República - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

República - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «
República (desambiguació)
».
Ciències polítiques
Social Network Analysis diagram
Sessió parlamentària al Regne Unit
Història i escoles
Història
Conductivisme
Racionalisme
Economia política
Història política del món
Filosofia política
Estructuralisme
Funcionalisme
Institucionalisme
Sistemes polítics
Anarquia
Ciutat estat
Democràcia
Dictadura
Directori militar
Federació
Feudalisme
Meritocràcia
Monarquia
Parlamentarisme
Presidencialisme
República
Sistema semipresidencialista
Teocràcia
Democràcia semidirecta
Àrees d'estudi
Ciències polítiques
Filosofia política
Geopolítica
Política comparada
Psicologia política
Relacions Internacionals
Sociologia política
Disciplines auxiliars
Administració pública
Antropologia
Economia
Dret
Dret públic
Diplomàcia
Sociologia
Psicologia
Religió
Geografia
Història
Filosofia
Ciències de la comunicació
Conceptes
Autoritat
Política
Sobirania
Ideologia
Legitimitat
Partit polític
Estat sobirà
Vegeu-ne més aquí
Una
república
és un
estat
o un
país
dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les
monarquies
i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. En aquest sentit les
monarquies constitucionals
, encara que amb
sistemes electorals
democràtics no són repúbliques, atès que el màxim
sobirà executiu
, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble. De vegades les dictadures s'han anomenat "repúbliques" només per designar que el poder no recau sobre un monarca.
Definició
modifica
Tradicionalment, s'ha definit la república com la
forma de govern
dels
països
en els quals el poble té la
sobirania
o facultat per a l'exercici del poder, encara que sigui delegat pel poble sobirà a governants que tria d'una manera o altra. Se sol pensar que a la pràctica, la forma d'estat d'un país és la monarquia si té sobirà o rei no sobirà, i república. El cert és que una república està fonamentada en l'"imperi de la llei" i no en l'"imperi dels homes". Una república és, d'aquesta manera, independent dels vaivens polítics, incompatible amb tiranies ni monarquies, en la qual tant els governants com els governats se sotmeten per igual a un conjunt de principis fonamentals normalment establerts en una constitució.
"Un munt de gent no és una república" Aristòtil.
I la constitució, fonamentada en el Dret, serveix per protegir-lo i definir fins i tot quines lleis són bones i quines dolentes en el marc de referència constitucional.
El desconeixement d'aquests principis clàssics en el món modern lentament ha conduït a molts a expressar-se en termes de "repúbliques democràtiques" o "repúbliques islàmiques", sense considerar la contradicció que aquestes frases contenen.
Són elements comuns que participen del contingut de la definició tradicional que la cultura occidental ha elaborat del concepte "República":
La periodicitat en els càrrecs
La publicitat dels actes de govern, no és possible el secret d'Estat
La responsabilitat de polítics i funcionaris públics
La separació i control entre els poders
La sobirania de la llei
L'exercici de la ciutadania, que posa i deposa
La pràctica del respecte, i no la tolerància, amb les idees oposades
La igualtat davant la llei
La idoneïtat com a condició d'accés als càrrecs públics.
Els pilars fonamentals de la República
modifica
Els tres pilars fonamentals de la República segons
Aristòtil
són:
La divisió de poders i el seu control recíproc.
La participació política activa per part dels ciutadans (això suposa la publicitat dels actes estatals i la
necessitat d'instrucció en matèries de ciències jurídiques i política tant teòrica com "material"
[aquella ocorreguda en un estat determinat i en un moment donat]).
La representació de totes les classes socials dins de les institucions de govern amb les mateixes atribucions i prevalença de cap. (La
accedència a aquestes magistratures necessàriament col·legiades per raó de la matèria ha de ser restringida
(el magistrat ha de pertànyer a la classe que representa i ser elegit amb el vot només d'aquesta).
Cal considerar que per Aristòtil els fins suprems de les formes de govern han de ser:
La llibertat-igualtat (
"només som lliures entre iguals"
[consideració grega de l'època])
La realització de la justícia i del bé comú.
La realització plena del desenvolupament de les capacitats cognitives humanes (per la qual cosa considera necessària la realització dels dos punts anteriors seguint el concepte fonamental de Sòcrates [BÉ = VERITAT. Segons el qual el bé és igual a la veritat i el mal a la ignorància. Sòcrates explica això de la següent manera: l'humà cerca la
felicitat
, omplir el seu buit existencial, per a això utilitza mitjans pels quals pretén aconseguir aquesta finalitat, la major part de les vegades utilitza mitjans que aconsegueixen satisfaccions efímeres, etèries, superficials, què no van més enllà de "desitjos passionals" (com practicar sexe, alimentar-se, etc.), d'aquesta manera conclou que cerca un fi per mitjans que no poden assolir-lo, ja que aquest només pot ser assolit mitjançant la contemplació de la veritat, entesa com el coneixement de la realitat])
D'això s'adverteix que si només som lliures entre iguals no hi pot haver una classe governant, han de governar totes de la mateixa
Marx
va més enllà advertint a més que: havent elements (individus i / o classes) econòmicament diferents uns intenten superposar sobre altres, estant trencada, sota aquest supòsit, la relació d'igualtat d'uns elements envers els altres i, per tant, la de llibertat.
Ambigüitat en les definicions
modifica
L'aplicació de la mateixa paraula a dos conceptes diferents però relacionats porta a inconsistències:
Els països que són repúbliques segons la definició pràctica normalment addueixen que són repúbliques en un sentit tradicional, encara que en molts casos siguin règims
autòcrates
dictatorials
on el poble no és sobirà.
Una
monarquia electiva
amb sobirania popular o una
monarquia constitucional
serien repúbliques en sentit tradicional, perquè la sobirania està en el poble que atorga més o menys atribucions d'un monarca no sobirà. No obstant això en la pràctica mai es diu república a una monarquia.
Els analistes polítics creuen que la
Primera Guerra Mundial
va desencadenar la fi de les monarquies tradicionals. La forma d'estat republicana (definició tradicional) es va imposar en la majoria dels estats desenvolupats, monarquies o no. Després de la primera guerra mundial, amb el
Tractat de Versalles
desaparèixer tant l'
Imperi Austrohongarès
, com l'
Imperi alemany
. A més, els monarques dels estats guanyadors van anar cedint poders i prerrogatives a institucions democràtiques electes.
Història
modifica
En l'antiguitat
modifica
En l'Antiguitat, les repúbliques no s'entenien com entén la
ciència política
el concepte de república.
Encara que República signifiqués la cosa pública, no tots podien participar d'aquesta cosa pública. L'anomenada democràcia atenenca no ho era en el mateix sentit que tenim actualment. En realitat, les
polis
gregues
estaven governades per
oligarquies
(aristoi, "els millors") i només els
ciutadans
(i no tot els membres del poble eren ciutadans) eren els únics que participaven en les discussions de l'
àgora
. (No podem dir que la República antiga era "mal anomenada" així, car la noció de Llibertat era diferent per als antics).
Pocs textos antics van sobreviure a l'
edat mitjana
, entre aquests pocs hi ha
La República
de
Plató
. No obstant això, malgrat els elevats ideals d'aquesta, quan Plató va posar les seves idees política en pràctica a la polis de
Siracusa
el resultat va ser un complet fracàs.
La
República de Roma
República Romana
fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC Tarquini el Superb i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà.
En el Renaixement
modifica
Durant el
Renaixement
es va fomentar la revisió del món antic, no només del seu art, sinó també de la seva cultura, del seu pensament polític i de la seva literatura, i la majoria dels pocs escrits que van aconseguir sobreviure a l'
edat mitjana
van ser traduïts. Entre aquests, els que feien referència a les repúbliques de l'
antiguitat
, que van ser rebatejats com repúbliques clàssiques.
La
filosofia
renaixentista va veure en la república una espècie d'Estat ideal, i els Estats que van sorgir en aquest període, com els
Països Baixos
, van adoptar aquesta forma d'organització política. Encara que més que els ideals republicans, va pesar en la seva decisió el seu sentiment anti
catòlic
(per això s'autoanomenen
República Protestant dels Països Baixos
) i el fet que no van trobar cap candidat que els convencés com a
monarca
Republicanisme il·lustrat
modifica
La llibertat guiant al poble
Eugène Delacroix
), al·legoria de la llibertat, l'eslògan
Liberté, égalité, fraternité
i del
republicanisme
al costat del
gorro frígi
La
Il·lustració
va portar tota una nova generació de
polítics
filòsofs
il·lustrats que es van replantejar els principis de la
ciència política
que havien estat vigents fins al moment.
Locke
, per exemple, s'havia plantejat la
divisió de poders
i la separació Església-Estat quan l'
absolutisme
encara era moneda de canvi. Aquests plantejaments polítics serien els que s'establirien no gaire després en les
constitucions
promulgades després de la
Revolució Francesa
i la
Guerra de la Independència dels Estats Units
. De fet, la Il·lustració va definir l'estàndard del que havia de ser una república i de les
monarquies constitucionals
que començarien a consolidar-se en el
segle
xix
Els principis més importants establerts per la Il·lustració van ser:
L'autoritat de la llei.
L'exigència de què els governs s'interessin pels ciutadans als que afecta aquesta llei.
La necessitat que els governs estableixin l'anomenat
interès nacional
, de manera que fossin comprensibles pel poble en general.
Que existís alguna manera d'
autodeterminació
(En el sentit de '
consulta popular
de tipus
referèndums
eleccions
, etc.).
Des del final de l'
absolutisme
, tant el
liberalisme
(repúbliques amb sistemes
econòmics
lliurecanvistes
), com el
socialisme
(repúbliques amb sistemes econòmics
planificats
), així com, les
monarquies constitucionals
es basaven en els ideals republicans apareguts durant la il·lustració i desenvolupats en les repúbliques dels
Estats Units
França
. Aquests ideals són la creença en l'
autodeterminació
dels pobles i la dignitat individual humana.
República de partit únic
modifica
Article principal:
Sistema unipartidista
Karl Marx
va argumentar que les classes socials tenien interessos i que els governs existents representaven els interessos de la classe dominant, i que, tard o d'hora, aquests governs serien derrocats per les
classes proletàries
Quan les prediccions de Marx es van complir i van aparèixer les noves
Repúbliques Socialistes
, aquestes es van proclamar com les hereves més directes dels ideals de la
Il·lustració
Quan van aparèixer aquestes Repúbliques socialistes van haver d'enfrontar-se a un greu problema, a la major part del proletariat li mancava l'interès o l'experiència de govern necessària perquè els ideals republicans socialistes es poguessin posar en marxa. Per això, les estructures de govern socialistes van acabar sent, en la pràctica, molt piramidals.
República islàmica
modifica
Article principal:
República islàmica
Molts
erudits
occidentals no consideren les repúbliques
islàmiques
com autèntiques repúbliques, car els seus ideals estan fonamentats en l'
Alcorà
, no en els ideals de la
Il·lustració
, ni tenen cap altre lligam amb la tradició occidental del republicanisme que es pot remuntar fins a l'
antiga Roma
Aquestes repúbliques islàmiques van sorgir en les zones de domini de l'
islam
, després de les descolonitzacions de la segona meitat del
segle
xx
Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats. Teòricament, es refereix a un
estat
amb una
forma de govern
teocràtica
encapçalada o aconsellada pels líders religiosos
musulmans
de l'
Orient Pròxim
i l'
Àfrica
. En les repúbliques islàmiques, les lleis de l'estat han de ser compatibles amb les lleis de la
xara
o la llei islàmica, encara que l'estat s'organitzi com a
república
i no pas com a
monarquia
(com és el cas de la majoria dels estats de l'Orient Pròxim). En altres casos, però, el terme "república islàmica" és només un símbol d'identitat cultural.
En l'actualitat quatre repúbliques s'han anomenat "repúbliques islàmiques", encara que el grau en què s'aplica la llei islàmica difereix entre elles:
la
República Islàmica de l'Afganistan
la
República Islàmica de Mauritània
la
República Islàmica de l'Iran
, i
la
República Islàmica del Pakistan
Organització governamental de les repúbliques
modifica
Les repúbliques poden organitzar-se com a:
repúbliques presidencialistes
: en què el cap d'estat és alhora el cap de govern, anomenat "president", i és elegit de manera independent de la
branca legislativa
repúbliques parlamentàries
: en què el cap d'estat ("president") és elegit democràticament, però té poders limitats o cerimonials; el cap de govern ("primer ministre") prové del cos legislatiu (sovint n'és membre)
repúbliques semipresidencialistes
: en què el cap d'estat té més responsabilitats i poders executius que no pas a les repúbliques parlamentàries, poders que comparteix amb el primer ministre.
Caps d'Estat
modifica
Article principal:
Cap d'Estat
Repúbliques del món.
vermell
presidencialisme
verd
presidència executiva
unida al
parlament
oliva
sistema semipresidencialista
taronja
- repúbliques
parlamentàries
marró
- repúbliques
unipartidistes
En les repúbliques més modernes, el
Cap d'Estat
és anomenat el
President de la República
(o president), que no s'ha de confondre amb el
Primer Ministre
President del Govern
. En certs
països
el President de la República rep una denominació especial, com
cònsol
dux
Knez
arcont
, etc.
En les repúbliques
democràtiques
, el Cap d'Estat ha de guanyar unes
eleccions
. Aquestes eleccions pot ser directes o indirectes (es forma un consell especial o és el parlament qui tria al capdavant de l'Estat). Quan el president és elegit, normalment, exerceix el seu càrrec en un període preestablert (generalment, de quatre a sis anys), finalitzat aquest període, se celebren noves eleccions. Moltes
legislacions nacionals
, limiten el nombre de reelecció a les quals es pot presentar un president quan ja ha acabat el seu primer mandat.
Si el Cap de l'Estat d'una república és al mateix temps el
Cap del Govern
, a aquest tipus de República es diu que té un
Sistema de govern presidencial
. Aquest és el cas dels
Estats Units
Xile
Per contra, en els
Sistemes de govern semipresidencial
, el Cap d'Estat no és la mateixa persona que el Cap del Govern. En aquests casos, es dona la diferenciació entre President de la República i Primer Ministre (President del Govern). En aquests casos, el paper del President de la República resulta gairebé cerimonial, tot i que té tasques específiques com el paper consultiu en la formació d'un govern després d'una elecció. Per contra, és el primer ministre el que compta amb el
poder executiu
En els sistemes semipresidencial, es pot donar el cas (dependrà dels sistemes i calendaris d'elecció de cada país) que el President de la República i el
Primer Ministre
pertanyin a diferents
partits polítics
amb
ideologies
oposades. Aquesta cohabitació sol donar-se sovint en
França
En altres països, com
Alemanya
Índia
, però, el president de la República, ha de romandre estrictament independent a la dinàmica govern / oposició.
Finalment, en altres països, com
Suïssa
San Marino
, la presidència de la República no l'exerceix una persona, sinó que ho fa un Consell o Comitè. En aquest cas, el cap visible de l'Estat va rotant entre els membres del Consell. En el cas de San Marino, cada mig any. En el cas de Suïssa, cada any. Aquests sistemes són una herència de l'
Antiga república romana
on també rotaba aquest càrrec. Els
Comicis
designaven a dos
cònsols
que ocupaven el càrrec durant un any. La rotació era mensual. A cada semiperíode, un cònsol exercia el poder reial (cònsol maior), mentre que l'altre el supervisava.
República i Religió
modifica
Una de les principals motivacions per les quals es canviava del règim monàrquic al republicà era l'aspecte
religiós
La majoria de Monarquies tenien una religió oficial de l'Estat de la qual no es podien destriar, mentre que les repúbliques, sobretot des que la
francesa
i la
estatunidenca
establissin les bases per al dret que actualment recullen la majoria de
constitucions
, la
llibertat de culte
deixen aquest aspecte a la lliure elecció del ciutadà.
Repúbliques laïcistes
modifica
Moltes vegades, les revolucions que han propiciat el canvi de Monarquia a República han estat altament
laïcistes
, el que de vegades ha despertat un important sentiment
anticlerical
arran del suport i el simbolisme que algunes confessions religioses com el
catolicisme
han prestat a l'
Antic Règim
, o per la seva estreta vinculació amb les
oligarquies
, així com el paper eminentment reaccionari que les
jerarquies eclesiàstiques
han tendit a exercir en la seva complicitat o defensa activa de l'ordre establert. En els casos de més exacerbació, o de major acumulació històrica de frustració i patiment per part de les classes populars i oprimides, arran de l
statu quo
, això ha arribat a provocar cremes d'
esglésies
, persecució de religiosos i destrucció d'
art sacre
, etc. Casos d'això es van donar en
França
, durant la
revolució francesa
, o en algunes
revolucions socialistes
, com les que van donar pas a les diferents
Repúbliques Soviètiques
(algunes de curta durada), així com les del
Vietnam
Corea del Nord
Xina
, o la inacabada
Revolució social espanyola de 1936
, que té lloc en el si de la
Segona República Espanyola
després del frustrat
cop d'estat
feixista
, per part dels militars sublevats, que va donar lloc a l'esclat de la
Guerra Civil
, i els intents o afiliació revolucionàries durament reprimides des del bàndol sublevat o
nacional
. Encara que també la imposició de monarquies o estats totalitaris han fomentat de vegades la persecució o atac a minories religioses com als
jueus
, o als
cristians
al
Japó Tokugawa
, o han legitimat el seu poder en la religió, com la dictadura de caràcter feixista del General
Francisco Franco
i el seu
nacionalcatolicisme
En els
Estats Units
, no va succeir això, probablement, perquè la seva més que
revolució
, va ser abans de res una
Guerra d'Independència
per lliurar-se dels abusos de la
corona britànica
. Això no obstant, la jove nació no va triar cap religió d'Estat en especial, encara que sí que fa referència de vegades a la
Bíblia
Déu
, per exemple en la seva constitució. França, pioner en la independència de la religió i l'estat, assumiria la laïcitat de l'estat finalment a principis del
segle
xx
A l'
Uruguai
, el
batllisme
de principis del
segle
xx
va començar un procés de secularització o, cosa que és el mateix, de la separació entre església i Estat. El país va esdevenir laic —segons la Constitució de
1918
— i els símbols religiosos van ser prohibits en entitats del govern i edificis públics, com les escoles i els hospitals, entre d'altres.
Repúbliques confessionals
modifica
Si bé és cert que moltes vegades s'ha esgrimit el sentiment antireligiós per afavorir la implantació d'un règim republicà, altres tantes vegades, ha estat al revés, s'ha utilitzat un sentiment religiós (de vegades, fins i tot
fonamentalista
), amb idèntic objectiu. El sentiment religiós va jugar un important paper, per exemple, en l'enderrocament del règim del
xa
a l'
Iran
, que va ser substituït per una república dirigida pels líders espirituals
islàmics
, els
aiatol·là
. De fet, l'Iran té com a nomenclatura oficial la de
República Islàmica de l'Iran
. Alguns països s'han organitzat com una república, per establir una religió estatal en la seva constitució. L'exemple més evident és el de les
Repúbliques Islàmiques
, encara que no són les úniques, el mateix passa el pol oposat, a l'Estat d'
Israel
. Històricament, moltes repúbliques s'han definit en funció d'una religió, com la
República catòlica d'Irlanda
o la
República protestant dels Països Baixos
. En aquest cas, en dotar a la República d'una determinada religió oficial, el que es busca és impedir ingerències en el culte estatal, provinguin aquestes ingerències de dins del mateix Estat o de l'exterior.
Organització interna de les repúbliques
modifica
D'acord amb els seus règims interns, les repúbliques també poden classificarse com a:
repúbliques centralistes
: en què el govern central designa els governants de les regions no autònomes que conformen la república
repúbliques federals
: en què cada regió és autònoma i sobirana; totes les regions s'uneixen en un govern central amb el qual comparteixen el poder
República i Democràcia
modifica
La república, sovint, s'associa amb la
democràcia
. De fet, si tots els estats que s'autodenominen repúbliques realment s'acoblessin a la definició, no hi hauria problema que aquesta associació fos automàtica. El problema és que en moltes autoanomenades repúbliques, la sobirania no resideix en el poble.
El
dret a vot
ha sofert una llarga evolució. De fet, no es va generalitzar el
sufragi universal
(dret a vot només limitat per la majoria d'edat) fins a mitjans del
segle
xx
. Abans, aquest dret estava bastant restringit. Només determinats estrats socials podien votar, o es discriminava per qüestions d'origen, color de pell, sexe, etc. Actualment, a moltes formes de democràcia de l'antiguitat (incloent la
Democràcia atenenca
se les denomina
plutocràcia
, ja que només permetia votar l'oligarquia dominant)
El referèndum
modifica
Article principal:
referèndum
Un instrument de democràcia directa són els
referèndums
, però aquests només són convocats, normalment, per algun motiu extraordinari. Pocs països, entre els que està
Suïssa
, convoquen diversos referèndums a l'any.
Països declarats com règims o estats
socialistes
comunistes
, en canvi, solen tenir un alt índex de participació del poble, del que denominen
proletariat
, però en canvi, les decisions que s'hi prenen, no són de gran abast o bé no compten amb una base realment democràtica on es puguin discutir i plantejar per tota la societat els avantatges o inconvenients en donar-los suport. És el cas, per exemple, del règim de
Fidel Castro
Cuba
que organitza els anomenats
comitès populars
perquè els ciutadans puguin participar en la presa de decisions.
A més, moltes de les antigues repúbliques socialistes d'
Europa de l'est
van incorporar al seu nom la denominació titular de democràcia, però igual que el concepte de república modern, no s'ajustaven a la realitat o la definició comuna. Ni es tractava de règims participatius de manera transparent i amb
drets humans
bàsics, ni s'exercien consultes directes (referèndums) a la ciutadania en les condicions adequades. Un exemple seria, abans de la
reunificació d'Alemanya
, l'avui ja desapareguda,
República Democràtica Alemanya
En altres estats considerats democràtics com
Mèxic
, però, això es pot comparar, segons algunes opinions, amb els famosos
plebiscits
que prenen l'opinió del poble però sense que la societat en si prengui part activa en la legislació, i la cambra de diputats.
República o Monarquia
modifica
Repúbliques i Monarquies en l'actual
Unió Europea
Encara que, teòricament, la república fa referència al fet que la
sobirania
resideix en el poble de forma democràtica, en la pràctica, el concepte república s'ho poden atribuir estats que simplement no adoptin com una forma de
monarquia
, incloent de vegades estats amb
sistemes totalitaris
oligarquies
dictadures
, com
Corea del Nord
. Per exemple, els
autòcrates
tracten de maquillar la seva forma de govern amb
vestits democràtics
anomenant
presidents
, en comptes de
reis
i república a la forma de govern del seu país en lloc de monarquia o dictadura.
Sempre han existit repúbliques, en certa manera amb trets de monarquies absolutistes, on el
Cap d'Estat
pot tenir moltes de les característiques d'un monarca o rei, arribant a instal·lar a Presidents vitalicis (concepte molt proper o paral·lel al de
dictador
). Aquest tipus de president, moltes vegades, té un poder més enllà del que és habitual en una democràcia. Un exemple és el cas de la
República Àrab de Síria
en la qual a partir de
1970
el càrrec presidencial pot esdevenir hereditari.
Durant molt de temps, república era un concepte d'estat modern i d'idees
il·lustrades
liberals
diametralment oposat a monarquia, símbol de l'
Antic Règim
. Aquest és el cas, no només de l'
antiga república romana
sinó d'estats moderns com
Estats Units d'Amèrica
, després de la seva independència de l'estat monàrquic de
Gran Bretanya
França
, després de la
revolució francesa
, punt de referència de l'actual història moderna. En canvi avui, aquesta radical oposició ha quedat diluïda per la mateixa acceptació i evolució d'algunes monarquies, especialment
europees
, cap a sistemes de
monarquia constitucional
parlamentària
, règim similar a una república, en el sentit de concedir gairebé totalment la sobirania al poble en forma de dret a vot, encara que conservant com a màxims representants de l'estat en un càrrec heretable entre altres particularitats. És el cas de
Gran Bretanya
Espanya
amb la monarquia heretada de la dictadura, entre altres països.
El debat no obstant segueix obert i països com
Austràlia
1999
van celebrar un referèndum per convertir-se en República, rebutjada amb un 55% dels vots, altres països de recent creació, com
Montenegro
, encara tot i tenir hereus a la corona reial i basar el seu escut nacional en el símbol reial de
1918
, paradoxalment han acceptat formalment la República com a forma de govern.
Debat a Espanya: monarquia o república?
modifica
Des de la Transició fins ara hi ha hagut un cada cop més fort sentiment per part de la ciutadania de fer un referèndum sobre quina ha de ser la forma de govern a Espanya. Enquestes demostren que el suport a la monarquia cau cada cop més i que la idea d'una República Espanyola està més viva que mai. Les manifestacions republicanes més destacades són la marxa per la dignitat en què van participar 3 milions de persones i les manifestacions del dia de l'abdicació del rei Joan Carles de Borbó. Diferents persones han criticat que la successió sigui hereditària i no per mitjà d'un referèndum, tot i que segons la Constitució es necessitaria l'aprovació de més de 2 terços del Congrés perquè aquesta reforma constitucional i posterior llei per arribar a celebrar un referèndum sobre república o monarquia. El 14 i 15 de maig de 2022 es van celebrar consultes populars sobre monarquia o república a tot l'estat espanyol
Bibliografia complementària
modifica
Martin van Gelderen &
Quentin Skinner
, eds.,
Republicanism: A Shared European Heritage
, v1,
Republicanism and Constitutionalism in Early Modern Europe
, Cambridge: Cambridge U.P., 2002
Martin van Gelderen & Quentin Skinner, eds.,
Republicanism: A Shared European Heritage
, v2,
The Values of Republicanism in Early Modern Europe
, Cambridge: Cambridge U.P., 2002
Frédéric Monera,
L'idée de République et la jurisprudence du Conseil constitutionnel
— París: L.G.D.J., 2004
L'idée de République et la jurisprudence du conseil constitutionnel
Llibres
Arxivat
2006-09-23 a
Wayback Machine
Referències
modifica
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
República
El laicismo hoy. Crisis y actualidad
a chasque.net, consultat el 23 d'abril de 2010 (en castellà)
Formes i estils de govern
Absolutisme
Aristocràcia
Anarquia
Autocràcia
Democràcia
Despotisme
Dictadura
Ginecocràcia
Gerontocràcia
Meritocràcia
Matriarcat
Monarquia
Oclocràcia
Oligarquia
Panarquisme
Pantisocràcia
Patriarcat
Plutocràcia
República
Teocràcia
Tecnocràcia
Timocràcia
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
NKC
Bases d'informació
Britannica
Treccani
HDS
Obtingut de «
Categoria
República
Categories ocultes:
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Societat (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
República
Afegeix un tema