Luenga rumana - Güiquipeya
Ir al contenido
Dendi Güiquipeya
Rumanu
limba română, românește
Palrantis
25 millonis
Familia
Indouropeu
Itálicu
Latinu-faliscana
Latín
Romanci
romancis-orentalis
Balcu-romanci
Rumanu
Escreviúra
alfabetu latinu y alfabeto cirílico
Estatus oficial
Oficial en
Rumania
Moldavia
Trasnistria
cooficial con sotra(s) lengua(s) / luenga(s) en
Uñón Uropea
Viodovina
Serbia
Reglau por
Academia Română
Códigus / Cóigus
ISO 639-1
ro
ISO 639-2
rum (B)
ron (T)
ISO 639-3
ron
Glottolog
roma1327
Destribución delos palrantis de rumanu ena península balcánica
editar datos en Wikidata
El
rumanu
es una
luenga romanci
del grupu oriental palrá pol más de 28 millonis de presonas en
Rumania
Moldavia
siendu la quinta luenga más palrá de
Uropa
. Pol motivus políticus i cultaralis en Moldavia se la denominaba moldavu i se le consideraba una luenga separada. Es oficial en
Rumania
Moldavia
.El rumanu (autoglotónimo: limba română, IPA ['limba ro'mɨnə]ⓘ) es una luengua indorupea que pertenci ala rama oriental de las luenguas romancis, siendu ogañu la quinta luengua romanci más palrá del mundu endispués del español, el portugués, el francés i el italianu. Dentru dela Unión Uropea, dela que es luengua oficial, ocupa el quartu puestu entri las luenguas romancis i el sétimu en general.
Por motivus de diferenciación tipológica, la luengua rumana tamién es llamá de «dacorrumanu» (inque assina es pocu conociu). Anteriolmenti, por motivus políticus, las autoridais de
Moldavia
gastun la denominación moldavu (ogañu gastau nel Estau no reconociu de
Transnistria
) pa referil-se ala luengua rumana que palran pallí, inque dessisti poca diferencia, siendo el acentu la más relevanti.
La luengua rumana es palrá aproximadamenti por 28 millonis de pressonas, delas qualis más de 19 millonis vivin en Rumanía, ondi es la única palra oficial i, amás, conformi alos datus de 2002, materna pal 90 % de puebración.
Sin contal los paísis mencionaus dantis, tamién es unu delos seis idiomas oficialis ena provincia autónoma serbia de
Voivodina
. Es unu delos idiomas oficialis de la Unión Uropea i, amás, se palra enas comuiais d'emigrantis rumanos en
Alemaña
Estaus Unius
Francia
Israel
Russia
Veneçuela
i, más recientementi,
España
Italia
(ondi ai quasi dos millonis de palrantis de rumanu), entri otrus.
Aspeutus estóricus, socialis i culturalis
adital
adital cóigu
Etimología
adital
adital cóigu
La denominación
român
provieni del
latín
RŌMĀNUS
i es un semicultismu influidu pol su
dobleti
cultu
roman
; el resultau regulal sin influencia culta habríe siu
rumân
Nel sigru XVIII escomenço el processu de diferenciación semántica entri dambas palabras:
român
conservó el su significau etnolingüísticu, entantu
rumân
lo cambió a 'genti ordinaria' i, endispués, a 'esclavu'.
Nostanti, es la palabra más antigua la que pasó a otrus idiomas i resultó en palabras comu
rumanu
en'español,
roumain
en francés,
romeno
rumeno
en italianu,
Romanian
en
ingrés
Rumänisch
en alemán o
rumuński
en
polacu
El nombri
dacoromân
, es izil, 'dacorrumanu', hazi referencia ala antigua
provincia romana
de
Dacia
, cuyu territoriu forma oi una grandi parti de
Rumanía
. Otras tres luenguas romancis orientalis hazin referencias parecias: el
macedorrumanu
Macedonia
, el
meglenorrumanu
al valli del
ríu Meglená
(en
Grecia
) i el
istrorrumano
dela península croata de
Istria
Entri los añus 1953 i 1964, por mé dela reforma dela ortografía, el nombre de la lengua s'escrebía en rumanu
romînă
. Entre 1964 i 1993
română
i los sus derivauss fueron las únicas palabras rumanas que s'escribían cola
en lugal de la
Estoria
adital
adital cóigu
Mapa de los
Balcanis
colas regionis enas que vivin parlantis de rumano, arrumanu, dacorrumanu i istriurrumanu
El territoriu rumanu estuvu ocupau ena Antigüedad polos
getas
i los
dacios
, unus puebrus de
luengua indoeuropea
que forun ronchius i conquistaus polos romanus nel añu 106 d. C., duranti el reinau del emperadol
Trajanu
(98-117). Como consecuencia, la región se convirtió ena provincia romana de
Dacia
, que encruyia lo que ogañu es
Oltenia
, el
Banatu
Transilvania
. Duranti los seguintes 165 añus la región se pobló abondu con colonus dela parte ocidental del Imperio, especialmenti d'origin itálico. Desta forma, el
latín vulgar
se convirtió ena luengua dela aministración i del comercio ena provincia.
Se suponi que duranti esti tiempu la
luengua dacia
puu abel enruiu nel latín vulgar ya comu
adstrato
o comu
sustratu
. Comu no se conservan testimonius escritus desta luengua, se cree que puedin sel d'origin daciu unas 160 palabras de etimología desconocia qu'el rumanu comparti col
albanés
; por ejemplu:
mal
‘costa’,
brânză
‘quesu’ o
brad
‘abetu’.
Entri los añus 271 i 275, la pressión delos dacius libris (
carpianus
) i delos
godus
obligó al
Imperiu romanu
a retiral-se dela
Dacia
i a establecel-se al sul del
riu Danubiu
. Algunus estoriaoris del
Imperiu austrúngaru
tentun esplical que tolos protorrumanus abrien dejau la su tierra par refugial-se al
sul
del
Danubiu
, inque la región estaba ocupá polos romanus i de tos maneras totalmenti espuesta alos ataquis delos bárbarus. Lo ciertu es que no quea nenunga hólliga dela presencia dun semejanti grupu de protorrumanus nessa región. El propósitu delos estoriaoris imperialis era encontral alguna justificación moral pala
descriminación
en contra delos
rumanus
qu'ellus praticaban en
Transilvania
Debiu as su aislamientu geográficu, el rumanu fue probablementi la primera luengua que s'escindió del troncu latinu, lo qu'esplica seguramenti unu de los sus rasgus más caraterísticos: la conservación dun restu de
declinación
(inque mientras el latín tenía seis
casus
, el rumanu solo distingui tres: el nominativu/acusativu i el genitivu/dativu, aemás del
vocativu
).
Se cree que, aprosimadamente entri el sigru VIII i el sigru XII, el
latín
vulgar palrau enas provincias
balcánicas
del
Imperiu romanu
s'escindió en quatro luenguas: el dacorrumanu (el moelnu rumanu), el
arrumanu
, el
meglenorrumanu
i el
istrorrumanu
. Mentres qu'estas luenguas son mu similaris ena su estrutura gramatical, difierin nel su vocabulariu, con influencias
eslava
nel rumanu i
griega
nel arrumanu.
La carta de Neacșu es el más vieju documentu ca sobreviviu escritu en rumanu antiguu
Pola su situación geográfica, el vocabulario básicu del rumanu apenas tieni palabras d'origin
germánicu
(tan caraterísticas de las
luenguas romancis ocidentalis
). Pol contrariu, se vio enfruiu polas
luenguas eslavas
—debiu ala assimilación cultural i ala enfruencia dela Iglesia ortodossa— i, en menol media, pol
griegu
, luengua del
Imperiu bizantinu
. Nostanti, las palabras d'origin eslavu tiendin a convertil-se en
arcaísmus
. Del
turcu
, luengua del
Imperiu otomanu
, col qual tuvun qu'enfrental-se los estaus medievalis de
Valaquia
Moldavia
, so ai algunus préstamus. Ni el idioma ni la religión delos turcus (l'
islam
) consigun enfruil enos principaus rumanos. En
Transilvania
, el rumanu adotó tamién palabras del
úngaru
i del
alemán
. La enfruencia de los idiomas
francés
italianu
a sido tamién emportanti, sobre to enla segunda mitá del sigru XIX.
La primera muestra escrita de rumanu data del sigru XVI. Se trata duna carta escrita en 1521 pol comercianti Neacșu de Câmpulung, ena qu'advertía al alcaldi dela ciáde
Brașov
sobri una espedición militar delos
turcus
que se proponían atacal la ciá. El documentu está escritu en
alfabetu cirílicu
, comu era abitual ena época. El testu más vieju escrito en rumanu del que se tieni conocencia es un
catecismu
protestanti impressu en
Sibiu
Transilvania
) en 1544, del que no susisti dengún ejemplal. Se conserva, en cambiu, otru catecismu más tardío, pubricau en
Brașov
en 1559, escritu entavía en caracteris cirílicus. La sustitución del alfabetu cirílicu pel
alfabetu latinu
ocurrió por primera ves nun documentu escritu por rumanus de
Transilvania
acia el final del sigru XVI.
Ena antigua
República Socialista Soviética de Moldavia
s'escrebía el rumanu cuna versión adatá del alfabetu cirílicu, que se mantuvu ata 1989, quandu se golvió a instaural la ortografía estándar basá nel
alfabetu latinu
Distribución geográfica
adital
adital cóigu
Conocimientu del rumanu nel centro-sur d'Uropa
Prantilla:Columnas
materna
Prantilla:Nueva columna
más del 3%
Prantilla:Nueva columna
1-3%
Prantilla:Nueva columna
menos de 1%
Prantilla:Nueva columna
n/a
Prantilla:Final columnas
El rumanu es la luengua oficial de dos paísis i una provincia autónoma, peru los sus palrantis s'encuentran tamién notrus territorios en
Uropa
América
El rumano comu luengua materna
adital
adital cóigu
La mayoría —aprossimadamentie el 90 %— delos palrantis nativus de rumanu vivin en
Rumania
, ondi este idioma es oficial. El 80 % dela puebración
moldava
tamién lo palra i la República de Moldavia es el segundu país que lo tieni comu la luengua oficial. Por causa delas deportacionis massivas delos moldavus dela
RSS de Moldavia
, las minorías rumanófonas s'encuentran en antiguas repúbricas socialistas dela
Unión Soviética
, inclussu
Cazastán
Russia
. Abondus rumanus qu'abien decidiu queal-se enas regionis perdias por Rumania endispués dela
Segunda Guerra Mundial
tamién conservun la su luengua materna, formando las minorías enas ogañu
Ucrania
(óblasts de
Chernivtsi
Odesa
) i
Bulgaria
(la ciá de
Vidin
Dobruja Meridional
).
En
Serbia
, inque dessistin dos comuniais de palrantis en
Voivodina
Timok
, so los abitantis dela primera puedin gastal la su luengua materna en casus judicialis o aministrativus. Amás, los rumanupalrantis del Valli de Timok son perseguius pol Gobiernu serbio i no son consideraus comu verdadera minoría lingüística i nacional.
La minoría tamién persisti ena ciáde
Gyula
, en
Ungria
El rumano tamién es palrau polos emigrantis en varios paísis, encruius
España
(796 576 rumanos
),
Italia
(entri 500 000 i un millón de rumanus
),
Israel
(aprossimamenti 250 000 palrantis, conformi al censu de 1995), entri otrus.
Dialeutología
adital
adital cóigu
Grabación del habla rumana en acento oriental/moldavo estándar.
Una mujer hablando rumano, acento transilvano-centro estándar.
Variedais dela luenga rumana.
El rumanu tiene seis dialeutus prencipalis:
Dialeutu valaquiu
Dialeutu banatu
Variais transilvanas del rumanu
Dialeutu de Crișana
Dialeutu de Maramureș
Moldavu
(palrau en
Moldavia
, ondi es luengua oficial, se considera una luengua assepará del rumanu por razonis políticas)
Algunus consideran que las
luenguas balcorrumanas
palrás enos
Balcanis
son dialeutus del rumanu:
Macedorrumanu
, tamién llamado «
arrumanu
», se palra en
Grecia
Macedonia del Norti
Bulgaria
Serbia
Meglenurrumanu
, tamién llamado «meglenita», se palra nl norti de
Grecia
Istru-rumanu
, se palra ena çona ogañu
croata
dela pinínsula d'
Istria
Sin embargu, varios lingüistas rumanus consideran qu'estas últimas varieais son luenguas aparte, ya que la que deriva el rumanu es el dacurrumanu.
Se piensa qu'el rumanu nació al norti i al sul del Danubiu. Las quatru varieais desciendin delas
luenguas romancis
. Estu puu sel assín ata la aporti i los assentamientus delos eslavus al sul del ríu.
Descripción lingüística
adital
adital cóigu
Fonología
adital
adital cóigu
El inventariu consonánticu del rumanu está formau polos seguientis sementis:
consonantes del rumano
Bilabial
Labio-
dental
Dental
Post-
alveolar
Velar
Glotal
Nasal
Oclusiva
p   b
t   d
k   ɡ
Africada
ʧ   ʤ
Fricativa
f   v
s   z
ʃ   ʒ
Vibrante
Aproximante
Desistin sieti vocalis en oposición fonológica en rumanu:
10
anterior
central
posterior
Cerrada
Media
Abierta
Gramática
adital
adital cóigu
Sustantivu i adjetivu
adital
adital cóigu
Los nombris i adjetivus, en rumanu, se flexionan indicandu géneru, númiru i casu. Comu enas demás luengas romancis, l’adjetivu concuerda en géneru i númiru col nombri a qu’aludia. La su posición normal es endispués del nombri. Quandu l’antecedi, toma l’artículu sufijau.
Un profesor bun
'Un profesor bueno'
O casă bună
'Una casa güena'
Niște profesori buni
'Algunos professoris güenus'
Niște case bune
'Algunas casas güenas'
Géneru
El rumanu tien tamién los dos génerus comunis enas
luengas romancis
(masculinu i femeninu) i un terceru qu'en contextus generalis muchas vezis llama-si «neutru» simbólicu i que más precisamenti se trata del géneru ambiguu: las parabras pertenecientis a esti se gastan cumu masculinus en singular i cumu femeninus en plural. No se trata, pues, del géneru neutru ijuelau del latín. En lo consecutivo, al mencional «neutru», ai que entendel nellu el géneru ambiguu.
La mayoría delas parabras que terminan en

son femeninas, mentris que los nombris con final consonánticu son masculinus u ambigus (neutrus). Las parabras que terminan en
-e
suelin sel femeninas, inque entri ellas ai tamién bastantis masculinus, cumu
pește
(‘pez’) i
câine
(‘perru’).
Algunas vezis se puei modificá el géneru gastandu sufijus. De femeninu a masculinu se gasta el sufiju
-oi
pisica
(fem) -
pisoi
(masc) = ‘gatu’) i el procesu opuestu se logra con el sufiju
-ică
lup
(masc) -
lupoaică
(fem) = ‘lova’).
Númiru
El plural delos nombris se forma meyanti los sufijus
-i
-e
-uri
, acompañaus a vezis duna modificación fonética en la raíci. Por exemplu,
stradă
‘caii’ pl.
străzi
‘caiis’;
fată
‘muchacha’ pl.
fete
‘muchachas’;
frate
‘hermanu’, pl.
frați
‘germanus’.
La distribución delos sufijus de plural se ejemplifica ena tabla siguienti:
Géneru
Singular
Plural
Exemplus
Femeninu

-e
casă
‘casa’, pl.
case
măr
‘mançana’, pl.
mere
-i
ușă
‘puerta’, pl.
uși
-e
-i
carte
‘libru’, pl.
cărți
familie
‘la familia’, pl.
familii
-ea
-ele
stea
‘estrella’, pl.
stele
Masculinu
-Consonanti
-i
pom
‘árbol’, pl.
pomi
student
‘estudianti’, pl.
studenți
-e
-u

-i
pește
‘pez’, pl.
pești
‘pecis’;
fiu
‘iju’, pl.
fii
tată
‘padri’, pl.
tați
Neutru
-Consonanti
-e
apartament
‘apartamentu’, pl.
apartamente
oraș
‘ciá’, pl.
orașe
-uri
drum
‘carretera’, pl.
drumuri
pat
‘cama’, pl.
paturi
-u
-e
teatru
‘teatru’, pl.
teatre
-uri
lucru
‘cosa’, pl.
lucruri"
Determinanti
adital
adital cóigu
El rumanu tien un sistema de dos demostrativus: el de cercanía
acest(a)
(‘esti’) i el de lejanía
acel(a)
(‘esi, aquel’). Se sueli gastal endispués del nombri, que debi apaecel en forma definia.
L’artículu indeterminau es
un
(masc.) i
(fem.):
un student
‘un estudianti’;
o noapte
‘una nochi’.
L’artículu definíu s’espresa meyanti un
sufiju
del nombri. Esta es una caraterística única entri las luengas romancis, peru s’alcuentra tamién nuna luenga balcánica vecina, el
búlgaru
, lo que aizi pensal nuna influencia d’
adstrato
L’artículu definíu varía según el géneru gramatical del nombri, d’acuerdu cola tabla siguienti:
Númiru
Géneru
Sufiju
Exemplus
Singular
Masculinu / Neutru
Cons. +
-ul
bărbat
‘ombri’ →
bărbatul
‘el ombri’
-i
-ul
ochi
‘oju’ →
ochiul
‘el oju’
-u
-l
muzeu
‘museu’ →
muzeul
‘el museu’
-e
-le
câine
‘perru’ →
câinele
‘el perru’
Femeninu

-a
casă
‘casa’ →
casa
‘la casa’
-e
-a
noapte
‘nochi’ →
noaptea
‘la nochi’
-ie
-ia
femeie
‘mujil’ →
femeia
‘la mujil’
-a, -ea, -i
-ua
stea
‘estrella’ →
steaua
‘la estrella’;
zi
‘día’ →
ziua
‘el día’
Plural
Masculinu
Plural +
-i
prieteni
‘amigus’ →
prietenii
‘los amigus’
Femeninu / Neutru
Plural +
-le
cărți
‘librus’ →
cărțile
‘los librus’;
teatre
‘teatrus’ →
teatrele
‘los teatrus’
Quando el nombri va precediu pun adjetivu, l'artículu sufija-si normalmente al adjetivu: cf. bun student ‘güen estudianti’ y bunul student ‘el güen estudianti’.
Posesión
adital
adital cóigu
La posesión s’espresa meyanti el casu genitivu/dativu del artículu:
Cartea profesor
ului
, 'El libru del profesor'
Presiunea cauciucuri
lor
, 'La presión delos numáticus'
Acoperișul case
'El tejau d la casa'
Dessisti tamién un adjetivu determinativu posesivu (masc./neu.
al
, pl.
ai
; fem.
, pl.
ale
) que se gasta quandu ai un adjetivu entri el nombri i el poseeol, entri otrus casus. Es mu común, sobri tó de forma coloquial, ponel el sufiju -
lui
u -
lei
dantis del sustantivu pa facilitá pronunciación. Concuerda con el nombri que indica el objetu poseíu. Por exemplu:
Telefonul nou
al
profesorului
, 'El teléfonu nuevu del professor'
Casa cea mare
părinților mei
, 'La casa grandi de mis pairis'
La posesión pronominal s’espresa meyanti adjetivus posesivus que siguin al nombri, que debi estal en forma definiá:
Fratele
meu
este student
, 'El mi germane es estudianti'
El vorbește cu prietenul
său
, 'Él está palrandu con su amigu'
Pronombre personal
adital
adital cóigu
Los
pronombris personalis
en función de
sujetu
s'omitin, acetu enos casus d’énfasis u de resalti informativu. Las formas delos pronombris personalis se recojin ena tabla siguienti:
Casus
Primera pressona
Segunda pressona
Tercera pressona
Singular
Plural
Singular
Plural
Singular
Plural
masc
fem
masc
fem
Nominativu
eu
noi
tu
voi
ea
ei
ele
Acusativu (átonu)

m-
ne
te

v-
îi
i-
le
Acusativu (tónicu)
mine
noi
tine
voi
ea
ei
ele
Dativu (átonu)
îmi
-mi
ne
-ni
îți
-ți

v-
-vi
îi
-i
le
li
Dativu (tónicu)
mie
nouă
ție
vouă
ei
lor
Las formas entri paréntesis d la tabla son las que se gastan cumu
clíticos
, uníus fonéticamenti a un verbu u a otru pronombri:
Mi
-a explicat despre ce este vorba
Me a explicau de qué se trata
Așteaptă-l
la stație
, 'Espéralu ena estación'
Las formas tónicas de los pronombris de acusativu se gastan con preposicionis:
Cine
te-a
învățat
pe
tine să te porți astfel?
, 'Quien ta enseñau a ti a portal-ti assin?'
Ion este cu
mine
, 'Ion está con megu'
El verbu
adital
adital cóigu
El rumanu a herenciau del latín sus cuatru grupus verbalis. Pol otru lau, el rumanu tien seis formas destintas d’espresal el tiempu
futuro
. Los infinitivus terminan en -
are
, -
eare
, -
ere
-ire
, i, al igual que las otras luengas romancis, se puein gastal cumu sustantivus. Normalmenti los diccionarius ofrecin los infinitivus cortus, es izil, sin el sufiju -
re
, inque tamién es corretu gastal el infinitivu completu en enunciaus, tantu en función de verbus cumu de sustantivus.
Léxicu
adital
adital cóigu
En quandu al vocabulariu representativu (básicu) del rumanu,
11
la situación se presentaría assina:
Elementus románicus, 81 %, de los qualis:
70 % son latinus herenciaus
5 %, francesis
4 %, latinus eruditus
2 %, italianus
Formacionis internas, 3 % (la mayoría provenienti del latín)
Eslavus, 14 %
Otrus, 2 %
Algunus investigaoris espressun las sus dudas eno que concierni a algunas parabras d’origin eslavu u úngaru, puestu que podríen sel parabras autótonas rumanas prestaas nesos idiomas.
La influencia eslava fue debia no so alas migracionis, sinu tamién al periodu d’adscrición delos
ortodossus rumanus
a la Ilesia controlá pol patriarcau
búlgaru
. Una pequeña influencia eslava s’observa tantu nel componenti léxicu cumu nel
fonéticu
dela
luenga
. Por exemplu, al no tenel el latín una palabra pa expresal 'sí', el rumanu tomó la espresión eslava
da
. Amás, el rumanu es la'única
lengua romance
con el
fonema
/h/; inque en diversus dialectus del
se pronuncia [h], el fonema original castellanu es /x/ i el
occitano
gascón
pronuncia la
inicial cumu [h].
Tamién cabi destacal que quasi tolas atividais
ruralis
tienin nombris procedentis del
latín
, mentris caquellas relacionás cona
via urbana
fuerun generalmenti prestás dotras luengas (
francés
italianu
alemán
inglés
húngaru
, etc.).
Duranti el igru XIX, el rumanu tomó prestau léxicu del
francés
i del
italianu
. Más palanti tomó del
alemán
i el
ingrés
Ogañu la similitú léxica entri el rumanu i el
castellanu
alcanza el porcentaji de 71 %.
Romanian's core lexicon (2,581 words); Marius Sala,
VRLR
(1988)
El léxicu central del rumanu
Un estadística de 1988 hecha pol Marius Sala se basa en 2.581 parabras escogías pol criteriu de frequencia, riqueza semántica i productividá, que tamién continin parabras hormás nel territoriu dela luenga rumana. Esta estadística da los porcentajis d’abaju:
12
30,33% – palabras herencias del
Latín
15,26% –
préstamus cultus
del
Latín
22,12% – préstamus del
Francés
9,18% – préstamus del
Antiguu eslavu eclesiásticu
3,95% – préstamus del
Italianu
3,91% – palabras hormás en rumanu;
2,71% – palabras d’origin inciertu;
2,6% – préstamus del
Búlgaru
2,47% – préstamus del
Alemán
(incluyendu l
Altu alemán austriacu
);
1,7% – préstamus del
Griegu
1,43% – préstamus del
úngaru
1,12% – préstamus del
Rusu
0,96% – palabras herencias del sustratu
Tracio-Daciu
0,85% – préstamus del
Serbiu
0,73% – préstamus del
Turcu
Si l’análisis está restringíu a un vocabulariu central de 2.500 palabras frequentis, ricaz semánticamenti i productivas, entoncis la erencia latina vieni primeru, siguiá pol neologismus romancis i latinus clásicus, mentris que los préstamus eslavus vienin terceru.
Prantilla:Bar box
Inque ya casi nu s’gastan ogañu, el
Calendariu rumanu
solía tenel los nombris tradicionalis rumanus pa los mesis, únicus ena luenga.
13
La
palabra más larga en rumanu
es
pneumonoultramicroscopicsilicovolcaniconioză
, con 44 letras,
14
peru la más larga admitía pol
Dicționarul explicativ al limbii române
("Diccionariu Esplicativu dela Luenga Rumana", DEX) es
electroglotospectrografie
, con 25 letras.
15
16
Brevi vocabulariu
adital
adital cóigu
"rumanu" (pressona):
român
"ola":
salut
bună
"adiós":
la revedere
"mos vemus":
pa
ne vedem
"se es menestel":
vă rog
"lo sientu":
îmi pare rău
"bien aya":
mulțumesc
"sí":
da
"no":
nu
"No capiscu":
Nu înțeleg
"¿Ondi está el bañu?":
Unde este baia?
"Yo mi llamu":
Eu mă Numesc
Numele meu este...
"¿Palras español?":
Vorbești spaniola?
"¿Palra (usté) español?":
Vorbiți spaniola?
"Felicidais":
Felicitări
La mulți ani (Feliz Cumpleaños)
"Ti amu":
Te iubesc
"Mi amor":
Iubirea mea
Referencias
adital
adital cóigu
Aunque la constitución de la República de Moldavia usa solo la denominación de
moldavo
, en la práctica la mayoría de los hablantes lo llaman
rumano
. En el prefacio de la ley concerniente al funcionamiento de las lenguas (septiembre de 1989), se menciona la identidad lingüística "realmente existente" entre el rumano y el moldavo; en este enlace está el texto de la ley
Prantilla:Ro
Lema
român
en el Dicionario Etimológico Rumano. Acceso: 14 III 2010.
Brezeanu, Stelian,
Romanitatea orientală în Evul Mediu
, All Educational, Bucarest, 1999, pp. 229-246.
Ogañu la forma
Rumanian
en inglés es anticuá, la forma moelna es
Romanian
"Românii din Timoc strigă după ajutor"
Prantilla:Wayback
, publicado en România Liberă. Acceso: 15 III 2010]
Población extranjera por sexo, país de nacionalidad y edad (hasta 85 y más)
Prantilla:Wayback
, publicado por INE. Acceso: 15 III 2009
"Italy sends Romanians home"
, publicado por BIRN. Acceso: 15 III 2010]
Sala, Marius (coord.),
Enciclopedia limbilor romanice
, Bucarest, Editura Științifică și Enciclopedică, 1989,
ISBN 973-29-0043-1
Prantilla:Harvcoltxt
Prantilla:Harvcoltxt
cf. Sala, M. et. al.,
El vocabulario representantivo de las lenguas románicas
, Ed. Șt. Encicl. București, 1988, pp. 19-79.
Error en la cita: Etiqueta

no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas
VRLR
Dicționarul explicativ al limbii române
Academia Rumana
, Institutul de Lingvistică "Iorgu Iordan", Editura Univers Enciclopedic, 1998
Prantilla:Cite news
Prantilla:Cite encyclopedia
"Curiozități lingvistice: cele mai lungi cuvinte din limba română"
Dicție.ro
(in rumano). 2 December 2020. Archived from
the original
on 10 February 2021
. Retrieved
10 February
2021
Unknown parameter
|url-status=
ignored (
help
Bibliografía al tentu
adital
adital cóigu
Rosetti, Alexandru, Istoria limbii române, 2 vols., Bucharest, 1965–1969.
Giurescu, Constantin,
The Making of the Romanian People and Language
, Bucharest, 1972.
Kahl, Thede (ed.),
Das Rumänische und seine Nachbarn
, Berlín, 2009.
Paliga, Sorin,
The Earliest Slavic Borrowings in Romanian
, Romanoslavica vol. XLVI, nr. 4, Editura Universității din București, Bucharest, 2010.
Rosetti, Alexandru,
Istoria limbii române
, 2 vols., Bucharest, 1965–1969.
Uwe, Hinrichs (ed.),
Handbuch der Südosteuropa-Linguistik
, Wiesbaden, 1999.
Arrecuperau dendi "
Categorías
Páginas con errores en las referencias
Pages with citations using unsupported parameters
CS1 rumano-language sources (ro)
Páginas que usan enlaces mágicos de ISBN
Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en húngaro
Luengas de Uropa
Luengas romancis
Luenga rumana
Añidil tema