Sophie Scholl - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Sophie Scholl - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sophie Scholl
Biografia
Naixement
(de)
Sophia Magdalena Scholl
9 maig 1921
Forchtenberg
Mort
22 febrer 1943
(21 anys)
Presó de Stadelheim
Causa de mort
pena de mort
decapitació
Sepultura
Friedhof am Perlacher Forst
(en)
, 73-1-18
48°
05′
50″
N, 11°
35′
58″
48.097342°N
11.599478°E
48.097342; 11.599478
Religió
Luteranisme
Formació
Universitat de Múnic
Es coneix per
Víctima del nazisme. Membre del grup pacifista La Rosa Blanca.
Activitat
Ocupació
estudiant universitària
militant de la resistència
Membre de
La Rosa Blanca
Lliga de Noies Alemanyes
Company professional
Hans Scholl
Hans i Sophie Scholl
Obra
Localització dels arxius
Arxiu Federal d'Alemanya
[ N 2370]
Altres
Pares
Robert Scholl
Magdalena Scholl
Germans
Inge Aicher Scholl
Werner Scholl
Hans Scholl
Elisabeth Hartnagel
Condemnada per
alta traïció
(1943)
→ (
pena de mort
En el
Walhalla
dels alemanys il·lustres.
Monument a la "Weiße Rose" (Rosa Blanca) enfront de la
Universitat de Múnic
Monument a Sophie i Hans Scholl (antic Memorial de Guerra) en Neustadt-Glewe, Alemanya, destruït al juliol de 2011.
Les tombes de Sophie i Hans Scholl i Christoph Probst, cementiri Perlacher Forst, Múnic.
Sophia Magdalene Scholl
, més coneguda com a
Sophie Scholl
, (
Forchtenberg
Baden-Württemberg
9 de maig
de
1921
Múnic
22 de febrer
de
1943
) va ser una dirigent i activista del moviment de Resistència
La Rosa Blanca
a l'Alemanya nazi. Al moment de la seva detenció era estudiant de
biologia
filosofia
a la
Universitat de Múnic
. El seu nom està inscrit al
Walhalla
dels alemanys il·lustres.
Infància
modifica
El
1932
, Sophie va començar secundària en un col·legi per a noies. Als dotze se la va convidar a entrar a la
Lliga de Noies Alemanyes
(BDM per les seves sigles en alemany), organització femenina de les
Joventuts Hitlerianes
, igual que la majoria de les seves companyes de classe. No obstant això, el seu entusiasme inicial va transformant-se gradualment en actitud crítica. Ella estava al corrent del punt de vista també crític del seu pare, dels seus amics i d'alguns professors.
Durant la guerra
modifica
L'arrest dels seus germans i amics el
1937
, per participar il·legalment en el Moviment
Catòlic
de les Joventuts Alemanyes, la va marcar fortament. Va comprendre la visió agressiva del
nazisme
i des d'aquest moment es va fer tenaç opositora a la dictadura de Hitler.
Tenia talent per al dibuix i la pintura i, per primera vegada, va entrar en contacte amb els anomenats «artistes degenerats». Igualment era una àvida lectora que va desenvolupar un creixent interès per la
Filosofia
i per la
Teologia
. Tot això constituïa el seu món alternatiu al món nacionalsocialista.
A la primavera de
1940
va finalitzar els seus estudis de secundària. El tema del seu examen va ser «La mà que mou el bressol, mou al Món».
En agradar-li els nens, va començar a treballar com a professora del jardí d'infància a l'Institut Fröbel d'Ulm-Söflingen. Una de les motivacions per haver triat aquesta ocupació va ser l'esperança que se li reconegués com a servei alternatiu al Servei Alemany del Treball (
Reichsarbeitsdienst
, RAD), requisit obligatori per accedir a la Universitat. No va anar així i a la primavera de
1941
, va començar un període de sis mesos al servei auxiliar de la guerra, com a professora d'infermeria a Blumberg. El règim de cort militar la va portar a pensar intensament sobre la situació política i va començar a practicar la resistència passiva.
Després dels sis mesos al RAD, al
maig
de
1942
es va inscriure a la Universitat de
Múnic
com a estudiant de
Biologia
Filosofia
El seu germà Hans Scholl, que estudiava
Medicina
allí, li va presentar als seus amics, els quals, encara que van ser coneguts a la llarga per la seva postura política, inicialment es reunien pel seu comú interès per l'art, la música, la literatura, filosofia i teologia —també tenien la seva importància les excursions a la muntanya, esquí i natació— i sovint assistien a concerts, representacions d'obres i conferències.
Múnic
, Sophie es va reunir amb un bon nombre d'artistes, escriptors i filòsofs, especialment Carl Muth i Theodor Haecker, que van ser importants contactes per a ella i les seves creences cristianes. La pregunta que més debatien era sobre com havia d'actuar un individu sota una dictadura.
Durant les vacances de l'estiu de
1942
, Sophie Scholl va haver de realitzar treballs de guerra en una planta metal·lúrgica d'Ulm. Al mateix temps, el seu pare estava a la presó per un comentari crític que li va fer a un empleat sobre
Hitler
La Rosa Blanca
modifica
Van començar a aparèixer a
Múnic
diverses pintades a les parets i pamflets a la Universitat sobre un moviment oposat a la guerra, denominat "La Rosa Blanca". Sophie es va sentir atreta immediatament per aquest moviment i fins setmanes després no es va assabentar que el seu germà Hans Scholl i els seus amics eren els membres d'aquest grup, que havia començat amb cinc integrants i es va estendre ràpidament per tota Alemanya. Va ser Sophie l'encarregada de captar al Professor
Kurt Huber
per al moviment.
Amb la seva aparença inofensiva i discret atractiu, Sophie es va encarregar de traslladar a altres ciutats propaganda del moviment i ajudar a conformar cèl·lules a l'àmbit nacional. La
Gestapo
, policia política
Nazi
, va orientar aviat les seves recerques contra el grup, encara que sense tenir una pista.
Hans Scholl i la seva germana Sophie lideraven a la resta del grup, que incloïa a Christoph Probst, Alexander Schmorell i Willi Graf. El professor
Kurt Huber
va preparar les dues últimes sèries de fullets que van distribuir els nois.
Els homes de la
Rosa Blanca
eren veterans de guerra, perquè havien lluitat tant en el front francès com en el rus. Havien estat testimonis de les atrocitats nazis, tant en el
camp de batalla
com a l'Holocaust, i eren conscients que el revés que la
Wehrmacht
havia sofert a
Stalingrad
podria eventualment portar a Alemanya a la derrota.
Després d'un llarg interval d'inactivitat en la segona meitat de
juliol
de 1942, la
Rosa Blanca
va prendre una postura més enèrgica contra Hitler al febrer de
1943
, repartint les dues últimes sèries de fullets i pintant eslògans antinazis per tot Múnic, principalment en les portes de la Universitat ("Fora
Hitler
!").
L'última distribució va tenir lloc a la Universitat, el matí del
18 de febrer
de
1943
, a fi de coincidir amb la sortida de classe dels estudiants.
Amb la majoria dels fullets ja repartits en llocs importants, Sophie Scholl va prendre la decisió de pujar les escales fins a l'alt de l'atri i llançar els últims fullets sobre els estudiants. Va ser vista per un conserge, qui era membre del partit Nazi, i va tancar les portes de l'edifici de la universitat tancant els germans Scholl mentre trucava per telèfon a agents de la
Gestapo
, que van arrestar-los. Els altres membres actius van caure aviat en batudes que van fer als amics de Hans i Sophie, sent sotmesos a interrogatori tant el grup com tots els relacionats amb ells.
Execució
modifica
La
Gestapo
va col·locar una presonera política alemanya, de nom Elsa Gebel, per espiar a Sophie amb la intenció d'obtenir més noms de membres del grup. No obstant això, Elsa va ser captada pel moviment i va canviar les seves conviccions sobre la dictadura, a la qual no va proporcionar cap informació. Després de la guerra, va adreçar una carta als pares de Sophie, fent-los saber que, durant els cinc últims dies de vida de la seva filla, li havia canviat tota la seva manera de pensar i l'havia marcada per sempre.
Els Scholl i Probst van ser els primers a comparèixer davant el tribunal, el 22 de febrer de
1943
Roland Freisler
, Jutge Suprem del Tribunal del Poble o Volksgerichtshof d'Alemanya, els va acusar de traïció i van ser condemnats a morir en la
guillotina
aquest mateix dia. Estranyament, als Scholl i a Probst se'ls va permetre compartir sols diversos minuts abans que es complís la sentència. Les seves últimes paraules, just abans de ser portada a la guillotina, van ser: "
Els vostres caps cauran també
".
Els altres membres clau del grup van ser decapitats més tard aquell estiu. Amics i col·legues de la
Rosa Blanca
, aquells que havien ajudat a preparar i distribuir els fullets, així com recaptat diners per a la vídua i fills petits de Probst, van ser sentenciats a penes de presó entre els sis mesos i els deu anys.
Tot i això, l'organització va continuar operant, va elaborar un setè pamflet i va créixer en cèl·lules clandestines amb l'objecte d'augmentar la resistència contra el Règim nazi.
Al cinema
modifica
En anys posteriors, els Scholl han estat immortalitzats al cinema i en el teatre, sent l'actriu alemanya Lena Stolze qui va interpretar a Sophie Scholl en "La
Rosa Blanca
" i en "Els últims cinc dies", on es narren els últims cinc dies entre Sophie i Elsa Gebel.
Al febrer de
2005
va sortir a la llum una nova pel·lícula sobre la figura de Sophie Scholl:
Sophie Scholl - Die letzten Tage
, on l'actriu Julia Jentsch interpreta a Sophie. Basada en entrevistes amb supervivents i transcripcions que van romandre ocultes en els arxius de l'
RDA
fins a 1990, va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera
2006
Actualment "
La Rosa Blanca
" és sinònim de lluita per la llibertat i molts carrers, parcs, avingudes i escoles d'Alemanya porten el nom dels germans Scholl.
Referències
modifica
Los jóvenes alemanes que intentaron derrocar a Hitler
(en castellà).
[Consulta: 22 febrer 2019].
Bibliografia
modifica
L'article necessita alguna millora en el
contingut
o l'
estil
Vegeu la
pàgina de discussió
Gruder-Poni
, Gabriella
Reformers, Martyrs and Chaperones; They Died to Defeat the Reich
».
New York Times
12-06-1993
[Consulta: 6 setembre 2021].
Uphoff
, Rainer.
Sophie Scholl frente al totalitarismo
Madrid:
Ediciones Voz de los Sin Voz,
2010. dipòsit legal M-19743-2010.
"Una visió des de dins de la Rosa Blanca", German Life, maig 31 de 1997.
"La història de la Rosa Blanca: la notable vida de Sophie Scholl", per Elizabeth Applebaum. Baltimore Jewish Times 24 de novembre de 1995.
"La Rosa Blanca, El seu llegat i el seu desafiament", per Clara Zimmerman.
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Sophie Scholl
Registres d'autoritat
CANTIC
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
SUDOC
BIBSYS
NDL
NKC
Bases d'informació
Britannica
SNL
Treccani
Santiebeati
Obtingut de «
Categories
Guillotinats
Víctimes del nazisme
Persones de Baden-Württemberg
Alumnes de la Universitat de Múnic
Naixements del 1921
Morts a Múnic
Persones de Hessen
Bavaresos
Persones de la província d'Alessandria
Morts el 1943
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles per millorar
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
Sophie Scholl
Afegeix un tema