Polònia - Wikipedia
Và al contegnud
De Wikipedia
Quest articol chì l'è scrivuu in
lombard
, grafia
milanesa
Polonia
detai
detai
Move your imagination
Polonia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Republega Polaca
Nom ofiçal
Rzeczpospolita Polska
Lengue ofiçai
Polacch
Capitala
Varsavia
Politega
Forma de govern
Republega parlamentara
President de la Republega
Andrzej Duda
Capo de Govern
Donald Tusk
Superfix
Totala
312,68
km²
70º
% di aque
2,6%
Popolazion
Totala
38,483,957 ab.
(2014)
34º
Densitaa
123 ab./
km²
63º
Nom di abitants
polach
Jeografia
Continent
Europa
Confin
Cechia
Germania
Ucraina
Slovachia
Bielurüssia
Russia
Lituania
Fus orari
UTC+1
Economia
Valuda
Złoty
PIL
(nominal)
679 441,9 milion de
USD
(2021)
Varie
Codex
ISO 3166
PL
, POL, 616
TLD
.pl
Prefiss tel.
48
Sigla autom.
PL
Inn nazional
Mazurek Dąbrowskiego
Festa nazionala
11 de november
Evoluzion storega
Proclamazion
11 november 1918
Stat de prima
Rep. Popol. de Polonia
La
Polònia
Republega de Polònia
(in
polacch
Polska
Rzeczpospolita Polska
) l'è ona republega che la se troeuva in de l'
Europa
centrala.
La capital de la Republega Polonesa l'è
Varsavia
Warszawa
) del
1596
. La popolazion l'è de circa 38.484.000
de person.
A l'è tacada a la
Slovachia
, a la
Republega Ceca
, a l'
Ucraina
, a la
Germania
, a la
Russia Bianca
, la
Lituania
e a la
Federazion Russa
exclave
de
Kaliningrad
).
Del magg del
2004
a l'è on member de l'
Union Europea
e dal 15 de febrar 1991 del
Grupp de Visegrád
Storia
Modifega
modifica 'l sorgent
L'unificazion
Modifega
modifica 'l sorgent
In la Polònia viveven da temp popolazion slav, ma se unissen domà lung el secol quell de 10.
El cap di tribu l'era el
Mieszko I
In quej agn la se spantega la religion cristiana, e i fan di persecuzion contra i
pagan
Proppi in de l'ann 1000 la
Gesa Polaca
la fa su la sò prima provincia.
El regn Polacch e Litoan
Modifega
modifica 'l sorgent
La
Szczerbiec
, simbol del Regn Polacch.
A metà del secol quell de 13, la Polònia la diventa on vassal de ona importanta fameja litoana, quella di
Jagellon
. Questa fameja la fa su on potent regn, e per la Polònia l'è on period de grand splindor.
Semper in quej agn, i
Cavajee Teutonegh
recognossen la Polònia. I du paes eren staa in guerra per tant agn.
La crisi
Modifega
modifica 'l sorgent
Ma, in del secol quell de 15, la fameja la finìss. La Polònia la cad in man di potenz forest, el sò apparat social el vegn dominaa da la
nobiltà
, e hinn perduu tant terr.
Tra l'alter, la
monarchia
la vegn
a elezzion
, e i nobil paghen minga i
tass
La spartizion
Modifega
modifica 'l sorgent
In del secol quell de 18, la Polònia la scompariss di cart e i sò terr vegnen part di
Austria
Prussia
Russia
El noeuv stat
Modifega
modifica 'l sorgent
In del ann 1815 el
Congress de Viena
desìd de fa ona Polònia sota 'l controll del
Imper de la Russia
A la fìn de la
prima guera mondiala
la Polònia la rinass 'me Stat indipendent sota la guida del General
Jozef Pilsudzki
, che 'l tira in pè on regim dittatorial.
In di fatt, in Polònia, già dal ann 1830, i gh'eren di mot rivoluzionari.
L'invasion todesca
Modifega
modifica 'l sorgent
Per savenn pussee, varda l'articol
Invasion todesca de la Polonia
Bandiera todesca in Pulònia
El 1 de setember del 1939 la Germania nazista entra in Polònia.
L'è l'inizi de la
seconda guerra mondial
La Francia e l'Inghiltera dichiaren guera ala Germania per difendé la Polònia.
In cinch dì i soldat polach i eren giàmo ritiraa in su la
Vistola
El sedes de setember
Varsavia
l'era giamò circonsada dai todesc.
L'intervent del Stalin
Modifega
modifica 'l sorgent
El dì dessett, l'
Armada Rossa
entra in Polònia. L'intervent l'era giamò deciduu cont el Hitler. El govern polach da ordìn de combàtt i todesc e scapà dai sovietigh.
Dop quaj temp el govern 'l capìss che la guera l'è perduda e mett me priorità de mandà foeura da paes pussee soldat posibil per fai combàtt cont i aleaa.
El 25 settember i todesch fan el atacch final a Varsavia, e in du dì i polach se renden.
Molotov e Ribbentrop
El prim de utuber la marina polonesa la se rende. Quaj di prima el
Molotov
e el
Ribbentrop
cambien i territori assegnaa.
A la fin de la guera la Polònia hà perduu 6 milion de person, 2,5 i eren giudee.
El comunism
Modifega
modifica 'l sorgent
El comunism l'era present in Polònia prima de la fin de la guera. E han fa anca on massacher.
Per savenn pussee, varda l'articol
Massacher de Katyń
Despoeu la guera, la Pulònia va sota l'influenza dela Uniona Sovietiga del Stalin.
La
Conferenza di Jalta
la approeuva on progett che 'l partiss l'Europa in di zon di influenza, la Polonia la va sotta l'URSS.
I politegh del Hitler e i migrazion hann garantii a la Polònia on paès quasi intregament cattolegh e i gh'eren minga minoranz etnegh.
El Manifest
On governo controlàa dai sovietegh
el fa stampà on "Manifest" che el rispetta i idee sovietegh, minga quei di polacch.
Per esempi, a l'éra scancelada la
proprietà privada
, eren
collettivizzaa
i industri e i spazzi.
Lung i agn 1950 el Occident se rend cunt che el governo comunista l'era ona dittadura, vist anca che i sovietegh, inveci de collaborà cont i polacch, voeur la pussee total obidienza e la riva foeura ona ribellion e 'l
KGB
el mett in pee 'na campàgna de repression.
In del ann 1947 el Partii Comunista el vinc i consultazzion, anca se i eren minga tropp liber.
La Republega Popolar
Modifega
modifica 'l sorgent
Sota la guida del Stalin, la Polònia istituìss ona nazion
stalinista
I polacch, per la pupart cattolegh, hinn minga tropp felìs di atacch a la Gesa, ch'hinn quaj sistemategh. In l'ann 1950 el governo el confisca tucc i ben de la Gesa, ma minga i Gess e i cimiteri.
Cun la costituzion del 1952 la nass offizialment la
Polska Rzeczpospolita Ludowa
, in lombard
Republega Popolara Polacca
Legalment, el sovran a l'era el Popol, ma in pratega governava domà el Partii, minga democraticament.
Quand el nass el
Patt de Varsavia
, l'armada polacca l'era el segund puusee fort de la lianza.
Govern del Gomulka
Modifega
modifica 'l sorgent
Quand che el moeur el Stalin la scomincia la
destalinizzazion
, che la voeur eliminà i trasc del Stalin.
In del midemm annn el president polacch, el
Bolesław Bierut
, el moeur in Russia.
El popol fa di manifestaziun contra el governo, e moeuren 53 personn in du dì.
L'è elegiuu 'me noeuv president el Gomulka.
El noeuv president l'era contra el Stalin, che l'avea faa menà via.
I sò riform voreven tirà in pè on "
Socialism nazional
". I van minga tropp ben e, in l'ann 1970, dop di rivolt a
Danzica
, el se dimett
La fin del comunism
Modifega
modifica 'l sorgent
In del ann 1980 el governo, vist di rivolt, mett il diritt de scioperà.
El Sindacaa di operari del Port di
Danzica
, el
Solidarność
, el nass in l'ann 1980 dopo di protest, e a l'è mituu foeura legg del Regimm.
10
El general Jaruzelski, el cap di comunista, el fa menà via el
Lech Wałęsa
, che l'era a cap del sindacaa. El regim mett anca la
legg marzial
11
Ma, cont el jut de la
Gesa catolega
, el siguta a operà clandestinament.
10
In l'ann 1988 el Rakowski a l'è nominàa noeuv premier. El sò governo el fà di riform che aumenten i libertà, e scancelen tanc idej del comunism.
La scomincia la transizion in tra 'l comunism e 'l capitalism democrategh.
12
El Popol l'era minga tropp interesaa, ma el Sindacaa e el partii voeuren fa ona "tavola rotonda" per vedè el futur del paès.
12
Anca se i pussee radicai di tucc e du i grupp voreven minga incontràss, el se fa e hinn organizaa di consultazion liber. Quej consultazion hinn vinciuu palesement dal Sindacaa.
12
Per savenn pussee, varda i articoi
Dottrina Sinatra
Fin del comunism in URSS
Anca se el podè di comunista l'era minga finii, l'era drè a sgretolass, grazie anca a la noeuva idea del
Gorbaciov
, che la consentiva ai paes amis del URSS de abolì liberament el comunism.
Incoeu
Modifega
modifica 'l sorgent
La Polònia firma i trataa europei
El passagg a la democrazia l'è stà assee calm e tranquili.
El president comunista fa minga problemi al govern, e quand el
Walesa
voeur consultazion presidenziali prima del termin, el se dimett senza fa problemi.
12
I consultaziun venien vinciuu dal Lech Walesa, che 'l diventa president de la Polònia dal 1991 al 1995, anca se dop el so partit el perd on fracch de vot.
10
Incoeu l'economia polaca l'è assee granda, e i sò cittadin viven ben, soratutt per vess staa in on paes comunista.
13
Dal 2004 la Polònia l'è in de la
NATO
, e dal 2004 del
Union Europea
14
Coltura
Modifega
modifica 'l sorgent
Tradizzion
Modifega
modifica 'l sorgent
In Pulònia, prima de entrà in ona cà, boeugna
cavàss i scarp
. Quasi semper el padron el gh'hà di
sciavatt
per i ospiti.
15
La Polònia l'è on paes molt catolegh, e i fest me el Natal e la Pasqua hinn important.
16
Inn polach
Modifega
modifica 'l sorgent
Per savenn pussee, varda l'articol
Mazurek Dabrowskiego
El inn de la Polònia l'è ona canzon scrita in Itàlia in onor de on general per chiedegh de tornà a ca, in de la Polònia dividuda.
Quest inn el cita l'Itàlia e quel talean cita la Polònia, l'è on cas unic al mund.
17
Bandera Polaca
Modifega
modifica 'l sorgent
Per savenn pussee, varda l'articol
Bandera de la Polonia
La bandera de la Polònia l'è assee semplice, dò striss uguai, vuna rossa l'altra bianca.
18
La nass a fin ann 1700 e lung el regim di Zar l'era illegal.
18
Lung el comunism, per drovà la bandera i vureven i permess, e l'era quasi semper drovada 'me segn de protesta.
18
Economia
Modifega
modifica 'l sorgent
La moneda ofiziala a l'è el
zloty
Da quand l'è finìi el comunism, el
PIL
e i condizion de vita di cittadin hinn aumentàa de brut.
13
Organizazion politiga
Modifega
modifica 'l sorgent
La Polònia (nòmm offizial:
Rzeczpospolita Polska
) a l'è ona republega.
El president a l'è el
Andrzej Duda
(del
2015
).
El Prim Minister a l'è la
Donald Tusk
(del
2023
).
Nòmm de la Polònia in di lingov di minoranz lengoistegh del paes
Modifega
modifica 'l sorgent
Todesch
): Polen, Republik Polen
Ucraines
Ukrajinska
): Pol'šča, Respublika Pol'šča
(Польща, Республіка Польща)
Lituan
Lietuvių
): Lenkija, Lenkijos Republika
Bieloruss
Belaruskaja
): Polšča, Respublika Polšča
(Полшча, Рэспубліка Полшча)
Casciub
Kaszëbski
): Pòlskô, Pòlskô Repùblika
Parlament
Modifega
modifica 'l sorgent
El parlament el se ciama
Zgromadzenie Narodowe
, in lombard
Assemblea nazional
. L'è dividuu in del
Senat
e in de la
Camera dei deputat
(Sejm). I president dei du rami de la Zgromadzenie Narodowe se ciàmen
maresciài
. Lung el comunism gh'era domà el Sejm.
El president de la Republega polacca l'è elegiuu direttament di cittadin ogni 5 agn.
El sò supplent l'è el Maresciall del Sejm.
Cità in Polònia
Modifega
modifica 'l sorgent
Bielsko-Biała
Katowice
Cracòvia
Varsavia
Łódź
Stetin
Breslavia
Lublìn
Gdynia
Riferiment
Modifega
modifica 'l sorgent
Główny Urząd Statystyczny. Baza Demografia. Ludność Polski. Stan na 30.06.2014.
Arqiviad
qé:
IT
IT
IT
Arqiviad
qé:
Eror de sintassi: Erore in l'utilizazzion del marcador

: nom minga valid (per esempiː trop)
Arqiviad
qé:
10
11
12
13
IT
www​.treccani.it/enciclopedia/solidarnosc
Arqiviad
qé:
Arqiviad
qé:
IT
Arqiviad
qé:
Arqiviad
qé:
IT
IT
Arqiviad
qé:
Ligamm de foeura
Modifega
modifica 'l sorgent
Pulònia online
Arqiviad
qé:
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
Pulònia
Stat
de l'
Europa
Albania
Andora
Armenia
Austria
Azerbaigian
Belgi
Bielorussia
Bosnia e Erzegovina
Bulgaria
Cechia
Cipro
Citaa del Vatican
Croazia
Denimarca
Estonia
Finlandia
Frància
Georgia
Germania
Grecia
Irlanda
Islànda
Itàlia
Kazakhstan
Letònia
Liechtenstein
Lituània
Lussemburgh
Macedonia del Nord
Malta
Monaco
Moldavia
Montnegher
Norvegia
Paes Bass
Portogall
Polonia
Regn Unii
Romania
Russia
San Marin
Serbia
Slovacchia
Slovenia
Spagna
Svezia
Svízzera
Turchia
Ucraina
Ongaria
1. Stat parzialment in
Asia
. 2. Stat in
Asia
, però considerads part de l'
Europa
per dei rexon storeg e culturai
Utegnüü da "
Categorie
Articol in Milanes
Articol in ortografia milanesa
Pagine con argoment de formatnum minga numerich
Stat de l'Europa
Articoi che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
Polonia
Pagine con di eror in di riferiment
Polònia
Sgionta un argoment