Països Baixos - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Països Baixos - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
52°
19′
N, 5°
33′
52.32°N
5.55°E
52.32; 5.55
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'Estat dels Països Baixos. Vegeu-ne altres significats a «
Països Baixos (desambiguació)
».
Països Baixos
Nederland
(nl)
Bandera
Escut d
armes
Tipus
país del Regne dels Països Baixos
país
Himne
Het Wilhelmus
(10 maig 1932)
Lema
Je maintiendrai
Lloc
52°
19′
N, 5°
33′
52.32°N
5.55°E
52.32; 5.55
Estat
Regne dels Països Baixos
Capital
Amsterdam
Conté la subdivisió
Bonaire
(2010–)
Brabant del Nord
Drenthe
Flevoland
Gelderland
Holanda del Nord
Holanda del Sud
Illa de Saba
(2010–)
Limburg
Overijssel
Província de Frísia
Província de Groningen
Sint Eustatius
(2010–)
Utrecht
Zelanda
Població humana
Població
17.942.942
(2024)
(480,04
hab./km²
Gentilici
neerlandès, neerlandesa,
neerlandesos
Idioma oficial
neerlandès
Geografia
Superfície
37.378 km²
Aigua
18,7
Banyat per
mar del Nord
IJsselmeer
Markermeer
mar de Wadden
mar Carib
Gooimeer
Punt més alt
Mount Scenery
(870 m)
Punt més baix
Zuidplaspolder
(−6,76 m)
Limita amb
Alemanya
Bèlgica
Dades històriques
Anterior
Regne Unit dels Països Baixos
Creació
19 gener 1795
República Batava
Organització política
Forma de govern
monarquia parlamentària
monarquia constitucional
Òrgan executiu
Govern dels Països Baixos
Òrgan legislatiu
Estats Generals dels Països Baixos
Rei
Guillem Alexandre dels Països Baixos
(2013–)
Primer ministre
Rob Jetten
(2026–)
Màxima autoritat judicial
Tribunal Suprem dels Països Baixos
Membre de
Organització Internacional per a l'Estandardització
Organització Mundial del Comerç
Cort Permanent d'Arbitratge
../... 68+
PIB nominal
1.011.798.853.062 $ (2021)
Moneda
euro
Identificadors descriptius
Fus horari
UTC+01:00
(→
Països Baixos europeus
hora estàndard
UTC+02:00
(→
Països Baixos europeus
horari d'estiu
Domini de primer nivell
.nl
Prefix telefònic
+31 i +599
Telèfon d'emergències
112
911
Codi NUTS
NL
Els
Països Baixos
neerlandès
Nederland
[ˈneːdərˌlɑnt]
?·
pàg.
) són un
país constituent
land
) del
Regne dels Països Baixos
estat membre
de la
Unió Europea
. A més a més de ser el centre organitzatiu i administratiu del Regne, s'hi troben les seus oficials de la monarquia i les seves autoritats executives, legislatives i judicials.
Les províncies que integren els Països Baixos estan situades al nord-oest d'
Europa
i limiten al nord i l'oest amb el
mar del Nord
, al sud amb
Bèlgica
i a l'est amb
Alemanya
. Les municipalitats especials de
Bonaire
Sint Eustatius
Saba
, situades al
Carib
, completen el territori neerlandès. El país és una de les zones més
densament poblades
del món i un dels estats més desenvolupats: el 2019 ocupava el desè lloc en l'
Índex de Desenvolupament Humà
publicat per les
Nacions Unides
Tal com indica el seu nom, el territori del país està format per terres (
land
) baixes (
neder
), de les quals aproximadament un terç es troba per sota del
nivell del mar
Els Països Baixos es confonen sovint amb la unió duanera del
Benelux
, formada per
Bèlgica
, els Països Baixos i
Luxemburg
. La denominació d'aquesta unió sorgeix de l'acord de cooperació intergovernamental signat el 1944.
Els Països Baixos són classificats com a
economia d'ingressos alts segons el Banc Mundial
A més a més, són un dels països amb
més llibertat econòmica
tenen una
percepció de corrupció
molt baixa
i són una de les democràcies més consolidades del món.
Etimologia
modifica
Vegeu també:
Països Baixos (topònim)
L'ús del nom «Holanda» per referir-se als Països Baixos en el seu conjunt és degut a la preeminència econòmica i històrica d'
aquesta regió
. Aquesta denominació és imprecisa, pot resultar ofensiva per als neerlandesos provinents d'altres regions del país
i és comparable a l'ús incorrecte del nom «
Anglaterra
» per referir-se al
Regne Unit
Durant l'
ocupació espanyola
, en castellà s'utilitzava el nom «Flandes» en referència a totes les possessions castellanes a les
Disset Províncies
. Quan les set províncies del nord s'independitzaren, la paraula «Flandes» continuà utilitzant-se per a les províncies ocupades i «Holanda» per a les rebels, costum que s'imposà en les altres llengües de la península Ibèrica.
En català, el malentès creix pel fet que la
llengua neerlandesa
també es coneix com a «
holandès
» o «
flamenc
», cosa que facilita etiquetar-ne tots els parlants com a «holandesos» o «flamencs» encara que no vinguin ni d'
Holanda
ni de
Flandes
. Aquesta ambigüitat també es dona en altres
llengües romàniques
, però algunes fan servir termes més unívocs. En el
llatí
de la
Il·lustració
, els científics solien referir-se als Països Baixos com a
Belgica
Història
modifica
Article principal:
Història dels Països Baixos
Prehistòria
modifica
Els Països Baixos cap al
5500 aC
Els Països Baixos han tingut presència humana des de l'
últim període glacial
. Els vestigis més antics que s'hi han trobat tenen una antiguitat de 100.000 anys, quan la regió tenia un clima de
tundra
i molt poca vegetació. S'ha determinat que els seus primers habitants eren
caçadors-recol·lectors
En acabar l'
edat de gel
hi arribaren diversos grups
paleolítics
. Un d'aquests grups fins i tot construïa
canoes
Pesse
8200
7600 aC
).
10
Anteriorment, cap al
mil·lenni
ix
aC
, una tribu
mesolítica
s'havia establert prop del
Burgumer Mar
Frísia
).
L'agricultura hi arribà cap al
5000 aC
a través de la cultura de
terrissa
lineal, probablement des de l'
Europa central
, però en aquell temps tan sols es practicava a les planes de l'extrem meridional del país (sud de
Limburg
). A partir del
5600 aC
es té constància dels caçadors-recol·lectors de la
cultura de Swifterbant
11
que desenvoluparen una societat agrícola a la segona meitat del
mil·lenni
aC
, incloent-hi la introducció de petites proporcions de cereals en una economia tradicional.
12
Les primeres restes notables de la
prehistòria
foren els
dòlmens
que s'han trobat a la província de
Drenthe
i probablement foren construïts per gent de la
cultura dels vasos d'embut
entre el 4100 i el 3200 aC.
13
Els primers indicis de l'ús de
rodes
data de voltants del 2400 aC i probablement està relacionada amb la
cultura del vas campaniforme
14
Aquesta cultura també experimentà amb coure, com ho demostren les troballes d'encluses de pedra, ganivets de coure i diademes de coure al parc de
Veluwe
. Les troballes de coure demostren que els habitants comerciaven amb altres regions, car el mineral de coure no es troba al país.
L'
edat del bronze
probablement començà al voltant del
2000 aC
, com en la tomba del ferrer de
Wageningen
15
Després d'aquest descobriment, aparegueren més objectes de l'edat del bronze, com a
Epe
Drouwen
i sobretot Drenthe. La quantitat d'objectes trobats, incloent-hi boles d'
estany
en un collar, indica que eren centres comercials en aquell temps. La riquesa dels Països Baixos durant l'
edat del ferro
es pot veure a la
tomba reial d'Oss
(ca. 500 aC), on fou enterrat un rei amb alguns objectes, com ara una
espasa
de ferro amb un gravat d'or i corall, al túmul funerari més gran de l'Europa Occidental, ample de 52 metres.
16
A l'època de l'arribada dels romans, els Països Baixos eren habitats per diverses
tribus
germàniques que s'hi havien assentat cap al 600 aC, com ara els
tubants
, els
canninefates
i els
frisis
17
La part meridional del país era poblada per tribus
celtes
, incloent-hi els
eburons
, els
menapis
i els
toxandris
. Els
bataus
foren una tribu germànica que ja vivia al curs inferior del
Rin
al principi de l'ocupació romana.
18
Època romana
modifica
Vegeu també:
Revolta dels Bataus
La província romana de
Germània Inferior
el 120
Al
segle
aC
, els
romans
conqueriren la part meridional del país i hi establiren la província romana de
Germània Inferior
. Els romans construïren les primeres ciutats del país, incloent-hi
Traiectum ad Rhenum
Noviomagus
Traiectum ad Mosam
19
La part septentrional, que quedava fora de l'
Imperi Romà
i que era on vivien els
frisons
, rebé una forta influència del seu poderós veí del sud.
20
La relació amb els habitants del país fou generalment bona i molts bataus serviren a la
cavalleria romana
. La
cultura batava
fou influïda per la romana i els bataus fins i tot edificaren temples de tipus romà dedicats als seus propis déus. Tanmateix, això no impedí que
els bataus es revoltessin
el 69, dirigits per
Juli Civilis
, un nadiu que era oficial de les
tropes auxiliars romanes
. Durant la rebel·lió, que aprofità la inestabilitat de l'Imperi durant l'
any dels quatre emperadors
, els bataus aconseguiren destruir dues
legions romanes
i infligiren derrotes humiliants a l'exèrcit romà.
21
Altres soldats romans s'uniren a la revolta, que arribà a dividir les forces septentrionals de l'exèrcit romà. L'abril del 70, l'emperador
Vespasià
envià un gran exèrcit de diverses legions a sufocar la revolta. Malgrat algunes derrotes menors, el seu comandant,
Quint Petil·li Cerial
, aconseguí sotmetre els bataus i obtingué la seva rendició.
22
Després de Roma
modifica
Carlemany
en una il·lustració d'
Albrecht Dürer
(1511)
Els nouvinguts es fusionaren amb els habitants originals per crear tres pobles: els
frisis
al nord i nord-oest, els
saxons
a l'est i el nord-est i els
francs
al sud.
23
Els francs es convertiren al
cristianisme
el 496 a iniciativa del rei
Clodoveu I
i portaren el cristianisme al nord quan conqueriren
Frísia
. Els Països Baixos formaren part de l'imperi de
Carlemany
, que des del seu nucli en allò que avui en dia és Bèlgica i el nord de França s'estenia per la resta de França, Alemanya, el nord d'Itàlia i altres territoris de l'oest d'Europa. El 843, el
Tractat de Verdun
dividí l'
Imperi Carolingi
en tres parts:
Frància Occidental
Frància Oriental
Lotaríngia
. Aquest últim, el regne central, fou absorbit gradualment pels altres dos i la majoria dels territoris de parla neerlandesa acabaren integrats primer en Alemanya i posteriorment en el
Sacre Imperi Romanogermànic
malgrat els repetits intents infructuosos de França de subjugar
Flandes
, nominalment
vassall
de la corona francesa.
24
Edat moderna
modifica
El 1581 les províncies del nord adoptaren l'
Acta d'Abjuració
, la declaració d'independència amb la qual les províncies deposaven oficialment
Felip II
. La guerra continuà fins a 1648, quan el rei
Felip IV de Castella
reconegué finalment la independència de les set províncies del nord amb la
Pau de Westfàlia
. Parts de les províncies del sud esdevingueren
de facto
colònies de la nova república.
Províncies Unides 1581-1795
modifica
Vida diària durant l'
Edat d'Or Holandesa
en una pintura
Atac holandès al Medway
, juny de 1667, durant la
segona guerra anglo-holandesa
Article principal:
Províncies Unides
Des de la seva independència de
Felip II
el 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una
confederació
de les províncies d'
Holanda
Zelanda
Groningen
Frísia
Utrecht
Overijssel
Gelderland
. Totes aquestes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'«Estat de la Província». L'«Estat General», el govern confederal, tenia la seu a
La Haia
i era format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de
Drenthe
també formava part de la república, malgrat no ésser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat, però el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les anomenades
Terres de la Generalitat
Generaliteitslanden
). Aquests territoris eren governats directament per l'Estat General, és a dir, no tenien autogovern ni representant al govern confederal. La majoria d'aquests territoris foren ocupats durant la guerra dels vuitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguretat entre la República i els
Països Baixos espanyols
El país esdevingué un dels majors poders marítims i econòmics del
segle
xvii
. Durant la també anomenada
Edat d'Or Holandesa
Gouden Eeuw
) s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globus (l'anomenat
Imperi neerlandès
). S'establiren assentaments a
Amèrica del Nord
començant per la fundació de
Nova Amsterdam
, a l'actual
Manhattan
, el 1614. A
Sud-àfrica
es creà l'assentament de la
Colònia del Cap
el 1652. Durant el
segle
xvii
, la població neerlandesa s'incrementà en una xifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 milions.
25
Molts historiadors econòmics esmenten els Països Baixos com el primer país
capitalista
del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera
borsa
a temps complet a
Amsterdam
. La inventiva dels comerciants portà a les primeres
assegurances
i plans de pensions, així com altres fenòmens menys benignes com les primeres bombolles econòmiques. La primera bombolla d'inflació del món fou l'anomenada
Tulipomania
dels anys 1636-1637, i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial
Isaac le Maire
, qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per sota del preu de mercat.
26
La república començà a declinar a finals del
segle
xviii
, a causa de la competència econòmica d'
Anglaterra
i a la llarga rivalitat de les dues principals faccions de la societat holandesa, els
Staatsgezinden
(Republicans) i els
Prinsgezinden
(Reialistes o Orangistes).
Sota la influència francesa (1795-1815)
modifica
Articles principals:
República Batava
Regne d'Holanda
El
19 de gener
de
1795
, un dia després que l'
stadhouder
Guillem V d'Orange-Nassau
fugís a Anglaterra, fou proclamada la
Bataafse Republiek
República Batava
), portant els Països Baixos a un
estat unitari
. De 1795 a 1806, la República Batava convertí els Països Baixos en una
república
seguint el model de la
Primera República Francesa
De 1806 a 1810, el
Koninkrijk Holland
Regne d'Holanda
) fou establert per
Napoleó Bonaparte
com un regne titella governat pel seu germà,
Louis Bonaparte
, per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada,
Holanda
, fou escollida per representar el país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, amb l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. El 1807, la prussiana
Frísia Oriental
Jever
foren afegides al regne. El 1809 això no obstant, després de la invasió anglesa, Holanda va haver de cedir tots els seus territoris per sota del riu
Rin
a França.
El rei Lluís Napoleó no acomplí les expectatives de Napoleó —intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà— i va haver d'abdicar l'
1 de juliol
de
1810
. Fou succeït pel seu fill de cinc anys
Napoleó Louis Bonaparte
. Aquest regnà com a Lluís II durant deu dies mentre l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tron. L'emperador envià un exèrcit per envair el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos esdevingueren aleshores part de l'Imperi Francès. Aquest període durà de 1810 a 1813, quan Napoleó fou derrotat en la
batalla de Leipzig
Regne dels Països Baixos
modifica
Article principal:
Regne dels Països Baixos
El fill de Guillem V d'Orange-Nassau,
Guillem I dels Països Baixos
, retornà als Països Baixos el 1813 per esdevenir príncep sobirà dels Països Baixos. El
16 de març
de
1815
, el príncep sobirà esdevingué rei dels Països Baixos.
El 1815, al
Congrés de Viena
es formà el
Regne Unit dels Països Baixos
, expandint els Països Baixos amb
Bèlgica
per tal de crear un estat fort al cantó nord de França. A més, Guillem esdevingué per herència
Gran Duc de Luxemburg
. El Congrés de Viena atorgà Luxemburg a Guillem com a propietat personal a canvi de les seves possessions alemanyes de
Nassau-Dillenburg
Siegen
Hadamar
Diez
Bèlgica es rebel·là i obtingué la seva independència el 1830, mentre que la unió personal entre Luxemburg i els Països Baixos fou separada el 1890, quan
Guillem III dels Països Baixos
morí sense descendència masculina. La
llei sàlica
impedí que la seva filla
Guillemina I dels Països Baixos
esdevingués Gran Duquessa. Aleshores, el tron de
Luxemburg
passà de la
Casa d'Orange-Nassau
a la
Casa de Nassau-Weilburg
, una altra branca de la
Casa de Nassau
Nova Amsterdam
el 1664, abans que fos canviada amb els britànics per
Surinam
. Sota els britànics es convertí en la ciutat de
Nova York
El major assentament holandès mar enllà fou la Colònia del Cap. Fou creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a
Ciutat del Cap
(en neerlandès Kaapstad) el 1652. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap al 1788. Els Països Baixos també posseïen altres colònies, però els assentaments holandesos en aquests territoris eren limitats. Les més importants eren les de les
Índies Orientals Neerlandeses
(avui
Indonèsia
) i
Surinam
(Surinam fou intercanviat amb els britànics per la ciutat de
Nova Amsterdam
, avui dia la ciutat de
Nova York
). Aquestes colònies foren en primer lloc administrades per la
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
i la
Companyia Holandesa de les Índies Occidentals
, ambdues empreses privades col·lectives. Tres segles més tard aquestes companyies van tenir problemes econòmics i en els territoris on elles operaven el control fou assumit pel govern neerlandès (el 1815 i 1791 respectivament). Aleshores esdevingueren oficialment colònies. Durant aquest període colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.
Durant el
segle
xix
, els Països Baixos s'industrialitzaren lentament, comparat amb els seus països veïns, principalment a causa de la gran complexitat que significava modernitzar les seves infraestructures, consistents en grans canals d'aigua i la gran confiança que la seva indústria tenia en l'energia del vent.
Malgrat que els Països Baixos romangueren neutrals durant la
I Guerra Mundial
, en realitat hi va tenir un paper destacat.
27
El
Comte Schlieffen
havia planejat envair els Països Baixos mentre avançava cap a França. Aquest pla fou canviat per Helmuth von Moltke el Jove amb la intenció de mantenir la neutralitat neerlandesa. Aquesta fou essencial per a la supervivència alemanya fins al blocatge dels Estats Units i Gran Bretanya del 1916 quan la importació de béns a través dels Països Baixos ja no fou possible. Això no obstant, aquests seguiren neutrals durant la comtessa, gràcies a la seva diplomàcia i la seva habilitat pel comerç.
27
Segona Guerra Mundial
modifica
Rotterdam
després dels atacs aeris alemanys el 1940.
Els Països Baixos intentaren també mantenir-se neutrals durant la
Segona Guerra Mundial
. Això no obstant, l'
Alemanya nazi
els envaí el 1940 durant la seva campanya de l'Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a
Londres
Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 jueus neerlandesos
28
foren portats a camps de concentració a
Alemanya
Polònia
Txecoslovàquia
. Quan aquests camps foren alliberats, només 876 n'havien sobreviscut.
L'hivern de l'any 1944 als Països Baixos hi va haver un episodi de fam, conegut com el
Hongerwinter
, provocada pel bloqueig dels ocupants alemanys. A conseqüència d'aquesta fam moriren unes 22.000 persones.
El govern en l'exili va perdre el control de la seva més gran colònia, les
Índies Orientals Neerlandeses
(Indonèsia), a mans de l'
Imperi Japonès
el març de 1942. Un cop acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seva independència, que assolí el 1949.
La família reial dels Països Baixos es traslladà eventualment a
Ottawa
tot esperant l'alliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarida nasqué durant aquest exili canadenc. El 1944-45, l'exèrcit canadenc fou el responsable d'alliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.
Història recent
modifica
Els treballs de
Zuiderzee
es desenvoluparen entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Aquesta fou creada el 1986 amb el nom de
Flevoland
Després de la guerra, l'economia neerlandesa prosperà, deixant enrere l'era de neutralitat i apropant-se als seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del
Benelux
Be
lgië,
Ne
derland [Països Baixos] i
Lux
emburg), i fou un dels dotze fundadors de l'
OTAN
i un dels sis fundadors de la
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer
, que evolucionà, a través de la
Comunitat Econòmica Europea
, cap a la
Unió Europea
La darrera gran inundació als Països Baixos esdevingué el febrer de 1953, quan una gran tempesta provocà el col·lapse de diversos dics al sud-oest dels Països Baixos. Més de 1.800 persones s'ofegaren. El govern neerlandès decidí crear un important programa de treballs (
Deltawerken
, Treballs del Delta) per protegir el país davant de futures inundacions. Els treballs es perllongaren durant més de trenta anys.
Als anys 60 i 70 el país visqué una època de canvi cultural. Especialment els joves rebutjaren les tradicionals línies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes medi-ambientals, que portaren a liberalitzar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els afers relacionats amb l'homosexualitat.
Govern i política
modifica
Primer Ministre entre el 2010 i el 2023,
Mark Rutte
Els Països Baixos formen una
monarquia parlamentària
, composta per dotze províncies administratives, amb un sistema legislatiu
bicameral
i un govern multinivell.
29
El règim polític neerlandès data del 1814 en què es va aprovar la primera constitució, poc després del
Congrés de Viena
. Es va establir el Regne dels Països Baixos, independent de França, es va restaurar la monarquia i es van unificar els Països Baixos septentrionals i meridionals.
30
31
El 1830 les províncies del sud van formar el
Regne de Bèlgica
. Des de la constitució de 1814, hi ha hagut nombroses revisions i reformulacions d'aquesta. Destaca la modificació de 1848 en la qual es va suprimir el dret reial de nomenar ministres, es va introduir el sistema parlamentari i de responsabilitat ministerial, la garantia de llibertats individuals i una reforma del
sistema electoral
. El 1887 es va ampliar el dret electoral i el 1916 es va implantar el
sufragi universal
i obligatori, la representació proporcional i la igualtat entre les escoles públiques i privades. El 1972 es va suprimir el vot obligatori i es va modificar l'edat de vot (de 21 a 18 anys), també es van redefinir les relacions financeres entre l'Església i l'Estat i es va implantar la llibertat d'educació.
31
Les seves polítiques liberals han cridat l'atenció mundial particularment a l'àrea de consum de drogues,
prostitució
eutanàsia
32
El país es descriu com un estat de consolidació polític-social, arribant fins i tot a projectar-se com un
statu quo
dels països del món. Les polítiques del seu
govern
es caracteritzen per un esforç a aconseguir ampli
consens
en decisions importants, dins de la comunitat política i de la societat íntegrament. L'Estat a més es caracteritza políticament i socialment per reformar institucions com la
família
i permetre amb això l'entrada de noves maneres de convivència social tals com el
matrimoni
del mateix sexe, la
transsexualitat
33
la prostitució, la clonació, l'eutanàsia i l'ús de drogues recreacionals.
Dins de la seva conformació política, el rei
Guillem Alexandre
exerceix el
poder executiu
i ratifica la lliure elecció del
Primer Ministre
pel poble. El
poder legislatiu
està representat pel que fins avui dia es denominen
Estats Generals
, les quals consisteixen en dues cambres de representació legislativa (el
Senat
i la
Cambra de Representants
). L'any 2017, després de les eleccions del 15 de març, es va donar una situació inusual al país: els partits de centredreta van trigar 208 dies a arribar a un acord. Un cop el quatripartit va ser format es va investir primer ministre a
Mark Rutte
, del partit liberal
VVD
34
La
Constitució
del país va ser promulgada per primera vegada el
1815
. No obstant això, la primera constitució neerlandesa va ser promulgada el
1798
, durant la
República Batava
. El país es regeix d'acord amb l'Estatut del Regne de
1954
i a la Constitució de
1815
, els quals han estat reformats en innombrable quantitat d'ocasions. El
sufragi masculí
es va implantar el
1917
i l'
universal
el
1919
cal
citació
Poder legislatiu
modifica
El
poder legislatiu
neerlandès consta d'un parlament amb dues cambres que s'anomenen
Estats Generals
(en neerlandès: Staten-Generaal) i que s'elegeixen en un sistema de representació proporcional. La
Primera Cambra
(o Senat, en neerlandès:
Eerste Kamer
) està formada per 75 membres elegits indirectament a través de les dotze Diputacions Provincials de l'Estat. La
Segona Cambra
(o Cambra de Representants, en neerlandès:
Tweede Kamer
) consta de 150 membres i l'elegeix directament la ciutadania neerlandesa. Ambdues cambres es formen per una durada de quatre anys i tenen atribuïdes les funcions d'aprovar lleis, mocions, elegir el govern i controlar-lo. La Segona Cambra té un major pes polític, ja que només aquesta pot proposar i esmenar les lleis. Per altra banda, la Primera Cambra només té la facultat de ratificar-les, sense poder introduir-ne cap canvi ni proposar-ne de noves. Finalment, la Segona Cambra té algunes competències addicionals —com nombrar els membres del Tribunal Suprem— i també ha anat guanyant primacia política en les relacions amb el govern. Es tracta doncs d'un
bicameralisme
imperfecte/asimètric.
35
Sistema de partits
modifica
Des de la formació dels partits polítics, els Països Baixos han estat sempre un país multipartidista.
36
Des de la Segona Guerra Mundial, cap partit polític ha aconseguit mai prou vots per formar un govern de manera solitària.
31
El
sistema electoral dels Països Baixos
amb un llindar molt baix, un únic districte i una fórmula electoral proporcional ha facilitat que nous partits neerlandesos guanyin representació i, en conseqüència, el nombre efectiu de partits hagi estat elevat.
29
Tradicionalment, havien estat les clivelles de classe i religioses que havien estructurat el sistema de partits. S'havia qualificat els Països Baixos de societat pilaritzada, en el sentit que les divisions sociopolítiques separaven, però a la vegada sostenien la societat, com si es tractessin de pilars.
37
Als anys 60, però, aquestes clivelles van començar a perdre centralitat i va començar a prendre força la clivella materialista/postmaterialista. De fet, els Països Baixos van ser qualificats per
Inglehart
com l'estat on destaca més aquesta clivella.
36
Tot i que la clivella religiosa ha perdut molt de pes, la clivella ideològica segueix sent útil per explicar el sistema de partits.
31
Fins als anys 80 la majoria de vots es repartien entre tres partits: el partit social-demòcrata (
Partij van de Arbeid
, PvdA), el demòcrata-cristià (
Christen Democratisch Appèl
, CDA) i el liberal-conservador (
Volkspartij voor Vrijheid en Democratie
, VVD).
38
El CDA i el VVD se situen a la centre-dreta, mentre que el PvdA a la centre-esquerra. El VVD i el PvdA s'han alternat regularment entre el govern i l'oposició. Pel que fa al CDA, que és la fusió de tres partits (KVP, CHU i RKSP) ha estat present en les coalicions de govern des de la Segona Guerra Mundial fins a les eleccions de 1994, en les quals va passar a l'oposició davant la coalició entre el PvdA, D66 i VVD.
31
A part del PvdA, hi ha tres partits ubicats a l'esquerra: els ecologistes d'esquerres (
GroenLinks
, GL), els progressistes-liberals (
Democraten 66
, D66) i els socialistes (
Socialistische Partij
, SP). A la dreta, i dintre la clivella religiosa, hi ha dos partits cristians més: el
ChristenUnie
(CU) i el
Staatkundig Gereformeerde Partij
(SGP), que obtenen vots a les àrees rurals. Així mateix, dos partits més a la dreta, de caràcter populista, el
Lijst Pim Fortuyn
(LPF) i el
Partij voor de Vrijheid
(PVV) d'extrema dreta. Aquests van sorgir entre el 2002 i 2006.
Fins al 1972 el PvdA i el KVP (posteriorment CDA) eren els partits majoritaris en diputa en la primera posició. A partir del segle XXI la fragmentació ha anat augmentant, el CDA i el PvdA han anat perdent espai en benefici d'altres partits de creació més recent. La davallada recent del PvdA s'ha associat a una pèrdua de credibilitat per haver recolzat el govern dels liberals, uns dels seus adversaris històrics. Això ha beneficiat altres partits d'esquerra com el partit Groenlinks i D66. El Partit Liberal per la Llibertat i la Democràcia (VVD), actualment liderat per Mark Rutte, ha estat més de deu anys al poder. Amb pactes amb el CDA, PVV i el PvdA.
38
Geografia
modifica
Article principal:
Geografia dels Països Baixos
Rius
als Països Baixos.
El nom del país,
Nederlanden
'Terres baixes', és degut al fet que part del nord i oest del territori del país es troba per sota del nivell del mar. Al sud-est del país s'estenen els anomenats Països alts superiors, que s'eleven un poc per sobre del nivell del mar. Un complex sistema de drenatge d'aigua, la construcció del qual es va iniciar en l'
època medieval
, ha permès incrementar la superfície del país en més d'un 20%. Sense un drenatge constant la meitat dels Països Baixos seria inundat pel mar i pels nombrosos rius que creuen el seu territori, com és el cas del Rin que desemboca a
Rotterdam
, el que ha fet d'aquesta
ciutat
el port de major moviment en el continent.
Rius
modifica
El país és dividit en dues parts principals pels seus tres rius més grans, el
Rin
Rijn
) i el seu principal afluent, el
Waal
, així com el
Mosa
Maas
). Aquests rius fan la funció de barrera natural entre les terres del nord i les del sud.
La part sud-oest dels Països Baixos està formada pel gran delta que formen aquests rius i l'
Escalda
Schelde
), que es divideix en dos braços, la
Westerschelde
i l'
Oosterschelde
. Només un braç del Rin, l'
IJssel
, desemboca més al nord-est a l'estany d'
IJsselmeer
, l'antic
Zuiderzee
(mar del sud).
Inundacions
modifica
Àrees dels Països Baixos que estan per sobre del nivell del mar.
Amb el pas dels segles, la línia de costa dels Països Baixos han canviat considerablement com a resultat de la intervenció humana o desastres naturals. La més notable en termes de pèrdua de terra fou la tempesta de 1134, que provocà la creació de l'
arxipèlag
de
Zelanda
al sud-oest. La inundació de St. Elizabeth de 1421 i la mala gestió posterior destruí el
pòlder
inundant grans parts del centre-sud del país. Més recentment, parts de Zelanda s'inundaren durant la
Inundació dels Països Baixos del 1953
, a conseqüència de la qual el
Rijkswaterstaat
executà els treballs de l'anomenat
Pla Delta
de 1958 a 1997.
Aquests desastres foren potenciats en part per la influència humana. La gent havia drenat les terres altes pantanoses per poder ser usades com a cultius. Aquest drenatge provocà que la
torba
fèrtil es comprimís i que el nivell del terra baixés. Per protegir-se de les inundacions es construïren una sèrie de defenses en contra de l'aigua. Com el nivell del terra baixava, els dics hagueren de créixer formant un sistema integrat. Al
segle
xiii
, els
molins de vent
van ser usats per treure aigua d'àrees per sota del nivell del mar. Els molins de vent foren usats més tard per drenar llacs, creant els famosos
pòlders
. L'any 1932, l'
Afsluitdijk
fou conclòs, tancant l'antic
Zuiderzee
(mar del Sud) del
Mar del Nord
, creant el llac
IJsselmeer
. Formà part dels anomenats treballs del Zuiderzee on quatre pòlders foren robats al mar amb un total de 2.500 km².
39
40
Clima
modifica
La direcció del vent predominant als Països Baixos és del sud-oest, el que provoca un clima oceànic moderat, amb estius frescs i hiverns moderats. Les taules següents estan basades en temperatures moderades de l'institut KNMI a l'estació meteorològica de
De Bilt
entre 1971 i 2000:
Mes
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Any
Temp. màximes mitj. (°C)
5.2
6.1
9.6
12.9
17.6
19.8
22.1
22.3
18.7
14.2
9.1
6.4
13.7
Temp. mínimes mitj. (°C)
0.0
-0.1
2.0
3.5
7.5
10.2
12.5
12.0
9.6
6.5
3.2
1.3
5.7
Temp. mitjana (°C)
2.8
3.0
5.8
8.3
12.7
15.2
17.4
17.2
14.2
10.3
6.2
4.0
9.8
Mes
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Any
Precipitacions mitj. (mm)
67
48
65
45
62
72
70
58
72
77
81
77
793
Hores de sol mitj.
52
79
114
158
204
187
196
192
133
106
60
44
1524
Subdivisió administrativa
modifica
Mapa dels Països Baixos
Províncies dels Països Baixos.
Províncies del Països Baixos i les seves capitals.
A efectes administratius, els Països Baixos estan dividits en 12
províncies
, cadascuna dirigida per un
Comissari del Rei
Commissaris van de Koning
), excepte a la província de
Limburg
on el Comissari és anomenat
Gouverneur
Governador
). Totes les províncies es divideixen en
municipis
gemeenten
), 380 en total (a 1r de gener de 2018).
El país també es divideix en 21 districtes aquàtics (el 2018), governats per una
junta de l'aigua
waterschap
hoogheemraadschap
), cadascun dels quals té autoritat en matèria de l'aigua.
41
La creació d'aquests organismes data del 1196 i són un dels organismes democràtics més antics del món que encara existeixen. Les eleccions a les juntes d'aigua se celebren cada quatre anys.
L'estructura administrativa de les tres
illes BES
és diferent. Les illes tenen l'estatus de cossos públics (
openbare lichamen
42
i generalment s'anomenen «municipis especials». No formen part de cap província.
Províncies dels Països Baixos
Article principal:
Províncies dels Països Baixos
Bandera
Província
Capital
Ciutat més gran
Àrea
(km²)
43
Població
44
Densitat
(per km²)
Brabant del Nord
Den Bosch
Eindhoven
4 916
2 419 042
492
Drenthe
Assen
Assen
2 641
486 197
184
Flevoland
Lelystad
Almere
1 417
374 424
264
Frísia
Ljouwert
Ljouwert
3 341
642 209
192
Gelderland
Arnhem
Nimega
4 971
1 979 059
398
Groningen
Groningen
Groningen
2 333
573 614
246
Holanda del Sud
La Haia
Rotterdam
2 814
3 455 097
1228
Holanda del Nord
Haarlem
Amsterdam
2 671
2 613 070
978
Limburg
Maastricht
Maastricht
2 150
1 127 805
525
Overijssel
Zwolle
Enschede
3 325
1 116 374
336
Utrecht
Utrecht
Utrecht
1 385
1 190 604
860
Zelanda
Middelburg
Middelburg
1 787
380 497
213
Cossos públics dels Països Baixos
Bandera
Cos públic
Capital
Ciutat més gran
Àrea
(km²)
43
Població
43
Densitat
(per km²)
Bonaire
Kralendijk
Kralendijk
288
15 414
54
Sint Eustatius
Oranjestad
Oranjestad
21
3 300
157
Saba
The Bottom
The Bottom
13
2 000
154
Economia
modifica
Article principal:
Economia dels Països Baixos
Economia
Moneda
euro
Estadístiques
PIB nominal
$481.100 milions
RNB
per càpita
$31.700
Taxa d'atur
6,0%
IDH
0,931
(2017)
Coeficient de Gini
29,2
(2019)
Socis comercials
Exportacions
$293.100 milions
Importacions
$252.700 milions
Finances públiques
Part alíquota fiscal individual
36,5
(2015)
Nota: dades monetàries en
dòlars (US$)
Font:
CIA Factbook
en dòlars de EUA
Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb
Alemanya
, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre altres, el port més important del continent (
Rotterdam
). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petroliera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrere només dels
Estats Units
i França.
Llengües
modifica
Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el
neerlandès
(arreu) i el
frisó
(a la
província de Frísia
, al costat del neerlandès).
A més, tant el
limburguès
com una sèrie de dialectes del
baix saxó
groninguès
, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de «llengua regional».
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.
En el món de l'empresa i l'educació
l'ús de l'anglès és força estès
. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, anomenats
Master
) s'imparteix en
anglès
i no pas en neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el
malai
i el crioll
sranan
papiamentu
(d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el
turc
, el
kurd
, l'
àrab
i l'
amazic
(d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del nord d'Àfrica o Anatòlia).
Cultura
modifica
Paisaje de Holanda
Carlos de Haes
, c. 1884), obra conservada al
Museu d'Art Jaume Morera
Els
molins de vent
, les
tulipes
, els
esclops
, el
formatge
i la
ceràmica de Delft
formen part de l'imaginari turístic associat a la cultura neerlandesa.
Pintura
modifica
El territori medieval de les
Disset Províncies
, va començar a escindir-se des del
segle
xvi
. A causa de les guerres religioses i de la
Guerra dels vuitanta anys
. Per tant, la història de l'art flamenc i neerlandès és difícil de separar. La majoria dels artistes de l'època (com
Bruegel
) es descriuen com flamencs, tot i que podrien haver nascut als actuals Països Baixos. Alguns dels més famosos artistes indiscutiblement neerlandesos d'abans del
segle
xvii
són
Hieronymus Bosch
, el pintor, i els
germans de Limburg
, tres miniaturistes famosos pel seu treball per al
duc de Berry
Edat d'Or
modifica
A finals del
segle
xvi
, molts pintors dels
Països Baixos espanyols
van fugir la persecució religiosa i la intolerància cap al nord. Ambdues regions tenen una edat d'or de la pintura en aquest període. El més famós pintor neerlandès va ser de
Rembrandt van Rijn
, però altres pintors com
Johannes Vermeer
Frans Hals
són famosos a tot el món.
Al
segle
xvii
, en temps de la
República
, es produí l'època dels «mestres holandesos», entre els quals destaquen:
Hendrick Avercamp
Ferdinand Bol
Aelbert Cuyp
Gerard Dou
Carel Fabritius
Govert Flinck
Pieter de Hooch
Samuel van Hoogstraten
Jan Lievens
Nicolaes Maes
Adriaen van Ostade
Jacob Van Ruysdael
Peter Paul Rubens
Pieter Jansz Saenredam
Jan Steen
Anthony van Dyck
Willem van de Velde el Vell
, i els fills:
Willem van de Velde el Jove
Adriaen van de Velde
Jan Baptist Weenix
Segles
xix
xx
modifica
Els artistes holandesos del
segle
xviii
són menys coneguts. Els més importants van ser les pintures de paisatges terrestres i marins (marines). Només al final del
segle
xix
va aparèixer un pintor molt important internacionalment,
Vincent Van Gogh
Al
segle
xx
, els Països Baixos produeixen nombrosos pintors i artistes, incloent-hi
Piet Mondriaan
, un destacat contribuent al moviment artístic
De Stijl
, que va ser també entre l'avantguarda de la pintura «no representativa».
45
El
segle
xx
també ha produït alguns dels membres del moviment
COBRA
, incloent-hi
Karel Appel
Corneille
Filosofia i ciència
modifica
Els Països Baixos són el país d'importants filòsofs com
Erasme de Rotterdam
Baruch Spinoza
(1632-1677). La majoria dels grans treballs de
René Descartes
els va fer en aquest país. El científic holandès
Christiaan Huygens
(1629-1695) descobrí la lluna de
Saturn
Tità
i inventà el
rellotge de pèndol
Antonie van Leeuwenhoek
fou el primer a observar i descriure organismes unicel·lulars a través del
microscopi
Literatura
modifica
A l'època daurada de la literatura neerlandesa destacaren
Joost van den Vondel
P.C. Hooft
. Al
segle
xix
Multatuli
va escriure sobre el tracte dolent que patien els nadius a les colònies holandeses. Al
segle
xx
han destacat escriptors importants com
Annie M. G. Schmidt
(1911-1995),
Harry Mulisch
(1927-2010),
Jan Wolkers
Simon Vestdijk
Cees Nooteboom
(1933),
Gerard (van het) Reve
Willem Frederik Hermans
El diari d'Anne Frank
és un dels llibres més traduïts a altres llengües.
Pintura
La nit estelada
de
Vincent Van Gogh
(1854–1890)
Esclop
de fusta neerlandès
Xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout
Tulipes
Keukenhof
Gastronomia
modifica
Article principal:
Gastronomia dels Països Baixos
La cuina dels Països Baixos varia molt de regió a regió. Les regions del sud dels Països Baixos, per exemple, comparteixen plats amb Flandes, i viceversa. Es caracteritza tradicionalment per l'alt consum de vegetals en comparació amb el consum de carn. La llet i els seus derivats també es consumeixen àmpliament. Els formatges holandesos són de fama mundial, com ara els formatges
Gouda
Edam
Leiden
. La pastisseria és molt rica i es menja en grans quantitats. Pel que fa a les begudes alcohòliques, el vi ha estat durant molt de temps absent de la cuina neerlandesa (si bé està canviant en les últimes dècades); tradicionalment hi ha moltes marques de
cervesa
, i begudes alcohòliques fortes, com ara
jenever
brandewijn
Els holandesos tenen tota mena de pastisseria i galetes, moltes d'ells plenes de massapà, ametlla i xocolata. Es poden trobar una gran quantitat de diferents
pastissos
, principalment a les províncies del sud, de tradició catòlica. Per exemple, els bunyols (oliebol) que es consumeixen per Cap d'Any o les galetes de canyella (spekulaas), que es mengen per sant Nicolau i Nadal.
Els Països Baixos són l'únic país de la Unió Europea on es permet legalment la venda de cànnabis i els seus derivats en locals amb llicència denominats
coffee shops
Esport
modifica
Johan Cruyff
, un dels grans futbolistes de la història.
Un dels esports més importants és el
ciclisme
Jan Janssen
Joop Zoetemelk
han guanyat el
Tour de França
, a més del
Campionat del món de ciclisme
i els
Jocs Olímpics
Leontien Van Moorsel
també ha obtingut triomfs als Jocs Olímpics i als Campionats del Món. Altres campions mundials han estat
Hennie Kuiper
Jan Raas
Gerrie Knetemann
El
futbol
és, juntament amb el ciclisme, l'esport més practicat. Els tres grans clubs del país són l'
Ajax Amsterdam
, el
Feyenoord Rotterdam
i el
PSV Eindhoven
. Tots tres han estat
campions d'Europa
. Pel que fa als futbolistes, han guanyat la
Bota d'Or
Johan Cruyff
, tres cops,
Ruud Gullit
, un cop, i
Marco van Basten
també tres cops.
46
La
Selecció de futbol dels Països Baixos
es proclamà campiona de l'
Eurocopa 1988
d'
Alemanya Federal
, tot i que els millors anys els visqué als 70 on fou dos cops finalista de la
Copa del Món de Futbol
, essent coneguda com la
taronja mecànica
Un dels esports amb millor palmarès és l'
hoquei sobre herba
, tant pel que fa a clubs com de selecció, i en
corfbol
és la principal potència mundial.
El
tennis
ha donat grans jugadors com
Richard Krajicek
, guanyador del
Torneig de Wimbledon
el
1996
, o
Martin Verkerk
, finalista del
Torneig de Roland Garros
el
2003
. També l'
atletisme
ha donat noms importants com
Ellen van Langen
, guanyadora dels 800 metres llisos als
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
, però per damunt de tots destacà l'atleta
Fanny Blankers-Koen
, guanyadora de quatre medalles d'or als
Jocs Olímpics d'Estiu de 1948
47
Més triomfs ha donat la
natació
Inge de Bruijn
guanyà 8 medalles olímpiques entre
2000
2004
, 4 d'elles d'or.
Pieter van den Hoogenband
fou 3 cops campió olímpic i 14 d'Europa.
Marleen Veldhuis
, va fer el rècord del món de 50 metres lliures i dels 4x100 lliures.
48
49
En
hípica
Anky van Grunsven
guanyà vuit medalles olímpiques.
Festes i dies festius
modifica
Festes i dies festius
Data
Nom català
Nom local
1 de gener
Cap d'any
Nieuwjaarsdag
Març
Abril
Pasqua
Pasen
27 d'abril
Dia del rei
Koningsdag
4 de maig
Dia de commemoració dels morts
Dodenherdenking
5 de maig
Dia de l'alliberament
Bevrijdingsdag
40 dies després de Pasqua
Ascensió
Hemelvaartsdag
7 setmanes després de Pasqua
Pentecosta
Pinksteren
5 de desembre
Sant Nicolau
Sinterklaas
25
26 de desembre
Nadal
Sant Esteve
Kerstmis
Referències
modifica
Oficina de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà, 2019
, p.
300.
Van Koningsveld
et al
., 2008
, p.
367.
Països Baixos
».
Gran Enciclopèdia Catalana
Barcelona:
Grup Enciclopèdia
Banc Mundial
World Bank Country and Lending Groups
(en anglès),
2020.
[Consulta: 10 juliol 2020].
Duffin
, E.
Country ranking of the 2020 Index of Economic Freedom
(en anglès),
27-03-2020.
[Consulta: 21 maig 2020].
Transparència Internacional
Corruption Perceptions Index 2019
(en anglès).
[Consulta: 22 maig 2020].
Economist Intelligence Unit
EIU Democracy Index 2019- World Democracy Report
(en anglès).
[Consulta: 22 maig 2020].
Badia i Pujol
, J.
Països Baixos o Holanda? Una qüestió de precisió
».
VilaWeb
18-03-2017.
[Consulta: 21 maig 2020].
Dekkers
, G.
De vroegste geschiedenis van Nederland
(en neerlandès).
Historisch Nieuwsblad
9-2002
[Consulta: 10 juliol 2020].
Museu de Drenthe
Kano van Pesse
(en neerlandès). Arxivat de l'
original
el 4 de febrer 2015.
[Consulta: 22 maig 2020].
Louwe Kooijmans, 1998
, p.
425 i 426.
Raemakers
, D.
De spiegel van Swifterbant
(PDF)
(en neerlandès).
Universitat de Groningen
2006. Arxivat de l'
original
el 10 abril 2008.
Gerding, 2009
, p.
10.
Mallory i Adams, 1997
, p.
93.
Fokkens, 2001
, p.
241.
Het Vorstengraf van Oss
(en neerlandès).
Brabants Erfgoed
24 octubre 2017.
[Consulta: 3 agost 2020].
Olsthoorn
, S.
Romeinen en Bataven
(en neerlandès).
Historisch Nieuwsblad
. Arxivat de l'
original
el 22 d'octubre 2020.
[Consulta: 25 maig 2020].
Beyen, 2000
, p.
493.
Snel i Van der Zaag, 2014
, «De Romeinse tijd, 50 v.Chr.–450 n.Chr.».
Vila i Moreno, 1997
, p.
31.
P. Corneli Tàcit, 1962
, p.
29.
P. Corneli Tàcit, 1962
, p.
122.
Beyen, 2000
, p.
495.
Vila i Moreno, 1997
, p.
32.
La major part de la població del país durant aquest període vivia a les regions d'Holanda i Zelanda. Aquestes regions experimentaren una explosió de població entre els anys 1500 i 1650 de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població s'anivellà i la població total del país restà sobre els 2 milions durant el segle XVIII; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52
«Japan Goes Dutch»,
London Review of Books
(1 abril 2001). 3-7.
Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.
Kamp Westerbork
». Arxivat de l'
original
el 2017-12-22.
[Consulta: 12 setembre 2009].
Jacobs
, Kristof.
«Electoral systems in context: The Netherlands». A:
S. Erik Herron.
The Oxford Handbook of Electoral Systems
(en anglès).
Oxford University Press
2018,
p.
557-580.
Països Baixos
».
Gran enciclopèdia catalana,
2017.
[Consulta: 20 abril 2021].
Rodríguez, 2000
Huyendo de la muerte
(en castellà).
Deutsche Welle
27 de novembre de 2003
2003.
[Consulta: 10 març 2008].
enllaç sense format
Holanda tendrá Gobierno siete meses después de las elecciones
».
La Vanguardia
M. Ruiz
, Leticia.
«El Sistema Político de Holana». A:
Manuel Alcántara.
Sistemas políticos de la Unión Europea
Tirant lo Blanch,
2000,
p.
279-314.
Andeweg
, Rudy B.;
Irwin
, Galen A.
Governance and Politics of the
Nertherland
(en anglès). 2a.
Palgrave Macmillan
2005.
Rodríguez, 2000
, p.
279.
Quesada
, Juan Diego
Así se vota en las elecciones holandesas
».
El País
2017.
Kerngegevens gemeente Wieringermeer
».
www.sdu.nl. Arxivat de l'
original
el 2008-01-06.
[Consulta: 21 gener 2008].
Kerngegevens procincie Flevoland
».
www.sdu.nl. Arxivat de l'
original
el 2007-12-26.
[Consulta: 21 gener 2008].
De waterschappen
(en neerlandès). Arxivat de l'
original
el 3 novembre 2013.
[Consulta: 7 juny 2013].
31.954, Wet openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba
(en neerlandès).
Eerste kamer der Staten-Generaal.
[Consulta: 15 octubre 2010].
Regionale Kerncijfers Nederland
(en neerlandès).
Statistics Netherlands
2007.
[Consulta: 13 octubre 2007].
Bevolking per regio naar leeftijd, geslacht en burgerlijke staat
(en neerlandès).
Statistics Netherlands
2007.
[Consulta: 13 octubre 2007].
"Piet Mondrian"
Galeria Tate
, publicat a Ronald Alley,
Catàleg de la Col·lecció de la Galeria Tate d'Art Modern d'obres de diferents artistes britànics
, Tate Gallery-i Sotheby Parke Bernet, Londres 1981, pp.532-3. Obtingut 18 de desembre de 2007.
enllaç sense format
enllaç sense format
enllaç sense format
enllaç sense format
Bibliografia
modifica
Beyen
, M.
A Tribal Trinity: The Rise and Fall of the Franks, the Frisians and the Saxons in the Historical Consciousness of the Netherlands since 1850
(en anglès).
European History Quarterly
30,
4,
2000,
p.
493-532.
DOI
10.1177/026569140003000402
Fokkens
, H.
«The periodisation of the Dutch Bronze Age: a critical review»
(en anglès).
Patina. Essays presented to Jay Jordan Butler on the occasion of his 80th birthday.
2001,
p.
241-262.
Gerding
, M.
De Canon van Drenthe
(en neerlandès).
Uitgeverij Van Gorcum,
2009.
ISBN 9789023245483
Louwe Kooijmans
, L. P.
Trijntje van de Betuweroute, Jachtkampen uit de Steentijd te Hardinxveld-Giessendam
(PDF)
(en neerlandès).
Spiegel Historiael
p.
423-428,
1998. Arxivat de l'
original
el 26 juliol 2007.
Mallory
, J. P.
Adams
, D. Q
Encyclopedia of Indo-European Culture
(en anglès).
Fitzroy Dearborn,
1997.
ISBN 9781884964985
Oficina de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà
Human Development Report 2019 — Beyond income, beyond averages, beyond today: Inequalities in human development in the 21st century
(en anglès)
p.
22-25,
2019. Arxivat de l'
original
el 2019-12-09.
[Consulta: 9 desembre 2019].
Snel
, K.;
Van der Zaag
, J.
Hoe hoort het eigenlijk... in Nederland?
(en neerlandès).
Becht,
2014.
ISBN 9789023014430
P. Corneli Tàcit
Històries
. Volum IV.
Fundació Bernat Metge
1962.
Van Koningsveld
, M.;
Mulder
, J. P. M.;
Stive
, M. J. F.;
Van der Valk
, L.;
Van der Weck
, A. W.
«Living with Sea-Level Rise and Climate Change: A Case Study of the Netherlands»
(en anglès).
Journal of Coastal Research
242,
2008,
p.
367-379.
DOI
10.2112/07A-0010.1
ISSN
0749-0208
Vila i Moreno
, F. X.
«La dinàmica glotopolítica a Bèlgica». A:
Polítiques lingüístiques a països plurilingües
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
1997,
p.
31-61.
Enllaços externs
modifica
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viccionari
Viccionari
Viquinotícies
Guia turística dels Països Baixos
Arxivat
2006-06-15 a
Wayback Machine
(en anglès)
Overheid.nl Govern dels Països Baixos
Holland.com Oficina de turisme en anglès
(anglès)
Patrimoni de la Humanitat
al
Regne dels Països Baixos
Schokland i voltants
Línia de defensa d'Amsterdam
Xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout
La zona històrica de Willemstad, el centre urbà i el port
Estació de bombament D.F. Wouda
El pòlder de Beemster
La Casa Schröder
Mar de Wadden
Patrimoni de la Humanitat
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Estats membres de la Unió Europea
Membres de la Unió Europea
Alemanya
Àustria
Bèlgica
Bulgària
Croàcia
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Estònia
Finlàndia
França
Grècia
Hongria
Irlanda
Itàlia
Letònia
Lituània
Luxemburg
Malta
Països Baixos
Polònia
Portugal
Romania
Txèquia
Suècia
Xipre
Candidats oficials
Islàndia
Macedònia del Nord
Montenegro
Sèrbia
Turquia
Candidat sense reconeixement oficial
Albània
Portal:Unió Europea
Estats
d'
Europa
Albània
Alemanya
Andorra
Armènia
Àustria
Azerbaidjan
Bèlgica
Belarús
Bòsnia i Hercegovina
Bulgària
Ciutat del Vaticà
Croàcia
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Estònia
Finlàndia
França
Geòrgia
Grècia
Hongria
Irlanda
Islàndia
Itàlia
Kosovo
Letònia
Liechtenstein
Lituània
Luxemburg
Macedònia del Nord
Malta
Moldàvia
Mònaco
Montenegro
Noruega
Països Baixos
Polònia
Portugal
Regne Unit
República Moldava de Transnístria
República Turca de Xipre
Romania
Rússia
San Marino
Sèrbia
Suècia
Suïssa
Turquia
Txèquia
Ucraïna
Xipre
1. Estat parcialment a l'
Àsia
2. Estat geogràficament a l'
Àsia
, però sovint considerat part d'
Europa
per raons històriques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobirans
de facto
gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
SELIBR
SUDOC
BIBSYS
NDL
NKC
ICCU
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
Treccani
HDS
OSM
Obtingut de «
Categoria
Països Baixos
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Articles amb referències sense format
Articles amb referències puntuals demanades
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
1.000 articles fonamentals
Història i geografia (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
Països Baixos
Afegeix un tema