Rússia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Rússia
Tipus
estat sobirà
estat laic
país
Estat transcontinental
estat federal
estat successor
Himne
Himne de la Federació Russa
(27 desembre 2000)
Capital i Ciutat més gran
Moscou
(1918–)
Conté la subdivisió
Separat de
Unió Soviètica
(1991)
Població
146.119.928
(2025)
(8,56
hab./km²
Gentilici
rus, russa,
russos
Idioma oficial
rus
Religió
aconfessional
Part de
Superfície
17.075.400 km²
Aigua
13
Banyat per
mar Bàltica
oceà Pacífic
oceà Àrtic
mar Negra
mar Càspia
mar d'Azov
mar de la Sibèria Oriental
mar de Barentsz
mar dels Txuktxis
mar de Xantar
mar de Kara
mar de Petxora
mar del Japó
mar de Bering
mar Blanca
mar d'Okhotsk
mar de Làptev
Mar de la Reina Victòria
Punt més alt
Elbrús
(5.642 m)
Punt més baix
mar Càspia
(−28 m)
Limita amb
Anterior
- Declarada
1263
Gran Ducat de Moscou
Esdeveniment clau
Dia festiu
Patrocini
Andreu apòstol
Forma de govern
república súper-presidencialista
Òrgan executiu
Govern de Rússia
Òrgan legislatiu
Assemblea Federal de Rússia
President
Vladímir Putin
(2012–)
Primer ministre
Mikhaïl Mixustin
(2020–)
Màxima autoritat judicial
Tribunal Constitucional de Rússia
Membre de
PIB nominal
1.836.892.075.548 $ (2021)
Exportacions totals
337.800.000.000 $ (2015)
Moneda
ruble rus
Fus horari
Domini de primer nivell
.ru
.рф
.рус
.su
Prefix telefònic
+7
Telèfon d'emergències
112
01
02
03
101
102
103
Codi país
RU
Lloc web
gov.ru
Rússia
rus
Россия
Rossia
[rɐˈsʲijə]
) o
Federació de Rússia
rus
Рoсси́йская Федера́ция
Rossíiskaia Federàtsia
[rɐˈsʲijskəjə fʲɪdʲɪˈɾatsɨjə]
abreujadament
РФ
RF
és un
estat transcontinental
d'
Euràsia
. És una
república semipresidencialista
integrada
per
subjectes federals
Limita
amb
Noruega
Finlàndia
Estònia
Letònia
Lituània
Polònia
(per l'
óblast de Kaliningrad
),
Belarús
Ucraïna
Geòrgia
, l'
Azerbaidjan
, el
Kazakhstan
, la
República Popular de la Xina
Mongòlia
Corea del Nord
L'
extrem oriental
del
país
—i del
continent asiàtic
—, el
Districte autònom de Txukotka
, és molt a prop d'
Amèrica del Nord
, concretament de l'
estat
més
septentrional
dels
Estats Units d'Amèrica
Alaska
. Els
Estats Units d'Amèrica
i l'
extrem orient de Rússia
estan separats per 4
quilòmetres
entre les
Illes Diomedes
Diomede Major
Diomede Menor
, la major de Rússia i la menor dels
Estats Units d'Amèrica
), a l'
Estret de Bering
Amb una
superfície
de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és l'estat més extens del món. La seva superfície és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món.
Amb 146 milions d'habitants censats el 2017 és el novè estat més poblat, però la tendència demogràfica és al decreixement.
La
història de Rússia
comença amb els
eslaus orientals
. Els
eslaus
emergiren
com a
grup ètnic
Europa
entre els segles
iii
iv
Fundat i governat pels
víkings
i els seus descendents, el primer
estat
eslau oriental
, la
Rus de Kíev
, sorgí al
segle
ix
, i adoptà el cristianisme de l'
Imperi Romà d'Orient
el 988, fet que donà inici a la síntesi de les cultures romana d'Orient i eslava, que definiria la cultura russa dels següents mil anys.
La
Rus de Kíev
es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós en fou el
Gran Ducat de Moscou
, que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'
Horda d'Or
. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al
segle
xviii
, ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'
Imperi Rus
, que s'estenia des de
Polònia
a l'oest fins a l'
oceà Pacífic
a l'est. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la
Unió Soviètica
, l'
estat socialista
constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la
Guerra Freda
Després de la
dissolució de la Unió Soviètica
el 1991, la Federació de Rússia és considerada la
successora legal
de l'URSS, i l'URSS és l'estat predecessor de la Federació de Rússia. Per acord comú dels estats membres de la
CEI
, es va decidir considerar la Federació de Rússia com a
estat successor
de l'URSS amb totes les conseqüències que se'n deriven, inclosa la transferència a la Federació de Rússia del lloc de membre permanent del
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
i el reconeixement de la Federació de Rússia com a potència nuclear en el sentit del
tractat de no proliferació nuclear
10
És un dels estats coneguts en l'economia internacional com a
BRIC
. El novembre del 2022 fou declarat
estat promotor del terrorisme
pel
Parlament Europeu
11
El primer esment conegut de la paraula "Rússia" en
ciríl·lic
és la inscripció, en
antic eslau eclesiàstic
de l'última pàgina de l
Escala al Paradís
de
sant Joan del Sinaí
, reescrita pel
metropolità Ciprià
: "A l'estiu del 6895 [1387], el 24 d'abril, aquests llibres foren publicats al
monestir d'Estúdion
per Ciprià, el misericordiós metropolità de Kíev i tota Rússia." (
Росия
).
12
El nom de
Rússia
es deriva del mot
Rus
(Русь, 'Rus'), nom que al·ludia al territori controlat pel
Rus de Kíev
13
La primera menció escrita del terme "Rússia" (escrit en
grec antic
Ρωσία
Rossia
) es remunta a mitjan
segle
. Es troba en les obres de l'
emperador romà d'Orient
Constantí Porfirogènit
Llibre de les cerimònies
Sobre l'administració de l'imperi
com a nom grec de la
Rus
14
En les fonts medievals d'
Europa occidental
, la forma
Rossia
15
adoptada de l'
Imperi Romà d'Orient
, s'ha trobat des del
segle
xii
juntament amb les formes
Russia, Ruscia, Ruzzia
i, menys sovint
Rutènia
. La forma
Rossia
es troba en els textos en llatí de
Marco Polo
, de
Guillaume de Rubrouck
, en diversos mapes d'origen sud-europeu dels segles
xiv
xv
, inclosos l'
Atles Català
i el
mapamundi de Fra Mauro
. També hi va haver diverses variacions del nom de Rus en alguna lletra o en l'arrel (per exemple,
Rosie
d'
Andrea Bianco
).
En la notació ciríl·lica, la paraula «Rússia» (Рѡсїѧ) es va utilitzar per primera vegada el 24 d'abril de 1387
16
Constantinoble
amb el títol del
metropolità Cebrià
, que signava amb la seva mà com a «Metropolità de Kíev i de tot Rússia». Als segles XV-XVI, el nom hel·lenitzat «Rossia» (
rus
Росия
) es va assignar a
aquella part de les terres russes
que es va unir en un sol estat sota la direcció del
Gran Ducat de Moscou
. L'estat va adquirir l'estatus oficial de regne després del procediment de
coronació
: la presa del títol de
tsar
per part d'
Ivan IV
el 1547, després de la qual cosa l'estat va començar a anomenar-se
Tsarat rus
17
La grafia moderna de la paraula -amb dues lletres
- va aparèixer a mitjan
segle
xvii
i finalment es va consolidar sota
Pere I
Al final de la
Gran Guerra del Nord
, que va donar lloc a l'expansió dels límits occidentals de l'estat rus, el
2 de novembre
C.J.
22 d'octubre]
de
1721
Pere I
va ser proclamat
emperador de totes les Rússies
i l'estat comença a ser conegut com a
Imperi Rus
18
El
14 de setembre
C.J.
1 de setembre]
de
1917
, en el període comprès entre les
revolucions
de
febrer
i d'
octubre
, Rússia va ser declarada república i, a partir del
23 de gener
C.J.
10 de gener]
de
1918
, es va començar a anomenar
República Soviètica Federativa Socialista Russa
(RSFSR; el 1936, es van reordenar les paraules «Soviètica» i «Socialista» del títol. Aquesta darrera es va convertir en la primera en ordre i el país passà a ser conegut com a
República Socialista Federativa Soviètica Russa
). Del 1922 al 1991, la RSFSR va formar part de l'
URSS
, que sovint es coneixia de manera informal (especialment a l'estranger) com a Rússia. Després del col·lapse de la Unió Soviètica el 25 de desembre de 1991, la RSFSR va passar a denominar-se Federació Russa.
19
La
hipòtesi dels kurgans
situa el
sud de Rússia
com l'
urheimat
dels
protoindoeuropeus
20
Uns dels primers ossos
humans moderns
, de més de 40.000 anys d'antiguitat, es van trobar al sud de Rússia, als pobles de
Kostionki i Borsxiovo
, situats a la vora del
riu Don
21
22
23
Les restes de l'
humà de Deníssova
, que va viure entre un milió i 40.000 anys ençà, van ser descobertes a la
cova de Deníssova
, al sud de
Sibèria
24
En la prehistòria, les vastes
estepes
del sud de Rússia eren la llar de tribus de
pastors nòmades
25
Les restes d'aquestes civilitzacions foren descobertes en llocs com
Ipàtovo
25
Sintaixtà
26
Arkaïm
27
Pazirik
, que contenen les primeres traces de guerra conegudes amb l'ús de cavalls, un tret clau en la forma de vida nòmada.
28
En l'
antiguitat clàssica
l'estepa pòntica era designada com a
Escítia
. A partir del
segle
viii
aC
, els comerciants
grecs
van portar la seva civilització als emporis comercials de
Tanais
Fanagòria
. Alguns exploradors grecs, sobretot
Píteas
, fins i tot van anar més enllà del modern
Kaliningrad
, a la
mar Bàltica
. Els
romans
estaven assentats a la part occidental de la
mar Càspia
, on el seu
imperi
s'estenia cap a l'est.
29
Als segles
iii
iv
, un regne gòtic semillegendari anomenat
Oium
va existir al sud de Rússia, fins que va ser destruït pels
huns
. Entre els segles
iii
vi
, el
Regne del Bòsfor
, una
entitat política
hel·lenística que va tenir un cert èxit a les colònies gregues,
30
també es va veure aclaparat per les invasions nòmades dirigides per tribus bèl·liques, tals com els huns i els
àvars de Pannònia
cal
citació
Un
poble turc
, els
khàzars
, va manar a les baixes estepes de la conca del
Volga
fins al
segle
(entre la
mar Càspia
i la
Negra
).
31
Alguns dels avantpassats dels moderns
russos
foren les
tribus eslaves
, la llar originària de les quals, segons creuen alguns erudits, eren les zones boscoses dels
aiguamolls de Pinsk
32
Els eslaus orientals es van establir gradualment a la Rússia occidental en dues onades: una que es desplaçava des de
Kíiv
fins a les actuals
Súzdal
Múrom
, i una altra que va anar des de
Pòlatsk
fins a
Nóvgorod
Rostov
. Des del
segle
vii
els eslaus orientals constituïen la major part de la població de la Rússia occidental
33
i van assimilar els nadius
ugrofinesos
, incloent-hi els
meria
34
els
muromians
35
i els
mesxera
36
L'establiment dels primers estats eslaus orientals al
segle
ix
va coincidir amb l'arribada dels
víkings
, anomenats
varegs
pels
romans d'Orient
, que es van aventurar al llarg de les vies fluvials que s'estenien des del Bàltic oriental fins als mars
Negre
Caspi
37
Segons la
Crònica Primària
, un vareg del
poble rus
, anomenat
Rúrik
, va ser elegit governant de
Nóvgorod
el 862.
13
El 882, el seu successor,
Oleg
, es va aventurar al sud i va conquerir
Kíiv
38
que anteriorment havia estat pagant tribut als
khàzars
39
El fill de Rúrik,
Ígor
, i el fill d'Ígor,
Sviatoslav
, van sotmetre totes les tribus eslaves orientals locals al domini kievà, van destruir el gran kanat khàzar,
40
i van llançar diverses expedicions militars a
Paflagònia
Pèrsia
41
42
Als segles
xi
, la
Rus de Kíev
es va convertir en un dels estats més grans i pròspers d'Europa.
43
Els regnats de
Vladímir el Gran
(980-1015) i el seu fill
Iaroslau el Savi
(1019–1054) constitueixen l'
edat d'or
de Kíev. Sota el govern del príncep
Vladimir Sviatoslàvitx
el 988, la Rus
va adoptar el cristianisme
44
El príncep
Iaroslau el Savi
va aprovar el primer
codi
nacional de lleis: la
Rússkaia Pravda
13
45
Als segles
xi
xii
, les incursions constants de tribus nòmades turques, com els
kiptxaks
i els
petxenegs
, van provocar una migració massiva de les poblacions eslaves orientals cap a les regions més segures i fortament boscoses del nord, particularment a la zona coneguda com a
Zaléssie
46
Baptisme de Kíev
El 1132, després de la mort del príncep de
Kíiv
Mstislav Vladímirovitx
l'estat unificat va començar a desintegrar-se
en tot un seguit de principats independents: la
Terra de Nóvgorod
, el
Principat de Vladímir-Súzdal
, el
Principat de Volínia
, el
Principat de Txernígov
, el
Principat de Riazan
, el
Principat de Polotsk
i altres.
13
Kíiv va continuar sent objecte de lluita entre les branques de prínceps més poderoses. Tanmateix, alguns investigadors no associen el final de l'existència de la
Rus de Kíev
amb la formació de principats independents, ja que la terra de Kíev continuà sent considerada una possessió col·lectiva dels
ruríkides
. Al mateix temps, la condició per posseir terres a la regió de Kíev era la participació en la lluita contra els nòmades, encara liderada pel príncep de Kíev, fins a la invasió mongola (1240). A més, Kíiv va continuar sent la seu del
Metropolità de tota Rússia
(fins al 1300).
Galítsia
Volínia
va ser finalment assimilada pel
Regne de Polònia
mentre que la
República de Nóvgorod
Vladimir-Súzdal
, dues regions a la perifèria de Kíev, van establir les bases per a la moderna nació russa.
13
La
República de Nóvgorod
va escapar de l'ocupació mongola i, juntament amb
Pskov
, va mantenir un cert grau d'autonomia durant el temps del
jou mongol
; es van estalviar en gran manera les atrocitats que van afectar la resta del país. Dirigits pel príncep
Alexandre Nevski
, els novgorodians van repel·lir els invasors
suecs
en la
batalla del Nevà
el 1240,
47
així com els
croats germànics
en la
batalla del Gel
el 1242.
48
El 1252 Alexandre es va convertir al mateix temps en gran duc de Vladímir i Kíiv. Malgrat l'oposició a l'expansió occidental, Alexandre va entaular una aliança amb l'Horda, fet que confirmava efectivament la dependència dels principats russos dels mongols-tàtars. Al mateix temps, després de la revolta anti-Horda a Rússia el 1262, quan els recaptadors de tributs tàtars (Baskaks) van ser assassinats a Vladímir, Súzdal, Rostov, Pereiàslavl, Iaroslavl i altres ciutats, Alexandre va poder convèncer el kan de no enviar destacaments de càstig a Rússia i tampoc no reclutar els habitants de Rússia per a l'exèrcit mongol. El 1263, després de la mort d'Alexandre Nevski, el Gran Ducat de Vladimir es va desintegrar finalment en
apanatges
Unificació de Rússia. Estat rus
modifica
Sergi de Ràdonej
beneint
Dmitri Donskoi
a la
Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi
, abans de la
batalla de Kulikovo
, representat en un quadre d'
Ernst Lissner
L'estat més poderós que va sorgir després de la destrucció de la Rus de Kíev va ser el
Gran Ducat de Moscou
, inicialment una part de
Vladímir-Súzdal
49
Encara sota el domini dels
mongols
tàtars
i amb la seva connivència, Moscou va començar a afirmar la seva influència a la Rússia Central a principis del
segle
xiv
, i es va convertir gradualment en la força líder en el procés de reunificació de les terres de la Rússia i l'expansió russa.
50
L'últim rival de Moscou, la
República de Nóvgorod
, va prosperar com a principal centre de
comerç de pells
i el port més oriental de la
Lliga Hanseàtica
51
Els temps continuaven sent difícils, amb freqüents incursions mongoltàtares. L'
agricultura
va patir des del començament de la
Petita Edat de Gel
. Igual que a la resta d'Europa, les epidèmies de
pesta
foren freqüents entre 1350 i 1490.
52
Tanmateix, a causa d'una densitat de població més baixa i una millor higiene —la pràctica generalitzada de la
bània
, un bany de vapor humit—, la taxa de mortalitat per pesta no va ser tan greu com a Europa occidental,
53
i la població es va recuperar el 1500.
52
Liderat pel príncep
Dmitri Donskoi
de Moscou i ajudat per l'
Església ortodoxa russa
, l'exèrcit unit dels principats russos va infligir una derrota important als mongols-tàtars en la
batalla de Kulikovo
el 1380.
54
Moscou va absorbir gradualment els principats circumdants, inclosos antics forts rivals com
Tver
Nóvgorod
49
Ivan III
("el Gran") va posar fi al control de l'
Horda d'Or
i va consolidar tota la Rus Central i del Nord sota el domini de Moscou, i va ser el primer governant rus a obtenir el títol de títol de "Gran Duc de tota la Rus".
49
Després de la
caiguda de Constantinoble
el 1453, Moscou
va reclamar la successió del llegat
de l'
Imperi Romà d'Orient
49
Ivan III es va casar amb
Sofia Paleòloga
, neboda de l'últim
emperador romà d'Orient
Constantí XI
, i va fer seva l'
àguila bicèfala
romana d'Orient,
55
que, finalment, esdevindria l'
escut d'armes de Rússia
56
El tsar
Ivan el Terrible
, evocació del
segle
xix
per
Víktor Vasnetsov
, 1897
En desenvolupament de les idees de la
Tercera Roma
, el gran duc
Ivan IV
El Terrible
) va ser oficialment coronat primer
tsar
de Rússia el 1547. El tsar va promulgar un nou codi legal (
Sudébnik de 1550
), va establir el primer òrgan de representació feudal rus (
Zemski Sobor
), va frenar la influència del clergat
57
i va introduir l'autogestió local a les regions rurals.
58
59
60
El tsar també va crear el primer exèrcit regular a Rússia: els
Streltsí
Durant el seu llarg regnat, Ivan el Terrible gairebé va duplicar el ja gran territori rus mitjançant l'annexió dels tres kanats tàtars (parts de la desintegrada
Horda d'Or
):
Kazan
Astracan
al llarg del
Volga
, i el
Kanat de Sibèria
al sud-oest de d'aquest territori.
59
Així, a finals del
segle
xvi
, Rússia es va expandir a l'est dels
Urals
, per tant a l'est d'Europa i a Àsia, amb la qual cosa esdevingué un
estat transcontinental
61
La segona meitat del regnat d'Ivan el Terrible va estar marcada per una ratxa de fracassos en la
Guerra de Livònia
i l'establiment d'una
oprítxnina
. El tsarat es va veure debilitat per la llarga i fracassada
Guerra de Livònia
contra la coalició de la
Confederació de Polònia i Lituània
Suècia
Dinamarca i Noruega
per l'accés a la costa bàltica i al comerç marítim.
62
Al mateix temps, els tàtars del
Kanat de Crimea
, l'únic successor que quedava de la desapareguda
Horda d'Or
, van continuar atacant el sud de Rússia.
63
En un esforç per restaurar els kanats del Volga, els crimeans i els seus aliats
otomans
van envair el centre de Rússia
i fins i tot
van poder cremar parts de Moscou
el 1571.
59
Però l'any següent el gran exèrcit invasor fou totalment derrotat pels russos en la
batalla de Mólodi
, la qual cosa eliminà per sempre l'amenaça d'una expansió otomanocrimeana a Rússia.
64
Les
incursions crimeanes a terres eslaves
, però, no van cessar fins a finals del
segle
xvii
, tot i que la construcció de noves línies de fortificació a través del sud de Rússia, com la
Gran Línia Abatis
, va reduir constantment la zona accessible a les incursions.
65
Kuzmà Minin
fa una crida a la gent de
Nijni Nóvgorod
per bastir un exèrcit voluntari contra els
invasors polonesos
La mort del fill menor d'Ivan,
Teodor
, va marcar el final de l'antiga
dinastia ruríkida
el 1598 i, en combinació amb la
fam de 1601-03
, va provocar una guerra civil, el govern dels pretendents i la intervenció estrangera durant el
Període Tumultuós
a principis del
segle
xvii
62
La
Confederació de Polònia i Lituània
va ocupar parts de Rússia, i es va estendre fins i tot a Moscou.
49
El 1612, els polonesos es van veure obligats a retirar-se, empesos pel cos de voluntaris russos, dirigit per dos herois nacionals, el comerciant
Kuzmà Minin
i el príncep
Dmitri Pojarski
66
La
dinastia Romànov
va accedir al tron el 1613 per decisió del
Zemski Sobor
, i el país va començar la seva progressiva recuperació de la crisi.
67
Rússia va continuar el seu creixement territorial fins al
segle
xvii
, que fou l'època dels
cosacs
49
El 1648, els camperols d'Ucraïna es van unir als
cosacs zaporoges
en una rebel·lió contra Polònia-Lituània durant la
rebel·lió de Khmelnitski
en reacció a l'opressió social i religiosa que havien patit sota el domini polonès.
68
El 1654, el líder ucraïnès
Bohdan Khmelnitski
va oferir situar Ucraïna sota la protecció del tsar rus,
Aleix I
. L'acceptació d'Aleix d'aquesta oferta va provocar una altra
Guerra russopolonesa
. En última instància, Ucraïna es va dividir al llarg del riu
Dnièper
, i deixà la part occidental, la
riba dreta d'Ucraïna
, sota domini polonès, i la part oriental (
riba esquerra d'Ucraïna
Kíev
) sota domini rus.
49
Més tard, el 1670–71, els
cosacs de Don
dirigits per
Stenka Razin
van iniciar una important revolta a la
regió del Volga
, però les tropes del tsar van aconseguir derrotar els rebels.
69
A l'est, la ràpida exploració i colonització russa dels enormes territoris de Sibèria va ser dirigida principalment per cosacs que buscaven pells valuoses i
ivori
49
Els exploradors russos van avançar cap a l'est principalment al llarg de les
vies fluvials de Sibèria
i, a mitjan
segle
xvii
, hi havia assentaments russos a Sibèria oriental, a la
península de Txukotka
, al llarg del riu
Amur
i a la costa de l'
oceà Pacífic
61
El 1648,
Fedot Popov
Semion Dejniov
, dos exploradors russos, van descobrir l'
estret de Bering
i es van convertir en els primers europeus a navegar cap a
Amèrica del Nord
70
Pere el Gran
tsar de totes les Rússies
el 1682-1721 i primer
emperador de totes les Rússies
el 1721–1725
Sota el govern de
Pere el Gran
, Rússia es va proclamar imperi el 1721 i es va convertir en una de les grans potències europees. Durant el seu govern, del 1682 al 1725, Pere va derrotar Suècia en la
Gran Guerra del Nord
(1700−1721), i la va obligar a cedir a Rússia la
Carèlia
Occidental i l'
Íngria
(dues regions perdudes per Rússia durant el
Període Tumultuós
), així com les
gubèrnies
d'
Estònia
Livònia
, fet que assegurava l'accés de Rússia al mar i al comerç marítim. El 1703, al
mar Bàltic
, Pere va fundar
Sant Petersburg
com la nova capital de Rússia. Durant tot el seu govern,
es van fer reformes radicals
, que van dur importants influències culturals de l'Europa Occidental cap a Rússia.
71
El regnat de la filla de Pere I,
Elisabet
, el 1741-1762, va suposar la participació de Rússia en la
Guerra dels Set Anys
(1756-1763). Durant aquest conflicte, Rússia es va annexionar
Prússia Oriental
i fins i tot va arribar a les portes de
Berlín
. No obstant això, a la mort d'Elisabet, totes aquestes conquestes van ser retornades al
Regne de Prússia
pel proprussià
Pere III de Rússia
71
Caterina II
("la Gran"), que va governar entre 1762 i 1796, va presidir l'era de la
Il·lustració russa
. Va ampliar el control polític rus sobre la
Confederació de Polònia i Lituània
i va incorporar la majoria dels seus territoris a Rússia durant les
particions de Polònia
, fet que empenyé la frontera russa cap a l'oest, vers l'Europa central, i convertí Rússia en l'estat més poblat d'Europa. Al sud, després de les reeixides
guerres russoturques
contra l'
Imperi Otomà
, Caterina va avançar el límit de Rússia fins al mar Negre, en derrotar el
Kanat de Crimea
. Com a resultat de les victòries sobre la
dinastia Qajar
durant les
guerres russoperses
, a la primera meitat del
segle
xix
, Rússia també va obtenir importants guanys territorials a
Transcaucàsia
i al
Caucas del Nord
71
El successor de Caterina, el seu fill
Pau
, era inestable i se centrà principalment en qüestions domèstiques. Després del seu breu regnat, l'estratègia de Caterina continuà amb
Alexandre I
(1801–1825) que
arrabassà Finlàndia
a la debilitada
Suècia
el 1809 i
Bessaràbia
als otomans el 1812. Mentre que a
Amèrica del Nord
, els russos es van convertir en els primers europeus a
arribar i colonitzar Alaska
72
Expansió de Rússia i
evolució territorial
entre els segles XIV i XX
73
El 1803-1806 es va fer la
primera circumnavegació russa
, seguida posteriorment per altres notables viatges d'exploració marítima russa.
74
El 1820,
una expedició russa
, comandada per
Fabian von Bellingshausen
Mikhaïl Làzarev
, va descobrir el continent de l'
Antàrtida
75
Durant les
guerres napoleòniques
, Rússia va teixir aliances amb diversos altres imperis europeus i va lluitar contra França. La
invasió francesa de Rússia
, durant l'apogeu del poder de Napoleó al 1812, va arribar a Moscou, però finalment va fracassar estrepitosament, ja que la resistència obstinada en combinació amb el
fred hivernal
va provocar una desastrosa derrota dels invasors. Més del 95% de la
Grande Armée
va morir. Liderat per
Mikhaïl Kutúzov
Barclay de Tolly
, l'
Exèrcit Imperial Rus
va expulsar Napoleó del país, va marxar per tot Europa en la Guerra de la
Sisena Coalició
, i va entrar finalment a
París
. Alexandre I controlava la delegació de Rússia al
Congrés de Viena
, que definia el mapa de l'Europa postnapoleònica.
72
Monument a
Mikhaïl Kutúzov
davant de la
catedral de Kazan
Sant Petersburg
. La catedral de Kazan i la
catedral de Crist Salvador
de
Moscou
es van construir per commemorar la derrota de
Napoleó
Els oficials que perseguiren Napoleó cap a Europa occidental van portar, de tornada, les idees de liberalisme a Rússia i van intentar reduir el poder del tsar durant l'avortada
Revolta decabrista
de 1825. El final del regnat conservador de
Nicolau I
(1825–1855), període màxim de poder i influència de Rússia a Europa, es va veure marcat per la derrota en la
Guerra de Crimea
72
Entre 1847 i 1851, al voltant d'un milió de persones van morir en tot el país a causa del
còlera
76
El successor de Nicolau,
Alexandre II
(1855–1881), va promulgar canvis significatius en tot el país, inclosa la
reforma emancipadora de 1861
. Aquestes reformes van impulsar la industrialització i van modernitzar l'
Exèrcit Imperial Rus
, que va alliberar gran part dels
Balcans
del domini otomà després de la
Guerra russoturca de 1877 –78
. Durant la major part del
segle
xix
i principis del
segle
xx
, Rússia i la
Gran Bretanya
van competir per omplir els buits de poder que havien deixat el decadent
Imperi Otomà
, la
dinastia Qajar
i la
dinastia Qing
. Aquesta rivalitat entre els dos principals imperis europeus es va conèixer com a "
The Great Game
".
77
Diumenge Sagnant
, episodi ocorregut durant la
Revolució de 1905
que accelerà la caiguda de l'imperi
A finals del
segle
xix
es va produir l'aparició de diversos moviments socialistes a Rússia. Alexandre II va ser assassinat el 1881 per terroristes revolucionaris i el regnat del seu fill
Alexandre III
(1881-1894) va ser menys liberal però més pacífic. L'últim emperador rus,
Nicolau II
(1894-1917), no va poder evitar els esdeveniments de la
Revolució Russa de 1905
, desencadenada per la fallida
Guerra russojaponesa
i l'incident conegut com a
Diumenge Sagnant
. L'aixecament va ser sufocat, però el govern es va veure obligat a concedir reformes importants (
Constitució russa de 1906
), inclosa la concessió de
llibertats d'expressió
reunió
, la legalització dels partits polítics i la creació d'un òrgan legislatiu electiu, la
Duma Estatal
77
Revolució de Febrer i República Russa
modifica
L'emperador
Nicolau II de Rússia
i la seva família
van ser executats
pels bolxevics el 1918
El 1914, Rússia va entrar en la
Primera Guerra Mundial
en resposta a la declaració de guerra d'
Àustria-Hongria
sobre
Sèrbia
, aliat de Rússia,
78
i va lluitar en diversos fronts mentre estava aïllada dels seus aliats de la
Triple Entente
79
El 1916, l'
Ofensiva Brussílov
de l'exèrcit imperial rus va destruir gairebé del tot l'
exèrcit austrohongarès
80
No obstant això, la desconfiança pública existent cap al règim es va aprofundir amb l'augment dels costos de la guerra, les
elevades baixes
i els rumors de corrupció i traïció. Tot plegat va formar el clima per a la
Revolució Russa de 1917
, duta a terme en dos grans actes.
81
La
Revolució de Febrer de 1917
va obligar
Nicolau II
a abdicar; ell i la seva família van ser empresonats i posteriorment
executats
Iekaterinburg
durant la
Guerra Civil russa
67
La monarquia va ser substituïda per una inestable coalició de partits polítics que es va declarar
Govern Provisional
82
L'1 de setembre (14) de 1917, per decret del govern provisional, es va proclamar la República de Rússia.
83
El 6 de gener (19) de 1918, l'
Assemblea Constituent Russa
va declarar Rússia com a república federal democràtica (i va ratificar així la decisió del govern provisional).
81
L'endemà l'Assemblea Constituent va ser dissolta pel
Comitè Executiu Central de Totes les Rússies
81
Cartell de propaganda dels
emigrants blancs
, vers 1932
Va coexistir un organisme socialista alternatiu, el
Soviet de Petrograd
, que exercia el poder mitjançant els consells de treballadors i camperols elegits democràticament, anomenats
soviets
. El govern de les noves autoritats va agreujar la crisi del país en lloc de resoldre-la i, finalment, la
Revolució d'Octubre
, dirigida pel líder
bolxevic
Vladímir Lenin
, va enderrocar el govern provisional i va donar ple poder de govern als soviètics, cosa que va provocar la creació del primer
estat socialista
del món.
81
Després de la Revolució d'Octubre, va esclatar la
Guerra Civil russa
entre el
Moviment Blanc
anticomunista
i el nou règim soviètic amb el seu
Exèrcit Roig
. La Rússia bolxevic va perdre els seus territoris ucraïnesos, polonesos, bàltics i finlandesos en signar el
tractat de Brest-Litovsk
, que va concloure les hostilitats amb les
potències centrals
de la
Primera Guerra Mundial
81
Les
potències aliades
van iniciar una
fallida intervenció militar
en suport de les forces anticomunistes.
84
Mentrestant, tant el moviment bolxevic com el blanc van dur a terme campanyes de deportacions i execucions entre si, conegudes respectivament com a
Terror Roig
Terror Blanc
85
Al final de la guerra civil, l'economia i la infraestructura de Rússia van quedar molt malmeses. Es calcula que hi va haver 7-12 milions de víctimes durant la guerra, la majoria civils.
86
Milions de persones es van convertir en
emigrants blancs
87
i la
fam russa de 1921-1922
va causar fins a cinc milions de víctimes.
88
Els primers líders de l'estat soviètic:
Ióssif Stalin
(dreta) i
Vladímir Lenin
La
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
juntament amb les Repúbliques Socialistes Soviètiques d'
Ucraïna
Belarús
Transcaucàsia
van formar
la
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
(URSS), o simplement Unió Soviètica, el 30 de desembre de 1922. La República Socialista Russa era la més gran i la més gran poblada de les
15 repúbliques que formaren l'URSS
i va dominar la unió al llarg dels seus 69 anys d'existència.
89
Després de la
mort de Lenin
el 1924, es va designar una
troika
per governar la Unió Soviètica. No obstant això,
Ióssif Stalin
, l'aleshores
secretari general del Partit Comunista
, va aconseguir suprimir totes les faccions de l'oposició i consolidar el poder en les seves mans per convertir-se en el dictador de l'estat als
anys trenta
Lev Trotski
, el principal defensor de la
revolució mundial
, es va haver d'exiliar de la Unió Soviètica el 1929 i la idea de Stalin de "
socialisme en un país
" es va convertir en la línia de pensament oficial.
90
La contínua lluita interna del
Partit Bolxevic
va culminar amb la
Gran Purga
, un període de repressió massiva entre 1937 i 1938, durant el qual es van executar centenars de milers de persones, inclosos
membres fundadors del partit
i caps militars, obligats a confessar complots inexistents.
91
Sota la direcció de Stalin, el govern va impulsar una
economia planificada
, la
industrialització
del país, que encara era en gran part rural, i la
col·lectivització
de l'agricultura. Durant aquest període de ràpid canvi econòmic i social, milions de persones van ser enviades a
camps de treballs forçats
92
incloent-hi molts presos polítics que s'oposaven al govern de Stalin, a més de milions que foren
deportats i exiliats
a zones remotes de la Unió Soviètica. La desorganitzada transició de l'agricultura de l'estat, combinada amb dures polítiques i una sequera, va provocar la
fam soviètica del 1932-1933
92
La Unió Soviètica, encara que a un preu molt elevat, es va transformar d'una economia agrària a una gran potència industrial en un breu espai de temps.
92
93
La
política d'apaivagament
promoguda pel
Regne Unit
França
sobre l'
annexió d'Àustria
i la
invasió de Txecoslovàquia
ampliaren el poder de l'
Alemanya nazi
i representaven una amenaça de guerra entre el règim d'
Adolf Hitler
i la Unió Soviètica. Al mateix temps, el
Tercer Reich
es va aliar amb l'
Imperi del Japó
, rival dels soviètics a l'
Extrem Orient
i enemic declarat de l'URSS en les
guerres frontereres sovièticojaponeses
entre 1938 i 1939. L'agost de 1939, després d'un altre fracàs en els intents d'establir una aliança antinazi amb els britànics i els francesos, el govern soviètic va decidir millorar les seves relacions amb els nazis amb la signatura del
pacte Mólotov-Ribbentrop
, en què es prometia la no-agressió entre els dos estats i es dividien les seves esferes d'influència a l'
Europa de l'Est
. Mentre Hitler
envaïa Polònia i
França i altres països actuaven en un front unit al començament de la
Segona Guerra Mundial
, l'URSS fou capaç de construir el seu exèrcit i recuperar alguns dels antics territoris de l'
Imperi Rus
com a resultat de la
invasió soviètica de Polònia
, de la
Guerra d'Hivern
i de l'
ocupació dels països bàltics
94
El 22 de juny de 1941, l'Alemanya nazi va trencar el pacte de no-agressió i
va envair la Unió Soviètica
, amb la força d'invasió més gran i poderosa de la història de la humanitat,
95
96
i l'obertura del
teatre d'operacions més gran de la Segona Guerra Mundial
97
El
pla alemany de la fam
preveia la fam i l'extinció d'una gran part de la població soviètica,
98
i el
Generalplan Ost
demanava l'eliminació de més de 70 milions de russos per al
Lebensraum
99
Soldats soviètics atacant posicions alemanyes durant la
batalla de Stalingrad
Prop de 3 milions de presoners de guerra soviètics en captivitat alemanya
van ser assassinats
en només vuit mesos, del 1941 al 1942.
100
Tot i que l'
exèrcit alemany
va tenir un èxit considerable al començament de la invasió, l'atac es va aturar en la
batalla de Moscou
101
Posteriorment, els alemanys van patir importants derrotes en la
batalla de Stalingrad
, a l'hivern entre 1942 i 1943,
102
i després en la
batalla de Kursk
l'estiu de 1943.
103
Un altre fracàs alemany fou el
setge de Leningrad
, en què la ciutat fou completament blocada per terra entre 1941 i 1944 per forces alemanyes i finlandeses, i va patir una fam que va matar més d'un milió de persones, però mai no es va rendir.
102
Sota l'administració de Stalin i el lideratge de comandants com
Gueorgui Júkov
Konstantín Rokossovski
, les forces soviètiques van arribar a l'Europa de l'Est entre 1944 i 1945 i
van prendre Berlín
el maig de 1945.
104
L'agost de 1945 l'
exèrcit soviètic
va derrotar els japonesos
Manxukuo
i la
península de Corea
, amb la qual cosa contribuí a la victòria aliada sobre el Japó imperial.
105
Caces
Iliuixin Il-2
de la
Força Aèria Soviètica
durant la
batalla de Berlín
, que marcà el
final de la Segona Guerra Mundial a Europa
El període de la
Segona Guerra Mundial
(1941-1945) es coneix a Rússia com a
Gran Guerra Patriòtica
106
Durant aquest conflicte, que va incloure moltes de les operacions de combat més mortíferes de la
història de la humanitat
, les morts civils i militars soviètiques van ser de 10,6 milions i 15,9 milions, respectivament,
107
que representen aproximadament un terç de
totes les víctimes de tot el conflicte
. La pèrdua demogràfica total de ciutadans soviètics va ser encara més gran.
108
L'
economia
i les infraestructures soviètiques van patir devastacions massives, que van provocar la
fam soviètica de 1946–47
però l'URSS va sorgir com una
superpotència
militar reconeguda després del final de la guerra.
109
Màxima extensió de l'anomenat "
Imperi Soviètic
" al planeta durant el període de la
Guerra Freda
abans de la
ruptura amb la Xina
Després de la Segona Guerra Mundial, Europa central i oriental, incloent-hi l'
Alemanya de l'Est
i parts orientals d'
Àustria
, van ser ocupades per l'
Exèrcit Roig
segons els acords a què s'havia arribat en la
Conferència de Potsdam
110
Es van instal·lar
governs comunistes dependents
als estats satèl·lits del
Bloc Oriental
111
En convertir-se en la segona
potència nuclear
del món,
112
la Unió Soviètica va crear l'aliança del
Pacte de Varsòvia
113
i va entrar en una lluita per la dominació mundial amb els
Estats Units
i l'
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
(OTAN), un període conegut com la
Guerra Freda
114
La Unió Soviètica va donar suport als moviments revolucionaris arreu del món, incloent-hi les recentment formades
República Popular de la Xina
República Popular Democràtica de Corea
i, posteriorment, la
República de Cuba
. Es van assignar quantitats significatives de recursos soviètics en ajuda a altres
estats socialistes
115
Després de la
mort de Stalin
i un curt període de govern col·lectiu, el nou líder,
Nikita Khrusxov
va denunciar el culte a la personalitat de Stalin
i va iniciar la política de
desestalinització
. El
sistema de treball penal
es va reformar i molts presos van ser alliberats i rehabilitats (molts d'ells a títol pòstum).
116
117
La relaxació general de les polítiques repressives es va conèixer més tard com el "
Desglaç de Khrusxov
".
118
Al mateix temps, les tensions amb els Estats Units van augmentar quan ambdós rivals es van enfrontar pel desplegament dels míssils estatunidencs
PGM-19 Jupiter
Turquia
i els
míssils soviètics a Cuba
119
120
L'
Spútnik 1
fou el primer
satèl·lit artificial
del món
El 1957, la Unió Soviètica va llançar el primer
satèl·lit artificial
del món l
Spútnik 1
, i començava així l'
era espacial
121
Iuri Gagarin
, primer ésser humà a viatjar a l'espai
El
cosmonauta
rus
Iuri Gagarin
es va convertir en el primer humà que va orbitar al voltant de la Terra a bord de la sonda espacial
Vostok 1
el
12 d'abril de 1961
122
Després de la destitució de Khrusxov el 1964, es va produir un altre període de domini col·lectiu fins que
Leonid Bréjnev
es va convertir en el nou líder. El període dels
anys setanta
i principis dels
vuitanta
va ser designat més tard com
l'era de l'estancament
, un període en què el creixement econòmic es va alentir i les polítiques socials es van tornar estàtiques. La
reforma de 1965
tenia com a objectiu una
descentralització
parcial de l'
economia soviètica
i va canviar l'èmfasi de la
indústria pesant
i les armes a la
indústria lleugera
i als
béns de consum
, però va ser sufocada per la conservadora direcció comunista.
123
El 1979, després d'una revolució comunista a l'
Afganistan
les forces soviètiques van entrar en aquest país
a petició del nou règim.
124
L'ocupació va esgotar els recursos econòmics i es va allargar sense aconseguir resultats polítics significatius.
125
Finalment,
els soviètics es van retirar de l'Afganistan
el 1989 a causa de l'oposició internacional, la persistent guerra de guerrilles antisoviètica i la manca de suport dels ciutadans soviètics.
126
Mikhaïl Gorbatxov
en una conversa cara a cara amb
Ronald Reagan
en la
cimera de Reykjavík
, 1986
127
A partir del 1985, l'últim líder de l'URSS,
Mikhaïl Gorbatxov
, va intentar aprovar reformes liberals en el sistema soviètic i va introduir les polítiques de
glàsnost
(obertura) i
perestroika
(reestructuració), en un intent de posar fi al període d'
estancament econòmic
i democratitzar el govern.
128
Això, però, va provocar l'aparició de forts moviments nacionalistes i separatistes.
129
Abans del 1991, l'economia soviètica era la segona més gran del món,
130
però durant els seus últims anys va patir escassetat de mercaderies a les botigues de queviures, enormes dèficits pressupostaris i un creixement explosiu de l'oferta monetària, que va provocar
inflació
131
El 1991, les turbulències econòmiques i polítiques van entrar en ebullició quan les
repúbliques bàltiques
van optar per separar-se de la Unió Soviètica.
132
El 17 de març es va celebrar un
referèndum
en què la gran majoria de ciutadans participants van votar a favor del canvi de la Unió Soviètica en una
federació renovada
133
El juny de 1991,
Borís Ieltsin
es va convertir en el primer president elegit directament de la història de Rússia quan va ser elegit president de la
RSFSR
134
L'agost del 1991, alguns membres del govern van intentar un
cop d'estat
dirigit contra Gorbatxov i amb l'objectiu de preservar la Unió Soviètica.
135
En lloc d'això, va provocar la desaparició del
Partit Comunista de la Unió Soviètica
. Malgrat la voluntat expressada pel poble, el 25 de desembre de 1991 la Unió Soviètica
es va dissoldre
en 15
estats postsoviètics
136
Rússia postsoviètica (1991 – actualitat)
modifica
Aleix II de Moscou
Vladímir Putin
Borís Ieltsin
reunits el 1999
El col·lapse econòmic i polític de la Unió Soviètica va portar Rússia a una profunda i prolongada depressió.
137
Durant i després de la desintegració de la Unió Soviètica, es van emprendre àmplies reformes, incloses la
privatització
i la
liberalització del mercat i el comerç
138
incloent-hi canvis radicals en la línia de la "
teràpia de xoc
" tal com recomanaven els Estats Units i el
Fons Monetari Internacional
139
La privatització va canviar en gran manera el control d'empreses d'agències estatals a individus amb connexions internes amb el govern, cosa que va conduir a l'augment dels
oligarques russos
140
Molts dels nous rics van traslladar milers de milions en efectiu i actius fora de l'estat en una enorme
fuga de capitals
141
La depressió de l'economia va provocar el col·lapse dels serveis socials; la
taxa de natalitat
va caure mentre la
de mortalitat
es va disparar, milions de persones van caure en la
pobresa
, i es passà d'un nivell de pobresa de l'1,5% a l'era soviètica tardana al 39-49% a mitjan 1993.
142
La
dècada del 1990
va veure sorgir una
corrupció
extrema i il·legalitat, que va donar lloc a l'aparició de bandes criminals i delictes violents.
143
144
A finals de 1993, les tensions entre Ieltsin i el Parlament rus van culminar en una
crisi constitucional
que va acabar amb l'ús de la força militar. Durant la crisi, Ieltsin va rebre el suport dels governs occidentals i hi van morir més de 100 persones. Al desembre es va celebrar un
referèndum
, en què es va aprovar una nova constitució, que atorgava al president enormes poders.
145
Dmitri Medvédev
Barack Obama
després de signar el nou tractat
START III
de
reducció d'armament nuclear
, 2010
146
Els
anys noranta
es van veure sembrats de conflictes armats a la regió ciscaucasiana (
Caucas del Nord
), tant per escaramusses ètniques locals com per insurreccions
islamistes
independentistes.
147
Des que els sobiranistes
txetxens
van declarar la independència a principis dels anys noranta, es va lliurar una
intermitent guerra de guerrilles
entre els grups rebels i les forces russes,
148
que es van cobrar la vida de milers de persones.
Rússia va assumir la responsabilitat de saldar el deute extern de la Unió Soviètica, tot i que la seva població en representava només la meitat en el moment de la seva dissolució. El 1992, es van eliminar la majoria dels controls de preus al consumidor, la qual cosa provocà una inflació extrema i devaluà significativament el
ruble
. Amb un ruble devaluat, el govern rus va lluitar per pagar els seus deutes amb els deutors interns, així com amb les institucions internacionals. Tot i els intents significatius de reestructuració econòmica, el deute de Rússia va superar el creixement del
PIB
. L'elevat dèficit pressupostari, juntament amb l'augment de la fugida de capitals i la incapacitat per amortitzar el deute, van provocar la
crisi financera russa de 1998
i una nova disminució del PIB.
153
Pocs minuts abans del primer dia del 2000, Ieltsin va sorprendre el públic amb la seva renúncia, i deixà el poder en mans del poc conegut primer ministre
Vladímir Putin
, antic oficial del
KGB
i cap del
Servei Federal de Seguretat
, l'agència que va succeir el KGB a la Rússia postsoviètica.
154
Ieltsin va deixar el càrrec enmig d'una gran impopularitat, amb una qualificació d'aprovació tan baixa com a 2% segons algunes estimacions.
155
Putin va guanyar les
eleccions presidencials del 2000
156
va suprimir la insurrecció txetxena
157
Com a resultat dels alts
preus del petroli
, un augment de la inversió estrangera i unes prudents polítiques econòmiques i fiscals, l'
economia russa
va créixer significativament, va millorar dràsticament el nivell de vida dels ciutadans russos i va augmentar la influència del país en la política mundial.
158
159
Putin va guanyar un
segon mandat presidencial
el 2004.
160
Vladímir Putin
amb
Dmitri Medvédev
El 2 de març de 2008,
Dmitri Medvédev
va ser elegit president
mentre Putin es convertia en primer ministre, ja que la constitució prohibia a Putin presentar-se per a un tercer mandat consecutiu.
161
Putin va tornar a la presidència després de les
eleccions presidencials del 2012
162
i Medvédev va ser nomenat primer ministre.
163
Aquest lideratge conjunt de quatre anys per part dels dos va ser encunyat per mitjans de comunicació estrangers com a "
tandemocràcia
".
164
Vladímir Putin
(tercer per l'esquerra),
Serguei Aksiónov
(primer per l'esquerra),
Vladímir Konstantínov
(segon per l'esquerra) i
Aleksei Txali
(dreta) signen el
tractat d'adhesió de la República de Crimea a Rússia
el 2014
El 2014, després que el
president d'Ucraïna
Víktor Ianukòvitx
, fugís com a resultat d'una
revolució
, Putin va sol·licitar i va rebre l'autorització del Parlament rus per
desplegar tropes russes a Ucraïna
, cosa que va conduir a la presa de Crimea.
165
Després d'un
referèndum a Crimea
en què la gran majoria dels votants es va mostrar a favor de la separació d'Ucraïna,
166
l'executiu rus va anunciar l'adhesió de Crimea a Rússia, tot i que aquest fet i el referèndum que l'havia precedit
no van ser acceptats internacionalment
167
L'annexió de Crimea va provocar
sancions per part dels estats occidentals,
després de la qual cosa el govern rus va respondre amb contrasancions contra diversos estats.
168
La recuperació econòmica dels
anys 2000
va permetre a Rússia obtenir el dret d'organitzar els
Jocs Olímpics d'Hivern de 2014
Sotxi
El setembre de 2015, Rússia va iniciar una
intervenció militar
en la
Guerra Civil de Síria
en suport del govern de Síria, que consistia en atacs aeris contra grups militants d'
Estat Islàmic
, el
Front al-Nusra
(Al-Qaeda al Llevant), l'
Exèrcit de la Conquesta
i altres grups rebels.
169
Al març de 2018, Putin
fou reelegit per a un quart mandat presidencial
170
El gener de 2020 es van proposar
esmenes substancials a la constitució
171
i tot el govern rus va dimitir,
172
cosa que va fer que
Mikhaïl Mixustin
esdevingués el nou primer ministre.
173
Va entrar en vigor al juliol després d'una
votació nacional
. Aquesta reforma permetria a Putin de presentar-se a dos mandats presidencials de sis anys més, després que finalitzés el seu mandat actual.
174
L'abril de 2021, Putin va signar els canvis constitucionals.
175
El
Kremlin
Rússia és una
república semipresidencialista
federal
176
Des del 31 de desembre de 1999 (amb una pausa el 2008-2012, quan
Dmitri Medvédev
en fou president),
Vladímir Putin
ha ocupat el càrrec de
president de la Federació Russa
. Des de gener 16 de 2020, el càrrec de
president de Govern de la Federació Russa
està en mans de
Mikhaïl Mixustin
Segons la
constitució russa
, adoptada per
referèndum
el
12 de desembre
del
1993
, després de la
crisi constitucional
, Rússia és una
federació
governada segons un
sistema semipresidencialista
. Constitucionalment, el govern és regulat per un sistema de
separació de poders
definit per la constitució, la qual és el document legal suprem i el contracte social del poble de la Federació Russa. Les tres branques del govern són:
El
president
és elegit per a un mandat de sis anys mitjançant votació secreta en un elecció directa, i la mateixa persona no pot exercir el càrrec durant més de dos mandats. El 2008 es van introduir unes normes constitucionals que preveien un mandat de sis anys del president; anteriorment, el cap d'estat era elegit cada quatre anys.
179
Els ministeris del govern estan compostos pel president del Govern (
primer ministre
) i els seus viceprimers ministres, ministres i d'altres, tots són designats pel president per recomanació del primer ministre amb requeriment del consentiment de la
Duma Estatal
. El legislatiu és l'Assemblea Federal consistent en dues cambres, la Duma estatal amb 450 diputats i el Consell de la Federació amb 178 representants.
El 6 de juliol de 2020, hi havia registrats 44 partits polítics,
180
dels quals sis estan representats a la
Duma Estatal
. Són, ordenats per nombre de representants,
Rússia Unida
, el
Partit Comunista de la Federació Russa
, el
Partit Liberal Democràtic de Rússia
Rússia Justa
Rodina
Plataforma Cívica
La Federació Russa està integrada per 85
subjectes federals
181
Els subjectes tenen la mateixa representació al
Consell Federal
: 2 delegats cadascú.
182
Tanmateix, difereixen en el grau d'autonomia que gaudeixen:
46
óblasts
): és el tipus més comú dels subjectes federals, amb un governador designat pel govern federal i un parlament local.
22
repúbliques
: nominalment autònomes, cadascuna amb una constitució, un president i un parlament propis; les repúbliques tenen el dret a seleccionar la seva llengua pròpia cooficial amb el rus, però no tenen cap mena de representació internacional. Les repúbliques, en essència, són la llar de les minories ètniques.
krais
(o territoris): essencialment amb les mateixes característiques que les óblasti. La designació de "territori" és històrica i feia referència a les regions de frontera i, després, a les divisions administratives que integraven els ókrugs i les óblasti autònomes.
ókrugs autònoms
(o districtes autònoms): originàriament entitats autònomes dins les óblasti i els krais, creats per a les minories ètniques. El seu estatus s'elevà al nivell dels subjectes federals durant la dècada de 1990. Amb l'excepció de l'
ókrug autònom de Txukotka
, tots els altres estan subordinats administrativament al krai o a l'óblast al qual pertanyen.
óblast autònoma
: l'
Óblast Autònoma dels Hebreus
; originàriament les óblasti autònomes eren unitats administratives subordinades als krais. El 1990, totes, llevat de l'óblast autònoma dels Hebreus, foren elevades a l'estatus de república.
ciutats federals
Moscou
Sant Petersburg
Sebastòpol
Els subjectes federals s'agrupen en nou
districtes federals
, cadascú administrat per un equip designat pel
president de Rússia
183
A diferència dels subjectes federals, els districtes federals no són un nivell subnacional de govern, ans són un nivell administratiu del govern federal. Els equips de govern designats són els enllaços entre els subjectes federals i el govern federal, i supervisen el compliment de les lleis federals dins els subjectes federals.
184
El 26 de març del
2014
s'afegeixen a la Federació Russa
la
República de Crimea
i la
ciutat federal de Sebastòpol
amb un resultat favorable (96,77%) en un referèndum.
Els subjectes federals de la Federació Russa
Putin amb els seus homòlegs del
G20
Osaka
, 2019
Des del 2019, Rússia té la cinquena xarxa diplomàtica més gran del món; manté relacions diplomàtiques amb 190
estats membres de les Nacions Unides
, dos
estats parcialment reconeguts
i tres
estats observadors de les Nacions Unides
, amb
144 ambaixades
185
És considerada una
superpotència emergent
; i és una
gran potència
històrica, una important
potència regional
i un dels
cinc membres permanents
del
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
. Rússia és membre del
G20
, del
Consell d'Europa
, de l'
OSCE
i de l'
APEC
i té un paper de lideratge en organitzacions com la
CEI
, l'
UEE
, l'
OTSC
, l'
OCS
i els
BRICS
Rússia manté relacions positives amb altres estats de l'OCS,
186
l'UEE
187
i els BRICS,
188
especialment amb la veïna
Belarús
, que es troba en la
Soiúznoie gossudarstvo
, una confederació supranacional d'aquest darrer país amb Rússia.
189
Sèrbia
ha estat
històricament un estret aliat
de Rússia des de fa segles, ja que tots dos comparteixen una forta afinitat cultural, ètnica i religiosa mútua.
190
Al
segle XXI
, les
relacions sinorusses
s'han enfortit significativament, tant de manera bilateral com en l'àmbit econòmic: el
tractat d'Amistat
i la construcció de l'oleoducte
Sibèria Oriental-Oceà Pacífic
i el
gasoducte
Poder de Sibèria
ha forjat una relació especial entre tots dos.
191
L'
Índia
és el client més important d'equipament militar rus i ambdós estats comparteixen una
relació estratègica i diplomàtica
històricament forta des de l'època soviètica.
192
Sukhoi Su-57
, un
avió de combat de cinquena generació
de la
Força Aèria Russa
193
Les
Forces Armades de Rússia
es divideixen en
Forces Terrestres
Marina
Forces Aeroespacials
, i també hi ha dues branques independents: les
tropes estratègiques de míssils
i les
tropes aerotransportades
194
El 2019, l'exèrcit tenia al voltant d'un milió d'efectius en actiu, la qual cosa el converteix en el
quart exèrcit més gran del món
195
A més, n'hi ha més de 2,5 milions de reservistes, amb un nombre total de tropes de reserva que pot arribar als 20 milions.
196
El
servei militar
, d'un any de durada, és
obligatori
per a tots els ciutadans homes de 18 a 27 anys.
194
Rússia té el segon exèrcit més poderós del món,
197
i es troba entre els cinc estats
reconeguts
com a
posseïdors d'armes nuclears
i amb el
major arsenal
198
Més de la meitat de les 13.500 armes nuclears del món són propietat de Rússia.
198
Té la segona flota més gran de
submarins de míssils balístics
199
un dels tres únics estats que disposen de
bombarders estratègics
200
amb la força terrestre més poderosa del món,
201
la segona força aèria més poderosa
202
i la tercera marina més poderosa.
203
Rússia és el
quart país
, a nivell mundial, pel que fa a despesa militar, amb 65.100 milions de dòlars el 2019.
204
Té una gran
indústria armamentística
totalment nacional, que produeix la majoria del seu propi equipament militar, i és el segon exportador d'armes del món, darrere només dels
Estats Units
194
La gestió dels
drets humans
de Rússia ha estat cada cop més criticada pels principals vigilants de la democràcia i dels drets humans. En particular, organitzacions com
Amnistia Internacional
Human Rights Watch
consideren que Rússia no té prou atributs democràtics i que permet pocs drets polítics i llibertats civils als seus ciutadans.
205
206
Des del 2004,
Freedom House
ha classificat Rússia com a "no lliure" en l'enquesta
Freedom in the World
207
Des del 2011, l'
Economist Intelligence Unit
classifica Rússia com un "règim autoritari" en el seu
Índex de Democràcia
, cosa que la situa en el lloc 124è de 167 estats per a l'any 2020.
208
Pel que fa a la llibertat de premsa, Rússia està classificada en el lloc 149è, de 180 estats, en l'
índex de llibertat de premsa
del 2020 de
Reporters Sense Fronteres
209
Rússia fou el país europeu pitjor valorat en l'
índex de corrupció percebuda
de
Transparència Internacional
del 2020; ocupà el 129è de 180 països.
210
La corrupció és percebuda com un problema important a Rússia,
211
que afecta diversos aspectes de la vida, incloses l'economia,
212
els negocis
213
i l'
administració pública
214
215
l'aplicació de la llei,
216
l'assistència sanitària
217
i l'educació.
218
El fenomen de la corrupció està fortament establert en el model històric de governança pública i s'atribueix a la debilitat general de l'
estat de dret
al país.
211
Mapa topogràfic
del territori rus
Rússia és un estat que abasta gran part del nord d'
Euràsia
. Composta per gran part de l'
Europa oriental
i el
nord d'Àsia
, és el
país més gran del món per superfície territorial
219
A causa de la seva mida, Rússia presenta una gran diversitat biològica i geogràfica. Tal com passa amb la seva topografia, els seus climes, vegetació i sòls abasten grans distàncies.
220
De nord a sud, la
plana europea oriental
està coberta majoritàriament per
tundra
, boscos de
coníferes
taigà
), herbassars (
estepa
) i regions àrides (al
mar Caspi
), mentre que els canvis en la vegetació reflecteixen canvis en el clima. Sibèria admet una seqüència similar, però sobretot coberta per la taigà. El país té 41
parcs nacionals
, 101
reserves naturals
i 40
reserves de la biosfera
de la
UNESCO
221
Rússia té les reserves forestals més grans del món (conegudes com "els pulmons d'Europa"), just després de la
selva amazònica
per la quantitat de
diòxid de carboni
que absorbeixen.
222
Mont Elbrús
, el punt més alt de Rússia i de tot
Europa
, amb una
altitud
de 5.642 metres sobre el
nivell del mar
223
Taigà
al
parc nacional
Iuguid Va
, a la
República de Komi
La major part del territori rus està format per vastes extensions de
planes
, que es componen principalment d'
estepes
al sud i densos boscos al nord, amb una
tundra
al llarg de la costa nord. Les
serralades
es troben al llarg de les fronteres meridionals, com el
Caucas
(on es troba el
mont Elbrús
, que amb 5.642 metres és el punt més alt de Rússia i Europa)
223
i el
massís de l'Altai
; a les parts orientals com la
serralada de Verkhoiansk
i els volcans de la
península de Kamtxatka
(on es troba el
Kliutxévskaia sopka
, que amb 4.750 metres d'alçada és el volcà actiu més alt d'Euràsia i el punt més alt de la Rússia asiàtica). Les
muntanyes Urals
són riques en recursos minerals i formen una franja nord-sud que divideix
Europa
Àsia
224
Rússia té un extens litoral, que s'estén per més de 37.000 quilòmetres al llarg dels oceans
Àrtic
Pacífic
, així com dels mars
Bàltic
Azov
Negre
Caspi
. Els mars de
Barentsz
Blanc
Kara
Làptev,
de la
Sibèria Oriental
Txuktxis
Bering
Okhotsk
i el
mar del Japó
estan connectats a Rússia a través dels oceans Àrtic i Pacífic. Entre les principals
illes
arxipèlags
russos hi ha
Nova Terra
Terra de Francesc Josep
Terra del Nord
Nova Sibèria
Wrangel
Kurils
Sakhalín
. Les
Illes Diomedes
(una controlada per Rússia i l'altra pels Estats Units) es troben a només tres quilòmetres de distància, i l'illa
Kunaixir
es troba a uns vint quilòmetres de
Hokkaido
, al
Japó
225
Rússia té milers de
rius
masses d'aigua
, cosa que proporciona al país un dels recursos hídrics superficials més grans del món. Els seus llacs contenen aproximadament una quarta part de l'aigua dolça líquida del món.
226
El més gran i important dels cossos d'aigua dolça russos és el
llac Baikal
, el llac d'aigua dolça més profund, pur, antic i de major capacitat del planeta.
227
Per sí sol, el Baikal conté més d'una cinquena part de l'aigua superficial dolça del món.
226
Altres grans llacs inclouen el
Làdoga
i l'
Onega
, dos dels llacs més grans d'Europa. Al nivell mundial, Rússia és el segon país, després del
Brasil
, pel que fa al volum de recursos hídrics renovables totals. Dels 100.000 rius del país,
228
el
Volga
és el més famós, no només perquè és el riu més llarg d'Europa, sinó també pel seu important paper en la història de la nació russa. Els rius siberians
Ob
Ienissei
Lena
Amur
es troben entre els rius més grans del món.
194
Rússia segons la
classificació climàtica de Köppen
Rússia ocupa gairebé la meitat d'Europa i un terç d'Àsia. Aquest factor fa que Rússia tingui diversos climes. El país està travessat per quatre climes:
àrtic
subàrtic
temperat
subtropical
. Les estacions es poden caracteritzar de la següent manera:
hivern
llarg i nevat,
primavera
temperada,
estiu
curt i calorós i
tardor
plujosa. Aquestes característiques, però, varien àmpliament segons la regió.
194
229
L'estiu a Rússia també és variable d'una regió a una altra, amb temperatures mitjanes de 25 °C. En certs casos extrems, hi ha hagut dies en què s'han registrat temperatures superiors als 45 °C
229
La regió més septentrional del país, anomenada
Sibèria
, és la més freda de tot el país. Es registren temperatures hivernals de l'ordre de -40 °C o -50 °C, de vegades arribant a -60 °C o fins i tot inferiors. Al sud, el clima és més càlid, amb camps i estepes on les temperatures arriben als -8° C. El fred procedent de Sibèria s'estén no només per Rússia, sinó també per la major part d'Europa i gran part d'Àsia.
229
A Rússia, hi ha diverses
zones climàtiques
, que es distingeixen pel grau de calor del clima, dins de les quals es distingeixen els
ecosistemes
. Consisteixen en tipus de paisatges zonals. Per exemple, a la zona de subtaigà predominen els tipus de paisatges de subtaigà, però es poden trobar, aïlladament paisatges de boscos de fulla caduca i altres.
Cinturó àrtic. Zones i subzones: àrtica (glacial,
desert polar
).
Cinturó subàrtic. Zones i subzones:
tundra
(arbustiva, típica, àrtica),
tundra boscosa
Zona temperada (tipus de paisatges boreals). Zones i subzones:
taigà
i subtaigà.
Zona temperada (tipus de paisatges subboreals). Zones i subzones:
boscos de fulla caduca
estepa forestal
estepa
(típica, seca), semidesèrtica,
desèrtica
, submediterrània (paisatges pre-subtropicals).
A més de la divisió per zones paisatgístiques, hi ha una divisió per sectors físics i geogràfics, que difereixen en la circulació atmosfèrica, el clima continental i altres característiques. Exemples de sectors són
Europa de l'Est
Sibèria Occidental
, etc.
230
Al centre de Rússia es troben els boscos més clars i mixts, dominats per
bedolls
pollancres
roures
. Els boscos de les zones centrals estan dividits per
estepes
. La majoria de les estepes es llauren i se sembren amb
blat
sègol
blat de moro
gira-sol
, etc.
229
Rússia posseeix el 10% de les
terres cultivables
del món
231
i més del 50% dels
txernozems
mundials.
La flora de Rússia inclou unes 24.700 espècies vegetals, de les quals unes 11.400 són
vasculars
, 1137 són
briòfits
, 9.000 són
algues
, 3.000 són
líquens
i 159 són
falgueres
. Les zones més riques en espècies vegetals són el Caucas (6000) i l'Extrem Orient (4300),
232
i les més pobres són les illes àrtiques de Sibèria (100-150).
233
Segons la zonificació florística, la vegetació de Rússia se subdivideix en diverses
regions
:.
234
Regió circumboreal
. Províncies: Àrtica, Europa central (
Sant Petersburg
Kaliningrad
), Pontus Euxinus (
Sotxi
Tuapsé
), Europa oriental, Europa septentrional, Sibèria occidental, Altai-Saian, Sibèria central, Transbaikàlia, Sibèria del nord-est, Okhotsk-Kamtxatka
Regió asiàtica oriental
. Províncies:
Manxúria
(la conca de l'
Amur
Primórie
),
Sakhalín
Hokkaido
Regió mediterrània
: Províncies: Crimea-
Novorossisk
Regió irano-turaniana
: Províncies:
Turània
(Baix
Volga
Calmúquia
),
Jungària
Tien Shan
(sud de l'
Altai
).
La cobertura forestal del territori de Rússia és del 45,4%, 796,2 milions d'hectàrees estan cobertes per boscos.
235
La immensitat dels territoris i la varietat de zones naturals determinen la rica flora i fauna. Als
deserts àrtics
de l'extrem nord creixen
molses
roselles polars
ranuncles
. A la tundra, aquestes espècies es complementen amb
bedolls nans
salzes
verns
. El
fals avet
, l'
avet
, el
pi de Sibèria
, el
pi roig
i el
làrix
són típics de la
taigà
. Als sotabosc hi creixen
nabius
rododendres
lligaboscos
roses silvestres
ribers
, etc. Al sud, hi trobem boscos de coníferes i altres tipus d'arbres, amb
roures
til·lers
freixes
oms
aurons
carpins
pereres
pruneres
, amb
sotabosc
d'
avellaners
lligaboscos
Euonymus
roses silvestres
ribers
viburns
saücs
espirees
. Al sud de l'
Extrem Orient
hi creixen el
teix
, la
noguera de Manxúria
, el
felodendre
, la
zelkova
, el
kalopanax
, l
aralia
, la
morera
, el
lilà
, la
maackia
, el
rododendre
, la
magnòlia
, l'
hortènsia
eleuterococs
weigeles
vinyes
Schisandra chinensis
actinídies
Celastrus
kudzus
Schizophragma
et alteri
. A les zones d'estepa i bosc estepari, hi ha una gran profusió de
boscos de torrents
236
i prades amb plantes de les famílies de les
gramínies
lleguminoses
asteràcies
cariofil·làcies
blat sarraí
, etc. Al Caucas i Crimea, a més de les mencionades espècies europees, hi trobem el
teix
, el
ginebre
, el
faig
, el
castanyer
, la
noguera
pterocàries
figueres
, el
caquier del Japó
, l'
arç cerval
, el
pistatxer
, el
sumac
, la
morera negra
, l'
arboç
, el
boix
, el
grèvol
, l'
aloc
, el
rododendre
, el
txubuixnik
, l'
ametller
, el
llorer-cirer
, la
klekatxka
, l'
estepa
, la
vinya silvestre
, l'
heura
, la
sarsaparrella
, la
Periploca graeca
, el
clematis
i el
llúpol
237
Un gran problema a Rússia és l'augment significatiu de la
desforestació
al segle XXI. Durant el període del 2000 al 2013, es van talar 36,5 milions d'hectàrees de bosc. La superfície dels boscos ha disminuït en 20,3 milions d'hectàrees (primer lloc del món).
238
239
La tala il·legal també està molt estesa (sobretot al nord-oest i a l'extrem orient), com a conseqüència de la qual, segons
WWF
, el país perd uns mil milions de dòlars anuals.
240
Al mateix temps, una part important de les
terres de conreu
abandonades estan cobertes de bosc.
Tigre siberià
A Rússia, hi ha unes 320 espècies de
mamífers
, més de 700 d'
ocells
., més de 50 de
rèptils
, unes 670 espècies de
peixos d'aigua dolça
salada
, 100.000 espècies d'
insectes
i 10.000 d'
aràcnids
241
Un total de 415 espècies d'animals van ser incloses al
Llibre vermell de la Federació de Rússia
el 1997 i ara estan protegides.
242
La major part de la biodiversitat es concentra al sud de la Rússia europea (especialment al Caucas), al sud de l'Extrem Orient i a les muntanyes del sud de Sibèria.
243
A les zones àrtiques i de tundra, hi ha
óssos polars
llops
guineus àrtiques
rens
bous mesquers
muflons de Sibèria
llebres de les neus
piques hiperbòries
lemminis
foques
morses
ducs blancs
A la taigà hi viuen l'
ós bru
, el
llop
, el
linx
, el
golut
, l'
ermini
, la
marta gibelina
, la
mostela siberiana
, la
llúdriga
, l'
ant
, el
cérvol mesquer
, el
castor
, la
llebre de les neus
, l'
esquirol volador siberià
, el
lemmini del bosc
, la
musaranya
, l'
escurçó
, el
falcó perdiguer
, el
grèvol
, el
trencanous
i el
papamosques de Mugimaki
Als boscos mixtos i caducifolis també es troben
guineus
teixons
eriçons
talps
bisons
senglars
cérvols
cabirols
visons
, nombroses espècies d'ocells,
sargantanes
serps d'aigua
colobres llises
. A la regió del Caucas hi ha
lleopards
hienes
óssos rentadors
turons marbrats
cabres caucàsiques occidentals
gats del bosc de l'Amur
, i un gran nombre de rèptils. Als boscos de l'Extrem Orient hi trobem l'
ós del Tibet
, el
tigre siberià
, el
gat del bosc de l'Amur
, la
marta de coll groc
, el
sika
i el
gòral
Entre els animals de les estepes predominen el
hàmster
, el
tsókori
, l'
esquirol de terra
i la
marmota
. Hi ha moltes
saigues
, teixons, guineus, aus de gran estepa (
pioc salvatge
grues
sisó
). Al desert hi ha
gaseles
xacals
gats de la sorra
i nombrosos
rosegadors
244
Grups ètnics a Rússia de més d'un milió de persones segons el cens del 2010.
245
Tot i que la població russa és relativament gran, la seva densitat és baixa a causa de l'enorme grandària del país. La densitat de població és més gran al centre i al centre-est de la
Rússia europea
, prop de les
muntanyes Ural
i al sud-oest de la
Rússia asiàtica
. El 73% de la població viu en zones urbanes, mentre que el 27% ho fa a les zones rurals.
246
La població total era de
141.927.297
habitants
, segons les dades del 2010,
247
i ha augmentat fins als 146,2 milions el 2021.
248
La població russa va arribar a
148.689.000
el 1991, just abans de la
dissolució de la Unió Soviètica
. Va començar a experimentar un ràpid declivi a partir de mitjans dels
anys noranta
249
El 2009, Rússia va registrar un creixement demogràfic per primera vegada en 15 anys, amb un creixement total de 10,5 mil.
250
El mateix any van arribar a la Federació de Rússia 279.906 migrants, dels quals el 93% provenien de països de la
Comunitat d'Estats Independents
(CEI).
250
El 2009, Rússia va registrar un creixement demogràfic anual per primera vegada en quinze anys; i des de la
dècada del 2010
, Rússia ha experimentat un creixement demogràfic sostingut, a causa de la disminució de la
taxa de mortalitat
, l'augment de la
natalitat
i l'augment de la
immigració
251
No obstant això, des del 2020, a causa de les morts excessives per la
pandèmia de COVID-19
, la població de Rússia ha disminuït considerablement.
252
253
254
Rússia té una de les
ràtios per sexe
més esbiaixades del món, amb 0,859 homes per a cada dona.
194
El 2019, l'
esperança de vida
global a Rússia en néixer era de 73,2 anys (68,2 anys per als homes i 78,0 anys per a les dones),
255
i tenia una
taxa de mortalitat infantil
molt baixa (5 per cada 1.000 nascuts vius).
256
La principal causa de mort a Rússia són les
malalties cardiovasculars
257
L'
obesitat
és un problema de salut freqüent a Rússia. El 2016, el 61,1% dels adults russos tenia sobrepès o obesitat.
258
No obstant això, la taxa històricament elevada de
consum d'alcohol a Rússia
és el problema més gran de salut país,
259
ja que continua sent
un dels més alts del món
, malgrat una forta disminució en l'última dècada.
260
Densitat de població
al territori rus (2013). Prop del 78% dels russos viuen a la
Rússia europea
261
però només el 25% del territori del país es troba a
Europa
262
Rússia és un
estat multinacional
, on viuen més de 193
grups ètnics
a tot el país.
245
Al cens del 2010, aproximadament el 81% de la població era
ètnicament russa
245
i el 19% restant de la població eren minories ètniques,
263
i aproximadament el 85% de la població de Rússia era d'
ascendència europea
263
dels quals la gran majoria eren
eslaus
264
amb una minoria substancial de pobles
germànics
finoúgrics
265
266
Segons les
Nacions Unides
, la
població immigrant de Rússia
és la tercera més gran del món, amb més d'11,6 milions de persones;
267
la majoria prové d'
estats postsoviètics
, principalment d'
Ucraïna
268
El
rus
és la
llengua oficial
i predominantment parlada a Rússia.
270
És la llengua nativa més parlada a Europa,
271
la llengua geogràficament més estesa d'Euràsia,
272
així com la
llengua eslava
més parlada del món.
272
El rus és el segon idioma més utilitzat a
Internet
després de l'
anglès
273
i és un dels dos idiomes oficials a bord de l'
Estació Espacial Internacional
274
així com un dels
sis idiomes oficials de les Nacions Unides
275
A més del rus, es parlen aproximadament més de 100 llengües minoritàries a tota Rússia.
276
Segons el
cens rus de 2002
, 142,6 milions a tot el país parlaven rus, 5,3 milions parlaven
tàtar
i 1,8 milions parlaven
ucraïnès
277
La constitució dona a cadascuna de les repúbliques del país el dret d'establir les seves pròpies llengües estatals a més del rus, així com de garantir als seus ciutadans el dret de preservar la seva llengua materna i de crear les condicions per al seu estudi i desenvolupament.
278
La
catedral de Sant Basili
, a la
Plaça Roja
de
Moscou
, és la icona més popular de Rússia.
279
Rússia és un
estat laic
per constitució i la seva religió més gran és el
cristianisme
. Té la
població ortodoxa més gran del món
280
281
i segons diferents enquestes sociològiques sobre l'adhesió religiosa, entre el 41% i més del 80% de la població de Rússia s'adhereix a l'
Església Ortodoxa Russa
282
283
284
El 2017, una enquesta feta pel
Pew Research Center
mostrava que el 73% dels russos es declaraven
cristians
, dels quals el 71% eren
ortodoxos
, l'1% eren
catòlics
i el 2% eren altres cristians, mentre que el 15%
no estaven afiliats a cap religió
, el 10% eren
musulmans
i l'1% seguia altres religions.
285
Segons diversos informes, la proporció d'
ateus
a Rússia se situa entre el 16% i el 48% de la població.
286
L'
islam
és la segona religió més gran de Rússia, i és la religió tradicional entre la majoria dels
pobles del nord del Caucas
i entre alguns
pobles turquesos
dispersos al llarg de la regió del
Volga-Ural
287
Els
budistes
es troben sobretot a les tres repúbliques siberianes:
Buriàtia
Tuvà
, el
krai de Zabaikàlie
, i a
Calmúquia
; l'única regió d'Europa on el budisme és la religió més practicada.
288
Moscou és un important
centre financer
a Europa i té una de les
economies urbanes més grans del món
Creixement del
PIB
de Rússia per
paritat de poder adquisitiu
(PPP) durant el període 1991-2019 en
dòlars internacionals
Rússia té una
economia mixta
289
amb enormes recursos naturals, especialment
petroli
gas natural
290
Té l'
onzena economia del món per PIB nominal
i la
sisena
per
PPP
. El 2017, el gran
sector dels serveis
va contribuir al 62% del PIB total, el sector industrial el 32% i el petit sector agrícola aproximadament el 5%.
194
Rússia té una
taxa d'atur
baixa del 4,5%,
291
i una
taxa de pobresa
relativament baixa del 12,6%.
292
Més del 70% de la seva població es classifica oficialment com a classe mitjana,
293
la qual cosa ha estat discutida per alguns experts.
294
295
Les reserves de divises de Rússia tenen un valor de 604.000 milions de dòlars i són les
cinquenes més grans del món
296
Té una
població activa
d'aproximadament 70 milions de persones, la qual cosa la situa en el
sisè lloc del món
297
La gran
indústria automobilística de Rússia
ocupa la
desena posició a nivell mundial per volum de producció
298
Rússia és el
catorzè exportador mundial
299
El 2016, el sector del petroli i el gas representava el 36% dels ingressos del pressupost federal.
300
El 2019, el
Ministeri de Recursos Naturals i Medi Ambient
va estimar el valor dels recursos naturals en el 60% del PIB del país.
301
Rússia té un dels
deutes externs més baixos
entre els principals països desenvolupats,
302
i es troba entre els països "molt fàcils" de l'
índex de facilitat de fer negocis
del 2019.
303
Té un
tipus impositiu fix
del 13% i té el segon sistema fiscal més atractiu del món per a administradors individuals després del d'
Emirats Àrabs Units
304
No obstant això, també s'ha observat
una desigualtat extrema en la renda i la riquesa de les famílies
al país.
305
306
El
transport ferroviari
a Rússia està majoritàriament sota el control de l'empresa estatal
Rossíisskie jeléznie dorogui
307
La longitud total de les vies de ferrocarril d'ús comú és la
tercera més llarga del món
i supera els 87.157 km.
308
El 2016, Rússia comptava amb
1.452,2 mil quilòmetres de carreteres
309
i la seva densitat de carreteres és de les més baixes del món.
310
Les vies navegables interiors de Rússia són les
segones més llargues del món
i sumen 102.000 km.
311
Entre els 1.218 aeroports de Rússia,
312
el més actiu és el de
Moscou-Xeremétievo
, que també és el
cinquè aeroport més transitat d'Europa
El
Transsiberià
és la línia ferroviària més llarga del món, i connecta
Moscou
amb
Vladivostok
313
El port més gran de Rússia és el de
Novorossisk
, al
krai de Krasnodar
, al llarg de la
mar Negra
314
És l'únic país del món que fa servir
trencaglaços amb propulsió nuclear
, que fan avançar l'explotació econòmica de la
plataforma continental
àrtica de Rússia i el desenvolupament del comerç marítim a través de la
Ruta del Mar del Nord
315
Rússia ha estat àmpliament descrita com una
superpotència energètica
316
ja que té les
reserves de gas natural més grans del món
317
les segones reserves més grans de
carbó
318
les vuitenes de
petroli
319
i les més grans de
pissarra bituminosa
a Europa.
320
És el primer
exportador mundial de gas natural
321
el segon
major productor de gas natural
322
i el segon
exportador
323
productor de petroli
324
Els combustibles fòssils provoquen la major part de les emissions de
gasos d'efecte hivernacle
per part de Rússia.
325
El país és el quart
productor d'electricitat
del món,
326
i el novè
productor d'energia renovable
el 2019.
327
Rússia també va ser el primer país del món a desenvolupar energia nuclear per a ús civil i a construir la
primera central nuclear del món
328
El 2019 fou el quart
productor d'energia nuclear
del món. [273]
329
Una
recol·lectora
a l'
óblast de Rostov
El sector agrícola de Rússia aporta aproximadament el 5% del PIB total del país, tot i que el sector empra aproximadament una vuitena part de la força laboral total.
330
Té la tercera
superfície cultivada més gran del món
, amb 1.265.267 quilòmetres quadrats. No obstant això, a causa de la duresa del seu entorn, al voltant del 13,1% de les seves terres són
agrícoles
194
i només el 7,4% de les seves terres són
cultivables
331
El principal producte de l'agricultura russa sempre ha estat el
gra
, que ocupa considerablement més de la meitat de les terres de conreu.
330
Rússia és el principal exportador mundial de
blat
332
és el principal productor d'
ordi
333
blat sarraí
civada
334
sègol
335
i el segon productor de
llavors de gira-sol
336
Diversos analistes de l'
adaptació al canvi climàtic
preveuen grans oportunitats per a l'agricultura russa durant la resta del segle XXI a mesura que l'arabilitat augmenti a Sibèria, cosa que conduiria a la migració interna i externa a la regió.
337
Més d'un terç de la superfície sembrada es dedica a conreus farratgers, i la resta de terres de conreu es dedica a
cultius industrials
, hortalisses i fruites.
330
A causa del seu gran litoral al llarg de tres oceans, Rússia posseeix una de les flotes pesqueres més grans del món, i se situa en sisè lloc mundial quant al tonatge de peixos capturats (el 2018 va pescar 4.773.413 tones de peix).
338
També és l'origen del millor
caviar
del món (el de
beluga
) i produeix aproximadament un terç de totes les conserves de peix i una quarta part del total de peix fresc i congelat del món.
330
Palau de Peterhof
a Sant Petersburg,
Patrimoni Mundial de la Humanitat
Segons l'
Organització Mundial del Turisme
, Rússia va ser el setzè país més visitat del món i el desè país més visitat d'Europa el 2018, amb més de 24,6 milions de visites.
339
Rússia es va classificar en el lloc número 39 de l'Informe de competitivitat en viatges i turisme de 2019.
340
Segons l'Agència Federal de Turisme, el nombre de viatges d'entrada de ciutadans estrangers a Rússia va ascendir a 24,4 milions el 2019.
341
Els ingressos turístics internacionals de Rússia, el 2018, van ascendir a 11.600 milions de dòlars.
339
El 2020, el turisme representava aproximadament el 4% del PIB del país.
342
Les principals rutes turístiques a Rússia inclouen un viatge al voltant de l'
Anell d'Or de Rússia
, una
ruta temàtica
per antigues ciutats russes, amb creuers per grans rius, com el
Volga
, i viatges amb el famós
Transsiberià
343
Els llocs d'interès més visitats i populars de Rússia són la
Plaça Roja
, el
Palau de Peterhof
, el
Kremlin de Kazan
, la
Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi
i el
llac Baikal
344
La
cultura russa
s'ha format per la història de la nació, la seva ubicació geogràfica i la seva vasta extensió, les tradicions religioses i la
influència occidental
345
Els
escriptors
filòsofs
russos han tingut un paper important en el desenvolupament del pensament europeu.
346
347
Els russos també han influït molt en la
música clàssica
348
el
ballet
349
l'
esport
350
l'
arquitectura
351
la
pintura
352
i el
cinema
353
La nació ha fet contribucions pioneres a la ciència i la tecnologia i l'
exploració espacial
354
i acull 30 llocs declarats
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
, 19 dels quals són culturals.
355
La gran
diàspora russa
mundial també ha tingut un paper important en la difusió de la cultura russa a tot el món.
La pintura russa primitiva es representa en
icones
frescos
vibrants. A principis del
segle
xv
, el mestre pintor d'icones
Andrei Rubliov
va crear alguns de les obres artístiques religioses més preuades de Rússia.
356
L'
Acadèmia Russa de les Arts
, creada el 1757, per formar artistes russos, va portar a Rússia tècniques occidentals de pintura secular.
71
Al
segle
xviii
, els acadèmics
Ivan Argunov
Dmitri Levitski
Vladímir Borovikovski
van esdevenir influents. A principis del
segle
xix
es van veure moltes pintures destacades de
Karl Briul·lov
Aleksandr Ivànov
, tots dos coneguts per les
teles
històriques
romàntiques
357
358
A la dècada de 1860, un grup de
realistes
crítics (
Peredvíjniki
), liderats per
Ivan Kramskoi
Ilià Repin
Vassili Perov
, van trencar amb l'acadèmia i van retratar els aspectes polivalents de la vida social a les pintures.
356
El canvi al
segle
xx
va veure sorgir el
simbolisme
, representat per
Mikhaïl Vrubel
Nicholas Roerich
359
360
L'
avantguarda russa
va florir aproximadament de 1890 a 1930, i entre els artistes influents a nivell mundial d'aquesta època es poden esmentar
El Lissitzky
361
Kazimir Malèvitx
362
Natàlia Gontxarova
363
Vassili Kandinski
364
Marc Chagall
365
Entre els escultors més notables de l'època soviètica s'inclouen
Vera Múkhina
366
Ievgueni Vutxétitx
Ernst Neizvestni
367
El
Palau d'Hivern
, que va servir de residència oficial de l'
emperador de Rússia
, és un símbol arquitectònic de Sant Petersburg.
368
La història de l'arquitectura russa comença amb els primers edificis d'artesania en fusta dels antics eslaus,
369
i l'arquitectura de la Rus de Kíev.
370
Després de la
cristianització de la Rus de Kíev
, durant diversos segles va estar influenciada principalment per l'
Imperi Romà d'Orient
371
Aristotele Fioravanti
i altres arquitectes italians van portar les tendències del
Renaixement
a Rússia.
372
El
segle
xvi
va contemplar el desenvolupament d'esglésies singulars
en forma de tenda de campanya
i el disseny de la
cúpula bulbosa
, que és un tret distintiu de l'arquitectura russa.
373
Al
segle
xvii
, l '"estil ardent" d'ornamentació va florir a
Moscou
Iaroslavl
, i obrí gradualment el camí al
barroc Narixkin
de la
dècada del 1690
351
Després de les reformes de
Pere el Gran
, l'arquitectura de Rússia es va veure influïda pels estils d'Europa occidental.
374
El gust del
segle
xviii
per l'arquitectura
rococó
va conduir a les esplèndides obres de
Bartolomeo Rastrelli
i els seus seguidors.
375
Durant el regnat de
Caterina la Gran
Sant Petersburg
es va transformar en un museu d'
arquitectura neoclàssica
a l'aire lliure.
376
Durant el govern d'
Alexandre I
, l'
estil Imperi
es va convertir en l'estil arquitectònic
de facto
, i
Nicolau I
va obrir la porta de l'
eclecticisme
a Rússia. La segona meitat del
segle
xix
va estar dominada per l'
estil neobizantí
i el
neorús
351
A principis del
segle
xx
, el
ressorgiment neoclàssic rus
es va convertir en una tendència.
374
Els estils prevalents de finals del
segle
xx
foren l
Art Noveau
351
el
constructivisme
377
i el
classicisme socialista
378
Piotr Ilitx Txaikovski
(1840–1893), compositor
Fins al
segle
xviii
, la música a Rússia consistia principalment en música sacra, danses i cançons populars.
379
Al
segle
xix
es va definir per la tensió entre el compositor clàssic
Mikhaïl Glinka
, junt amb els
seus seguidors
, que van abraçar la identitat nacional russa i van afegir elements religiosos i populars a les seves composicions, i la
Societat Musical Russa
, dirigida pels compositors
Anton
Nikolai Rubinstein
, que eren musicalment conservadors.
348
La tradició posterior de
Piotr Ilitx Txaikovski
, un dels més grans compositors de l'època romàntica, fou continuada al
segle
xx
per
Serguei Rakhmàninov
380
Entre els compositors de renom mundial del
segle
xx
s'hi inclouen també
Aleksandr Scriabin
Ígor Stravinski
Serguei Prokófiev
Dmitri Xostakóvitx
Alfred Schnittke
381
Els conservatoris soviètics i russos han creat generacions de
solistes
de renom mundial. Entre els més coneguts hi ha els
violinistes
David Óistrakh
Gidon Kremer
, o el
violoncel·lista
Mstislav Rostropóvitx
, els
pianistes
Vladimir Horowitz
Sviatoslav Richter
Emil Guílels
, i els
cantants
Fiódor Xaliapin
Galina Vixnévskaia
Anna Netrebko
Dmitri Hvorostovski
381
El
Teatre Bolxoi
A principis del
segle
xx
, els ballarins russos de
ballet
Anna Pàvlova
Vàtslav Nijinski
van atènyer la fama. L'empresari
Serguei Diàguilev
i els viatges de la seva companyia a l'estranger, els
Ballets Russes
, han influït profundament en el desenvolupament de la dansa arreu del món.
382
El ballet soviètic va preservar i perfeccionar les tradicions del
segle
xix
383
i les escoles de
coreografia
de la Unió Soviètica van produir moltes estrelles de renom internacional com
Maia Plissétskaia
Rudolf Nuréiev
Mikhaïl Baríxnikov
. El
Ballet Bolxoi
, a
Moscou
, i el
Ballet Mariïnski
, a
Sant Petersburg
, es van fer famosos arreu del món.
384
El
rock
rus modern té les seves arrels tant en el
rock and roll
com en el
heavy metal
occidental
, i en les tradicions dels poetes russos de l'era soviètica, com ara
Vladímir Vissotski
Bulat Okudjava
385
Entre els grups de rock russos més populars s'hi inclouen
Maixina vrémeni
DDT
386
Akvarium
387
Kinó
388
389
Aria
Grajdànskaia oborona
Splin
Korol i Xut
. La
música pop
es va desenvolupar a Rússia des dels
anys seixanta
, i alguns artistes obtingueren un ampli reconeixement internacional, com ara
t.A.T.u.
Vitas
381
390
En els últims temps,
Little Big
, una banda de
rave
, ha guanyat popularitat a Rússia i a tot Europa.
391
Lev Tolstoi
és considerat un dels autors més grans de tots els temps, amb obres com
Guerra i pau
392
Es considera que la
literatura russa
és una de les més influents i desenvolupades del món.
346
Es pot remuntar a l'
edat mitjana
, quan es van compondre epopeies i cròniques en
antic eslau oriental
393
A l'època de la
Il·lustració
, la literatura havia crescut en importància, amb obres de
Mikhaïl Lomonóssov
Denís Fonvizin
Gavriïl Derjavin
Nikolai Karamzín
346
Des de principis de la dècada de 1830, durant l'
Edat d'Or de la poesia russa
, la literatura va experimentar una increïble edat d'or en poesia, prosa i drama.
394
El
Romanticisme
va permetre la floració del talent poètic:
Vassili Jukovski
i més tard el seu protegit
Aleksandr Puixkin
van sortir a primer pla.
395
396
Seguint els passos de Puixkin, va néixer una nova generació de poetes, inclosos
Mikhaïl Lérmontov
Nikolai Nekràssov
Aleksei Konstantínovitx Tolstoi
Fiódor Tiúttxev
Afanassi Fet
397
Fiódor Dostoievski
(1821-1881) escriptor, filòsof i periodista rus
El primer gran novel·lista rus fou
Nikolai Gógol
398
Després va arribar
Ivan Turguénev
, que dominava els contes i les novel·les.
399
Fiódor Dostoievski
Lev Tolstoi
aviat van assolir fama internacional.
400
401
Ivan Gontxarov
és recordat principalment per la seva novel·la
Oblómov
402
Mikhaïl Saltikov-Sxedrín
va escriure sàtira en prosa,
403
mentre que
Nikolai Leskov
és recordat principalment pels seus relats curts de ficció.
404
A la segona meitat del segle
Anton Txékhov
va excel·lir een les històries curtes i es va convertir en un dramaturg destacat.
405
Altres escriptors importants del
segle
xix
foren
Ivan Krilov
406
escriptors de no ficció com el crític
Vissarion Belinski
407
i dramaturgs com ara
Aleksandr Griboiédov
Aleksandr Ostrovski
408
409
El començament del
segle
xx
es classifica com l'
Edat de Plata de la poesia russa
. Aquesta època va comptar amb poetes com
Aleksandr Blok
Anna Akhmàtova
Borís Pasternak
Konstantín Balmont
410
Marina Tsvetàieva
Vladímir Maiakovski
Óssip Mandelstam
397
També va produir alguns novel·listes i narradors de primer ordre, com ara
Aleksandr Kuprín
, el premi Nobel
Ivan Bunin
Leonid Andréiev
Ievgueni Zamiatin
Dmitri Merejkovski
Andrei Beli
397
Després de la Revolució Russa de 1917, la literatura russa es va dividir en dues parts: la de l'
emigració blanca
i la soviètica. Als anys 30, el
realisme socialista
es va convertir en la tendència predominant a Rússia. La seva figura principal fou
Maksim Gorki
, que va establir les bases d'aquest estil.
411
Mikhaïl Bulgàkov
va ser un dels principals escriptors de l'era soviètica.
412
La novel·la
Com fou temperat l'acer
de
Nikolai Ostrovski
ha estat una de les obres amb més èxit de la literatura russa. Diversos escriptors emigrats, com el novel·lista
Vladímir Nabokov
van continuar escrivint a l'exili.
413
Alguns escriptors es van atrevir a oposar-se a la ideologia soviètica, com ara el novel·lista guanyador del premi Nobel
Aleksandr Soljenitsin
, que va escriure sobre la vida als camps del
Gulag
414
La filosofia russa ha tingut una gran influència, amb filòsofs com
Aleksandr Herzen
, que és anomenat el "pare del
socialisme
rus ";
Mikhaïl Bakunin
, a qui es coneix com el pare de l'
anarquisme
Mikhaïl Bakhtín
Helena Blavatsky
Vladímir Lenin
, que és un dels revolucionaris més populars del món, i va desenvolupar la ideologia política del
leninisme
Lev Trotski
, que és el fundador del
trotskisme
; i
Piotr Txaadàiev
, que va influir tant en els
occidentalitzadors
com en els
eslavòfils
347
Entre els filòsofs russos notables de final del
segle
xix
i començament del XX es poden esmentar
Vladímir Soloviov
415
Aleksandr Zinóviev
416
Serguei Bulgàkov
417
Pàvel Florenski
418
Lev Xestov
419
Nikolai Berdiàiev
420
Pòster de
El cuirassat Potemkin
(1925) de
Serguei Eisenstein
, que va ser nomenada la
pel·lícula més gran de tots els temps
a l'
Exposició Universal de Brussel·les
el 1958.
421
Rússia compta amb gairebé 37 mil mitjans de comunicació, 35 mil diaris,
422
i més de 12 mil revistes.
423
Les agències de notícies més grans que operen a Rússia són
ITAR-TASS
RIA Novosti
Interfax
424
La
televisió
és el mitjà de comunicació més popular a Rússia, ja que el 99% de la població russa rep almenys un canal de televisió,
422
i aproximadament el 60% dels russos la miren diàriament.
425
Entre les emissores de ràdio més populars de tot el país es poden esmentar
Ràdio Rossïi
Ekho Moskví
Ràdio Maiak
Ràdio Iúnost
Rússkoie Ràdio
423
Alguns diaris populars són
Komsomólskaia Pravda
Kommersant
Nóvaia Gazeta
Rossíiskaia Gazeta
Izvéstia
The Moscow Times
423
Rússia té el mercat de
videojocs
més gran d'Europa, amb més de 65 milions de jugadors a tot el país.
426
El cinema rus i posteriorment soviètic va ser un focus d'invenció, que va donar lloc a pel·lícules de renom mundial com ara
El cuirassat Potemkin
427
Els cineastes de l'era soviètica, sobretot
Serguei Eisenstein
Andrei Tarkovski
, passarien a ser uns dels directors més innovadors i influents del món.
428
429
Eisenstein va ser alumne de
Lev Kuleixov
, que va desenvolupar la pionera
teoria del muntatge soviètic
a la primera
escola de cinema
del món, l'
Insitut de Cinematografia de tota la Unió
430
La teoria "
cinema ull
" de
Dziga Vértov
va tenir un profund impacte en el desenvolupament del documentalisme i el realisme cinematogràfic.
431
Moltes pel·lícules de realisme socialista soviètic van tenir èxit artístic, incloent-hi
Txapàiev
Letiat juravlí
La balada d'un soldat
Els
anys seixanta
setanta
van contemplar una major varietat d'estils artístics al cinema soviètic.
353
Les comèdies d'
Eldar Riazànov
Leonid Gaidai
d'aquell temps foren immensament populars, i moltes de les seves
frases ganxo
encara es fan servir avui en dia.
432
433
El 1961–68,
Serguei Bondartxuk
va dirigir una
adaptació cinematogràfica
, guanyadora d'un
Oscar
, de l'èpica
Guerra i pau
de
Lev Tolstoi
, que fou
la pel·lícula més cara
mai feta a la Unió Soviètica.
353
El 1969, va veure la llum
Béloie solntse pustini
, de
Vladímir Motil
, una pel·lícula molt popular en un gènere de l'
ostern
; la pel·lícula és tradicionalment vista pels
cosmonautes
abans de qualsevol viatge a l'espai.
434
El 2002,
L'arca russa
es va convertir en el primer llargmetratge rodat en una sola presa.
435
Després de la dissolució de la Unió Soviètica, la indústria del cinema rus va patir grans pèrdues, però, des de finals de la
dècada del 2000
, s'ha produït, altre cop, una revifalla, i continua expandint-se.
436
Mikhaïl Lomonóssov
(1711–1765), científic
polímata
, inventor, poeta i artista
El pressupost de
recerca i desenvolupament
de Rússia és el
novè més alt del món
, amb una despesa d'aproximadament 422.000 milions de rubles en investigació i desenvolupament nacionals.
437
El 2019, Rússia ocupava el desè lloc mundial en nombre de publicacions científiques.
438
Des de 1904, el
Premi Nobel
s'ha atorgat a vint-i-sis soviètics i russos en
física
química
medicina
economia
literatura
pau
439
Mikhaïl Lomonóssov
va proposar la llei de conservació de la matèria, anterior a la
llei de conservació de l'energia
440
Des de l'època de
Nikolai Lobatxevski
(el "
Copèrnic
de la
geometria
" que va ser pioner en la
geometria no euclidiana
) i el destacat matemàtic
Pafnuti Txebixov
, els matemàtics russos es van convertir entre els més influents del món.
441
Dmitri Mendeléiev
va inventar la
taula periòdica
, el marc principal de la
química
moderna.
440
Nou matemàtics russos i soviètics han estat guardonats amb la
Medalla Fields
442
Grigori Perelman
se li va oferir el primer dels
premis del mil·lenni
per la resolució de la
conjectura de Poincaré
el 2002.
443
Aleksandr Popov
va ser un dels
inventors de la ràdio
444
mentre que
Nikolai Bàssov
Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov
foren coinventors del
làser
i el
màser
445
Molts científics i inventors russos famosos eren
emigrats
, entre ells
Ígor Sikorski
446
Vladímir Zvorikin
447
mentre que molts estrangers van viure i van treballar a Rússia durant molt de temps, com ara
Leonhard Euler
448
Alfred Nobel
449
Entre els descobriments i invencions russes s'inclouen el
transformador
Pàvel Iàblotxkov
), la
bombeta d'incandescència
Aleksandr Lodiguin
),
450
la
tracció per eruga
Dmitri Andréievitx Zagriajski
), el
sistema d'electrificació ferroviària
Fiódor Pirotski
), el
magnetoscopi
Alexander M. Poniatoff
), l'
helicòpter
Ígor Sikorski
), la
cel·la fotovoltaica
Aleksandr Stolétov
), el
iogurt
Ilià Métxnikov
),
451
la
televisió
Vladímir Zvorikin
), el
craqueig
Vladímir Xúkhov
), el
cautxú sintètic
Serguei Lébedev
) i la
segadora
Andrei Vlàssenko
).
452
Roscosmos
és l'agència espacial nacional de Rússia;
453
mentre els èxits russos en el camp de la
tecnologia espacial
i l'
exploració espacial
es remunten a
Konstantín Tsiolkovski
, el pare de l'
astronàutica
teòrica, l'obra del qual va inspirar els principals enginyers de coets soviètics,
Serguei Koroliov
Valentín Gluixkó
, i molts altres que van contribuir a l'èxit del
programa espacial soviètic
en les primeres etapes de la
cursa espacial
i més enllà.
454
El 1957 es va llançar el
Spútnik 1
, primer
satèl·lit artificial
que orbitava la Terra.
121
l 1961, el primer viatge humà a l'espai va ser realitzat amb èxit per
Iuri Gagarin
122
A continuació arribaren moltes altres fites de l'exploració espacial soviètica i russa, com ara el primer
passeig espacial
dut a terme per
Aleksei Leónov
455
La
Vostok 6
fou el primer vol espacial humà que va portar una dona a l'espai (
Valentina Tereixkova
).
456
Luna 9
va ser la primera sonda espacial que va aterrar a la
Lluna
457
El
Spútnik 2
va ser la primera nau espacial que va portar un anima (
Laika
),
458
La
Zond 5
va portar els primers terrestres (dues
tortugues
i altres formes de vida) a circumnavegar la
Lluna
459
La
Venera 7
fou la primera nau espacial que va aterrar en un altre planeta (
Venus
),
460
and la
Mars 3
va ser la primera nau espacial que va aterrar a
Mart
461
El
Lunokhod 1
fou el primer
astromòbil
462
i la
Saliut 1
fou la primera
estació espacial
del món.
463
Rússia es troba entre els llançadors de satèl·lits més importants del món
464
i ha completat el
sistema de navegació per satèl·lit
GLONASS
. Està desenvolupant el seu propi avió de combat de cinquena generació (
Sukhoi Su-57
),
193
i ha construït la primera
central nuclear flotant
del món.
465
El
Luna-Glob
és un programa d'exploració de la Lluna de Rússia, i tenia previst de llançar la seva primera missió a l'octubre del 2021 (
Luna 25
).
466
Per substituir l'envellida
Soiuz
, Roscosmos també està desenvolupant la
nau espacial Oriol
, que podria dur a terme el seu primera vol amb tripulació el 2025.
467
El febrer de 2019, es va anunciar que Rússia tenia intenció de dur a terme la seva primera missió amb tripulació per a aterrar a la Lluna el 2031.
468
L'abril de 2021, Roscosmos va declarar que planejava deixar l'
EEI
, i crear la seva pròpia estació espacial. amb l'objectiu de posar-la en òrbita el 2030.
469
El juny del 2021, Roscosmos i l'
Administració Espacial Nacional de la Xina
van anunciar que desenvolupaven conjuntament una
base lunar
, que es preveu utilitzar a partir del 2036.
470
Estadi Lujnikí
durant la
Copa del Món de futbol de 2018
El país té una de les federacions olímpiques més grans del món. El comitè olímpic rus té nombrosos atletes.
Natació
atletisme
judo
són només alguns exemples d'esports olímpics practicats a Rússia. Entre els atletes destacats hi ha el corredor
Iuri Borzakovski
, el ciclista
Mikhaïl Ignàtiev
, la gimnasta
Alina Kabàieva
, el corredor
Denís Nijegorodov
, la saltadora
Svetlana Feofànova
, així com una de les principals atletes del país,
Ielena Issinbàieva
, posseïdora de molts rècords mundials de
salt de perxa
. Encara en temps de l'URSS,
Moscou
fou la seu dels
Jocs Olímpics d'Estiu de 1980
. I ja com a Rússia, una altra ciutat,
Sotxi
, fou la seu dels
Jocs Olímpics d'Hivern de 2014
471
El
tennis
professional a Rússia, malgrat els nombrosos jugadors destacats, és recent. Tot i això, Rússia té prop de deu tennistes olímpics com ara
Andrei Txerkàssov
Elena Dementieva
Maria Xaràpova
Ievgueni Kàfelnikov
Anastassia Mískina
Marat Safin
Mikhaïl Iujni
Nikolai Davidenko
Svetlana Kuznetsova
i l'extenista
Anna Kúrnikova
. Un altre gran esportista destacat és el
patinador sobre gel
amb més títols de la categoria al món,
Ievgueni Pliúsxenko
472
Inauguració dels
Jocs Olímpics d'Hivern de 2014
Sotxi
Krai de Krasnodar
El futbol també ocupa una posició destacada, gràcies als equips que formen la primera lliga russa de futbol. Els clubs més coneguts són els moscovite
Spartak
CSKA
Dinamo
Lokomotiv
i l'únic club de
San Petersburg
, el
Zenit
. Diversos equips russos participen o han participat a la
Lliga Europa de la UEFA
i a la
Lliga de Campions
. El
CSKA Moscou
va guanyar la Copa de la UEFA el 2005 i el
Zenit Sant Petersburg
el 2008, i l'equip ha fet història en aixecar la
Supercopa d'Europa
el mateix any. El
Spartak Moscou
fou semifinalista de la
Lliga de Campions de la UEFA
. En relació amb les principals competicions internacionals entre seleccions, la
selecció de futbol de Rússia
mai no ha tingut una actuació molt notable, tot i que a l'
Euro 2008
va aconseguir arribar als quarts de final de la competició, en eliminanr els
Països Baixos
, tot i haver estat derrotada per 3- 0 per a la selecció nacional d'
Espanya
, que finalment fou la guanyadora de la competició. El títol futbolístic més gran de Rússia és l'
Eurocopa de 1960
, conquerida com a
Unió Soviètica
. l 2010, el país va ser escollit per acollir la
Copa del Món de futbol de 2018
473
Els
escacs
també són un passatemps molt popular a la nació i, durant dècades, molts dels millors jugadors d'escacs del món han estat russos.
474
A les
arts marcials mixtes
(MMA),
Fiódor Iemeliànenko
és considerat un dels grans noms de la història de l'esport, ja que ha estat pràcticament invicte durant poc més de nou anys.
475
476
L'
hoquei sobre gel
és molt popular a Rússia, i l'
equip nacional soviètic d'hoquei sobre gel
va dominar l'esport internacionalment durant tota la seva existència.
477
El
bandy
és l'esport nacional de Rússia i ha estat històricament el país amb més èxit en l'esport.
478
L'
equip nacional de bàsquet rus
va guanyar l'
EuroBasket 2007
479
i el club de bàsquet rus
PBC CSKA Moscou
es troba entre els equips de bàsquet europeus amb més èxit.
480
El
Gran Premi de Rússia
de
Fórmula 1
se celebra anualment a l'
Autòdrom de Sotxi
481
El
kvass
és una antiga i tradicional beguda russa.
La cuina russa ha estat formada pel clima, les tradicions culturals i religioses i la vasta geografia de la nació; i comparteix moltes similituds amb la cuina dels seus països veïns.
482
Els cultius de
sègol
blat
ordi
mill
proporcionen els ingredients per a diversos pans i
creps
, així com per a moltes begudes.
483
El
pa
és molt popular a Rússia.
484
Les sopes i guisats inclouen el
sxi
, el
borsx
, l'
ukhà
, la
solianka
i l'
okroixka
. Sovint s'afegeix a les sopes i a les amanides la
smetana
(una
crema agra
) .
485
El
pirojki
blini
i el
sírniki
són tipus de creps autòctons. La
vedella Stroganoff
, el
pollastre Kíev
, el
pelmeni
i el
xaixlik
són plats populars de carn. Altres plats de carn inclouen els
farcellets de col
rus
Голубцы́
golubtsí
). Les amanides inclouen l'
amanida Olivier
, la
vinagreta
arengades amanides
483
La beguda nacional sense alcohol de Rússia és el
kvass
486
i la beguda nacional alcohòlica és la
vodka
; la seva creació a la nació es remunta al
segle
xiv
487
El país té el consum de vodka més alt del món,
488
però la
cervesa
és la beguda alcohòlica més popular a Rússia.
489
El
vi
s'ha popularitzat a Rússia en l'última dècada,
490
491
i el país s'està convertint en un dels majors
productors de vi
del món.
489
492
El
te
també ha estat una beguda històricament popular a Rússia.
482
Celebració del
Dia de la Victòria
a la
Plaça Roja
. Al fons, la
catedral de Sant Basili
i la torre del Salvador, part de la
muralla del Kremlin de Moscou
Hi ha set dies festius a Rússia, excepte aquells que sempre se celebren en diumenge. Les tradicions russes de l'
Any Nou
Novi God
) s'assemblen a les del
Nadal
occidental
, amb
arbres
i regals, mentre que el
Ded Moroz
compleix el mateix paper que el
Pare Noel
. El Nadal
ortodox
és el 7 de gener, perquè l'
Església Ortodoxa Russa
segueix el
calendari julià
i totes les festes ortodoxes són 13 dies després de les occidentals. Dues altres grans festes cristianes són la
Pasqua de Resurrecció
i el
Diumenge de Trinitat
. El
Kurban bairam
i l
Urazà bairam
són celebrats pels musulmans russos.
493
Entre altres dies festius russos es poden esmentar el
Dia dels Defensors de la Pàtria
(23 de febrer), el
Dia Internacional de les Dones
(8 de març), el
Dia de la Primavera i del Treball
(1 de maig), el
Dia de la Victòria
(9 de maig), el
Dia de Rússia
(12 de juny) i el
Dia de la Unitat Popular
(4 de novembre), que commemora la revolta popular que va expulsar les forces d'ocupació poloneses de Moscou el 1612.
493
El Dia de la Victòria és la segona festa més popular del país i commemora la victòria de la
Unió Soviètica
sobre l'
Alemanya nazi
a la
Gran Guerra Patriòtica
(o
Segona Guerra Mundial
). Una enorme desfilada militar, organitzada pel
president de Rússia
, s'organitza anualment a Moscou a la
Plaça Roja
. Desfilades similars tenen lloc a totes les principals ciutats russes.
493