República Popular de la Xina - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

República Popular de la Xina - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
35°
50′
41″
N, 103°
27′
07″
35.8447°N
103.4519°E
35.8447; 103.4519
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
República Popular de la Xina
中华人民共和国
(zh-hans)
Bandera
Escut d
armes
Tipus
estat sobirà
país
Himne
Marxa dels voluntaris
Sobrenom
O Xigante Asiático
Epònim
dinastia Qin
centre
Lloc
35°
50′
41″
N, 103°
27′
07″
35.8447°N
103.4519°E
35.8447; 103.4519
Territori reivindicat per
Taiwan
Capital
Pequín
(1949–)
Conté la subdivisió
Anhui
Chongqing
(1997–)
Fujian
../... 33+
Població humana
Població
1.442.965.000
(2021)
(150,36
hab./km²
Gentilici
xinès
Idioma oficial
putonghua
Geografia
Part de
Xina
Àsia
Superfície
9.596.961 km²
Aigua
2,8
Punt més alt
Everest
(8.848 m)
Punt més baix
llac Aiding
(−154 m)
Limita amb
Mongòlia
Vietnam
Laos
Myanmar
Rússia
Afganistan
Corea del Nord
Corea del Sud
Bhutan
Índia
Kazakhstan
Nepal
Kirguizstan
Pakistan
Tadjikistan
Japó
Dades històriques
Anterior
República de la Xina
República Popular de Mongòlia Interior
pais haotià
Regne Shunzheng
país Dashun
Fundador
Partit Comunista de la Xina
Creació
1r octubre 1949
Dia festiu
Cap d'Any
1 de gener
Cap d'any xinès
Dia de l'any nou xinès
Dia Internacional de les Dones
8 de març
qingming
5 d'abril
Dia Internacional dels Treballadors
1 de maig
Dia de la Joventut
4 de maig
Dia dels nens
1r de juny
Festival Xinès de la Mitja Tardor
quinzè dia del huitè mes del calendari lunar xinès
Dia Nacional
1r d'octubre
Organització política
Forma de govern
sistema unipartidista
centralisme democràtic
república parlamentària
estat unitari
república constitucional
dictadura comunista
república
Òrgan executiu
Consell Estatal de la República Popular de la Xina
Òrgan legislatiu
Assemblea Popular Nacional de la Xina
(Escó: 2.987)
President
Xi Jinping
(2013–)
Primer ministre
Li Qiang
(2023–)
Màxima autoritat judicial
Cort Suprema Popular de la República Pupular de la Xina
Membre de
Tractat de No Proliferació Nuclear
Unió Africana - Operació Híbrida de les Nacions Unides a Darfur
Banc Africà del Desenvolupament
../... 33+
PIB nominal
17.820.459.342.451 $ (2021)
Moneda
renminbi
Identificadors descriptius
Fus horari
fus horari de la Xina
UTC+08:00
Àsia/Xangai
Àsia/Ürümchi
(→
Xinjiang
Domini de primer nivell
.cn
.中国
.中國
.公司
Prefix telefònic
+86
Telèfon d'emergències
119
110
120
Codi país
CN
Lloc web
english.www.gov.cn
La
República Popular de la Xina
(en
xinès simplificat
: 中华人民共和国, en
xinès tradicional
: 中華人民共和國, en
pinyin
Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó
pronunciació
?·
pàg.
), o simplement la
Xina
, és l'estat més extens de l'
Àsia oriental
i el
tercer més extens del món
. Amb una població de més de 1.400 milions d'habitants, és el
segon país més poblat del món
, superat l'abril de 2023 per la
Índia
Situat a l'est d'
Àsia
, agrupa la major part dels territoris tradicionals de la
Xina
antiga, i alguns altres d'incorporats, com ara el
Tibet
. La seva extensió és de 9.561.000 km
i els seus límits terrestres són: a l'est,
Corea del Nord
; al nord-est,
Rússia
; al nord,
Mongòlia
i un altre tros de frontera amb Rússia; al nord-oest, el
Kazakhstan
, el
Kirguizstan
i el
Tadjikistan
; a l'oest, l'
Afganistan
, el
Pakistan
i l'
Índia
; al sud-oest, el
Nepal
Bhutan
i altre cop l'Índia; al sud,
Myanmar
Laos
i el
Vietnam
. Pel que fa als límits marítims, a l'oest la
mar Groga
separa la Xina de
Corea del Sud
, i la
mar de la Xina Oriental
la separa del
Japó
; al sud-oest, l'
estret de Taiwan
la separa de la
República de la Xina
, i la
mar de la Xina Meridional
ho fa de les
Filipines
Brunei
Malàisia
Indonèsia
Les ciutats més importants són:
Pequín
(la capital) i
Shanghai
, totes dues amb més de deu milions d'habitants. Més d'una quarantena de ciutats xineses passen del milió d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades,
Guangzhou
Shenzhen
Tianjin
Chongqing
Hong Kong
. Les antigues colònies europees en territori xinès,
Hong Kong
Macau
, tornen a estar sota jurisdicció de la República Popular de la Xina des de 1997 i 1999, respectivament.
El
Partit Comunista de la Xina
(PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular de la Xina sota un
sistema unipartidista
des de l'establiment de l'estat
socialista
l'1 d'octubre de
1949
. Encara que va tenir uns inicis socialistes, durant les darreres dècades Xina ha privatitzat considerablement l’economia; tanmateix, l’Estat en conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses públiques i al sector bancari. De fet, defineixen el seus sistema com
socialisme amb característiques xineses
La República Popular de la Xina disputa, des de 1949, la sobirania de
Taiwan
. El rival del PCX, durant la
Guerra Civil Xinesa
, el
Kuomintang
(KMT), es va refugiar a Taiwan i a les illes properes, després de la seva derrota en el 1949, reivindicant la legitimitat del seu govern sobre la Xina continental,
Mongòlia
Tuva
, com a
República de la Xina
. El terme
Xina Continental
, es fa servir amb freqüència per designar les àrees sota el control del PCX, però sovint n'exclou les dues
regions administratives especials
de
Hong Kong
Macau
. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la
23a província
i no reconeix la legitimitat de la República de la Xina, coneguda també com la "Xina nacionalista", en contraposició amb la "Xina comunista", també anomenada la "Xina roja".
Atesa la gran població, l'economia creixent, i les inversions en
recerca i desenvolupament
, la Xina és considerada com una superpotència.
Té el
tercer producte interior brut més gran del món
en termes nominals (el segon més gran en
paritat de poder adquisitiu
).
Quan?
La Xina és
membre permanent
del
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
i membre de la
Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic
. Tanmateix, la Xina s'enfronta a nombrosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions
rural
urbana
, i la ràpida degradació ambiental.
La Xina té un paper molt important en el
comerç internacional
. És el consumidor més gran d'
acer
formigó
, en consumir un terç de l'oferta mundial del primer, i la meitat del segon.
De tots els productes, la Xina és el tercer importador més gran del món i el segon exportador,
ja que es beneficia d'una
mà d'obra
barata i una
moneda
sotavaluada.
La seva economia és una de les considerades internacionalment com
BRIC
Etimologia
modifica
China
(l'actual
Guangdong
),
Mangi
(a l'interior de
Xanton
), i
Cataio
(a l'interior de
China
Chequan
, i incloent-hi la capital
Cambalu
Xandu
, i un
pont de marbre
) es mostren com a regions separades en aquest mapa de 1570 d'
Abraham Ortelius
La paraula (Xina) s'ha utilitzat a Occident des del segle XVI; tanmateix, no va ser utilitzada pels mateixos xinesos durant aquest període. El seu origen s'ha rastrejat a través del
portuguès
, el
malai
i el
persa
fins a la paraula
sànscrita
Cīna
, utilitzada a l'
Índia antiga
."
Xina" apareix en la traducció de 1555 de
Richard Eden
del diari de 1516 de l'explorador portuguès
Duarte Barbosa
L'ús que en feia Barbosa derivava del persa
Chīn
چین
), que al seu torn derivava del sànscrit
Cīna
चीन
).
14
L'origen de la paraula sànscrita és objecte de debat.
Cīna
es va utilitzar per primera vegada en les primeres escriptures
hindús
, incloent-hi el
Mahabharata
(segle III aC – segle IV dC) i les
Lleis de Manu
(segle II aC – segle II dC).
15
El 1655,
Martino Martini
va suggerir que la paraula Xina deriva en última instància del nom de la
Dinastia Qin
(221–206 aC) o de l'estat anterior de
Qin
16
15
Tot i que l'ús en fonts índies és anterior a aquesta dinastia, encara que no a l'estat, aquesta derivació encara es dona en diverses fonts.
17
Suggeriments alternatius inclouen els noms de
Yelang
i l'estat de
Jing
o Chu.
15
18
El nom oficial de l'estat modern és la "República Popular de la Xina" (中华人民共和国) La forma abreujada és "Xina", un terme que es va desenvolupar sota la
Dinastia Zhou Occidental
en referència al seu domini reial.
Es va utilitzar en documents oficials com a sinònim de l'estat sota la
Qing
21
El nom
Zhongguo
també es tradueix com a Regne del mig en anglès. Aquesta forma, en català, es tradueix habitualment com a 'Imperi del Mig'.
22
La Xina a vegades es coneix com a
Xina continental
o "el Continent" quan es distingeix de la
República de la Xina
o de les
Regions Administratives Especials
23
24
Història
modifica
Article principal:
Història de la Xina
Prehistòria
modifica
Ceràmica de 10.000 anys d'antiguitat, cultura de la
Cova Xianren
(18000–7000 aC)
L'evidència arqueològica
suggereix que els primers
homínids
van habitar la Xina fa 2,25 milions d'anys.
25
Els fòssils d'homínids de l'
Home de Pequín
, un
Homo erectus
que utilitzava el foc,
26
s'han datat entre 680.000 i 780.000
anys abans del present
27
A la
Cova Fuyan
s'han descobert dents fossilitzades d'
Homo sapiens
(datades entre 125.000 i 80.000 anys).
28
La
protoescriptura
xinesa existia a
Jiahu
al voltant del 6600 aC,
29
Damaidi
al voltant del 6000 aC,
30
Dadiwan
del 5800 al 5400 aC, i
Banpo
datada del V mil·lenni aC. Alguns estudiosos han suggerit que els
Símbols de Jiahu
(VII mil·lenni aC) constituïen el sistema d'escriptura xinès més antic.
29
Govern dinàstic primerenc
modifica
Yinxu
, les ruïnes de la capital de la
Dinastia Shang
tardana (segle XIV aC)
Segons la
historiografia xinesa
tradicional, la
Dinastia Xia
es va establir a finals del III mil·lenni aC, marcant el començament del cicle dinàstic que es va entendre com a base de tota la història política de la Xina. En l'era moderna, la historicitat de la Xia va ser objecte d'un escrutini creixent, en part a causa que la primera atestació coneguda de la Xia va ser escrita mil·lennis després de la data donada per al seu col·lapse. El 1958, els arqueòlegs van descobrir jaciments pertanyents a la
cultura Erlitou
que van existir durant l'inici de l'
Edat del Bronze
; des de llavors s'han caracteritzat com les restes de la històrica Xia, però aquesta concepció és sovint rebutjada.
31
32
33
La
Dinastia Shang
que tradicionalment va succeir a la Xia és la més antiga per a la qual hi ha tant registres escrits contemporanis com evidència arqueològica indiscutible.
34
Els Shang van governar gran part de la vall del
Riu Groc
fins al segle XI aC, amb l'evidència ferma més antiga datada al voltant del 1300 aC.
35
L'
escriptura en ossos oraculars
, atestada al voltant del 1250 aC però generalment assumida com a considerablement més antiga,
36
37
representa la forma més antiga coneguda de
xinès escrit
38
i és l'avantpassat directe dels
caràcters xinesos
moderns.
39
Els Shang van ser enderrocats pels
Zhou
, que van governar entre els segles XI i V aC, tot i que l'autoritat centralitzada del
Fill del Cel
va ser erosionada lentament pels senyors
fengjian
. Algunes entitats principals finalment van emergir de l'afeblit Zhou i van lluitar contínuament entre elles durant els 300 anys del
Període de Primaveres i Tardors
. En el moment del
Període dels Regnes Combatents
(segles V-III aC), quedaven set estats principals poderosos.
40
Xina Imperial
modifica
Qin i Han
modifica
L'
expansió cap al sud de la dinastia Han
durant el segle II aC
El Període dels Regnes Combatents va acabar el 221 aC després que l'
estat de Qin
conquerís els altres sis estats, reunifiqués la Xina i establís l'ordre dominant de l'
autocràcia
Rei Zheng de Qin
es va proclamar Emperador de la
Dinastia Qin
, convertint-se en el primer emperador d'una Xina unificada. Va promulgar les reformes
legalistes
de Qin, en particular la normalització dels caràcters xinesos, les
mesures
, l'amplada de les carreteres i la
moneda
. Aquesta dinastia també va
conquerir les tribus Yue
Guangxi
Guangdong
Vietnam del Nord
41
La dinastia Qin va durar només quinze anys, caient poc després de la mort del Primer Emperador.
42
43
Després de les
revoltes generalitzades
durant les quals la biblioteca imperial va ser cremada,
la
Dinastia Han
va sorgir per governar la Xina entre el 206 aC i el 220 dC, i va crear una identitat cultural entre la població encara recordada en l'etnònim dels moderns
xinesos Han
42
43
Els Han van expandir considerablement el territori de l'imperi, amb campanyes militars que van arribar a
Àsia Central, Mongòlia
Corea
Yunnan
, i la
recuperació de Guangdong i el Vietnam del Nord
de
Nanyue
. La implicació dels Han a l'Àsia Central i
Sogdiana
va ajudar a establir la ruta terrestre de la
Ruta de la Seda
, substituint el camí anterior sobre l'
Himàlaia
cap a l'
Índia
. La Xina Han es va convertir gradualment en l'economia més gran del món antic.
45
Malgrat la descentralització inicial dels Han i l'abandonament oficial de la filosofia Legalista de Qin en favor del
Confucianisme
, les institucions i polítiques legalistes de Qin van continuar sent emprades pel govern Han i els seus successors.
46
Tres Regnes, Jin, Dinasties del Nord i del Sud
modifica
Després de la fi de la dinastia Han, va seguir un període de conflicte conegut com els
Tres Regnes
, al final del qual
Wei
va ser ràpidament enderrocat per la
Dinastia Jin
. Els Jin van caure a causa de la
guerra civil
després de l'ascens d'un emperador amb
discapacitat de desenvolupament
; els
Cinc Bàrbars
llavors es van
rebel·lar
i van governar el nord de la Xina com els
Setze Regnes
. Els
Xianbei
els van unificar com el
Wei del Nord
, el seu
Emperador Xiaowen
va revertir les polítiques d'apartheid dels seus predecessors i va
imposar una sinificació dràstica als seus súbdits
. Al sud, el general
Liu Yu
va aconseguir l'abdicació dels Jin a favor dels
Liu Song
. Els diversos successors d'aquests estats van passar a ser coneguts com les
Dinasties del Nord i del Sud
, amb les dues àrees finalment reunificades per la
Sui
el 581.
cal
citació
Sui, Tang i Song
modifica
Els Sui van restaurar els Han al poder a tota la Xina, van reformar la seva agricultura, economia i el sistema d'
examen imperial
, van construir el
Gran Canal
i van patrocinar el
Budisme
. No obstant això, van caure ràpidament quan el seu reclutament per a obres públiques i una
guerra fallida
al
nord de Corea
van provocar un malestar generalitzat.
47
48
Sota les successives
dinasties Tang
Song
, l'economia, la tecnologia i la cultura xineses van entrar en una edat daurada.
49
La
dinastia Tang
va mantenir el control de les
Regions Occidentals
i de la Ruta de la Seda,
50
cosa que va portar comerciants fins a
Mesopotàmia
i la
Banya d'Àfrica
51
i va fer de la capital
Chang'an
un centre urbà cosmopolita. No obstant això, va ser devastada i debilitada per la
Rebel·lió d'An Lushan
al segle VIII.
52
El 907, els Tang es van desintegrar completament quan els governadors militars locals van esdevenir incontrolables. La
dinastia Song
va posar fi a la situació separatista el 960, donant lloc a un equilibri de poder entre els Song i la
Dinastia Liao
. Els Song van ser el primer govern en la història mundial a emetre
paper moneda
i el primer sistema polític xinès a establir una
marina
permanent que va ser recolzada per la desenvolupada indústria de construcció naval juntament amb el comerç marítim.
53
Entre els segles X i XI dC, la població de la Xina es va duplicar fins a uns 100 milions de persones, principalment a causa de l'expansió del conreu d'
arròs
a la Xina central i meridional, i la producció d'abundants excedents alimentaris. La dinastia Song també va veure un
renaixement del Confucianisme
, en resposta al creixement del Budisme durant els Tang,
54
i un floriment de la filosofia i les arts, ja que l'
art paisatgístic
i la
porcellana
van ser elevats a nous nivells de complexitat.
55
No obstant això, la debilitat militar de l'exèrcit Song va ser observada per la
Dinastia Jin
. El 1127, l'
Emperador Emèrit Huizong
, l'
Emperador Qinzong de Song
i la capital
Bianjing
van ser capturats durant les
Guerres Jin-Song
. Les restes dels Song es van retirar al
sud de la Xina
i van restablir
els Song
Jiankang
56
Yuan, Ming i Qing
modifica
El primer emperador de la Xina,
Qin Shi Huang
, és famós per haver unit els murs dels
Regnes Combatents
per formar la
Gran Muralla Xinesa
. La major part de l'estructura actual data de la
Dinastia Ming
La
Conquesta mongola de la Xina
va començar el 1205 amb les
campanyes
contra
Xia Occidental
per
Genghis Khan
57
que també va
envair territoris Jin
58
El 1271, el líder mongol
Kublai Khan
va establir la
Dinastia Yuan
, que va
conquerir l'últim romanent de la dinastia Song
el 1279. Abans de la invasió mongola, la població de la Xina Song era de 120 milions de persones; això es va reduir a 60 milions en el moment del cens de 1300.
59
Un camperol anomenat
Zhu Yuanzhang
va
enderrocar els Yuan
el 1368 i va fundar la
Dinastia Ming
com l'
Emperador Hongwu
. Sota la dinastia Ming, la Xina va gaudir d'una altra edat daurada, desenvolupant una de les marines més fortes del món i una economia rica i pròspera enmig d'un floriment de l'art i la cultura. Va ser durant aquest període que l'almirall
Zheng He
va liderar les
expedicions del tresor Ming
per tot l'oceà Índic, arribant fins a l'
Àfrica Oriental
60
A principis de la dinastia Ming, la capital de la Xina es va traslladar de
Nanjing
Pequín
. Amb el sorgiment del
capitalisme
, filòsofs com
Wang Yangming
van criticar i expandir el Neoconfucianisme amb conceptes d'
individualisme
i igualtat de les
quatre ocupacions
61
L'estrat d'
erudits-oficials
es va convertir en una força de suport de la indústria i el comerç en els moviments de boicot fiscal, que, juntament amb les fams i la defensa contra les
Invasions japoneses de Corea (1592-1598)
i les incursions de
Jin Posterior
, van provocar un tresor esgotat.
62
El 1644, Pequín va ser capturada per una coalició de forces
rebel·lions camperoles
liderades per
Li Zicheng
. L'
Emperador Chongzhen
es va suïcidar quan la ciutat va caure. La
Dinastia Qing
manxú, llavors aliada amb el general de la dinastia Ming
Wu Sangui
, va enderrocar la curta
Dinastia Shun
de Li i posteriorment va prendre el control de Pequín, que es va convertir en la nova capital de la dinastia Qing.
63
La
Conquesta Qing de la Ming
i l'expansió de l'imperi
La dinastia Qing, que va durar del 1644 al 1912, va ser l'última dinastia imperial de la Xina. La
transició Ming-Qing
(1618–1683) va costar 25 milions de vides, però els Qing semblaven haver restaurat el poder imperial de la Xina i van inaugurar un altre floriment de les arts.
64
Després que la
Dinastia Ming del Sud
acabés, la conquesta posterior del
Kanat de Jungària
va afegir Mongòlia, el Tibet i
Xinjiang
a l'imperi.
65
Mentrestant, el creixement de la població de la Xina es va reprendre i aviat va començar a accelerar-se. Generalment s'acorda que la població de la Xina premoderna va experimentar dos augments de creixement, un durant el període
Song del Nord
(960–1127), i un altre durant el període Qing (al voltant de 1700–1830).
66
A l'
Era de l'Alt Qing
la Xina era possiblement el país més comercialitzat del món, i la Xina imperial va experimentar una segona revolució comercial a finals del segle XVIII.
67
D'altra banda, l'autocràcia centralitzada es va reforçar en part per suprimir el
sentiment anti-Qing
amb la política de valorar l'agricultura i restringir el comerç, com el
Haijin
durant el període Qing primerenc i el control ideològic representat per la
inquisició literària
, provocant cert estancament social i tecnològic.
68
69
Caiguda de la Dinastia Qing
modifica
La
Aliança de les Vuit Nacions
va envair la Xina per derrotar els
Bòxers
antiestrangers i els seus partidaris Qing. La imatge mostra una cerimònia de celebració a l'interior del palau imperial xinès, la
Ciutat Prohibida
després de la signatura del
Protocol Bòxer
el 1901.
A mitjans del segle XIX, les
Guerres de l'Opi
amb
Gran Bretanya
França
van obligar la Xina a pagar compensacions, obrir ports de tractat, permetre l'
extraterritorialitat
per als ciutadans estrangers i
cedir Hong Kong
als britànics
70
sota el
Tractat de Nanquín
de 1842, el primer dels anomenats
tractats desiguals
. La
Primera Guerra Sinojaponesa
(1894–1895) va resultar en la pèrdua d'influència de la Xina Qing a la
Península de Corea
, així com la
cessió de Taiwan
al
Japó
71
La dinastia Qing també va començar a experimentar disturbis interns en els quals van morir desenes de milions de persones, especialment a la
Rebel·lió del Lotus Blanc
, la fallida
Rebel·lió dels Taiping
que va devastar el sud de la Xina a les dècades de 1850 i 1860 i la
Revolta dels Dungans (1862-1877)
al nord-oest. L'èxit inicial del
Moviment d'autoenfortiment
de la
dècada de 1860
es va frustrar amb una sèrie de derrotes militars a les
dècades de 1880
1890
72
Al segle XIX, va començar la gran
diàspora xinesa
. Les pèrdues a causa de l'emigració es van afegir als conflictes i catàstrofes com la
Gran Fam del Nord de la Xina de 1876-1879
, en la qual van morir entre 9 i 13 milions de persones.
73
L'
Emperador Guangxu
va redactar un
pla de reforma
el 1898 per establir una
monarquia constitucional
moderna, però aquests plans van ser frustrats per l'Emperadriu
Dowager Cixi
. La malaurada
Revolta dels Bòxers
antiestrangers de 1899–1901 va afeblir encara més la dinastia. Tot i que Cixi va patrocinar un programa de reformes conegut com les
Reformes del Qing tardà
, la
Revolució Xinhai
de 1911–1912 va posar fi a la dinastia Qing i va establir la
República de la Xina
74
Puyi
, l'últim Emperador, va
abdicar el 1912
75
Establiment de la República i la Segona Guerra Mundial
modifica
Article principal:
República de la Xina (1912–1949)
L'1 de gener de 1912, es va establir la República de la Xina (ROC), i
Sun Yat-sen
del
Kuomintang
(KMT) va ser proclamat president provisional.
76
El març de 1912, la presidència va ser cedida a
Yuan Shikai
, un antic general Qing que el 1915 es va proclamar
Emperador de la Xina
. Davant la condemna popular i l'oposició del seu propi
Exèrcit de Beiyang
, es va veure obligat a abdicar i restablir la república el 1916.
77
Després de la mort de Yuan Shikai el 1916, la Xina es va fragmentar políticament. El seu govern amb seu a Pequín era reconegut internacionalment però pràcticament impotent; els senyors de la guerra regionals controlaven la major part del seu territori.
78
79
Durant aquest
període
, la Xina
va participar
a la
Primera Guerra Mundial
i va veure un aixecament popular de gran abast anomenat
Moviment del Quatre de Maig
80
Chiang Kai-shek
Mao Zedong
brindant junts el 1945 després de la fi de la
Segona Guerra Mundial
A finals de la dècada de 1920, el Kuomintang sota
Chiang Kai-shek
va poder reunificar el país sota el seu propi control amb una sèrie de maniobres militars i polítiques hàbils conegudes col·lectivament com l'
Expedició del Nord
81
82
El Kuomintang va traslladar la capital de la nació a
Nanjing
i va implementar la "tutela política", una etapa intermèdia de desenvolupament polític descrita en el programa dels
Tres Principis del Poble
de Sun Yat-sen per transformar la Xina en un estat democràtic modern.
83
84
El Kuomintang es va
aliar breument
amb el
Partit Comunista Xinès
(CCP) durant l'Expedició del Nord, tot i que l'aliança es va trencar el 1927 després que Chiang
suprimís violentament
el CCP i altres esquerrans a Xangai, marcant el començament de la
Guerra Civil Xinesa
85
El CCP va declarar
àrees del país
com la
República Soviètica de la Xina
(Soviet de Jiangxi) el novembre de 1931 a
Ruijin
Jiangxi
. El Soviet de Jiangxi va ser
eliminat
pels exèrcits del KMT el 1934, cosa que va portar el CCP a iniciar la
Llarga Marxa
i a reubicar-se a
Yan'an
Shaanxi
. Aquesta seria la base dels comunistes abans que acabés el major combat a la Guerra Civil Xinesa el 1949.
El 1931, el Japó va
envair i ocupar Manxúria
. El Japó va envair altres parts de la Xina el 1937, precipitant la
Segona Guerra Sinojaponesa
(1937–1945), un
teatre
de la
Segona Guerra Mundial
. La guerra va forçar una
aliança incòmoda
entre el Kuomintang i el CCP. Les forces japoneses van cometre nombroses
atrocitats de guerra
contra la població civil; fins a 20 milions de civils xinesos van morir.
86
S'estima que entre 40.000 i més de 300.000 xinesos van ser
massacrats a Nanjing
només durant l'ocupació japonesa.
87
La República de la Xina, juntament amb el Regne Unit, els Estats Units i la
Unió Soviètica
, van ser reconeguts com els "
Quatre Grans
" Aliats a la
Declaració de les Nacions Unides
88
89
Juntament amb les altres tres grans potències, la Xina va ser un dels quatre principals
Aliats de la Segona Guerra Mundial
, i posteriorment va ser considerada una de les principals vencedores de la guerra.
90
91
Després de la
Rendició del Japó
el 1945, la Xina va sortir victoriosa, però devastada per la guerra i esgotada financerament. Taiwan, juntament amb les
Illes Pescadors
, van ser lliurades al control de la ROC.
92
El juny de 1946, va esclatar la lluita entre les forces del CCP i el KMT i el país va reprendre un estat de guerra civil que va durar més de tres anys.
93
El govern constitucional es va establir el 1947, però a causa de la guerra en curs, moltes disposicions de la
constitució de la República de Xina
mai es van implementar a la Xina continental.
92
República Popular
modifica
Article principal:
Història de la República Popular de la Xina
La
cerimònia de fundació de la República Popular de la Xina
es va celebrar a les 15:00 hores de l'1 d'octubre de 1949. La imatge superior mostra l'anunci de
Mao Zedong
de la fundació de la República Popular de la Xina a la
Plaça de Tiananmen
94
El 1949, el CCP va prendre el control de la major part de la Xina continental, i el govern de la
República de Xina
es va retirar a Taiwan. L'1 d'octubre de 1949, el
president del CCP
Mao Zedong
va
proclamar formalment la República Popular de la Xina
a la
Plaça de Tiananmen
Pequín
95
El 1950, la RPC va
capturar Hainan
de la ROC
96
i va
annexionar el Tibet
97
El CCP va consolidar la seva popularitat entre els camperols a través del
Moviment de Reforma Agrària
, que va incloure les execucions tolerades per l'estat d'entre 1 i 2 milions de terratinents per part de camperols i antics arrendataris.
98
Tot i que la RPX es va aliar estretament inicialment amb la
Unió Soviètica
, les relacions entre les dues nacions
comunistes
es van
deteriorar gradualment
, portant la Xina a desenvolupar un sistema industrial independent i les seves pròpies armes nuclears.
99
La població xinesa va augmentar de 550 milions el 1950 a 900 milions el 1974.
100
El consens històric és que les polítiques de l'era de Mao van reduir significativament la
pobresa
101
No obstant això, el
Gran Salt Endavant
, un projecte de
industrialització
massiva, va resultar en
una estimació de 15 a 55 milions de morts
entre 1959 i 1961, principalment per inanició.
102
103
El 1964, la Xina va
detonar la seva primera bomba atòmica
104
El 1966, Mao i els seus aliats van llançar la
Revolució Cultural
, desencadenant una dècada de recriminació política i convulsió social que va durar fins a la mort de Mao el 1976.
105
La
protesta de la plaça de Tiananmen de 1989
va acabar amb una massacre dirigida per militars.
Després de la mort de Mao, la
Banda dels Quatre
va ser arrestada per
Hua Guofeng
i considerada responsable de la Revolució Cultural. La Revolució Cultural va ser desautoritzada, amb milions de rehabilitats.
Deng Xiaoping
va prendre el poder el 1978 i va iniciar la
Reforma i obertura
, instituint reformes
polítiques
i econòmiques a gran escala, juntament amb els "
Vuit Vells
", els membres més veterans i influents del partit. Les reformes econòmiques van marcar la transició de la Xina lluny de l'economia planificada.
106
107
La Xina va adoptar la
constitució actual
el 4 de desembre de 1982.
108
El 1989, hi va haver protestes com les de la
plaça de Tiananmen
, i després a tota la nació.
109
Jiang Zemin
va ser elevat per convertir-se en el secretari general del CCP, esdevenint el líder suprem.
110
111
L'economia de la Xina va créixer set vegades durant aquest temps.
112
Hong Kong britànic
Macau portuguès
van tornar a la Xina el
1997
i el
1999
, respectivament, com a
regions administratives especials
sota el principi d'
un país, dos sistemes
. El país es va unir a l'
Organització Mundial del Comerç
el 2001.
112
Al
16è Congrés Nacional del CCP
el 2002,
Hu Jintao
va succeir a Jiang com a
secretari general
112
Sota Hu, la Xina va mantenir una alta taxa de creixement econòmic, superant el Regne Unit, França, Alemanya i el Japó per convertir-se en la segona economia més gran del món.
113
No obstant això, el creixement també va afectar greument els recursos i el medi ambient del país,
114
115
i va causar un gran desplaçament social.
116
117
Xi Jinping
va succeir a Hu com a líder suprem al
18è Congrés Nacional del CCP
el 2012. Poc després del seu ascens al poder, Xi va llançar una vasta campanya anticorrupció,
118
que va processar més de 2 milions d'oficials el 2022.
119
Durant el seu mandat, Xi ha consolidat un poder que no s'havia vist des de l'inici de les reformes econòmiques i polítiques.
120
Geografia física
modifica
Article principal:
Geografia de la Xina
Mapa topogràfic
de la Xina
El paisatge de la Xina és vast i divers, i va des del
Gobi
i els
deserts de Taklamakan
al nord àrid fins a les selves
subtropicals
al sud més humit. Les serralades de l'
Himàlaia
Karakoram
Pamir
Tian Shan
separen la Xina de gran part del
sud
i l'
Àsia central
. El
Iang-Tsé
i el
Riu Groc
, el tercer i el sisè més llargs del món, respectivament, flueixen des de l'
Altiplà del Tibet
fins a la costa oriental, densament poblada. La costa de la Xina al llarg de l'
Oceà Pacífic
fa 14.500 kilòmetres de longitud i està delimitada pels mars de
Bohai
Groc
Xina Oriental
Xina Meridional
. La Xina es connecta a través de la frontera kazakh amb l'
Estepa Eurasiàtica
El territori de la Xina es troba entre les
latituds
18°
54° N
, i les
longituds
73°
135° E
. El
centre geogràfic
de la Xina està marcat pel Monument al Centre del País a
35°
50′
40.9″
N, 103°
27′
7.5″
35.844694°N
103.452083°E
35.844694; 103.452083
Centre geogràfic de la Xina
. Els paisatges de la Xina varien significativament al llarg del seu vast territori. A l'est, al llarg de les costes del Mar Groc i del Mar de la Xina Oriental, hi ha extenses i densament poblades
planes al·luvials
, mentre que a les vores de l'
altiplà de Mongòlia
al nord, predominen les amples
estepes
. La Xina meridional està dominada per turons i serralades baixes, mentre que el centre-est acull els
deltes
dels dos principals rius de la Xina, el Riu Groc i el Riu Iang-Tsé. Altres rius importants són el
Xi
, el
Mekong
, el
Brahmaputra
i l'
Amur
. A l'oest hi ha grans serralades, sobretot l'
Himàlaia
. Els alts
altiplans
es troben entre els paisatges més àrids del nord, com el Taklamakan i el Desert del Gobi. El punt més alt del món, l'
Everest
(8.848 m), es troba a la frontera sino-nepalesa.
121
El punt més baix del país, i el tercer més baix del món, és el llit del llac sec del
Llac Ayding
(−154m) a la
Depressió de Turfan
122
Huangshan
Anhui
Malgrat abastar l'equivalent a cinc
zones horàries geogràfiques
(de UTC+5 a UTC+9), la Xina utilitza una
única zona horària nacional
, l'Hora Estàndard de la Xina (UTC+8).
123
124
Aquesta política horària uniforme va ser adoptada el 1949.
123
Clima
modifica
El
clima de la Xina
està dominat principalment per
estacions seques
monsons
humits, que comporten diferències de temperatura pronunciades entre l'hivern i l'estiu. A l'hivern, els vents del nord procedents de zones d'alta latitud són freds i secs; a l'estiu, els vents del sud de les zones costaneres a latituds més baixes són càlids i humits.
125
Mapa de la
classificació climàtica de Köppen-Geiger
per a la Xina continental
126
Un problema ambiental important a la Xina és la contínua
expansió dels seus deserts
, particularment el Desert del Gobi.
127
Tot i que les barreres de línies d'arbres plantades des de la
dècada de 1970
han reduït la freqüència de les
tempestes de sorra
, la sequera prolongada i les males pràctiques agrícoles han provocat que les
tempestes de pols
afectin el nord de la Xina cada primavera, estenent-se després a altres parts de l'Àsia oriental, incloent-hi el Japó i Corea. La qualitat de l'aigua, l'
erosió
i el
control de la contaminació
s'han convertit en qüestions importants en les relacions de la Xina amb altres països. La
fosa de glaceres
a l'Himàlaia podria provocar potencialment
escassetat d'aigua
per a centenars de milions de persones.
128
Segons els acadèmics, per tal de limitar el
canvi climàtic a la Xina
1.5
°C (2.7
°F)
, la generació d'electricitat a partir de
carbó
sense
captura de carboni
s'ha d'eliminar gradualment el 2045.
129
Les estadístiques oficials del govern sobre la productivitat agrícola xinesa es consideren poc fiables, a causa de l'exageració de la producció a nivells governamentals subsidiaris.
130
131
Gran part de la Xina té un clima molt adequat per a l'agricultura i el país ha estat el major productor mundial d'
arròs
blat
tomàquets
albergínies
raïm
síndria
espinacs
i molts altres cultius.
132
El 2021, el 12 per cent de les pastures i prats permanents globals pertanyien a la Xina, així com el 8% de les terres de cultiu globals.
133
Biodiversitat
modifica
Un
panda gegant
, un dels símbols més famosos de la Xina, a la
Base d'Investigació i Criança de Pandas Gegants de Chengdu
Sichuan
La Xina és un dels 17
països megadiversos
134
situat en dos dels principals
regnes biogeogràfics
del món: el
Paleàrtic
i l'
Indomalai
. Segons un càlcul, la Xina té més de 34.687 espècies d'animals i plantes vasculars, cosa que la converteix en el tercer país amb més biodiversitat del món, després del
Brasil
Colòmbia
135
El país és part del
Conveni sobre la Diversitat Biològica
136
la seva
Estratègia i Pla d'Acció Nacional de Biodiversitat
va ser aprovat a la convenció el 2010.
137
La Xina és la llar d'almenys 551 espècies de
mamífers
(la tercera xifra més alta del món),
138
1.221 espècies d'ocells (vuitena),
139
424 espècies de rèptils (setena)
140
i 333 espècies d'amfibis (setena).
141
La fauna salvatge a la Xina comparteix hàbitat amb, i suporta una forta pressió, d'una de les poblacions humanes més grans del món. Almenys 840
espècies animals estan amenaçades, vulnerables o en perill d'extinció local
, a causa principalment de l'activitat humana, com la destrucció de l'hàbitat, la contaminació i la caça furtiva per obtenir aliments, pells i
medicina tradicional xinesa
142
La fauna en perill d'extinció està protegida per llei, i el 2019 el país tenia més de 2.750
reserves naturals
, que cobrien una àrea total de
1,470,000
km
(570,000
sq
mi)
, el 15% de la superfície terrestre total del país.
143
La majoria dels animals salvatges han estat eliminats de les regions agrícoles centrals de l'est i el centre de la Xina, però han tingut més èxit al sud i l'oest muntanyós.
144
145
El
Baiji
es va confirmar extint el 12 de desembre de 2006.
146
La Xina té més de 32.000 espècies de plantes vasculars
147
i és la llar d'una varietat de tipus de boscos. Els boscos
conífers
freds predominen al nord del país, donant suport a espècies animals com l'
ant
i l'
os negre asiàtic
, juntament amb més de 120 espècies d'ocells.
148
El
sotabosc
dels boscos
conífers
humits pot contenir bosquets de
bambú
. En boscos més alts de
ginebre
teix
, el bambú és substituït per
rododendres
. Les selves
subtropicals
, que predominen a la Xina central i meridional, suporten una alta densitat d'espècies vegetals, incloent-hi nombrosos endemismes rars. Les selves
tropicals
i estacionals, tot i que es limiten al
Yunnan
Hainan
, contenen una quarta part de totes les espècies animals i vegetals que es troben a la Xina.
148
La Xina té més de 10.000 espècies registrades de
fongs
149
Medi Ambient
modifica
La
Presa de les Tres Gorges
és la presa hidroelèctrica més gran del món.
A principis dels anys 2000, la Xina ha patit el
deteriorament ambiental i la contaminació
a causa del seu ràpid ritme d'industrialització.
150
151
Les regulacions com la Llei de Protecció del Medi Ambient de 1979 són bastant estrictes, tot i que s'apliquen malament, sovint es passen per alt en favor del ràpid desenvolupament econòmic.
152
La Xina té la segona xifra més alta de morts a causa de la contaminació de l'aire, després de l'
Índia
, amb aproximadament 1 milió de morts.
153
154
Tot i que la Xina es classifica com el país amb més emissions de CO
155
només emet 8 tones de CO
per càpita, significativament inferior a països desenvolupats com els Estats Units (16,1), Austràlia (16,8) i Corea del Sud (13,6).
156
El 90,4% de l'aigua superficial nacional de la Xina va ser qualificada com a apta per al consum humà pel
Ministeri d'Ecologia i Medi Ambient
el 2024.
157
La Xina ha prioritzat la repressió de la contaminació, amb una disminució significativa de la contaminació de l'aire a la
dècada de 2010
158
El 2020, el govern xinès va anunciar els seus objectius perquè el país assoleixi els seus nivells màxims d'emissions abans del 2030 i aconsegueixi la
neutralitat de carboni
el 2060, en línia amb l'
Acord de París
, cosa que, segons el
Climate Action Tracker
, reduiria l'augment esperat de la temperatura global en 0,2–0,3 graus – "la major reducció individual mai estimada pel Climate Action Tracker".
159
Segons el govern de la Xina, la cobertura forestal del país va créixer del 10% del territori total el 1949 al 25% el 2024.
160
La Xina és el principal inversor mundial en la fabricació d'èquip i recerca d'
energia renovable
, amb 546 mil milions de dòlars invertits el 2022;
161
és el principal fabricant i innovador mundial de tecnologies d'energia renovable i inverteix molt en projectes d'energia renovable a escala local.
162
161
163
Després de dependre molt de fonts d'energia no renovables com el carbó, l'adaptació de la energia renovable per hi ha augmentat significativament des de 2020.
164
El 2024, el 58,2% de l'electricitat de la Xina prové del carbó (el productor més gran del món), el 13,5% de l'
energia hidroelèctrica
(el més gran), el 9,8% de l'eòlica (el més gran), el 8,3% de l'
energia solar
(el més gran), el 4,4% de l'
energia nuclear
(el segon més gran), el 3% del gas natural (el cinquè més gran) i el 2,1% de la
bioenergia
(el més gran); en total, el 38% de l'energia de la Xina prové de fonts d'energia netes.
165
Malgrat l'èmfasi en les energies renovables, la Xina roman profundament connectada als mercats mundials de petroli i, al costat de l'Índia, va ser l'importador més important de
petroli cru
rus el 2022.
166
167
Geografia política
modifica
La Xina és el
segon país més gran del món per superfície terrestre
després de
Rússia
, i el tercer o quart país més gran del món per àrea total.
L'àrea total de la Xina es sol indicar com a aproximadament 9.600.000 km².
168
Les xifres d'àrea específica oscil·len entre 9572900 km² segons l'
Encyclopædia Britannica
a 9.596.961 km² segons l'Anuari Demogràfic de les
Nacions Unides
, i el
The World Factbook
169
La Xina té la frontera terrestre combinada més llarga del món, amb una mesura de 22.117 km i la costa corre aproximadament 14.500 km des de la desembocadura del
Riu Yalu
(Riu Amnok) fins al
Golf de Tonquín
169
La Xina limita amb catorze nacions i cobreix la major part de l'Àsia Oriental, limitant amb
Vietnam
Laos
Myanmar
al Sud-est Asiàtic;
Índia
Bhutan
Nepal
Pakistan
Afganistan
al Sud d'Àsia;
Tadjikistan
Kirguizstan
Kazakhstan
a l'Àsia Central; i
Rússia
Mongòlia
Corea del Nord
a l'
Àsia Interior
i l'
Àsia Nord-oriental
. Està estretament separada de
Bangladesh
Tailàndia
al sud-oest i sud, i té diversos veïns marítims com
Japó
Filipines
Malàisia
Indonèsia
170
La Xina ha resolt les seves fronteres terrestres amb 12 de 14 països veïns, i ha cercat compromisos substancials en la majoria dels casos.
171
172
173
La Xina té actualment una frontera terrestre disputada amb
l'Índia
174
Bhutan
175
La Xina també és implicada en disputes marítimes amb múltiples països sobre el territori al
Mar de la Xina Oriental
i en el
conflicte territorial a la mar de la Xina meridional
, com ara la
Illes Senkaku
i la totalitat de les
Illes del Mar de la Xina Meridional
176
177
Política i govern
modifica
La República Popular de la Xina és un estat comunista governat pel
Partit Comunista Xinès
(CCP). El CCP està oficialment
guiat
pel
socialisme amb característiques xineses
, que és
Marxisme adaptat a les circumstàncies xineses
178
La
constitució xinesa
estableix que la Xina "és un
estat socialista
governat per una
dictadura democràtica popular
que és liderada per la
classe treballadora
i es basa en una aliança d'obrers i camperols", i que la característica definidora del socialisme amb característiques xineses és el lideratge del Partit Comunista Xinès.
179
180
La Xina es caracteritza oficialment com
una democràcia
—més específicament, una
democràcia popular de procés complet
181
No obstant això, el país és comunament descrit com un estat unipartidista
autoritari
182
183
amb algunes de les restriccions més severes del món en moltes àrees civils, sobretot contra la
llibertat de premsa
, la
llibertat de reunió
, la
lliure formació d'organitzacions socials
, la
llibertat de culte
i el
lliure accés a Internet
184
La Xina ha estat classificada constantment entre les més baixes com a "règim autoritari" per l'
Índex de Democràcia
de l'
Economist Intelligence Unit
, ocupant el lloc 145 de 167 països el 2024.
185
Altres fonts suggereixen que anomenar la Xina com a "autoritària" no té prou en compte els múltiples mecanismes de consulta que existeixen en el sistema de govern xinès.
186
Partit Comunista Xinès
modifica
Article principal:
Partit Comunista Xinès
El
Partit Comunista Xinès
és el partit polític fundador i governant de la República Popular de la Xina.
El CCP és el partit fundador i únic governant de la Xina. Segons la
constitució del CCP
, el cos suprem del CCP és el
Congrés Nacional
que se celebra cada cinc anys.
187
El Congrés Nacional elegeix el
Comitè Central
, que es reuneix almenys una vegada a l'any. El Comitè Central elegeix llavors el
Politburó
del partit, el
Comitè Permanent del Politburó
i el
secretari general
líder del partit
), la màxima direcció del país.
187
El secretari general ostenta el poder i l'autoritat suprema sobre el partit i l'estat i serveix com a
líder suprem
de la Xina.
188
L'actual secretari general és
Xi Jinping
, que va prendre possessió el 15 de novembre de 2012.
189
El Congrés Nacional també elegeix la
Comissió Central d'Inspecció de la Disciplina
, l'òrgan supervisor més alt del Partit.
190
El govern a la Xina està sota el control exclusiu del CCP.
191
El CCP controla els nomenaments als òrgans de govern, amb la majoria dels alts funcionaris del govern sent membres del CCP.
191
El CCP manté comitès a cada nivell de govern. A nivell local, el comitè del CCP d'una subdivisió i el seu
secretari
estan per sobre del govern local i el seu cap; el comitè del CCP d'una divisió provincial i el seu secretari estan per sobre del govern popular provincial i el governador, mentre que el comitè del CCP d'una ciutat i el seu secretari estan per sobre del govern popular municipal i l'alcalde.
192
Govern
modifica
L'
Assemblea Popular Nacional
(APN), amb gairebé 3.000 membres, com a
màxim òrgan del poder estatal
posseeix els
poders unificats de l'estat
180
la qual cosa significa que tots els òrgans estatals, incloent-hi la
presidència
, el
Consell d'Estat
, la
Comissió Militar Central de l'Estat
, el
Tribunal Popular Suprem
, la
Fiscalia Popular Suprema
i la
Comissió Nacional de Supervisió
, estan subjectes a ella. No obstant això, els observadors sovint la descriuen com un òrgan de "
segell de goma
".
193
L'APN es reuneix anualment, mentre que el Comitè Permanent de l'APN, al voltant de 150 membres elegits entre els delegats de l'APN, es reuneix cada dos mesos.
193
Les eleccions són indirectes i no pluralistes, amb les nominacions a tots els nivells controlades pel CCP.
194
L'APN està dominada pel CCP, amb uns
vuit partits minoritaris
que tenen una representació nominal amb la condició de defensar el lideratge del CCP.
195
L'APN elegeix el president, que és el representant cerimonial de l'estat. El president en exercici és
Xi Jinping
, que també és el secretari general del CCP i el
president de la Comissió Militar Central
, cosa que el converteix en el líder suprem de la Xina i el
comandant suprem
de les forces armades. El
primer ministre
és el
cap de govern
, amb
Li Qiang
com a titular. El primer ministre és nominat oficialment pel president i després elegit per l'APN, i generalment ha estat el segon o tercer membre de més alt rang del Comitè Permanent del Politburó (PSC). El primer ministre presideix el Consell d'Estat, el gabinet de la Xina, compost per quatre viceprimers ministres,
consellers d'Estat
i els caps de ministeris i comissions.
180
La
Conferència Consultiva Política del Poble Xinès
(CPPCC) és un òrgan assessor polític que és fonamental en el sistema de "
front unit
" de la Xina, que té com a objectiu reunir veus no pertanyents al CCP per donar suport al CCP. De manera similar als congressos populars, les CPPCC tenen subdivisions; el
Comitè Nacional de la CPPCC
està presidit per
Wang Huning
, el quart membre de més alt rang del PSC.
196
La governança de la Xina es caracteritza per un alt grau de centralització política, però una descentralització econòmica significativa.
197
(p7)
Els instruments o processos polítics sovint es proven a nivell local abans d'aplicar-se de manera més àmplia, resultant en una política que implica experimentació i retroalimentació.
198
(p14)
En general, el lideratge del govern central s'absté de redactar polítiques específiques, utilitzant en canvi les xarxes informals i les visites als llocs per afirmar o suggerir canvis en la direcció dels experiments polítics o programes pilot locals.
199
(p71)
L'enfocament típic és que el lideratge del govern central comença a redactar polítiques, lleis o regulacions formals després que la política s'hagi desenvolupat a nivells locals.
199
Organització territorial
modifica
Mapa administratiu de la República Popular de la Xina
La Xina és constitucionalment un
estat unitari
dividit en 23
províncies
cinc
regions autònomes
(cadascuna amb un grup minoritari designat), quatre
municipis directament administrats
—referits col·lectivament com a "Xina continental"—així com les
regions administratives especials
(SARs) de Hong Kong i Macau.
200
La RPX considera l'illa de
Taiwan
com la seva
Província de Taiwan
Kinmen
Matsu
com a part de la
Província de Fujian
, i les illes que la
República de la Xina
controla al Mar de la Xina Meridional com a part de la
Província de Hainan
i la
Província de Guangdong
, tot i que tots aquests territoris són governats per la
República de la Xina
(ROC).
201
202
Geogràficament, les 31 divisions provincials de la Xina continental es poden agrupar en sis regions:
Nord de la Xina
Est de la Xina
Sud-oest de la Xina
Centre-Sud de la Xina
Nord-oest de la Xina
Nord-est de la Xina
203
La República Popular de la Xina se subdivideix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 23 províncies (incloent-hi
Taiwan
), cinc regions autònomes, quatre municipalitats sota administració directa del Govern central i dues regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades amb les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els
tibetans
, els
uigurs
, els
mongols
, els
hui
i els
zhuang
. Les àrees metropolitanes de les ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les anomenades municipalitats sota administració directa del Govern central.
Finalment, les antigues colònies europees de
Hong Kong
Macau
mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llur propi sistema econòmic i judicial, a més de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seva pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular de la Xina també considera
Taiwan
com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba sota la sobirania del règim de la
República de la Xina
, estat reconegut de manera oficial per només 24 països del món que no reconeixen a la República Popular de la Xina.
A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Xinesa, al costat dels noms xinesos en caràcters simplificats.
Províncies
Anhui
(安徽)
Fujian
(福建)
Gansu
(甘肃)
Guangdong
(广东)
Guizhou
(贵州)
Hainan
(海南)
Hebei
(河北)
Heilongjiang
(黑龙江)
Henan
(河南)
Hubei
(湖北)
Hunan
(湖南)
Jiangsu
(江苏)
Jiangxi
(江西)
Jilin
(吉林)
Liaoning
(辽宁)
Qinghai
(青海)
Shaanxi
(陕西)
Shandong
(山东)
Shanxi
(山西)
Sichuan
(四川)
Taiwan
* (台湾)
Yunnan
(云南)
Zhejiang
(浙江)
(*) Reivindicada; independent
de facto
sota el règim de la República de la Xina.
Regions autònomes
R. A.
Zhuang
de
Guangxi
(广西壮族自治区)
R. A. de
Mongòlia Interior
(内蒙古自治区)
R. A.
hui
de
Ningxia
(宁夏回族自治区)
R. A.
Uigur
de
Xinjiang
(新疆维吾尔自治区)
R. A. del
Tibet
(西藏自治区)
Municipalitats
Municipalitat de
Pekín
(北京市)
Municipalitat de
Chongqing
(重庆市)
Municipalitat de
Shanghai
(上海市)
Municipalitat de
Tianjin
(天津市)
Regions Administratives Especials
R. A. E. de
Hong Kong
(香港特别行政区)
R. A. E. de
Macau
(澳门特别行政区)
Relacions exteriors
modifica
Relacions diplomàtiques de la República Popular de la Xina
Gran part de l'actual
política exterior xinesa
es basa, segons es diu, en els
Cinc Principis de Coexistència Pacífica
del Primer Ministre
Zhou Enlai
, així com en el concepte d'
harmonia sense uniformitat
, que fomenta les relacions diplomàtiques entre estats malgrat les diferències ideològiques.
204
La Xina té relacions diplomàtiques amb 179
estats membres de les Nacions Unides
i manté
ambaixades en 174
A 2024
update
, la Xina té una de les xarxes diplomàtiques més grans de qualsevol país del món.
205
El 1971, la República Popular de Xina va substituir la
República de la Xina
com a únic representant de Xina a les Nacions Unides i com un dels cinc membres permanents del
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
206
És membre d'organitzacions intergovernamentals com el
G20
207
l'
SCO
208
el
BRICS
209
la
Cimera d'Àsia Oriental
210
i l'
APEC
211
La Xina és també un antic membre i líder del
Moviment de Països No-Alineats
i encara es considera una defensora dels
països en desenvolupament
212
La Xina és àmpliament descrita com una superpotència potencial o establerta,
213
214
215
a causa de la seva influència en els camps de la geopolítica, la tecnologia, la fabricació, l'economia i la cultura.
216
217
218
Manté oficialment el
Principi d'una sola Xina
: la visió que només hi ha un estat sobirà amb el nom de "Xina"—representat per la RPX—i que Taiwan és part d'aquesta Xina.
219
L'estatus únic de Taiwan ha portat als països que reconeixen formalment la RPX a mantenir "polítiques d'una sola Xina" úniques que difereixen entre elles; alguns països reconeixen explícitament la reclamació de la RPX sobre Taiwan, mentre que altres, inclosos els EUA i el Japó, només reconeixen la reclamació.
219
Els funcionaris xinesos han protestat en nombroses ocasions quan països estrangers han fet ofertes diplomàtiques a Taiwan,
220
especialment en l'assumpte de les vendes d'armes.
221
La majoria dels països han canviat el reconeixement de la ROC a la RPX des que aquesta última va substituir la primera a l'ONU el 1971.
222
El president xinès
Xi Jinping
a la
16a Cimera BRICS
Kazan
, Rússia, 23 d'octubre de 2024
L'estreta relació de la Xina amb
Myanmar
ha implicat el suport als seus governs regnants, així com als seus grups rebels ètnics.
223
224
La Xina té una
estreta relació política, econòmica i militar
amb Rússia,
225
i els dos estats sovint voten a l'uníson al Consell de Seguretat de l'ONU.
226
227
La Xina va proporcionar a Rússia suport econòmic i diplomàtic durant la
Guerra Russo-Ucraïnesa
228
229
La
relació de la Xina amb els Estats Units
és complexa i inclou llaços comercials profunds, però diferències polítiques significatives.
230
Des de principis dels anys 2000, la Xina ha seguit una política d'
interacció amb nacions africanes
per al comerç i la cooperació bilateral.
231
232
233
Manté vincles comercials amplis i altament diversificats amb la
Unió Europea
, i es va convertir en el seu soci comercial de mercaderies més gran.
234
La Xina està augmentant la seva influència a l'
Àsia Central
235
i el Pacífic Sud.
236
El país té forts vincles comercials amb els països de l'
ASEAN
237
i les principals economies sud-americanes,
238
i és el soci comercial més gran del Brasil, Xile, Perú, Uruguai, Argentina i diversos altres.
239
El 2013, la Xina va iniciar la
Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda
(BRI), una gran iniciativa global de construcció d'infraestructures amb finançament de l'ordre de $50–100 mil milions per any.
240
La BRI podria ser un dels plans de desenvolupament més grans de la història moderna.
241
Es va expandir significativament durant els sis anys següents i,
a 2020
update
, incloïa 138 països i 30 organitzacions internacionals. A més d'intensificar les relacions de política exterior, l'objectiu se centra particularment en la construcció de rutes de transport eficients, especialment la
Ruta de la Seda marítima
amb les seves connexions amb l'Àfrica Oriental i Europa. No obstant això, molts préstecs realitzats sota el programa són insostenibles i la Xina ha enfrontat una sèrie de peticions d'
alleujament del deute
per part de nacions deutores.
242
243
Militar
modifica
Article principal:
Exèrcit Popular d'Alliberament
Desfilada del Dia de la Victòria de la Xina
el 3 de setembre de 2025, el dia de la
Victòria sobre el Japó
L'
Exèrcit Popular d'Alliberament
(PLA) és considerat un dels exèrcits més poderosos del món i s'ha modernitzat ràpidament en les darreres dècades.
244
Segons el principi de "el Partit dirigeix l'exèrcit," el CCP manté el control absolut del PLA.
245
Des del 2024, consta de quatre serveis: la
Força Terrestre
(PLAGF), la
Marina
(PLAN), la
Força Aèria
(PLAAF) i la
Força Coet
(PLARF). També té quatre branques independents: la
Força Aeroespacial
, la
Força Ciberespacial
, la
Força de Suport a la Informació
i la
Força Conjunta de Suport Logístic
, les tres primeres de les quals es van escindir de la dissolta
Força de Suport Estratègic
(PLASSF).
246
Els seus gairebé 2,2 milions de personal en servei actiu el converteix en l'exèrcit més gran del món. El PLA posseeix la tercera reserva d'armes nuclears més gran del món,
247
248
i la segona marina més gran del món per tonatge.
249
El pressupost militar oficial de la Xina per al 2024 va ascendir a 229 mil milions de dòlars EUA (1,67 bilions de Iuan), el segon més gran del món, tot i que el
SIPRI
estima que la seva despesa real aquell any va ser de 314 mil milions de dòlars EUA, constituint el 12% de la despesa militar mundial i representant l'1,7% del PIB del país.
250
El PLA és comandat per la
Comissió Militar Central
(CMC) del partit i l'estat; tot i que oficialment són dues organitzacions separades, les dues CMC tenen una composició idèntica, excepte durant els períodes de transició de lideratge, i funcionen efectivament com una única organització. El
president de la CMC
és el
comandant en cap
del PLA.
251
Qüestions sociopolítiques i drets humans
modifica
La situació dels
drets humans a la Xina
ha atret una important crítica de governs estrangers, agències de premsa estrangeres i organitzacions no governamentals, al·legant violacions generalitzades dels
drets civils
com la detenció sense judici, les confessions forçades, la tortura, les restriccions dels drets fonamentals i l'ús excessiu de la
pena de mort
184
252
Des del seu inici,
Freedom House
ha classificat la Xina com a "no lliure" en l'enquesta
Freedom in the World
184
mentre que
Amnistia Internacional
ha documentat abusos significatius dels drets humans.
252
La constitució xinesa estableix que els "drets fonamentals" dels ciutadans inclouen la
llibertat d'expressió
, la
llibertat de premsa
, el
dret a un judici just
, la
llibertat de religió
, el
sufragi universal
i els
drets de propietat
. No obstant això, a la pràctica, aquestes disposicions no ofereixen una protecció significativa contra la persecució penal per part de l'estat.
253
254
La Xina té proteccions limitades pel que fa als
drets LGBT
255
Tot i que es toleren algunes crítiques a les polítiques governamentals i al CCP governant, la censura de la parla política i la informació es troben entre les més dures del món i s'utilitzen habitualment per prevenir l'acció col·lectiva.
256
El govern suprimeix les protestes i manifestacions populars que considera una amenaça potencial per a l'estabilitat social.
257
La Xina utilitza a més una xarxa massiva de vigilància de càmeres, programari de
reconeixement facial
, sensors i vigilància de tecnologia personal com a sistema de seguretat de les persones que viuen al país.
183
Xinjiang
, la Xina ha estat acusada de detenir més d'un milió d'
uigurs
i altres minories ètniques en camps.
La Xina és acusada regularment de repressió a gran escala i abusos dels drets humans al
Tibet
i Xinjiang,
258
259
260
on resideixen un nombre significatiu de minories ètniques.
261
262
Des del 2017, el govern xinès ha dut a terme una forta repressió a Xinjiang, amb al voltant d'un milió d'
uigurs
i altres minories ètniques i religioses detingudes en camps d'internament destinats a canviar el pensament polític dels detinguts, les seves identitats i les seves creences religioses,
263
en el que alguns han descrit com un genocidi o
crims contra la humanitat
264
265
266
Segons informes, l'adoctrinament polític, la tortura, l'abús físic i psicològic, l'esterilització forçada, l'
abús sexual
i el
treball forçat
són habituals en aquestes instal·lacions.
267
Les autoritats xineses també han reprimit la dissidència a
Hong Kong
, especialment després de l'aprovació d'una
llei de seguretat nacional
el 2020.
268
El 2017 i el 2020, el
Pew Research Center
va classificar la gravetat de les restriccions governamentals xineses a la religió com una de les més altes del món, malgrat classificar les hostilitats socials relacionades amb la religió a la Xina com de baixa gravetat.
269
270
El
Global Slavery Index
va estimar que el 2016 més de 3,8 milions de persones (0,25% de la població) vivien en "condicions d'esclavatge modern", incloent-hi víctimes de tràfic de persones, treball forçat, matrimoni forçat, treball infantil i treball forçat imposat per l'estat. El sistema de reeducació a través del treball (
laojiao
) imposat per l'estat va ser formalment abolit el 2013, però no és clar fins a quin punt les seves pràctiques s'han aturat.
271
El sistema molt més gran de
reforma a través del treball
laogai
) inclou fàbriques de presons laborals, centres de detenció i camps de reeducació; la
Laogai Research Foundation
va estimar el juny de 2008 que hi havia prop de 1.422 d'aquestes instal·lacions, tot i que va advertir que aquesta xifra era probablement una subestimació.
272
273
274
275
Economia
modifica
Horitzó de
Lujiazui
a Xangai
La Xina té la
segona economia més gran del món
en termes de
PIB nominal
276
i la
més gran del món
en termes de
paritat de poder adquisitiu
(PPP).
277
A 2022
update
, la Xina representa al voltant del 18% de l'
economia global
per PIB nominal.
278
La Xina és una de les principals economies de més ràpid creixement del món,
279
amb el seu creixement econòmic havent estat gairebé constantment per sobre del 5 per cent des de la introducció de la
política de reforma i obertura
el 1978.
280
Segons el
Banc Mundial
, el PIB de la Xina va créixer de 150 mil milions de dòlars el 1978 a 18,74 bilions de dòlars el 2024.
281
Ocupa el
lloc 78 per PIB nominal per càpita
, cosa que la converteix en un país d'ingressos mitjans-alts.
282
De les
500 empreses més grans
del món, 135 tenen la seu a la Xina.
283
La Xina va ser una de les principals potències econòmiques mundials al llarg de l'arc de la història de l'Àsia Oriental i global. El país va tenir una de les economies més grans del món durant la major part dels
dos mil·lennis anteriors
284
durant els quals ha vist cicles de prosperitat i declivi.
45
285
Des que les reformes econòmiques van començar el 1978, la Xina s'ha convertit en una economia altament diversificada i un dels actors més importants en el comerç internacional. La Xina anomena oficialment el seu sistema econòmic com a
economia de mercat socialista
286
La Xina actual és sovint descrita com un exemple de
capitalisme d'estat
capitalisme d'estat del partit
, amb les forces del mercat i l'estat jugant un paper important en l'economia.
287
288
La Xina té nombroses
empreses de propietat estatal
; l'estat domina en sectors estratègics com les infraestructures, les telecomunicacions, les finances, la producció d'energia i la
indústria pesant
289
(p20)
El govern xinès emet
plans quinquennals
per guiar la direcció de l'economia.
289
(p8)
L'empresa privada s'ha expandit enormement, amb al voltant de 57 milions d'empreses privades registrades el 2025.
290
Segons les estadístiques oficials, les empreses de propietat privada constitueixen més del 60% del PIB de la Xina.
291
Riquesa
modifica
La Xina va representar el 18,6% de la riquesa total mundial el 2022, la segona xifra més alta del món després dels EUA.
292
La Xina va treure més gent de la
pobresa
extrema que qualsevol altre país de la història
293
294
—entre 1978 i 2018, la Xina va reduir la pobresa extrema en 800 milions de persones,
295
(p23)
amb l'estàndard de vida mitjà multiplicat per un factor de vint-i-sis.
296
De 1990 a 2018, la proporció de la població xinesa que vivia amb un ingrés inferior a 1,90 dòlars per dia (2011
PPP
) va disminuir del 66,3% al 0,3%, la proporció que vivia amb un ingrés inferior a 3,20 dòlars per dia del 90,0% al 2,9%, i la proporció que vivia amb un ingrés inferior a 5,50 dòlars per dia va disminuir del 98,3% al 17,0%.
297
Xina i altres principals economies en desenvolupament per
PIB per càpita a paritat de poder adquisitiu
, 1990–2013. El ràpid creixement econòmic de la Xina (blau) és evident.
298
Els ingressos per càpita han augmentat significativament – quan es va fundar la RPX el 1949, l'ingrés per càpita a la Xina era una cinquena part de la mitjana mundial; els ingressos per càpita ara igualen la pròpia mitjana mundial.
296
El desenvolupament de la Xina és molt desigual; les seves principals ciutats i zones costaneres són molt més pròsperes que les seves regions rurals i interiors.
299
Té un alt nivell de
desigualtat econòmica
300
que ha augmentat ràpidament des de les reformes econòmiques.
301
La desigualtat d'ingressos va disminuir a la dècada de 2010,
302
i el
coeficient de Gini
de la Xina era de 0,36 el 2022.
303
El març de 2024, la Xina va ocupar el segon lloc del món, després dels EUA, en nombre total de multimilionaris i nombre total de milionaris, amb 473 multimilionaris xinesos
304
i 6,2 milions de milionaris.
292
El 2019, la Xina va superar els EUA en nombre de persones que tenen una riquesa personal neta d'almenys 110.000 dòlars, segons l'informe global de riquesa de
Credit Suisse
305
306
La Xina tenia 85 dones multimilionàries
a 2021
update
, dos terços del total global.
307
La Xina té la població de classe mitjana més gran del món des del 2015;
308
la classe mitjana va créixer fins als 500 milions el 2024.
309
Indústria i serveis
modifica
La Xina és la principal potència manufacturera del món, i representa el 30% de la fabricació global.
310
311
Ha estat la
nació manufacturera més gran del món
des del 2010, després de superar els EUA, que havia estat el més gran durant els cent anys anteriors.
312
313
La Xina és el principal productor mundial d'
acer
terres rares
314
el principal
fabricant de la indústria electrònica
del món,
315
i el fabricant dominant mundial de construcció naval.
316
La
indústria de l'automòbil xinesa
és considerada una de les més competitives i innovadores del món.
163
La Xina és líder mundial en consum i producció de vehicles elèctrics,
317
així com el principal productor de bateries per a vehicles elèctrics.
318
El
BYD Song Plus
, un
SUV crossover compacte
fabricat per
BYD Auto
. La Xina és el
major productor de vehicles de motor
del món.
319
La Xina és el segon mercat minorista més gran després dels Estats Units.
320
La Xina lidera el món en comerç electrònic, representant més del 37% de la quota de mercat global el 2021.
321
La Xina té tres de les deu borses més grans del món
322
Xangai
Hong Kong
Shenzhen
—que juntes tenen una capitalització de mercat de més de 15,9 bilions de dòlars
a 2020
update
323
La Xina té tres dels deu centres financers més competitius del món segons el
Global Financial Centres Index
de 2024—
Xangai
Hong Kong
Shenzhen
324
Des d'almenys el 2024, la Xina té els segons mercats de valors i de futurs més grans del món, així com el tercer mercat de bons més gran.
325
(p153)
La Xina té el
sector bancari més gran del món
. El seu sector financer està dominat per institucions de propietat estatal.
326
Rol en l'economia global
modifica
La Xina és membre de l'
OMC
des del 2001 i és la
principal potència comercial
del món.
327
El 2016, la Xina era el soci comercial més gran de 124 països.
328
La Xina es va convertir en la nació comercial més gran del món el 2013 per la suma d'importacions i exportacions, així com el major importador de matèries primeres del món, representant aproximadament el 45% del
mercat marítim de càrrega seca a granel
329
330
Les
reserves de divises de la Xina
van assolir els 3,246 bilions de dòlars EUA el 2024, cosa que fa que les seves reserves siguin de llarg les més grans del món.
331
El 2022, la Xina va ser un dels països amb més recepció d'
inversió estrangera directa
entrant, atraient 180 mil milions de dòlars, tot i que s'especulava que la majoria provenien de Hong Kong.
332
La Xina també inverteix a l'estranger, amb un total de FDI sortint de 147,9 mil milions de dòlars el 2023.
333
El govern xinès ha promogut la internacionalització del
renminbi
per tal de reduir la seva dependència del dòlar nord-americà.
334
El renminbi és la quarta moneda més comercialitzada del món
a 2023
update
335
No obstant això, en part a causa dels controls de capital que fan que el renminbi no sigui una moneda totalment convertible, es manté molt per darrere de l'
Euro
, el Dòlar dels EUA i el
Ien japonès
en volums de comerç internacional.
336
El govern xinès també ha estat citat per no reprimir la fabricació i exportació de mercaderies falsificades.
337
El 2023, l'
Economic Complexity Index
de la
Universitat Harvard
va classificar la complexitat de les exportacions de la Xina en el lloc 16 del món, per sobre del 24è el 2010.
338
Turisme
modifica
La
Ciutat Prohibida
és una de les atraccions turístiques més populars del món.
La Xina va rebre 65,7 milions de visitants internacionals el 2019,
339
i el 2018 va ser el
quart país més visitat
del món.
339
També experimenta un enorme volum de
turisme domèstic
; els turistes xinesos van fer un estimat de 6 mil milions de viatges dins del país el 2019.
340
La Xina alberga el segon nombre més gran del món de
Llocs del Patrimoni Mundial
60
) després d'Itàlia, i és una de les
destinacions turístiques més populars
(primera a l'Àsia-Pacífic).
Ciència i tecnologia
modifica
Fórmula de la
pólvora
més antiga coneguda, del
Wujing Zongyao
de l'any 1044 d.C.
La Xina va ser un líder mundial en ciència i tecnologia fins a la
Dinastia Ming
341
Els descobriments i invencions xinesos antics i medievals, com la fabricació de
paper
, la
impressió
, la
brúixola
i la
pólvora
(les
Quatre Grans Invencions
), es van estendre per tot l'Àsia oriental, l'Orient Mitjà i, més tard, Europa. Els matemàtics xinesos van ser els primers a utilitzar els
nombres negatius
342
343
Al
segle
xvii
, el Món Occidental va superar la Xina en avenços científics i tecnològics.
344
Les causes d'aquesta primerenca
Gran Divergència
moderna continuen sent debatudes pels estudiosos.
345
Després de
repetides derrotes militars
per part de les
potències colonials europees
i el
Japó Imperial
al segle XIX, els reformadors xinesos van començar a promoure la ciència i la tecnologia modernes com a part del
Moviment d'Autoenfortiment
. Després de l'arribada dels comunistes al poder el 1949, es van fer esforços per organitzar la ciència i la tecnologia basant-se en el model de la
Unió Soviètica
, en què la investigació científica formava part de la planificació central.
346
Després de la mort de Mao el 1976, la ciència i la tecnologia van ser promogudes com una de les
Quatre Modernitzacions
347
i el sistema acadèmic inspirat en el soviètic es va reformar gradualment.
348
Des del final de la
Revolució Cultural
, la Xina ha fet inversions significatives en recerca científica
349
350
351
La Xina va gastar oficialment al voltant del 2,7% del seu PIB en R+D el 2024, sumant un total d'uns $496 mil milions.
352
353
354
355
Va ocupar el lloc 10è
356
357
a l'
Global Innovation Index
el 2025, una millora considerable respecte al seu lloc 35è el 2013.
358
359
Els
superordinadors xinesos
es classifiquen entre els
més ràpids del món
360
La Xina està desenvolupant
el seu sistema educatiu
amb èmfasi en la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (
STEM
).
361
El país va esdevenir el major editor mundial d'articles científics el 2016.
362
363
364
El 2022, la Xina va superar els EUA al
Nature Index
, que mesura la quota d'articles publicats en revistes científiques líders.
365
366
Programa espacial
modifica
Llançament de la
Shenzhou 13
mitjançant un coet
Long March 2F
. La Xina és un dels únics tres països amb capacitat independent de
vol espacial tripulat
El
programa espacial xinès
va començar el 1958 amb algunes transferències de tecnologia de la Unió Soviètica. No obstant això, no va llançar el seu primer satèl·lit fins al 1970 amb el
Dong Fang Hong I
367
El 2003, la Xina es va convertir en el tercer país del món a enviar humans a l'espai de manera independent amb el vol espacial de
Yang Liwei
a bord del
Shenzhou 5
. El 2011, la Xina va llançar el seu primer banc de proves d'estació espacial, el
Tiangong-1
368
El 2013, un rover robòtic xinès
Yutu
va aterrar amb èxit a la superfície lunar com a part de la missió
Chang'e 3
369
El 2019, la Xina es va convertir en el primer país a fer aterrar una sonda —la
Chang'e 4
— a la
cara oculta de la Lluna
370
El 2020, la
Chang'e 5
va retornar amb èxit mostres lunars a la Terra, convertint la Xina en el tercer país a fer-ho de manera independent.
371
El 2021, la Xina es va convertir en el tercer país a aterrar una nau espacial a Mart i el segon a desplegar un
rover (
Zhurong
a Mart.
372
La Xina va completar la seva pròpia
estació espacial
modular, la
Tiangong
, en
òrbita terrestre baixa
el 2022.
373
374
375
El maig de 2023, la Xina va anunciar un pla per
fer aterrar humans a la Lluna
l'any 2030.
376
Amb aquesta finalitat, la Xina ha estat desenvolupant un llançador superpesat capaç d'anar a la Lluna, el
Long March 10
, una nova
nau espacial tripulada
, i un
mòdul d'aterratge lunar tripulat
377
378
La Xina va enviar la
Chang'e 6
el 3 de maig de 2024, que va dur a terme la primera missió de retorn de mostres lunars des de la
Conca Apol·lo
a la
cara oculta de la Lluna
379
Aquesta és la segona missió xinesa de retorn de mostres lunars, la primera va ser aconseguida per la
Chang'e 5
des de la cara visible de la Lluna 4 anys abans.
380
També va transportar un rover xinès anomenat
Jinchan
per dur a terme
espectroscòpia infraroja
de la superfície lunar i va fotografiar el mòdul d'aterratge de la Chang'e 6 a la superfície lunar.
381
Casa de borsa de Shanghai
Infraestructures
modifica
Després d'un auge infraestructural que ha durat dècades,
382
la Xina ha produït nombrosos projectes infraestructurals líders a nivell mundial: té la
xarxa ferroviària d'alta velocitat més gran
383
els
gratacels superalts més nombrosos
384
la planta d'energia més gran (la
Presa de les Tres Gorges
),
385
la
xarxa de transmissió d'ultra-alta tensió
i la infraestructura d'innovació més extenses,
386
387
un sistema global de navegació per satèl·lit
amb el major nombre de satèl·lits.
388
Telecomunicacions
modifica
China Mobile
va construir una estació 5G per cobrir el cim de l'
Everest
el 2020
La Xina és el mercat de telecomunicacions més gran del món i el febrer de 2023 tenia el nombre més gran de telèfons mòbils actius de qualsevol país, amb més de 1.700 milions de subscriptors. Tenia el nombre més gran d'usuaris d'Internet i de
banda ampla
, amb més de 1.100 milions d'usuaris al desembre de 2024, cosa que equival a al voltant del 78.6% de la població.
389
Al desembre de 2023, la Xina tenia més de 810 milions d'usuaris de
5G
i 3,38 milions d'estacions base instal·lades.
390
China Mobile
China Unicom
China Telecom
, són els tres grans proveïdors de telefonia mòbil i Internet a la Xina. En conjunt, els tres operadors tenien més de 3,4 milions d'estacions base 4G a la Xina.
391
La Xina ha desenvolupat un sistema propi de
navegació per satèl·lit
, anomenat
BeiDou
, que va començar a oferir serveis de navegació comercial a tot Àsia el 2012
392
així com serveis mundials a final de 2018.
393
Beidou va seguir el
GPS
GLONASS
com el tercer sistema mundial de navegació per satèl·lit completat.
394
Transport
modifica
El
Pont de la Gola de Huajiang
és el
pont més alt
del món.
Un tren d'alta velocitat
Fuxing
circulant prop del
CBD de Pequín
Des de la fi de la dècada de 1990, la xarxa nacional de carreteres i d'autopistes de la Xina s'ha ampliat significativament mitjançant i té la xarxa d'autopistes més llarg del món.
395
La Xina té el mercat d'automòbils més gran del món,
396
397
i ha superat els Estats Units tant en vendes com en producció d'automòbils. El país és l'exportador de cotxes més gran del món per nombre a partir del 2023.
398
399
A les zones urbanes, les bicicletes resten un mode de transport comú, malgrat la creixent prevalença dels automòbils – al 2023, hi ha aproximadament 200 milions de bicicletes a la Xina.
400
Els ferrocarrils xinesos, operats per l'empresa estatal
China State Railway Group Company
, es troben entre els més concorreguts del món,
401
i tenen la segona xarxa més llarga del món.
402
Els ferrocarrils s'esforcen per satisfer l'enorme demanda, especialment durant la festa del
Cap d'any xinès
, quan té lloc el
hunyun
, la migració humana anual més gran del món.
403
La construcció de la xarxa d'alta velocitat (HSR) de la Xina va començar el 2000. A final de 2024, el ferrocarril d'alta velocitat a la Xina va atènyer 48.000 km de línies, el que en fa la xarxa HSR més llarga del món.
404
Els serveis a les línies Pequín-Shanghai, Pequín-Tianjin i Chengdu-Chongqing assoleixen fins a 350 Km per hora, el que en fa els serveis ferroviaris d'alta velocitat convencionals més ràpids del món. Amb un nombre anual de viatgers de més de 3.300 milions de passatgers el 2024, és el més concorregut del món.
405
La xarxa inclou el
Ferrocarril d'alta velocitat Pequín-Guangzhou
, la línia HSR única més llarga del món, i el
Ferrocarril d'alta velocitat Pequín-Shanghai
, que té tres dels ponts ferroviaris més llargs del món.
406
El
Tren Maglev de Xangai
, que arriba a 431 km/h és el servei de tren comercial més ràpid del món.
407
Des del 2000, el creixement de les xarxes de trànsit ràpid a les ciutats xineses s'ha accelerat.
408
Al desembre de 2023, 55 ciutats xineses tenen un sistema de transport massiu urbà.
409
Al 2020, la Xina disposa de cinc xarxes de metro més llargs del món:
Xangai
Pequín
Guangzhou
Chengdu
Shenzhen
La indústria de l'aviació civil a la Xina és majoritàriament dominada per l'estat, el govern xinès manté una participació majoritària a la majoria d'aerolínies xineses. Les tres principals aerolínies de la Xina són
Air China
China Southern Airlines
China Eastern Airlines
410
que en conjunt representaven el 71% del mercat el 2018, i totes són de propietat estatal. El transport aeri s'ha expandit ràpidament en les últimes dècades, el nombre de passatgers va augmentar de 16,6 milions el 1990 a 551,2 milions el 2017.
411
La Xina tenia més de 250 aeroports el 2024.
412
La Xina té més de dos mil ports fluvials i marítims, uns cent-trenta dels quals estan oberts al transport marítim estranger.
413
Dels cinquanta ports de contenidors més actius del món, divuit són a la Xina, dels quals el més actiu és el
Port de Xangai
, també el port més actiu del món.
414
Les vies navegables interiors del país són les sisenes més llargues del món, i sumen un total de 277.000 km.
415
Abastament d'aigua i sanejament
modifica
La infraestructura d'abastament d'aigua i sanejament a la Xina s'enfronta a reptes com la ràpida urbanització, així com l'escassetat d'aigua, la contaminació i la pol·lució.
416
Segons el Programa Conjunt de Seguiment per a l'Abastament d'Aigua i Sanejament, el 93% de les llars rurals tenien accés a sanejament bàsic el 2022 (un augment respecte al 77% el 2015).
417
El Projecte de Transferència d'Aigua Sud-Nord té la intenció de pal·liar l'escassetat d'aigua al nord.
418
Geografia humana i societat
modifica
Shanghai
Demografia
modifica
El Cens xinès del 2020 va registrar una població d'aproximadament 1.411.778.724 habitants. Al voltant del 17.95% tenia catorze anys o menys, el 63.35% tenia entre 15 i 59 anys, i el 18.7% tenia més de seixanta anys.
419
Entre 2010 i 2020, la taxa mitjana de creixement de la població va ser del 0,53%.
419
Donades les preocupacions sobre el creixement de la població, la Xina va implementar un límit de dos fills durant la dècada de 1970 i, el 1979, va començar a advocar per un límit encara més estricte d'
un fill per família
. A partir de mitjans de la
dècada del 1980
, però, donada la impopularitat dels límits estrictes, la Xina va començar a permetre algunes exempcions, particularment a les zones rurals, resultant en el que en realitat va ser una política d' 1,5 fills des de mitjans dels anys vuitanta fins al 2015; les minories ètniques també eren exemptes dels límits d'un fill.
420
La següent relaxació important de la política es va promulgar el desembre de 2013, quan es va permetre a les famílies tenir dos fills si un dels pares era fill únic.
421
El 2016, la política del fill únic va ser substituïda per una política de dos fills.
422
Una política de tres fills es va anunciar el 31 de maig de 2021, a causa de l'envelliment de la població,
422
i el juliol de 2021, es van eliminar tots els límits de mida familiar.
423
El 2023, es va informar que la
taxa de fecunditat
total era d'1,09, una de les més baixes del món.
424
El 2023, l'
Oficina Nacional d'Estadístiques
va estimar que la població va caure en 850.000 persones del 2021 al 2022, el primer descens des del 1961.
425
Segons un grup d'estudiosos, els límits d'un fill van tenir poc efecte sobre el creixement de la població
426
o la mida total de la població.
427
No obstant això, aquests estudiosos han estat qüestionats.
428
La política, juntament amb la preferència tradicional pels nois, pot haver contribuït a un desequilibri en la proporció de sexes en néixer.
429
430
El cens de 2020 va trobar que els homes representaven el 51.2% de la població total.
431
No obstant això, la proporció de sexes de la Xina està més equilibrada que el 1953, quan els homes representaven el 51,8% de la població.
432
La població del país es va contraure per tercer any consecutiu el 2024, i el nombre de morts anuals va continuar superant el de naixements anuals. La població total va disminuir en 1,39 milions respecte al 2023.
433
Urbanització
modifica
Mapa de les deu
ciutats més grans
de la Xina (2010)
La Xina s'ha urbanitzat significativament des de 1980. El percentatge de la població del país que viu en zones urbanes va augmentar del 20% el 1980 a més del 67% el 2024.
434
435
436
La Xina té més de 160 ciutats amb una població superior a un milió d'habitants,
437
incloses les 18 ciutats amb una població superior a 10 milions d'habitants el 2024:
Chongqing
Shanghai
Beijing
Chengdu
Guangzhou
Shenzhen
Tianjin
Xi'an
Suzhou
Zhengzhou
Wuhan
Hangzhou
Linyi
Shijiazhuang
Dongguan
Qingdao
Changsha
Hefei
438
439
440
441
La població permanent total de Chongqing, Shanghai, Beijing i Chengdu és superior als 20 milions.
442
Shanghai és l'àrea urbana més poblada de la Xina,
443
444
mentre que Chongqing és la ciutat pròpiament dita més grossa, l'única ciutat de la Xina amb una població permanent de més de 30 milions.
445
Les grans poblacions flotants de treballadors migrants ho fan difícil fer censos a les zones urbanes;
446
les xifres següents inclouen només residents de llarga durada.
Etnografia
modifica
Escola pública de Xinjiang
La Xina reconeix legalment 56 grups ètnics diferents, que comprenen la
Zhonghua minzu
. La més grossa d'aquestes nacionalitats són els
Han
, que constitueixen més del 91% de la població total.
419
Els Han –el grup ètnic individual més gran del món
447
– superen en nombre altres grups ètnics a tot arreu, excepte al
Tibet
Xinjiang
448
Linxia
449
i prefectura autònomes com
Xishuangbanna
450
Les minories ètniques representen menys del 10% de la població de la Xina, segons el cens de 2020.
419
Les minories més nombroses són els
zhuang
(16 milions), els
manxús
(10 milions), els
hui
(9 milions), els
hmong
(8 milions), els
uigurs
(10 milions), els
yi
(7 milions), els
tujia
(6 milions) els
mongols
(5 milions) els
tibetans
(5 milions), els
buyei
(3 milions) i els
coreans
(2 milions).
451
Les regions on les minories nacionals són nombroses han rebut un grau o semblança nominal d'autonomia.
452
En comparació amb el cens de població del 2010, la població Han va augmentar en 60.378.693 persones, o un 4,93%, mentre que la població de les 55 minories nacionals combinades va augmentar en 11.675.179 persones, o un 10,26%.
419
El cens de 2020 va registrar un total de 845.697 ciutadans estrangers que vivien a la Xina continental.
453
La constitució del 1982 garanteix la protecció de les minories nacionals i el desenvolupament de llurs cultures; tanmateix, l'assimilació cultural ha prevalgut.
454
Les tres regions que més resisteixen a l'assimilació cultural són el Tibet, la
Mongòlia Interior
i el
Turquestan Oriental
(Xinjiang Uigur).
454
Llengües
modifica
Vegeu també:
Escriptura xinesa
Un rètol a una escola secundària a
Jianshui
, Yunnan, escrit en
Hani
utilitzant l'alfabet llatí,
Nisu
utilitzant l'
Escriptura Yi
, i xinès
Hi ha fins a 292 llengües a la Xina.
455
Les llengües més parlades pertanyen a la
branca sinítica
de la família de
llengües sinotibetanes
, que inclou el
mandarí
(parlat pel 80% de la població),
456
457
i altres varietats de la
llengua xinesa
Jin
Wu
Min
Hakka
Yue
Xiang
Gan
Hui
Ping
i Tuhua no classificat (
Shaozhou Tuhua
Xiangnan Tuhua
).
458
Les llengües de la
branca tibetobirmana
, incloent el
Tibetà
Qiang
Naxi
Yi
, es parlen a l'
Altiplà del Tibet
i l'
Altiplà de Yunnan-Guizhou
. Altres llengües de minories ètniques al sud-oest de la Xina inclouen
zhuang
tai
, dong i sui de la
família kra-dai
miao
yao
de la
família hmong–mien
, i
wa
de la
família austroasiàtica
. Al Nord-est de la Xina i el Nord-oest de la Xina, els grups ètnics locals parlen
llengües altaiques
incloent el
manxú
mongol
i diverses
llengües túrquiques
uigur
kazakh
kirguís
salar
i yugur occidental.
459
El
coreà
es parla de manera nativa al llarg de la frontera amb
Corea del Nord
. El
Sarikoli
, la llengua dels
Tadjiks al Xinjiang occidental
, és una
llengua indoeuropea
460
Els pobles indígenes taiwanesos, incloent una petita població a la part continental, parlen
llengües austronèsiques
461
El
Xinès estàndard
, una varietat basada en el dialecte de Pequín del mandarí, és la llengua nacional de la Xina, amb un estatus oficial
de facto
462
S'utilitza com a
llengua franca
entre persones de diferents orígens lingüístics.
463
A les
regions autònomes de la Xina
, altres llengües també poden servir com a llengua franca, com l'uigur al Xinjiang, on els serveis governamentals en uigur estan constitucionalment garantits.
464
Religió
modifica
Distribució geogràfica de les religions a la Xina.
465
466
467
468
La
llibertat de culte
és garantida per la constitució de la Xina, tot i que les organitzacions religioses que no tenen aprovació oficial poden ser objecte de persecució estatal.
180
El govern del país és oficialment
ateu
, i el
Partit Comunista Xinès
requereix que els membres siguin ateus.
469
Els assumptes i qüestions religioses al país són supervisats per l'Administració Nacional d'Afers Religiosos, sota el Departament de Treball del Front Unit del PCC.
470
Temple taoista
a dalt de la
Muntanyes Wudang
Hubei
, Xina
Al llarg dels mil·lennis, la civilització xinesa ha estat influenciada per diversos moviments religiosos. Les "tres doctrines" del
confucianisme
, el
taoisme
i el
budisme
han configurat històricament la cultura xinesa,
471
472
enriquint un marc teològic i espiritual de religió tradicional que es remunta a les antigues
dinastia Shang
dinastia Zhou
. La
religió popular xinesa
, emmarcada per les tres doctrines i per altres tradicions,
473
consisteix en l'adhesió als
shen
, que poden ser
deïtats
de la natura circumdant o principi ancestrals de grups humans, conceptes de civilitat, herois culturals, molts dels quals apareixen a la
mitologia xinesa
i a la història.
474
Entre els
cultes
més populars de la religió popular hi ha els de l'
Emperador Groc
, encarnació del Déu del Cel i un dels dos patriarques divins del poble xinès,
475
476
de
Mazu
(deessa dels mars),
475
Guandi
(déu de la guerra i els negocis),
Caishen
(déu de la prosperitat i la riquesa),
Pangu
i molts altres. En les primeres dècades del
segle
xxi
, el govern xinès s'ha dedicat a una rehabilitació dels cultes populars, reconeixent-los formalment com a "creences populars" distingides de les religions doctrinals,
477
i sovint reconstruint-los en formes de "religió civil" "altament curada"
478
—així com en una promoció nacional i internacional del budisme.
479
La Xina és la llar de moltes de les estàtues religioses més altes del món, que representen deïtats de la religió popular xinesa o éssers il·luminats del budisme; la més alta de totes és el
Buda del Temple de Primavera
Henan
Les estadístiques sobre l'afiliació religiosa a la Xina són difícils de recopilar. Els estudiosos observen que a la Xina no hi ha una frontera clara entre les tres doctrines i les pràctiques religioses populars locals.
471
Les religions xineses o alguns dels seus corrents també es poden definir com a «no-teistes» i
humanistes
, ja que no sostenen que la creativitat divina sigui completament transcendent, sinó que és inherent al món i en particular a l'ésser humà.
480
El 2023, segons un estudi de Pew Research, el 93% dels enquestats no eren formalment afiliats a cap religió. No obstant això, pel que fa a les pràctiques, el 75% visita cementiris familiars cada any, el 47% creu en el
feng shui
, el 33% creu en
buddha
, el 26% crema encens a les deïtats cada any i el 18% creu en les deïtats taoistes. Aquestes no són creences exclusives i sovint se superposen, ja que els enquestats tenen múltiples creences alhora. Per exemple, d'aquest 33% que creu en buddha, una porció significativa també creu en figures com els immortals taoistes,
Jesucrist
, el Déu catòlic i Al·là.
481
La religió popular xinesa també comprèn una varietat de
moviments doctrinals organitzats salvacionistes
que van sorgir des de la
Dinastia Song
482
També hi ha minories ètniques que mantenen les seves pròpies religions indígenes, mentre que les principals religions característiques de grups ètnics concrets inclouen el
Budisme tibetà
entre els
tibetans
mongols
yugurs
483
i l'Islam entre els
Hui
, el poble
uigur
, els
kazakhs
484
i els
kirguisos
, i altres ètnies a les regions del nord i nord-oest del país.
El
mahayana
(大乘,
Dacheng
) i els subgrups d'
amidisme
tantai
chan
són les denominacions més practicades del budisme. Altres formes, com ara la
theravada
i el
budisme tibetà
són practicades principalment per les minories ètniques.
485
S'estima que entre 660 i 1.000 milions de xinesos són budistes,
486
dels quals 400 milions són taoistes.
487
Tot i així aquestes xifres poden ser inexactes, atesa l'ambigüitat entre el que es considera un budista practicant i un individu que només en segueix la filosofia sense creure en l'existència de cap divinitat.
488
489
490
A més de les religions tradicionals, hi ha un nombre creixent d'adherents al
cristianisme
i a l'
islam
. Ambdues religions van ser introduïdes a la Xina durant el període de la
dinastia Tang
, el
segle
vii
. La primera forma del cristianisme a arribar a la Xina va ser el
nestorianisme
, el
635
dC. Els missioners
catòlics
franciscans
hi van arribar el
segle
xiii
; els
jesuïtes
el
segle
xvi
; i el
protestantisme
el
segle
xix
. El cristianisme és la religió que ha experimentat el creixement més ràpid durant l'últim segle, i s'estima que n'hi ha, de cristians, entre 40
491
i fins i tot 150 milions,
492
tot i que segons les xifres oficials només n'hi ha 16 milions.
492
Per altra banda, les xifres oficials indiquen que hi ha prop de 20 milions de musulmans a la Xina. Aquesta xifra es basa en la població total de les nacionalitats tradicionalment musulmanes.
La
Universitat de Pequín
a Pequín, una de les
universitats més ben classificades de la Xina
493
494
Educació
modifica
L'
educació obligatòria a la Xina
comprèn l'
escola primària
i l'
escola secundària júnior
, que juntes duren nou anys des dels 6 fins als 15 anys.
495
El
Gaokao
, l'examen nacional d'accés a la universitat de la Xina, és un requisit previ per a l'ingrés a la majoria d'institucions d'educació superior. L'educació vocacional està disponible per als estudiants a nivell de secundària i
terciari
496
Més de 10 milions d'estudiants xinesos es van graduar en col·legis vocacionals cada any.
497
El 2023, al voltant del 92% dels estudiants van continuar la formació en una escola secundària superior de tres anys, mentre que el 60.8% dels graduats de secundària es van matricular en una escola superior.
498
La Xina té la xarxa de formació més grossa del món,
499
amb prop de 287 milions d'estudiants i 18.85 milions de professors a temps complet en més de 470.300 escoles el 2023.
498
La inversió anual en educació va passar de menys de 50 mil milions de dòlars americans el 2003 a més de 817 mil milions de dòlars el 2020.
500
501
No obstant això, persisteix una desigualtat en la despesa en educació entre zones com Pequín i
Guizhou
502
La taxa d'alfabetització de la Xina ha crescut dràsticament, passant de només el 20% el 1949 i el 65.5% el 1979,
503
al 97% de la població major de quinze anys el 2020.
504
El 2024, la Xina tenia més de 3.167 universitats, amb més de 47,6 milions d'estudiants matriculats a la Xina continental, cosa que e, fa ma xarxa universitària més grossa del món.
505
506
Al 2025, la Xina tenia el nombre més alt d'universitats de primer nivell del món.
507
508
509
El 2024, la Xina només va per darrere dels Estats Units i el Regne Unit pel que fa a la representació a les llistes de les 200 millors universitats segons el
Rànquing Agregat de les Millors Universitats 2024
, un sistema de classificació compost per tres rànquings universitaris més seguits a nivell mundial (
ARWU
QS
THE
).
510
La Xina tenia cinc universitats llistades entre les cinquanta millors del món, i es situa en tercer lloc després dels Estats Units i el Regne Unit segons el rendiment agregat de quatre rànquings universitaris àmpliament observats (THE+ARWU+QS+
US News
).
511
La Xina és la llar de dues de les universitats amb les millors classificacions (
Universitat Tsinghua
Universitat de Pequín
) a l'
Àsia
i les
economies emergents
, segons el Times Higher Education World University Ranking
512
i l'
Academic Ranking of World Universities
513
Aquestes universitats són membres de la
Lliga C9
, una aliança d'universitats xineses d'elit que ofereixen educació integral i capdavantera.
514
Salut
modifica
Gràfic que mostra l'augment de l'
Índex de Desenvolupament Humà
de la Xina de 1970 a 2010
La Comissió Nacional de Salut, juntament amb els seus homòlegs a les comissions locals, supervisa les necessitats sanitàries de la població.
515
La política sanitària xinesa des de principi dels anys cinquanta es va centrar principalment en els serveis de salut pública i la prevenció. El Partit Comunista va llançar la
Campanya Patriòtica de Salut
, per a millorar el sanejament i la higiene, així com tractar i prevenir diverses malalties. Malalties endèmics d'antany com el
còlera
, el
tifus
i l'
escarlatina
van ser gairebé erradicades per la campanya.
516
Després que
Deng Xiaoping
va instituir reformes econòmiques el 1978, la salut del públic xinès va millorar ràpidament gràcies a una millor
nutrició
, tot i que molts dels serveis sanitaris públics gratuïts al camp van desaparèixer. La sanitat a la Xina es va privatitzar majoritàriament i la qualitat va augmentar molt.
cal
citació
El 2009, el govern va iniciar una iniciativa de provisió sanitària a gran escala de tres anys valorada en 124 mil milions de dòlars EUA.
517
El 2011, els 95% de la població xinesa tenien cobertura d'assegurança mèdica bàsica.
518
El 2022, la Xina s'havia establert com un productor i exportador clau de
productes farmacèutics
. Produeix al voltant del 40% dels
principis actius farmacèutics
el 2017.
519
Al 2024, l'
esperança de vida en néixer
supera els 79 anys.
520
Al 2023, la taxa de
mortalitat infantil
és de 5 per miler.
521
Ambdós han millorat significativament des dels anys cinquanta.
Les taxes de
retard en el creixement
, una condició causada per la
malnutrició
, han disminuït del 33,1% el 1990 al 4,5% el 2024.
524
525
Malgrat les millores significatives i la construcció de serveis mèdics avançats, hi queden diversos problemes de salut pública emergents, com ara malalties respiratòries causades per la contaminació de l'aire,
526
centenars de milions de fumadors,
527
i un augment de l'
obesitat
entre els joves urbans.
528
529
El 2010, la contaminació de l'aire va causar 1,2 milions de morts prematures a la Xina.
530
Els serveis de salut mental xinesos són inadequats.
531
La gran població de la Xina i les ciutats densament poblades han provocat brots de malalties greus, com la
SARS
el 2003, tot i que des de llavors s'ha contingut en gran manera.
532
La
pandèmia de COVID-19
es va constatar per primera vegada a
Wuhan
el desembre de 2019;
533
534
la pandèmia va portar el govern a aplicar mesures dràstiques de salut pública destinades a erradicar completament el virus, un objectiu que finalment es va abandonar el desembre de 2022 després de les protestes.
535
536
Cultura i societat
modifica
Una
porta de lluna
en un jardí xinès
Des dels
temps antics
, la
cultura xinesa
ha estat fortament influenciada pel
confucianisme
. La cultura xinesa, al seu torn, ha influenciat fortament l'
Àsia oriental
i el
Sud-est asiàtic
537
Durant gran part de l'època dinàstica del país, les oportunitats d'avenç social provenien dels prestigiosos
exàmens imperials
, que tenen l'origen en la
dinastia Han
538
L'
èmfasi literari
dels exàmens va afectar la percepció general del refinament cultural a la Xina, com la creença que la
cal·ligrafia
, la poesia i la
pintura
eren formes d'art superiors a la dansa o el teatre. La cultura xinesa ha subratllat durant molt de temps un sentit d'història profunda i una perspectiva nacional en gran manera introspectiva.
539
Els exàmens i una
cultura del mèrit
continuen sent molt valorats a la Xina avui dia.
540
Comtat de Fenghuang
, una ciutat antiga que acull moltes restes arquitectòniques dels estils Ming i Qing
541
Avui dia, el govern xinès ha acceptat nombrosos elements de la cultura tradicional xinesa com a part integral de la societat xinesa. Amb l'augment del
nacionalisme xinès
i la fi de la
Revolució Cultural
, diverses formes d'art, literatura, música, cinema, moda i arquitectura tradicional xinesa han experimentat un vigorós renaixement,
542
543
i l'art popular i de varietats en particular ha despertat interès a nivell nacional i fins i tot mundial.
544
Arquitectura
modifica
L'
Arquitectura xinesa
s'ha desenvolupat durant mil·lennis a la Xina i ha continuat sent una font vestigial d'influència perenne en el desenvolupament de l'arquitectura de l'Àsia oriental,
545
546
547
incloent la del
Japó
, la de
Corea
i la de
Mongòlia
548
i influències menors en l'arquitectura del Sud-est i Sud d'Àsia, incloent els països de
Malàisia
Singapur
Indonèsia
Sri Lanka
, Tailàndia, Laos,
Cambodja
, Vietnam i les Filipines.
549
550
L'arquitectura xinesa es caracteritza per la
simetria bilateral
, l'ús d'espais oberts tancats, el
feng shui
(per exemple,
jerarquies
direccionals),
551
un èmfasi horitzontal, i una al·lusió a diversos elements cosmològics,
mitològics
o, en general, simbòlics. L'arquitectura xinesa tradicionalment classifica les estructures en categories, des de
pagodas
fins a palaus.
552
548
Plaça de Tiananmen
, una
plaça urbana
al
centre de la ciutat
de
Pequín
. La
Tiananmen
és la
porta d'accés
a la
Ciutat Prohibida
L'arquitectura xinesa varia àmpliament en funció de l'estatus o l'afiliació, com ara si les estructures van ser construïdes per a emperadors, plebeus o amb finalitats religioses. Altres variacions en l'arquitectura xinesa es mostren en estils vernacles associats a diferents regions
geogràfiques
i diferents patrimonis ètnics, com ara les
cases sobre pilons
al sud, els
edificis Yaodong
al nord-oest, els edificis
iurta
de la gent nòmada, i els
edificis Siheyuan
al nord.
553
Literatura
modifica
Article principal:
Literatura xinesa
La
literatura xinesa
té les arrels en la tradició literària de la
dinastia Zhou
554
Els
textos clàssics de la Xina
abasten una àmplia gamma de pensaments i temes, com ara el
calendari
, militar,
astrologia
, herboristeria i
geografia
, així com molts altres.
555
Entre les obres primerenques més significatives hi ha l'
I Ching
i el
Shujing
, que formen part dels
Quatre Llibres i Cinc Clàssics
. Aquests textos van ser la pedra angular del currículum confucià patrocinat per l'estat durant els períodes dinàstics. Heretada del
Llibre de les Odes
, la
poesia clàssica xinesa
es va desenvolupar fins al seu
floruit
durant la
dinastia Tang
Li Bai
Du Fu
van obrir camins bifurcats per als cercles poètics a través del romanticisme i el realisme respectivament. La
historiografia
va començar amb el
Shiji
, l'abast global de la tradició historiogràfica a la Xina s'anomena les
Vint-i-quatre Històries
, que van establir un vast escenari per a les ficcions xineses juntament amb la
Mitologia xinesa
i el folklore.
556
Impulsada per una classe ciutadana creixent durant la dinastia Ming, la ficció clàssica xinesa va florir en una explosió de ficcions històriques, urbanes i de déus i dimonis representades per les
Quatre Grans Novel·les Clàssiques
que inclouen
Marge d'aigua
Romanç dels Tres Regnes
Viatge a l'Oest
El somni del pavelló vermell
557
Juntament amb les ficcions
wuxia
de
Jin Yong
Liang Yusheng
558
roman una font duradora de cultura popular a la
esfera d'influència xinesa
559
Arran del
Moviment de la Nova Cultura
després del final de la dinastia Qing, la literatura xinesa es va embarcar en una nova era amb el xinès vernacle escrit per als ciutadans comuns.
Hu Shih
Lu Xun
van ser pioners en la literatura moderna.
560
Diversos gèneres literaris, com la poesia boirosa, la literatura de la cicatriu, la ficció juvenil i la literatura
xungen
, influenciada pel
realisme màgic
561
van sorgir després de la Revolució Cultural.
Mo Yan
, un autor de literatura
xungen
, va rebre el
Premi Nobel de Literatura
el 2012.
562
Música
modifica
Articles principals:
Música de la Xina
Òpera xinesa
La
música xinesa
abasta una gamma de música molt diversa, des de la música tradicional fins a la música moderna. La música xinesa es remunta a abans dels temps preimperials. Els
Instruments musicals tradicionals xinesos
es van agrupar tradicionalment en vuit categories conegudes com a
bayin
(八音). L'
òpera tradicional xinesa
és una forma de teatre musical a la Xina que es va originar fa milers d'anys i té formes d'estil regional com l'
òpera de Pequín
i l'
òpera cantonesa
563
El pop xinès (C-Pop) inclou el
mandopop
i el
cantopop
. El
hip hop xinès
i el
hip hop de Hong Kong
s'han popularitzat
en els darrers anys.
Quan?
564
Moda
modifica
Dones joves vestides amb
Hanfu
a la
Universitat Normal de Qufu
Shandong
El
Hanfu
és el vestit històric del poble Han a la Xina. El
qipao
cheongsam
és un vestit femení xinès popular.
565
El moviment hanfu ha tornat a ser popular en temps contemporanis i cerca revitalitzar aquesta vestimenta.
566
La
China Fashion Week
és l'únic festival de moda a nivell estatal.
567
Mitjans de comunicació
modifica
Els mitjans de comunicació de la Xina consisteixen principalment en televisió, diaris, ràdio i revistes. Els mitjans de comunicació estatals operen sota el control del PCX. Les organitzacions de mitjans més grosses són el
Diari del Poble
, l'
Agència de Notícies Xinhua
i el
China Media Group
que consta de la
China Central Television
China Global Television Network
China National Radio
China Radio International
568
L'accés als mitjans estrangers roman molt restringit.
569
El cinema es va introduir a la Xina el 1896 i la primera pel·lícula xinesa,
Dingjun Mountain
es va estrenar el 1905.
570
La Xina ha tingut el nombre més alt de sales de cinema del món des del 2016;
571
i es va convertir en el mercat de cinema més gran el 2020,
572
573
on les pel·lícules nacionals dominen el mercat.
574
Les tres pel·lícules més taquilleres a la Xina el 2025 eren
Ne Zha 2
(2025),
The Battle at Lake Changjin
(2021) i
Wolf Warrior 2
(2017).
575
El 2025, el mercat de videojocs de la Xina va ser el més gros del món per ingressos.
576
D'altra banda, la Xina té el règim de
censura d'Internet
més complet i sofisticat del món anomenat el
Gran Tallafoc
, amb nombrosos llocs web bloquejats.
577
L'
Administració del Ciberespai de la Xina
actua com a regulador i censor nacional d'Internet.
578
La Xina requereix un sistema de nom real per als serveis d'Internet i les plataformes en línia.
579
Cuina
modifica
Article principal:
Gastronomia de la Xina
Mapa que mostra les principals cuines regionals de la Xina
La
cuina xinesa
és molt diversa, basada en diversos mil·lennis d'història culinària i varietat geogràfica, en la qual les més influents es coneixen com les "Vuit Grans Cuines", incloent les cuines
de Sichuan
cantonesa
de Jiangsu
de Shandong
de Fujian
de Hunan
d'Anhui
de Zhejiang
580
La cuina la cuina es caracteritza per una àmplia gamma dee mètodes de cocció i ingredients.
581
L'aliment bàsic de la Xina és l'arròs al nord-est i al sud, i els pans i fideus a base de blat al nord. Els productes de fesols com el
tofu
i la
llet de soja
resten una font popular de proteïnes. La carn de porc és la més popular, i representa al voltant del 60% del consum total de carn.
582
També hi ha la
cuina budista
vegetariana i la
cuina islàmica xinesa
sense porc. La cuina xinesa, a causa de la proximitat de la zona a l'oceà i el clima més suau, té una àmplia varietat de marisc i verdures. Derivats de la cuina xinesa, com la
cuina de Hong Kong
i la
cuina xinesa americana
, han sorgit a la
diàspora xinesa
Esports
modifica
La Xina té una cultura esportiva molt antiga. Hi ha proves que el
tir amb arc
shèjiàn
) es practicava durant la
Dinastia Zhou
Occidental. El joc d'espasa (
jiànshù
) i el
cuju
, un esport vagament relacionat amb el
futbol
583
també es remunten a les primeres dinasties de la Xina.
584
La
condició física
s'emfatitza àmpliament en la cultura xinesa, amb exercicis matinals com el
qigong
i el
tai chi
àmpliament practicats,
585
i els
gimnàsos
comercials i els clubs de fitness privats estan guanyant popularitat.
586
El
bàsquet
és l'esport d'espectadors més popular a la Xina.
587
L'
Associació Xinesa de Bàsquet
i l'
Associació Nacional de Bàsquet
americana també tenen un gran seguiment nacional, amb jugadors xinesos nascuts a la Xina i destinats a l'NBA i noms familiars nacionals coneguts com
Yao Ming
Yi Jianlian
, molt ben considerats.
588
La lliga de futbol professional de la Xina, coneguda com a
Superlliga xinesa
, és el mercat de futbol més gran de l'Àsia oriental.
589
Altres esports populars inclouen les
arts marcials
, el
tennis de taula
, el
bàdminton
, la
natació
i el
snooker
. La Xina és la llar d'un gran nombre de
ciclistes
590
També té el
mercat d'esports electrònics
més gran del món.
591
Molts més
esports tradicionals
, com les curses de
barca drac
, la
lluita d'estil mongol
592
593
i les
curses de cavalls
també són populars.
La Xina ha
participat en els Jocs Olímpics
des del 1932, tot i que només ha participat com a RPC
des del 1952
. La Xina va acollir els
Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
a Pequín, on els seus atletes van rebre 48 medalles d'or – el
nombre més alt de qualsevol nació participant aquell any
594
La Xina també va guanyar la majoria de medalles als
Jocs Paralímpics d'Estiu de 2012
, amb 231 en total, incloent 95 d'or.
595
596
El 2011, Shenzhen va acollir la
Universíada d'estiu de 2011
. La Xina va acollir els
Jocs de l'Àsia Oriental de 2013
a Tianjin i els
Jocs Olímpics de la Joventut d'estiu de 2014
a Nanjing, el primer país a acollir tant Jocs Olímpics regulars com de la Joventut. Pequín i la ciutat propera
Zhangjiakou
van acollir conjuntament els
Jocs Olímpics d'Hivern de 2022
, així Pequín va ser la primera ciutat dual olímpica enque va celebrar tant els Jocs Olímpics d'estiu com els d'hivern.
597
598
La Xina va acollir els
Jocs Asiàtics
el
1990
(Pequín), el
2010
(Guangzhou) i el
2023
(Hangzhou).
599
Notes
modifica
"...
Al costat d'això, es troba la gran China, el rei de la qual es pensa que és el príncep més gran del món, i és anomenat Santoa Raia".
10
11
"...
El Regne Molt Gran de China".
12
portuguès
...
O Grande Reino da China
...
).
13
El seu ús més antic existent es troba a l'
vas de bronze ritual He zun
, on aparentment es refereix només al domini immediat de la
Dinastia Shang
conquerit pels
Zhou
19
El seu significat "domini reial de Zhou" s'atesta al
Clàssic de la Història
del segle VI aC, que afirma "
Huangtian
va concedir les terres i les poblacions de l'estat central als avantpassats" (
皇天既付中國民越厥疆土于先王
).
20
A causa de la política anterior de Qin Shi Huang que implicava la "
crema de llibres i enterrament d'erudits
", la destrucció de les còpies confiscades a
Xianyang
va ser un esdeveniment similar a les
destruccions
de la
Biblioteca d'Alexandria
a l'oest. Fins i tot els textos que van sobreviure van haver de ser reconstruïts amb gran esforç a partir de la memòria, la sort o la falsificació.
44
Es diu que els
Textos Antics
dels
Cinc Clàssics
van ser trobats amagats en una paret a la residència Kong a
Qufu
. L'edició "redescoberta" de
Mei Ze
del
Clàssic de la Història
va ser
només demostrada com una falsificació en la dinastia Qing
Segons l
Encyclopædia Britannica
, l'àrea total dels Estats Units, de 9.522.055de km², és lleugerament inferior a la de la Xina. Mentrestant, el
CIA World Factbook
afirma que l'àrea total de la Xina va ser superior a la dels Estats Units fins que es van afegir les aigües costaneres dels
Grans Llacs
a l'àrea total dels Estats Units el 1996. De 1989 a 1996, l'àrea total dels EUA es va enumerar com a 9.372.610 km² (àrea terrestre més aigua interior només). L'àrea total llistada va canviar a 9.629.091 km² el 1997 (amb les àrees dels Grans Llacs i les aigües costaneres afegides), a 9.631.418 km² el 2004, a 9.631.420 km² el 2006, i a 9.826.630 km² el 2007 (aigües territorials afegides).
La frontera de la Xina amb el Pakistan i part de la seva frontera amb l'Índia cauen a la regió disputada del
Caixmir
. L'àrea sota administració pakistanesa és reclamada per l'Índia, mentre que l'àrea sota administració índia és reclamada pel Pakistan.
La República Popular de la Xina reclama les illes de la
Taiwan
Penghu
, que no controla, com la seva 23a província disputada, és a dir, la
Província de Taiwan
; juntament amb
Kinmen
i les
Illes Matsu
com a part de la
Província de Fujian
. Aquests territoris són controlats per la
República de la Xina
(ROC) amb seu a Taipei. Vegeu
Divisions administratives
per a més detalls.
Alguns dels xips utilitzats no van ser desenvolupats a nivell nacional fins al
Sunway TaihuLight
el 2016. La Xina
no ha presentat
noves entrades a TOP500 enmig de les tensions amb els Estats Units.
L'esperança de vida nacional en néixer va augmentar d'uns 31 anys el 1949 a 75 anys el 2008,
522
i la mortalitat infantil va disminuir de 300 per miler als anys cinquanta a prop de 33 per miler el 2001.
523
Referències
modifica
UN DESA Policy Brief No. 153: India overtakes China as the world’s most populous country
(en anglès).
United Nations. Department of Economic and Social Affairs Economic Analysis,
01-04-2023.
[Consulta: 26 agost 2024].
Deng Xiaoping: Let part of people get rich first
».
Shanghai Fengqi
. Arxivat de l'
original
el 29 July 2021.
[Consulta: 17 juliol 2020].
Gordon
, Peter.
Review of "China: The Balance Sheet -- What the World Needs to Know Now About the Emerging Superpower"
».
The Asia Review of Books. Arxivat de l'
original
el 2012-05-27.
[Consulta: 24 desembre 2007].
Miller
, Lyman.
China an Emerging Superpower?
».
Stanford Journal of International Relations. Arxivat de l'
original
el 2014-05-11.
[Consulta: 24 desembre 2007].
Beijing's Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times
BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets
Center for International Trade in Forest Products
Arxivat
2008-06-24 a
Wayback Machine
China's Building Boom. Data d'accés: 2 de desembre, 2006
CIA - The World Factbook,
Rank Order - Imports
Arxivat
2008-10-04 a
Wayback Machine
China
».
Oxford English Dictionary
. Arxivat de l'
original
el 12 July 2023.
[Consulta: 28 març 2024].
ISBN 0-1995-7315-8
Eden, Richard
(1555),
Decades of the New World
p. 230
Arxivat
11 August 2023 a
Wayback Machine
Myers
, Henry Allen.
Western Views of China and the Far East, Volume 1
Asian Research Service,
1984,
p.
34.
Barbosa
, Duarte.
The Book of Duarte Barbosa
. II.
London:
Asian Educational Services,
1918,
p.
211
ISBN 978-8-1206-0451-3
Barbosa
, Duarte.
Livro em que dá Relação do que Viu e Ouviu no Oriente
Lisbon:
Agência Geral das Colónias,
1946.
Plantilla:In lang
China
Arxivat
21 September 2011 a
Wayback Machine
".
The American Heritage Dictionary of the English Language
(2000). Boston and New York: Houghton-Mifflin.
Wade, Geoff. "
The Polity of Yelang and the Origin of the Name 'China'
Arxivat
17 November 2017 a
Wayback Machine
".
Sino-Platonic Papers
, No. 188, May 2009, p. 20.
Martino, Martin,
Novus Atlas Sinensis
, Vienna 1655, Preface, p. 2.
Bodde
, Derk.
«The state and empire of Ch'in». A:
The Cambridge History of China: Volume 1, The Ch'in and Han Empires, 221 BC – AD 220
Cambridge University Press,
1986,
p.
20.
DOI
10.1017/CHOL9780521243278.003
ISBN 978-0-5212-4327-8
Yule
, Henry.
Cathay and the Way Thither
Asian Educational Services,
1866,
p.
3–7
ISBN 978-8-1206-1966-1
Chen
, Zhi
«From Exclusive Xia to Inclusive Zhu-Xia: The Conceptualisation of Chinese Identity in Early China».
Journal of the Royal Asiatic Society
vol. 14,
3,
09-11-2004,
p.
185–205.
DOI
10.1017/S135618630400389X
JSTOR
25188470
《尚書》
梓材
Plantilla:In lang
Wilkinson
, Endymion.
Chinese History: A Manual
Harvard University Asia Center,
2000,
p.
132
(Harvard-Yenching Institute Monograph No. 52).
ISBN 978-0-6740-0249-4
Tang
, Xiaoyang;
Guo
, Sujian;
Guo
, Baogang.
Greater China in an Era of Globalization
Lanham, MD:
Rowman & Littlefield Publishers,
2010,
p.
52–53
ISBN 978-0-7391-3534-1
美国唐人街两面"中国"国旗之争
».
BBC News
Chou Hsi-wei on Conflict Zone
».
Deutsche Welle
«So-called 'China', we call it 'Mainland', we are 'Taiwan'. Together we are 'China'.»
Ciochon
, Russell
Larick
, Roy.
Early Homo erectus Tools in China
».
Archaeology
01-01-2000. Arxivat de l'
original
el 6 January 2020.
[Consulta: 30 novembre 2012].
The Peking Man World Heritage Site at Zhoukoudian
».
UNESCO. Arxivat de l'
original
el 23 June 2016.
[Consulta: 6 març 2013].
Shen
, G.;
Gao
, X.;
Gao
, B.;
Granger
, De
Age of Zhoukoudian Homo erectus determined with (26)Al/(10)Be burial dating
».
Nature
vol. 458,
7235,
3-2009,
p.
198–200.
DOI
10.1038/nature07741
PMID
19279636
Rincon
, Paul
Fossil teeth place humans in Asia '20,000 years early'
».
BBC News
14-10-2015.
Rincon
, Paul
'Earliest writing' found in China
».
BBC News
17-04-2003.
Qiu Xigui
(2000)
Chinese Writing
English translation of
文字學概論
by Gilbert L. Mattos and
Jerry Norman
Early China Special Monograph Series No. 4. Berkeley: The Society for the Study of Early China and the Institute of East Asian Studies, University of California, Berkeley.
ISBN 978-1-5572-9071-7
Tanner
, Harold M.
China: A History
Hackett,
2009,
p.
35–36
ISBN 978-0-8722-0915-2
Bronze Age China
».
National Gallery of Art,
19-09-1999. Arxivat de l'
original
el 25 July 2013.
[Consulta: 11 juliol 2013].
China: Five Thousand Years of History and Civilization
City University of Hong Kong Press,
2007,
p.
25
ISBN 978-9-6293-7140-1
Pletcher
, Kenneth.
The History of China
Britannica Educational Publishing,
2011,
p.
35
ISBN 978-1-6153-0181-2
Fowler
, Jeaneane D.;
Fowler
, Merv.
Chinese Religions: Beliefs and Practices
Sussex Academic Press,
2008,
p.
17
ISBN 978-1-8451-9172-6
Boltz
, William G.
«Early Chinese Writing».
World Archaeology
vol. 17,
3 ,
2-1986,
p.
436.
DOI
10.1080/00438243.1986.9979980
JSTOR
124705
Keightley
, David N.
«Art, Ancestors, and the Origins of Writing in China».
Representations
vol. 56,
Special Issue: The New Erudition,
Autumn 1996,
p.
68–95.
DOI
10.2307/2928708
JSTOR
2928708
Hollister
, Pam.
«Zhengzhou». A:
Paul E. Schellinger.
International Dictionary of Historic Places: Asia and Oceania
Fitzroy Dearborn Publishers,
1996.
ISBN 978-1-8849-6404-6
Allan
, Keith.
The Oxford Handbook of the History of Linguistics
Oxford University Press,
2013,
p.
ISBN 978-0-1995-8584-7
«Warring States». A:
Encyclopædia Britannica
15 September 2023.
Sima
, Qian.
Records of the Grand Historian
Hong Kong:
Columbia University Press,
1993,
p.
11
–12.
ISBN 0-231-08165-0
Bodde
, Derk.
«The State and Empire of Ch'in». A:
The Ch'in and Han Empires, 221 BC – AD 220
. 1.
Cambridge University Press,
1986,
p.
20–102
The Cambridge History of China
).
ISBN 0-521-24327-0
Lewis
, Mark Edward.
The Early Chinese Empires: Qin and Han
Belknap,
2007.
ISBN 978-0-6740-2477-9
Cotterell
, Arthur.
The Imperial Capitals of China
Pimlico,
2011,
p.
35–36
Dahlman, Carl J.; Aubert, Jean-Eric (2001).
China and the Knowledge Economy: Seizing the 21st Century
. WBI Development Studies. Herndon, VA: World Bank Publications.
Plantilla:ERIC
Goucher
, Candice;
Walton
, Linda.
World History: Journeys from Past to Present
. 1: From Human Origins to 1500 CE.
Routledge,
2013,
p.
108
ISBN 978-1-1350-8822-4
Lee
, Ki-Baik.
A new history of Korea
Harvard University Press,
1984,
p.
47.
ISBN 978-0-6746-1576-2
Graff
, David Andrew.
Medieval Chinese warfare, 300–900
Routledge,
2002,
p.
13
ISBN 0-4152-3955-9
Adshead
, S. A. M..
T'ang China: The Rise of the East in World History
Palgrave Macmillan,
2004,
p.
54
DOI
10.1057/9780230005518_2
ISBN 9780230005518
Nishijima
, Sadao.
«The Economic and Social History of Former Han». A:
Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. – A.D. 220
Cambridge University Press,
1986,
p.
545–607.
DOI
10.1017/CHOL9780521243278.012
ISBN 978-0-5212-4327-8
Bowman
, John S.
Columbia Chronologies of Asian History and Culture
Columbia University Press,
2000,
p.
104–105
China: Five Thousand Years of History and Civilization
City University of HK Press,
2007,
p.
71.
ISBN 978-9-6293-7140-1
Paludan
, Ann.
Chronicle of the Chinese Emperors
Thames & Hudson,
1998,
p.
136
ISBN 0-5000-5090-2
Huang
, Siu-Chi.
Essentials of Neo-Confucianism: Eight Major Philosophers of the Song and Ming Periods
Greenwood,
1999,
p.
ISBN 978-0-3132-6449-8
Northern Song dynasty (960–1127)
».
Metropolitan Museum of Art,
01-10-2001. Arxivat de l'
original
el 10 October 2017.
[Consulta: 27 novembre 2013].
Gernet
, Jacques.
Daily Life in China on the Eve of the Mongol Invasion, 1250–1276
Stanford University Press,
1962,
p.
22
ISBN 978-0-8047-0720-6
OCLC
1029050217
May
, Timothy.
The Mongol Conquests in World History
Reaktion,
2012,
p.
1211
ISBN 978-1-8618-9971-2
Weatherford
, Jack.
«Tale of Three Rivers». A:
Genghis Khan and the Making of the Modern World
Random House,
2004,
p.
95
ISBN 978-0-6098-0964-8
Ho
, Ping-ti
«An Estimate of the Total Population of Sung-Chin China».
Études Song
vol. 1,
1,
1970,
p.
33–53.
Rice
, Xan
Chinese archaeologists' African quest for sunken ship of Ming admiral
».
The Guardian
25-07-2010.
«Wang Yangming (1472–1529)». A:
Internet Encyclopedia of Philosophy
8 April 2012.
Qing dynasty
».
Britannica
. Arxivat de l'
original
el 9 March 2018.
[Consulta: 10 novembre 2022].
Roberts
, John M.
A Short History of the World
Oxford University Press,
1997,
p.
272
ISBN 0-1951-1504-X
Fletcher
, Joseph.
«Ch'ing Inner Asia c. 1800». A:
The Cambridge History of China
. 10, Part 1.
Cambridge University Press,
1978,
p.
37.
DOI
10.1017/CHOL9780521214476.003
ISBN 978-1-1390-5477-5
Deng
, Kent.
China's Population Expansion and Its Causes during the Qing Period, 1644–1911
2015,
p.
1.
Rowe
, William.
China's Last Empire – The Great Qing
Harvard University Press,
2010,
p.
123
ISBN 9780674054554
九州出版社,
2010,
p.
104–112.
ISBN 978-7-5108-0062-7
花城出版社,
1996,
p.
71.
ISBN 978-7-5360-2320-8
Embree
, Ainslie;
Gluck
, Carol.
Asia in Western and World History: A Guide for Teaching
M.E. Sharpe
1997,
p.
597.
ISBN 1-5632-4265-6
«Sino-Japanese War (1894–1895)». A:
Encyclopædia Britannica
Enhan (李恩涵)
, Li.
臺灣商務印書館,
2004,
p.
78
ISBN 978-9-5705-1891-7
Dimensions of need – People and populations at risk
».
Food and Agriculture Organization of the United Nations,
1995. Arxivat de l'
original
el 30 October 2023.
[Consulta: 3 juliol 2013].
Xiaobing
, Li.
A History of the Modern Chinese Army
University Press of Kentucky,
2007,
p.
13
, 26–27.
ISBN 978-0-8131-2438-4
The abdication decree of Emperor Puyi (1912)
».
Chinese Revolution
04-06-2013. Arxivat de l'
original
el 10 April 2023.
[Consulta: 29 maig 2021].
Tamura
, Eileen H.;
Menton
, Linda K.;
Lush
, Noren W.
et al.
]..
China: Understanding Its Past
University of Hawai'i Press
1997,
p.
146
ISBN 978-0-8248-1923-1
Haw
, Stephen.
Beijing: A Concise History
Taylor & Francis,
2006,
p.
143.
ISBN 0-4153-9906-8
Elleman
, Bruce.
Modern Chinese Warfare
Routledge,
2001,
p.
149.
ISBN 0-4152-1474-2
Hutchings
, Graham.
Modern China: A Guide to a Century of Change
Harvard University Press,
2003,
p.
459.
ISBN 0-6740-1240-2
Panda
, Ankit.
The Legacy of China's May Fourth Movement
».
The Diplomat
05-05-2015. Arxivat de l'
original
el 22 February 2024.
[Consulta: 28 març 2024].
Zarrow
, Peter.
China in War and Revolution, 1895–1949
Routledge,
2005,
p.
230
DOI
10.4324/9780203015629
ISBN 0-4153-6447-7
Leutner
, M.
The Chinese Revolution in the 1920s: Between Triumph and Disaster
Routledge,
2002,
p.
129.
DOI
10.4324/9781315029542
ISBN 0-7007-1690-4
Tien
, Hung-Mao.
Government and Politics in Kuomintang China, 1927–1937
. 53.
Stanford University Press
1972,
p.
60–72.
ISBN 0-8047-0812-6
Zhao
, Suisheng.
China and Democracy: Reconsidering the Prospects for a Democratic China
Routledge
2000,
p.
43.
ISBN 0-4159-2694-7
Apter
, David Ernest;
Saich
, Tony.
Revolutionary Discourse in Mao's Republic
Harvard University Press
1994,
p.
198.
ISBN 0-6747-6780-2
Nuclear Power: The End of the War Against Japan
».
BBC. Arxivat de l'
original
el 28 November 2015.
[Consulta: 14 juliol 2013].
van de Ven
, Hans.
China at War: Triumph and Tragedy in the Emergence of the New China
Harvard University Press
2018-02-12,
p.
98
–99.
DOI
10.2307/j.ctvhrd0kx
ISBN 978-0-674-91952-5
«The Moscow Declaration on general security». A:
Yearbook of the United Nations 1946–1947
United Nations,
1947,
p.
3.
OCLC
243471225
Declaration by United Nations
».
United Nations. Arxivat de l'
original
el 25 May 2017.
[Consulta: 20 juny 2015].
Hoopes, Townsend, and Douglas Brinkley
FDR and the Creation of the U.N.
(Yale University Press, 1997)
Gaddis
, John Lewis.
The United States and the Origins of the Cold War, 1941–1947
Columbia University Press,
1972,
p.
24
–25.
ISBN 978-0-2311-2239-9
Tien
, Hung-mao.
«The Constitutional Conundrum and the Need for Reform». A:
Constitutional Reform and the Future of the Republic of China
M. E. Sharpe,
1991,
p.
ISBN 978-0-8733-2880-7
Hu
, Jubin.
Projecting a Nation: Chinese National Cinema Before 1949
Hong Kong University Press
2003-12-31.
DOI
10.1515/9789882202580
ISBN 978-988-220-258-0
李丹青
What's behind the founding ceremony of the PRC?
».
www.chinadaily.com.cn
. Arxivat de l'
original
el 18 February 2023.
Lee
, Lily
They were born at the start of Communist China. 70 years later, their country is unrecognizable
».
CNN
30-09-2019.
Red Capture of Hainan Island
».
The Tuscaloosa News
09-05-1950.
The Tibetans
».
University of Southern California
. Arxivat de l'
original
el 16 October 2013.
[Consulta: 20 juliol 2013].
Busky
, Donald.
Communism in History and Theory
Greenwood Publishing Group
2002,
p.
11
ISBN 978-0-2759-7733-7
A Country Study: China
».
loc.gov
01-01-1988. Arxivat de l'
original
el 12 June 2016.
[Consulta: 3 octubre 2017].
Holmes
, Madelyn.
Students and teachers of the new China: thirteen interviews
McFarland,
2008,
p.
185
ISBN 978-0-7864-3288-2
Mesa-Lago
, Carmelo.
Comparing Socialist Approaches: Economics and Social Security in Cuba, China, and Vietnam
Pittsburgh, PA:
University of Pittsburgh Press
2025,
p.
61
(Pitt Latin American Series).
ISBN 9780822948476
Mirsky
, Jonathan
Unnatural Disaster
».
The New York Times
09-12-2012.
Holmes
, Leslie.
Communism: A Very Short Introduction
Oxford University Press
2009,
p.
32
ISBN 978-0-1995-5154-5
«Most estimates of the number of Chinese dead are in the range of 15 to 30 million.»
1964: China's first atomic bomb explodes
».
china.org.cn
. Arxivat de l'
original
el 22 March 2023.
[Consulta: 18 febrer 2023].
Kao
, Michael Y. M..
«Taiwan's and Beijing's Campaigns for Unification». A:
Taiwan in a Time of Transition
Paragon House,
1988,
p.
188.
Hart-Landsberg
, Martin;
Burkett
, Paul.
China and Socialism: Market Reforms and Class Struggle
Monthly Review Press,
March 2005.
ISBN 978-1-5836-7123-8
Review
».
Monthly Review
28-02-2001.
Hamrin
, Carol Lee;
Zhao
, Suisheng.
Decision-making in Deng's China: Perspectives from Insiders
M.E. Sharpe,
15 January 1995,
p.
32
ISBN 978-0-7656-3694-2
Primary Source Document with Questions (DBQs) CONSTITUTION OF THE PEOPLE ' S REPUBLIC OF CHINA (1982)
».
Columbia College
Harding
, Harry.
The Impact of Tiananmen on China's Foreign Policy
».
National Bureau of Asian Research
01-12-1990. Arxivat de l'
original
el 4 April 2014.
[Consulta: 28 novembre 2013].
China Gets Down to Business at Party Congress
».
Los Angeles Times
13-09-1997.
Vogel
, Ezra.
Deng Xiaoping and the Transformation of China
Belknap Press,
2011,
p.
682
ISBN 978-0-6747-2586-7
Jiang Zemin, who guided China's economic rise, dies
».
Associated Press
30-11-2022.
Orlik
, Tom
Charting China's Economy: A Decade Under Hu Jintao
».
The Wall Street Journal
16-11-2012.
Cox
, Amanda;
Burgess
, Joe;
Aigner
, Erin
China's Environmental Crisis
».
The New York Times
26-08-2007.
Griffiths
, Daniel
China worried over pace of growth
».
BBC News
16-04-2004.
China: Migrants, Students, Taiwan
Arxivat
27 December 2016 a
Wayback Machine
UC Davis
Migration News January 2006
Cody
, Edward
In Face of Rural Unrest, China Rolls Out Reforms
».
28-01-2006.
China's anti-corruption campaign expands with new agency
».
BBC News
20-03-2018.
Marquis
, Christopher;
Qiao
, Kunyuan.
Mao and Markets: The Communist Roots of Chinese Enterprise
Yale University Press
15 November 2022.
DOI
10.2307/j.ctv3006z6k
ISBN 978-0-3002-6883-6
Wingfield-Hayes
, Rupert
Xi Jinping's party is just getting started
(en anglès).
BBC News
23-10-2022.
Nepal and China agree on Mount Everest's height
».
BBC News
08-04-2010.
Lowest Places on Earth
».
National Park Service
28-02-2015. Arxivat de l'
original
el 7 February 2015.
[Consulta: 2 desembre 2013].
Why Is There Only 1 Time Zone in China?
».
timeanddate.com
[Consulta: 28 agost 2025].
About time: One huge country, one time zone
».
BBC News
23-03-2011.
[Consulta: 28 agost 2025].
Regional Climate Studies of China
Springer,
2008,
p.
ISBN 978-3-5407-9242-0
Beck
, Hylke E.;
Zimmermann
, Niklaus E.;
McVicar
, Tim R.;
Vergopolan
, Noemi;
Berg
, Alexis;
Wood
, Eric F.
«Present and future Köppen-Geiger climate classification maps at 1-km resolution».
Scientific Data
vol. 5,
30-10-2018.
Bibcode
2018NatSD...580214B
DOI
10.1038/sdata.2018.214
PMC
6207062
PMID
30375988
Beijing hit by eighth sandstorm
».
BBC News
17-04-2006.
Reilly
, Michael
Himalaya glaciers melting much faster
».
NBC News
24-11-2008.
China's New Growth Pathway: From the 14th Five-Year Plan to Carbon Neutrality
. Energy Foundation China. December 2020. p.
24. Arxivat de
l'original
el 16 April 2021.
Chow, Gregory (2006) Are Chinese Official Statistics Reliable? CESifo Economic Studies 52. 396–414. 10.1093/cesifo/ifl003.
«On the accuracy of official Chinese crop production data: Evidence from biophysical indexes of net primary production».
Proceedings of the National Academy of Sciences
vol. 117,
41,
10-2020,
p.
25434–25444.
Bibcode
2020PNAS..11725434L
DOI
10.1073/pnas.1919850117
PMC
7568317
PMID
32978301
Countries by commodity
».
FAOSTAT
. Arxivat de l'
original
el 29 June 2020.
[Consulta: 16 gener 2020].
World Food and Agriculture – Statistical Yearbook 2023
(en anglès).
Rome:
Food and Agriculture Organization of the United Nations,
2023.
DOI
10.4060/cc8166en
ISBN 978-9-2513-8262-2
Williams
, Jann.
Biodiversity Theme Report
».
Environment.gov.au
10-12-2009. Arxivat de l'
original
el 11 August 2011.
[Consulta: 27 abril 2010].
Countries with the Highest Biological Diversity
Arxivat
26 March 2013 a
Wayback Machine
. Mongabay.com. 2004 data. Retrieved 24 April 2013.
Country Profiles – China
».
Conveni sobre la Diversitat Biològica
. Arxivat de l'
original
el 9 December 2023.
[Consulta: 9 desembre 2012].
translation: China Biodiversity Conservation Strategy and Action Plan. Years 2011–2030
».
Convention on Biological Diversity
. Arxivat de l'
original
el 9 October 2022.
[Consulta: 9 desembre 2012].
IUCN Initiatives – Mammals – Analysis of Data – Geographic Patterns 2012
Arxivat
12 May 2013 a
Wayback Machine
. IUCN. Retrieved 24 April 2013. Data does not include species in Taiwan.
Countries with the most bird species
Arxivat
16 February 2013 a
Wayback Machine
. Mongabay.com. 2004 data. Retrieved 24 April 2013.
Countries with the most reptile species
Arxivat
16 February 2013 a
Wayback Machine
. Mongabay.com. 2004 data. Retrieved 24 April 2013.
IUCN Initiatives – Amphibians – Analysis of Data – Geographic Patterns 2012
Arxivat
12 May 2013 a
Wayback Machine
. IUCN. Retrieved 24 April 2013. Data does not include species in Taiwan.
Top 20 countries with most endangered species IUCN Red List
Arxivat
24 April 2013 a
Wayback Machine
. 5 March 2010. Retrieved 24 April 2013.
China owns 2,750 natural reserves
».
China Daily
16-11-2019.
Turvey
, Samuel
«Holocene survival of Late Pleistocene megafauna in China: a critical review of the evidence».
Quaternary Science Reviews
vol. 76,
2013,
p.
156–166.
Bibcode
2013QSRv...76..156T
DOI
10.1016/j.quascirev.2013.06.030
Lander
, Brian;
Brunson
, Katherine
«Wild Mammals of Ancient North China».
The Journal of Chinese History
Cambridge University Press
vol. 2,
2,
2018,
p.
291–312.
DOI
10.1017/jch.2017.45
Turvey
, Samuel.
Witness to Extinction: How we failed to save the Yangtze River dolphin
Oxford University Press
2008.
Countries with the most vascular plant species
Arxivat
12 January 2014 a
Wayback Machine
. Mongabay.com. 2004 data. Retrieved 24 April 2013.
China
. 3.
Rough Guides
2003,
p.
1213
ISBN 978-1-8435-3019-0
Conservation Biology: Voices from the Tropics
John Wiley & Sons,
2013,
p.
208
ISBN 978-1-1186-7981-4
Ma
, Xiaoying;
Ortalano
, Leonard.
Environmental Regulation in China
(en anglès).
Rowman & Littlefield
2000,
p.
ISBN 978-0-8476-9399-3
China acknowledges 'cancer villages'
».
BBC News
22-02-2013.
Soekov
, Kimberley
Riot police and protesters clash over China chemical plant
».
BBC News
28-10-2012.
Is air quality in China a social problem?
».
Center for Strategic and International Studies
ChinaPower Project,
15-02-2016. Arxivat de l'
original
el 26 March 2020.
[Consulta: 26 març 2020].
Ambient air pollution: A global assessment of exposure and burden of disease
».
World Health Organization
. Arxivat de l'
original
el 28 September 2016.
[Consulta: 28 abril 2018].
Chestney
, Nina
Global carbon emissions hit record high in 2012
».
Reuters
10-06-2013.
Each Country's Share of CO2 Emissions
».
Union of Concerned Scientists
01-08-2020. Arxivat de l'
original
el 15 October 2019.
[Consulta: 30 octubre 2020].
2024 State of Ecology & Environment Report Review
».
China Water Risk
24-06-2025.
[Consulta: 29 octubre 2025].
Kay
, Chris;
Murtaugh
, Dan
China Reduced Air Pollution in 7 Years as Much as US Did in Three Decades
».
Bloomberg News
14-06-2022.
China going carbon neutral before 2060 would lower warming projections by around 0.2 to 0.3 degrees C
».
Climate Action Tracker
23-09-2020. Arxivat de l'
original
el 11 February 2024.
[Consulta: 27 setembre 2020].
Yahoo
China completes 3,000-km green belt around its biggest desert, state media says
».
Reuters
Yahoo,
29-11-2024.
Schonhardt
, Sara
China Invests $546 Billion in Clean Energy, Far Surpassing the U.S.
».
Scientific American
30-01-2023.
Meng
, Meng
China to plow $361 billion into renewable fuel by 2020
».
Reuters
05-01-2017.
Sengupta
, Somini;
Bradsher
, Keith;
Plumer
, Brad;
Stevens
, Harry
There's a Race to Power the Future. China Is Pulling Away.
(en anglès).
The New York Times
30-06-2025.
Maguire
, Gavin
Column: China on track to hit new clean & dirty power records in 2022
».
Reuters
23-11-2022.
Global Electricity Review 2025: Analysis of key power sector emitters in 2023
».
Ember
08-04-2025.
[Consulta: 15 maig 2025].
Perkins
, Robert.
Russian seaborne crude exports slide to 12-month low as EU ban, price caps loom
».
S&P Global
07-10-2022. Arxivat de l'
original
el 14 October 2022.
International Energy Agency
Oil Market and Russian Supply – Russian supplies to global energy markets
».
IEA,
24-02-2022. Arxivat de l'
original
el 16 January 2023.
[Consulta: 27 abril 2022].
Ma
, Jin Shuang;
Liu
, Quan Riu
«The Present Situation and Prospects of Plant Taxonomy in China».
Taxon
Wiley
vol. 47,
2-1998,
p.
67–74.
Bibcode
1998Taxon..47...67M
DOI
10.2307/1224020
JSTOR
1224020
Plantilla:Cite CIA World Factbook
Wei
, Yuwa
«China and ITS Neighbors».
Willamette Journal of International Law and Dispute Resolution
Willamette University College of Law
vol. 22,
2014,
p.
105–136.
JSTOR
26210500
Groundless to view China as expansionist, says Beijing after PM Modi's Ladakh visit
».
India Today
03-07-2020. Arxivat de l'
original
el 10 August 2023.
[Consulta: 13 agost 2020].
Fravel
, M. Taylor
«Regime Insecurity and International Cooperation: Explaining China's Compromises in Territorial Disputes».
International Security
vol. 30,
2,
01-10-2005,
p.
46–83.
DOI
10.1162/016228805775124534
Fravel
, M. Taylor.
Strong Borders, Secure Nation: Cooperation and Conflict in China's Territorial Disputes
Princeton University Press
2008.
ISBN 978-0-6911-3609-7
India-China dispute: The border row explained in 400 words
».
BBC News
14-12-2022.
Bhutan wants a border deal with China: Will India accept?
».
BBC News
26-04-2023.
China denies preparing war over South China Sea shoal
».
BBC News
12-05-2012.
How uninhabited islands soured China-Japan ties
».
BBC News
27-11-2013.
Xi reiterates adherence to socialism with Chinese characteristics
».
Xinhua News Agency
05-01-2013.
Wei
, Changhao.
Annotated Translation: 2018 Amendment to the P.R.C. Constitution (Version 2.0)
».
NPC Observer
11-03-2018. Arxivat de l'
original
el 22 December 2018.
[Consulta: 22 agost 2019].
Constitution of the People's Republic of China
».
National People's Congress
20-11-2019. Arxivat de l'
original
el 2 July 2023.
[Consulta: 20 març 2021].
Democracy
».
Decoding China
Heidelberg University
04-02-2021. Arxivat de l'
original
el 16 August 2022.
[Consulta: 22 agost 2022].
Ringen
, Stein.
The Perfect Dictatorship: China in the 21st Century
Hong Kong University Press
2016,
p.
ISBN 978-9-8882-0893-7
Xiao
, Muyi;
Mozur
, Paul;
Cardia
, Alexander
Four Takeaways From a Times Investigation Into China's Expanding Surveillance State
».
The New York Times
21-06-2022.
Freedom in the World 2024: China
».
Freedom House
2024.
The global democracy index: how did countries perform in 2024?
».
27-02-2025.
Laikwan
, Pang.
One and All: The Logic of Chinese Sovereignty
Stanford, CA:
Stanford University Press
2024,
p.
1.
ISBN 978-1-5036-3881-5
Ruwitch
, John
China's major party congress is set to grant Xi Jinping a 3rd term. And that's not all
».
NPR
13-10-2022.
Hernández
, Javier C.
China's 'Chairman of Everything': Behind Xi Jinping's Many Titles
».
The New York Times
25-10-2017.
«Mr. Xi's most important title is general secretary, the most powerful position in the Communist Party. In China's one party system, this ranking gives him virtually unchecked authority over the government.»
Phillips
, Tom
Xi Jinping becomes most powerful leader since Mao with China's change to constitution
».
The Guardian
24-10-2017.
A guide to the Chinese Communist Party's National Congress | Chatham House – International Affairs Think Tank
(en anglès).
www.chathamhouse.org
03-08-2022.
[Consulta: 31 octubre 2025].
Ma
, Josephine
Party-state relations under China's Communist Party: separation of powers, control over government and reforms
».
South China Morning Post
17-05-2021.
Lawrence
, Susan V.
Lee
, Mari Y.
China's Political System in Charts: A Snapshot Before the 20th Party Congress
».
Congressional Research Service
24-11-2021. Arxivat de l'
original
el 16 June 2022.
[Consulta: 20 desembre 2022].
How China is Ruled: National People's Congress
».
BBC News
Democracy
».
Decoding China
Heidelberg University
04-02-2021. Arxivat de l'
original
el 16 August 2022.
[Consulta: 22 agost 2022].
China: Nipped In The Bud – Background
».
Human Rights Watch
. Arxivat de l'
original
el 16 April 2021.
[Consulta: 18 març 2021].
Tiezzi
, Shannon
What Is the CPPCC Anyway?
».
The Diplomat
04-03-2021.
Jin
, Keyu.
The New China Playbook: Beyond Socialism and Capitalism
Viking,
2023.
ISBN 978-1-9848-7828-1
Heilmann
, Sebastian.
Red Swan: How Unorthodox Policy-Making Facilitated China's Rise
The Chinese University of Hong Kong Press
2018.
ISBN 978-9-6299-6827-4
Brussee
, Vincent.
Social Credit: The Warring States of China's Emerging Data Empire
Palgrave MacMillan
2023.
ISBN 978-9-8199-2188-1
Administrative Division
».
Consell d'Estat de la República Popular de la Xina
26-08-2014. Arxivat de l'
original
el 9 July 2022.
[Consulta: 19 desembre 2022].
Chang
, Bi-yu.
Place, Identity, and National Imagination in Post-war Taiwan
Routledge,
2015,
p.
35–40, 46–60
ISBN 978-1-3176-5812-2
What's behind China-Taiwan tensions?
».
BBC News
06-11-2015.
Brown
, Kerry.
Contemporary China
Macmillan International Higher Education – University of Sydney,
2013,
p.
ISBN 978-1-1372-8159-3
Keith
, Ronald C.
China from the inside out – fitting the People's republic into the world
PlutoPress,
p.
135–136.
Global Diplomacy Index – Country Rank
».
Lowy Institute
. Arxivat de l'
original
el 25 February 2024.
[Consulta: 26 febrer 2024].
Chang
, Eddy
Perseverance will pay off at the UN
».
The Taipei Times
22-08-2004.
About G20
».
G20
. Arxivat de l'
original
el 25 August 2023.
[Consulta: 4 juliol 2023].
Riyadh joins Shanghai Cooperation Organization as ties with Beijing grow
».
Reuters
29-03-2023.
Bric summit ends in China with plea for more influence
».
BBC News
14-04-2011.
EAS Participating Countries
».
East Asia Summit
. Arxivat de l'
original
el 23 September 2023.
[Consulta: 4 juliol 2023].
About APEC
».
Asia-Pacific Economic Cooperation
01-09-2021. Arxivat de l'
original
el 21 March 2024.
[Consulta: 4 juliol 2023].
China says communication with other developing countries at Copenhagen summit transparent
».
People's Daily
21-12-2009.
The Debate – Macron in the middle? French president in China amid superpower showdown
(en anglès).
France 24
05-04-2023.
Simon
, Kuper
There are only two global superpowers left
(en anglès).
Financial Times
Eaglen
, Mackenzie
It's Time to Retire the Term "Near-Peer" Competitor When It Comes to China
(en anglès).
06-06-2023.
Jolly
, Dominique.
China as a Technological Superpower
».
iris
30-01-2025.
Baldwin
, Richard.
China is the world's sole manufacturing superpower: A line sketch of the rise
».
VOX CEPR
17-01-2024.
Strimpel
, Zoe.
The West can no longer afford to ignore China's superpower status
».
The Telegraph
26-04-2025.
Drun
, Jessica.
One China, Multiple Interpretations
».
Center for Advanced China Research
28-12-2017. Arxivat de l'
original
el 9 March 2020.
[Consulta: 11 gener 2023].
Taiwan's Ma to stopover in US: report
».
Agence France-Presse
12-01-2010.
Macartney
, Jane
China says US arms sales to Taiwan could threaten wider relations
».
The Times
01-02-2010.
Hale
, Erin
Taiwan taps on United Nations' door, 50 years after departure
».
Al Jazeera
25-10-2021.
Maria Siow
Could Myanmar's ethnic armed groups turn the tide against the junta, with a little help from Beijing?
(en anglès).
South China Morning Post
27-03-2021. Arxivat de l'
original
el 27 November 2023.
[Consulta: 27 novembre 2023].
DAVID BREWSTER
How China, India and Bangladesh could be drawn into Myanmar's conflict
(en anglès).
Lowy Institute
08-11-2022. Arxivat de l'
original
el 24 February 2024.
[Consulta: 28 març 2024].
Davidson
, Helen
How close are China and Russia and where does Beijing stand on Ukraine?
».
The Guardian
16-03-2022.
Energy to dominate Russia President Putin's China visit
».
BBC News
05-06-2012.
Gladstone
, Rick
Friction at the U.N. as Russia and China Veto Another Resolution on Syria Sanctions
».
The New York Times
19-07-2012.
Beijing's Growing Boldness: China's Stance On Ukraine Sparks EU Alarm
».
Radio Free Europe/Radio Liberty
12-07-2025.
China's Position on Russia and Ukraine Is a Warning to the West and the Pacific
».
The Diplomat
17-07-2025.
Monteiro
, Ana
US-China Goods Trade Hits Record Even as Political Split Widens
».
Bloomberg News
07-02-2023.
McLaughlin
, Abraham
A rising China counters US clout in Africa
».
The Christian Science Monitor
30-03-2005.
Lyman
, Princeton.
China's Rising Role in Africa
».
Council on Foreign Relations
21-07-2005. Arxivat de l'
original
el 15 July 2007.
[Consulta: 26 juny 2007].
Politzer
, Malia.
China and Africa: Stronger Economic Ties Mean More Migration
».
Migration Policy Institute
06-08-2008. Arxivat de l'
original
el 2 December 2023.
[Consulta: 26 gener 2013].
Timsit
, Annabelle
China dethroned the US as Europe's top trade partner in 2020
».
Quartz
15-02-2021.
Wolff
, Stefan.
How China is increasing its influence in central Asia as part of global plans to offer an alternative to the west
».
The Conversation
24-05-2023. Arxivat de l'
original
el 3 March 2024.
[Consulta: 28 març 2024].
Owen Greene
Christoph Bluth
China's increasing political influence in the south Pacific has sparked an international response
».
The Conversation
09-02-2024. Arxivat de l'
original
el 3 March 2024.
[Consulta: 28 març 2024].
ASEAN Statistical Yearbook 2022
».
ASEAN
01-12-2022. Arxivat de l'
original
el 16 May 2023.
[Consulta: 16 maig 2023].
«The U.S. and China Are Battling for Influence in Latin America, and the Pandemic Has Raised the Stakes»
Time
. 4 February 2021. Arxivat de
l'original
el 23 March 2024.
Garrison
, Cassandra
In Latin America, a Biden White House faces a rising China
».
Reuters
14-12-2020.
Dollar
, David.
Seven years into China's Belt and Road
».
Brookings
01-10-2020. Arxivat de l'
original
el 30 May 2023.
[Consulta: 1r desembre 2020].
Cai
, Peter.
Understanding China's Belt and Road Initiative
».
Lowy Institute
. Arxivat de l'
original
el 1 September 2022.
[Consulta: 30 novembre 2020].
Sun
, Yu
China faces wave of calls for debt relief on 'Belt and Road' projects
».
Financial Times
30-04-2020.
Broadman
, Harry G.
Africa's Silk Road: China and India's New Economic Frontier
World Bank,
2007.
ISBN 978-0-8213-6835-0
Wolf D. Hartmann.
Chinas neue Seidenstraße Kooperation statt Isolation – der Rollentausch im Welthandel
Frankfurter Allgemeine Buch,
2017,
p.
59.
ISBN 978-3-9560-1224-2
Hernig
, Marcus.
Die Renaissance der Seidenstrasse
: der Weg des chinesischen Drachens ins Herz Europas
FinanzBuch Verlag (FBV),
2018,
p.
112.
ISBN 978-3-9597-2138-7
de Wilt
, Harry
Is 'One Belt, One Road' a China Crisis for North Sea Main Ports?
».
World Cargo News
vol. 17,
17-12-2019.
Santevecchi
, Guido
Di Maio e la Via della Seta: «Faremo i conti nel 2020», siglato accordo su Trieste
».
Corriere della Sera
vol. 5,
11-2019.
Maizland
, Lindsay.
China's Modernizing Military
».
Council on Foreign Relations
05-02-2020. Arxivat de l'
original
el 14 August 2022.
[Consulta: 14 agost 2022].
Yuwen
, Deng.
Why Are China's Generals So Quiet as Xi Purges Them?
(en anglès americà).
Foreign Policy
12-11-2025.
[Consulta: 6 novembre 2025].
Chinese PLA embraces a new system of services and arms: Defense spokesperson – China Military
».
eng.chinamil.com.cn
. Arxivat de l'
original
el 20 April 2024.
[Consulta: 20 abril 2024].
Which Countries Have the Most Nuclear Weapons?
».
Visual Capitalist,
30-09-2021. Arxivat de l'
original
el 10 August 2023.
[Consulta: 27 novembre 2021].
Chinese Nuclear Program
».
Atomic Heritage Foundation
19-07-2018.
Lendon
, Brad
Analysis: China has built the world's largest navy. Now what's Beijing going to do with it?
».
CNN
06-03-2021.
Trends in Military Expenditure 2024
».
Stockholm International Peace Research Institute
01-04-2025.
[Consulta: 28 abril 2025].
What China's New Central Military Commission Tells Us About Xi's Military Strategy
».
Asia Society
27-10-2022. Arxivat de l'
original
el 21 December 2022.
[Consulta: 21 desembre 2022].
China
».
Amnistia Internacional
. Arxivat de l'
original
el 15 May 2023.
[Consulta: 15 maig 2023].
Sorman
, Guy.
Empire of Lies: The Truth About China in the Twenty-First Century
Encounter Books
2008,
p.
46, 152
ISBN 978-1-5940-3284-4
«China: Events of 2021». A:
World Report 2022: China
Human Rights Watch
2 December 2021.
For China's LGBTQ community, safe spaces are becoming harder to find
».
NBC News,
13-06-2023. Arxivat de l'
original
el 19 January 2024.
[Consulta: 8 agost 2023].
King
, Gary;
Pan
, Jennifer;
Roberts
, Margaret E.
How Censorship in China Allows Government Criticism but Silences Collective Expression
».
American Political Science Review
vol. 107,
2,
5-2013,
p.
326–343.
DOI
10.1017/S0003055413000014
«Our central theoretical finding is that, contrary to much research and commentary, the purpose of the censorship program is not to suppress criticism of the state or the Communist Party.»
Christian Göbel and Lynette H. Ong,
"Social unrest in China."
Long Briefing, Europe China Research and Academic Network (ECRAN)
(2012) p 18
Arxivat
16 January 2021 a
Wayback Machine
Chatham House
Anna Morcom
The Political Potency of Tibetan Identity in Pop Music and Dunglen
».
Himalaya
Royal Holloway, University of London
vol. 38,
6-2018.
Dalai Lama hits out over burnings
».
BBC
07-11-2011.
Asat
, Rayhan
Yonah Diamond
The World's Most Technologically Sophisticated Genocide Is Happening in Xinjiang
».
Foreign Policy
15-07-2020. Arxivat de l'
original
el 28 March 2024.
[Consulta: 28 març 2024].
Hatton
, Celia
China 'moves two million Tibetans'
».
BBC News
27-06-2013.
Fresh unrest hits China's Xinjiang
».
BBC News
29-06-2013.
Garside
, Juliette
'Allow no escapes': leak exposes reality of China's vast prison camp network
».
The Guardian
24-11-2019.
Uighurs: 'Credible case' China carrying out genocide
».
BBC News
08-02-2021.
China Suppression Of Uighur Minorities Meets U.N. Definition Of Genocide, Report Says
».
NPR
04-07-2020.
Ramzy
, Austin
U.N. Says China May Have Committed 'Crimes Against Humanity' in Xinjiang
».
The New York Times
31-08-2022.
Khatchadourian, Raffi (5 April 2021).
Yorker.com/magazine/2021/04/12/surviving-the-crackdown-in-xinjiang «Surviving the Crackdown in Xinjiang»
The New Yorker
. Arxivat de
l'original
el 10 April 2021.
Hong Kong national security law: What is it and is it worrying?
».
BBC News
28-06-2022.
3. Middle East still home to highest levels of restrictions on religion, although levels have declined since 2016
(en anglès americà).
Pew Research Center
15-07-2019. Arxivat de l'
original
el 6 January 2024.
[Consulta: 6 gener 2024].
3. Small changes in median scores for government restrictions, social hostilities involving religion in 2020
(en anglès americà).
Pew Research Center
29-11-2022. Arxivat de l'
original
el 6 January 2024.
[Consulta: 2 gener 2024].
China
».
Global Slavery Index
2016. Arxivat de l'
original
el 6 July 2016.
[Consulta: 13 març 2018].
Laogai Handbook: 2007–2008
».
Laogai Research Foundation
2008. Arxivat de l'
original
el 25 December 2023.
[Consulta: 28 març 2024].
China Human Rights Fact Sheet
Arxivat
2017-04-29 a
Wayback Machine
(Març 1995). Data d'accés: 16 d'abril, 2006
China Leads Death List as Number of Executions Around the World Soars
Arxivat
2008-09-25 a
Wayback Machine
The Independent/UK
article, republished. (5 d'abril, 2005). Data d'accés: 23 de juny, 2006.
"China's Progress in Human Rights"
Arxivat
2013-07-25 a
Wayback Machine
(Juliol, 2005) Data d'accés: 18 d'abril, 2008
Kollewe
, Justin McCurry Julia
China overtakes Japan as world's second-largest economy
».
The Guardian
14-02-2011.
GDP PPP (World Bank)
».
Banc Mundial
2018. Arxivat de l'
original
el 19 February 2019.
[Consulta: 18 febrer 2019].
World Economic Outlook Database, April 2023
».
Fons Monetari Internacional
01-04-2023. Arxivat de l'
original
el 13 April 2023.
[Consulta: 16 maig 2023].
Overview
».
World Bank. Arxivat de l'
original
el 30 September 2020.
[Consulta: 13 setembre 2020].
GDP growth (annual
%) – China
».
Banc Mundial
. Arxivat de l'
original
el 31 May 2022.
[Consulta: 25 maig 2018].
GDP (current US$) – China
».
Banc Mundial
. Arxivat de l'
original
el 6 September 2019.
[Consulta: 7 juliol 2023].
GDP PPP (World Bank)
».
World Bank,
2018. Arxivat de l'
original
el 2 September 2019.
[Consulta: 18 febrer 2019].
Global 500
».
Fortune Global 500
. Arxivat de l'
original
el 16 January 2023.
[Consulta: 3 agost 2023].
Maddison
, Angus.
Contours of the World Economy 1–2030 AD: Essays in Macro-Economic History
Oxford University Press
2007,
p.
379
ISBN 978-0-1916-4758-1
Angus Maddison. Chinese Economic Performance in the Long Run. Development Centre Studies.
». Arxivat de l'
original
el 9 October 2022.
[Consulta: 15 setembre 2017].
Ding
, Xiaoqin
The Socialist Market Economy: China and the World
».
Science & Society
vol. 73,
2,
01-04-2009,
p.
235–241.
DOI
10.1521/siso.2009.73.2.235
JSTOR
40404550
Pearson
, Margaret;
Rithmire
, Meg;
Tsai
, Kellee S.
«Party-State Capitalism in China».
Current History
vol. 120,
827,
01-09-2021,
p.
207–213.
DOI
10.1525/curh.2021.120.827.207
Pearson
, Margaret M.;
Rithmire
, Meg;
Tsai
, Kellee S.
«China's Party-State Capitalism and International Backlash: From Interdependence to Insecurity».
International Security
vol. 47,
2,
01-10-2022,
p.
135–176.
DOI
10.1162/isec_a_00447
Heilmann
, Sebastian.
Red Swan: How Unorthodox Policy-Making Facilitated China's Rise
The Chinese University of Hong Kong Press
2018.
ISBN 978-962-996-827-4
Zuo
, Mandy
China adds nearly 2 million private firms in first quarter as calls for support rise
».
South China Morning Post
22-04-2025.
Hancock
, Tom
China Crackdowns Shrink Private Sector's Slice of Big Business
».
Bloomberg News
30-03-2022.
Shorrocks
, Anthony;
Davies
, James;
Lluberas
, Rodrigo.
Global Wealth Databook 2023
UBS
and
Credit Suisse
Research Institute,
2023.
Press Trust of India
China lifting 800 million people out of poverty is historic: World Bank
».
Business Standard India
Press Trust of India,
13-10-2017.
Four Decades of Poverty Reduction in China: Drivers, Insights for the World, and the Way Ahead
World Bank Publications,
2022,
p.
ix.
ISBN 978-1-4648-1878-3
«By any measure, the speed and scale of China's poverty reduction is historically unprecedented.»
Jin
, Keyu.
The New China Playbook: Beyond Socialism and Capitalism
Viking,
2023.
ISBN 978-1-9848-7828-1
Bergsten
, C. Fred.
The United States vs. China: The Quest for Global Economic Leadership
Polity Press,
2022.
ISBN 978-1-5095-4735-7
Is China Succeeding at Eradicating Poverty?
».
Center for Strategic and International Studies
23-10-2020.
[Consulta: 28 març 2021].
World Bank World Development Indicators
».
World Bank. Arxivat de l'
original
el 20 December 2014.
[Consulta: 8 desembre 2014].
King
, Stephen
China's path to tackling regional inequality
».
Financial Times
02-02-2016.
Duggan
, Jennifer
Income inequality on the rise in China
».
Al Jazeera
12-01-2013.
Tobin
, Damian
Inequality in China: Rural poverty persists as urban wealth balloons
».
BBC News
29-06-2011.
Just how Dickensian is China?
».
02-10-2021.
Gini index – China
».
World Bank. Arxivat de l'
original
el 19 March 2024.
[Consulta: 24 maig 2022].
Forbes World's Billionaires List: The Richest People in the World 2023
».
Forbes
[Consulta: 15 maig 2023].
Khan
, Yusuf.
China has overtaken the US to have the most wealthy people in the world
(en anglès americà).
Business Insider
22-10-2019. Arxivat de l'
original
el 2025-03-19.
Dawkins
, David
China Overtakes U.S. In Global Household Wealth Rankings 'Despite' Trade Tensions – Report
».
Forbes
21-10-2019.
Chen
, Qin
China is now home to two-thirds of the world's top women billionaires, four times more than the US, Hurun research institute reveals
».
South China Morning Post
27-03-2021.
Zheping
, Huang
China's middle class has overtaken the US's to become the world's largest
».
Quartz
14-10-2015.
Zuo
, Mandy
China's middle-income population passes 500 million mark, state-owned newspaper says
».
South China Morning Post
03-03-2024.
China Dominates Global Manufacturing
(en anglès).
www.csis.org
[Consulta: 31 octubre 2025].
A made-in-China plan for world domination
».
Marsh
, Peter
China noses ahead as top goods producer
».
Financial Times
13-03-2011.
Levinson
, Marc.
U.S. Manufacturing in International Perspective
».
Federation of American Scientists
21-02-2018. Arxivat de l'
original
el 9 October 2022.
Bradsher
, Keith
Step by Step, How China Seized Control of Critical Minerals
(en anglès).
The New York Times
27-10-2025.
Salve
, Priyanka.
India is dependent on China for electronic components. Now it's trying to change that
(en anglès).
CNBC
29-10-2025.
[Consulta: 31 octubre 2025].
China Dominates the Shipbuilding Industry
(en anglès).
www.csis.org
[Consulta: 31 octubre 2025].
Baraniuk
, Chris
China's electric car market is booming but can it last?
».
BBC News
11-10-2022.
China Dominates the Global Lithium Battery Market
».
Institute for Energy Research
09-09-2020.
[Consulta: 28 març 2021].
2024 Production Statistics
».
OICA
[Consulta: 26 octubre 2025].
Shane
, Daniel
China will overtake the US as the world's biggest retail market this year
».
CNN
23-01-2019.
Cameron
, Isabel
China continues to lead global ecommerce market with over $2 trillion sales in 2022
».
Charged
09-08-2022.
Top 10 Largest Stock Exchanges in the World By Market Capitalization
».
ValueWalk
19-02-2019.
[Consulta: 28 novembre 2019].
China's Stock Market Tops $10 Trillion First Time Since 2015
».
Bloomberg L.P.
13-10-2020.
GFCI 36 Rank – Long Finance
».
www.longfinance.net
[Consulta: 24 setembre 2024].
Curtis
, Simon;
Klaus
, Ian.
The Belt and Road City: Geopolitics, Urbanization, and China's Search for a New International Order
New Haven and London:
Yale University Press
DOI
10.2307/jj.11589102
ISBN 978-0-3002-6690-0
Qian
, Meijun.
China's incomplete financial reform | East Asia Forum
(en anglès),
28-12-2019.
[Consulta: 31 octubre 2025].
He
, Laura
China's exports plunge as global demand weakens, but trade with Russia hits record high
».
CNN
13-01-2023.
Desjardins
, Jeff.
Four Maps Showing China's Rising Dominance in Trade
».
Visual Capitalist
27-04-2016.
[Consulta: 4 desembre 2019].
Monaghan
, Angela
China surpasses US as world's largest trading nation
».
The Guardian
10-01-2014.
Paris
, Costas
China's Imports of Commodities Drive a Boom in Dry-Bulk Shipping
».
The Wall Street Journal
27-04-2021.
China forex reserves rise to $3.246 trln in March
».
Reuters
07-04-2024.
China Foreign Investment Posts Record Slump as Covid Zero Ended
».
Bloomberg News
19-01-2023.
Chow
, Loletta.
Overview of China outbound investment of 2023
(en anglès).
Ernst & Young
05-02-2024.
[Consulta: 21 maig 2024].
Huang
, Yukon
Does Internationalizing the RMB Make Sense for China?
».
Cato Journal
Fall 2013.
Kawate
, Iori
China's yuan rises to 4th most used currency in global settlements
».
Nikkei Asia
23-12-2023.
RMB now 8th most widely traded currency in the world
».
Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication
. Arxivat de l'
original
el 5 November 2015.
[Consulta: 10 octubre 2013].
Chow
, Daniel
Barriers to Criminal Enforcement Against Counterfeiting in China
».
Vanderbilt Journal of Entertainment & Technology Law
Vanderbilt University Law School
vol. 24,
4,
01-01-2022,
p.
633.
The Atlas of Economic Complexity
(en anglès).
Harvard Growth Lab
[Consulta: 18 juliol 2025].
«UNWTO World Tourism Barometer and Statistical Annex, December 2020 | World Tourism Organization».
UNWTO World Tourism Barometer (English Version)
vol. 18,
7,
18-12-2020,
p.
1–36.
DOI
10.18111/wtobarometereng.2020.18.1.7
Liang
, Xinlu
How has China's travel industry been hurt by the coronavirus pandemic, and when will tourism recover?
».
South China Morning Post
19-08-2021.
Tom (1989), 99; Day & McNeil (1996), 122; Needham (1986e), 1–2, 40–41, 122–123, 228.
In Our Time: Negative Numbers
».
BBC News
09-03-2006.
Struik, Dirk J. (1987).
A Concise History of Mathematics
. New York: Dover Publications. pp. 32–33. "
In these matrices we find negative numbers, which appear here for the first time in history.
Chinese Studies in the History and Philosophy of Science and Technology
. 179.
Kluwer Academic Publishers,
1996,
p.
137–138
ISBN 978-0-7923-3463-7
Frank
, Andre
Review of
The Great Divergence
».
Journal of Asian Studies
vol. 60,
1,
2001,
p.
180–182.
DOI
10.2307/2659525
JSTOR
2659525
Yu
, Q. Y..
The Implementation of China's Science and Technology Policy
Greenwood Publishing Group,
1999,
p.
ISBN 978-1-5672-0332-5
Vogel
, Ezra F.
Deng Xiaoping and the Transformation of China
Harvard University Press
2011,
p.
129
ISBN 978-0-6740-5544-5
DeGlopper
, Donald D.
«Soviet Influence in the 1950s». A:
China: a country study
Library of Congress,
1987.
Jia
, Hepeng.
R&D share for basic research in China dwindles
».
Chemistry World
09-09-2014. Arxivat de l'
original
el 19 February 2015.
[Consulta: 21 gener 2020].
Normile
, Dennis
Surging R&D spending in China narrows gap with United States
».
Science
10-10-2018.
China Has Surpassed the U.S. in R&D Spending, According to New National Academy of Arts and Sciences Report – ASME
».
asme.org
[Consulta: 26 octubre 2020].
Bela
, Victoria
China's R&D growth passes US$496 billion in steady rise to hi-tech dominance
».
South China Morning Post
24-01-2025.
Dutta
, Soumitra;
Lanvin
, Bruno;
Wunsch-Vincent
, Sacha
et al.
]..
Global Innovation Index 2021: Tracking Innovation Through the COVID-19 Crisis
. 14th.
Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
2021.
DOI
10.34667/tind.44315
ISBN 978-9-2805-3249-4
World Intellectual Property Indicators: Filings for Patents, Trademarks, Industrial Designs Reach Record Heights in 2018
».
wipo.int
[Consulta: 10 maig 2020].
China Becomes Top Filer of International Patents in 2019
».
wipo.int
[Consulta: 26 octubre 2020].
GII Innovation Ecosystems & Data Explorer 2025
».
WIPO
[Consulta: 16 octubre 2025].
Dutta
, Soumitra;
Lanvin
, Bruno.
Global Innovation Index 2025: Innovation at a Crossroads
(en anglès).
Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
2025,
p.
19.
DOI
10.34667/tind.58864
ISBN 978-92-805-3797-0
WIPO Global Innovation Index 2025: Switzerland, Sweden, US, the Republic of Korea and Singapore Top Ranking; China Enters Top 10; Innovation Investment Growth Slows
(en anglès).
www.wipo.int
[Consulta: 19 setembre 2025].
Global Innovation Index
».
INSEAD Knowledge
28-10-2013. Arxivat de l'
original
el 2 September 2021.
[Consulta: 2 setembre 2021].
China retakes supercomputer crown
».
BBC News
17-06-2013.
Colvin
, Geoff
Desperately seeking math and science majors
».
CNN Business
29-07-2010.
Orszag
, Peter R.
China is Overtaking the U.S. in Scientific Research
».
Bloomberg News
12-09-2018.
Tollefson
, Jeff
«China declared world's largest producer of scientific articles».
Nature
vol. 553,
7689,
18-01-2018,
p.
390.
Bibcode
2018Natur.553..390T
DOI
10.1038/d41586-018-00927-4
Koshikawa
, Noriaki
China passes US as world's top researcher, showing its R&D might
».
Nikkei Asia
08-08-2020.
Baker
, Simon
China overtakes United States on contribution to research in Nature Index
(en anglès).
Nature
19-05-2023.
DOI
10.1038/d41586-023-01705-7
PMID
37208516
Hawkins
, Amy
China overtakes US in contributions to nature and science journals
(en anglès).
The Guardian
24-05-2023.
Long
, Wei.
China Celebrates 30th Anniversary of First Satellite Launch
».
Space daily,
25-04-2000. Arxivat de l'
original
el 15 May 2016.
Amos
, Jonathan
Rocket launches Chinese space lab
».
BBC News
29-09-2011.
Rincon
, Paul
China lands Jade Rabbit robot rover on Moon
».
BBC News
14-12-2013.
Lyons
, Kate
Chang'e 4 landing: China probe makes historic touchdown on far side of the moon
».
The Guardian
Moon rock samples brought to Earth for first time in 44 years
».
The Christian Science Monitor
17-12-2020.
China succeeds on country's first Mars landing attempt with Tianwen-1
».
NASASpaceFlight.com
15-05-2021.
[Consulta: 15 maig 2021].
China 'N Asia Spaceflight [@CNSpaceflight].
Official completion time of #Mengtian relocation is 01:32UTC
»,
03-11-2022.
Skibba, Ramin.
«China Is Now a Major Space Power»
Wired
Celestial second fiddle no more, China completes its space station
».
Wang
, Vivian
China Announces Plan to Land Astronauts on Moon by 2030
».
The New York Times
29-05-2023.
Jones
, Andrew.
China wants its new rocket for astronaut launches to be reusable
».
Space.com
06-03-2022.
[Consulta: 5 octubre 2023].
Jones
, Andrew
China sets out preliminary crewed lunar landing plan
».
spacenews.com
17-07-2023.
Jones, Andrew [@AJ_FI].
China's Chang'e-6 sample return mission (a first ever lunar far side sample-return) is scheduled to launch in May 2024, and expected to take 53 days from launch to return module touchdown. Targeting southern area of Apollo basin (~43º S, 154º W)
»,
25-04-2023.
Jones
, Andrew.
China's Chang'e-6 probe arrives at spaceport for first-ever lunar far side sample mission
».
SpaceNews
10-01-2024.
[Consulta: 10 gener 2024].
Jones
, Andrew.
China's Chang'e-6 is carrying a surprise rover to the moon
».
SpaceNews
06-05-2024. Arxivat de l'
original
el 8 May 2024.
[Consulta: 8 maig 2024].
Qu
, Hongbin.
China's infrastructure builds foundation for growth
».
HSBC
. Arxivat de l'
original
el 28 May 2022.
[Consulta: 1r desembre 2020].
China has built the world's largest bullet-train network
».
13-01-2017.
Countries or Jurisdictions Ranked by Number of 150m+ Completed Buildings
».
The Skyscraper Center
[Consulta: 30 novembre 2020].
Three Gorges Dam: The World's Largest Hydroelectric Plant
».
United States Geological Survey
30-08-2018.
[Consulta: 1r desembre 2020].
Vara
, Vasanthi.
Who are the leading innovators in HVDC transmission systems for the power industry?
».
Power Technology
18-11-2022.
[Consulta: 3 gener 2025].
You
, Xiaoying.
'A bullet train for power': China's ultra-high-voltage electricity grid
».
BBC Future
15-11-2024.
[Consulta: 3 gener 2025].
Gao
, Ryan Woo
China set to complete Beidou network rivalling GPS in global navigation
».
Reuters
12-06-2020.
China's internet users surpass 1.1 billion, powering digital economy and innovation
».
State Council of China
18-01-2025.
[Consulta: 18 gener 2025].
Zuo
, Mandy
China's 5G market set to expand, fuel economic growth as tech solidifies status as pillar industry
».
South China Morning Post
29-03-2024.
China ranked in top 5 for 4G penetration
».
TechNode
08-11-2018.
[Consulta: 23 febrer 2019].
China's Beidou GPS-substitute opens to public in Asia
».
BBC News
27-12-2012.
China Is Building a $9 Billion Rival to the American-Run GPS
».
Bloomberg News
26-11-2018.
Elmer
, Keegan
China promises state support to keep BeiDou satellite system at cutting edge
».
South China Morning Post
03-08-2020.
多我国高速公路通车里程稳居世界第一
».
State Council of the People's Republic of China
23-11-2023.
[Consulta: 21 maig 2024].
China overtakes US as world's biggest car market
».
The Guardian
08-01-2010.
Ho
, Patricia Jiayi
China Overtakes U.S. to Become Largest Auto Market
».
The Wall Street Journal
12-01-2010.
Harley
, Michael.
China Overtakes Japan As The World's Biggest Exporter Of Passenger Cars
».
Forbes
[Consulta: 6 juny 2023].
China overtakes Japan as world's top car exporter
».
BBC News
19-05-2023.
China has 200 million bicycles in use: industry association
».
China Daily
17-09-2023.
Chinese Railways Carry Record Passengers, Freight
».
Xinhua
21-06-2007.
中国国家铁路集团有限公司2023年统计公报
(en chinese).
01-03-2024.
China's trains desperately overcrowded for Lunar New Year
».
The Seattle Times
22-01-2009.
China's rail network continued to break records in 2024
(en anglès).
State Council Information Office
[Consulta: 18 juliol 2025].
China's high-speed railways offer majority of passenger trips in 2024
».
Xinhua News Agency
16-01-2025.
China opens world's longest high-speed rail route
».
BBC
26-12-2012.
Jones
, Ben
Flying without wings: The world's fastest trains
».
CNN Travel
07-12-2022.
Areddy
, James T.
China's Building Push Goes Underground
».
The Wall Street Journal
10-11-2013.
China's urban rail transit trips skyrocket 130% in December 2023
».
China Daily
13-01-2024.
[Consulta: 21 maig 2024].
China's big three state airlines lag behind profitable private peers
(en anglès).
Nikkei Asia
[Consulta: 23 febrer 2025].
Du
, Harry.
How is Commercial Aviation Propelling China's Economic Development?
(en anglès americà).
ChinaPower Project
26-09-2018.
[Consulta: 17 desembre 2023].
China adds 43 civil transport airports in 5 years
».
State Council of the People's Republic of China
18-02-2021.
[Consulta: 16 maig 2023].
China's Global Network of Shipping Ports Reveal Beijing's Strategy
».
VOA
13-09-2021.
[Consulta: 15 setembre 2022].
The Top 50 Container Ports
».
World Shipping Council
. Arxivat de l'
original
el 2021-08-13 .
[Consulta: 14 juliol 2022].
Waterways – The World Factbook
».
The World Factbook
Central Intelligence Agency
. Arxivat de l'
original
el 2022-04-12 .
[Consulta: 14 juliol 2022].
Hook
, Leslie
China: High and dry: Water shortages put a brake on economic growth
».
Financial Times
14-05-2013.
Progress on household drinking water, sanitation and hygiene 2000–2022
2023,
p.
124.
ISBN 978-92-806-5476-9
Freeman
, Carla.
Quenching the Dragon's Thirst: The South-North Water Transfer Project—Old Plumbing for New China?
».
Woodrow Wilson International Center for Scholars
[Consulta: 16 maig 2023].
Communiqué of the Seventh National Population Census (No. 2)
».
National Bureau of Statistics of China
11-05-2021. Arxivat de l'
original
el 11 May 2021.
[Consulta: 11 maig 2021].
Kızlak
, Kamuran.
Çin'de üç çocuk: Siz yapın, biz bakalım
(en turkish).
BirGün
21-06-2021. Arxivat de l'
original
el 16 August 2022.
China formalizes easing of one-child policy
».
USA Today
28-12-2013.
Birtles
, Bill
China introduces three-child policy to alleviate problem of ageing population
».
ABC News
31-05-2021.
Cheng
, Evelyn
China scraps fines, will let families have as many children as they'd like
».
CNBC
21-07-2021.
Qi
, Liyan.
China's Fertility Rate Dropped Sharply, Study Shows
(en anglès americà).
The Wall Street Journal
19-08-2023.
[Consulta: 12 desembre 2023].
Ng
, Kelly
China's population falls for first time since 1961
».
BBC News
17-01-2023.
Feng
, Wang;
Yong
, Cai;
Gu
, Baochang
Population, Policy, and Politics: How Will History Judge China's One-Child Policy?
».
Population and Development Review
vol. 38,
2012,
p.
115–129.
DOI
10.1111/j.1728-4457.2013.00555.x
Whyte
, Martin K.;
Wang
, Feng;
Cai
, Yong
Challenging Myths about China's One-Child Policy
».
The China Journal
vol. 74,
2015,
p.
144–159.
DOI
10.1086/681664
PMC
6701844
PMID
31431804
Goodkind
, Daniel
«The Astonishing Population Averted by China's Birth Restrictions: Estimates, Nightmares, and Reprogrammed Ambitions».
Demography
vol. 54,
4,
2017,
p.
1375–1400.
DOI
10.1007/s13524-017-0595-x
PMID
28762036
Parry
, Simon
Shortage of girls forces China to criminalize selective abortion
».
The Daily Telegraph
09-01-2005.
Chinese facing shortage of wives
».
BBC News
12-01-2007.
Communiqué of the Seventh National Population Census (No. 4)
».
National Bureau of Statistics of China
11-05-2021.
[Consulta: 16 maig 2023].
Chinese mainland gender ratios most balanced since 1950s: census data
».
Xinhua News Agency
20-10-2011.
Simone McCarthy , Rosa de Acosta , Joyce Jiang.
Ten years after it ended its ‘one-child’ policy, China’s push for more babies isn’t winning its citizens over
(en anglès).
CNN
01-01-2026.
[Consulta: 1r gener 2026].
Urban population (% of total)
».
World Bank
[Consulta: 28 maig 2018].
Where China's future will happen
».
16-04-2014.
中国人口连续三年下降 去年减少139万人
».
Lianhe Zaobao
17-01-2025.
FlorCruz
, Jaime A.
China's urban explosion: A 21st century challenge
».
CNN
20-01-2012.
Wong
, Maggie Hiufu
Megacities and more: A guide to China's most impressive urban centers
».
CNN
张洁
Chongqing, Chengdu top new first-tier cities by population
».
China Daily
[Consulta: 3 novembre 2021].
17 Chinese cities have a population of over 10 million in 2021
».
www.ecns.cn
[Consulta: 31 maig 2022].
China's Hefei Is Fourth City in Yangtze River Delta Region With Over 10 Million Residents
(en anglès).
www.yicaiglobal.com
[Consulta: 11 març 2025].
孙迟
China's inland rides waves of innovation, new opportunities
».
global.chinadaily.com.cn
[Consulta: 31 maig 2022].
«Chengdu and Chongqing are now two of the only four cities (the other two are Beijing and Shanghai) in China with populations of more than 20 million.»
Demographia
Demographia World Urban Areas
. 9th,
March 2013.
OECD Urban Policy Reviews: China 2015
OECD
18 April 2015,
p.
37.
DOI
10.1787/9789264230040-en
ISBN 978-9-2642-3003-3
zh:2015年重庆常住人口3016.55万人 继续保持增长态势
(en xinès).
Chongqing News,
28-01-2016. Arxivat de l'
original
el 29 January 2016.
[Consulta: 13 febrer 2016].
Francesco Sisci. "China's floating population a headache for census".
The Straits Times
. 22 September 2000.
Lilly
, Amanda
A Guide to China's Ethnic Groups
».
07-07-2009.
China's Geography: Globalization and the Dynamics of Political, Economic, and Social Change
Rowman & Littlefield Publishers
2011,
p.
102
ISBN 978-0-7425-6784-9
Zhang
, Bo;
Druijven
, Peter;
Strijker
, Dirk
A tale of three cities: negotiating ethnic identity and acculturation in northwest China
(en anglès).
Journal of Cultural Geography
vol. 35,
1,
17-09-2017,
p.
44–74.
DOI
10.1080/08873631.2017.1375779
ISSN
0887-3631
«The major Muslim groups in Linxia are the Hui and the Dongxiang, accounting for 31.6% and 26.0% of the population, respectively, while the Han group makes up 39.7% (The Sixth National Census).»
Ecosystem services and management of Long Forest created by Dai Indigenous People in Xishuangbanna, China
».
Open Case Studies
[Consulta: 23 febrer 2024].
Stein, Justin J (Spring 2003).
Taking the Deliberative in China
. Data d'accés: 16 d'abril, 2006
China
. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 10 d'agost, 2008
Communiqué of the Seventh National Population Census (No. 8)
».
National Bureau of Statistics of China
11-05-2021.
[Consulta: 22 abril 2023].
Xina. La geografia humana i la societat. El poblament i la població
. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 10 d'agost, 2008
Languages of China
– from Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, TX: SIL International.
Wu
, Yue
Over 80 percent of Chinese population speak Mandarin
».
People's Daily
16-10-2020.
Kaplan
, Robert B.;
Baldauf
, Richard B.
Language Planning and Policy in Asia: Japan, Nepal, Taiwan and Chinese characters
Multilingual Matters,
2008,
p.
42.
ISBN 978-1-8476-9095-1
. 1: Dialects. 2nd.
Beijing:
Chinese Academy of Social Sciences, City University of Hong Kong,
2012,
p.
8.
ISBN 978-7-100-07054-6
Li Yang
Yugur people and Sunan Yugur autonomous county
».
China Daily
17-11-2015.
Joo
, Ian;
Hsu
, Yu-Yin
A Preliminary Survey of Linguistic Areas in East Asia Based on Phonological Features
(en anglès).
Buckeye East Asian Linguistics
vol. 5,
9-2021,
p.
58.
ISSN
2378-9387
«Sarikoli, an Indo-European language spoken in northwestern China, shows some connection to Turkic languages (Kazakh and Uyghur) spoken nearby.»
"Languages"
. 2005. Government of China. Retrieved 31 May 2015.
Adamson
, Bob;
Feng
, Anwei.
Multilingual China: National, Minority and Foreign Languages
Routledge,
27 December 2021,
p.
90.
ISBN 978-1-0004-8702-2
«Despite not being defined as such in the Constitution,
Putonghua
enjoys de facto status of the official language in China and is legislated as the standard form of Chinese.»
Plantilla:Cite law
Dwyer
, Arienne M.
The Xinjiang Conflict: Uyghur Identity, Language Policy, and Political Discourse
East-West Center Washington,
2005,
p.
43
–44.
ISBN 978-1-9327-2828-6
Autrement.
Atlas des religions. Croyances, pratiques et territoires
[mapa], Atlas/Monde. (2002)
ISBN 2-7467-0264-9
{{{publisher}}}.
Narody Vostochnoi Asii
[mapa]. (1965)
Zhongguo Minsu Dili
[Geografia Folklòrica de la Xina], 1999;
Zhongguo Dili
[Geografia de la Xina], 2002.
Jilin Education Press.
{{{title}}}
[mapa]. (1995)
National Publishing House (民族出版社).
{{{title}}}
[mapa]. (1991)
How to get kicked out of China's Communist Party
».
05-09-2024.
zh:国家宗教事务局
(en xinès).
Govern Xinès.
Yao
, Xinzhong.
Chinese Religion: A Contextual Approach
London:
A&C Black,
2010,
p.
9–11.
ISBN 978-1-8470-6475-2
Miller
, James.
Chinese Religions in Contemporary Societies
ABC-CLIO,
2006,
p.
57.
ISBN 978-1-8510-9626-8
Tam Wai Lun, "Local Religion in Contemporary China", in
Xie
, Zhibin.
Religious Diversity and Public Religion in China
Ashgate,
2006,
p.
73.
ISBN 978-0-7546-5648-7
Teiser
, Stephen F.
«The Spirits of Chinese Religion». A:
Religions of China in Practice
Princeton University Press,
1996.
. Extracts in
The Chinese Cosmos: Basic Concepts
Laliberté
, André
Religion and the State in China: The Limits of Institutionalization
».
Journal of Current Chinese Affairs
vol. 40,
2,
2011,
p.
7.
DOI
10.1177/186810261104000201
Sautman
, Barry.
«Myths of Descent, Racial Nationalism and Ethnic Minorities in the People's Republic of China». A:
The Construction of Racial Identities in China and Japan: Historical and Contemporary Perspectives
University of Hawaiʻi Press,
1997,
p.
80–81.
ISBN 978-9-6220-9443-7
Wang
, Xiaoxuan.
«The Secular in South, East, and Southeast Asia. Global Diversities». A:
Kenneth Dean.
Palgrave Macmillan,
2019,
p.
137–164.
DOI
10.1007/978-3-319-89369-3_7
ISBN 978-3-0300-7751-8
Johnson
, Ian
China's New Civil Religion
».
The New York Times
21-12-2019.
Ashiwa, Yoshiko; Wank, David L. (2020).
The Chinese State's Global Promotion of Buddhism
. The Geopolitics of Religious Soft Power (4). Berkley Center, Georgetown University. Arxivat de
l'original
el 16 February 2021.
Adler, Joseph A.
(2011). "
The Heritage of Non-Theistic Belief in China
Toward a Reasonable World: The Heritage of Western Humanism, Skepticism, and Freethought
Measuring Religion in China
».
Pew Research Center,
30-08-2023. Arxivat de l'
original
el 9 September 2023.
Broy
, Nikolas
Syncretic Sects and Redemptive Societies. Toward a New Understanding of 'Sectarianism' in the Study of Chinese Religions
».
Review of Religion and Chinese Society
vol. 2,
4,
2015,
p.
158.
DOI
10.2307/2059958
JSTOR
2059958
Menjumpai etnis Yugur di atas ketinggian 3.830 mdpl puncak Bars Snow
(en indonesi).
Antara News
10-06-2021.
«Bedanya lagi, Yugur memeluk agama Buddha Tibet, sedangkan Uighur beragama Islam. Konon, Yugur merupakan orang-orang Uighur yang beragama Buddha yang melarikan diri ke Gansu sejak Kerajaan Khaganate Uighur tumbang pada tahun 840 Masehi.»
nl:Lode Vanoost
Op bezoek bij de Oeigoeren in Xinjiang
».
DeWereldMorgen
10-03-2024.
Macintosh, R. Scott.
China's prosperity inspires rising spirituality
(9 de març, 2006). Data d'accés: 12 d'agost, 2008.
Buddhists in the world. Data d'accés: 12 d'agost, 2008
». Arxivat de l'
original
el 2004-07-04.
[Consulta: 13 agost 2008].
Alliance of Religions and Conservation (ARC)
Religions and Beliefs in China
Society for Anglo Chinese Understanding (SACU)
». Arxivat de l'
original
el 2014-01-29.
[Consulta: 13 agost 2008].
Index-China Chinese Philosophies and religions
». Arxivat de l'
original
el 2007-08-08.
[Consulta: 13 agost 2008].
Christian population in China
».
guardian.co.uk.
[Consulta: 27 agost 2007].
Christians in China persevere despite religious restrictions
. USA Today. (17 de novembre, 2005). Data d'accés: 12 d'agost, 2008
Peking University
».
Times Higher Education (THE)
18-09-2020.
[Consulta: 9 desembre 2020].
Overall Ranking, Best Chinese Universities Rankings – 2019
».
shanghairanking.com
. Arxivat de l'
original
el 30 March 2020.
[Consulta: 9 desembre 2020].
Compulsory Education Law of the People's Republic of China
».
Ministeri d'Educació
23-07-2009. Arxivat de l'
original
el 19 March 2022.
[Consulta: 3 novembre 2021].
Statistical report on China's educational achievements in 2022
».
Ministeri d'Educació
03-04-2023.
[Consulta: 17 desembre 2023].
Zheng Yali: vocational education entering a new development stage
».
Ministry of Education of the People's Republic of China
23-03-2021. Arxivat de l'
original
el 28 January 2023.
[Consulta: 3 novembre 2021].
2024年全国教育事业发展统计公报
».
Ministry of Education
11-06-2025.
[Consulta: 18 juliol 2025].
China Case Study: Situation Analysis of the Effect of and Response to COVID-19 in Asia
».
UNICEF
01-08-2021. Arxivat de l'
original
el 9 October 2022.
[Consulta: 3 novembre 2021].
In Education, China Takes the Lead
».
The New York Times
16-01-2013.
MOE releases 2020 Statistical Bulletin on Educational Spending
».
Ministeri d'Educació
07-05-2021. Arxivat de l'
original
el 21 March 2023.
[Consulta: 3 novembre 2021].
Roberts
, Dexter
Chinese Education: The Truth Behind the Boasts
».
Bloomberg News
04-04-2013.
Galtung
, Marte Kjær;
Stenslie
, Stig.
49 Myths about China
Rowman & Littlefield
2014,
p.
189
ISBN 978-1-4422-3622-6
Literacy rate, adult total (% of people ages 15 and above) - China
».
World Bank
[Consulta: 4 octubre 2022].
全国高等学校名单
».
Ministry of Education
20-06-2025.
[Consulta: 27 juny 2025].
Zou
, Shuo
China's higher education system is world's largest, officials say
».
China Daily
03-12-2020.
ShanghaiRanking's Academic Ranking of World Universities 2025 Press Release
».
www.shanghairanking.com
15-08-2025.
[Consulta: 15 agost 2025].
U.S. News Releases 2025–2026 Best Global Universities Rankings | Clarivate
(en anglès americà).
[Consulta: 15 agost 2025].
PRESS RELEASE: World University Rankings 2025| CWUR | Center for World University Rankings
».
cwur.org
[Consulta: 2 juny 2025].
Country Analysis | Aggregate Ranking of Top Universities 2024
».
UNSW Research
[Consulta: 2 juny 2025].
symondsgsb
Top 100 - BlueSky Ranking of University Rankings 2025/26
(en anglès americà).
Bluesky Thinking
07-09-2025.
[Consulta: 9 setembre 2025].
World University Rankings
(en anglès).
Times Higher Education (THE)
04-10-2024.
[Consulta: 15 agost 2025].
ShanghaiRanking's Academic Ranking of World Universities
».
www.shanghairanking.com
[Consulta: 15 agost 2025].
Eastern stars: Universities of China's C9 League excel in select fields
».
Times Higher Education World University Rankings
17-02-2011.
[Consulta: 16 maig 2023].
What we do
».
National Health Commission
[Consulta: 17 desembre 2023].
Peking University of Health Sciences
»,
14-12-2015. Arxivat de l'
original
el 2024-08-29 .
[Consulta: 9 juny 2023].
Liu
, John
China's $124 Billion Health-Care Plan Aims to Boost Consumption
».
Bloomberg News
22-01-2009.
Liu
, Yuanli
China's Health Care Reform: Far From Sufficient
».
The New York Times
01-11-2011.
The great medicines migration
».
Nikkei Asia
05-04-2022.
China's average life expectancy reaches 79 years in 2024: health official
».
National Health Commission
10-03-2025.
[Consulta: 18 juliol 2025].
Mortality rate, infant (per 1,000 live births) – China
».
World Bank
[Consulta: 28 octubre 2013].
Life expectancy increases by 44 years from 1949 in China's economic powerhouse Guangdong
».
People's Daily
04-10-2009.
"China's Infant Mortality Rate Down"
. 11 September 2001. China.org.cn. Retrieved 3 May 2006.
Stone
, R.
Despite Gains, Malnutrition Among China's Rural Poor Sparks Concern
».
Science
vol. 336,
6080,
2012,
p.
402.
DOI
10.1126/science.336.6080.402
PMID
22539691
Malnutrition: Share of children who are stunted
(en anglès).
Our World in Data
. Arxivat de l'
original
el 2025-07-15 .
[Consulta: 18 juliol 2025].
McGregor
, Richard.
750,000 a year killed by Chinese pollution
».
Financial Times
02-07-2007. Arxivat de l'
original
el 10 December 2022.
[Consulta: 22 juliol 2007].
Tatlow
, Didi Kirsten
China's Tobacco Industry Wields Huge Power
».
The New York Times
10-06-2010.
"Serving the people?"
. 1999. Bruce Kennedy. CNN. Retrieved 17 April 2006.
"Obesity Sickening China's Young Hearts"
. 4 August 2000.
People's Daily
. Retrieved 17 April 2006.
Wong
, Edward
Air Pollution Linked to 1.2 Million Premature Deaths in China
».
The New York Times
01-04-2013.
Chinese mental health services falling short: report
».
China Plus
25-02-2019.
"China's latest SARS outbreak has been contained, but biosafety concerns remain"
. 18 May 2004.
Organització Mundial de la Salut
. Retrieved 17 April 2006.
The Epidemiological Characteristics of an Outbreak of 2019 Novel Coronavirus Diseases (COVID-19) – China, 2020
».
China CDC Weekly
vol. 2,
20-02-2020,
p.
1–10.
Novel Coronavirus Pneumonia Emergency Response Epidemiology Team
«The Epidemiological Characteristics of an Outbreak of 2019 Novel Coronavirus Diseases (COVID-19) in China»
(en xinès).
China CDC Weekly
vol. 41,
2,
17-02-2020,
p.
145–151.
DOI
10.3760/cma.j.issn.0254-6450.2020.02.003
PMID
32064853
Chien
, Amy Chang;
Stevenson
, Alexandra
What Has Changed About China's 'Zero Covid' Policy
».
The New York Times
07-12-2022.
China abandons key parts of zero-Covid strategy after protests
».
BBC News
07-12-2022.
Bader
, Jeffrey A.
China's Role in East Asia: Now and the Future
».
Brookings Institution
06-09-2005.
[Consulta: 16 maig 2023].
China: Understanding Its Past
University of Hawaii Press
1997,
p.
29.
Jacques
, Martin
A Point of View: What kind of superpower could China be?
».
BBC News
19-10-2012.
Historical and Contemporary Exam-driven Education Fever in China
».
KEDI Journal of Educational Policy
vol. 2,
1,
2005,
p.
17–33.
Fenghuang Ancient City
».
UNESCO World Heritage Centre
[Consulta: 19 febrer 2023].
"China: Traditional arts". Library of Congress – Country Studies
».
Library of Congress Country Studies
01-07-1987. Arxivat de l'
original
el 26 February 2005.
[Consulta: 1r novembre 2011].
«China: Cultural life: The arts». A:
Encyclopædia Britannica
China: Folk and Variety Arts
».
Library of Congress Country Studies
01-07-1987. Arxivat de l'
original
el 14 November 2004.
[Consulta: 1r novembre 2011].
Goodrich
, L. Carrington.
A Short History of the Chinese People
. Third.
Sturgis Press,
2007.
ISBN 978-1-4067-6976-0
Formichi
, Chiara.
Religious pluralism, state and society in Asia
Routledge,
2013.
ISBN 978-1-1345-7542-8
Robin W. Winks
Alaine M. Low
Historiography
Oxford University Press,
2001.
ISBN 978-0-1915-4241-1
Cartwright
, Mark.
Ancient Chinese Architecture
».
World History Encyclopedia
24-10-2017.
[Consulta: 19 febrer 2023].
Bandaranayake
, Senake.
Sinhalese monastic architecture: the viháras of Anurádhapura
Brill,
1974.
ISBN 9-0040-3992-9
Nithi Sathāpitānon
Brian Mertens
Architecture of Thailand: a guide to traditional and contemporary forms
Didier Millet,
2012.
ISBN 978-9-8142-6086-2
Tuobin
托宾 Toibin
, Colm.
Bu lu ke lin = Brooklyn
(en xinès). Bo,Li, 柏栎. Di 1 ban.
Shang hai yi wen chu ban she you xian gong si,
2021.
ISBN 978-7-5327-8659-6
Itō
, Chūta;
伊藤忠太
Zhongguo jian zhu shi
. Yizhuang Liao, 廖伊庄. Di 1 ban.
中国画报出版社,
2017.
ISBN 978-7-5146-1318-6
徐怡涛.
Zhong guo jian zhu
. Xu yi tao, 徐怡涛..
Gao deng jiao yu chu ban she,
2010.
ISBN 978-7-0402-7421-9
zh:中国文学史概述
».
jstvu.edu.cn
. Arxivat de l'
original
el 22 July 2015.
[Consulta: 18 juliol 2015].
The Canonical Books of Confucianism – Canon of the Literati
»,
14-11-2013. Arxivat de l'
original
el 2 February 2014.
[Consulta: 14 gener 2014].
Guo
, Dan
明清小说研究
April 1997.
zh:第一章 中国古典小说的发展和明清小说的繁荣
».
nbtvu.net.cn
. Arxivat de l'
original
el 15 October 2015.
[Consulta: 18 juliol 2015].
zh:金庸作品从流行穿越至经典
».
Baotou News
12-03-2014. Arxivat de l'
original
el 22 July 2015.
[Consulta: 18 juliol 2015].
Journal of Northeast Normal University (Philosophy and Social Sciences)
June 2010.
zh:新文化运动中的胡适与鲁迅
(en xinès (Xina)).
CCP Hangzhou Party School Paper (中共杭州市委党校学报),
01-04-2000. Arxivat de l'
original
el 22 July 2015.
[Consulta: 18 juliol 2015].
zh:魔幻现实主义文学与"寻根"小说"
(en xinès (Xina)).
literature.org.cn
01-02-2006. Arxivat de l'
original
el 23 July 2015.
[Consulta: 18 juliol 2015].
zh:"莫言：寻根文学作家"
(en xinès (Xina)).
Dongjiang Times (东江时报),
12-10-2012. Arxivat de l'
original
el 22 July 2015.
[Consulta: 18 juliol 2015].
A Brief History of Chinese Opera
».
ThoughtCo
[Consulta: 14 setembre 2020].
Why Chinese rappers don't fight the power
».
BBC,
06-11-2019.
[Consulta: 23 novembre 2021].
Qipao | dress
».
Encyclopædia Britannica
[Consulta: 14 setembre 2020].
Current and Former EXO Members Are Some of China's Most Expensive Singers
».
JayneStars.com
[Consulta: 14 setembre 2020].
Xingxin
, Zhu.
China fashion week struts its stuff
».
China Daily
19-09-2023.
China media guide
».
BBC News
22-08-2023.
[Consulta: 9 juliol 2025].
Kuo
, Lily
Why China is letting 'Django Unchained' slip through its censorship regime
».
Quartz
13-03-2013.
Zhang, Yingjin & Xiao, Zhiwei (1998). "The Fifth Generation" in
Encyclopedia of Chinese Film
. Taylor & Francis, p. 128.
ISBN 0-415-15168-6
Brzeski
, Patrick.
China Says It Has Passed U.S. as Country With Most Movie Screens
».
The Hollywood Reporter
20-12-2016.
[Consulta: 21 desembre 2016].
Tartaglione
, Nancy.
China Will Overtake U.S. In Number Of Movie Screens This Week: Analyst
».
Deadline Hollywood
15-11-2016.
[Consulta: 15 novembre 2016].
PricewaterhouseCoopers
Strong revenue growth continues in China's cinema market
».
PwC
. Arxivat de l'
original
el 3 March 2020.
[Consulta: 14 setembre 2020].
Fevrier
, Tom
A New Script
».
Bloomberg News
23-09-2025.
内地总票房排名
(en xinès).
China Box Office
. Arxivat de l'
original
el 16 February 2020.
[Consulta: 2 març 2020].
Top countries and markets by video game revenues
».
Newzoo
[Consulta: 28 octubre 2025].
Freedom on the Net: 2022
».
Freedom House
2022. Arxivat de l'
original
el 23 January 2023.
[Consulta: 15 maig 2023].
Horsley
, Jamie P.
Behind the Facade of China's Cyber Super-Regulator
(en anglès).
DigiChina
Stanford University
08-08-2022. Arxivat de l'
original
el 2023-09-09.
[Consulta: 8 setembre 2023].
Feng
, Coco
China rolls out 'voluntary' cyber ID system amid concerns over privacy, censorship
».
South China Morning Post
15-07-2025.
Eight Major Cuisines
».
chinese.cn
02-06-2011. Arxivat de l'
original
el 12 September 2015.
[Consulta: 17 juliol 2015].
Xinhua News Agency
23-09-2013.
万亿机遇，无肉不欢：中国肉食消费市场报告
».
McKinsey
[Consulta: 31 octubre 2025].
Historical Dictionary of Soccer
Scarecrow Press,
2011,
p.
ISBN 978-0-8108-7188-5
Sport in Ancient China
».
JUE LIU (刘珏) (The World of Chinese),
31-08-2013. Arxivat de l'
original
el 10 October 2017.
[Consulta: 28 juny 2014].
Thornton
, E. W.;
Sykes
, K. S.;
Tang
, W. K.
Health benefits of Tai Chi exercise: Improved balance and blood pressure in middle-aged women
».
Health Promotion International
vol. 19,
1,
2004,
p.
33–38.
DOI
10.1093/heapro/dah105
PMID
14976170
China health club market – Huge potential & challenges
».
China Sports Business
01-07-2011.
[Consulta: 31 juliol 2012].
zh:2014年6岁至69岁人群体育健身活动和体质状况抽测结果发布
».
Wenzhou People's Government
07-08-2014. Arxivat de l'
original
el 9 November 2015.
[Consulta: 23 novembre 2015].
Beech, Hannah (28 April 2003).
«Yao Ming»
Time
. Arxivat de
l'original
el 5 July 2011.
zh:足球不给劲观众却不少 中超球市世界第9亚洲第1
».
Sohu
Sports
14-07-2013.
[Consulta: 17 juliol 2015].
Bike-Maker Giant Says Fitness Lifestyle Boosting China Sales
».
Bloomberg News
17-08-2012.
Kharpal
, Arjun.
China remains the world's largest e-sports market despite gaming crackdown
».
CNBC
15-07-2022.
Mongolia's wrestling culture: From the grasslands to the cage
(en anglès).
www.intellinews.com
25-09-2020.
Mongolian wrestling competition held in Hohot, north China – Xinhua | English.news.cn
».
www.xinhuanet.com
[Consulta: 22 juliol 2025].
China targets more golds in 2012
».
BBC Sport
27-08-2008.
Medal Count
».
London2012.com
. Arxivat de l'
original
el 30 August 2012.
[Consulta: 9 setembre 2012].
China dominates medals; U.S. falls short at Paralympics
».
USA Today
09-09-2012.
Beijing: The world's first dual Olympic city
».
olympics.com.
[Consulta: 6 febrer 2022].
Beijing 2022 Winter Games Olympics – results & video highlights
».
International Olympic Committee,
23-02-2018.
[Consulta: 23 febrer 2018].
At-a-glance guide to the Hangzhou Asian Games
».
Radio France Internationale
21-09-2023.
Vegeu també
modifica
Tian Han
, elaborà la lletra de l'himne oficial de la República.
Ètnies de la Xina
Musulmans de la Xina
Censura d'Internet a la República Popular de la Xina
Chengguan
Enllaços externs
modifica
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites
Viquinotícies
Xinhuanet.com
(anglès)
Organització territorial de la República Popular de la Xina
Províncies
Anhui
Fujian
Gansu
Guangdong
Guizhou
Hainan
Hebei
Heilongjiang
Henan
Hubei
Hunan
Jiangsu
Jiangxi
Jilin
Liaoning
Qinghai
Shaanxi
Shandong
Shanxi
Sichuan
Yunnan
Zhejiang
Regions autònomes
Guangxi
Mongòlia Interior
Ningxia
Tibet
Xinjiang
Municipalitats
Pequín
Chongqing
Shanghai
Tianjin
Regions administratives especials
Hong Kong
Macau
Fronteres de la
República Popular de la Xina
Amb
Afganistan
Rússia
Corea del Nord
Mongòlia
Nepal
Bhutan
Índia
Pakistan
Myanmar
Kirguizstan
Kazakhstan
Tadjikistan
Vietnam
Laos
Hong Kong
Estats
de l'
Àsia
Afganistan
Aràbia Saudita
Armènia
Azerbaidjan
Bahrain
Bangladesh
Bhutan
Brunei
Cambodja
Corea del Nord
Corea del Sud
Egipte
Emirats Àrabs Units
Estat de Palestina
Filipines
Geòrgia
Iemen
Índia
Indonèsia
Iran
Iraq
Israel
Japó
Jordània
Kazakhstan
Kirguizstan
Kuwait
Laos
Líban
Malàisia
Maldives
Mongòlia
Myanmar
Nepal
Oman
Pakistan
Qatar
Rússia
Singapur
República Àrab Siriana
Sri Lanka
Tadjikistan
Tailàndia
Timor Oriental
Turkmenistan
Turquia
Uzbekistan
Vietnam
República Popular de la Xina
República de la Xina
Xipre
Dependències
Territoris Palestins
Tibet
1.
Estat parcialment a
Europa
2.
Estat geogràficament a l'
Àsia
però sovint considerat part d'
Europa
per raons històriques i culturals.
Guerra Freda
Principals països implicats
OTAN
i aliats
Estats Units
Regne Unit
Israel
França
RFA
Corea del Sud
Pcte. Varsòvia
i aliats
URSS
RDA
Xina
Vietnam
Corea del Nord
Cuba
Neutrals
Moviment dels països no alineats
Protagonistes
Presidents EUA
Truman
Eisenhower
Kennedy
Johnson
Nixon
Ford
Carter
Reagan
Bush
Sec. Gen. URSS
Stalin
Malenkov
Khrusxov
Bréjnev
Andrópov
Txernenko
Gorbatxov
Europa
Winston Churchill
Charles de Gaulle
Josip Broz Tito
Imre Nagy
Willy Brandt
Nicolae Ceauşescu
Alexander Dubček
Tòdor Jívkov
Erich Honecker
Joan Pau II
Margaret Thatcher
Lech Wałęsa
Àsia i Amèrica
Mao Zedong
Chiang Kai-shek
Kim Il-sung
Ho Chi Minh
Fidel Castro
Che Guevara
Esdeveniments
1945-49
Conferència de Ialta
Cop txec
Conferència de Potsdam
Crisi de l'Iran de 1946
Guerra Civil xinesa
Doctrina Truman
Guerra Civil grega
Pla Marshall
Guerra d'Indoxina
Bloqueig de Berlín
1950-59
Guerra de Corea
Crisi de l'Iran de 1953
Sublevació del 17 de juny
Revolució hongaresa
Crisi de Suez
Guerra del Vietnam
1960-69
Ruptura sinosoviètica
Incident de'U-2
Guerra Civil de Guatemala
Invasió de Bahía de Cochinos
Crisi dels míssils de Cuba
Crisi de Berlín de 1961
Mur de Berlín
Primavera de Praga
SALT I
Distensió
1970-79
SALT II
Guerra Civil angolesa
Guerra de la frontera de Sud-àfrica
Guerra Civil d'El Salvador
Invasió soviètica de l'Afganistan
Revolució Sandinista
1980-89
Solidarność
Glàsnost
Perestroika
Caiguda del mur de Berlín
Die Wende
Revolucions de 1989
Revolució de Vellut
Revolució romanesa
1990
Col·lapse de la Unió Soviètica
Dissolució de Txecoslovàquia
Dissolució de Iugoslàvia
Reunificació alemanya
Articles relacionats
Teló d'acer
Bloc de l'Est
Moviment dels països no alineats
COMECON
SEATO
Cursa armamentista
Arma nuclear
Cursa espacial
Maccarthisme
Espionatge
Ostpolitik
CIA
KGB
Stasi
Conflicte araboisraelià
Ètnies de la Xina
Segons la Classificació de la
República Popular de la Xina
Achang
Akha
Bai
Blang
Bonan
Buyei
Tais
Daur
Palaungs
Dengpes
Derung
Dong
Dongxiang
Evenkis
Gaoshan
Gelao
Han
Hani
Hezhen
Hui
Jing
Katxin
Jino
Kazakhs
Kirguís
Coreans
Lahu
Lhoba
Li
Lisu
Manxús
Maonan
Miao
Monba
Mongols
Mulao
Naxi
Nu
Oroqen
Pumi
Qiang
Russos
Salar
She
Shui
Tadjiks
Tàtars
Tibetans
Tu
Tujies
Uigurs
Uzbeks
Was
Xibes
Yao
Yi
Yugur
Zhuang
Registres d'autoritat
CANTIC
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ORCID
SUDOC
NLA
NDL
NKC
ICCU
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
Treccani
HDS
OSM
Obtingut de «
Categoria
República Popular de la Xina
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Articles amb sintaxi de fitxer obsoleta
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Articles amb referències puntuals demanades
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Articles que contenen text en portuguès
Articles amb dades potencialment obsoletes
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
1.000 articles fonamentals
Història i geografia (Els 1000 de META)
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
República Popular de la Xina
Afegeix un tema