Sonetu - Güiquipeya
Ir al contenido
Dendi Güiquipeya
Petrarca
, unu delos grandis sonetistas dela literatura italiana meyeval.
Primera página dela primera edición delos sonetus de
Shakespeare
Un
sonetu
es una
composicion poética
compuesta por catorci
versus
d’
arti mayol
endecasílabus
ena su forma crásica.
Los versus se suelin organizal en quatru
estrofas
: dos
quartetus
(estrofas de quatru versus) i dos
tercetos
(estrofas de tres versus), con rimás variabris.
Inque la distribucion del conteníu del sonetu nu es estricta, puei decilsi qu'el primel quartetu apresenta el tema del sonetu, i que el segundu lo amplifica u lo desenvolvi. El primel tercetu reflexiona sobri la idea central, u espresa algun sentimientu vinculau col tema delos cuartetus. El tercetu final, el más emotivu, remata cuna reflexion gravi u cun un sentimientu profundu, en dambus dos casus, desataus polus versus anterioris. Desta manera, el sonetu crásicu apresenta una introdución, un desenvolvimientu i una conclusión nel úrtimu tercetu, que dalgunu mó da sentíu al restu del poema.
Dendi el su enceti ena isla de
Sicilia
, el sonetu pasó ala Italia central, ondi fue cultivau polus poetas del
Dolce stil novo
Guido Guinizzelli
(1240-1276),
Guido Cavalcanti
(1259-1300) i
Cino da Pistoia
, entri otrus, quienis gastan ya los dos quartetus i los dos tercetus, estus úrtimus cun una estrutura variabili.
Nel sigru XIV fuerun mu importantis los sonetus amorosus de
Dante Alighieri
, dedicaus ala su amá
Beatrice Portinari
, i arrecojíus nel su libru
Vita nuova
. Peru el sonetista más influyenti dela centuria fue
Petrarca
, en cuyo
Cancioneru
el sonetu se revela cumu la estrutura más adecua pala espresión del sentimientu amorosu.
A través dela influencia de Petrarca, el sonetu s’estiendi al restu de literaturas uropeas.
Nel sigru XVI apaici tamién el sonetu «ingrés u isabelinu» en que los catorci versus se agrupan en tres
serventesius
i un
pareau
El sonetu en lengua española
adital
adital cóigu
El primel intentu documentau de adaptal el sonetu ala lengua castellana es obra d’
Íñigo López de Mendoza
marqués de Santillana
(1398-1458), colos sus quarenta i dos sonetus «hechus al itálicu modu».
Dendi Garcilaso ata el
moernismu
, el sonetu castellanú tuvu una estrutura fija en los ochu primerus versus (ABBA:ABBA), i más libri en los seis úrtimus, conas combinacionis CDE:CDE, CDE:DCE, CDC:DCD, cumu las más gastás. Otrus sonetistas del
Prantilla:Siglo
fuerun
Diego Hurtado de Mendoza
Hernando de Acuña
Fernando de Herrera
Gutierre de Cetina
, entri muchus otrus.
El sonetu se distribui en catorci versus endecasílabus (esti es, de onci sílabas) distribuius en dos cuartetus i dos tercetus;
en ca unu delos cuartetus riman el primel versu col cuartu, i el segundu col terceru. El sonetu es cultivau polus prencipalis poetas, cumu
Lope de Vega
Góngora
Quevedo
Calderón de la Barca
, sol
Juana Inés de la Cruz
Cervantes
. Esti úrtimu gasta variantis, cumu el
soneto con estrambote
u el
soneto dialogado
. Los temas del sonetu son mu variaus, dendi el amorosu al satíricu, passandu polus moralis i metafísicus (en los que destacó
Francisco de Quevedo
). Los autoris barrocus juegan cola horma del sonetu peru nu lo alteran ena su estrutura esencial, que acontina siendu la consagra pol
Garcilaso de la Vega
Juan Boscán
Un ejemplu conocíu es el siguienti sonetu de
Lope de Vega
, que trata prencisamenti sobri la costrución dun sonetu:
Un sonetu mi manda hazel Violanti,
que en mi via mi ai vistu en tal aprietu:
Catorci versus dicin que es sonetu:
Burla burlandu van los tris delanti.
Yo pensé que nu hallara consonanti
i estoi ala metá de otru cuartetu:
Mas si mi vei nel primel tercetu
nu ai cosa en los cuartetus que mi espanti.
Pol primel tercetu voi entrantu
i paici que entré con pie derechu,
pues fin con esti versu li voi dandu.
Ya estoi nel segundu, i entavía sospechu
que estoi los treci versus acabandu:
contal si son catorci, i está hechu.
Inspirau nesti, el escrebiol colombianu
José María Rojas Garrido
escrebi el sonetu «La via es sonetu».
Nel periodu
neocrásicu
decai el gastu del sonetu, inque es cultivau polus autoris cumu
José Cadalso
Meléndez Valdés
, entri otrus. Tampocu el
Romanticismo
español li presta mucha atención: entri las
Rimas
de
Bécquer
, pol ejemplu, s’alcuentra un únicu sonetu. La prencipal renovación del sonetu en castellanú se produci a finalis del sigru
Prantilla:Versalita
, col runchi del
moernismu
En los sonetus moernistas lo más frecuenti es el orden crásicu delos cuartetus, peru se gastarun tamién, pol influencia del parnasianismu francés, las combinacionis ABAB:ABAB i ABBA:CDDC. Nesta época apaicin várias innovacionis métricas: se gastan versus de otras méias, dendi trisílabus ata hexadecasílabus, inque los más gastaus son los
alejandrinos
, cumu el conocíu sonetu «
Caupolicán
», nel libru
Azul...
, de
Rubén Darío
; amás, apaicin sonetus polimétricus, que emprean nel mesmu poema versus de deferenti méia (lo gastó tamién Darío, en su sonetu dedicau a Cervantes, mezcla d’
endecasílabus
i heptasílabus;
Manuel Machado
lo gasta en su sonetu «Madrigal de madrigales», compuestu de versus de 7, 9, 11 i 14 sílabas).
Una recuperación moernista es el «sonetillu», sonetu de arti menol, que tini preceentis nel
Siglo de Oro
i nel
Neoclasicismo
Tomás de Iriarte
, pol ejemplu, gasta en algunas delas sus fábulas un sonetu en octosílabus).
Es mu frecuenti, tamién, el sonetu ena obra delos autoris dela
generación del 27
, sobri to en
Jorge Guillén
Gerardo Diego
Rafael Alberti
Miguel Hernández
García Lorca
cultivó esta horma cultivó esta horma en sus
Sonetos del amor oscuro
. Posteriórmenti algunus poetas, cumu
Jorge Luis Borges
, cultivan el «sonetu ingrés» u «sonetu shakespearianu», que consta de tris serventesius i un pareau final, u bien escrebin sonetus sin rima, cumu
Pablo Neruda
. El sonetu mantuvo la su vitaliá duranti la
posguerra
gracias a autoris que supierun renoval la su sonoriá i retórica, cumu
José García Nieto
Blas de Otero
Ángel González
Carlos Edmundo de Ory
, i entri los hispanoamericanus
Alfonso Reyes
Javier del Granado
. Duranti los añus sesenta i setenta cayó en un relativu descuíu, si esceutamus algunus nombris de poetas andaluzis cumu
Antonio Carvajal
u algunu de
Jenaro Talens
i los nombris de
José García Nieto
Juan Antonio Villacañas
Carlos Murciano
, peru poetas posterioris alos
novísimus
, cumu
Álvaro Tato
(i algunus destus, cumu
Luis Alberto de Cuenca
Juan Van-Halen
), án retomau el su gastu, cun un fervol nu esentu de ironía. Posiblimenti el mejol sonetista español contemporáneu aiga síu
Leopoldo de Luis
, quien supu dal-li un sentíu filosóficu dentru del su pensamientu materialista.
El sonetu en lengua italiana
adital
adital cóigu
Se crei que el sonetu fue creau pol
Giacomo da Lentini
, lídel dela
Escuela Siciliana
baju l'Emperadol Federicu II.
Peter Dronke
a comentau que aiba algunu intrínsecu ena su forma flessibli que contribuyó ala su sobreviviencia muchu más allá dela su región de enceti. La forma consistía nun pari de
quartetos
desiguías pun pari de
tercetus
col esquema de rima simétrica ABABABAB CDCDCD, ondi el sentíu se lleva delanti en una nueva direción endispués dela
ruptura intermedia
William Baer
sugieri que los ochu primerus versus delos primerus sonetus sicilianus son idénticus ala estrofa de ochu versus dela canción populal siciliana conocía cumu
Strambotto
. A estu, da Lentini (u quienquiera que inventara la horma) añiió dos tercetus al
Strambotto
pa creal la nueva horma de sonetu de 14 versus.
Pol contrariu, Hassanaly Ladha
a argumentau que la estrutura i el conteníu del sonetu sicilianu bebían dela
poesía árabe
i nu puein explicalsi cumu una "invención" de
Giacomo da Lentini
u de qualisquiá otru biembru dela Escuela Siciliana. Ladha señala que «en sus encetis sicilianus, el sonetu evidencia un contactu literariu i epistemológicu cona
qasida
»,
i subraya que el sonetu nu surgió simultániamenti cola su estrutura de 14 versus, supuestamenti definitoria. «De horma reveladora, los intentus de cerral el sonetu alos sus predecesoris árabis dependin duna definicion dela nueva lírica ala que la poesía de Giacomo nu s’ajusta: sobreviviendu en recensionis del sigru XIII, los sus poemas apaicin nu en catorci, sinu en seis líneas, incluyendu quatru filas, ca una con dos
hemistiquios
i dos "tercetos" ca unu en una línea que s’estiendi sobri dos filas».
10
En opinión de Ladha, el sonetu surgi cumu la continuación duna tradición más amplia de poesía amorosa en tou el mundu mediterráneu i se relaciona con otras hormas cumu el
strambotto
sicilianu, el
canso
provenzal
, el
muwashshah
i el
zajal
árabe andalusí
, así cumu la
qasida
11
Los cincu primeros sonetus de
Il Canzoniere
de Petrarca.
Guittone d'Arezzo
redescubrió la horma del sonetu i la llevó a
Toscana
, ondi la adaptó al
dialecto toscano
quandu hundó la escuela poética sículo-toscana u guittoniana (1235-1294). Escrebió cuasi 250 sonetus.
12
Entri la multitud de otrus poetas italianus que siguierun, destacan los sonetus de
Dante Alighieri
Guido Cavalcanti
, peru más tardi el más famosu i de mayol influencia hue
Petrarca
La estrutura dun sonetu italianu típicu, tal cumu se desenvolvió, incluía dos partis que juntas hormaban una horma compacta de "argumentu". En primel lugal, la
octava
horma la "proposición", que descrebi un "problema" u "pregunta", siguía pun
sextetu
(dos
tercetos
) que proponi una "resolución". Normalmenti, el novenu versu enceta lo que se denomina el "chiru", u "
volta
", que señala el passu dela proposición ala resolución. Entavía en los sonetus que nu siguin estrictamenti la estrutura problema/resolución, el novenu versu sueli marcal un "chiru" al señalal un chambiu nel tonu, el estau d’ánimu u la postura del poema.
Más tardi, el esquema ABBA ABBA se convirtió ena norma delos sonetus italianus. Pal sextetu aiba dos posibilidais deferentis: CDE CDE i CDC CDC. Col tiempu, se introdujerun otras variantis desti esquema de rima, cumu CDC DCD u CDE DCE. Petrarca solía gastal un esquema ABBA ABBA pa la octava, siguíu de rimás CDE CDE u CDC CDC nel sextetu.
A finalis del sigru XIV aportan los primerus ejemplus dela
secuencia de sonetos
unificá alreol dun solu tema. Assina lo representa la seri de
Folgore da San Geminiano
sobri los mesis del añu,
13
siguía dela su secuencia sobri los días dela semana.
14
En una fecha algu anterior, Dante aiba publicau la su
La Vita Nuova
, un comentariu narrativu en el que apaicin sonetus i otras hormas líricas centraás nel amol del poeta pol Beatriz.
15
La mayoría delos sonetus son petrarquistas (aquí se gasta cumu un términu puramenti estilísticu, ya que Dante es anterior a Petrarca). El capítulu VII contieni el sonetu "O voi che per la via", con dos sextetus (AABAAB AABAAB) i dos cuartetus (CDDC CDDC), i el capítulu VIII, "Morte villana", con dos sextetus (AABBBA AABBBA) i dos cuartetus (CDDC CDDC). Petrarca siguió los sus passus más tardi, nel sigru siguienti, colos 366 sonetus delos
Canzionere
, que relatan el su amol de toa la via pol
Laura
16
A méia que la escrebiura de sonetus s’estiendía ena socieá italiana, entri los practicantis s’alcuentran algunus más conocíus pol otras cosas: los pintoris
Giotto
Miguel Ángel
, pol ejemplu, i el astrónomu
Galileo
. El académicu
Giovanni Mario Crescimbeni
enumera 661 poetas solu nel sigru XVI.
17
Tan comunis eran que col tiempu, en palabras dun estoriaol literariu, «ningun acontecimientu era tan trivial, ningunu tan correnti, un comercienti nu podía abril una tienda más grandi, un funcionariu del gobielnu nu podía obtenel unus pocus
scudi
adicionalis de sueldu, peru tolos sus amigus i conocíus debían celebral el acontecimientu, i revestil las sus felicitacionis cun una copia de versus, que cuasi invariabrienti asumían esta horma».
18
El sonetu en lengua francesa
adital
adital cóigu
Le Dormeur du val
, d'
Arthur Rimbaud
En
Francia
, el primel sonetista conocíu fue
Clément Marot
(1496?-1544), criaol del llamau «sonetu maróticu» (
sonnet marotique
), qu'algunus autoris francesis llaman tamién, pol su enceti, «sonetu italianu», cuya estrutura es ABBA ABBA CCD EED. El llamau «sonetu
françois
» se deferencia del anterior solu ena rima del úrtimu tercetu; la su estrutura es ABBA ABBA CDC EDE, i fue cultivau pol autoris dela importancia de
Pierre de Ronsard
Joachim du Bellay
. El periodu de esplendol del sonetu francés llega ata metáis del
Prantilla:Siglo
. Apenas tini presencia nel
Prantilla:Siglo
, peru es revitalizau ena centuria siguienti pol poetas del
parnasianismo
cumu
José María de Heredia
. Los parnasianus introducin modificacionis formalis nel sonetu, cumu introducil quatru rimás, en lugal de dos, en los cuartetus (ABBA CDDC); introducil un pareau final (a semejanza del «sonetu ingrés»); i entavía colocal los tercetus dantis que los quartetus. El sonetu tini una gran importancia ena obra de
Charles Baudelaire
, quien gastó várias combinacionis deferentis. Tamién
Paul Verlaine
Stéphane Mallarmé
cultivun con asiduá el sonetu.
El sonetu en lengua inglesa
adital
adital cóigu
El introduciol del sonetu en Ingalaterra fue
Thomas Wyatt
(1503-1542), traduciol de Petrarca i autol d’unus treinta sonetus própius.
Henry Howard
, condi de Surrey, encetó la trasformación dela estrutura tradicional del sonetu, herencia de
Petrarca
, preparandu la aparición del llamau «sonetu ingrés», cuyo representanti prencipal es
William Shakespeare
El «
soneto ingrés
», llamau tamién «sonetu isabelinu» pol avelsi encetau duranti el reinau d’
Isabel I de Inglaterra
, tini la siguienti estrutura: ABAB CDCD EFEF GG, estu es, se componi de tris
serventesios
i un
pareado
Edmund Spenser
(1552-1599) compusu sonetus enos qu'el versu final de ca quartetu rima col primel del siguienti, cun un esquema abab bcbc cdcd ee. Estus son denominaus en los paísis anglófonus
Spenserian sonnets
(«sonetus spenserianus») u
Scottish sonnets
(«sonetus escocesis»).
19
Algunus delos más importantis sonetistas en lengua inglesa án síu, amás delos citaus,
John Milton
William Wordsworth
Dante Gabriel Rossetti
Thomas Hardy
. En
Estados Unidos
destacan
Longfellow
Jones Very
G. H. Boker
E. A. Robinson
El sonetu en lengua portuguesa
adital
adital cóigu
Sonetu de
Pedru II de Brasil
, “A Vida e o Barco”, originalmenti escritu em 1887 a bordu dun vapor, el “Gironde”, que llevó al emperaol i la su familia a un viaji por Uropa
El sonetu en lengua portuguesa fue cultivau pol autoris cumu
Sá de Miranda
Luís de Camões
Antero de Quental
. Sá de Miranda fue el responsabli dela introdución al portugués del sonetu, asín cumu dela canción, la sextina, las composicionis en tercetus i octavas i el versu decasílabu, endispués dun viaji a Italia entri 1520 i 1526.
El sonetu en lengua gallega
adital
adital cóigu
Entri la escasa producción literaria en gallegu duranti los
Sigrus Oscurus
se cuentan várius sonetus. El primel dellus es el anónimu
Sonetu de Monterrei
, datau ena década de 1530 i erróniamenti atribuiu duranti algun tiempu a Camões. En 1612 apaicin los sonetus de
Juan Gómez Tonel
Pedro Vázquez de Neira
, el segundu dellus "con falda" (esta expresión se mantendría igual, ya que se refiere a una característica específica del soneto), con motivu delas exequias dela reina
Margarita de Austria-Estiria
. Ya nel
Rexurdimento
Curros Enríquez
emprea el sonetu en su poemariu
Aires da miña terra
, de 1880. Peru será
Ramón Cabanillas
quien introduzca esta horma poética ena moerniá literaria con deferentis esquemas de rima.
El sonetu en lengua catalana
adital
adital cóigu
Esta forma poética apaici pol primera vezi escrebia pol
Pere Torroella
(1420-1492) i se difundi amplamenti a lo largu del sigru XVI. El su máisimu exponenti es
Pere Serafí
, autol de sesenta sonetus —14 dellus con
estramboti
— publicaus entri 1560 i 1565. Entri los sigrus XVII al XIX hue gastau habitualmenti, peru lo huerun abandonandu los poetas románticus. Los autoris parnasianus i simbolistas lo recuperarun i con mayol u menol fortuna nu a dejau de sel cultivau ata ogañu. Entri los contemporáneus, destacan cumu sonetistas
Jeroni Zanné
Josep Maria Solé
J. V. Foix
Joan Brossa
Josep Carner
fue el resucitaol del sonetu en catalán, caíu en desagracia duranti el Renacimientu poéticu en esta lengua. Carner gastó el sonetu con una perfección lingüística inigualabri i una esigencia formal llena de referéncias cultas.
El sonetu en lengua alemana
adital
adital cóigu
Paulus Melissus fue el primeru en encetal el sonetu ena poesía alemana.
20
Peru el que más hizu pa lleval el sonetu al conocimientu alemán fue Martin Opitz, quien en dos obras, el
Buch von der deutschen Poeterey
(1624) i el
Acht Bücher Deutscher Poematum
(1625), assentó el sonetu cumu un géneru desapartau i estableció las sus reglas de composición. Se tenía que escribil en alejandrinos yámbicus (mantengo "alejandrinos yámbicus" por ser términos técnicos sin equivalente directo), con rimas internas alternamenti masculinas i femeninas nel octetu i un sestetu más flexible con tres rimas. Pa reforçal estas reglas, incluyó exemplus traducíus de Petrarca, Ronsard i Daniel Heinsius.
21
Endispués, nel sigru XVIII, Johann Wolfgang von Goethe escribió várius sonetus d'amor, gastandu un patrón de rima derivau dela poesía italiana. Endispués dela su muerti, los siguioris de Goethe crearon el sonetu alemán más libri, que rima ABBA BCCB CDD CDD.
La tradición del sonetu fue continuá endispués por August Wilhelm von Schlegel, Paul von Heyse i otrus, alcanzandu la su culminación con los
Sonetos a Orfeo
de Rainer Maria Rilke, que án síu consideraus cumu "unu delos grandis poemas moernus, por nu nombral la su aportación monumental ala literatura delas secuencias de sonetus".
22
Esti ciclu de 55 sonetus se escribió en dos partis en 1922, mientris Rilke estaba acabandu las sus
Elegías de Duino
. El títulu completu en alemán es
Die Sonette an Orpheus: Geschrieben als ein Grab-Mal für Wera Ouckama Knoop
(traducíu cumu
Sonetus a Orfeo: Escritus cumu un monumentu pa Wera Ouckama Knoop
), conmemorandu la muerti reciente duna bailaora jovencita por leucemia. El
Grab-Mal
(literalmenti "señal de la tumba") del títulu recuerda la serii de
Tombeaux
escritus por Stéphane Mallarmé, traducíus (entri otrus) pol mesmu Rilke en 1919, coincidiendu tamién con los sonetus de Miguel Ángel que Rilke había traducíu en 1921. Los sonetus del propiu Rilke tién una estructura fluia a manera de trasposición del baili dela muchacha muerta, i abarcan temas dela vida i la muerti i la relación del arti con ellus. Amás de tel diferentes esquemas de rima, tamién la longol delos versus varía i a vezis son irregularis en el metru, inclusu drentu del mesmu sonetu.
23
Las respuestas a tiempus turbulentus foman una categoría aparti entri los sonetus alemanis. Inclúin los 72 "Sonetus con armadura" (
Geharnischte Sonette
, 1814) de Friedrich Rückert, que incitaban ala resistencia contra la dominación napoleónica; i sonetus de Emanuel Geibel escritus duranti las revoluciones alemanas de 1848-1849 i la Primera Guerra de Schleswig.
24
Endispués dela Primera Guerra Mundial, Anton Schnack, considerau por un antologista cumu "el únicu poeta en lengua alemana cuya obra se puei comparal cola de Wilfred Owen", publicó la secuencia de sonetus
Tier rang gewaltig mit Tier
("La bestia luchó con fuerza contra la bestia", 1920). Los 60 poemas d’ahí tién la horma típica del sonetu alemán, peru están escritus en los ritmus libris de versu largu desarrollaus por Ernst Stadler.
25
Patrick Bridgwater, escribiendu en 1985, llamó a esta obra "sin duda la mejol colección individual producía por un poeta de guerra alemán en 1914-18", peru añii que "asta ogañu es virtualmenti desconocía entavía en Alemania".
26
Referencias
adital
adital cóigu
Domínguez Caparrós (1999), p. 405.
Adúriz (2006), p. 13.
Ragucci (1963), p. 62.
Méndez Bajarano, Mario (1906).
La ciencia del verso
. Talleres Gráficos de la Penitenciaría Nacional. p. 175.
Lope De Vega (1958), p. 679
Peter Dronke,
The Medieval Lyric
, Hutchinson University Library, 1968, pp.151-4
William Baer (2005),
Sonnets: 150 Contemporary Sonnets
, University of Evansville Press, pp. 153-154.
cite web| url =
title = Perfil de Hassanaly Ladha en la Universidad de Connecticut| date = 22 de enero de 2016
Ladha, Hassanaly, "From Bayt to Stanza: El Khayāl árabe y el advenimiento de la poesía vernácula italiana": Exemplaria: Vol 32, nº 1 (tandfonline.com)
, p. 17. Recuperau el 7 de juliu de 2021
Prantilla:Cite journal
Prantilla:Cite journal
Prantilla:Cite book
"De los mesis"
, traducía pol Dante Gabriel Rossetti,
html#p369 "Rossetti Archive"
Check
|url=
value (
help
La Vita Nuova
(La Via Nueva)
], A. S. Kline, Poetry in Translation 2000-02
"Petrarca:
The Canzonieri
, A. S. Kline, Poetry in Translation 2002
"Estoria crítica del sonetu",
Dublin Review
79 (1876),
p. 409
Richard Chevenix Trench
, "The History of the English Sonnet" (Londres, 1884),
p.ix
Margaret Coats,
Ten Great Spenserian or Scottish Sonnets
, The Society of Classical Poets, 2020.
Allgemeine Deutsche Biographie|21|293|297|Melissus, Paul Schede|Erich Schmidt
Michael Haldane,
"Martin Opitz, Father of German Poetry: Translation and the Sonnet"
, 2005
David Young's introduction to his translation of
Sonnets to Orpheus
, Wesleyan University, 1987,
p.xv
Charlie Louth, "Die Sonnette an Orpheus", in
Rilke, The Life of the Work
, OUP 2020, pp.455–509
”Critical History of the Sonnet",
Dublin Review
79 (1876),
p. 418
Patrick Bridgwater (1985),
The German Poets of the First World War
, página 97.
Bridgwater (1985),
The German Poets of the First World War
, p. 96.
Bibliografía
adital
adital cóigu
Adúriz, Javier
(2006).
El Soneto: Ensayo & Antología
. Buenos Aires: Leviatán.
ISBN
9875141062
Domínguez Caparrós, José (1999).
Diccionario de métrica española
. Madrid: Alianza Editorial.
ISBN
8420636762
Ragucci, Rodolfo (1963).
Cumbres del idioma
. Buenos Aires: Don Bosco.
Bibliografía adicional
adital
adital cóigu
Darío, Rubén
(2003).
Obras Completas
. Madrid: Aguilar.
ISBN
844733662X
De Vega, Lope
(1958).
Obras Escogidas. Tomo 1
. Madrid: Aguilar.
Atijus p'ahuera
adital
adital cóigu
Biblioteca del Soneto
en la
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Arrecuperau dendi "
Categoría
Pages with URL errors
Sonetu
Añidil tema
US