Karakalpak - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Karakalpak
Qaraqalpaq tili, Қарақалпақ тили
Altres noms
Karaklobuk, Klobouki, Tchorny
Tipus
llengua
llengua viva
Ús
Parlants
410.000
Parlants nadius
583.410
(2010
Oficial
República Autònoma de
Karakalpakistan
Uzbekistan
Autòcton de
Turquestan
Estat
Uzbekistan
Kazakhstan
Afganistan
Rússia
Coordenades
43°
N, 59°
43°N
59°E
43; 59
Classificació lingüística
llengua humana
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües kiptxak
llengües kiptxak-nogai
Característiques
Sistema d'escriptura
alfabet llatí
alfabet ciríl·lic
Codis
ISO 639
-1
kaa
ISO 639-2
kaa
ISO 639-3
kaa
Glottolog
kara1467
Ethnologue
kaa
IETF
kaa
El
karakalpak
és una
llengua turquesa
parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'
uzbeka
del
Karakalpakistan
. Té més relació amb el
kazakh
que amb l'
uzbek
. El karakalpak és considerat dialecte del kazakh però va arribar a llengua literària (escrita) el
1925
(en escriptura àrab, canviada el
1928
a l'alfabet llatí i el 1940 als
caràcters ciríl·lics
Classificació
modifica
El Karakalpak és una llengua que forma part de la branca
kiptxak
de les llengües
turqueses
, la qual inclou el
Tàtar
, el
Kumyk
, el
Nogai
, i el
Kazakh
. A causa de la proximitat amb l'
Uzbek
, el Karakalpak ha rebut molta influència d'aquesta llengua en el vocabulari i la gramàtica.
El karakalpak té
Harmonia vocàlica
, és una
llengua aglutinant
i no té
gènere gramatical
. L'ordre sintàctic habitual és
Subjecte+Objecte+Verb
Distribució geogràfica
modifica
El Karakalpak es parla principalment a
Karakalpakistan
, una república autònoma de l'
Uzbekistan
, que integra les regions de Qoraqalpog iston, Navoiy, Buxoro i Xorazm, com també a la baixa Amu Darya, al sud del
mar d'Aral
. També hi ha uns 2.000 parlants a l'
Afganistan
i un nombre menor a la diàspora a
Rússia
, el
Kazakhstan
Turquia
, i altres parts del món.
Ús i vitalitat de la llengua
modifica
El Karakalpak té estatus de llengua oficial a la República Autònoma de
Karakalpakistan
segons la Llei de llengües oficials de 1995, 3561-XI, Article 3. Està classificat en el nivell 5 a l'escala EGIDS (en desenvolupament). De fet, dels 1.200.000 habitants de Karakalpakistan, el karakalpak és la llengua materna d'un terç de la població, aproximadament, que està constituïda en conjunt per diferents ètnies:
usbecs
kazakhs
turcmans
i russos, entre d'altres.
Dialectes
modifica
Segons l'
Ethnologue
té dos dialectes: el Karakalpak del nord-est i el Karakalpak del sud-oest.
Karl Heinrich Menges
menciona un possible tercer dialecte parlat a la
vall de Fergana
. El dialecte del sud-oest es caracteritza pel so
[č] en lloc del [š]
del dialecte del nord-est.
Fonologia
modifica
El Karakalpak té 21 fonemes consonàntics propis i quatre fonemes al·lòctons usats regularment en manlleus. En el quadre següent s'indiquen els fonemes al·lòctons entre parèntesis.
Sistema vocàlic del Karakalpak
Sistema consonàntic del Karakalpak
Labials
Alveolars
Palatals
Velars
Uvulars
Glotals
Nasals
Oclusives
Africades
t͡s
t͡ʃ
Fricatives
Vibrants
Aproximants
Harmonia vocàlica
modifica
L'
harmonia vocàlica
en Karakalpak és més funcional que en altres llengües turqueses. Els mots manllevats del
rus
o d'altres llengües no acostumen a presentar aquest fenomen; però el lèxic autòcton del karakalpak habitualment segueix aquestes normes de l'harmonia vocàlica:
Vocal
Pot anar seguida per:
a, ɯ
e, i
e, i
e, i
a, o, u, ɯ
e, i, œ, y
a, o, u
e, œ, y
a, ɯ
Vocabulari
modifica
Pronoms personals
modifica
Persona
Karakalpak
Traducció
1a sing
men
jo
2a sing
sen
tu
3a sing
ol
ell/ella
1a plural
biz
nosaltres
2a plural
siz
vosaltres
3a plural
olar
ells/elles
Nombres
modifica
bir
1,
eki
2,
uʻsh
3,
toʻrt
4,
bes
5,
altiʻ
6,
jeti
7,
segiz
8,
togʻiʻs
9,
on
10,
juʻz
100,
miʻnʻ
1000
Sistema d'escriptura
modifica
Alfabet aràbic baixkir
Cartell d'un laboratori fotogràfic a
Nukus
escrit en Karakalpak amb caràcters de l'alfabet llatí (març de 2006)
Fins al 1928 el karakalpak va utilitzar l'
alfabet àrab
i la seva variant de l'
Alfabet persa
per ser reperesentat en l'escriptura. A partir de 1928 va utilitzar l'alfabet llatí (amb caràcters addicionals) fins al 1940. A partir d'aquesta data es va introduir l'ús de l'alfabet ciríl·lic.
Encara que l'ús de l'alfabet llatí, s'ha estès a
Taixkent
(la capital de l'Uzbekistan), a Karakalpakistán la introducció d'aquest alfabet està essent molt més lenta. A continuació es mostren les equivalències de les grafies en alfabet llatí i ciríl·lic amb els sons del Karakalpak en AFI. Els caràcters ciríl·lics sense equivalència en l'alfabet llatí estan marcats amb asteriscs .
Ciríl·lic
Llatí
AFI
Ciríl·lic
Llatí
AFI
Ciríl·lic
Llatí
AFI
Аа
Aa
/a/
Ққ
Qq
/q/
Фф
Ff
/f/
Әә
Aʻaʻ
/æ/
Лл
Ll
/l/
Хх
Xx
/x/
Бб
Bb
/b/
Мм
Mm
/m/
Ҳҳ
Hh
/h/
Вв
Vv
/v/
Нн
Nn
/n/
Цц
Cc
/ts/
Гг
Gg
/ɡ/
Ңң
Nʻnʻ
/ŋ/
Чч
CHch
/tʃ/
Ғғ
Gʻgʻ
/ɣ/
Оо
Oo
/o/
Шш
SHsh
/ʃ/
Дд
Dd
/d/
Өө
Oʻoʻ
/œ/
Щщ*
sh
/ʃ/
Ее
Ee
/e/
Пп
Pp
/p/
Ъъ*
Ёё*
yo
/jo/
Рр
Rr
/r/
Ыы
Iʻiʻ
/ɯ/
Жж
Jj
/ʒ/
Сс
Ss
/s/
Ьь*
Зз
Zz
/z/
Тт
Tt
/t/
Ээ
Ee
/e/
Ии
Ii
/i/
Уу
Uu
/u/
Юю*
yu
/ju/
Йй
Yy
/j/
Үү
Uʻuʻ
/y/
Яя
ya
/ja/
Кк
Kk
/k/
Ўў
Ww
/w/
Abans de 2009, la C s'escrivia com a TS; la I i la Iʻ s'escrivien com a
i amb punt
/i/
) i
I sense punt
/ɯ/
), com en el
turc
Referències
modifica
Karakalpak
».
Ethnologe
[Consulta: 22 febrer 2015].
Menges
, Karl H.
Qaraqalpaq Grammar
Nova York:
King's Crown Press,
1947.
OCLC 3615929
Johanson
, Lars; Csató, Éva Ágnes.
The Turkic Languages
Londres:
Routledge
1998.
OCLC 40980286
Hi ha una
edició en karakalpak
de la
Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur
Bólgar
† |
Húnnic
† |
Khàzar
† |
Txuvaix
Oguz
Afxar
Àzeri
Gagaús
Petxeneg
† |
Qaixqai
Salar
Tàtar de Crimea
¹ |
Turc
Turc de Khorasan
Turc otomà
† |
Turcman
Urum
Karluk
Aini
² |
Turc d'Ili
Lop
Txagatai
† |
Uigur
Uzbek
Kiptxak
Baraba
Baixkir
Cumà
† |
Karatxai-balkar
Karaïm
Karakalpak
Kazakh
Kiptxak
† |
Krimtxak
Kumyk
Nogai
Tàtar
Tàtar de Crimea
¹ |
Urum
Turquès oriental
Kirguís-
Kiptxak
Altai
Kirguís
Argu
Khalaj
Siberià
Altai septentrional
Txulim
Dolgan
Fuyü Gïrgïs
Sakhà / iacut
Khakàs
Shor
Tofa
Tuvinià
Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; †
Extingida
Registres d'autoritat
GND
Bases d'informació
Britannica
Obtingut de «
Categories
Llengües turqueses
Llengües de Rússia
Uzbekistan
Categoria oculta:
Control d'autoritats
Karakalpak
Afegeix un tema