Olympe de Gouges - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Olympe de Gouges
Biografia
Naixement
(fr)
Marie Gouze
7 maig 1748
Montalban (França)
Mort
3 novembre 1793
(45 anys)
París (Primera República Francesa)
Causa de mort
pena de mort
decapitació
Religió
Deisme
Activitat
Camp de treball
Abolicionisme
feminisme
Ocupació
dramaturga
escriptora
política
filòsofa
periodista
autora
Partit
Girondí
Membre de
Cercle Social
(1791–)
Nom de ploma
Olympe de Gouges
Obra
Obres destacables
(1784)
Zamore et Mirza ou l'Esclavage des Noirs
(oc)
(1791)
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
Localització dels arxius
Atria Institute on gender equality and women's history
Altres
Cònjuge
Louis Aubry
(1765–)
Parella
Louis Aubry (1765-1766)
Fills
Pierre Aubry de Gouges
Condemnada per
traïció
Signatura
Marie Gouze
Montalban
7 de maig
del
1748
París
3 de novembre
del
1793
), més coneguda com a
Olympe de Gouges
, fou una
escriptora
activista política
protofeminista
abolicionista
occitana
Va escriure l'any 1791 la
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
per denunciar la falta de llibertats i de possibilitats per a les dones i reivindicar-ne els drets. Els seus escrits la convertiren molt ràpidament en objectiu dels
jacobins
que, assolit el govern de la
República
, l'executaren per «antirevolucionària».
Biografia
modifica
Filla de Anne-Olympe Mouisset i de Pierre de Gouze nasqué a Montalban en una família
menestral
. Ella però, sempre afirmà que era filla del marquès Jean-Jacques Le Franc de Caixe de Lisle de Pompignan, un noble que mai no la reconegué com a filla seva.
Es casà molt jove i quedà vídua al cap de dos anys amb un fill a càrrec seu. El 1770 es traslladà a
París
, on es canvià el nom i emprengué una carrera literària escrivint
obres de teatre
. Va ser una articulista i
oradora
brillant, tot i que va tenir una educació escassa i ni tan sols va aprendre a escriure correctament.
El seu primer treball, emmarcat a la
Comédie-Française
el 1785, va ser l'obra de teatre titulada
Zamore et Mirza, ou l'heureux naufrage
(«Zamore i Mirza, o el feliç naufragi»), que gairebé la porta a presó per criticar el
comerç d'esclaus
que representava el 50 per cent del comerç exterior de França i que enriquia a la
noblesa
Va publicar també sobre la necessitat d'instaurar el
divorci
, la protecció dels infants inclosos els considerats il·legítims —cosa que escandalitzà força la
bona
societat — i sobre la reivindicació de la
igualtat de drets entre homes i dones
Una altra injustícia que indignava De Gouges era l'explotació de les classes més desfavorides pels membres del Primer i el Segon Estat (
clergat
noblesa
) que va deixar per escrit a la seva
Carta al poble
, publicada el 1788.
El 1789, s'abocà a la
Revolució Francesa
defensant una
monarquia
moderada. Donà entusiasta suport a les reformes que reivindicava el
Tercer estat
—els plebeus: pagesia i burgesia— davant del Primer —aristocràcia—, del Segon —jerarquia del clergat catòlic— i de la monarquia absolutista. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre de cartes,
pamflets
, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament, propi de la
Il·lustració
, ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com
L'esclavitud dels negres
, en què criticava amb duresa l'
esclavitud
Admirava
Mirabeau
La Fayette
El 1791, escrigué la seva famosa
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
, titulada originalment en francès
Les droits de la femme
, com a reacció a la
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
, que només reconeixia la condició de
ciutadania
als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat. L'obra començava amb les paraules següents:
Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.
— Olympe de Gouges,
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
Seguint la línia de
Montesquieu
, defensà la separació de poders sense contradir-se amb el fet que, el 1793, iniciés la defensa de
Lluís XVI
i s'oposés a
Robespierre
Marat
Per les seves idees polítiques, fou detinguda el 20 de juliol de 1793, jutjada, condemnada a mort i
guillotinada
el 3 de novembre del 1793, acusada de ser l'autora d'un cartell
girondí
i haver proposat a
Les tres urnes
la
descentralització
de l'Estat mitjançant una elecció democràtica sobre una forma de govern de base federal.
Vegeu també
modifica
Protofeminisme
Drets de la dona a la Revolució Francesa
Referències
modifica
Olympe De Gouges | Dones filòsofes | Observatori de la Igualtat
».
URV.
[Consulta: 27 març 2022].
Muñoz Páez
, Adela.
Sabias. La cara oculta de la ciencia
(en castellà).
Penguin Random House,
1/3/2017,
p.
223-225.
ISBN 9788499927022
de Gouges
, Olympe.
Declaració dels drets de la dona i la ciutadana i altres escrits
(en català).
PUV,
2021,
p.
20.
ISBN 978-84-9134-791-0
Payeras
, Miquel.
Olympe de Gouges, una feminista en temps de Revolució Francesa
».
El Temps
19-07-2021.
[Consulta: 27 març 2022].
Cazés
, Daniel.
Obras feministas de François Poulain de la Barre (1647-1723): estudio preliminar
(en castellà).
UNAM,
2007,
p.36.
ISBN 9703246133
Olympe de Gouges
PDF
).
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Universitat Rovira i Virgili i l'Observatori de la Igualtat.
[Consulta: 28 febrer 2016].
Enllaços externs
modifica
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Olympe de Gouges
The Ascent of Woman (BBC 2015) part 4 Revolution
(video documental)
Registres d'autoritat
CANTIC
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
SELIBR
SUDOC
BIBSYS
NDL
NKC
ICCU
Bases d'informació
Britannica
SNL
Treccani
Obtingut de «
Categories
Protofeministes francesos
Filòsofs francesos
Escriptors francesos en francès
Abolicionistes francesos
Filòsofs del segle XVIII
Escriptors de temàtica religiosa
Escriptors francesos del segle XVIII
Morts a París
Persones de Montalban
Escriptors occitans
Escriptors de la regió d'Occitània
Naixements del 1748
Morts el 1793
Escriptors del segle XVIII
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
Olympe de Gouges
Afegeix un tema