Uigurs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Uigurs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Uigurs
Tipus
ètnia
Població total
12.314.800
Llengua
uigur
xinès
Religió
sunnisme
Part de
pobles turquesos
Grups relacionats
Uzbeks
, altres
pobles turquesos
Geografia
Estat
República Popular de la Xina
Kazakhstan
Kirguizstan
Uzbekistan
Rússia
Turkmenistan
Regions amb poblacions significatives
Xina
Xinjiang
Kazakhstan
Kirguizstan
Uzbekistan
Mongòlia
Turquia
Rússia
Mapa de distribució
Els
uigurs
uigur
: ئۇيغۇر,
xinès tradicional
: 維吾爾,
xinès simplificat
: 维吾尔,
pinyin
Wéiwú'ěr
turc
Uygur
) són un poble
turc
de l'
Àsia central
que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès. Està formada per 8,4 milions d'individus, segons el cens del 2000, que viuen principalment a la Regió Autònoma del
Xinjiang
Uighur (també Turquestan oriental o Uigurstan), a la
Xina
Bandera dels uigurs
Home uigur de
Kaixgar
També hi ha petites, però actives, comunitats escampades per diferents països del món. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 uigurs a l'antiga URSS, uns 75.000 al
Pakistan
Aràbia
Europa
EUA
, 3.000 a Afganistan, 1.000 a
Mongòlia
i uns 500 a
Turquia
Al
Kirguizstan
estan concentrats a
Naryn
, on tenen l'Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspès uns mesos el
1996
. També existeix un Departament d'Uigur a la Universitat de
Bishqeq
S'estima que, d'ençà del 2017, més d'un milió d'uigurs estan detinguts pel govern xinès en
camps d'internament
Aquestes presons es van crear sota la direcció del secretari general de la Xina
Xi Jinping
amb l'objectiu d'obligar l'adhesió dels uigurs a la ideologia d'estat.
Idioma
modifica
Article principal:
Uigur
Uigur
antigament coneguda com a
turki
turki oriental
, és una
llengua turquesa
de la
branca karluk
, amb 8 a 13 milions de parlants nadius (
a 2021
update
).
Es parla principalment pel poble uigur, natiu del
Turquestan Oriental
, una regió que correspon a la
Regió Autònoma Uigur de Xinjiang
a l'oest de la
Xina
. A part de Xinjiang, hi ha comunitats significatives de parlants d'uigur al
Kazakhstan
Kirguizstan
Uzbekistan
, i en diversos altres països.
L'uigur és una
llengua oficial
de la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang; s'utilitza àmpliament tant en l'àmbit social com en l'oficial, així com en la premsa, la televisió i la ràdio. Altres minories ètniques a la Xina també fan servir l'uigur com a
llengua comuna
L'uigur pertany a la branca karluk de la família de les
llengües turqueses
, que inclou llengües com l'
uzbek
. Com moltes altres llengües turqueses, l'uigur presenta
harmonia vocàlica
aglutinació
, no té
classes nominals
ni
gènere gramatical
, i és una
llengua d'arrel esquerra
amb un ordre de paraules de
subjecte-objecte-verb
. De manera més distintiva, els processos uigurs inclouen la
reducció vocàlica
i l'
umlaut
, especialment en els dialectes del nord. A més d'altres llengües turqueses, l'uigur ha estat històricament fortament influenciat per l'
àrab
i el
persa
, i més recentment pel
rus
i el
mandarí
El sistema d'escriptura modificat derivat de l'àrab és el més comú i l'únic estàndard a la Xina,
tot i que altres sistemes d'escriptura s'utilitzen amb finalitats auxiliars i històriques. A diferència de la majoria d'escriptures derivades de l'àrab, l'alfabet àrab uigur té una marcació obligatòria de totes les vocals a causa de les modificacions a l'escriptura original persa-àrab fetes al segle XX. També s'usen dos alfabets llatins i un alfabet ciríl·lic, tot i que en una mesura molt menor. Els dos alfabets uigurs basats en el llatí i el basat en l'àrab tenen 32 caràcters cadascun; l'alfabet ciríl·lic uigur també utilitza dues lletres vocàliques
iotades
(Ю i Я).
Alfabets de l'uigur
modifica
Històricament, s'han fet servir quatre alfabets principals per escriure la llengua uigur. Actualment, el més comú a la Regió Autònoma de Xinjiang és l'alfabet àrab uigur, que és l'únic estàndard oficial. Els altres alfabets es fan servir principalment amb finalitats auxiliars fora de la Xina.
Activitats polítiques
Poc se sap de l'existència de partits polítics a
Xinjiang
, llevat del Partit del Turquestan Oriental, actiu a començament dels anys noranta i que va efectuar alguns actes terroristes. Tenia el suport de les ètnies musulmanes del Xinjiang, igual que l'altre més conegut, el
Partit Reformista Islàmic
. També hi ha un
Front d'Alliberament Uigur
, independentista i nacionalista, partidari de la descolonització i de la fi de l'espoli pels xinesos. Els exiliats, però, han estat força actius, i s'han fundat les associacions següents:
Múnic
Congrés Nacional d'Uiguristan
, d'
Enver Can
; East Turkstan Union in Europe, d'Asgar Can, creat el 1999; East Turkestan Information Center, d'Abduljelil Karakash.
Turquia
East Turkestan Foundation
, de Mehmete Riza Bekin a
Istanbul
; East Turkestan Culture and Soldiarity Association d'Abubekir Türksoy, a
Kayseri
A la resta d'Europa, East Turkestan Association de Faruk Sadikov, a
Estocolm
; Belgium Uyghur Association, de Sultan Ehmet, a
Brussel·les
, l'Uyghur House de Shahelil, a Holanda.
Rússia
, l'Uyghur Association, de Serip Hajè, a
Moscou
Als
EUA
, l'Uyghur American Association, de Turdi, a
Washington
, la Canadian Uyghur Association, de Mehmetjan Tohti.
Austràlia
, l'Australia Turkestan Association, d'Ahmet Igamberdi.
Kazakhstan
, la Nozugum Foundation, de Dilberim Samsakova, Kazakhstan Regional Uyghur (ittipak) Organisation, de Khahriman Gojamberdi i la Uyghuristan Freedom Association, de Sabit Abdurahman.
Kirguizstan
, la Kyrghyztan Uyghur Unity (Ittipak) Association, de Rozimehmet Abdulnbakiev i el Bishkek Human Rights Committee, de Tursun Islam.
També hi ha alguns grups armats, com el Sharq azat Turkistan (
Organització d'Alliberament de Turquestan Oriental
, ETLO), fundat el 30 de juny del
2002
, i que ha fet alguns atacs a oficines diplomàtiques xineses a Kirguizstan. L'han acusat de formar part de la xarxa d'
Al-Qaida
, com el
Moviment Islàmic de Turquestan Oriental
(ETIM), fundat el
1990
i dirigit per
Hassan Makhsum
, mort el
2003
al Pakistan.
Mapa de la situació dels uigurs i altres minories a la província xinesa de
Xinjiang
Història
Kanat Uigur
Article principal:
Kanat Uigur
El
742
, els uigurs, els
karlucs
i els
basmils
es van rebel·lar contra el
Segon Kaganat Turc
10
El
744
, els basmils van capturar
Ötüken
, la capital turca matant el
gran kan
Ozmich
, i
Kutlugh Bilgä
va establir el kanat Uigur a la conca de l'
Orkhon
11
Més tard aquell any es va formar una aliança de uigurs i karlucs que va derrotar els basmils, matant el seu gran kan i fent desaparèixer els basmils com a poble. Les hostilitats entre els uigurs i els karluks van forçar els karlucs a emigrar cap a l'oest cap a
Jetissú
i a entrar en conflicte amb els
türgesh
, als quals van derrotar i conquerir el
766
12
L'any 751, la
Dinastia Tang
va patir una derrota estratègica contra els àrabs a la
batalla de Talas
i els Tang es van retirar d'Àsia Central, permetent als uigurs emergir com la nova potència dominant.
13
Extensió del Kanat Uigur
Els principals regnes del mon al 820
El poder del
Kanat Uigur
es va anar afeblint i el regnat de
Qasar Qaghan
, el darrer kan va acabar quan el
kaganat kirguís
de l'alt
Ienissei
entre Minussinsk i el llac Kosso Gol, familiars de la
Dinastia Tang
14
van llançar una guerra, es van apoderar de la capital
Qara Balgasun
i van matar el kan Qasar Qaghan el 840.
15
Diàspora
Els uigurs van fugir en dos grups. Un grup de 30.000 persones liderat per l'aristòcrata
Ormïzt
va buscar refugi al territori
Tang
però l'
Emperador Wuzong de Tang
va ordenar que es tanquessin les fronteres. L'altre grup, de 100.000 homes, liderat per
Ughe Tegin
, fill de Baoyi i el nou khagan del derrotat Kanat Uigur, també va fugir al territori Tang exigint una ciutat Tang com a residència, la protecció dels
maniqueus
i menjar. Wuzong va trobar les demandes inacceptables i es va negar, i va concedir asil a Ormïzt a canvi de l'ús de les seves tropes contra Ughe. Dos anys més tard, Wuzong va ampliar la
l'ordre de prohibir
cristianisme
zoroastrisme
, i especialment el
budisme
16
Els uigurs es van retirar progressivament cap a la regió de Turfan entre
840
847
. Els Tang, fins llavors temorosos dels uigurs, van aprofitar la situació per eliminar els maniqueus mitjançant una persecució que els va massacrar el
843
. El 846, el penúltim kagan uigur,
Ughe Tegin
, va ser assassinat després d'haver passat el seu regnat de 6 anys lluitant contra els kirguisos, els partidaris del seu rival Ormïzt i les tropes de la dinastia Tang. El seu germà,
Enian Tegin
, va ser derrotat decisivament per les forces Tang l'any 847.
17
El grup kirguís es va instal·lar a Mongòlia, a l'alt
Orkhon
, a l'entorn de Qara Balgasun, i s'hi van mantenir fins al
920
en què en foren expulsats pels
kitan
i rebutjats cap a les estepes del Ienissei. La darrera resistència uigur a Mongòlia contra els kirguís es va acabar vers el
874
Els uigurs es van instal·lar als oasis al nord del Tarim, a
Turfan
Kudjha
Qarashahr
18
Un altre grup uigur coneguts com els
Sary-Uigur
es van establir entre
860
866
al
Gansu
occidental i a la regió de
Kan-Chou
, on el kan es va titular
qaghan
. Almenys a Kan-Chou van abandonar el maniqueisme i van esdevenir budistes. Aquest kanat va durar fins al
1028
. Però de més llarga durada fou el kanat del nord del Tarim que es va estendre fins al segle
xiii
. També aquí el maniqueisme va perdre posicions i al segle
xiii
els uigurs eren budistes o nestorians.
Al segle
xii
els
uigurs
eren vassalls dels
kara khitai
; els seus sobirans portaven el títol de
iduq qut
idiqut
(santa majestat) agafat dels turcs basmil que el portaven al segle
viii
quan van dominar aquesta mateixa regió. El
1209
el
idiqut
Bartchuq va rebutjar reconèixer la sobirania del
gur khan
kara khitai i va acceptar la de
Genguis Kan
; el comissari del
gurkhan
a Uigúria, Chaukam, que residia a
Turfan
o a
Kara-Khodja
, fou assassinat.
19
Genguis Kan, que tenia simpatia per la cultura uigur, va donar la mà de la seva filla Alaltun (o Altun-baki) al
idiqul
20
A mitjan segle
xix
els uigurs es rebel·laren contra la Xina, però van ser vençuts. Aleshores molts uigurs migraren a la zona del Kazakhstan entre el 1860 i 1880.
21
L'any 1949, després d'aniquilar la República Islàmica Independent de l'est del Turquestan, la Xina comunista inicia un període de repressió que tindrà com a resultat milers de víctimes i la quasi aniquilació de la cultura uigur.
A la dècada dels seixanta del segle
xx
, es produeixen massives migracions de uigurs i kazakhs cap a l'URSS, per tal de fugir de la repressió maoista. Amb la desaparició del bloc soviètic, quasi tots els pobles de la regió van assolir la seva independència política, tret dels uigurs que han estat sotmesos a una forta pressió migratòria per part de l'estat xinès en favor de l'
ètnia han
, majoritària a la Xina.
cal
citació
Durant les dècades dels seixanta i setanta ocorregueren dos onades de migració, amb les fronteres obertes dels uigurs cap al Kazakhstan, concentrats a la
província d'Almati
21
En l'actualitat, la repressió es fa especialment palesa en l'àmbit religiós (l'any 1997, van ser executats 30 nacionalistes musulmans acusats «d'actuar obertament com a agitadors contra els estaments oficials»).
cal
citació
El 2009 els uigurs eren l'1,9% de la població del
Kazakhstan
. El 2015 eren el cinquè grup humà més nombrós del Kazakhstan, principalment població rural amb un creixement natural molt alt.
21
Camps de reeducació xinesos
Article principal:
Genocidi uigur
Els uigurs a Xinjiang pateixen un "
estat policial
de ple dret" amb controls i restriccions extenses a la seva vida religiosa, cultural i social.
22
23
24
25
A Xinjiang, el govern xinès ha ampliat la vigilància policial per detectar signes d'"extremisme religiós" que inclouen posseir llibres sobre uigurs, deixar-se la barba, tenir una catifa de pregària, portar vestits llargs o deixar de fumar o beure. El govern també hauria instal·lat càmeres a les llars de ciutadans.
26
Els uigurs es consideren part del grup Els Cinc Verins o The Five Poisons. Aquestes són cinc amenaces percebudes a l'estabilitat del govern del Partit Comunista de la Xina. Aquests grups d'amenaces ofereixen una visió alternativa de la Xina.
27
A més, almenys entre 120.000 i possiblement més d'un milió d'uigurs estan detinguts en camps de detenció massiva, anomenats "camps de reeducació", destinats a canviar el pensament polític dels detinguts, les seves identitats i les seves creences religioses.
28
29
30
En algunes d'aquestes instal·lacions mantenen els presos detinguts durant tot el dia, mentre que en altres alliberen els presos a la nit per tornar a les seves llars.
The New York Times
ha informat que els presos han de "cantar himnes lloant el Partit Comunista Xinès i escriure assajos d'autocrítica", i que els presos també són sotmesos a abusos físics i verbals per part dels guàrdies de la presó.
26
31
Els funcionaris xinesos a vegades són assignats per monitorar les famílies dels reclusos i les dones han estat detingudes a causa de les accions dels seus fills o marits.
26
Pequín va negar inicialment l'existència dels campaments, però ha canviat la seva postura des de llavors en afirmar que els campaments serveixen per combatre el terrorisme i brindar capacitació vocacional als uigurs. No obstant això, les crides dels activistes de
drets humans
per obrir els campaments als visitants estrangers per demostrar la seva funció no han estat ateses. A més, diversos mitjans de comunicació han demostrat que molts dels presoners van ser detinguts per la força i es troben en condicions dures i antihigièniques mentre els sotmetien a un adoctrinament polític.
32
Els llargs períodes d'aïllament entre sexes han estat interpretats per alguns analistes com un intent d'inhibir la procreació uigur per canviar la demografia ètnica de la regió.
33
Un reportatge d'octubre de 2018 realitzat per la
BBC News
va utilitzar una anàlisi amb
imatges satel·litàries
recopilades al llarg del temps per afirmar que centenars de milers d'uigurs han d'estar internats als campaments, i el seu nombre s'expandeix ràpidament.
34
El 2019,
The Art Newspaper
va informar que "centenars" d'escriptors, artistes i acadèmics havien estat empresonats, en el que la revista va qualificar com un intent de "castigar qualsevol forma d'expressió religiosa o cultural" entre els uigurs.
35
El govern xinès nega haver comès abusos contra els drets humans a Xinjiang.
36
37
En una
Avaluació de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU
, les
Nacions Unides
(ONU) van afirmar que les polítiques i accions de la Xina a la regió de Xinjiang poden ser
crims contra la humanitat
, tot i que no va utilitzar el terme genocidi.
38
39
Les reaccions internacionals han variat. El 2020, 39 estats membres de l'ONU van fer declaracions al
Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
criticant les polítiques de la Xina, mentre que 45 països van expressar el seu suport a les polítiques de la Xina i s'oposaven a "
"la politització de les qüestions de drets humans i els dobles estàndards
".
40
El desembre de 2020, un cas portat a la
Cort Penal Internacional
(CPI) va ser arxivat perquè els crims suposats semblaven haver estat "
comesos únicament per nacionals de la Xina dins del territori de la Xina, un Estat que no és part de l'
Estatut de Roma
, és a dir, la CPI no els va poder investigar.
41
42
Els
Estats Units
han declarat que els abusos dels drets humans són un genocidi, anunciant el seu descobriment el 19 de gener de 2021.
43
Des de llavors, els
poders legislatius
de diversos països han aprovat
mocions no vinculants
que descriuen les accions de la Xina com a genocidi, com la
Cambra dels Comuns del Canadà
44
el
Estats Generals dels Països Baixos
45
la
Cambra dels Comuns del Regne Unit
46
el
Seimas de Lituània
47
i l'
Assemblea Nacional de França
48
Altres parlaments, com els de
Nova Zelanda
49
Bèlgica
50
i la
República Txeca
van condemnar el tractament dels uigurs pel govern xinès com a "
abusos greus dels drets humans" o
crims contra la humanitat
51
Cultura
Mesquita a
Kaixgar
Els homes del poble uigur solen vestir jaquetes sense botons. Les dones utilitzen teles de colors vius per elaborar els seus vestits. Acostumen a complementar el seu vestuari amb diversos accessoris com braçalets i collarets. Les noies joves se solen pentinar amb petites trenes. Les dones casades es pentinen amb dues trenes, decorades amb pintes.
Els uigurs tenen fama de dominar el ball i el cant. Les seves danses es caracteritzen per tenir un ritme viu. Una de les postures més típiques d'aquest ball és la de col·locar les mans per sobre del cap.
Religió
A partir del 742 d.C., els uigurs van iniciar el procés de conversió a l'
Islam
. Abans de la conversió, molts uigurs eren
maniqueus
budistes
cristians
nestorians
La religió ha influït de manera notable en els sistemes judicials, econòmics i educatius de les famílies uigurs. La regió de
Sinkiang
té més de 15.000
mesquitas
i centres de pregària, un per cada poble musulmà.
Separatisme
Una part de la població uigur, composta per 8 milions de persones, té sentiments separatistes i s'oposa al que anomena "preponderància cultural imposada pel
Partit Comunista de la Xina
a la regió.
Disturbis del 2009
Article principal:
Disturbis d'Ürümchi de 2009
Uigurs atacant a xinesos de l'ètnia Han a Ürümqi el 2009. 197 persones van ser assassinades, la majoria civils de l'ètnia Han.
El 5 de juliol de 2009, la violència va esclatar a
Ürümqi
, capital del
Sinkiang
, després que creixés el malestar per com les autoritats van gestionar una recent crisi entre treballadors uigurs i de l'
ètnia han
, la majoritària a la
Xina
Segons les autoritats xineses, 156 persones van morir durant els enfrontaments entre les ètnies
han
i uigur del diumenge 5 de juliol, i més d'un miler de persones van resultar ferides en les manifestacions i (després que la policia restaurés l'ordre) centenars de manifestants van ser detinguts. Les xifres de morts revelades pel mateix Govern xinès indiquen que aquest podria ser un dels enfrontaments més seriosos entre les autoritats i els manifestants des de les
protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989
, a
Pequín
Galeria
Barber uigur de Kasgar.
Dos uigurs de
Turpan
Una jove uigur a Turpan, Sinkiang.
Jove uigur de Kasgar.
Dona uigur en una fàbrica de seda, Khotan.
Ancians iigurs en el mercat dels diumenges, Kasgar.
Un caçador uigur, Kasgar.
Notes
iː
ʊər
[unsupported input]
ər
Endònims
ئۇيغۇر تىلى
Уйғур тили
Uyghur tili
ug
(nom)
ئۇيغۇرچە
Уйғурчә
Uyghurche
ug
(nom, adverbi)
Referències
Lipes
, Joshua
Expert Says 1.8 Million Uyghurs, Muslim Minorities Held in Xinjiang's Internment Camps
».
Radio Free Asia
24-11-2019
[Consulta: 28 novembre 2019].
U.N. says it has credible reports China holds million Uighurs in secret camps
».
Reuters
[Consulta: 10 agost 2018].
Data leak details China's 'brainwashing system'
(en anglès).
BBC News
24-11-2019
[Consulta: 21 juliol 2020].
Former inmates of China's Muslim 're-education' camps tell of brainwashing, torture
».
www.washingtonpost.com
[Consulta: 17 maig 2018].
Buckley
, Chris
'Absolutely No Mercy': Leaked Files Expose How China Organized Mass Detentions of Muslims
(en anglès).
The New York Times
16-11-2019
[Consulta: 16 novembre 2019].
Han
, Yawen;
Johnson
, David Cassels
Chinese Language Policy and Uyghur Youth: Examining Language Policies and Language Ideologies
».
Journal of Language, Identity & Education
vol. 20,
3,
2021,
p.
186.
DOI
10.1080/15348458.2020.1753193
Uyghur
(en anglès).
Ethnologue
. Arxivat de l'
original
el 26 February 2014.
[Consulta: 30 desembre 2022].
Engesæth 2009, p. 7
Hamut
Joniak-Lüthi 2015
Sinor, Denis
(1990),
The Cambridge History of Early Inner Asia
, Cambridge University Press,
ISBN 978-0-521-24304-9
Elverskog
, Johan.
A History of Uyghur Buddhism
(en anglès).
Columbia University Press,
2024,
p.
973.
ISBN 9780231560696
Sinor, Denis
(1990),
The Cambridge History of Early Inner Asia
, Cambridge University Press,
ISBN 978-0-521-24304-9
Rhie
, Marylin Martin.
Early Buddhist Art of China and Central Asia
(en anglès). Vol. 2 The Eastern Chin and Sixteen Kingdoms Period in China and Tumshuk, Kucha and Karashahr in Central Asia.
BRILL,
2019,
p.
724.
ISBN 978-90-04-39186-4
Drompp
, Michael R.
«Breaking the Orkhon Tradition: Kirghiz Adherence to the Yenisei Region after A. D. 840»
(en anglès).
Journal of the American Oriental Society
119,
3,
1999
[Consulta: 29 desembre 2024].
Drompp
, Michael Robert.
Tang China And The Collapse Of The Uighur Empire: A Documentary History
(en anglès).
BRILL,
2005,
p.
37.
ISBN 978-90-04-14129-2
Baumer, 2012
, p.
310-311.
Baumer, 2012
, p.
310.
Barthold,
Beshbalik
, Enciclopedia de l'Islam Ed. I, 746
Barthold a
Turkestan
, pàgina 362, citant com a font a
Alà-ad-Din Juwayní
Història secreta
Lozano Martín
, Antonio M.;
Rakiesheva
, Botagoz
Identidad étnica y socio-lingüística: Conflictos multiétnicos en Kazajistán
(en castellà).
Revista de Paz y Conflictos
8,
2015,
p.
134-135
[Consulta: 2 gener 2018].
China has turned Xinjiang into a police state like no other
(en inglés).
31-05-2018
[Consulta: 14 març 2019].
How a Chinese region that accounts for just 1.5% of the population became one of the most intrusive police states in the world
(en anglès americà),
01-08-2018. Arxivat de l'
original
el 16 de febrero de 2019.
Kuo
China: one in five arrests take place in 'police state' Xinjiang
(en anglès).
25-07-2018
[Consulta: 14 març 2019].
Zand
China's Xinjiang Region: A Surveillance State Unlike Any the World Has Ever Seen
(en inglés).
26-07-2018
[Consulta: 14 març 2019].
Buckley
, Chris
China Is Detaining Muslims in Vast Numbers. The Goal: ‘Transformation.’
(en anglès).
08-09-2018
[Consulta: 14 març 2019].
Managing the Power Within: China’s State Security Commission
(en anglès americà),
18-07-2016.
Thum
, Rian.
China's Mass Internment Camps Have No Clear End in Sight
(en anglès).
Phillips
, Tom
China 'holding at least 120,000 Uighurs in re-education camps'
(en anglès).
25-01-2018
[Consulta: 14 març 2019].
'You have to criticise yourself': Chinese mass-indoctrination camps evoke Cultural Revolution
(en anglès australià),
18-05-2018.
'Their goal is to destroy everyone': Uighur camp detainees allege systematic rape
(en anglès).
02-02-2021
[Consulta: 8 gener 2024].
Xinjiang Authorities Holding Hundreds From Kyrgyz Village in ‘Political’ Re-education Camps
(en anglès).
«[[enlace sospechoso eliminado] A Failure in ‘Designed Citizenship’: A Case Study in a Minority-Han Merger School in Xinjiang Uyghur Autonomous Region]»
(en anglès).
Japanese Journal of Political Science
17,
01,
3-2016,
p.
22–43. 10.1017/S1468109917000377.
ISSN
1468-1099
China's hidden camps
(en anglès britànic).
'Hundreds' of cultural figures caught up in China’s Uyghur persecution
».
Brouwer
, Joseph
China Uses Global Influence Campaign To Deny Forced Labor, Mass Incarceration in Xinjiang
».
China Digital Times
25-06-2021.
Griffiths
, James.
From cover-up to propaganda blitz: China's attempts to control the narrative on Xinjiang
(en anglès).
cnn.com,
17-04-2021.
[Consulta: 25 febrer 2023].
Ramzy
, Austin
For Uyghurs, U.N. Report on China’s Abuses Is Long-Awaited Vindication
(en anglès).
The New York Times
01-09-2022.
ISSN
0362-4331
China: New UN Report Alleges Crimes Against Humanity
(en anglès).
Human Rights Watch,
31-08-2022.
[Consulta: 25 febrer 2023].
Xiao
, Michael R. Gordon and Eva.
U.S. Says China Is Committing Genocide Against Uighur Muslims
(en anglès).
Wall Street Journal,
19 gener 2021..
[Consulta: 25 febrer 2023].
Griffiths
, James.
China avoids ICC prosecution over Xinjiang for now, but pressure is growing
(en anglès).
cnn.com,
15-12-2020.
[Consulta: 25 febrer 2023].
Report on Preliminary Examination Activities 2020
».
International Criminal Court,
14-12-2020.
[Consulta: 19 desembre 2020].
Gordon
, Michael R.
U.S. Says China Is Committing Genocide Against Uighur Muslims
(en anglès).
The Wall Street Journal,
19 gener 2021..
[Consulta: 25 febrer 2023].
Ryan Patrick Jones (22 February 2021). "
MPs vote to label China's persecution of Uighurs a genocide
". Canadian Broadcasting Corporation. Retrieved 25 February 2021.
Dutch parliament: China's treatment of Uighurs is genocide
(en anglès).
Reuters
25-02-2021.
Hefffer
, Greg.
House of Commons declares Uighurs are being subjected to genocide in China
(en anglès).
sky.com,
22-04-2021.
[Consulta: 25 febrer 2023].
Basu
, Zachary.
Lithuanian parliament becomes latest to recognize Uyghur genocide
(en anglès).
axios.com,
20-05-2021.
[Consulta: 25 febrer 2023].
DE ROQUEFEUIL
, Christophe
PLOWRIGHT
, Adam.
French Parliament Denounces China's Uyghur 'Genocide'
(en anglès).
barrons.com,
20 gener 2022..
[Consulta: 25 febrer 2023].
Manch
, Thomas.
Parliament unanimously declares 'severe human rights abuses' occurring against Uyghur in China
(en anglès).
stuff.co.nz,
05-05-2021.
[Consulta: 25 febrer 2023].
Belgian MPs warn of ‘risk of genocide’ of China’s Uyghurs
(en anglès).
alarabiya.net,
15-06-2021.
[Consulta: 25 febrer 2023].
Gerlin
, Roseanne.
Belgium, Czech Republic Legislatures Pass Uyghur Genocide Declarations
(en anglès).
Radio Free Asia.,
15-06-2021.
[Consulta: 25 febrer 2023].
Bibliografia
Baumer
, Christoph.
The History of Central Asia: The Age of the Steppe Warriors (Volume 1)
(en anglès).
Bloomsbury Academic,
2012-12-11.
ISBN 978-1-78076-060-5
Li Tang, «
A History of Uighur Religious Conversions
» (5th - 16th Centuries)" ARI Working Paper, No. 44, juny 2005
Peter Golden, An Introduction to the History of the Turkic Peoples (Wiesbaden: Harrassowitz, 1992): 94.
Sima Qian, Shiji [Records of the Historian] Vol. 110: Xiongnu; and Ban Gu, Han Shu [History of the Han Dynasty], Vol. 94: Xiongnu.
Jiu Tangshu, Vol. 206: Huigu.
Weishu Vol.130: Gaoche.
Findley, Carter Vaughn. 2005.
The Turks in World History
. Oxford University Press.
ISBN 0-19-516770-8
; 0-19-517726-6 (pbk.).
Mackerras, Colin. Ed. and trans. 1972.
The Uighur Empire
according to the T'ang Dynastic Histories: a study in Sino-Uyghur relations 744–840
. University of South Carolina Press.
ISBN 0-87249-279-6
Rall, Ted. "Silk Road to Ruin: Is Central Asia the New Middle East?" New York: NBM Publishing, 2006.
Millward, James A. and Nabijan Tursun, "Political History and Strategies of Control, 1884–1978" in
Xinjiang: China's Muslim Borderland
ISBN 0-7656-1318-2
).
Rudelson, Justin Ben-Adam,
Oasis identities: Uyghur nationalism along China's Silk Road
, Nova York: Columbia University Press, 1997.
Ollé, M., Made in China, Destino S.A., Barcelona, 2005.
Vegeu també
Kanat Uigur
Música dels uigurs
Gastronomia uigur
Rabiye Qadir
Uigur
(Llengua uigur)
Xiangfei
Vicky Xu
Enllaços externs
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Uigurs
Hajajm Uyghur Music Video
Ètnies de la Xina
Segons la Classificació de la
República Popular de la Xina
Achang
Akha
Bai
Blang
Bonan
Buyei
Tais
Daur
Palaungs
Dengpes
Derung
Dong
Dongxiang
Evenkis
Gaoshan
Gelao
Han
Hani
Hezhen
Hui
Jing
Katxin
Jino
Kazakhs
Kirguís
Coreans
Lahu
Lhoba
Li
Lisu
Manxús
Maonan
Miao
Monba
Mongols
Mulao
Naxi
Nu
Oroqen
Pumi
Qiang
Russos
Salar
She
Shui
Tadjiks
Tàtars
Tibetans
Tu
Tujies
Uigurs
Uzbeks
Was
Xibes
Yao
Yi
Yugur
Zhuang
Membres de l'
Organització de Nacions i Pobles No Representats
Àfrica
Camerun del Sud
Ogoni
Oromo
Rehoboth Basters
Somalilàndia
Twa
Venda
Zanzíbar
Amèrica
Maputxe
Àsia
Ahwazi
Assiris
Azerbaidjan del Sud
Balutxistan Occidental
Chittagong Hill Tracts
Hmong
Kurdistan
Moluques del Sud
Nagaland
Sind
Tibet
Turcmans de l'Iraq
Turquestan Oriental
Xin
Europa
Abkhàzia
Catalunya
Bretanya
Lesguians
Savoia
Tàtars de Crimea
Registres d'autoritat
GND
LCCN
SUDOC
NDL
NKC
Bases d'informació
Britannica
SNL
Viccionari
Obtingut de «
Categories
Ill-formatted IPAc-en transclusions
Uigurs
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Articles amb dades potencialment obsoletes
Articles amb referències puntuals demanades
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Uigurs
Afegeix un tema