Ludwik Lejzer Zamenhof va néixer el 15 de desembre de 1859 a Bialystok, ara la capital del voivodat de Podlàquia, al nord-est de Polònia. En aquella època, Polònia no existia com a estat i estava dividida entre Àustria, Prússia i Rússia. La ciutat de Bialystok formava part aleshores de l'Imperi Rus i era habitada per polonesos, alemanys i russos de diferents religions.

Amb aquesta diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums, Białystok era un teatre permanent de tensió i d'incidents greus. Des de la seva infantesa, Ludwik Lejzer Zamenhof va qüestionar els mitjans per erradicar els prejudicis de raça, nacionalitat i religió.

Fill de Markus, un professor d'alemany i francès, autor de llibres de text molt coneguts de llengua i geografia, rigorós, molt aferrat a la cultura de l'aprenentatge, i de Rozalia (Liba), una mare sensible i profundament humanitària, el jove Zamenhof s'apassionà ràpidament pels idiomes.

La seva llengua nativa era el rus,[2] però també parlava ídix,[3] polonès.[4] i alemany amb fluïdesa. Més tard va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès i també s'interessà per l'italià, el castellà i el lituà, entre d'altres.

Quan era estudiant a l'escola secundària a Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una llengua auxiliar internacional, amb una gramàtica molt rica, però també molt complexa. Quan més tard estudià anglès, va decidir que l'idioma internacional havia de tenir una gramàtica senzilla.

Va continuar amb els seus esforços malgrat que el 1879 va aparèixer el volapük, resultat del treball del sacerdot Johann Martin Schleyer en el projecte de crear una llengua internacional. Zamenhof va aprendre volapük, però els defectes d'aquest idioma el van motivar encara més a prosseguir amb els seus plans.

A part de les seves llengües natives, rus i ídix, i del polonès, la seva llengua adoptada, en els seus experiments lingüístics posteriors li va servir també el seu domini de l'alemany, una bona comprensió passiva del llatí, l'hebreu i el francès i un coneixement bàsic de grec, anglès i italià.[5]

El 1878, el seu primer projecte, que va anomenar lingwe uniwersala, estava gairebé acabat. No obstant això, Zamenhof era massa jove llavors per publicar la seva obra.

L'any 1881 va preparar un nou projecte de llengua. Poc després de graduar-se a l'escola va començar a estudiar medicina, primer a Moscou i després a Varsòvia. El 1885 Zamenhof es va graduar a la universitat i va començar les seves pràctiques com a metge a Veisiejai i després de 1886 com a oftalmòleg a Plock i Viena. Alhora que exercia la seva professió, va continuar treballant en el seu projecte de llengua internacional.

Durant dos anys va tractar de recaptar fons per publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seva futura esposa. Per fi, el 1887 i amb el seu ajut econòmic, es va publicar a Varsòvia[6] un pamflet titulat Lingvo Internacia (Llengua Internacional), que més endavant seria conegut com a Unua Libro (Primer Llibre), on s'exposaven els principis de la nova llengua, amb el pseudònim Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que aviat va esdevenir el nom de la llengua en si.

Mitjançant els cinc pamflets que van aparèixer respectivament en rus, polonès, francès, alemany i anglès, va sotmetre el seu projecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, amb la promesa que, al cap d'un any, la perfeccionaria amb les millores proposades. Va enviar aquells pamflets a un gran nombre de revistes, gasetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va fer servir, amb el seu consentiment, el dot de la seva esposa per llençar, entre els anys 1888 i 1889, una sèrie completa de llibres: Dua Libro (Segon Llibre), Aldono al la Dua Libro (Suplement del Segon Llibre), Neĝa blovado (Tempesta de neu) i Gefratoj (Germans) —traduïts per Antoni Grabowski—, traduccions del Segon Llibre i del Suplement, Meza Vortaro Germana (Diccionari Mitjà Alemany), Plena Vortaro Rusa (Diccionari Complet Rus), manuals en anglès i suec, Princino Mary (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, Adresaro (Directori) i va proporcionar els diners necessaris per editar les obres divulgadores de L. Einstein i H. Phillips.

A la darreria del 1889, a causa, sobretot, de tan gran activitat editorial, es va quedar completament arruïnat. A partir d'aquell moment, tot i que va continuar sent, fins al 1905, el motor principal del moviment, la divulgació va dependre materialment dels recursos econòmics dels primers seguidors.

El 1898 s'instal·la definitivament en el call de Varsòvia, on hi va exercir la seva professió mèdica fins a la mort. Aquesta li va proporcionar més amargures que beneficis: a causa de la pobresa dels seus clients havia de visitar diàriament entre 30 i 40 pacients i malgrat tot només guanyava el just per garantir una vida modesta a la seva família.

El 1905 es va celebrar el primer Congrés Universal d'Esperanto, a Boulogne-sur-Mer (França), que consolida el moviment esperantista, fixa la Declaració de l'Esperantisme, on es defineix el moviment, i en el qual s'aprova el Fundamento de Esperanto, és a dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto.

Moltes de les idees de Zamenhof es van avançar a les del fundador de la lingüística moderna, l'estructuralista Ferdinand de Saussure (el germà del qual, René, parlava esperanto).

El 1909 va visitar Barcelona amb motiu del 5è Congrés Mundial d'Esperanto, poc després de la Setmana Tràgica.[7][8][9]

Zamenhof va morir a Varsòvia el 14 d'abril del 1917. Els seus tres fills (Adam, Sofia i Lídia) van ser assassinats durant la Segona Guerra Mundial a causa de l'Holocaust nazi, car van ser classificats com a Juden (jueus) sota les lleis racials de Hitler.