Xina.
Té aproximadament un 84% de territori muntanyós, el 14% de la superfície es dedica a activitats agrícola-ramaderes, el 66% a boscos i el 20% restant està dedicat a altres usos,
a causa del fet que les seves illes són una cadena muntanyosa a la part submergida de la plataforma continental, sent les illes els seus pics. Només prop del 25% del territori és pla i és on es concentra la població. Una llarga cadena muntanyosa divideix l'arxipèlag per la meitat, una de les quals es troba al costat de l'oceà Pacífic i l'altra del costat del mar del Japó (la qual cosa s'aprecia en el mapa topogràfic). En la meitat del Pacífic hi ha escarpades muntanyes, d'entre 1.500 i 3.000 metres d'alçada que formen profunds valls i congosts. Al centre convergeixen 3 cadenes muntanyoses: les
Hida
, les
Kiso
i les
Akaishi
, les quals formen els
Alps Japonesos
, sent
Kitadake
la seva muntanya més alta amb 3.193 metres, però la segona en altura del país. El punt més alt del territori es troba en el
Mont Fuji
, un volcà dormit des de 1707 de 3.776 metres situat a la
prefectura de Shizuoka
Cap de les planes o valls habitades és àmplia. La més gran és la plana de Kanto, situada a Tòquio, i només té 13.000 quilòmetres quadrats. Altres planes importants són: la de Vall de Nōbi, que envolta Nagoya; la de Kinki, a l'àrea d'Osaka-Kioto; la de Sendai, que envolta la ciutat de Sendai al nord-est de Honshū i la de Ishikari a Hokkaido. La majoria d'aquestes planes estan al llarg de la costa.
La petita part de terra habitable patí diverses modificacions en el seu terreny al llarg dels segles. Les terres properes al mar i als rius tenen nombroses construccions de dics i drenatges, molts turons i muntanyes estan tallats en terrasses esglaonades per augmentar el terreny cultivable i per augmentar el terreny edificable. Aquest procés de modificació del medi continua actualment amb l'extensió de la línia costanera i la construcció d'illes artificials per a les indústries i per al creixement del port. Un exemple d'això és l'
aeroport de Kansai
, a la badia d'Osaka.
10
Els rius de Japó solen ser ràpids i abruptes, només uns pocs són
navegables
i la majoria solen tenir menys de 300 quilòmetres de llargada. Malgrat això, el Japó aconsegueix aprofitar aquests rius per produir energia hidroelèctrica, encara que aquest recurs es troba explotat gairebé fins a la seva capacitat.
El riu més llarg del territori és el
Shinano
, el qual neix a la
prefectura de Nagano
fins a la
prefectura de Niigata
on desemboca al
mar del Japó
, té 367 quilòmetres de llargada. La major reserva d'aigua es troba en el
llac Biwa
al nord-est de Kyoto.
L'extensió de la costa navegable especialment en el
Mar Interior de Seto
, compensa la manca de rius navegables. La costa pacífica del sud de Tòquio té la característica de ser llarga i d'augmentar la seva profunditat de forma molt gradual gràcies a la sedimentació.
Hi ha una gran varietat en la
vegetació
japonesa (unes 17.000 espècies) i es deu al seu
clima
i relleu. Els
boscos
cobreixen el 67% de la superfície del país i es componen en la seva majoria d'arbres frondosos i coníferes:
castanyers
fajos
aurons
pinòpsides
pins rojos
laricis
, juntament amb
bedolls
freixes
. A l'oest dominen els boscos de pinòpsids que creixen al costat de
bambús
magnòlies
castanyers verds
. Els
pruners
blancs i vermells, els
cirerers
de floració primerenca, així com el bambú i els pins s'han convertit en símbols tradicionals del país.
Grup de
macacos japonesos
escalfant-se en una font termal de la
prefectura de Nagano
11
La fauna japonesa també és molt variada i es poden trobar exemplars molt rars que no es troben en països veïns. Igual que en la vegetació aquesta variació es deu al clima i al relleu. En els
mars
de la
illa Ryuyu
hi ha una gran varietat de peixos tropicals,
tortugues
serps marines
dugongs
marsopes negres
... A la mateixa illa Ryukuy es troben altres animals autòctons com: l'
àguila crestada
, la
guineu voladora
i el
llangardaix mimètic
12
A tot el país habiten i en gran nombre els
óssos rentadors
, els
cérvols
i els
ànecs mandarins
12
Entre les espècies endèmiques es troben els
macacos japonesos
, les
salamandres gegants japoneses
, les
libèl·lules primitives
i els
gats d'Iriomete
entre altres.
És un país
plujós
i amb una alta
humitat
posseeix un clima temperat amb 4 estacions diferents ben definides, gràcies a la distància a la que es troba respecte de l'
equador
. De tota manera el clima del nord és lleugerament fred temperat (
Hokkaido
) amb forts estius i grans nevades a l'hivern, el centre del país és càlid, estius humits i hiverns curts i al sud lleugerament subtropical (Kyūshū) amb estius llargs, calents i humits i hiverns curts i suaus.
El clima a vegades és afectat pels vents estacionals produïts pels centenars ciclons i anticiclons que es formen en el continent i al
Pacífic
(anticicló o cicló hawaià),
13
generant vents des el continent cap al Pacífic a l'hivern i del Pacífic al continent a l'estiu.
14
El
Tifó Yagi
, va passar prop de la costa pacífica del Japó el setembre del 2006. Va arribar a assolir la categoria 5.
Existeixen dos factors primaris en la influència climatològica: la proximitat amb el continent asiàtic i els corrents oceànics. El clima des del juny al setembre és calent i humit per els corrents de vents tropicals que arriben des de l'oceà Pacífic i des del sud-est asiàtic. Aquests corrents precipiten grans quantitats d'aigua al tocar terra, per la qual cosa l'estiu és una època d'importants pluges, que comencen a principis de juny i duren al voltant d'un mes. El segueix una època de calor de principis d'agost fins a principis de setembre, un període de tifons, en la qual passen pel Japó 5 o 6 d'ells i arriben a produir danys significatius. La precipitació anual de pluges és de 100 a 200 centímetres, però entre el 70 i el 80 per cent d'aquestes estan concentrades durant el juny i el setembre.
A l'hivern, els centres d'alta pressió de l'àrea siberiana i els centres de baixa pressió del nord de l'oceà Pacífic, generen vents freds que travessen el Japó d'oest a est, produint importants nevades a la costa japonesa del mar del Japó.
Com els vents xoquen contra les cadenes muntanyoses del centre, les grans altures acaben per precipitar la humitat d'aquests vents en forma de neu i al passar per la costa pacífica del país arriben sense portar notables quantitats d'humitat, per la qual cosa no són principal factor de les nevades a la costa pacífica. A més provoca que en aquesta costa, el temps a l'hivern sigui sec i de dies sense núvols, al contrari de l'hivern a la costa oest.
15
Hi ha dos corrents oceànics que afecten el model climàtic: el corrent càlid de
Kuroshio
i el corrent fred d'
Oyashio
. El corrent de Kuroshio flueix pel Pacífic des de Taiwan i passa pel Japó bastant al nord de Tòquio, i és un corrent que porta molta calor a la costa est.
Seu de la Dieta Nacional a Nagatacho, Tòquio
La
constitució del Japó
es promulgà el 1946 i entrà en vigor el 1947. Succeí la
constitució de Meiji
, promulgada el 1889. En ella, el Japó renuncia a la guerra com a dret sobirà i procura mantenir-lo com a país democràtic i pacífic en perpetuïtat.
16
El Japó és una
monarquia constitucional
en què el poder de l'
emperador
és limitat. Com a figura amb tasques merament cerimonials, l'emperador és definit en la
constitució del Japó
com a "símbol de l'Estat i de la unitat del poble". El
poder executiu
és exercit principalment pel
primer ministre del Japó
i altres membres de la
Dieta
o parlament; la sobirania resideix en el poble japonés.
17
L'emperador és el
cap d'Estat
en els esdeveniments i reunions diplomàtiques.
Naruhito
, (徳仁), és l'emperador actual del Japó;
Fumihito
, (文仁), príncep del Japó, és el següent en la línia al tron.
Carrer de Shibuya a Tòquio
L'
òrgan legislatiu
és la
Dieta Nacional
un
parlament
bicameral compost per la
Cambra dels Representants
, amb 480 membres electes per vot popular cada quatre anys o si es dissol el parlament, i una
Cambra de Consellers
amb 242 membres, electes popularment per a servir en períodes de sis anys. Hi ha
sufragi universal
per a tots els adults majors de 20 anys.
18
El
Partit Liberal Democràtic
ha estat en el poder des de 1955, llevat d'un breu període governat per una coalició de partits el 1993.
19
El partit d'oposició més gran és el
Partit Democràtic del Japó
El primer ministre del Japó és el
cap de govern
, nomenat per l'emperador, després de ser designat per la Dieta, d'entre els seus membres. Ha de conservar la confiança de la Cambra de Representants per a mantenir-se en el poder. El primer ministre és el cap del Gabinet del Japó i designa i destitueix els ministres d'Estat, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta.
Sanae Takaichi
és el primer ministre actual.
Assistents a la
34a Cimera del G-8
en
Hokkaidō
2008
).
Marines japonesos en
2004
El Japó manté estretes relacions econòmiques i militars amb els
Estats Units
, amb el qual ha format una aliança de seguretat que actua com la
pedra angular
de la seva
política exterior
20
És un estat membre de les
Nacions Unides
des del 18 de desembre de 1956,
21
ha servit com un membre no permanent del
Consell de Seguretat
un total de 20 anys, més recentment, en 2009 i 2010.
22
També forma part del Grup dels quatre on cada membre busca la condició de membre permanent en el Consell de Seguretat.
23
Com a membre del
G8
, l'
APEC
, l'"
ASEAN
més tres" i un participant a la Cimera d'Àsia Oriental, el Japó participa activament en els afers internacionals. També és el tercer major donant d'ajuda oficial al desenvolupament del tercer món després de donar 6,2 milions de dòlars en 2004.
24
Va contribuir amb tropes no combatents en la
Guerra d'Iraq
, tot i que posteriorment les va retirar.
25
Participa en diverses disputes territorials amb els seus veïns: amb
Rússia
sobre les
illes Kuriles
del Sud, amb
Corea del Sud
sobre les
Roques de Liancourt
, amb la
República Popular de la Xina
Taiwan
sobre les
illes Senkaku
, i amb la República Popular de la Xina sobre la zona econòmica exclusiva al voltant d'
Okino Torishima
. També s'enfronta a una permanent disputa amb
Corea del Nord
pel segrest de ciutadans japonesos i el
programa nuclear nord-coreà
. Com a resultat de la controvèrsia al voltant de les illes Kurils, aquesta tècnicament encara en guerra amb Rússia ja que mai va ser signat cap tractat per resoldre la qüestió.
26
La capacitat militar japonesa està limitada per l'article 9 de la Constitució japonesa, pel qual renúncia al seu dret a declarar la guerra o utilitzar la força militar com a mitjà de resoldre les controvèrsies internacionals. El Ministeri de Defensa, regeix la capacitat militar japonesa que es compon principalment de la
Força Terrestre d'Autodefensa de Japó
(JGSDF), la
Força Marítima d'Autodefensa de Japó
(JMSDF) i la
Força Aèria d'Autodefensa de Japó
(JASDF). El
Partit Liberal Democràtic
, el més important de Japó, continua intentant reformar l'esmentat precepte constitucional amb vistes a la denominació oficial de les Forces d'Autodefensa com unes forces armades, així com a l'expansió de les seves capacitats i funcions, perquè finalment adquireixin un estatus similar al d'altres forces armades qualssevol.
27
Les forces militars japoneses s'han utilitzat recentment en les operacions del manteniment de la pau i el desplegament de tropes japoneses a l'
Iraq
, que va ser el primer ús de les seves forces militars a l'estranger des la
Segona Guerra Mundial
25
Subdivisió administrativa i el govern local
modifica
Articles principals:
ciutats
regions
prefectures
del Japó
Osaka
capital de
Prefectura d'Osaka
Tot i que existixen vuit regions ben definides, el govern administratiu consistix en quaranta-set
prefectures
, cadascuna supervisada per un governador electe i altres institucions de govern. L'antiga ciutat de
Tòquio
se subdivideix en trenta-set districtes especials, amb els mateixos poders de govern que les altres ciutats.
Actualment, la nació s'està reorganitzant administrativament fusionant moltes ciutats, viles i pobles, la qual cosa reduirà el nombre d'entitats administratives inferiors a la prefectura i alhora els costos administratius.
28
De les quaranta-set prefectures, 43 són
ken
("prefectura"), Tòquio és un
to
("prefectura metropolitana"),
Hokkaido
és un
do
("prefectura districte"), i
Osaka
Kyoto
són
fu
("prefectures urbanes"). El govern local de les prefectures és gestionat per governadors i assemblees.
16
La prefectura més gran és Hokkaido i la més petita és
Osaka
; la més poblada és
Tòquio
i la menys poblada és Tottori.
29
Les prefectures se subdividixen en diverses entitats civils locals, com ara el
shi
("ciutat"), el
machi
cho
("poble") i el
mura
son
("vila"), totes administrades per alcaldes i assemblees.
Destinació de les exportacions japoneses, 2005
Amb una capitalització de més de 4 bilions de dòlars, la Borsa de Tòquio, és la segona més gran del món
L'
economia
del Japó es caracteritza per la cooperació del govern amb la
indústria
, una ètica laboral forta, l'experiència en l'
alta tecnologia
i un pressupost militar relativament baix. Actualment el Japó és la segona potència economia en
Producte interior brut
30
després dels
Estats Units
, amb un total de 3,1 bilions d'
euros
de
PIB nominal
. Segons la
paritat de poder adquisitiu
, el seu PIB és el tercer més gran del món, després dels Estats Units i la
República Popular de Xina
31
Després de la Segona Guerra Mundial; durant els anys seixanta, la mitjana de creixement arribà gairebé el país patí un sorprenent creixement del 10% anual, tot i que minvà durant les dècades següents, a una mitjana de 5% durant els anys setanta i 4% els anys vuitanta.
32
Les taxes de creixement decreixeren considerablement durant la dècada dels noranta, principalment a causa de la sobreinversió de la dècada anterior i de les polítiques nacionals per eliminar els excessos dels mercats de valors i de béns arrels. Els esforços del govern per a avivar l'economia tingueren molt poc èxit i foren afectats per la desacceleració mundial del 2000-2001.
Tanmateix, l'economia mostrà signes de recuperació des del 2005; el PIB cresqué 2,8% aquell any. Des del 2006 el seu PIB per hora treballada és la 18n més alta del món.
Les empreses financeres, d'
assegurança
, de
béns arrels
, majoristes, de transport i telecomunicacions són les més importants del país. El Japó gaudix d'una sorprenent capacitat industrial i és la llar dels productors de material d'alta tecnologia avançada d'
automobilisme
, equips electrònics, maquinària, químics i d'altres.
Algunes de les companyies més grans del país inclouen:
Nintendo
Toyota Motor
Yamaha Motor
NTT DoCoMo
SoftBank
Canon Inc.
Honda
Takeda Pharmaceutical Company
Sony
Nippon Steel
Tepco
Mitsubishi
, i
Seven & I Holding
.,
33
així com el banc més gran del món, el
Japan Post Bank
34
Una de les característiques més notables de l'economia japonesa és la cooperació entre les indústries manufactureres, els proveïdors, els distribuïdors i els bancs, en grups tancats coneguts com
keiretsu
, així com la garantia de feina vitalícia en les grans empreses.
35
36
La
Borsa de Valors de Tòquio
amb una capitalització de mercat de més de 549,7 bilions de
iens
el desembre del 2006 s'erigeix com la segona més gran del món.
37
Recentment, alguns encarregats de formular les polítiques han encoratjat la reforma i les empreses japoneses han començat a abandonar algunes d'aquestes normes en un intent d'augmentar la rendibilitat.
38
39
La pressió fiscal és menor que en qualsevol gran país occidental, essent del 26,4% del PIB a partir de 2007. Només una minoria d'empleats japonesos paga qualsevol
impost sobre la renda
, l'
impost al Valor Agregat
és només del 5%, mentre que les taxes d'impostos a les empreses són alts.
36
Ja que només el 15% de la terra del Japó és propícia a l'
agricultura
40
s'hi desenvolupà un sistema d'
agricultura de bancal
o feixa, que té com a resultat, un dels nivells més elevats de producció agrícola per unitat de superfície. El sector rep subsidis considerables i és protegit pel govern. Tanmateix, el Japó ha d'importar al voltant del 50%
41
dels seus requeriments de
cereals
i carn, tot i que és el segon país tones de
pesca
, després de la Xina; el Japó té una de les flotes de pesca més grans del món, i la captura de peixos és el 15% del total mundial.
Els socis comercials d'exportació més importants del Japó són els
Estats Units
(22,8%), la
Unió Europea
(14,5%), la
República Popular de Xina
(14,3%),
Corea del Sud
(7,8%),
Taiwan
(6,8%) i
Hong Kong
(5,6%), segons les dades del 2006. Les exportacions principals són equip de transportació, vehicles, equip electrònic, maquinària elèctrica i químics.
Amb pocs
recursos naturals
per a sostenir el seu desenvolupament econòmic, el Japó depèn força d'altres països que el proveïxen de
matèria primera
, i per tant, importa una gran varietat de béns. Els seus socis d'importació més importants són la Xina (20,5%), els Estats Units (12%), la Unió Europea (10,3%),
Aràbia Saudita
(6,4%), els
Emirats Àrabs Units
(5,5%),
Austràlia
(4,8%),
Corea del Sud
(4,7%) i
Indonèsia
(4,2%), segons les dades del 2006.
Des del 2005, la meitat de l'
energia
al Japó es produeix a partir de
petroli
, una cinquena part de
carbó
, el 14% del
gas natural
i el 16% restant d'altres.
42
Una quarta part de l'
electricitat
la proporciona de l'
energia nuclear
43
El
Shinkansen
tren bala
és una forma comuna de transport al Japó.
El país s'ha gastat una gran quantitat de diners en un gran xarxa de carreters,
44
els 1,18 milions de quilòmetres de carretera asfaltada és el principal mitjà de transport.
45
Tants sols hi ha una sola xarxa de trens d'alta velocitat, dividida i d'accés limitat que connectat les principals ciutats i controlada per una sèrie de
peatges
. Els automòbils japonesos acostumen a ser barats i de baix consum, no obstant, només el 50% de les distàncies recorregudes en transports el vehicle usat és el cotxe, el seu ús és el més baix dels països que formen el
G8
Hi ha desenes de companyies ferroviàries tant regionals com locals, entre les més importants cal destacar: la
Japan Railways
, la
Kintetsu
, la
Seibu Railway
i la
Keio Corporation
. Actualment hi ha al voltant d'uns 250 trens d'alta velocitat en moviment al Japó, els quals són coneguts per la seva puntualitat.
46
La xarxa ferroviari compta amb 23.577 quilòmetres de vies fèrries.
Hi ha 173
aeroports
i és bastant comú l'ús d'avions per viatjar entre ciutat i ciutat del país. L'aeroport nacional, l'
Internacional de Tòquio
, és el més actiu de tota Àsia. A més d'aquest aeroport, també hi ha l'
Internacional de Narita
(Tòquio), l'
Internacional de Kansai
(Osaka/Kobe/zona de Kyoto) i l'
Internacional de Chūbu Centrair
(Nagoya) els quals tenen un gran prestigi. Les companyies aèries més importants són
All Nippon Airways
(ANA) i
Japan Airlines
(JAL). Els
ports
més importants són el
Yokohama
i el de
Nagoya
A nivell turístic el Japó es pot visitar tant pels seus paisatges, gràcies als grans boscos i les llargues platges que té, com a nivell cultural per la seva història mil·lenària o a nivell l'oci amb la gran quantitat i varietats de
parcs temàtics
que hi ha.
47
Foto del Castell de Himeji, el més visitat del país.
Les edificacions del temple d'Itsukushima estan construïdes sobre l'aigua.
Un dels events més importants del Japó és el
Festival de la neu de Sapporo
48
el qual atrau a més de dos milions de visitants (tant estrangers com japonesos)
49
i on es poden veure estàtues de
neu
gel
de diverses mides que innunden el centre de
Sapporo
durant tota la setmana de febrer que dura.
49
Una altra festa bastant coneguda i que atrau a bastants turistes és el
festival de Nubuta
que es celebra en les nits d'estiu a
Aomori
i a
Hirosaki
i on hi ha una processó amb un gran nombre de llanternes en forma d'animals i personatges històrics acompanyats d'un gran nombre de ballarins i ballarines que sobren pas pels carrers.
49
El
castell Himeji
del
segle
XVII
patrimoni de la humanitat
des de 1993 és un dels monuments més importants del país, és una de les estructures més antigues del
Japó medieval
50
i el més visitat seguit dels castells
Matsumoto
Kumamoto
. El
santuari d'Itsukushima
també patrimoni de la humanitat des de 1996, és un altre monument important del Japó
El 2006, el Japó acollí 7,3 milions de
turistes
sent el
30è
país més visitat. El 2007, els 10 països d'on van venir més turistes van ser:
51
Corea del Sud
(2.600.694 visitants)
Taiwan
(1.385.255 visitants)
Xina
(942.439 visitants)
Estats Units
(815.882 visitants)
Hong Kong
(442.042 visitants)
Austràlia
(222.518 visitants)
Regne Unit
(221.945 visitants)
Tailàndia
(167.481 visitants)
Canadà
(165.993 visitants)
França
(137.787 visitants)
Evolució de la població entre
1872
2105
. En milions d'habitants.
La població del Japó el 2006 era de 127,4 milions.
52
El Japó gaudeix d'una de les
esperances de vida
més elevades del món, de 81,25 anys.
53
No obstant això, la població japonesa està envellint ràpidament, efecte de la disminució de les altes taxes de natalitat de la postguerra. El 2004, al voltant del 19,5% de la població tenia més de 65 anys d'edat.
54
Els canvis en l'estructura demogràfica han provocat un gran nombre de problemes socials, especialment en el declivi potencial de la
població econòmicament activa
i l'increment en els costes de benestar social associats als plans de pensió públics. Segons les
taxes de creixement poblacionals
actuals, la població del Japó haurà decrescut a 100 milions el 2050 i a 64 el 2100.
54
La societat japonesa, des del punt de vista ètnic, és molt homogènia. Les minories més nombroses són els coreans, xinesos, filipins, peruans i brasilers, així com els ainus, poble indígena de l'arxipèlag japonès. Milers de coreans foren forçats a emigrar al Japó durant la Segona Guerra Mundial, quan Corea era colònia japonesa. Els que hi han romàs, no tenen la ciutadania japonesa, tot i que poden accedir-hi, i sovint s'enfronten a la discriminació.
55
Els pobles indígenes
ainu
okinawa
també tenen un estatus social inferior;
55
la majoria dels
ainu
s'han assimilat a la cultura japonesa, tot i que alguns han mantingut la seua identitat a
Hokkaido
La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la família registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Nàixer al Japó no necessàriament dona la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolingües que han residit moltes generacions al Japó, hi viuen sota l'estatus de residència permanent, sense rebre la ciutadania japonesa, tot i que tenen el dret de rebre-la. Les persones d'ascendència japonesa que neixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Japó. Però, alguns repatriats no són considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que són descendents de la casta dels
burakumin
, els quals es creu que van emigrar als països
sud-americans
, i per tant són discriminats per la resta de la societat.
Article principal:
japonès
La llengua oficial del Japó és el
japonès
. L'
ainu
, tot i que és una llengua indígena de l'arxipèlag japonès, està gairebé extint. El japonès és una llengua aglutinativa que es distingeix pel seu sistema complex d'honorífics que reflecteixen la naturalesa jeràrquica de la societat japonesa, en què les formes verbals i algunes paraules indiquen l'estatus relatiu del parlant i de l'oïdor. El japonès escrit és una combinació de tres tipus de sistemes: els caràcters xinesos coneguts com a
kanji
, 漢字, i dos sistemes sil·làbics,
hiragana
, 平仮名, i
katakana
, 片仮名. L'
alfabet llatí
, o romanji, ローマ字, també s'utilitza en el japonès contemporani. A més de les dues llengües autòctones (el japonès i l'ainu) hi ha diverses llengües de les minories ètniques del Japó, principalment el coreà i el xinès.La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en
caràcters xinesos
al
segle
. La seva filiació genètica roman com incerta. Se la sol considerar una llengua aïllada.
56
Temple del pavelló daurat, a
Kyoto
La percepció japonesa de la religió usualment està relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. El
confucianisme
i el
daoisme
han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen el
xintoisme
(54%), o el
budisme
(40%), per tradició familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant això, la majoria no són ateus, sinó que la tendència ha estat el
sincretisme
. Això té com a resultat que les famílies celebren els rituals xintoistes, els estudiants resen abans de les examinacions escolars, algunes parelles es casen a les esglésies
cristianes
, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la població professa el
cristianisme
(0,7%), i altres religions (4,7%) com ara el
xamanisme
i l'
islam
. Des del
segle XIX
moltes sectes religioses anomenades originàriament shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.
Un dels trets que va sorprendre als
europeus
en arribar al Japó a finals del
període Edo
va ser veure l'alt nivell educatiu que tenien així com la seva
cultura popular
, les quals aleshores es creien reservades a les societats
industrialitzades
. S'estima que el nivell d'alfabetització de llavors es trobava al voltant del 80% per als homes i entre el 60% i 70% per les dones.
L'auditori Yasuda de la
Universitat de Tòquio
una de les més prestigioses universitats del país.
El 1872, durant l'
era Meiji
, es va establir el Ministeri d'Educació basat en el sistema d'educació occidental. L'educació va passar a ser un assumpte d'alta prioritat pel govern quan el lideratge del jove govern Meiji es va adonar de la necessitat d'una educació pública universal a favor d'un Japó modern i occidentalitzat, van aparèixer les primeres
escoles
(primàries i secundàries) i
universitats
57
Des de 1947, l'educació obligatòria al Japó, consisteix en l'escola primària i la secundària, que dura nou anys (entre des dels 6 als 15 anys). Gairebé tots els estudiants continuen la seva educació un període de tres anys l'escola secundària superior, i, segons el
MEXT
, aproximadament 75,9% dels graduats del 2005 van decidir continuar els seus estudis en
universitats
o en una altra institució post-secundària.
58
L'educació del Japó és molt competitiva,
59
especialment per l'ingrés a institucions d'educació superior. Les dues universitats d'alt nivell al Japó són la
Universitat de Tòquio
i la
Universitat de Keio
60
El
programa PISA
coordinat per l'
OCDEel
2007, va marca els coneixements i les aptituds dels estudiants japonesos de 15 anys com el 6è millor del món.
61
Els serveis sanitaris són proporcionats pel govern. La
tuberculosi
fou la primera causa de mort al Japó en la dècada de 1950 amb una mortalitat de 146,2 per cada 100.000 habitants (actualment és de 2 per cada 100.000). Durant les dècades de 1960 i 1970 va ser l'
accident vascular cerebral
i des dels anys 80 fins a l'actualitat ho és el
càncer
62
No obstant, actualment, el sistema sanitari de Japó és un dels més bons del món en diversos sentits, és per exemple un dels països amb l'esperança de vida més alta
63
i amb una mortalitat infantil pràcticament nul·la.
62
Des de 1973, tota persona gran té dret a una cobertura social especial finançada pel mateix govern. Els pacients són lliures de seleccionar els metges o les instal·lacions de la seva elecció.
64
En els
hospitals
hi ha normes molt estrictes en quan els aliments, els quals es controlen contínuament i són baixos en
sal
sucres
. Les dietes predominants són: l'
arrós
, els
vegetals
, el
peix
i la
carn
d'
au
65
Una casa de té tradicional.
La cultura japonesa ha evolucionat considerablement en els darrers anys, des del país original de la cultura
Jōmon
a la seva cultura contemporània, que combina les influències d'Àsia, Europa i Amèrica septentrional. Les arts tradicionals inclouen l'artesania (
ikebana
origami
ukiyo-e
ninots
laques
terrisseria
), les actuacions (
bunraku
kabuki
noh
rakugo
), les tradicions (
cerimònia del te
Budó
, l'
arquitectura
, els
jardins
, les
espases
) i la
cuina
. La fusió entre la impressió tradicional en
fusta
i l'
art occidental
va conduir a la creació del
manga
, un format japonès del
còmic
popular dins i fora del Japó.
66
El manga ha influït l'animació per a la televisió i el cinema donant origen a l'
anime
i l'anomenat
live action movie
, normalment films o telesèries encarnades per actors i basats en sèries d'animació populars. Les consoles de
videojocs
japoneses han prosperat des del la dècada de 1980.
67
Una
geisha
La música del Japó és
eclèctica
, després d'haver pres prestats els
instruments
, les
escales
i els estils de les cultures veïnes. Instruments, com el
koto
, es van introduir durant els segles
IX
. El
recitatiu
acompanyat del
teatre
nō
daten del segle
XIV
i la
música folklòrica
popular, amb la guitarra
shamisen
, des del
segle
XVI
. La música occidental, present des de finals del
segle
XIX
, ara forma part integrant de la cultura. Després de la guerra Japó ha estat influït per la música moderna d'americans i europeus, la qual cosa ha donat lloc al
J-Pop
68
El
karaoke
és l'activitat cultural més àmpliament practicada. El novembre de 1993, un estudi realitzat per l'Agència d'Assumptes Culturals va trobar que aquell any, eren més els japonesos que havien cantat en karaokes que els que havien participat en manifestacions culturals tradicionals, com arranjaments
florals
o la cerimònia del te.
69
Les primeres obres de la literatura japonesa inclouen el
Kojiki
i el
Nihon Shoki
, dos llibres d'història i el
Man'yōshū
, un llibre de poemes del
segle
VIII
, tots escrits en
caràcters xinesos
70
En els primers dies de l'
era Heian
, el sistema de transcripció conegut com
kana
hiragana
katakana
) va ser creat com fonogrames.
Kaguya
és considerada la més antiga descripció en japonès.
71
Makura no Sōshi
, una ressenya de la vida a la cort de Heian, és un llibre escrit per
Sei Shōnagon
, mentre que
Genji Monogatari
de
Murasaki Shikibu
és sovint descrit com la primera novel·la del món. L'
era Meiji
, durant el qual la literatura japonesa integrada influències occidentals, va veure el declivi de les formes literàries tradicionals.
Natsume Sōseki
Mori Ōgai
van ser els primers novel·listes "moderns" del Japó, seguit d'
Akutagawa Ryūnosuke
Tanizaki Jun'ichirō
Yasunari Kawabata
Yukio Mishima
i, més recentment,
Haruki Murakami
. Compta, a més, amb dos
premis Nobel
, els autors
Yasunari Kawabata
(1968) i
Kenzaburo Oe
(1994).
71
La mitologia japonesa és un sistema de
creences
extremadament complex. El
panteó
xinto
per si sol es compon d'una col·lecció de més de 8.000.000
kamis
( "déus" o "esperits" en japonès). Malgrat la influència de la civilització xinesa antiga, una part molt important de la religió i la mitologia japonesa són úniques. Conté tradicions xintoistes i budistes així com creences populars agrícoles. D'altra banda, a diferència de la
mitologia grega
nòrdica
egípcia
, és relativament difícil distingir que és veritablement un "mite" per als japonesos.
Els mites japonesos convencionals es basen en el
Kojiki
, en el
Nihonshoki
i alguns llibres complementaris. El Kojiki que literalment significa "registre de coses antigues" és el llibre més vell reconegut sobre
mites
llegendes
, i la història del Japó i el Nihonshoki és el segon més antic.
72
El
Shintoshu
explica els orígens de les divinitats japoneses des d'una perspectiva budista mentre que el
Hotsuma Tsutae
enregistra una versió diferent sobre la mitologia.
Un resultat notable de la mitologia japonesa és que explica l'origen de la família imperial, i els representa com descendència divina. La paraula japonesa per emperador al Japó, Tenne (天皇), significa el "rei celeste" (el caràcter 天 significa "cel").
Els animals hi tenen un paper important, els óssos rentadors, que tenen poders sobrenaturals, per exemple, apareixen normalment en els pobles i enganyen els viatgers perduts, les guineus que també tenen poders sobrenaturals, gaudeixen d'una gran intel·ligència i són molt entremaliades. Ambdós animals dits anteriorment, tenen l'habilitat de si es posen una fulla al cap i fan un mortal enrere es poden transformar en qualsevol cosa i així poden ocultar-se o infiltrar-se entre les persones, aquesta transformació no es completa, ja que sempre els queda la cua al descobert.
Tradicionalment, el
sumo
és l'esport nacional del Japó, i un dels més populars.
73
Les
arts marcials
japoneses, com ara el
judo
, el
karate
i el
kendo
són molt populars i es practiquen a tot arreu del país. Després de la
Restauració de Meiji
, molts esports occidentals foren introduïts al Japó i s'estengueren per mitjà del sistema educatiu.
74
La
Lliga japonesa de beisbol
s'establí el 1936,
75
i hui dia és l'esport més popular del país. Un dels jugadors més japonesos més coneguts és
Ichiro Suzuki
, que, després d'haver guanyat la distinció de Jugador Més Valuós el 1995 i 1996, ara és part de la Lliga Estatunidenca de Beisbol.
Des de l'establiment de la Lliga Professional de Futbol, el 1992, aquest esport s'ha convertit en un espectacle popular.
76
El Japó va ser co-amfitrió de la
Copa Mundial de Futbol 2002
juntament amb
Corea del Sud
. La Selecció de futbol del Japó és també un dels millors equips de futbol a Àsia, guanyant la
Copa d'Àsia
en tres ocasions.
El
golf
també és popular,
77
igual que l'automobilisme i la
Fórmula Nippon
78
El 1997 es va completar per part d'
Honda
el
Circuit de Motegi
amb la finalitat de portar la
IndyCar Series
a Japó.
La millor participació del Japó en els
Jocs Olímpics
va ser el 2004 quan va obtenir 37 medalles. En els
Jocs Olímpics de Pequín 2008
també va tenir una destacada actuació amb nou ors, sis plates i deu bronzes, sent finalment vuitena en el medaller només per darrere de la
Xina
, els
Estats Units
Rússia
Regne Unit
Alemanya
Austràlia
Corea del Sud
Festes
Data
Nombre en català
Nombre local
Nom en japonès
1 de gener
Any nou
Ganjitsu
元日
2n. dilluns de gener
Dia de la majoria d'edat
Seijin no hi
成人の日
11 de febrer
Fundació Nacional
Kenkoku kinen no hi
建国記念の日
20 de març
Equinocci de primavera
Shunbun no hi
春分の日
28 de març
Mirar Flors de Cirerer
Hanami
花見の日
29 d'abril
Dia de Shōwa
Shōwa no hi
昭和の日
3 de maig
Dia de la Constitució
Kenpō kinenbi
憲法記念日
4 de maig
Dia del verdor
Midori no hi
みどりの日
5 de maig
Dia dels nens
Kodomo no hi
こどもの日
3r. dilluns de juliol
Dia del Mar
Umi no hi
海の日
3r. dilluns de sep.
Dia del respecte a la gent gran
Keirō no hi
敬老の日
Prop del 23 de sep.
Equinocci d'octubre
Shūbun no hi
秋分の日
2n dilluns d'oct
Dia de l'esport
Taiiku no hi
体育の日
3 de novembre
Dia de la cultura
Bunka no hi
文化の日
23 de novembre
Dia de gràcies
Kinrō kansha no hi
勤労感謝の日
23 de desembre
Aniversari d' Akihito
Tennō tanjōbi
天皇誕生日
[7] fins al 1999, 15 de gener,
[8] fins al 1999, 15 de setembre,
[9] fins al 1999, 10 d'octubre
Els joves han sofert una intensa
revolució
fruit de la pressió de l'
escola
, la
família
, i a un codi educatiu molt estricte. Així, alguns imiten als joves de la cultura occidental i el seu aspecte intenta ser similar al del
manga
i l'
anime
. No obstant això, la influència de la cultura occidental entre la joventut japonesa ha vingut decreixent de forma sostinguda des de mitjans de la dècada de 1990.
Les persones grans són molt
tradicionals
i segueixen normalment el codi de conducta que es basa en el respecte a la família i al treball. Aquestes són algunes de les raons que han portat a aquesta revolució juvenil. Tanmateix, és important destacar que la tal anomenada revolució només afecta al 5-10% de la joventut, ja que la resta respecta i admira la cultura tradicional.
És un dels països industrialitzats on encara es manté la
pena de mort
. De fet, s'ha reviscut l'aplicació de la pena capital en Japó i el 2007 es van penjar a 9 homes.
79
La
gastronomia del Japó
com a cuina nacional ha evolucionat al llarg dels segles a causa de molts canvis polítics i socials. A l'
Edat Antiga
la majoria de la cuina estava influenciada per la cultura xinesa. No obstant va canviar amb l'adveniment de l'
edat mitjana
, el qual marcà el començament d'un abandonament de l'elitisme amb la normativa del
shogunat
. A principis de l'
Edat Moderna
van ocórrer grans canvis, entre els més importants la introducció de la cultura occidental. Un exemple és el
ramen
, una sopa elaborada amb fideus d'origen xinès que, a l'arribar al Japó, va anar evolucionant per adaptar-se als gustos dels locals.
El terme modern "menjar japonès" (日本料理, Nihon ryōri) o washoku (和食, washoku) es refereix al menjar d'estil tradicional, semblant al que existia abans del final de l'aïllament nacional de 1868. En un sentit més ampli de la paraula, també es poden incloure aquells aliments on els seus ingredient o maneres de cuinar han estat introduïts des de l'estranger però desenvolupats pels japonesos. El menjà japonès és conegut pel seu èmfasi en l'estacionalitat dels aliments (旬, Shun), qualitat i presentació dels seus ingredients.
Hi ha moltes opinions sobre què és fonamental en la cuina japonesa. Molts pensen que el
sushi
o els menjars elegants estilitzats de format
kaiseki
es van originar com a part de la cerimònia japonesa del te. Molts japonesos, però, pensen en el menjar quotidià de la gent japonesa - en especial la que va existir abans del final de l'Era Meiji (1868 - 1912) o abans de la Segona Guerra Mundial. Pocs japonesos urbans moderns coneixen la seva gastronomia tradicional.
Robot
humanoide
ASIMO
de l'empresa
Honda
El Japó és una de les principals potències en l'àmbit de la recerca científica, en particular: la
tecnologia
, la
maquinària
i la
investigació biomèdica
. En tot el país hi ha aproximadament 700.000 investigadors que treballen amb un pressupost de 89,7 mil milions d'
euros
, el tercer més gran del món.
80
Algunes de les aportacions tecnològiques més importants es troben en els camps de: l'
electrònica
, l'
automobilisme
, la
maquinària
, l'
enginyeria antisísmica
, la
robòtica
, l'
òptica
, els
productes químics
, els
semiconductors
i els
metalls
. El Japó és líder mundial en la producció i l'ús de la robòtica, té poc menys de la meitat dels robots industrials per la fabricació del tot el món.
81
També és el país que va inventar els robots
QRIO
ASIMO
AIBO
. També és el major productor mundial d'
automòbils
82
i compta amb sis de les quinze cases d'automobilisme més importants i set de les vint companyies líders en venta de semiconductors.
Modul d'experimentació japonès
JAXA
L'
Agència Espacial Japonesa
(JAXA) porta a terme la recerca
planetària
i espacial, tant la recerca de nous
avions
com el desenvolupament de coets i satèl·lits. És un dels participants en l'
Estació Espacial Internacional
i el
mòdul d'experimentació japonès
(Kibo) es va afegir a l'
Estació Espacial Internacional
durant l'assemblea els vols del
transbordador espacial
en 2008. Té plans en l'
exploració espacial
, hi ho demostra amb els plans de llançament del
Venus Climate Orbiter
(PLANET-C) per l'exploració de
Venus
el 2010,
83
84
el desenvolupament de la
BepiColombo
per l'exploració de
Mercuri
llançat el 2013
85
86
i la construcció d'una
base lunar
el 2030.
87
El 14 de setembre de 2007, es va llançar a l'
òrbita
lunar
la
SELENE
Sel
enological and
En
gineering
xplorer) en un
H--IIA
(Model H2A2022),
coet
portat del
Centre Espacial de Tanegashima
. La SELENE també és coneguda com a
Kaguya
, la
princesa de la Lluna
de la
mitologia japonesa
88
La seva missió és la recollida de dades sobre l'origen i evolució de la Lluna. Va entrà en òrbita lunar el 4 d'octubre,
89
90
i vola aproximadament al 100km de la superfície del satèl·lit.
91
Els primers senyals d'ocupació de l'
arxipèlag japonès
daten de la cultura del
Paleolític japonès
al voltant del 30.000 aC, seguida del
període Jomon
(del
segle
XIV
aC
al
IV
aC
),
92
una cultura de transició del
Mesolític
al
Neolític
de caçadors semisedentaris que desenvoluparen una forma rudimentària d'
agricultura
93
La
cultura Iaioi
, començà al voltant del segle
III
aC, la qual introduí noves pràctiques, com ara l'agricultura d'
arròs
humit, l'ús de ferramentes de
bronze
ferro
, i la creació d'un nou estil de
terrisseria
, portada pels immigrants de Xina i de Corea. Amb el desenvolupament de la cultura Iaioi, una societat agrícola es desenvolupà al Japó.
94
El Japó aparegué per primera vegada en la història escrita en el
Llibre de Han
de la Xina. Segons els Registres dels
Tres regnes de Corea
, el regne més poderós de l'arxipèlag durant el
segle
III
fou el
Yamataikoku
Un atuell de la cultura Jomon
El
budisme
arribà al Japó de
Baekje
, a la
península de Corea
, però el desenvolupament del budisme japonès i les escultures budistes foren influïdes principalment per la Xina.
95
Malgrat la resistència inicial, el budisme fou promogut per la classe governant i amb el temps guanyà una acceptació creixent, començant amb el
període Asuka
96
En el
període Maha
, del
segle VIII
, sorgí el primer Estat central japonès, el govern del qual es trobava en una cort imperial a la ciutat de
Heijo
, avui en dia
Nara
. A més de l'adopció de les pràctiques administratives xineses, el
període Nara
es caracteritzà pel naixement d'una literatura escrita, amb obres com ara les cròniques massives de Kojiki
712
i Nihon Shoki
720
97
El
784
, l'emperador Kammu traslladà la capital de Nara a
Nagaoka
per un període de deu anys, i finalment la mogué a
Heian
, que en l'actualitat és la ciutat de
Kyoto
, el
794
, la qual romangué com a seu de l'emperador per més d'un mil·lenni.
98
Aquest esdeveniment marcà l'inici del
període Heian
, durant el qual hi emergí una cultura japonesa autòctona, reconeguda històricament pel seu art, la seva poesia i la seva literatura. El
Conte de Genji
de
Murasaki Shikibu
i la lletra de l'
himne del Japó
modern, foren escrits en aquella època.
99
L'era
feudal
japonesa es caracteritzà pel naixement d'una classe governant de guerrers, els
samurai
. El
1185
, després de la derrota del clan rival de Taira, Minamoto no Yoritomo fou designat "
shogun
" i establí la seva base de poder a
Kamakura
. Després de la seua mort, el clan de Hojo governà, com a regents del shoguns. El budisme
zen
fou introduït de Xina durant el
període de Kamakura
(1185 al 1333) i es convertí en la religió de la classe dels samurai. El
shogunat
de Kamakura aconseguí repel·lir les invasions mongoles de 1274 i 1281, amb el suport d'una tempesta que els japonesos interpretaren com el "kamikaze" o vent diví. El shogunat de Kamakura fou destituït per l'emperador Go-Daigo, que seria derrotat per Ashikaga Takajuki el 1336.
100
El shogunat d'Ashikaga no pogué controlar els senyors-guerres o
daimyo
, la qual cosa produí una guerra civil, coneguda com la
Guerra d'Onin
) el 1467 i marcà l'inici del
període Sengoku
101
Durant el segle
XVI
, els mercaders i els missioners
jesuïtes
de
Portugal
arribaren al Japó per primera vegada, iniciant un intercanvi comercial i cultural actiu entre el Japó i l'Oest. En el mateix segle,
Oda Nobunaga
conquerí d'altres
daimyo
en fer ús de la tecnologia europea de les
armes de foc
, tot i que no assolí la unificació de la nació, en ser assassinat el 1582.
Toyotomi Hideyoshi
succeí Nobunaga i unificà la nació el 1590. Hideyoshi envaí Corea dues vegades, però després de diverses derrotes japoneses en mans dels coreans i de les forces xineses, les tropes japoneses se'n retiraren el 1598.
102
Un dels vaixells de comerç del Japó de 1634
Un samurai del clan de Satsuma durant la Guerra de Boshin, circa 1867
El bombardeig atòmic de Nagasaki el 1945
Després de la mort de Hideyoshi,
Tokugawa Ieyasu
utilitzà la seva posició com a regent del fill de Hideyoshi,
Toyotomi Hideyori
per guanyar suport polític i militar. Quan començà la guerra, derrotà els clans rivals en la
Batalla de Sekigahara
el 1600. Ieyasu fou designat shogun el 1603 i establí el shogunat de Tokugawa a
Edo
(l'actual ciutat de Tòquio). El shognuat adoptà una diversitat de polítiques per a controlar els daimyo autònoms. El 1639, el shogunat adoptà la política d'aïllament,
sakoku
(país tancat) que duraria dos segles i mig, un període que es coneix com el
període d'Edo
. L'estudi de les ciències occidentals, conegut com el
rangaku
, continuà per mitjà dels contactes amb l'enclavament neerlandés a
Dejima
Nagasaki
. Durant el període d'Edo també nasqué el
kokugaku
, els "estudis nacionals", l'estudi del Japó pels japonesos mateixos.
103
El
31 de març
1854
Matthew C. Perry
i els "
Vaixells Negres
" de la Marina dels Estats Units, forçaren l'obertura del Japó amb el món en la
Convenció de Kanagawa
. Diversos tractats similars subsegüents amb els països occidentals durant el període de Bakamatsu portaren crisis econòmiques i militars. L'abundància de prerrogatives i la renúncia del shogunat dugueren a la
Guerra de Boshin
i l'establiment d'un
estat centralitzat
unitari sota el nom de l'emperador (la
restauració de Meiji
). Amb la creació d'institucions de govern, judicials i militars a l'estil occidental, el Gabinet del Japó organitzà el Primer Concili Secret del Japó, introduí la
Constitució de Meiji
i reuní la primera
Dieta Imperial
. La restauració de Meiji transformà l'Imperi del Japó en una potència mundial industrialitzada que entrà en conflicte amb altres nacions per a estendre la seua àrea d'influència. Després de les victòries de la
Primera guerra sinojaponesa
(1894 a 1895) i la
Guerra russojaponesa
(1904 a 1905), el Japó guanyà el control de
Taiwan
Corea
i el sud de
Sakhalin
104
Durant el començament del
segle
xx
, el breu període democràtic de Taisho fou succeït pel període d'expansionisme i militarització japonesa. La
Primera Guerra Mundial
permetí al Japó, que s'alià al costat victoriós, a expandir la seva influència i els seus territoris. Ocupà la
Manxúria
el
1931
, la qual fou
condemnada internacionalment
. El Japó renuncià a la
Lliga de Nacions
dos anys després. El
1936
, el Japó va signar el Pacte
Antikomintern
, amb l'
Alemanya
nazi
, aliant-se a l'Eix el
1941
105
El 1937, el Japó envaí altres àrees de Xina, precipitant la
Segona guerra sinojaponesa
(1937 al 1945), després de la qual els
Estats Units
aprovaren un
embargament
de
petroli
contra el Japó.
106
El
7 de desembre
1941
, el Japó atacà les bases navals estatunidenques de
Pearl Harbor
i declarà la guerra als
Estats Units
, el
Regne Unit
i els
Països Baixos
, esdeveniment que portà els Estats Units a la
Segona Guerra Mundial
. El terme
anglès
Jap
, abreviació de japonès, va passar a ser despectiu i encara ho és actualment en molts llocs. Després dels bombardejos atòmics de Nagasaki i
Hiroshima
el 1945, i l'Operació Tempeste d'Agost de la
Unió Soviètica
, el Japó es rendí incondicionalment el
15 d'agost
107
La guerra costà milions de vides japoneses i la destrucció de la major part de la seva infraestructura i indústria. El
Tribunal Militar Internacional per a l'Orient Extrem
fou creat pels Aliats el
3 de maig
1946
, per a jutjar els crims de guerra japonesos, com ara la
Massacre de Nanking
108
El 1947, el Japó adoptà una nova
constitució pacifista
emfatitzant les pràctiques de la democràcia liberal. L'ocupació dels Aliats acabà amb el
Tractat de San Francisco
el 1952
109
i el Japó rebé un seient a les
Nacions Unides
que conserva des de 1956. No obstant
Okinawa
fou ocupada fins al 1972, i actualment l'exèrcit nord-americà manté diverses bases en aquesta illa. El 17 de gener de 1995 el
terratrèmol de Kobe
causà la mort de 6,433 persones. Durant març del mateix any la
secta
Aum Shinrikyō
(オウム真理教,
Veritat Suprema
) dugué a terme un atac al
metro de Tòquio
que causà la mort a 12 persones i més de 1.000 ferits. L'octubre de 1998, es condemnà a
cadena perpètua
el màxim responsable de la secta, i pena capital a un altre dels membres fundadors.
110
Més tard, un nou atac terrorista a l'
aeroport de Narita
va fer perillar la celebració d'els
Jocs Olímpics d'Hivern de 1998
Nagano
. L'autodenominada
Associació Revolucionària de Treballadors
no va fer reivindicacions del fet i les competicions es van celebrar tal com estaven previstes el febrer d'aquell mateix any.
110
El Japó després d'aconseguí un creixement econòmic sorprenent fins convertir-se en la segona economia més gran del món amb un creixement mitjà anual del 10% durant quatre dècades. Aquest creixement acabà la dècada de 1990 i el Japó experimentà una greu recessió. Les taxes de creixement positives a principis del
segle
XXI
són senyal d'una recuperació gradual.
111
Entre 2005 i 2006 estava prenent força a la candidatura de Japó per al Consell de Seguretat de l'
ONU
, però la Xina - un dels seus membres permanents - es nega a aquesta candidatura per qüestions històriques. A banda d'això es planteja que el Japó haurà de canviar la seva constitució de tipus no bel·licista, que va ser una conseqüència de l'ocupació nord-americana que es produí després de la Segona Guerra Mundial, per ser un membre funcional de dit Consell.
L'
11 de març
del
2011
es va produir un
terratrèmol de magnitud 8,9
a l'
escala de Richter
que va afectar especialment el nord-est de l'arxipèlag, concretament la
regió de Tohoku
. El seisme, l'epicentre del qual estava situat al
Pacífic
, a 130 kilòmetres a l'est de
Sendai
, va originar un
tsunami
devastador amb ones de fins a 10 m d'altura. A més, com a conseqüència d'això, diversos reactors nuclears de la zona van patir fallides amb fuites radioactives. Tres dies desprès d'aquests fets, el primer ministre japonès Naoto Kan, va fer una crida a la unitat nacional declarant que el país es trobava davant "
la pitjor crisi des del final de la
II Guerra Mundial
".
112
El
Partit Liberal Democràtic del Japó
(PLD) va escollir el 4 d'octubre de
2025
Sanae Takaichi
per succeir
Shigeru Ishiba
al capdavant del partit i del govern.
113
El 10 d'octubre el principal representant del
Kōmeitō
Tetsuo Saito
, va anunciar que trencava la coalició de govern per desacords amb Takaichi,
114
Finalment el 21 d'octubre de 2025 Takaichi es va convertir en la primera dona que aconsegueix ser primera ministra del Japó.
115
Yahoo Japan
».
Daijirin / Yahoo Japan dictionary.
DOI
de maig, 2007 7 de maig, 2007
Hooker
, Richard.
Ancient Japan Timeline
». Arxivat de l'
original
el 2010-05-28.
[Consulta: 26 octubre 2025].
World Factbook; Japan—Economy
».
CIA,
29-12-2006.
DOI
de desembre, 2006 28 de desembre, 2006
The World Factbook — Central Intelligence Agency
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2020-12-20.
[Consulta: 26 octubre 2025].
The World Factbook — Central Intelligence Agency
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2020-12-21.
[Consulta: 26 octubre 2025].
A Country Study: Japan, sección
Geography
(en anglès).
Geografía y Población
».
www.embargentina.or.jp.
[Consulta: 26 octubre 2025].
A Country Study: Japan, sección
Climate
(en anglès).
[Consulta: 26 octubre 2025].
六合历史开奖记录_手机看六合开奖结果_六合财神
». Arxivat de l'
original
el 2019-12-17.
[Consulta: 26 octubre 2025].
3×1. Aeropuertos en una isla artificial
(en anglès).
Plataforma Urbana
. Arxivat de l'
original
el 2024-07-25.
Encyclopædia Britannica Japan: Fauna
».
[Consulta: 19 juliol 2007].
Fauna japonesa
». Arxivat de l'
original
el 2009-04-19.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Pastrana
, Santiago.
Japón y el área del Pacífico: El entorno físico
». Arxivat de l'
original
el 2009-04-21.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Introducció per estudiants el Japó. Tema 1
Japan Student Services Organization
. Visitat el 21 d'agost de 2007
GEOGRAFÍA Y CLIMA
». Arxivat de l'
original
el 2007-10-12.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Japan | History, Flag, Map, Population, & Facts | Britannica
(en anglès),
26-10-2025.
[Consulta: 26 octubre 2025].
The Constitution of Japan
».
House of Councillors of the National Diet of Japan,
03-11-1946.
DOI
de març, 2007 10 de març, 2007
World Factbook; Japan
».
CIA
15 març, 2007].
DOI
de març, 2007 27 de març, 2007
Liberal Democratic Party of Japan
».
Liberal Democratic Party of Japan.
DOI
de març, 2007 27 de març, 2007
RealClearPolitics - Articles - Japan Is Back: Why Tokyo's New Assertiveness Is Good for Washington
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Web oficial de les Nacions Unides, estats membres
».
www.un.org.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Web oficial de les Nacions Unides, Japó en el Consell de Seguretat
».
www.un.org.
[Consulta: 26 octubre 2025].
ONU: una reforma tan necesaria como lejana
(en castellà).
Deutsche Welle
26.09.2007
PDF
Organisation for Economic Co-operation and Development (11-4-2005). Consultat el 28 de desembre de 2006.
Onishi
, By Norimitsu.
Tokyo says it will bring troops home from Iraq - International Herald Tribune
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2009-02-02.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Central Asia
:: Russia — The World Factbook - Central Intelligence Agency
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2021-01-01.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Japón avanza en la creación de un ejército propio
». Arxivat de l'
original
el 2016-03-14.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Mabuchi
, Masaru.
Administrador japonesa
».
World Bank.
DOI
de desembre, 2006 28 de desembre, 2006
Japan | History, Flag, Map, Population, & Facts | Britannica
(en anglès),
26-10-2025.
[Consulta: 26 octubre 2025].
World Economic Outlook Database; country comparisons
».
FMI,
01-09-2006.
DOI
de març, 2007 14 de març, 2007
economia NationMaster
».
NationMaster.
DOI
de març, 2007 26 de març, 2007
contry-data
».
country-data.com.
DOI
de desembre, 2006 28 de desembre, 2006
Japan 500 2007
Financial Times
Corporate Profile-JAPAN POST BANK
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
The economist
».
The Economist
DOI
de març, 2007 29 de març, 2007
OECD: Economic survey of Japan 2008
». Arxivat de l'
original
el 2015-11-06.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Market data.
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2019-08-07.
[Consulta: 26 octubre 2025].
UK Economy News, Features, Analysis and Advice
(en anglès),
25-10-2025.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Going hybrid
».
The Economist
ISSN
0013-0613
Kingshuk Roy.
PDF
College of Bioresource Sciences, Nihon University (2006).Data d'accés: 21 de febrer, 2007
Government of Canada, Industry Canada, National Capital Region, Office of the Deputy Minister, Senior Associate Deputy Minister, Strategic Policy Sector, International and Intergovernmental Affairs
Japan
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2008-03-29.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Statistics Bureau Home Page/Chapter 7 Energy
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2013-08-02.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Japan taps into ocean winds for power
(en anglès australià),
26-10-2025.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Pollack
, Andrew
Japan's Road to Deep Deficit Is Paved With Public Works
(en anglès).
The New York Times
01-03-1997.
ISSN
0362-4331
Statistics Bureau Home Page/Chapter 9 Transport
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2013-08-06.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Ltd.
, Hitachi,.
Corporate Culture as Strong Diving Force for Punctuality- Another "Just in Time"
: HITACHI
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2008-12-21.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Llistat dels parcs temàtics més importants del país
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
SAPPORO SNOW FESTIVAL
». Arxivat de l'
original
el 2015-10-29.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Turismo en Japon
(en jp). Arxivat de l'
original
el 2025-03-07.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Castell Himeji
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Data list | 日本の観光統計データ
(en anglès).
[Consulta: 26 octubre 2025].
World Factbook; Japan—People
».
CIA
29-12-2006.
DOI
de gener, 2007 5 de gener, 2007
Demografia japonesa
».
CIA
DOI
de desembre, 2006 28 de desembre, 2006
Statistical Handbook of Japan: Chapter 2—Population
».
Japan Ministry of Internal Affairs and Communications,
28-12-2006.
Japanese ethnicity
».
Encyclopedia Britannica.
[Consulta: 26 octubre 2025].
Shibatan
, Masayoshi.
The languages of Japan
Cambridge University Press,
1990.
ISBN 0-521-36918-5
Beyond the Rhetoric: Essential Questions About Japanese Education».
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
School Education
PDF
).
Rethinking Japanese education
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
The World University Rankings
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
OECD’s PISA survey shows some countries making significant gains in learning outcomes
OECD
, 04/12/2007.
Range of rank on the PISA 2006 science scale
L'assistència sanitària al Japó
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Paulo
, Ferreira.
lc88
(en anglès).
[Consulta: 26 octubre 2025].
Health Insurance / Social Security in Japan March 2000
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
El sistema sanitari japonès
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
A History of Manga
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Leonard Herman, Jer Horwitz, Steve Kent, and Skyler Miller.
The History of Video Games
».
The Observer archive | The Guardian
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Kelly, Bill. (1998). "Japan's Empty Orchestras: Echoes of Japanese culture in the performance of karaoke",
The Worlds of Japanese Popular Culture: Gender, Shifting Boundaries and Global Cultures
, pàg. 76. Cambridge University Press.
Asian Studies Conference, Japan (2000)
».
Windows on Asia—Literature
: Antiquity to Middle Ages: Recent Past
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Japonologia - mitologia japonesa
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
(en anglès).
[Consulta: 26 octubre 2025].
Esports japonesos
».
Embassy of Japan in the UK.
DOI
de març, 2007 27 de març, 2007
Nagata, Yoichi and Holway, John B..
Viking Press.
Total Baseball
Soccer as a Popular Sport: Putting Down Roots in Japan
».
Fred Varcoe.
Japanese Golf Gets Friendly
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Len Clarke.
Japanese Omnibus: Sports
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Japón: Amnistía Internacional condena las ejecuciones
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
McDonald, Joe. "China to spend $136 billion on R&D."
BusinessWeek
(2006-12-04).
The Boom in Robot Investment Continues—900,000 Industrial Robots by 2003.
and United Nations Economic Commission for Europe, Press release 2000-10-17. Retrieved on 2006-12-28.
World Motor Vehicle Production by Country
(PDF).
oica.net
2006. Arxivat de l'
original
el 2007-08-07.
[Consulta: 30 juliol 2007].
JAXA, Venus Climate Orbiter "PLANET-C"
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
ISAS, Venus Meteorology PLANET-C
JAXA, Mercury Exploration Mission "BepiColombo"
ISAS, Mercury Exploration MMO (BepiColombo)
Japan Plans Moon Base by 2030
».
MoonDaily,
03-08-2006.
[Consulta: 27 març 2007].
"KAGUYA" selected as SELENE's nickname
».
JCN Newswire | Asia Press Release Distribution
».
[Consulta: 26 octubre 2025].
Japan launches first lunar probe
(en anglès).
BBC
14-09-2007.
JAXA, KAGUYA (SELENE) Image Taking of "Full Earth-Rise" by HDTV
"Ancient Jomon of Japan", Habu Junko, Cambridge Press, 2004
Cultura japonesa
».
Bulletin of the International Jomon Culture Conference (Vol. 1).
DOI
de gener, 2008 24 de gener, 2008
Enciclopèdia britànica
».
Encyclopædia Britannica.
DOI
de desembre, 2006 28 de desembre, 2006
Cambridge University Press.
The Cambridge History of Japan
William Gerald Beasley.
University of California Press.
The Japanese Experience: A Short History of Japan
ISBN 0520225600
Conrad Totman.
Blackwell.
A History of Japan
ISBN 978-1405123594
Conrad Totman.
Blackwell.
A History of Japan
ISBN 978-1405123594
Conrad Totman.
Blackwell.
A History of Japan
ISBN 978-1405123594
George Sansom.
Stanford.
A History of Japan: 1334–1615
ISBN 0-8047-0525-9
George Sansom.
Stanford.
A History of Japan: 1334–1615
ISBN 0-8047-0525-9
Stephen Turnbull.
Cassel.
Samurai Invasion: Japan's Korean War
ISBN 978-0304359486
Hooker
, Richard.
State Unisersity
».
Washington State University.
DOI
de desembre, 2006 28 de desembre, 2006
vt.edu/users/jearnol2
».
DOI
2007-03-27
».
friesian.com.
DOI
de març, 2007 27 de març, 2007
Roland H. Worth, Jr..
McFarland.
No Choice But War: the United States Embargo Against Japan and the Eruption of War in the Pacific
1995.
ISBN 0-7864-0141-9
library.education
».
educationworld.net.
DOI
de desembre, 2006 29 de desembre, 2006
Universitat de Missouri-Columbia
».
University of Missouri-Columbia.
DOI
de març, 2007 27 de març, 2007
Història del Japó - The Japan Times
».
The Japan Times.
DOI
d'abril, 2007 3 d'abril, 2007
Geografía e historia-Japón. Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana. Suplemento actualizador 1997-1998. Madrid, Espasa Calpe, 1999.
ISBN 84-239-4368-2
BBC News Online
».
DOI
de desembre, 2006 28 de desembre, 2006
Notícia a
El País
(14/03/2011)
Khalil
, Shaimaa.
Sanae Takaichi set to become Japan's first female prime minister
(en anglès).
BBC
04-10-2025.
[Consulta: 4 octubre 2025].
Kantaro Komiya, Tim Kelly.
Japan's ruling coalition splits, throwing Takaichi's PM bid into doubt
(en anglès),
10-10-2025.
[Consulta: 21 octubre 2025].
La conservadora Sanae Takaichi se convierte en la primera mujer en ser primera ministra de Japón
(en castellà).
Público
21-10-2025.
[Consulta: 21 octubre 2025].
Christopher, Robert C.,
The Japanese Mind: the Goliath Explained
, Linden Press/Simon and Schuster, 1983 (
ISBN 0-330-28419-3
De Mente,
The Japanese Have a Word For It
, McGraw-Hill, 1997 (
ISBN 0-8442-8316-9
Flath,
The Japanese Economy
, Oxford University Press, 2000 (
ISBN 0-19-877503-2
Free,
Early Japanese Railways 1853–1914: Engineering Triumphs That Transformed Meiji-era Japan
, Tuttle Publishing, 2008 (
ISBN 4-8053-1006-5
Henshall,
A History of Japan
, Palgrave Macmillan, 2001 (
ISBN 0-312-23370-1
Hood,
Shinkansen: From Bullet Train to Symbol of Modern Japan
, Routledge, 2006, (
ISBN 0-415-32052-6
Ikegami,
Bonds Of Civility: Aesthetic Networks And The Political Origins Of Japanese Culture
, Cambridge University Press, 2005 (
ISBN 0-521-60115-0
Ito et al.,
Reviving Japan's Economy: Problems and Prescriptions
, MIT Press, 2005 (
ISBN 0-262-09040-6
Iwabuchi,
Recentering Globalization: Popular Culture and Japanese Transnationalism
, Duke University Press, 2002 (
ISBN 0-8223-2891-7
Jansen,
The Making of Modern Japan
, Belknap, 2000 (
ISBN 0-674-00334-9
Johnson,
Japan: Who Governs?
, W.W. Norton, 1996 (
ISBN 0-393-31450-2
Kato et al.,
A History of Japanese Literature: From the Man'Yoshu to Modern Times
, Japan Library, 1997 (
ISBN 1-873410-48-4
Macwilliams,
Japanese Visual Culture: Explorations in the World of Manga and Anime
, M.E. Sharpe, 2007 (
ISBN 0-7656-1602-5
McDonald,
Reading a Japanese Film: Cinema in Context
, University of Hawaii Press, 2005 (
ISBN 0-8248-2993-X
Ono et al.,
Shinto: The Kami Way
, Tuttle Publishing, 2004 (
ISBN 0-8048-3557-8
Pyle,
Japan Rising: The Resurgence of Japanese Power and Purpose
, Public Affairs, 2007 (
ISBN 1-58648-567-9
Reischauer,
Japan: The Story of a Nation
, McGraw-Hill, 1989 (
ISBN 0-07-557074-2
Samuels,
Securing Japan: Tokyo's Grand Strategy and the Future of East Asia
, Cornell University Press, 2008 (
ISBN 0-8014-7490-6
Silverberg,
Erotic Grotesque Nonsense: The Mass Culture of Japanese Modern Times
, University of California Press, 2007 (
ISBN 0-520-22273-3
Shinoda,
Koizumi Diplomacy: Japan’s Kantei Approach to Foreign and Defense Affairs
, University of Washington Press, 2007 (
ISBN 0-295-98699-9
Stevens,
Japanese Popular Music: Culture, Authenticity and Power
, Routledge, 2007 (
ISBN 0-415-38057-X
Sugimoto et al.,
An Introduction to Japanese Society
, Cambridge University Press, 2003 (
ISBN 0-521-52925-5
Van Wolferen,
The Enigma of Japanese Power
, Vintage, 1990 (
ISBN 0-679-72802-3
Varley,
Japanese Culture
, University of Hawaii Press, 2000 (
ISBN 0-8248-2152-1