París - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

París - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
48°
51′
24″
N, 2°
21′
08″
48.8567°N
2.3522°E
48.8567; 2.3522
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
París
Paris
(fr)
Bandera
Escut d
armes
(2012)
(2014)
Tipus
col·lectivitat territorial francesa amb status especial
metròpoli
ciutat global
megaciutat
ciutat més gran
capital nacional
Lema
Fluctuat nec mergitur
(1853–)
Sobrenom
Ville-Lumière
Epònim
parisis
Lloc
48°
51′
24″
N, 2°
21′
08″
48.8567°N
2.3522°E
48.8567; 2.3522
Estat
França
Entitat territorial administrativa
França metropolitana
Regió
Illa de França
Establiment públic
Metròpolis del Gran París
Capital de
França
Metròpolis del Gran París
Conté la subdivisió
10è districte de París
11è districte de París
12è districte de París
../... 21+
Població humana
Població
2.103.778
(2023)
(19.959,94
hab./km²
Gentilici
parisenc,
parisenca
Idioma oficial
francès
Geografia
Localitzat a l
entitat territorial estadística
àrea de concentració metropolitana de París
unitat urbana de París
Part de
Illa de França
Diòcesi
arquebisbat de París
Superfície
105,4 km²
Banyat per
Sena
Bassin de la Villette
(en)
canal Saint-Martin
Canal de l'Ourcq
Altitud
48 m-28 m-27 m-127 m
Punt més alt
punt més alt de París
(130,53 m)
Limita amb
Montrouge
Saint-Mandé
Ivry-sur-Seine
Neuilly-sur-Seine
Gentilly
Aubervilliers
(1860–)
Saint-Ouen-sur-Seine
(1860–)
Boulogne-Billancourt
(1860–)
Le Pré-Saint-Gervais
(1860–)
Pantin
(1860–)
Issy-les-Moulineaux
(1860–)
Clichy
(1860–)
Montreuil
(1860–)
Charenton-le-Pont
(1860–)
Vanves
(1860–)
Bagnolet
(1860–)
Levallois-Perret
(1867–)
Les Lilas
(1867–)
Malakoff
(1883–)
Le Kremlin-Bicêtre
(1896–)
Saint-Cloud
(1925–)
Suresnes
(1925–)
Saint-Maurice
(1929–)
Puteaux
(1929–)
Vincennes
(1929–)
Joinville-le-Pont
(1929–)
Fontenay-sous-Bois
(1929–)
Nogent-sur-Marne
(1929–)
Alts del Sena
(1968–)
Sena Saint-Denis
(1968–)
Vall del Marne
(1968–)
Saint-Denis
(2025–)
Dades històriques
Anterior
Lutècia
Paris Department
(en)
Creació
segle
III
aC
Esdeveniment clau
28 març 845
Siege of Paris
(en)
856
Siege of Paris
(en)
861
Siege of Paris
(en)
25 novembre 885
Setge de París
978
Siege of Paris
(en)
18 abril 1358
Siege of Paris
(en)
8 abril 1360
Siege of Paris
(en)
1r octubre 1370
Siege of Paris
(en)
1r desembre 1420
Siege of Paris
(en)
8 setembre 1429
setge de París
1435
Siege of Paris
(en)
1590
Siege of Paris
(en)
1789
Revolució Francesa
1870
setge de París
1871
Comuna de París
1900
Jocs Olímpics d'Estiu de 1900
1924
Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
13 novembre 2015
atemptats de París del 13 i 14 de novembre de 2015
2024
Jocs Olímpics d'Estiu de 2024
Patrocini
Genoveva de París
Organització política
Òrgan legislatiu
Consell de París
(Escó: 163)
Batlle
Emmanuel Grégoire
(2026–)
Membre de
Lliga de Ciutats Històriques
Grup de Lideratge Climàtic
Federació Mundial de Ciutats Turístiques
Pressupost
7.561.800.000 € (2026)
Identificadors descriptius
Codi postal
75116, 75001, 75002, 75003, 75004, 75005, 75006, 75007, 75008, 75009, 75010, 75011, 75012, 75013, 75014, 75015, 75016, 75017, 75018, 75019, 75020 i 75000
Fus horari
UTC+01:00
hora estàndard
UTC+02:00
horari d'estiu
Prefix telefònic
ISO 3166-2
FR-75C
Codi NUTS
FR101
Codi de departament INSEE
75
Codi de municipalitat INSEE
75056
Altres
Agermanament amb
Roma
(1956–)
Lloc web
paris.fr
París
(en
francès
Paris
) és la capital i la ciutat més gran de la
República Francesa
i de la regió de l'
Illa de França
Està situada als marges d'un llarg
meandre
del
riu Sena
, al centre de la conca parisenca, entre la confluència del
riu Marne
i el Sena, aigües amunt, i l'
Oise
i el Sena, aigües avall. Al
segle
xx
, l'àrea metropolitana de París s'expandí més enllà dels límits del municipi de París. Avui dia és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa (la segona després
de Londres
i la 28a del món), amb una població de tretze milions d'habitants, dels quals més de dos milions resideixen al municipi de París.
La zona de París és, juntament amb la de
Londres
, un dels nuclis econòmics més importants d'Europa.
Per la seva
renda per capita
és la ciutat més rica d'Europa. Amb 607.000 milions d'
euros
(845.000 milions de
dòlars
), va produir més d'una quarta part del
producte interior brut
(PIB) de França el 2011.
La Défense
és el principal barri de negocis d'Europa;
alberga la seu social de gairebé la meitat de les grans empreses franceses, així com la seu de vint de les 100 més grans del món.
Coneguda també com a la «Ciutat Llum» (la
Ville lumière
), és la destinació
turística
més popular del món, amb més de 42 milions de visitants estrangers per any.
Té molts dels monuments més famosos i admirats del món: la
Torre Eiffel
, la
catedral de Notre-Dame
, l'
avinguda dels Camps Elisis
, l'
Arc de Triomf
, la
basílica del Sacré-Cœur
, el
Palau dels Invàlids
, el
Panteó
, l'
Arc de la Défense
, l'
Òpera Garnier
o el barri de
Montmartre
, entre d'altres. També alberga institucions de reconeixement mundial: el
Louvre
, el
Museu d'Orsay
i el
Museu Nacional d'Història Natural de França
, així com un extens sistema d'educació superior de prestigi internacional. París ocupa un lloc important en l'àmbit de la
moda
i del
luxe
Alguns altres edificis importants en són la
capella dels Invàlids
, la
plaça de la Concòrdia
, el
pont Alexandre III
, el
Centre Pompidou
, la basílica de
Montmartre
, el
Moulin Rouge
, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'
Arc de triomf de l'Étoile
, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats
Camps Elisis
i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'
Arc de la Défense
, amb un total de prop de deu quilòmetres.
Etimologia
modifica
París obté el seu nom del
poble gal
dels
parisis
(en llatí,
Parisii
). La paraula «París» deriva del llatí
Civitas Parisiorium
(‘la ciutat dels parisis'), designació que predominà sobre
Lutècia
(el nom complet de la qual era
Lutetia Parisiorum
). No es coneix amb certesa l'origen del nom dels
parisii
París té molts àlies, el més famós dels quals és el de «Ciutat Llum» (la
Ville lumière
), nom que remet a la seva fama com a centre de les arts i l'educació, però també (i tal vegada pel mateix) a la seva adopció primerenca de la il·luminació urbana.
El
gentilici
dels habitants de París és «parisenc» que en
francès
es diu
parisien
[paʁizjɛ̃]. De vegades, els francesos que viuen fora de París es refereixen als seus habitants com a
parigots
[paʁigo], però el terme, antany despectiu, ha estat adoptat pels parisencs i ha perdut aquesta connotació.
Culte a Isis
Jacques-Antoine Dulaure, un historiador dels segles
xviii
-XIX, ha donat una explicació possible de l'origen del nom
parisii
, associant-lo a la dea egípcia
Isis
, a causa del descobriment d'una estàtua seva a l'
abadia de Saint-Germain-des-Prés
Aquesta estàtua era estilitzada, alta, negra, gairebé nua, vestida amb roba adornada amb plecs al voltant de les extremitats i es trobava a la paret del costat nord, on hi havia el crucifix de l'església: se l'anomenava l'
ídol de Saint-Germain-des-Prés
L'escriptor François Maspero afirma que el culte a
Isis
estava molt estès a
França
, especialment a la conca de París. Per tot arreu hi havia temples d'Isis segons la terminologia occidental, però seria més exacte dir de la «Casa d'Isis» perquè aquests temples van ser anomenats en egipci
Per
Par
, paraula que en
egipci antic
significa exactament 'el recinte que envolta la casa'. París seria el resultat de la juxtaposició de
Per/Par-Isis
, paraula que designa les ciutats d'
Egipte
Els
parisii
també van donar el seu nom a les localitats de
Villeparisis
Cormeilles-en-Parisis
Fontenay-en-Parisis
i a la regió de
Parisis
(també coneguda com a
Plaine de France
i que, al seu torn, va donar el nom de
França
a tot l'estat).
Història
modifica
El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica
parisis
, que habità a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (
Île de la Cité
), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa catedral de
Notre-Dame
. Aquesta illa n'està connectada amb una altra (
Île Saint-Louis
), on es troben cases elegants dels segles
xvii
xviii
París va ser ocupada per una tribu gal·la fins a l'arribada dels
romans
el
52
aC. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "
parisii
", però van anomenar la ciutat "
Lutècia
" que vol dir 'lloc pantanós'. Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i canvià el seu nom a
París
El govern romà va acabar el
508
quan
Clovis
el Franc va convertir-la en la capital de la
dinastia merovíngia
dels
francs
. El
511
comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels
vikings
van forçar els habitants a construir una fortalesa a l'illa. El
28 de març
de l'any
845
París fou saquejada pels vikings, encapçalats per
Ragnar Lodbrok
. La debilitat dels altres reis i comtes de
França
va provocar l'ascens en importància dels comtes de París que finalment es convertirien en reis de França.
Durant l'
edat mitjana
la ciutat prosperà com a centre comercial i intel·lectual de l'època, i esdevingué una de les ciutats més poblades de l'Europa medieval. Durant el regnat de
Lluís XIV
, de
1643
1715
, la residència reial es va moure de París a la veïna
Versalles
. La
Revolució Francesa
començà simbòlicament el
14 de juliol
de
1789
amb la
presa de la Bastilla
per part de la població parisenca alçada en armes, i la ciutat va ser el centre més destacat del procés revolucionari. Durant l'etapa
napoleònica
fou la capital de l'
Imperi francès
i, per tant, el centre de poder polític de la major part d'Europa. El
1814
, durant la desfeta francesa, els aliats de la
Sisena Coalició
van ocupar la ciutat, i reinstauraren la dinastia dels Borbons al tron francès amb
Lluís XVIII
Napoleó Bonaparte
és exiliat a l'illa d'
Elba
. Durant les següents dècades del
segle
xix
, però, va continuar sent un important nucli revolucionari europeu, i durant el
Segon Imperi
una gran part la ciutat fou reconstruïda sota el mandat del seu prefecte, el
baró Haussmann
, que la dotà dels seus característics bulevards, de nous parcs i d'una millora de les infraestructures urbanes. El
1870
la guerra contra
Prússia
acabà amb el setge de París, que es va rendir el
1871
, després d'un hivern de fam i sang. Poc després, esclatà un moviment revolucionari urbà de caràcter social, la
Comuna de París
, brutalment esclafada per les forces burgeses de la nova
Tercera República Francesa
, el govern de la qual s'instal·là provisionalment a Versalles.
La
Torre Eiffel
, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el
1889
en un període de prosperitat conegut com la
Belle Époque
, l'època bella. El
1900
París va ser seu de la segona edició dels
Jocs Olímpics
, i ho repetí l'any 1924. Va caure en mans dels alemanys l'any 1940 en el context de la
Segona Guerra Mundial
, que l'ocuparen militarment fins a la data del seu alliberament per part de la
resistència
i les forces
aliades
, l'agost de
1944
. Durant el període posterior a la guerra, París es consolidà com a destinació turística de primer ordre i com a centre cultural mundial, fruit de la seva herència històrica, així com a centre polític internacional destacat.
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de
La Bohème
de
Giacomo Puccini
se situa a la ciutat, i Violeta, de
La Traviata
, hi viu.
Edat antiga
modifica
Monedes dels
parisis
Museu Metropolità d'Art
L'àrea de la París moderna ha estat habitada des d'almenys el IV mil·lenni aC. Les troballes arqueològiques que daten d'aquesta època mostren que va haver-hi un assentament a prop de
Bercy Village
, a la riba dreta del
Sena
, que va ser un representant primerenc de la cultura Chasséen. Entre les troballes hi ha canoes. Es creu que un assentament al lloc actual de París es fundà al voltant de l'any 250 aC per una tribu celta anomenada
Parisis
, que establí un poble de pescadors a prop del riu
Sena
. Tradicionalment, s'assumia que l'
ile de la Cité
era la ubicació d'aquest assentament, però aquesta teoria ha estat recentment posada en dubte. Unes troballes arqueològiques recents indiquen que a la zona de París el major assentament preromà podria haver estat al suburbi actual de
Nanterre
Al
segle
xi
aC
un poble celta anomenat
Parisii
fortificà l'
île de la Cité
, que constitueix el cor de la ciutat.
L'any 52 aC els romans van fundar una ciutat al mateix lloc on els
parisencs
van tenir el seu llogaret i l'expandiren pels dos marges del
riu Sena
; l'anomenaren
Lutècia
, que avui és
París
, nom que pren dels primitius pobladors
celtes
Edat mitjana
modifica
La ciutat va ser atacada pels
huns
, però segons la llegenda va aconseguir resistir gràcies al lideratge de santa Genoveva (patrona de la ciutat), el
451
Roma va perdre el control de la ciutat a mans dels
pobles germànics
i el rei
franc
Clodoveu I
s'hi instal·là el
508
10
En el
segle
ix
els
vikings
prenen la ciutat (la van assetjar infructuosament en els anys 885-886) i després
Hug Capet
s'hi estableix i la reforma radicalment.
El
Sena
era la principal via comercial de la zona, i París aviat concentra el comerç d'exportació de vins "de França", és a dir, de l'
Île-de-France
. A tot estirar el 1121 els comerciants ja havien organitzat la
Hanse Parisienne
, l'"
hansa
dels comerciants de l'aigua", que obtingué del rei el monopoli del comerç entre la ciutat i
Mantes-la-Jolie
, privilegi confirmat el 1170 per
Lluís VII
. Aquest privilegi fou concedit per protegir els comerciants parisencs de la competència de
Rouen
en temps en què el
duc de Normandia
era el
rei d'Anglaterra
, però es mantingué després que
Felip II August
s'apoderés de
Normandia
el 1204. Així doncs, l'
hansa
dels naviliers parisencs, amb el seu
prebost
i escrivans, serà el germen de l'ajuntament de la ciutat,
11
i el vaixell que els representava encara avui adorna l'
escut de París
El
1190
Felip II August
va aixecar una muralla defensiva a banda i banda del riu.
La ciutat va ser un escenari important en la
Guerra dels Cent anys
Edat moderna
modifica
Interior de l'actualment desaparegut
Palau de les Teuleries
En l'inici d'aquest període la ciutat és centre d'importants transformacions socioculturals.
Enric IV
Caterina de Mèdici
són personatges centrals d'aquesta etapa. La ciutat seria un important centre gòtic i renaixentista i la seva població el 1500 era de 185.000 habitants, la segona d'Europa després de
Constantinoble
El
24 d'agost
de
1572
es produeix en aquesta ciutat la matança de la
Nit de Sant Bartomeu
, un episodi cabdal en les anomenades
guerres de religió
Mapa de París el 1657
En la seva qualitat de ciutat més important de
França
i centre del poder, París acollí diverses de les més importants personalitats de la història en aquest període: pensadors com
Voltaire
, governants com
Lluís XIV
i estadistes com
Richelieu
Colbert
Mazarino
. A més la ciutat i especialment la propera població de
Versalles
, es van constituir en exemple del que havia de ser l'arquitectura d'una capital. El
1786
s'inicia el trasllat dels ossos humans del cementiri de
Les Halles
a les pedreres excavades durant l'època romana a 20 m de profunditat, a les bases de
Montparnasse
Montrouge
i Montsorius, formant d'aquesta manera les famoses catacumbes de París.
A la fortalesa de la
Bastilla
, que es trobava a l'est de la ciutat, es va iniciar oficialment el moviment que es coneix com la
Revolució Francesa
. París tenia en aquest moment més de 500.000 habitants.
Edat contemporània
modifica
Primer Imperi
modifica
Vegeu també:
Guerres Napoleòniques
Napoleó I
es va proclamar emperador de França el
1804
a la
catedral Notre-Dame de París
. El
12 de juliol
de
1806
es van reunir a París setze prínceps alemanys i van signar l'acta que oficialitzava la
confederació del Rin
, en la qual posaven fi a la seva connexió amb el
Sacre Imperi Romanogermànic
i concretaven l'aliança amb l'
Imperi francès
Plaça de la República (
1890
Monarquia de Juliol
modifica
Article principal:
Monarquia de Juliol
Adolphe Thiers
, recolzat per
Lluís d'Orleans
va manar construir una nova muralla a París, l'
Enceinte de Thiers
12
La prohibició de les reunions polítiques d'una oposició cada cop més vigorosa el gener de 1848 que va catalitzar el
24 de febrer
de
1848
amb l'inici dels
aldarulls a París
13
Lluís Felip abdicà el 24 de febrer de 1848 a favor del seu net
Felip
, que només tenia nou anys, hereu de la corona després que el seu pare, el duc
Ferran Felip d'Orleans
hagués mort accidentalment el
1842
, i fugí cap a
Anglaterra
. En un principi, l'Assemblea Nacional estava disposada a acceptar Felip com a nou rei dels francesos, però, pressionada pels revolucionaris del carrer, hagué d'acabar proclamant la
Segona República Francesa
14
Segon Imperi
modifica
Sota
Napoleó III
la ciutat sofreix la transformació urbana més significativa. L'emperador comissiona al
baró Haussmann
perquè executi els canvis necessaris per convertir París en la ciutat més moderna del món en la seva època.
Vegeu:
Comuna de París
Exposicions universals
París albergà durant la segona meitat del segle diverses exposicions que reunien pavellons de tot el món. La més destacada en va tenir lloc el
1889
amb motiu de la commemoració del primer centenari de la revolució. Per a aquest esdeveniment es construí la
Torre Eiffel
, que encara que havia de ser desmuntada una vegada acabada l'exposició, continua actualment al seu emplaçament primer.
Segle XX
modifica
El
segle
xx
comença amb la inauguració de la primera línia del
metro de París
, les obres del qual s'iniciaren el 1898. El 1900 es va fer una altra Exposició Universal, la més notable de París, per la qual es van construir obres d'arquitectura que encara segueixen en peus, com ara el
Grand Palais
, el
Petit Palais
, l'Estació i ara
Museu d'Orsay
, el
pont Alexandre III
i l'
Estació de París-Lió
La 2a divisió del
general Leclerc
desfila als
Camps Elisis
després de l'
alliberament de París
El 1940 la ciutat fou ocupada per la
Wehrmacht
(exèrcit de l'
Alemanya nazi
) en el marc de la
Segona Guerra Mundial
. París va ser administrada per les forces d'ocupació, que l'abandonaren després de quatre anys sense causar-li destrosses de consideració, en comparació als danys soferts en altres ciutats europees en aquesta guerra. Per als aliats, París no era una plaça d'importància estratègica i per això preferien eludir l'
alliberament de París
, ja que el seu objectiu era traspassar aviat el Rin. No obstant això, el general De Gaulle aconseguí convèncer-los de la necessitat d'alliberar París davant el temor que un règim comunista s'instaurés en la república si la resistència vencia els alemanys.
15
Després de l'alliberament, les parisenques sospitoses de col·laborar amb els alemanys foren humiliades i rasurades.
16
Durant els mandats del general De Gaulle de 1958 a 1969, alguns esdeveniments polítics van tenir lloc a la capital. El 1961, una manifestació a favor de la
independència d'Algèria
fou violentament reprimida.
17
El 1968, un moviment estudiantil iniciat a la Universitat de Nanterre desencadena més d'un mes de protestes i vagues en unir-se a un ampli moviment social de reivindicacions: és el
Maig francès
. El 13 de maig, centenars de milers de persones protestaven contra la violència policial. Després de dos mesos d'agitació i disturbis, els francesos voten a favor del general De Gaulle en les eleccions legislatives de juny i hi torna la calma parcialment. El mes de maig de 1968 París és escenari d'una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Molts dels manifestants es van adherir a causes d'
esquerres
, com el
comunisme
o el rebuig a la
Guerra del Vietnam
, o l'
anarquisme
. Molts van veure els fets com una oportunitat de sacsejar la "vella societat" en molts aspectes socials, com els mètodes
educatius
i la llibertat sexual. Una minoria de manifestants, com el grup Occident, recolzava causes d'
extrema dreta
. Aquests esdeveniments es coneixen com el
Maig francès
i conformen un dels capítols històrics més destacats de la postguerra.
Sota l'administració del president
François Mitterrand
, en la dècada dels
anys 1980
i començaments dels
90
, la ciutat rep un renovat impuls en urbanisme i infraestructures. Es van renovar sectors deprimits de la ciutat, particularment en barris de la riba esquerra i al barri de
La Villette
; es van aixecar nous edificis emblemàtics com la nova
Biblioteca Nacional
, l'
Arche de la Défense
i el
Musée d'Orsay
; i es van renovar els accessos al
Museu del Louvre
Govern i política
modifica
Ajuntament de París
En la seva qualitat de principal urbs estatal, París és la seu del govern central francès i acull les principals representacions diplomàtiques estrangeres, alhora és una de les ciutats més destacades en l'àmbit polític de la
Unió Europea
(UE).
El poder executiu, representat pel
president de la República
, té la seu al
palau de l'Elisi
. Per la seva banda, el
primer ministre
té el despatx a l'
Hôtel Matignon
. Els poders legislatiu i judicial de França també tenen seu a París.
Quant al govern local, en les eleccions municipals de març de
2001
Bertrand Delanoë
va ser elegit batlle (
maire
) de París. La seva arribada a l'ajuntament (
Hôtel de Ville
) fou propiciada per la divisió interna de la dreta, que presentà dos candidats antagonistes,
Jean Tiberi
i Philippe Séguin, per a aquests comicis. La revelació pública dos anys abans de la seva homosexualitat fou vista pels electors parisencs com una mostra de sinceritat, cosa que li va atreure el vot no militant. Gràcies a una aliança amb
Els Verds
i el
Partit Comunista Francès
(PCF), Delanoë fou el candidat més votat, i hi aconseguí una mica més del 48%. Per la seva banda, els aspirants de la dreta van obtenir entre els dos poc més del 50% dels vots. Delanoë fou investit batlle de París el
18 de març
de 2001. Actualment, la seva batllessa és
Anne Hidalgo
, del
Partit Socialista
. El 2014,
Anne Hidalgo
es converteix en la primera alcaldessa de París en la història en vèncer amb un 53,34% la conservadora Nathalie Kosciusko-Morizet, que va quedar a nou punts, amb un 44,06%.
Organització administrativa
modifica
Els districtes (
arrondissements
) de París
D'ençà que la llei de
10 de juliol
de
1964
18
que reorganitzà administrativament la regió parisenca, entrés completament en vigor l'
1 de gener
de 1968, la ciutat de París és alhora un
departament
i una
comuna
. Anteriorment, París havia estat, des de
1790
, la
prefectura
del
departament del Sena
. D'aquest departament va heretar el nombre departamental 75 i el comunal 75056.
A diferència d'altres metròpolis franceses, no hi ha cap estructura intercomunal amb fiscalitat pròpia que vinculi la ciutat amb els seus suburbis. També en difereix perquè, contràriament a altres grans metròpolis internacionals, la ciutat només comprèn el mer centre de la conurbació.
El
departament
de París no té una altra subdivisió que l'única
comuna
que la compon. Aquesta es divideix al seu torn en 20 districtes municipals (
arrondissements municipaux
), creats a conseqüència de l'ampliació territorial de
1860
, els quals substitueixen els 12 districtes que existien anteriorment des de l'
11 d'octubre
de
1795
, i en 21 circumscripcions electorals.
Finances i pressupostos
modifica
El 2009 els pressupostos de l'ajuntament i del
departament
de París van aconseguir els 7.300 milions d'euros, dels quals 5.700 milions eren despeses corrents i 1.600 milions eren inversions.
19
Així mateix, l'ajuntament i el departament de París tenen deutes de 26.600 milions d'euros.
20
Els impostos generen el 55% dels ingressos, l'estat el 24% i la gestió immobiliària el 15%, el saldo correspon a l'endeutament. L'Ajuntament de París té una qualificació de triple A (qualificació atorgada per
agències de qualificació de riscos
). L'ajuntament ocupa 49.000 persones.
Economia
modifica
París és un dels motors de l'
economia
mundial. L'any 2006, el
PIB
de la
regió de París
fou calculat per l'INSEE en uns 500.000 milions d'euros.
21
Si es tractés d'un país, aquesta regió seria per si sola la dissetena economia més gran del món (fins al 2006), amb un PIB gairebé tan gran com el dels
Països Baixos
Encara que, en termes de
població
, la zona urbana de París representa menys del 20% de l'àrea urbana de França, el PIB n'arriba fins al 28,4% del total. En referència a les zones urbanes, i segons les
Nacions Unides
, el seu PIB és el cinquè més gran del món després de
Tòquio
Nova York
Los Angeles
Chicago
, i el primer d'Europa.
22
París és un dels quatre motors de l'economia global. El seu PIB és comparable al de petits països del Primer Món.
L'economia de París és extremadament diversa i encara no ha adoptat una especialització dins l'economia global (com
Los Angeles
ha fet amb la indústria de l'entreteniment, o
Londres
Nova York
amb els serveis financers). París és essencialment una economia de serveis: el 45% del PIB de la regió de París està format per
serveis
financers, immobiliaris i assessoria de negocis.
Avinguda dels Camps Elisis
Gairebé la meitat del
PIB
de la regió de París està generat pel sector empresarial i els serveis financers. El sector financer estatal es concentra, gairebé completament, en aquesta ciutat. La regió de París encara és una de les potències manufactureres d'Europa, a causa de la gran economia, amb un canvi de la indústria tradicional cap a l'alta tecnologia. La seva economia se sosté fonamentalment per la fabricació de maquinàries de tota classe. S'hi troben també les seus d'algunes empreses franceses d'articles de roba, marroquineria i
perfums
, tot i que la producció se'n fa generalment fora de la ciutat. En el seu port sobre l'Atlàntic a la ciutat de
Le Havre
, mobilitza el volum més gran de tonatge d'
Europa
. El sector agrícola es mou majoritàriament en aquesta ciutat, que té el celler més gran de mercaderies agrícoles del món.
Dins la mateixa regió, l'activitat econòmica és més intensa a la porció central del departament
Hauts-de-Seine
i al triangle entre l'
Òpera
La Défense
i Val de Seine. Hauts-de-Seine s'ha convertit en una espècie d'extensió del centre de París, amb 873.775 treballadors a final de 2005, més de la meitat de la ciutat de París pròpiament dita (1.653.551 treballadors a final de 2005).
Turisme
modifica
França
és la principal destinació turística del món, i la seva capital concentra gran part de l'atenció de la immensa majoria de turistes que visiten l'estat. La Ciutat Llum és coneguda arreu del món sobretot pel seu romanticisme, pels seus grans monuments, sobretot la
Torre Eiffel
, per les seves botigues de luxe i per ser la capital mundial de la
moda
Comerç i finances
modifica
Avinguda dels Camps Elisis
L'
avinguda dels Camps Elisis
, popularment titllada de "l'avinguda més bella del món",
23
és un dels principals carrers comercials de la ciutat de París. Originàriament, era un jardí i s'ha convertit en una gran avinguda passeig que connecta l'Arc de Triomf amb la plaça de la Concòrdia. En aquesta plaça, en ambdós costats de la
Rue Royale
, hi ha dos edificis de pedra: l'oriental allotja l'Ajuntament, i l'oest, el luxós Hotel de Crillon.
Prop d'allà, a l'avinguda Montaigne, hi ha marques de luxe com
Chanel
Dior
Givenchy
(París actualment és anomenada també
capital mundial de la moda
).
24
També la
plaça Vendôme
és famosa pels hotels de luxe i de moda (
Hotel Ritz
) i els seus joiers. Dins del mateix sector hi ha el Triangle d'Or, que és una zona elitista de París compresa entre les avingudes Montaigne, Georges V i un tram dels Camps Elisis, que destaca per l'alta costura, i és seu de marques com
Hermès
Christian Lacroix
Una altra zona comercial destacada és
Les Halles
, que era antigament el mercat central de la carn i altres productes del mercat de París.
25
El mercat de Les Halles fou destruït el 1971 i substituït pel
Fòrum des Halles
entorn d'una important estació de connexió de metro (la més gran d'Europa). El mercat central de París, el major mercat majorista d'aliments del món, es traslladà a
Rungis
, al sud dels suburbis. A l'oest de
Les Halles
hi ha
Le Marais
, un barri amb negocis i empreses d'àmbit legal i bancari.
A la zona de l'
Òpera Garnier
és la zona de la capital amb més alta concentració de grans magatzems i oficines. Alguns exemples en són el Printemps i els grans magatzems Galeries Lafayette Haussmann. També és la seu de gegants financers com el
BNP Paribas
i Société Générale.
Fora de la comuna de París,
La Défense
(s'estén sobre part de les comunes de Courbevoie, Puteaux, i Nanterre, a 1,5
quilòmetres
a l'oest de la ciutat de París) és un element clau dels suburbis (perifèria) de París. La Défense és un dels principals centres de negocis i finances de tot el món i el més gran d'
Europa
. Construït a l'extrem occidental de la prolongació cap a l'oest de l'històric eix dels Camps Elisis, a La Défense es troben alguns edificis (tots en forma de torre) pertanyents a les empreses més grans del món. Iniciat pel govern francès el 1958, el districte alberga 3,5 milions de m² d'oficines, el complex més gran d'Europa en un districte desenvolupat específicament per a empreses. El Gran Arche (Gran Arc) de la Défense alberga una part del Ministeri francès de Transports i és l'àrea central de l'esplanada entorn de la qual s'organitza el districte.
Vista panoràmica de París
Demografia
modifica
Evolució de la població de París
26
Any
Any
1150
50.000
1881
2.269.023
1250
100.000
1886
2.344.550
1365
275.000
1891
2.447.957
1422
100.000
1896
2.536.834
1500
150 000
1901
2.714.068
1600
300.000
1906
2.763.393
1680
515.000
1911
2.888.110
1789
650.000
1921
2.906.472
1801
546.000
1926
2.871.429
1811
622.636
1931
2.891.020
1817
713.966
1936
2.829.753
1831
785.862
1946
2.725.374
1841
936.261
1954
2.850.189
1846
1.053.897
1962
2.790.091
1851
1.053.262
1968
2.590.771
1856
1.174.346
1975
2.299.830
1861
1.696.141
1982
2.176.243
1866
1.825.274
1990
2.152.423
1872
1.851.792
1999
2.125.246
1876
1.988.806
2004
2.142.800
París és el centre d'una àrea metropolitana amb 11.836.970 habitants (2007),
27
la primera de la
Unió Europea
. El municipi central suma un total de 2.193.031 habitants (2007),
28
una població menor a la del seu màxim demogràfic, que fou el 1921. Això no obstant, en els darrers anys ha tornat a créixer, com ha succeït en altres grans metròpolis. La meitat dels habitants menors de quinze anys és d'ascendència estrangera, en particular d'origen magribí i d'altres antigues colònies franceses de l'Àfrica subsahariana.
La població de París era de 25.000 habitants l'any 59 aC, nombre que va augmentar fins als 80.000 l'any 150. Després de les invasions franques la ciutat va perdre població: tenia 50.000 habitants el 510 i n'arribà al mínim l'any 1000, després de les invasions dels vikings: amb un total aproximat d'uns 20.000 habitants.
A partir dels anys 1950, la població de París va patir un important descens, tot i un augment en l'habitatge, però des de 1999 el descens s'aturà.
29
L'últim cens mostra un creixement del 2,5% entre 1999 i 2006. La grandària mitjana de les llars ha baixat a París: el declivi de la convivència de les generacions d'adults i un menor nombre de fills per parella n'ha estat durant molt temps la principal explicació. No obstant això, la disminució de grandària de la llar es deu principalment a l'atracció que els adults joves sense fills tenen, ja que poden gaudir de l'oci i l'ocupació a la capital i sufragar les despeses d'immobles de petites superfícies. En contrast, les parelles amb nens tendeixen a migrar als suburbis, les cases són més adequades i més barates.
30
31
Aquesta dinàmica de rodalia de París i la resta de la seva regió explica per què el 58% de les llars tenen una o dues habitacions.
32
Geografia
modifica
Imatge de satèl·lit de París
Vista del Sena
París està situat al centre-nord de França, al nord de la corba que fa el
riu Sena
. Al centre de la ciutat en destaquen les dues illes que constitueixen la part més antiga de la ciutat, l'
Île Saint-Louis
i l'
Île de la Cité
. En general, la ciutat és relativament plana, i l'altitud més baixa és de 35 metres per sobre el nivell del mar. A la capital de França, en destaquen diversos turons, dels quals el més alt de tots és
Montmartre
, amb uns 130 m.
L'última gran modificació de l'àrea de París es feu l'any
1860
. A més de l'annexió de terrenys perifèrics i de donar-li la seva forma moderna, en aquesta modificació es van crear 20
arrondissements
(districtes municipals), en forma d'espiral i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dels 78 km² que ocupava París el 1860, la ciutat es va ampliar fins als 86,9 km² durant la dècada del 1920. El 1929 els parcs forestals del
bosc de Boulogne
bosc de Vincennes
s'annexaren oficialment a la ciutat i, per tant, la seva àrea arriba als 105,4 km² actuals.
L'àrea demogràfica s'expandeix molt més enllà dels límits de la ciutat, formant un oval irregular amb extensions de creixement urbà al llarg dels rius
Sena
Marne
cap al sud-est i est, així com al llarg del Sena i del
riu Oise
al nord-oest i nord. Més enllà dels principals suburbis, la densitat de població descendeix bruscament: una zona mixta de boscos i zones agrícoles amb una sèrie de ciutats satèl·lit distribuïdes de manera dispersa i relativament uniforme. Aquesta corona urbana, quan es combina amb l'aglomeració de París completa l'àrea urbana de París, que arriba fins a una àrea oval de 14.518 km², que és prop de 138 vegades major que la de la mateixa capital.
Geologia i relleu
modifica
La conca parisenca s'ha format al llarg de 41 milions d'anys, deixant un gran conjunt de capes successives de sediments. Es tracta d'una conca marina epicontinental sedimentada sobre massissos del
Paleozoic
, la serralada dels
Vosges
, el
massís Central
i el massís armoricà. Amb la formació dels
Alps
, la depressió restava tancada, però oberta cap al
canal de la Mànega
i l'
oceà Atlàntic
, anticipant el futur de les conques dels rius
Loira
Sena
. Al final de l'
Oligocè
, la conca de París esdevé continental.
33
El
1911
, Pau Lemoine demostra que la conca es compon de capes concèntriques,
34
35
i uns estudis complets sobre les dades sísmiques, pous i sondejos, confirmen la sedimentació en capes concèntriques, però amb objectes complexos com ara
falles
. Les formacions del perfil de París corresponen a les capes del
Mesozoic
Paleogen
Terciari
) i es van desenvolupar per
erosió
Els primers estrats datats del terciari consisteixen en dipòsits al·luvials del
riu Sena
en temps moderns. Els dipòsits més antics són
sorres
argiles
, que daten de l'estrat sparnacià present a l'actual barri d'Auteuil a
Trocadéro
. Però a dalt, el més conegut és el
Lutecià
, ric en
guix
calcària
36
El subsòl de París es caracteritza per la presència de moltes
pedreres
de
calcària
de
guix
gres
. Algunes van ser utilitzades com a catacumbes i formaren l'
ossera
de la ciutat, part de la qual està oberta al públic. La pedra calcària es va extreure fins al
segle
xiv
al marge esquerre de la
Place d'Italie
a Vaugirard, si bé ara l'extracció s'ha traslladat a
Saint-Maximin
, al departament d'
Oise
, per exemple.
37
L'explotació de guix ha estat molt activa a
Montmartre
Bagneux
La
hidrogeologia
està fortament influenciada per la urbanització. El riu Bièvre, un petit afluent del
Sena
que n'ha modelat el marge esquerre, es cobrí al
segle
xix
per raons d'higiene. Moltes aigües subterrànies presents al soterrani de París abasteixen d'aigua la ciutat, com les d'Auteuil. Els aqüífers de l'
Albià
són els més famosos de la zona de París i s'operen a París des del
1841
pels
pous artesians
de Grenelle.
38
Clima de París
modifica
El clima de París és oceànic semicontinentalitzat (també denominat "clima de transició") en trobar-se allunyat de la costa. Les precipitacions són una mica abundants encara que no excessives, amb una mitjana d'uns 636 mm i estan repartides al llarg de tot l'any de forma regular sense un destacat mínim pluviomètric o, cosa que és el mateix, una estació seca. Les temperatures són relativament suaus tot l'any. A l'estiu es poden superar els 30 °C ocasionalment al llarg de tota l'estació, encara que rares vegades se superen els 35 °C; les temperatures màximes solen rondar els 25 °C-30 °C i hi són freqüents les tempestes. La
primavera
i la
tardor
són suaus amb abundants dies de pluja. L'
hivern
no és gaire rigorós, la temperatura mitjana és d'uns 4 °C, i s'alternen dies de pluja i neu, tot i que és més freqüent que plogui, que nevi.
Mes
gen
feb
març
abr
maig
juny
juli
agos
sete
oct
nov
des
Anual
Temperatures mínimes mitjanes (°C)
2,0
2,6
4,5
6,7
10,1
13,2
15,2
14,8
12,6
9,4
5,2
2,9
8,3
Temperatures mitjanes (°C)
4,2
5,3
7,8
10,6
14,3
17,4
19,6
19,2
16,7
12,7
7,7
5,0
11,7
Temperatures màximes mitjanes (°C)
6,3
7,9
11,0
14,5
18,4
21,6
23,9
23,6
20,8
16,0
10,1
7,0
15,1
Mitjanes mensuals de precipitació (mm)
55.0
45.4
52.2
49.5
62.0
53.2
58.3
46.0
52.9
54.9
57.0
55.1
641.6
Dades climàtiques a Paris-Montsouris 1971/2000 des de 1665 rec
Mes
gen
febr
març
abr
maig
juny
jul
ag
set
oct
nov
des
anual
Màxima rècord °C (°F)
17.9
(64.2)
21.4
(70.5)
26
(79)
30.2
(86.4)
34.8
(94.6)
37.6
(99.7)
42.6
(108.7)
39.5
(103.1)
36.2
(97.2)
28.9
(84)
21.6
(70.9)
17.2
(63)
42.6
(108.7)
Màxima mitjana °C (°F)
6.9
(44.4)
8.2
(46.8)
11.8
(53.2)
14.7
(58.5)
19
(66)
21.8
(71.2)
24.4
(75.9)
24.6
(76.3)
20.8
(69.4)
15.8
(60.4)
10.4
(50.7)
7.8
(46)
15.5
(59.9)
Mitjana diària °C (°F)
4.7
(40.5)
5.5
(41.9)
8.4
(47.1)
10.8
(51.4)
14.8
(58.6)
17.6
(63.7)
20
(68)
20
(68)
16.7
(62.1)
12.6
(54.7)
7.9
(46.2)
5.7
(42.3)
12.1
(53.8)
Mínima mitjana °C (°F)
2.5
(36.5)
2.8
(37)
5.1
(41.2)
6.8
(44.2)
10.5
(50.9)
13.3
(55.9)
15.5
(59.9)
15.4
(59.7)
12.5
(54.5)
9.2
(48.6)
5.3
(41.5)
3.6
(38.5)
8.6
(47.5)
Mínima rècord °C (°F)
−23.5
(−10.3)
−21.2
(−6.2)
−12.5
(9.5)
−3.9
(25)
−0.1
(31.8)
3.1
(37.6)
(43)
6.3
(43.3)
1.8
(35.2)
−3.8
(25.2)
−14.1
(6.6)
−23.9
(−11)
−23.9
(−11)
Precipitació
mitjana mm (polzades)
53.7
(2.114)
43.7
(1.72)
48.5
(1.909)
53
(2.09)
65
(2.56)
54.6
(2.15)
63.2
(2.488)
43
(1.69)
54.7
(2.154)
59.7
(2.35)
52
(2.05)
58.7
(2.311)
649.8
(25.583)
Mitjana mensual d'
hores de sol
59.4
85.6
127.8
165.6
197.6
200.5
227.4
230.7
174.3
125.5
79.8
50.6
1.724,6
Transport
modifica
Diagrama de la interconnexió entre l'antiga xarxa de carrers (negre) i la moderna (vermell)
Estació de París Nord
Estació de ferrocarril de París Saint-Lazare
Parada de
bicicletes públiques
El sistema de transport de París és d'una eficàcia destacada, per a una megalòpolis d'aquesta magnitud. Les seves vies es mantenen en excel·lent estat i l'únic problema seriós per als vehicles n'és l'excés. Un eficaç sistema connecta els trens de rodalia amb el sistema de
metro
, que al seu torn està lligat a un dens tramat de rutes d'autobusos, cosa que fa que sigui molt fàcil moure's per la ciutat.
París es connecta amb la resta d'Europa gràcies a una moderna xarxa d'
autovies
i al complet sistema ferroviari que inclou el
TGV
per a connectar amb els diferents punts del país amb
Londres
i a partir de 2007 amb
Estrasburg
Frankfurt del Main
. Actualment, està en construcció la línia de TGV entre
Barcelona
i París, que ja ha traspassat la frontera hispanofrancesa i arriba a
Perpinyà
. Un cop finalitzada s'espera que el recorregut en tren entre les capitals
catalana
i francesa es realitzi en menys de sis hores.
A més, a la rodalia de París es troben dos dels més importants aeroports d'Europa per nombre de passatgers i vols anuals. L'
aeroport Charles de Gaulle
al nord-est és el segon aeroport en importància d'Europa després del de
Londres
. Al sud de la capital se situa l'
Aeroport de París-Orly
. Ambdós se'n reparteixen el trànsit nacional i internacional de la ciutat i els voltants.
Aeroport
Codi IATA
Codi OACI
Aeroport de París-Charles de Gaulle
CDG
LFPG
Aeroport de París-Orly
ORY
LFPO
Des de juliol de 2007 París disposa també d'un
sistema públic de lloguer de bicicletes
, anomenat
Vélib
amb 1.230 parades repartides per tota la ciutat i més de 14.000 bicicletes. Les bicicletes poden ser llogades els primers 30 minuts gratis, 45 minuts amb la subscripció Vélib, i dipositada en qualsevol altra parada.
39
Art i cultura
modifica
La
catedral de Notre-Dame de París
París té un lloc privilegiat en l'àmbit artístic i cultural a escala mundial en els últims segles. Aquí han nascut moviments artístics com l'
expressionisme
, el
surrealisme
, el
fauvisme
i importants figures de l'art i el pensament com
René Descartes
Voltaire
Victor Hugo
Émile Zola
Alexandre Dumas (fill)
Edgar Degas
Claude Monet
Jean-Paul Sartre
Jean Renoir
Louis Malle
Henri Cartier-Bresson
i el gran coreògraf i ballarí de principis del
barroc
Louis Pécour
; també d'aquesta època fou el bressol de grans músics i cantants, com per exemple
Jean-Féry Rebel
Alexis Dupont
i molts altres.
També ha acollit a nombrosos artistes estrangers com
Luis Buñuel
Leonardo da Vinci
Vincent van Gogh
Pablo Picasso
i escriptors com
Ernest Hemingway
Gabriel García Márquez
Mario Vargas Llosa
Samuel Beckett
Julio Cortázar
Francis Scott Fitzgerald
James Joyce
Oscar Wilde
i moltes altres celebritats com
Lenin
Iàssir Arafat
Alexander von Humboldt
Museus
modifica
A més, la ciutat inclou l'aglomeració més gran d'obres d'art, repartides en múltiples museus i col·leccions privades. Dintre d'aquests tresors el més destacat és la famosa
Monna Lisa
, una pintura emblemàtica de Leonardo da Vinci de valor incalculable. D'altra banda, el patrimoni arquitectònic de París no té parangó en el món, ja que cap altra ciutat ha aixecat tants i tan valuosos edificis dels més destacats arquitectes universals.
Alguns dels museus de París són:
Museu del Louvre
Musée des Arts et Métiers
Museu Cernuschi
Museu d'Orsay
Centre Pompidou
Museu Grévin
Museu Guimet
Museu Gustave Moreau
Museu Jacquemart-André
Museu Maillol
Museu Marmottan Monet
Museu Quai-Brandly
Museu d'Art Modern de París
Musée national de Moyen Âge
o Museu de Cluny
Museu Nacional d'Història Natural
Musée de l'Orangerie
Museu Picasso de París
Museu Rodin
Arquitectura i urbanisme
modifica
La
catedral de Notre-Dame
El patrimoni arquitectònic parisenc només té comparació amb el de Roma, cosa que contribueix al fet que des de 1991 les riberes del Sena a París siguin considerades per la
Unesco
com a
patrimoni de la humanitat
Basílica del Sacré Cœur
Montmartre
L'arquitectura gòtica va tenir l'origen a la regió de París, i
la basílica reial de Saint-Denis
fou la primera que es va erigir en aquest estil, des d'on es va difondre primer a tot el
Regne de França
i posteriorment a la resta d'
Europa
El París «modern» és el resultat d'un vast pla de remodelació urbana sorgit a mitjan
segle
xix
. Durant segles, el cor de la ciutat havia estat un laberint d'estrets carrers i cases medievals, però a partir de 1852, el
baró Haussmann
va fer un gran pla urbanístic i demolí gran part de la ciutat per formar àmplies avingudes alineades amb edificis neoclàssics de pedra destinats a la nova burgesia; la major part d'aquest «nou» París és el que veiem avui. Aquests plans del Segon Imperi, en molts casos, estan encara en vigor, ja que la ciutat de París imposa des de llavors l'anomenat «alignement» (llei que defineix la posició de l'edificació deixant un determinat ample de carrer) sobre moltes de les noves construccions. L'altura d'un edifici també es determina en funció de l'amplària del carrer, i el codi de construcció de París ha vist pocs canvis des de mitjan
segle
xix
per permetre majors construccions.
Òpera Garnier
L'esforç per preservar el passat històric de París i les lleis actuals fan que resulti difícil crear dins dels límits de la ciutat grans edificis i serveis públics necessaris per a una població creixent. Moltes de les institucions i la infraestructura econòmica ja es troben a la perifèria o en procés de fer-ho. Les empreses financeres (
La Défense
), el districte de negocis, el principal mercat majorista d'aliments (
Rungis
), les principals escoles de renom (
Conservatoire National des Arts et Métiers
École Polytechnique
ENSAM
HEC
ESSEC
, INSEAD, etc.), els laboratoris de recerca de fama mundial (Saclay o Avenue), l'estadi esportiu més gran (
Estadi de França
), i fins i tot alguns ministeris (com el de Transport) es troben fora de la ciutat de París i a
Fontainebleau
. Els Arxius Nacionals de França es traslladaren a
Pierrefitte-sur-Seine
el 2013. La part més antiga i els documents més emblemàtics van quedar-se a la seu a París. No obstant això, els severs límits immutables, els estrictes codis de construcció i la falta de terreny urbanitzable no han creat a París el fenomen anomenat "museïtzació" que coneixen altres ciutats europees.
40
Tres dels més populars i antics parcs de París són: el
Jardí de les Teuleries
, creat al
segle
xvi
per al
palau del mateix nom
(palau avui desaparegut) i situat a la riba dreta del Sena, a prop del Louvre; el
Jardí de Luxemburg
; i el
Jardí de les Plantes
, creat per
Lluís XIII
amb els consells de Guy de la Brosse, que era un dels seus metges (sota Lluís XIII aquest jardí començà el 1635 com a
Jardí Reial de les Plantes Medicinals
per a més tard, el 1793, transformar-se en l'actual
Museu Nacional d'Història Natural de França
). La majoria dels altres parcs de París són creacions del Segon Imperi: els parcs de
Montsouris
Buttes-Chaumont
i el
parc Monceau
són obra de
Jean-Charles Alphand
, enginyer de Napoleó III. Un altre projecte executat en aquest període fou el
bosc de Boulogne
, a l'oest de París. El
bosc de Vincennes
, al seu costat oriental, va rebre un tractament similar durant els anys següents. Aquests boscos ofereixen a la ciutat 2.000 hectàrees de natura,
41
als quals se sumen altres espais de recent creació com el
parc de la Villette
i el
parc de Bercy
. Els parcs temàtics i d'atraccions com
Disneyland Resort Paris
i el Parc Astèrix se'n troben a la perifèria, prou allunyats de la ciutat.
Panteó de París
Cinema
modifica
París: primera projecció de cinema digital públic d'Europa (2000)
El 28 de desembre de 1895 a París, els
germans Lumière
(Auguste i Louis) realitzen la primera exhibició d'una
pel·lícula cinematogràfica
. El 2 de febrer de l'any 2000 a París, Philippe Binant
42
va realitzar la primera projecció de cinema digital públic d'Europa, fundada sobre l'aplicació d'un MEMS (DLP CINEMA) desenvolupat per
Texas Instruments
43
Esports
modifica
La ciutat té 360 instal·lacions esportives: 182 pistes de tenis, 131 gimnasos municipals, 36 piscines (allotjament amb 3,4 milions d'entrades el 2006) i 10 pistes de les escoles, 32 estadis municipals, 2 d'esports aquàtics, sense oblidar que els 6 parcs interdepartamentals es divideixen en tres departaments pel que fa a París, i són de fàcil accés.
44
Equip
Esport
Competició
Estadi
Fundació
Paris Saint-Germain Football Club
Futbol
Ligue 1
Parc dels Prínceps
1970
Paris FootballClub
Futbol
Ligue 2
Stade Charléty
1969
Racing Métro 92
Rugbi
TOP 14
Stade Olympique Yves-du-Manoir
1890
Stade Français Paris
Rugbi
TOP 14
Stade Charléty
1883
Paris-Levallois Basket
Bàsquet
LNB Pro A
Stade Pierre-de-Coubertin
2007
Paris Saint-Germain Handball
Handbol
LNH Divisió 1
Stade Pierre-de-Coubertin
2007
El
Tour de França
, la principal cursa de ciclisme en ruta, finalitza tradicionalment a París: el
Parc dels Prínceps
des de 1930 fins a 1967, el
Velòdrom de Vincennes
des de 1968 fins a 1974, i l'avinguda dels
Champs-Élysées
des de 1975.
L'
Stade Olympique Yves-du-Manoir
va ser seu de les proves d'
atletisme
futbol
dels
Jocs Olímpics de París 1924
, alhora que va albergar la final de la
Copa del Món de Futbol de 1938
El
Parc dels Prínceps
fou seu de la final de l'Eurocopa de 1960 i 1984, i de la final de la Copa de Campions d'Europa de 1956, 1975 i 1981.
L'
Estadi Jean-Bouin
ha albergat el Seven de París, el torneig de
rugbi
que integra la Sèrie Mundial de Rugbi 7.
L'
Stade de France
ha albergat la final de la
Copa del Món de Futbol de 1998
, l'
Eurocopa de 2016
, la final de la
Lliga de Campions de la UEFA
de 2000 i 2006, la final de la Copa del Món de Rugbi de 2007, i el Campionat Mundial d'Atletisme de 2003.
Parcs i jardins
modifica
Imatge del
pont Alexandre III
París, en comparació amb altres capitals europees com
Londres
Roma
Madrid
, destaca per l'absència de grans parcs (com el
Hyde Park
el
Retiro
) i per la multiplicació de jardins més petits.
Tres dels més populars i antics parcs de París són:
El
Jardí de les Teuleries
, creat al
segle
xvi
per al
palau del mateix nom
(palau avui desaparegut) i situat a la riba dreta del
riu Sena
, prop del
Louvre
El
Jardí de Luxemburg
és un gran parc, antigament privat.
El
Jardí de les Plantes
fou creat per
Lluís XIII
amb els consells de Guy de la Brosse, un dels metges del rei.
45
Sota Lluís XIII aquest Jardí començà el 1635 com a
Jardí Reial de les Plantes Medicinals
i el 1793 es transformà en l'actual
Museu Nacional d'Història Natural de França
La majoria dels altres parcs de París són creacions del Segon Imperi: el de
Montsouris
Buttes-Chaumont
i el
Parc Monceau
van ser creats per
Jean-Charles Alphand
, enginyer de
Napoleó III
Altre projecte executat sota l'ordre del
baró Haussmann
fou el
Bois de Boulogne
, a l'oest de París. El
Bois de Vincennes
, al costat oriental, va rebre un tractament similar durant els anys següents.
Les darreres creacions en paisatge de parcs de París són:
El
Parc de la Villette
El
Parc de Bercy
, que fou una vinya antigament.
El
Parc de Belleville
, creat als anys 90.
El
Parc André-Citroën
Guardonats amb el Premi Nobel nascuts a París
modifica
ANY
NOM
CATEGORIA
1901
Sully Prudhomme
(1839-1907)
Frédéric Passy
(1822-1912)
Literatura
Pau
1903
Antoine Henri Becquerel
(1852-1908)
Pierre Curie
(1859-1906)
Física
1906
Henri Moissan
(1852-1907)
Química
1907
Charles Louis Alphonse Laveran
(1845-1922)
Medicina o Fisiologia
1913
Charles Robert Richet
(1850-1935)
Medicina o Fisiologia
1920
Léon Bourgeois
(1851-1925)
Pau
1921
Anatole France
(1844-1924)
Literatura
1927
Henri Bergson
(1859-1941)
Ferdinand Buisson
(1841-1932)
Literatura
Pau
1935
Frédéric Joliot-Curie
(1900-1958)
Irène Joliot-Curie
(1897-1956)
Química
1947
André Gide
(1869-1951)
Literatura
1951
Léon Jouhaux
(1879-1954)
Pau
1956
André Frédéric Cournand
(1895-1988)
Medicina o Fisiologia
1964
Jean-Paul Sartre
(1905-1980)
Literatura
1965
Jacques Monod
(1910-1976)
Medicina o Fisiologia
1970
Luis Federico Leloir
(1906-1987)
Química
1974
Seán MacBride
(1904-1988)
Pau
1988
Maurice Allais
(1911-2010)
Economia
1991
Pierre-Gilles de Gennes
(1932-2007)
Física
2008
Françoise Barré-Sinousi
(1947)
Medicina o Fisiologia
2016
Jean-Pierre Sauvage
(1944)
Química
2019
Esther Duflo
(1972)
Economia
Agermanaments
modifica
París està agermanada només amb una ciutat:
Roma
(des de
1956
). Es diu (en
francès
: «Seule Paris est digne de Rome; seule Rome est digne de Paris.» (Només París és digna de Roma; només Roma és digna de París.)
La capital francesa també ha signat diversos pactes d'amistat amb altres grans ciutats del món:
1958
Kyoto
1982
Tòquio
1985
El Caire
1987
Amman
Sanà
Berlín
1991
Seül
1992
Moscou
Beirut
1995
Jakarta
1996
Chicago
San Francisco
1997
Santiago de Xile
Al-Riyad
Pequín
Praga
Tbilisi
Sant Petersburg
1998
Lisboa
Sofia
Sydney
Erevan
1999
Ciutat de Mèxic
Varsòvia
Buenos Aires
2000
Washington DC
Madrid
Atenes
2001
Londres
Porto Alegre
2002
Ginebra
2003
Alger
Quebec
2004
Brasilia
Rabat
Casablanca
Tunis
2005
Copenhaguen
2006
Mont-real
Vegeu també
modifica
Pont Royal
Pont Marie
Llista de parcs i jardins de París
Passatges coberts de París
Referències
modifica
Madrid pot convertir-se en la metròpoli més important d'Europa després de París i Londres
(en castellà).
L'Economista
[Consulta: 2 març 2009].
INSEE.
Produits Intérieurs Bruts Régionaux (PIBR) en valeur en millions d'euros
(XLS)
(en francès). Arxivat de l'
original
el 2016-04-13.
[Consulta: 19 agost 2013].
Défense 2015
(en castellà).
ViaMichelin
. Arxivat de l'
original
el 2009-02-14.
[Consulta: 28 novembre 2015].
Paris Region is the world's no.1 tourist destination with about 42 million tourists every year.
(en anglès).
Paris Region
[Consulta: 2 febrer 2011].
J.-A. Dulaure,
Histoire physique, civile et morale de Paris depuis els premiers temps historiques jusqu'à ens jours
, Paris: 1829.
G. Corrozet,
La flor de Antiquitez
, París, 1532 citat també per J. Baltrusaitis,
La cerca d'Isis: un assaig sobre la llegenda d'un mite
, París, 1985.
Com va assenyalar l'historiador Pedro Hubac en el seu llibre
Carthage
, edicions Bellenand.
Arxivat
2015-09-08 a
Wayback Machine
Alison
, Archibald.
History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815
(en francès).
Harper & brothers,
1842,
p.
Vol.1, p.155.
"La découverte d'une cité gauloise à Nanterre remet en cause la localisation de Lutèce sud l'île de la Cité" ("The Discovery of a Gaulish City at Nanterre Puts the Location of Lutetia on the Ile de la Cité in Question")
». Arxivat de l'
original
el 2007-09-27.
[Consulta: 4 gener 2007].
Kelley
, Russell.
The Making of Paris
(en anglès).
Rowman & Littlefield,
2021,
p.
10.
ISBN 9781493050543
DUTOUR, THIERRY (2003),
La ciutat medieval. Orígens i triomf de l'Europa urbana
. — Paidós, Buenos Aires, 2005, pàgs. 62-63.
ISBN 950-12-5043-1
(en francés)
Bulletin des lois de l'Empire français
[París],
XIV,
738,
16-06-1859,
p.
747-751
[Consulta: 7 juliol 2016].
Hugo
, Victor.
Choses vues 1847-1848
(en francès).
París:
Gallimard,
1972,
p.
451.
ISBN 2-07-036047-4
Jardin
, André;
Tudesq
, André-Jean.
La France des notables
: I. L'évolution générale, 1815 - 1848
(en francès).
Seuil,
1973,
p.
247.
ISBN 2-02-000666-9
París, 60 anys de llibertat
(en castellà).
Deutsche Welle
[Consulta: 2 març 2009].
Imatges: alliberament de París
(en castellà).
BBC
[Consulta: 2 març 2009].
«Imatge #7»
Hani
, Tahar.
The Paris massacre that time forgot, 51 years on
(en anglès).
France24,
17-10-2012.
[Consulta: 8 febrer 2020].
(en francès)
«Budget 2009 de la ville de Paris».
Arxivat
2005-10-25 a
Wayback Machine
(en francès)
«Le budget primitif 2008: état de la dette».
Enllaç no actiu
Produit intérieur brut (PIB) à prix courants
(en francès).
Insee
[Consulta: 31 gener 2008].
Which are the largest city economies in the world and how might this change by 2020?
(PDF)
(en anglès).
PricewaterhouseCoopers UK
p.
4,
2005. Arxivat de l'
original
el 2008-12-03.
[Consulta: 24 març 2009].
«Vegeu Table 3.3.»
París: el repte dels Camps Elisis
(en castellà).
BBC
[Consulta: 2 març 2009].
Paris, France
(en anglès).
Flight Centre
. Arxivat de l'
original
el 2012-01-12.
[Consulta: 24 març 2009].
Les Halles
(en espanyol).
Guiar-te
[Consulta: 24 març 2009].
Estimacions abans de 1801; Censos a partir de 1801
INSEE.
Aire urbaine (1999): Paris (001)
(en francès). Arxivat de l'
original
el 2011-05-20.
[Consulta: 4 juliol 2010].
INSEE.
Commune: Paris (75056)
(en francès). Arxivat de l'
original
el 2011-05-20.
[Consulta: 4 juliol 2010].
Insee.
Alfred Dittgen, «Logements et taille des ménages dans la dynamique des populations locales. L'exemple de Paris»,
Population
, édition française, année, #3, mai-juin 2005, p. 307-347.
Exemple de migration.
INSEE - Logements à Paris selon le nombre de pièces.
». Arxivat de l'
original
el 2006-11-25.
[Consulta: 28 febrer 2011].
Le bassin de Paris, le berceau de la géologie
(en francès).
site du Muséum national d'histoire naturelle de Paris
01-05-2002.
[Consulta: 31 juliol 2010].
Le bassin de Paris, près de 200 ans de progrès stratigraphiques
(en francès).
site du Muséum national d'histoire naturelle de Paris
01-03-2002.
[Consulta: 31 juliol 2010].
Paul LEMOINE (1878-1940)
(en francès).
site des Annales des Mines
[Consulta: 31 juliol 2010].
Le Lutétien du bassin de Paris
».
site du Muséum national d'histoire naturelle de Paris
[Consulta: 31 juliol 2010].
R. Soyer et A. Cailleux,
Géologie de la région parisienne
, édition
Presses universitaires de France
, col. Que-sais-je?, 1959, pàg. 94.
R. Soyer et A. Cailleux,
op. cit.
, pàg. 108-109.
(espanyol)
Montaner
, Josep Maria
Ciutats en la cruïlla
(en castellà).
Diari El Clarín
15-12-2003. Arxivat de l'
original
el 2021-05-13.
[Consulta: 24 març 2009].
Bois de Vincennes & Boulogne
(en francès).
Mairie de Paris
. Arxivat de l'
original
el 2009-06-11.
[Consulta: 24 març 2009].
Es.encydia.com Biografia
: Philippe Binant (1960 -).
». Arxivat de l'
original
el 2013-10-15.
[Consulta: 16 agost 2016].
Texas Instruments.
Enllaç no actiu
Equipements municipaux
(en francès).
Mairie de Paris
. Arxivat de l'
original
el 2010-01-10.
[Consulta: 24 març 2009].
Michel Van Praët i Geneviève Meurgues:
Le Cabinet d'Histoire du jardin des plantes
MNHN
(París, 2006). (en francès)
Galeria fotogràfica
modifica
Placa tradicional de carrer
L'
Arc de Triomf de l'Étoile
Sacré Coeur de Montmartre
Església de la Madeleine
Eiffel Tower & CBD
Església dels
Sants Innocents
on fou mestre de capella
François Giroust
Enllaços externs
modifica
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viquidites
Viquidites
Viquinotícies
París - Lloc web oficial
(francès)
Precedit per:
Berlín
Capital Europea de la Cultura
1989
Succeït per:
Glasgow
Departaments de França
França
metropolitana
01
Ain
· 02
Aisne
· 03
Alier
· 04
Alps de l'Alta Provença
· 05
Alts Alps
· 06
Alps Marítims
· 07
Ardecha
· 08
Ardenes
· 09
Arieja
· 10
Aube
· 11
Aude
· 12
Avairon
· 13
Boques del Roine
14
Calvados
15
Cantal
· 16
Charente
· 17
Charanta Marítima
· 18
Cher
· 19
Corresa
· 2A
Còrsega del Sud
· 2B
Alta Còrsega
· 21
Costa d'Or
· 22
Costes d'Armor
· 23
Cruesa
· 24
Dordonya
· 25
Doubs
· 26
Droma
· 27
Eure
· 28
Eure i Loir
· 29
Finisterre
· 30
Gard
· 31
Alta Garona
· 32
Gers
· 33
Gironda
· 34
Erau
· 35
Illa i Vilaine
· 36
Indre
· 37
Indre i Loira
· 38
Isèra
· 39
Jura
40
Landes
· 41
Loir i Cher
· 42
Loira
· 43
Alt Loira
44
Loira Atlàntic
· 45
Loiret
· 46
Òlt
· 47
Olt i Garona
· 48
Losera
· 49
Maine i Loira
· 50
Manche
· 51
Marne
· 52
Alt Marne
· 53
Mayenne
54
Meurthe i Mosel·la
· 55
Mosa
· 56
Ar Mor-Bihan
· 57
Mosel·la
58
Nièvre
· 59
Nord
· 60
Oise
· 61
Orne
· 62
Pas de Calais
· 63
Puèi Domat
· 64
Pirineus Atlàntics
· 65
Alts Pirineus
66
Pirineus Orientals
· 67
Baix Rin
· 68
Alt Rin
· 69
Roine
Metròpoli de Lió
· 70
Alt Saona
71
Saona i Loira
· 72
Sarthe
· 73
Savoia
· 74
Alta Savoia
· 75
París
· 76
Sena Marítim
· 77
Sena i Marne
78
Yvelines
· 79
Deux-Sèvres
· 80
Somme
· 81
Tarn
· 82
Tarn i Garona
· 83
Var
· 84
Valclusa
· 85
Vendée
· 86
Viena
· 87
Alta Viena
· 88
Vosges
· 89
Yonne
· 90
Territori de Belfort
· 91
Essonne
· 92
Alts del Sena
· 93
Sena Saint-Denis
· 94
Vall del Marne
· 95
Val-d'Oise
Departaments
d'ultramar
971
Guadalupe
· 972
Martinica
· 973
Guaiana Francesa
· 974
Reunió
· 976
Mayotte
Metròpoli del Gran París
T1 -
París
T2 -
Vallée Sud Grand Paris
T3 -
Grand Paris Seine Ouest
T4 -
Paris Ouest La Défense
T5 -
Boucle Nord de Seine
T6 -
Plaine Commune
T7 -
Paris Terres d'Envol
T8 -
Est Ensemble
T9 -
Grand Paris - Grand Est
T10 -
Paris-Est-Marne et Bois
T11 -
Grand Paris Sud Est Avenir
T12 -
Grand-Orly Seine Bièvre
Ciutats organitzadores dels
Jocs Olímpics d'Estiu
1896
Atenes
1900
París
1904
Saint Louis
1908
Londres
1912
Estocolm
1920
Anvers
1924
París
1928
Amsterdam
1932
Los Angeles
1936
Berlín
1948
Londres
1952
Hèlsinki
1956
Melbourne
1960
Roma
1964
Tòquio
1968
Ciutat de Mèxic
1972
Múnic
1976
Mont-real
1980
Moscou
1984
Los Angeles
1988
Seül
1992
Barcelona
1996
Atlanta
2000
Sydney
2004
Atenes
2008
Pequín
2012
Londres
2016
Rio de Janeiro
2020
Tòquio
2024
París
2028
Los Angeles
2032
Brisbane
Registres d'autoritat
CANTIC
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
SUDOC
BIBSYS
NLA
NDL
NCL
NKC
ICCU
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
Treccani
HDS
Europeana
OSM
Obtingut de «
Categories
París
Cavallers de la Legió d'Honor
Companys de l'Orde de l'Alliberament
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Articles amb enllaços externs no actius
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Història i geografia (Els 1000 de META)
Articles amb identificador CANTIC
Articles amb identificador Europeana
Control d'autoritats
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
París
Afegeix un tema