World Literature and Spaces of Otherness by Simona Škrabec
Joan Fuster: indagació, pensament i literatura, València: PUV, 2019
ISBN: 978-84-9134-366-0
Quaderns: Revista de traducció , 2016
Escriure — i traduir no és res més ni res menys que això— significa prendre decisions irrevocable... more Escriure — i traduir no és res més ni res menys que això— significa prendre decisions irrevocables. El que s'apunta queda fixat com si ho haguéssim incrustat amb un ganivet esmolat a l'escorça d'un arbre. Sovint l'escriptura deixa la sensació d'haver fet algun gest impropi, que més aviat embruta l'entorn, maldestre, massa visible. I la traducció pot incomodar més, perquè les decisions que els tra-ductors prenem són tan irrevocables com les d'un autor, però no les podem executar amb la mateixa llibertat de moviments. Quan ens posem a treballar amb la llengua, hem de ser conscients que rebrem en custòdia un material que és viu i que hem de transmetre en les mateixes condicions, que ha de ser aprofitable per als altres, que ha de donar fruits i que ha de preservar l'entorn tot sencer.
Paisajes de pensamiento contemporràneo, 2016
Traducció d’Isabel Garcia Canet.
L’Espill , 2013
La política econòmica és un fracàs (espanyol o europeu, tant se val) perquè no reactiva, ans al c... more La política econòmica és un fracàs (espanyol o europeu, tant se val) perquè no reactiva, ans al contrari, una economia en declivi, privada del suport d'una demanda interior en retracció, i mancada del ressort bàsic del crèdit. El sistema financer, generosament abonat amb ajuts públics, malda per recuperar-se de les grans errades que havia comès a costa, sens dubte, dels clients i dels contribuents. La hipoteca, immensa, afecta el sector públic, garant en darrera instància (de cara als creditors estrangers) de les malvestats privades.
L' Avenç , 2013
U n bon dia vaig descobrir que viatjava», comença Enric Bou el seu llibre de Desviacions. A les ú... more U n bon dia vaig descobrir que viatjava», comença Enric Bou el seu llibre de Desviacions. A les últimes pàgines del mateix volum podem llegir la constatació que, després de tres dies en bicicleta per recórrer la distància entre Boston i Nova York, va tornar al lloc de partida sense haver de pedalejar i en només tres hores. Observacions com aquesta fan que de cop alguna cosa trontolli molt a dins de la percepció. La quotidianitat s'il·lumina amb una tonalitat inesperada, la rutina es dissipa, el món es torna inestable. Les proses de Bou ens catapulten així, sense cap avís, a la supermodernitat, si puc demanar prestat aquest terme a Marc Augé.
Les distàncies d'Europa, Barcelona: Arts Santa Mònica; PUV, 2013
ISBN 13: 978-84-370-9071-9
Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització erudita d’Auschwitz, Palma: Lleonard Muntaner, 2012
Dans NYC tout disparaît d'un jour à l'autre, il n'y a ici que de bref passages» Hélène Cixous, Ma... more Dans NYC tout disparaît d'un jour à l'autre, il n'y a ici que de bref passages» Hélène Cixous, Manhattan: lettres de la préhistoire, 2002 «Und kein Mensch weiß, wovon ich rede, wenn ich davon rede» Thomas Bernhard, Die Ursache, 1975 No són pas pocs els casos d'intel·lectuals que en nom del dret a la llibertat d'expressió pretenen anul·lar qualsevol crítica als seus punts de vista. «Tot és lícit» esdevé així l'única consigna vàlida, i qui en dubta és exposat directament a l'escarni. La literatura es troba així en una situació completament oposada a la dels temps passats, en què la censura fins i tot revisava el contingut moral d'una novel·la. Els continguts xocants o cridaners són tolerats -si més no, mentre no afectin els fonaments del poder. Però no es tracta només d'una major tolerància; a l'abric d'una intocable llibertat de l'art, estan entrant en la premsa i en la literatura la xenofòbia, la incitació a la violència i, sobretot, la sensació d'una permanent i indefinida amenaça que podria afectar el món feliç en què vivim.
L’Avenç, 2012
[Joseph Roth, Job. La història d’un home senzill. Traducció de Judith Vilar. Barcelona: L’Avenç, ... more [Joseph Roth, Job. La història d’un home senzill. Traducció de Judith Vilar. Barcelona: L’Avenç, 2012].
Diàlegs sense fronteres, Barcelona: Arts Santa Mònica; La Central, 2011
Gargallo Gil, José Enrique (ed.), I proverbi meterologici. A confini dell’Europa romanza, Alessandria: Edizioni dell’Orso, 2011
El segon sonet del cicle Sonets del desconsol (Soneti nesreče) de France Prešeren (1800-1848) «Oh... more El segon sonet del cicle Sonets del desconsol (Soneti nesreče) de France Prešeren (1800-1848) «Oh, Vrba!» és dedicat al poble en el qual va néixer, situat a l'Alta Carniola (Gorenjska), a prop de l'actual frontera entre Àustria i Eslovènia. El càntic és construït com una sola, però molt complexa, oració condicional que expressa un estat de coses irrealitzable. Els quartets exposen la condició sota la qual s'hauria pogut complir tot allò que descriuen els tercets: si no hagués marxat de casa per anar a estudiar, hauria viscut una vida plàcida sota la protecció del patró del poble. L'última estrofa fins i tot integra el refrany que fa referència a fer repicar les campanes per evitar que la pedra faci malbé la collita. La felicitat d'aquesta existència rural descansa sobre la fe senzilla, i aquesta infantesa confiada i obedient és el món que l'inici del poema creu perdut. Prešeren descriu les creences populars amb molta ironia: si la dona és verge, serà fidel i treballadora, i si l'home és temorós de Déu, les seves propietats quedaran a recer de qualsevol catàstrofe natural. El poeta no creu en la lògica d'aquests arguments i qüestiona obertament la institució familiar i fins i tot la fe. La religió és comparada amb una simple superstició amb la qual els pagesos volen conjurar les forces de la natura. No només aquest poema, també el conjunt de les seves poesies, conté una revisió crítica dels valors més tradicionals i més intocables. A partir de l'anàlisi d'aquest text poètic és possible mostrar la complexitat de les relacions entre la poesia i el llegat popular. El poeta transforma el missatge transmès a través de les generacions per mostrar les seves incongruències i imposar una relació més reflexiva amb l'entorn.
L’Espill , 2011
El 2008, Drago Jančar, un dels autors més influents i traduïts que mai hagi conegut la literatura... more El 2008, Drago Jančar, un dels autors més influents i traduïts que mai hagi conegut la literatura eslovena, publicava la novel•la L'arbre sense nom. Un crític ocurrent va proclamar l'aparició d'aquest llibre com a «l'esdeveniment menys important de l'any» ja que no va tenir pràcticament cap ressenya. La raó per aquesta displicència cal buscar-la, sembla ser, «en les freqüents declaracions públiques de l'autor a favor del govern de Janez Janša». Què conté, doncs, la novel•la negligida només perquè l'autor va ser considerat massa pròxim al carismàtic líder del sds, el Partit Socialdemòcrata Eslovè? Simona Škrabec és assagista i traductora eslovena, establerta de fa anys a Barcelona. És membre del Consell de Redacció de L'Espill i col•labora regularment com a crítica literària al diari Ara. Ha publicat, entre altres, L'estirp de la solitud (2002) i L'atzar de la lluita (2005).
L’Espill, 2011
[Josep Maria Lluró, Història, memòria, testimoniatge. Un llegat per a Europa, Palma: Lleonard Mun... more [Josep Maria Lluró, Història, memòria, testimoniatge. Un llegat per a Europa, Palma: Lleonard Muntaner, 2011]
[Josep Maria Lluró, Història, memòria, testimoniatge. Un llegat per a Europa, Palma: Lleonard Muntaner, 2011].
[Josep Maria Lluró, Història, memòria, testimoniatge. Un llegat per a Europa, Palma: Lleonard Muntaner, 2011].
L’Espill, 2009
Potser la corrupció ha passat a un primer pla de l'atenció i la preocupació públiques, fins al pu... more Potser la corrupció ha passat a un primer pla de l'atenció i la preocupació públiques, fins al punt que desplaça en les enquestes altres motius tradicionals de neguit ciutadà, per una raó molt simple: perquè els fiscals que investiguen aquests afers són a hores d'ara més nombrosos i compten amb més mitjans. Tanmateix, l'alarma social, nodrida per una escalada de casos que ha causat estupefacció en l'oasi català, però que s'insereix en una realitat familiar i endèmica al País Valencià i a les Illes, té altres raons de pes. Concretament la preocupació davant el mal funcionament del sistema polític, que no compliria les finalitats declarades amb subjecció a la legalitat, en un context de crisi econòmica, que ho agreuja tot. Són massa casos (que es troben en diverses fases del periple policial i judicial) perquè els ciutadans no acaben pensat que es tracta només de la punta visible d'un iceberg molt més gran.
Trípodos [Barcelona: Universitat Ramon Llull, Facultat de Comunicació Blanquerna], 2008
Historiographic studies have expanded today with the oral sources of the victims and with the pho... more Historiographic studies have expanded today with the oral sources of the victims and with the photos which document their suffering. The 20th century produced some dramatic imagines, but it would be a great simplification to reduce this period to the horrors of totalita-rianism. The same precaution is necessary in the analysis of the conflicts which brought an end to the Socialist Federal Republic of Yugoslavia. We must challenge the unequivocal meaning that the media want to stamp onto each photo and examine the proof from a critical distance.
Primerjalna književnost, 2008
ISSN 0351-1189
Cuadernos del Mediterráneo, 2008
L’Espill , 2008
L'any 2008 podria ser de nou un any de commemoracions, una altra aportació a la celebració d'efem... more L'any 2008 podria ser de nou un any de commemoracions, una altra aportació a la celebració d'efemèrides que, amb caràcter gairebé permanent, va marcant cada vegada més la nostra època. Ja ho van ser 2006 i 2007, amb les celebracions al voltant de la República, la Guerra Civil, la Batalla d'Almansa o el centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, entre moltes altres, que van donar peu a una refl exió sobre la relació amb el passat, suggerida per aquesta deriva commemorativa, a l'editorial del número 23 d'aquesta revista.