Books by Josep Pujol
Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982) i Martí de Riquer (1914-2013) són els dos més grans historiado... more Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982) i Martí de Riquer (1914-2013) són els dos més grans historiadors de la literatura catalana del segle XX. Des de 1934 mantigueren una activa relació personal i intel·lectual, part de la qual quedà fixada en les cartes que es donen a conèixer en aquest epistolari. Riquer, vint-i-set anys més jove que Rubió, mai no en fou deixeble, però se’n considerà tota la vida. Aquesta relació del mestre i el deixeble que no foren es tradueix en les cartes en la deferència amb què Riquer sotmet els seus treballs a l’aprovació i la crítica de Rubió, i en els comentaris admiratius, i alhora rigorosos i sovint discrepants, que li retorna Rubió en algunes de les millors cartes d’aquest recull. La confiança mútua, per sobre de les conseqüències de la guerra civil en les trajectòries de tots dos, emergeix també en la manera com aborden qüestions delicades de la vida universitària o del procés de relativa normalització de les activitats de l’Institut d’Estudis Catalans. L’epistolari ens porta dels records d’infantesa i de jovenesa de Rubió a les hores compartides a casa de Riquer o a l’Acadèmia de Bones Lletres, hi ha lloc per a la confidència i les preocupacions personals i familiars, i s’hi ressegueixen amb lucidesa les figures i els textos de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Bernat Metge, Ausiàs March o Joanot Martorell.
Barcelona: Barcino, 2018. Els Nostres Clàssics, Autors Medievals, 37. ISBN 978-84-7226-822-7, 2018
This book offers a critical edition of the Catalan translation of Ovid’s «Heroides» undertaken by... more This book offers a critical edition of the Catalan translation of Ovid’s «Heroides» undertaken by the royal chaplain Guillem Nicolau for King John I of Aragon and his wife Yolande of Bar in 1389-90; it also includes the edition of the lost glosses that Nicolau appended to his text, and which have been preserved thanks to a Castilian fifteenth-century translation of the original Catalan text and glosses. Nicolau’s translation is set in its historical context, and its connection to Latin glossed manuscripts and the commentary tradition —especially William of Orléans’s «Bursarii»— is examined. The critical notes to the text and glosses aim at the reconstruction of the original Latin text on which Nicolau based his translation, and shed light on his methods.
Articles and book chapters by Josep Pujol
No importa. Homenaje a Francisco Rico. Al cuidado de Guillermo Serés, Bienvenido Morros y Laura Fernández, con la colaboración de Paula Pérez (Bellaterra: Centro para la edición de los clásicos españoles / Universitat Autònoma de Barcelona), 2025
al cuidado de guillermo serés, bienvenido morros y laura fernández, con la colaboración de paula ... more al cuidado de guillermo serés, bienvenido morros y laura fernández, con la colaboración de paula pérez centro para la edición de los clásicos españoles universidad autónoma de barcelona Bellaterra • mmxxv
Digital Philology, 2019
This methodological article researches all available documentary sources regarding the ownership,... more This methodological article researches all available documentary sources regarding the ownership, making, and circulation of books within the royal House of Aragon (ca. 1300-1460) in order to study the creation of personal libraries linked to the royal house and investigate how individual books were transmitted from one personal library to another. The goal is to better define the intellectual profile of some of the kings, queens, and princes of the House of Aragon, such as James II, Peter III, Martin I, the young Alfonso the Magnanimous, Maria of Castile, and Charles Prince of Viana.
Translat Library, 2024
Among the newly cataloged fragments of manuscripts of the Latin classics held in the Biblioteca d... more Among the newly cataloged fragments of manuscripts of the Latin classics held in the Biblioteca de Catalunya in Barcelona, there is a fragment of a thirteenth-century French manuscript of Ovid’s Heroides. It contains the text of part of epistles 1, 3, and 4, with an accessus, a marginal commentary, and interlinear glosses. The accessus is a new witness to the text catalogued as 183 in the Incipitarium Ovidianum, whereas the introductions to Heroides 1 and 4 and the marginal glosses transmit the anonymous commentary preserved in catena form in Copenhagen, Kongelige Bibliotek, MS Fabricius 29 2º. This note provides a description of the manuscript, identifies its contents within the medieval commentary tradition, and offers as an appendix an edition of the accessus, the introductions, and a sample of marginal glosses. Annotations by seventeenth-century hands suggest that by this time these leaves were bound in a book possessed by a prominent member of the Majorcan Despuig family who was acquainted with the poetry of Ausiàs March (1400–59).
LA TRAMA DEL TEXTO FUENTES LITERARIAS Y CULTURA ESCRITA EN LA EDAD MEDIA Y EL RENACIMIENTO, 2024
* Este trabajo forma parte del proyecto PID2019-103874GB-I00 (Ministerio de Ciencia e Innovación)... more * Este trabajo forma parte del proyecto PID2019-103874GB-I00 (Ministerio de Ciencia e Innovación). La investigación de Josep Pujol se ha beneficiado también del proyecto The Medieval School Commentary Bursarii super Ovidios and the Reception of Ovid in Medieval Schools, financiado por el Gobierno de la República Checa (21-5532S).
Estudis en honor del professor Rafael Alemany Ferrer, 2023
Els treballs de Rafael Alemany són una invitació contínua a rellegir amb una mirada nova, feta de... more Els treballs de Rafael Alemany són una invitació contínua a rellegir amb una mirada nova, feta de bon gust, sensatesa i acuïtat lectora, els grans autors catalans del segle xv, d'Anselm Turmeda a Isabel de Villena, d'Ausiàs March al Tirant lo Blanc. Potser s'ha prodigat menys sobre Corella, al qual, tanmateix, l'any 2015 (en un homenatge a un altre admirat col•lega) dedicà una contribució plena d'estímuls sobre els elements i els recursos amb què l'autor garanteix la cohesió del conjunt de la seva obra de tema mitològic. 1 M'aventuro, doncs, a partir d'aquesta seva incursió corelliana per posar, com a molt discret homenatge, una nota a peu de pàgina a les Lamentacions. Les Lamentacions de Mirra, Narcís i Tisbe són una de les narracions més originals de Joan Roís de Corella. La idea de projectar-hi el jo de l'autor com un home turmentat per l'amor que cerca a l'infern companyia al seu dolor, hi viatja emparat en el precedent d'Enees, arriba a una versió reduïda dels lugentes campi i assisteix a les successives lamentacions d'aquests tres personatges, que s'esforcen a narrar la seva peripècia amorosa amb un grau creixent de dolor, evoca, en a penes sis o set ratlles impreses, una atmosfera literària densíssima on es barregen els alens de Virgili, de Dante i d'Ausiàs March. Que, a més, els personatges de les Metamorfosis ovidianes assumeixin la narració de la seva pròpia història, amb tot el que això implica d'autoconsciència moral, de revisió del passat des del present i de manipulació del punt de vista narratiu, insereix les històries en un patró retòric ben definit-la lamentació o plany-i en una pràctica literària sentimental pròpia de mitjan segle xv alimentada pels models de les Heroides d'Ovidi i de l'Elegia di madonna Fiammetta de Boccaccio, entre d'altres. Tot és literatura, tot és retòrica, fins i tot reflex d'exercicis escolars. I, tanmateix, Corella aconsegueix de fer-hi respirar la
Mot so razo, 2022
Jaume Borbó (doc. 1439-1453) was «master of the boys» at the Neapolitan royal chapel of Alfonso t... more Jaume Borbó (doc. 1439-1453) was «master of the boys» at the Neapolitan royal chapel of Alfonso the Magnanimous, and the author of the Illuminator, a treatise on poetic genres, vices and rhetorical figures, written in Catalan in 1453 and preserved in a Latin version only. The article shows that its structure and contents, especially the definitions of rhetorical figures and troubadour genres, are based on Joan de Castellnou’s Compendi (ca. 1341). Borbó updated his treatise with the definition of some formes fixes of French origin, which are examined as well.
L'article recull les notícies conegudes sobre Jaume Borbó (doc. 1439-1453), mestre de cant a la capella reial d'Alfons el Magnànim a Nàpols, i ressegueix l'estructura i les fonts del seu tractat Illuminator (1453), escrit en català i conservat en llatí, sobre gèneres poètics, vicis i algunes figures retòriques. L'examen de l'estructura i de les definicions revela que la font principal de l'obra és el Compendi de Joan de Castellnou (ca. 1341). L'article examina també les definicions dels gèneres francesos de forma fixa, que són la principal novetat del tractat.
L'article recull les notícies conegudes sobre Jaume Borbó (doc. 1439-1453), mestre de cant a la capella reial d'Alfons el Magnànim a Nàpols, i ressegueix l'estructura i les fonts del seu tractat Illuminator (1453), escrit en català i conservat en llatí, sobre gèneres poètics, vicis i algunes figures retòriques. L'examen de l'estructura i de les definicions revela que la font principal de l'obra és el Compendi de Joan de Castellnou (ca. 1341). L'article examina també les definicions dels gèneres francesos de forma fixa, que són la principal novetat del tractat.
Translat Library, 2022
Tarragona, Biblioteca Pública, MS 13 deserves special attention among the codices of Catalan orig... more Tarragona, Biblioteca Pública, MS 13 deserves special attention among the codices of Catalan origin that contain Gautier de Châtillon’s Alexandreis because it transmits a prosified version of the poem in which syntax is rearranged to conform to grammatical order and because some of its dense interlineal glosses are in Cat- alan. This article offers a description of the manuscript, examines its prosifications and glosses as pedagogical tools, and suggests links between the codex and the ver- nacular culture of the first half of the fifteenth century.
Ítaca. Quaderns catalans de cultura clàssica, 2021
This paper deals with five issues of the reception of Ovid's Heroides in medieval Catalan. Firstl... more This paper deals with five issues of the reception of Ovid's Heroides in medieval Catalan. Firstly, it describes Guillem Nicolau's glossed translation dating from 1390. Then, it analyses the literary treatment of Ovid in four epistolary texts: the letters included in the Història de Frondino e Brisona, an anonymous letter-dialogue between a man and a woman (source of a love letter by Francesc de la Via), Joan Roís de Corella's Lletres d'Aquil•les e Políxena, and the love letters in Tirant lo Blanc. As a conclusion, the historical position of each text is established.
Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia. Edició a cura d'Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler (Barcelona: Universitat de Barcelona / Editorial Barcino), 2021
As a preface to his poem A Bella Venus, Francesc de la Via (1380-1443) wrote a prose love letter ... more As a preface to his poem A Bella Venus, Francesc de la Via (1380-1443) wrote a prose love letter to a lady, which is based on an anonymous love correspondence hitherto unnoticed. This paper offers an edition of these letters, shows how de la Via used them in his work and describes their main features, especially the echoes of Ovid’s Heroides and the use of proverbs and sentences. The quotation of a passage from Petrarch’s De remediis utriusque fortunae, I, 69 is a striking novelty that can be related to a professional entourage of chancery scribes. The paper also shows that the extant manuscripts of A bella Venus and of a Catalan florilegium from the De remediis were owned by members of the Bell-lloc family, which was closely attached to Francesc de la Via and his professional entourage of scribes and lawyers.
Tirant, 23, 2020
In 1986, Martí de Riquer showed that Joanot Martorell used in his Tirant lo Blanc the challenge l... more In 1986, Martí de Riquer showed that Joanot Martorell used in his Tirant lo Blanc the challenge letters written by the Valencian knights Bernat de Vilarig, Joanot Galceran de la Serra and Jofre Pardo between 1452 and 1453. This paper expands Riquer's findings and catalogues up to 56 passages of Tirant lo Blanc in which fragments of these letters are used. A brief introduction describes the main features of this correspondence, as well as the literary allusions it contains.
A partir d'una pista oberta per Martí de Riquer el 1986, aquest article inventaria 56 passatges del Tirant lo Blanc que in-tegren fragments de les lletres de batalla que s'intercanviaren els cavallers valencians Bernat de Vilarig, Joanot Galce-ran de la Serra i Jofre Pardo entre 1452 i 1453. L'inventari és precedit per una caracterització de la correspondència, amb atenció a les referències literàries que s'hi contenen.
A partir d'una pista oberta per Martí de Riquer el 1986, aquest article inventaria 56 passatges del Tirant lo Blanc que in-tegren fragments de les lletres de batalla que s'intercanviaren els cavallers valencians Bernat de Vilarig, Joanot Galce-ran de la Serra i Jofre Pardo entre 1452 i 1453. L'inventari és precedit per una caracterització de la correspondència, amb atenció a les referències literàries que s'hi contenen.
La vida marítima a la Mediterrània medieval: fonts històriques i literàries, ed. Lola Badia, Lluís Cifuentes i Roser Salicrú. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Museu Marítim de Barcelona, 2019
Throughout his mythological prose compositions, Joan Roís de Corella (1435-1497) makes extensive ... more Throughout his mythological prose compositions, Joan Roís de Corella (1435-1497) makes extensive use of the sea journey metaphor. This article examines Corella’s two main uses of this metaphor. Firstly, it explores the traditional metaphor of writing as a sea journey, and suggests that Corella based the opening of his Parlament en casa de Berenguer Mercader on the prologues of John Cassian’s Collations and of Boccaccio’s Genealogia deorum. Secondly, it argues that in Corella’s mythological love stories the love navigation and the love shipwreck metaphor function as a means of conveying a moral message both Stoic and Christian —the fatal consequences of the irrational nature of passion. Finally, it focuses on Corella’s Història de Leànder i Hero, in order to show how the literal story of Leander’s drowning is enriched by the moral ressonances of the navigation metaphor and of the mythological story of Icarus, both drawn on Ovid, Seneca, and Boccaccio.
Ausiàs March e il canone europeo, a cura di Benedetta Aldinucci e Cèlia Nadal Pasqual (Alessandria: Edizioni dell'Orso, 2018), 2018
Bibliotheca Iberica pubblica su supporto cartaceo contributi relativi all'intera area ibero-roman... more Bibliotheca Iberica pubblica su supporto cartaceo contributi relativi all'intera area ibero-romanza, inerenti agli ambiti filologico-letterario, linguistico e storico-culturale, senza limiti di carattere cronologico. Comprende tre tipologie di pubblicazioni: edizioni, traduzioni e saggi. Nella varietà degli ambiti contemplati, persegue criteri scientifici di alto profilo e di rigore metodologico e intende proporre lavori inediti, originali e innovativi in grado di contribuire al dibattito critico nei settori dell'iberistica e dell'iberoamericanistica. Si rivolge a un pubblico di addetti ai lavori e di specialisti ma intende raggiungere anche il lettore colto e curioso. Accoglie contributi in italiano e in tutte le lingue iberoromanze. Bibliotheca Iberica 9 Collana diretta da Pietro Taravacci e Veronica Orazi I volumi pubblicati nella Collana sono sottoposti a un processo di peer review che ne attesta la validità scientifica Consiglio direttivo Realizzazione grafica della copertina a cura di Davide Milani Realizzazione grafica a cura di Arun Maltese ([email protected]) È vietata la riproduzione, anche parziale, non autorizzata, con qualsiasi mezzo effettuata, compresa la fotocopia, anche a uso interno e didattico. L'illecito sarà penalmente perseguibile a norma dell'art. 171 della Legge n. 633 del 22.04.1941
Rem tene, verba sequentur. Latinità e medioevo romanzo: testi e lingue in contatto. Atti del Convegno conclusivo del progetto FIRB - Futuro in ricerca "DiVo, Dizionario dei Volgarizzamenti" (Firenze, 17-18 febbraio 2016), ed. Elisa Guadagnini i Giulio Vaccaro (Alessandria: Edizioni dell'Orso, 2017), 2017
Rem tene, verba sequentur Latinità e medioevo romanzo: testi e lingue in contatto Atti del conveg... more Rem tene, verba sequentur Latinità e medioevo romanzo: testi e lingue in contatto Atti del convegno conclusivo del progetto FIRB -Futuro in ricerca 2010 «DiVo -Dizionario dei Volgarizzamenti. Il lessico di traduzione dal latino nell'italiano delle Origini» (Firenze, Villa Medicea di Castello, 17-18 febbraio 2016) a cura di Elisa Guadagnini e Giulio Vaccaro SUPPLEMENTO 6 2017 È vietata la riproduzione, anche parziale, non autorizzata, con qualsiasi mezzo effettuata, compresa la fotocopia, anche a uso interno e didattico. L'illecito sarà penalmente perseguibile a norma dell'art. 171 della Legge n. 633 del 22.04.41 ISBN 978-88-6274-783-7 consultabile all'indirizzo http://eve.revues.org/940. Carr 1976 = Derek C. Carr (ed.), Enrique de Villena, Tratado de la consolación, Madrid, Espasa-Calpe, 1976. Carratello 1974 = Ugo Carratello, L'«epigrammaton liber» di Marziale nella tradizione tardo-medievale e umanistica pp. 1-17. Casado 2015 = Manuel Casado, La innovación léxica en el español actual, Madrid, Síntesis, 2015. Casas Rigall 2010 = Juan Casas Rigall, Humanismo, gramática y poesía. Juan de Mena y los auctores en el canon de Nebrija,
dins J. de la Villa, E. Falque, J. F. González i M. J. Muñoz (eds.), Conventus classicorum. Temas y formas del mundo clásico / Temes i formes del món clàssic (Madrid: Sociedad Española de Estudios Clásicos), 2017
temas y formas del mundo clásico temes i formes del món clàssic I conventvs classicorvm temas y f... more temas y formas del mundo clásico temes i formes del món clàssic I conventvs classicorvm temas y formas del mundo clásico Los dos volúmenes de Conuentus Classicorum ofrecen la visión más completa que puede obtenerse hoy de la variedad y riqueza de los estudios clásicos en España. Contienen una selección de las ponencias, comunicaciones y carteles presentados en su día en el xiv Congreso de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, que tuvo lugar en Barcelona en julio del 2015. Todas las contribuciones, preparadas y revisadas por sus autores, recogen lo fundamental de sus investigaciones y resultados. Els dos volums de Conuentus Classicorum ofereixen la visió més completa possible de la varietat i la riquesa actuals dels estudis clàssics a Espanya. Contenen una selecció de les ponències, les comunicacions i els cartells presentats en el transcurs del xiv Congrés de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, que se celebrà el juliol de 2015 a Barcelona. Totes les contribucions, preparades i revisades pels seus autors, recullen els aspectes fonamentals dels resultats de les seves investigacions.