Maltès - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Maltès
Malti
Epònim
Malta
Tipus
llengua natural
llengua viva
Ús
Parlants
522.000
Parlants nadius
570.000
(2012
Oficial
Malta
Unió Europea
Autòcton de
Mediterrània
Estat
Malta
Canadà
Austràlia
Itàlia
Croàcia
Estats Units
Gibraltar
Tunísia
Coordenades
35°
53′
N, 14°
27′
35.89°N
14.45°E
35.89; 14.45
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
àrab
àrab magrebí
àrab sicilià
Característiques
Sistema d'escriptura
Alfabet maltès
Maltese Braille
(en)
Institució de normalització
Consell Nacional de la Llengua Maltesa
Estudiat per
Maltese studies
(en)
Nivell de vulnerabilitat
1 segur
Codis
ISO 639
-1
mt
ISO 639-2
mlt
ISO 639-3
mlt
SIL
mlt
Glottolog
malt1254
Linguasphere
12-AAC-c
Ethnologue
mlt
ASCL
2501
IETF
mt
El
maltès
maltés
és la llengua oficial de
Malta
, i una de les llengües oficials a la
Unió Europea
. És una
llengua semítica
derivada de l'
àrab
i hi està molt relacionada (sobretot a les varietats nord-africanes), però durant la seva història ha manllevat mots i característiques fonètiques i fonològiques de l'
italià
, de l'
anglès
i especialment del
sicilià
. El maltès és l'única llengua semítica que s'escriu amb l'
alfabet llatí
Vegeu també:
Alfabet maltès
És oficial a Malta des del
1936
, juntament amb l'anglès. Abans d'això, l'única llengua oficial a Malta era l'italià. S'estimen uns 522.000 parlants de maltès avui dia. Hi ha un nombre significant d'emigrants maltesos a
Austràlia
i el
Canadà
que encara empren aquesta llengua.
Des de l'entrada de Malta a la
Unió Europea
el 2004 el maltès també n'és llengua oficial.
Gramàtica
modifica
Tot i estar influenciada per les
llengües romàniques
, la gramàtica maltesa continua sent principalment semítica. Els
adjectius
van darrere el
nom
, no hi ha
adverbis
nadius formats separadament, i l'ordre de les paraules és força flexible. Igual que en àrab i en
hebreu
, tant el nom com l'adjectiu que el complementa (quan tenen un origen semític) prenen l'article definit (per exemple
L-Art l-Imqaddsa
, literalment ‘La Terra la Santa’ = ‘
Terra Santa
’, compareu amb l'
àrab
الأرض المقدسة
al-Arḍ al-Muqaddasa
). Aquesta regla no afecta els noms i adjectius d'origen romànic.
Els noms tenen forma
plural
i també
dual
(un tret rar entre les llengües europees modernes, només compartit per l'
islandès
, l'
eslovè
i el
sòrab
). Els verbs conserven el patró semític triliteral, en el qual la
conjugació verbal
es fa amb
prefixos
infixos
sufixos
(per exemple,
kt
na
, àrab
na
, hebreu
nu
, ‘vam escriure’). Hi ha dos
temps verbals
: present i pretèrit.
Un tret inusual del sistema verbal maltès és que incorpora verbs d'origen romànic i hi afegeix els prefixos i sufixos aràbics per conjugar-los (per exemple,
iddeċidejna
(i)ddeċieda
(‘decidir’) +
-ejna
(marca de ‘vàrem’). L'àrab rarament ho fa, això, tret d'alguns
dialectes
com el
tunisià
La gramàtica maltesa generalment mostra dos comportaments: segons el model semític i segons el model romànic, i fa l'efecte que hi coexisteixen dues gramàtiques.
El model romànic és en general més simple. Les paraules d'origen romànic se solen pluralitzar de dues maneres: afegint-hi
-i
-jiet
(p. ex.
lingwa > lingwi
, 'llengües';
arti > artijiet
, 'arts'). Els plurals semítics, per contra, són molt més complicats; si són regulars es marquen amb
-iet/-ijiet
(compareu amb l'àrab
-at
o l'hebreu
-ot
) o amb
-in
(compareu amb l'àrab
-in
o l'hebreu
-im
). En el cas dels irregulars, entren en la categoria de
pluralis fractus
, en la qual una paraula és pluralitzada per canvis vocàlics interns:
ktieb > kobta
, ‘llibres’,
raġel > irġiel
, ‘homes’. Aquest mecanisme està molt refinat en àrab i també ho mostra l'hebreu (
sefer > sfarim
, ‘llibres’).
Vocabulari
modifica
El vocabulari maltès és de base àrab amb gran influència de l'italià sicilià (més que no del toscà). En aquest aspecte, s'assembla a l'
anglès
en els seus orígens (base
germànica
amb gran aportació romànica) i al
persa
(base
irànica
amb gran aportació àrab).
Normalment, les paraules que expressen idees i conceptes bàsics són d'origen àrab, mentre que les paraules més «adquirides» que tenen a veure amb idees i objectes nous, govern, llei, educació, art, literatura, i aprenentatge en general, deriven del sicilià. Així, paraules com
raġel
‘home’,
mara
‘dona’,
tifel
‘nen’,
dar
‘casa’,
xemx
‘sol’, venen de l'àrab (compareu amb
rajul, almar'ah, tifl, dar, xams
), mentre que paraules com ara
skola
‘escola’,
gvern
‘govern’,
repubblika
‘república’,
re
‘rei’,
natura
‘natura’,
pulizija
‘policia’,
ċentru
‘centre’,
teatru
‘teatre’,
differenza
‘diferència’, deriven del sicilià. S'estima que un cinquanta per cent del
lèxic
és semític, mentre que la resta és romànic.
Les paraules romàniques normalment reflecteixen la pronunciació siciliana, no la toscana. Així, la
final esdevé
(per exemple
teatru
, i no
teatro
com en toscà). De la mateixa manera, la
final esdevé
(com a
arti
‘art’,
fidi
‘fe’, lokali ‘local’; compareu-ho amb el toscà
arte
fede
locale
).
També va adoptar paraules de probable origen
català
com
it-tramuntana
per a ‘
nord
’,
il-punent
oest
’, i d'altres.
Estudis recents han aportat llistes d'un parell de centenars de paraules del maltès de probable origen català,
entre elles diversos noms d'ocell com ara
sturnell
, ‘
estornell
’ o
gawwija
gavina
’.
La presència del
català a Malta
va ser continuada des del
segle
xiii
al
segle
xviii
Els manlleus de l'anglès són habituals, transliterats, com ara
strajk
(de
strike
),
daljali
(de
dial
); o no transliterats, com ara
union
leave
bonus
Referències
modifica
Maltés en pronúncia occidental i maltès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu:
Llibre d'estil
La influència del català en el maltès
».
El matí
01-05-2012
[Consulta: 5 abril 2021].
de Yzaguirre i Maura
, Lluís
Catalunya-Malta: la connexió perduda. Annex 1 (Selecció de vocabulari)
(PDF).
upf.edu
UPF
11-02-2008.
[Consulta: 15 novembre 2022].
Alzina i Bilbeny
, Pere
La influència de la llengua catalana en els noms d'ocell maltesos
(PDF).
Terminàlia
IEC
núm. 4 (2011),
28-10-2011,
p.
19-24.
ISSN
2013-6692
[Consulta: 15 novembre 2022].
Badia
, Ignasi
El rei malalt i l'estilet o notes sobre les relacions entre el maltès i el català
(PDF).
Quaderns. Revista de traducció
UAB
núm. 11, 2004,
14-09-2004,
p.
117-125
[Consulta: 15 novembre 2022].
Hi ha una
edició en maltès
de la
Viquipèdia
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Maltès
Llengües semítiques
Llengües semítiques orientals
Accadi
Eblaïta
Llengües semítiques
occidentals
centrals
Nord-occidental
Canaanita
Hebreu
Bíblic
Mixnaic
Medieval
Mizrahi
Iemenita
Sefardí
Asquenazita
Samarità
Modern
Fenici
Púnic
Altres
Ammonita
Moabita
Edomita
Arameu
Occidental
Palestí jueu
Samarità
Palestí cristià
Nabateu
Neoarameu occidental
Oriental
Bíblic
Hatra
Siríac
Judeobabilònic
Neoarameu caldeu
Neoarameu assiri
Senaia
Koy Sanjaq Surat
Hertevin
Turoio
Mlahsô
Mandeu
Judeoarameu
Suriyani Malayalam
Altres
Amorrita
Eteoxipriota
Ugarític
Àrab
Literari
Clàssic
Estàndard modern
Dialectes
Maxriqí (Oriental)
Àrab peninsular
Dhofarí
Golf
Bahrani
Xihhi
Hijazí
Najdi
Omaní
Iemenita
Judeoiemenita
Beduí
Egipci oriental i beduí peninsular
Altres
Egipci
Àrab sa'idí
Llevantí
Xipriota
Libanès
Palestí
Mesopotàmic
Mossul
Judeoiraquià
Sudanès
Centroasiàtic
Tadjik
Uzbek
Xirvanès
Magribí (Occidental)
Algerià
Saharaui
Txadià
Hassania
Andalus
Libi
Judeotripolità
Sicilià
Maltès
Marroquí
Judeomarroquí
Tunisià
Judeotunisià
Altres
Nord-àrabigues
Dadanític
Nord-aràbic dispers d'oasi
Dumaític
Hassaític
Hismàic
Safaític
Taimanític
Tamúdic
Llengües semítiques meridionals
Occidental del sud
Sud-aràbic antic
Sabeu
Mineu
Qatabanita
Hadramaútic
Etiòpic
Nord
Gueez
Tigrinya
Tigre
Dahalik
Sud
Amhàric
Argobba
Harari
Silt'e (Wolane, Ulbareg, Inneqor)
Zai
Exterior
grup n
Gafat
Soddo
grup tt
Mesmes
Muher
Gurage occidental
Mesqan
Ezha
Txaha
Gura
Gumer
Gyeto
Ennemor
Endegen
Oriental del sud
Batharí
Harsusí
Hobyot
Mahri
Jibbalí
Socotrià
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
NKC
Bases d'informació
Britannica
SNL
Obtingut de «
Categories
Llengües oficials de la Unió Europea
Llengües semítiques centrals
Cultura de Malta
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Maltès
Afegeix un tema