República Popular de Polònia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

República Popular de Polònia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
52°
13′
N, 21°
02′
52.22°N
21.03°E
52.22; 21.03
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
República Popular de Polònia
Bandera
Escut d
armes
Tipus
estat històric
Himne
Mazurek Dąbrowskiego
(19 febrer 1947)
Lloc
52°
13′
N, 21°
02′
52.22°N
21.03°E
52.22; 21.03
Capital
Varsòvia
(1945–1989)
Població humana
Població
27.000.000
(1954)
(86,35
hab./km²
Idioma oficial
polonès
Geografia
Part de
història de Polònia
Superfície
312.685 km²
Limita amb
Unió Soviètica
República Democràtica Alemanya
Txecoslovàquia
Dades històriques
Anterior
Segona República Polonesa
Creació
22 juliol 1944
Dissolució
31 desembre 1989
Següent
Polònia
Organització política
Forma de govern
sistema unipartidista
socialisme
Membre de
Consell d'Assistència Econòmica Mútua
(1949–1991)
Pacte de Varsòvia
(1955–1990)
Moneda
złoty
La
República Popular de Polònia
polonès
Polska Rzeczpospolita Ludowa
, PRL) va ser el nom oficial de
Polònia
entre 1952 i 1990.
Encara que els
comunistes
van prendre el control del país immediatament després de l'alliberament de l'
Alemanya Nazi
el 1944, el nom de l'estat no va canviar fins a 8 anys després.
Tot i que la República Popular de Polònia era un estat
sobirà
tal com es defineix en el
dret internacional
, els seus líders eren aprovats en darrera instància pel
Kremlim
. Alineaven les seves polítiques amb les de
Moscou
, fent de la República Popular de Polònia un
estat satèl·lit
membre del
Bloc Oriental
, pràcticament subordinat a la
Unió Soviètica
. Els soviètics tenien una gran influència tant en els afers interiors com exteriors, i les tropes de l'
Exèrcit Roig
van estar sempre estacionades a Polònia (500.000 homes el 1945; entre 120.000 i 150.000 fins al 1955 i només 40.000 fins al 1989). El 1945, els generals i els consellers soviètics formaven el 80% del quadre oficial del
Wojsko Polskie
. El
Partit Obrer Unificat Polonès
esdevingué el partit polític dominant, fent de la República Popular de Polònia un
estat socialista
Història
modifica
Article principal:
Història de Polònia (1945-1989)
Manifest del "Comitè Polonès d'Alliberament Nacional", el "certificat de naixement" de la República Popular de Polònia
A la
Conferència de Ialta
al febrer de 1945,
Stalin
va ser capaç de presentar-se als seus aliats occidentals,
Franklin Roosevelt
Winston Churchill
amb un fet consumat a
Polònia
. L'
Exèrcit Roig
havia ocupat el país, i els seus agents comunistes controlaven l'administració. La
Unió Soviètica
estava en procés d'incorporar les zones de la Polònia Oriental que havia ocupat entre 1939 i 1941. En compensació, l'URSS cediria a Polònia tots els territoris alemanys de
Pomerània
Silèsia
Brandenburg
a l'est de la
Línia Oder-Neisse
, a més de la meitat meridional de la
Prússia Oriental
. Stalin estava decidit que el nou govern polonès esdevingués una eina per a ell per fer de Polònia un estat titella controlat pels comunistes. Stalin tenia una difícil relació amb el
govern polonès a l'exili
de
Londres
, però per apaivagar a Roosevelt i a Churchill acorda a Ialta que es formaria un govern de coalició. Els comunistes mantenien una majoria en els llocs clau d'aquest nou govern, i amb el suport soviètic ben aviat van adquirir el control total de tot el país, guanyant totes les eleccions. Els seus adversaris, encapçalats per
Stanisław Mikołajczyk
, només van aconseguir una victòria, però va ser substancial: Polònia mantindria el seu status com a estat independent, contrariant el plans d'alguns comunistes influents com
Wanda Wasilewska
, que es mostraven a favor que Polònia esdevingués una nova república de la Unió Soviètica. Aquesta important victòria, això no obstant, va ser la darrera, car els comunistes, per tal d'assegurar-se el poder, començaren una persecució política de tota l'oposició. Molts dels seus adversaris van decidir abandonar el país, i els que es van quedar van haver de fer front a judicis preparats i a sentències de molts anys de presó o a ser executats.
El juny de 1946, se celebrà el
referèndum «3 cops SÍ»
sobre diverses qüestions (l'abolició del
Senat de Polònia
, una reforma de la terra i fer de la
Línia Oder-Neisse
la frontera occidental de Polònia. El Ministeri de l'Interior controlat pels comunistes presentà uns resultats segons els quals totes tres consultes havien estat aprovades majoritàriament. Entre el referèndum i les
eleccions parlamentàries celebrades el gener de 1947
, l'oposició va ser objecte d'una persecució despietada; i s'evità que diversos candidats de l'oposició poguessin fer campanya. El partit
Polskie Stronnictwo Ludowe
(PSL) va ser objecte d'una dura persecució, car s'havia oposat a l'abolició del Senat com a prova de força contra el govern. Tot i que havia recolzat les altres dos consultes, el govern dominat pels comunistes titllà el PSL de "traïdors".
Aquesta repressió va ser supervisada pel cap del
Partit Obrer Polonès
Władysław Gomułka
. Va ser recolzat pel president provisional,
Bolesław Bierut
, però Gomułka mai no recolzà el control de
Stalin
sobre els socialistes polonesos, i ben aviat va ser reemplaçar com a líder del Partit pel més flexible Bierut.
Llavors, Bierut va prendre avantatge d'una fuga al
Partit Socialista Polonès
. Una facció, que incloïa al
Primer Ministre
Edward Osóbka-Morawski
, volia unir forces amb el
Partit dels Camperols
i formar un front unit contra els comunistes. Una altra facció, encapçalada per
Józef Cyrankiewicz
, va proclamar que els socialistes recolzarien als comunistes per portar a terme un programa socialista, mentre que s'oposaven a la imposició d'un mandat d'un únic partit. Les hostilitats polítiques de preguerra van continuar influenciant les decisions, i Mikołajczyk no va poder formar un front unit amb els socialistes; mentre que els comunistes seguien jugant amb aquestes divisions acomiadant a Osóbka-Morawski i fent a Cyrankiewicz Primer Ministre.
Els resultats de les eleccions donar al Bloc Democràtic, dominat pels comunistes (el
PPR
, la facció de Cyrankiewicz del PPS; i el
Partit Democràtic
) amb un 80,1% dels volts, un resultat excessivament alt que només podrien haver obtingut mitjançant un frau massiu. Els Comunistes i els seus aliats van obtenir 394 escons, per només 28 del
PSL
. Mikołajczyk dimití immediatament i fugí al
Regne Unit
a l'abril abans d'haver d'encarar la detenció. A partir d'aquest moment, Polònia es va convertir
de-facto
en un satèl·lit soviètic, si bé no va transformar-se en la
República Popular de Polònia
fins a l'adopció de la
Constitució de 1952
El 1948, els Comunistes van consolidar el seu poder, fusionant-se amb la facció del PPS de Cyrankiewicz per formar el
Partit Obrer Unificat Polonès
(conegut a Polònia com "el Partit"), que monopolitzaria el poder polític polonès fins al 1989. El 1949, el
Mariscal soviètic
Konstantin Rokossovsky
esdevingué el
Ministre de Defensa Nacional polonès
, amb el títol afegit de
Mariscal de Polònia
, i al 195 va ser vicepresident del Consell de Ministres. En els anys següents, la indústria privada va ser
nacionalitzada
, la terra va ser requisada als terratinents de preguerra i redistribuïda entre els camperols, i milions de polonesos van ser transferits dels territoris perduts a l'est a les noves regions adquirides d'Alemanya. Polònia havia de ser construïda en un model soviètic de "democràcia popular" i en una economia socialista planificada centralment. El govern també s'embarcà en la
col·lectivització
de l'agricultura, si bé el ritme va ser més lent que en altres satèl·lits soviètics. Polònia restà com l'únic país del bloc soviètic on els camperols dominaven individualment l'agricultura.
Edward Osóbka-Morawski
Bolesław Bierut
Władysław Gomułka
Bierut va morir al maig de 1956, sent reemplaçat per
Edward Ochab
. Al juny, els treballadors de la ciutat de
Poznań
(Posen) van declarar-se en vaga. Van començar a escoltar-se veus al Partit i entre els intel·lectuals exigint una reforma del sistema
estalinista
. De manera eventual, el poder passà a Gomułka, que havia substituït a Bierut com a líder del Partit. La línia dura estalinista va ser retirada del poder, i molts oficials soviètics que servien a l'
Exèrcit Polonès
van ser retirats. Tots aquests fets van marcar el final de l'era estalinista. En canvi, devers 1965, el vel reformista de Gomułka feia temps que havia caigut, i Polònia començà a tenir dificultats econòmiques, a més de les polítiques.
Dècada de 1970
modifica
La nova etapa de la història polonesa començà al desembre de 1970. El govern de Gomułka havia decidit apuntalar l'economia anunciant de sobte uns increments massius en els preus dels productes bàsic. Les
protestes violentes resultants
van acabar amb diversos morts. També forçà un altre gran canvi al govern, amb Gomułka sent substituït per
Edward Gierek
com a nou Primer Secretari. El pla de Gierek per a la recuperació estava centrat en una importació massiva, principalment des dels
Estats Units
Alemanya Occidental
, per reequipar i modernitzat la indústria polonesa, així com importa béns de consum per donar als treballadors algun incentiu.
Cua esperant per entrar en una botiga, una imatge típica de la Polònia a les dècades de 1950 i 1980.
Si bé aquestes mesures van impulsar l'economia polonesa, i encara avui són recordades com "l'Era d'Or" de la Polònia Socialista, la repercussió òbvia en forma d'un gran deute encara és percebut en la Polònia actual. Aquesta Era d'Or acabà amb la
Crisi del petroli del 1973
. El fracàs del govern de Gierek, tant en el camp econòmic com polític, va comportar ben aviat la creació d'una oposició en forma de
sindicats
, grups d'estudiants, diaris i publicacions clandestines, la importació de llibres i diaris i, fins i tot, una
universitat volant
Enmig d'aquesta situació, el
16 d'octubre
de
1978
, Polònia experimentà el que molts polonesos van creure que era literalment un miracle. L'
Arquebisbe
de
Cracòvia
Cardenal
Karol Wojtyła, va ser elegit
papa
, prenent el nom de
Joan Pau II
. L'elecció d'un Papa polonès va tenir un efecte electrificant en la que havia estat, fins i tot sota el mandat comunista, una de les nacions d'Europa més devotament catòliques. Quan el nou papa va visitar Polònia al juny de 1979, mig milió de persones el van escoltar a
Varsòvia
. Joan Pau II no va fer una crida a la revolta, sinó que encoratja la creació d'una
Polònia alternativa
d'institucions socials independents del govern, per tal que, quan arribés la nova crisi, la nació pogués presentar un front unit.
Edward Gierek
Joan Pau II
Dècada de 1980
modifica
Una nova onada de vagues va afeblir el govern de Gierek, i al setembre Gierek, amb estat fràgil de salut, va ser finalment retirat del seu càrrec i substituït per
Stanisław Kania
com a líder del Partit. Però Kania va ser incapaç de trobar una resposta a la ràpida erosió del suport al comunisme a Polònia. L'agitació dels treballadors va fer que es formés el
sindicat
independent
Solidarność
Solidaritat
) al setembre de 1980, originalment encapçalat per
Lech Wałęsa
. De fet,
Solidaritat
es convertí en un ampli moviment
anticomunista
que comprenia gent associada a l'
Església Catòlica
a membres de l'esquerra anti-socialista. Cap a la fi de l'any 1981,
Solidaritat
tenia 9 milions de membres (un quart de la població polonesa i 3 vegades els membres del
POUP
). Kania dimití a causa de la pressió soviètica a l'octubre, sent substituït per
Wojciech Jaruzelski
, que havia estat ministre de defensa des de 1968 i Premier des de febrer.
El
13 de desembre
de
1981
, Jaruzelski
proclamà la llei marcial
, suspengué
Solidaritat
i empresonà temporalment a la majoria dels seus líders. Aquesta persecució de
Solidaritat
va ser vista causada per la por a una intervenció soviètica (veure
Reacció soviètica a la crisi polonesa de 1980-1981
) i, finalment, el govern prohibí
Solidaritat
el 8 d'octubre de 1982. El juliol de 1983 s'aixecà formalment la llei marcial, encara que els controls sobre les llibertats civils i la vida política o el racionament del menjar continuarien vigents durant tota la dècada. Jaruzalski abandonà el càrrec de primer ministre el 1985 i esdevingué
President del Consell d'Estat
Aquestes accions no van evitar que
Solidaritat
guanyés més suport i poder. Erosionà el domini del POUP, que el 1981 perdé aproximadament 85.000 dels seus 3 milions de membres. Encara que durant la primera meitat de la dècada de 1980
Solidaritat
només era una organització clandestina, al final de la dècada era suficientment forta com per frustrar les temptatives de reforma portades a terme per Jaruzelski, i la vaga de 1988 va ser un dels factors que forçà al govern a obrir un diàleg amb
Solidaritat
Entre el 6 de febrer i el 15 d'abril, les converses de 13 grups de treball en 94 sessions, en el qual es conegué com les
Converses de la Taula Rodona
polonès
Rozmowy Okrągłego Stołu
) van comportar que el
PZPR
abandonés el poder i alterés radicalment l'espectre polític del país. Les eleccions
semilliures
de juny van portar la victòria a
Solidaritat
, que aconseguí un 35% dels escons del
Sejm
(la Cambra Baixa), però la pràctica totalitat dels escons (tots llevat d'un) al Senat. Els partits satèl·lits dels comunistes, com el
Partit Popular Unit
i el
Partit Democràtic
van trencar la seva aliança amb els comunistes i van passar a fer costat a Solidaritat. Sense cap altra opció, Jaruzelski, que havia estat nomenat president al juliol, nomenà un govern de coalició amb Solidaritat, amb
Tadeusz Mazowiecki
com el primer ministre no comunista al país des de 1948. El 29 de desembre el Parlament esmenà la Constitució per restaurar formalment la democràcia, el mandat de la llei i les llibertats civils. Així s'inicià la
Tercera República Polonesa
i marcà el final de l'ocupació del poder per part del Partit Comunista. El PZPR finalment es dissolgué el 30 de gener de 1990, i Wałęsa va ser elegit President només onze mesos després.
Wojciech Jaruzelski
Lech Wałęsa
Tadeusz Mazowiecki
Govern i política
modifica
Logo del PZPR
El govern i la política a la República Popular de Polònia va estar dominat pel
Partit Obrer Unificat Polonès
Polska Zjednoczona Partia Robotnicza, PZPR
). Encara que, si bé parlant estrictament, Polònia no era un
país de partit únic
a causa de la presència de dos partits minoritaris, el
Partit Popular Unit
i el
Partit Democràtic
, sí que és cert que seguia una
ideologia
comunista
, depenent de la
Unió Soviètica
i sent, de facto, un
estat satèl·lit
Des de 1952, la màxima llei de la República Popular de Polònia va ser la
Constitució de la República Popular de Polònia
, i el
Consell d'Estat Polonès
reemplaçà la
presidència de Polònia
Les eleccions se celebraven amb les llistes úniques del
Front d'Unitat Nacional
Economia
modifica
Primers anys
modifica
Polònia va patir unes tremendes pèrdues econòmiques durant la II Guerra Mundial. El 1939, Polònia tenia 35,1 milions d'habitants, però el cens del 14 de febrer de 1946 només comptà 23,9 milions (la diferència també era en part resultat de la revisió de les fronteres). Les pèrdues en recursos nacionals i infraestructura sumaven un 38%. Comparada amb els països de l'Europa Occidental, incloent
Alemanya
, Polònia encara era un país principalment agrícola. La implementació de ta tasca relativa amb la reconstrucció del país també va estar influenciada per la lluita del nou govern per estabilitzar el poder, dificultant-ho encara més perquè una part considerable de la societat desconfiava del govern comunista; però Polònia estava sota el control soviètic, tan directament (l'
Exèrcit Roig
, l'
NKVD
, els camps de concentració soviètics a Polònia, les deportacions a la Unió Soviètica) i indirectament (el NKVD creà la
UB
, la policia política polonesa).
A mesura que el control dels territoris polonesos passaven de les forces ocupants
alemanyes
a l'
Exèrcit Roig
, i de l'Exèrcit Roig als comunistes polonesos, el nou
sistema econòmic
polonès començà a moure's cap a una economia centralment planificada. Un dels primers grans passos en aquesta direcció va ser la reforma agrícola portada a terme pel govern del
PKWN
del 6 de setembre de 1944. Totes les parcel·les superiors a 0.5 km² als territoris polonesos de preguerra i superiors a 1 km² als territoris adquirits van ser nacionalitzats sense compensació. En total, 31.000
km²
de terra van ser nacionalitzades a Polònia i 5 milions més als territoris adquirits, dels quals 12,000 km² van ser distribuïts als camperols i la resta seguí en mans del govern (la major part d'aquestes terres van ser emprades per la
col·lectivització
i la creació dels
Państwowe Gospodarstwo Rolne
(PGR), a imitació dels
sovkhozs
). No obstant això, la col·lectivització de les granges poloneses no van arribar mai a la mateixa extensió com ho va fer a la Unió Soviètica o en altres països del Bloc Oriental.
police UB).
La nacionalització també començà el 1944, amb el govern prenent el control de les indústries alemanyes als territoris adquirits. Com que la nacionalització no era popular, els comunistes van retardar la reforma de nacionalització fins al 1946, quan després del
referèndum "3 cops SI"
van assegurar-se que tenien el control absolut del govern i que podien fer front a eventuals protestes públiques. Tot i això, ja el 1944 havia començat una nacionalització semioficial de diverses indústries privades no-alemanyes.
El 1946, totes les empreses de més de 50 treballadors van ser nacionalitzades, sense compensació per als seus propietaris polonesos.
El càstig d'Alemanya per la guerra estava dirigit a incloure unes reparacions a gran escala a Polònia. Però finalment van ser truncades en la insignificança després de la ruptura d'Alemanya a l'est i a l'oest. Polònia va haver de rebre llavors la seva part del
GDR
. Tanmateix, fins i tot això va ser atenuat, a causa de la pressió soviètica perquè el govern polonès cessés de rebre les reparacions tal com estaven projectades, com a signe "d'amistat" entre dos nous països veïns comunistes i, en aquells moments, amics.
Així doncs, sense totes les reparacions merescudes i sense accés al
Pla Marshall
, la recuperació de la Polònia de postguerra va ser molt més dura del que podria haver estat.
Darrers anys
modifica
Durant l'època de
Gierek
, Polònia s'havia convertit cada cop més en un estat capitalista a causa del seu endeutament monetari. El fet que l'Oest ja no pogués donar més crèdits a Polònia volia dir que els estàndards de vida començaven a caure de nou mentre que el subministrament de béns importats s'aturava; i Polònia va veure's forçada a exporta tot allò que pogué, particularment menjar i carbó per tal d'eixugar el seu gran deute extern, que el 1980 arribava a 23.000 milions de dòlars. El 1978 ja era obvi que, eventualment, el règim hauria d'apujar els preus i arriscar-se a una vaga dels treballadors.
Durant els caòtics anys de
Solidaritat
i la imposició de la
llei marcial
, Polònia entrà en una dècada de crisi econòmica, reconeguda oficialment pel règim. El racionament i les cues esdevingueren una forma de vida, amb les
cartilles de racionament
Kartki
) transformant-se en imprescindibles per adquirir productes bàsics com la llet i el sucre. L'accés als productes de luxe occidentals va quedar cada vegada més restringit, i els governs occidentals aplicaren
sancions econòmiques
per expressar la seva desaprovació cap a la repressió del règim cap a l'oposició, mentre que al mateix temps el govern havia d'usar la major part de la moneda estrangera que podia obtenir per pagar les taxes asfixiants del seu deute exterior.
En resposta a aquesta situació, el govern, que controlava tot el comerç exterior oficial, continuà mantenint una
taxa de canvi
artificialment alta amb les divises estrangeres. La taxa de canvi empitjorà les distorsions en l'economia a tot nivell, resultant en un creixent
mercat negre
i el desenvolupament d'una
economia de penúria
L'única manera per un individual per comprar productes occidentals era usar divises occidentals, principalment el
dòlar americà
, el qual acabà transformant-se en una moneda paral·lela. No obstant això, simplement no es podia canviar als bancs oficials per
złotys
polonesos, car les taxes de canvi governamentals devaluaven el dòlar i posaven grans restriccions sobre la quantitat que es podia canviar, i així l'única manera pràctica per obtenir-los era mitjançant
remeses
o treballs fora del país. Com a resultat, emergí tota una indústria de canviadors de diners a les cantonades. Els
Cinkciarze
donaven als clients un canvi molt més favorables i esdevingueren poderosos pel seu oportunisme, tot i el gran risc de ser castigats, càstig disminuït per la corrupció a gran escala de la policia.
Una botiga
Pewex
Com que els diners entraven al país per aquests canals, el govern intentà adquirir-lo a través de diversos mitjans. El més visible era una cadena de botigues
Pewex
a totes les ciutats poloneses, on només es podia comprar mitjançant moneda «forta». Fins i tot introduí el seu propi
ersatz
(bon en polonès) sobre la moneda nord-americana. Això va fer que les pràctiques financeres al GDR transcorreguessin paral·lelament. Tot això comportà a un estat insà en què el principal determinador de l'estat econòmic era l'accés a les divises
fortes
. Aquesta situació era totalment incompatible amb qualsevol idea de socialisme, i van abandonar-se ben aviat.
Enmig d'aquesta situació desesperada, tot el desenvolupament i creixement de l'economia polonesa s'alentí i fins i tot reculà. De manera més visible, els treballs en els principals projectes de recerca que havien començat a la dècada de 1970 s'aturaren. De resultes, moltes ciutats poloneses mostraven un munt de grans edificis a mig construir que dequeien rabent. Alguns d'aquest s'acabaren dècades després, com el
gratacel
Szkieletor
de Cracòvia, que mai no s'acabà d'edificar i en el qual es malbarataren un munt de recursos. La inversió polonesa en infraestructura econòmica i desenvolupament tecnològic caigué ràpidament. No s'hi van fer els guanys que havia pogut fer respecte a les economies occidentals a la dècada de 1970. Per escapar a les pressions constants polítiques i econòmiques durant aquests anys, així com al sentiment de desesperança generalitzat, moltes famílies emigraren a l'Europa Occidental, principalment a l'
Alemanya Occidental
Wyjazd na saksy
). Durant aquests anys centenars de milers de polonesos se'n van anar cap a l'oest, pocs dels quals van tornar a Polònia després de la caiguda del règim. D'altres van emigrar cap a països que els podien oferir sous en una divisa forta, principalment
Líbia
i l'
Iraq
cal
citació
Després d'anys en què la situació anava a pitjor, anys durant els quals el govern socialista provà sense èxit diverses formes de millorar l'economia (entre ells, posaren
comissaris
militars per dirigir el treball a les fàbriques) acceptaren liberalitzar l'economia. El govern introduí una sèrie de reformes a petita escala, co permetre empreses privades a petita escala. Tot i això, el govern també s'adonà que no estava legitimat per portar a terme reformes a gran escala, que causarien inevitablement dificultats econòmiques per a la major part de la població i desordres socials, car estaven acostumats a la limitada seguretat social que el sistema socialista els oferia. Per exemple, quan el govern proposà tancar les
drassanes de Gdańsk
, una mesura justificable des d'un punt de vista econòmic, a més de polític, va haver una onada de malestar públic, i el govern va veure's obligat a recular.
L'única manera de fer tots aquests canvis sense problemes socials era el suport de l'oposició. El govern acceptà la idea d'aconseguir alguna mena d'acord amb l'oposició quan fos necessari, i provà repetidament de trobar nexes en comú durant la dècada de 1980. Però en aquells moments, els socialistes encara creien que podrien mantenir les regnes del poder en el futur, i només permetrien a l'oposició que tingués una participació limitada i a nivell de conseller en la direcció del país. Creien que això era essencial per tranquil·litzar la Unió Soviètica, la qual no consideraven disposada a acceptar una Polònia no-socialista.
Geografia
modifica
Article principal:
Voivodats de Polònia
Antigues i noves fronteres poloneses, 1945.
Després de la
II Guerra Mundial
, les fronteres poloneses tornaren a ser dibuixades, després de la decisió que es va prendre a la
Conferència de Teheran
el 1943, davant la insistència soviètica: Polònia va perdre 77.000 km² de territori a les regions orientals (
Kresy
), però adquirint una regió menor però molt més industrialitzada a la
línia Oder-Neisse
, els anomenats
Territoris Reguanyats
La República Popular de Polònia va ser dividida en diversos
voivodats
(la unitat polonesa de divisió administrativa). Després de la guerra, les noves divisions administratives es basaven en les de preguerra. Les zones a l'est que no van ser
annexionades pels soviètics
pràcticament no van veure modificades les seves fronteres. Els
nous territoris
a l'oest i al nord van ser organitzats en els voivodats de
Szczecin
Wrocław
Olsztyn
; i parcialment s'uniren als voivodats de
Gdańsk
Katowice
Poznań
. Dos ciutats van rebre l'estatus de voivodat:
Varsòvia
Łódź
El 1950 es crearen nous voivodats:
Koszalin
(abans part del voivodat de
Szczecin
),
Opole
(abans part del voivodat de
Katowice
) i
Zielona Góra
(abans part dels voivodats de
Poznań
Wrocław
Szczecin
). A més, tres ciutats més van rebre l'estatus de voivodat:
Wrocław
Cracòvia
Poznań
El 1973, els voivodats polonesos tornaren a modificar-se. Aquesta reorganització de la divisió administrativa polonesa era principalment resultat de les lleis de reforma del govern local de 1973 i 1975: en comptes de 3 nivells de divisió administrativa (voivodat, comptat i comú), s'introduí una nova divisió administrativa de només 2 nivells (49 petits voivodats i comuns). Els 3 voivodats menors (
Varsòvia
Cracòvia
Łódź
) tenien un estatus de voivodat municipal, on el president de la ciutat (el batlle) era també el governador provincial.
Divisions administratives de la República Popular de Polònia
Voivodats polonesos després de 1957).
Voivodats polonesos després de 1975).
Referències
modifica
enllaç sense format
Arxivat
2011-02-08 a
Wayback Machine
Curp, David,
A Clean Sweep?: The Politics of Ethnic Cleansing in Western Poland, 1945-1960
, Boydell & Brewer, 2006,
ISBN 1-58046-238-3
, pages 66-69
Enllaç no actiu
enllaç sense format
Billstein
, Reinhold;
Fings
, Karola;
Kugler
, Anita.
Working for the Enemy: Ford, General Motors, and Forced Labor in Germany During the Second World War
(en anglès).
Berghahn Books, 2004,
p.
309
(Berghahn Series).
ISBN 9781845450137
Hofhansel
, Claus.
Multilateralism, German Foreign Policy and Central Europe
(en anglès).
Taylor & Francis,
2004,
p.
176
(Routledge Advances in European Politics).
ISBN 9780203799291
Neier, Aryeh.
Taking Liberties: Four Decades in the Struggle for Rights
Public Affairs,
2003,
p.
p. 251
ISBN 1891620827
Jackson, John E;
Jacek Klich, Krystyna Poznanska.
The Political Economy of Poland's Transition: New Firms and Reform Governments
Cambridge University Press,
2005,
p.
p. 21
ISBN 0521838959
Vegeu també
modifica
Història de Polònia (1945-1989)
Premsa clandestina a Polònia
Bibliografia
modifica
Ekiert
, Grzegorz
«Rebellious Poles: Political Crises and Popular Protest Under State Socialism, 1945-89».
East European Politics And Societies
American Council of Learned Societies,
11,
2,
March 1997,
p.
299–338.
Deulonder
, Xavier.
A l'ombra del Mur de Berlín
: l'Europa de l'Est sota el comunisme
Madrid
Bubok:,
2016.
ISBN 9788468684789
Kuroń
, Jacek
Żakowski, Jacek.
PRL dla początkujących
(en polish).
Wrocław:
Wydawnictwo Dolnośląskie,
1995,
p.
348 pages.
ISBN 83-7023-461-5
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
República Popular de Polònia
Europa Oriental Comunista
Albània
Alemanya Oriental
Bulgària
Hongria
Polònia
Romania
Txecoslovàquia
Iugoslàvia
Rússia Soviètica
Unió Soviètica
1917–1927
1927–1953
1953–1985
1985–1991
Bloc de l'Est
Pacte de Varsòvia
Comecon
Guerra Freda
Principals països implicats
OTAN
i aliats
Estats Units
Regne Unit
Israel
França
RFA
Corea del Sud
Pcte. Varsòvia
i aliats
URSS
RDA
Xina
Vietnam
Corea del Nord
Cuba
Neutrals
Moviment dels països no alineats
Protagonistes
Presidents EUA
Truman
Eisenhower
Kennedy
Johnson
Nixon
Ford
Carter
Reagan
Bush
Sec. Gen. URSS
Stalin
Malenkov
Khrusxov
Bréjnev
Andrópov
Txernenko
Gorbatxov
Europa
Winston Churchill
Charles de Gaulle
Josip Broz Tito
Imre Nagy
Willy Brandt
Nicolae Ceauşescu
Alexander Dubček
Tòdor Jívkov
Erich Honecker
Joan Pau II
Margaret Thatcher
Lech Wałęsa
Àsia i Amèrica
Mao Zedong
Chiang Kai-shek
Kim Il-sung
Ho Chi Minh
Fidel Castro
Che Guevara
Esdeveniments
1945-49
Conferència de Ialta
Cop txec
Conferència de Potsdam
Crisi de l'Iran de 1946
Guerra Civil xinesa
Doctrina Truman
Guerra Civil grega
Pla Marshall
Guerra d'Indoxina
Bloqueig de Berlín
1950-59
Guerra de Corea
Crisi de l'Iran de 1953
Sublevació del 17 de juny
Revolució hongaresa
Crisi de Suez
Guerra del Vietnam
1960-69
Ruptura sinosoviètica
Incident de'U-2
Guerra Civil de Guatemala
Invasió de Bahía de Cochinos
Crisi dels míssils de Cuba
Crisi de Berlín de 1961
Mur de Berlín
Primavera de Praga
SALT I
Distensió
1970-79
SALT II
Guerra Civil angolesa
Guerra de la frontera de Sud-àfrica
Guerra Civil d'El Salvador
Invasió soviètica de l'Afganistan
Revolució Sandinista
1980-89
Solidarność
Glàsnost
Perestroika
Caiguda del mur de Berlín
Die Wende
Revolucions de 1989
Revolució de Vellut
Revolució romanesa
1990
Col·lapse de la Unió Soviètica
Dissolució de Txecoslovàquia
Dissolució de Iugoslàvia
Reunificació alemanya
Articles relacionats
Teló d'acer
Bloc de l'Est
Moviment dels països no alineats
COMECON
SEATO
Cursa armamentista
Arma nuclear
Cursa espacial
Maccarthisme
Espionatge
Ostpolitik
CIA
KGB
Stasi
Conflicte araboisraelià
Història de Polònia
Prehistòria
Prehistòria
Edat de Pedra
Edat de Bronze i Ferro
Edat antiga
Civilització germànica
Civilització celta
Civilització dels pobles bàltics
Guerres Marcomanes
Invasions bàrbares
Edat Antiga polonesa
Edat mitjana
Dagome Iudex
Regne de Polònia (1025-1385)
Regne de Polònia (1385-1569)
Alta Edat Mitjana a Polònia
Regne de Polònia
Lluita de les Investidures
Dinastia Priast
Ostsiedlung
Invasió mongola de Polònia
Croades Bàltiques
Dinastia Jagelló
Edat moderna
Edat d'or polonesa
Confederació de Polònia i Lituània
Repartiments de Polònia
Gran Ducat de Varsòvia
Edat contemporània
Tsarat de Polònia
Primera Guerra Mundial
Segona República de Polònia
Segona Guerra Mundial
República Popular de Polònia
Tercera República de Polònia
Història de Polònia per temàtica
Llista dels reis de Polònia
Llista de caps d'Estat de Polònia
Registres d'autoritat
VIAF
Bases d'informació
Britannica
Obtingut de «
Categories
Repúbliques històriques d'Europa
Estats comunistes
Geografia històrica de Polònia
Bloc de l'Est
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Articles de geografia política sense foto
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Articles amb referències sense format
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Articles amb enllaços externs no actius
Articles amb referències puntuals demanades
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
República Popular de Polònia
Afegeix un tema