Viquipèdia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre Viquipèdia en general. Si cerqueu la versió en català, vegeu «
Viquipèdia en català
».
Viquipèdia
Captura de pantalla de la
Viquipèdia en català
URL
wikipedia.org
Epònim
wiki
enciclopèdia
Nom curt
Wikipédia
Wikipedia
ウィキペディア
, Viquipèdia,
Wikipèdia
Vicipaedia
Wikipedia
Βικιπαίδεια
ဝီကီပီးဒီးယား
ويكبيديا
Wikipedia
lipu Wikipesija
Wikipédia
Tipus
Enciclopèdia en línia
Comerç
No
Registre
Opcional
Eslògan
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
Llengua
288s
Llicència
Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 Internacional
Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada
Llenguatge de programació
PHP
Motor de programari
MediaWiki
OCLC
52075003
Propietari
Fundació Wikimedia
Creador
Jimmy Wales
Larry Sanger
Editor
Comunitat de la Viquipèdia
Desenvolupador web
Jimmy Wales
Larry Sanger
Llançament
15 gener 2001
Seu
San Francisco
Estat
Estats Units d'Amèrica
Premis
(25 novembre 2015)
Premi Erasmus
(2015)
Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional
(2005)
Premi Grimme Online
(2005)
Prèmi pels projèctes d'interès social
(oc)
Rànquing Alexa
Estat
Treball perpetu en progrés.
La
Viquipèdia
(anglès:
Wikipedia
) és una
enciclopèdia
lliure
mantinguda per la
Fundació Wikimedia
, una
organització sense ànim de lucre
. Va ser creada el
gener
del
2001
per
Jimmy Wales
Larry Sanger
i actualment és l'obra de referència més gran i popular
Internet
Els seus articles (dels quals
6.397.461
en anglès i
792.006
en català el
15
d'abril
del
2026
) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
Les crítiques a la Viquipèdia se centren en el fet que per sistema conté prejudicis i inconsistències
10
i la seva norma d'afavorir el consens per damunt de les credencials en el seu procés editorial.
11
També se centren en la seva fiabilitat.
12
Algunes altres crítiques se centren en la seva susceptibilitat al
vandalisme
o que s'hi afegeixi informació no verificada.
13
Tanmateix, altres treballs defensen que el vandalisme normalment es rectifica ràpidament.
14
15
Jonathan Dee, del
New York Times
16
i Andrew Lih, en el
5è Simposi Internacional sobre el Periodisme en Línia
17
han citat la importància de la Viquipèdia, no només com a referència enciclopèdica sinó també com a font de notícies actualitzada regularment.
Quan la revista
Time
va donar el premi «Persona de l'any 2006» a «You», va reconèixer la reeixida de la col·laboració en línia, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples dels serveis «
Web 2.0
», juntament amb
MySpace
18
L'edició en
català
valencià
de l'enciclopèdia lliure més gran del món va ser la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, i té l'honor de ser la primera que va contenir articles en llengua no anglesa. La Viquipèdia alemanya, per exemple, es va crear minuts abans, però no va disposar d'articles en el seu idioma fins mesos després.
19
Actualment hi ha versions de la Viquipèdia en més de 325 llengües, però només 314 estan actives (febrer 2022), i el conjunt de Viquipèdies tenen més de 36.190.141 articles (octubre 2015)
20
i reben més de 8.000 milions de visites cada mes (dades del
2014
).
21
Etimologia
Wiki-Wiki Bus a l'aeroport de Honolulu
La paraula Wikipedia, nom propi encunyat pels creadors de la versió en anglès a començament de 2001 i adaptat al català com a Viquipèdia, és un
neologisme
a partir del
hawaià
wiki
i el
grec
pedia
, literalment «educació ràpida», amb el significat d'enciclopèdia amb sistema wiki o enciclopèdia d'actualització ràpida.
El nom pels sistemes
wiki
es va adoptar per primera vegada a WikiWikiWeb per similitud amb
World Wide Web
i Wiki-Wiki Bus, l'autobús llançadora de l'aeroport de
Honolulu
22
Wiki
en hawaià vol dir «ràpid» i la duplicació en les llengües polinèsies és un augmentatiu, «molt ràpid». El sufix «-pèdia» s'utilitza en formacions de paraules cultes com enciclopèdia, logopèdia o ortopèdia. Prové del
grec clàssic
paideia (παίδεια)
que vol dir «educació» o «ensenyament».
Altres llengües que també van usar el nom
Wikipedia
van ser, entre altres:
alemany
asturià
bretó
castellà
cors
danès
euskera
filipí
finlandès
gallec
neerlandès
indonesi
islandès
italià
nauruà
noruec
polonès
romanès
sicilià
somali
suahili
suec
Història
Jimmy Wales
El logotip de
Nupedia
El
9 de març
de
2000
Jimmy Wales
va crear
Nupedia
, un projecte d'enciclopèdia lliure basat en un ambiciós procés de revisió per parells, dissenyat per fer els seus articles d'una qualitat comparable a la de les Enciclopèdies professionals gràcies a la participació d'erudits (principalment doctorands i acadèmics), als quals es proposava de col·laborar de manera no remunerada. La pàgina web va tenir la col·laboració de l'empresa recaptadora
Bomis
, a més de
Richard Stallman
, qui va proposar el canvi a la llicència pública general de
GNU
, des de l'antiga Nupedia Open Content License.
23
A causa del lent avançar del projecte, el
2001
es va crear un
wiki
(anomenat
UseMod
) lligat a Nupedia, la finalitat inicial de la qual era agilitar la creació d'articles de forma paral·lela, abans que aquests passessin al sistema de revisió per a experts. Existeix una certa polèmica entre els fundadors de
Nupedia
sobre qui va proposar originalment la idea d'utilitzar un
wiki
Jimmy Wales
si
Larry Sanger
o bé una tercera persona,
24
però el cas és que l'èxit d'aquell «petit projecte paral·lel» (
Wikipedia
) va acabar eclipsant la Nupedia, que va deixar de funcionar el 2003.
El projecte Viquipèdia es va engegar el 15 de gener de 2001. L'article més antic que es pot trobar a Wikipedia és
UuU
del 16 de gener de 2001 a la versió anglesa; consistia en tres enllaços cap a tres articles sobre el
Regne Unit
Estats Units
Uruguai
25
Se'n poden consultar els detalls a l'historial de la pàgina corresponent de la
Viquipèdia anglesa
Larry Sanger, editor responsable de la Nupedia, va passar a col·laborar amb la Viquipèdia i va treballar activament amb l'organització i directrius del projecte, marxant-ne el
2002
. Aquell any, la Viquipèdia abastava 26 idiomes, 46 el 2003 i 161 a final de 2004. Viquipèdia i Nupedia coexistiren fins a l'extinció de la segona, l'any 2003.
26
El
20 de setembre
de
2004
, la Viquipèdia va aconseguir un milió d'articles en 100 idiomes.
27
El 2007, la versió en anglès va superar els 2 milions d'articles, convertint-se en l'enciclopèdia amb major nombre d'articles de la història i superant en aquest aspecte a la
Yongle Dadian
de l'any
1407
, en xinès, que va sostenir el rècord durant diversos segles.
28
A causa de la seva popularitat i senzillesa, l'
Oxford English Dictionary
va acceptar el terme
wiki
a principi del 2007.
29
S'han iniciat diversos altres projectes d'enciclopèdia amb format wiki, en gran part sota una filosofia diferent de l'obertura i el model editorial del «punt de vista neutral» desenvolupat per la Viquipèdia. Per exemple,
Wikinfo
, un portal web, no requereix un punt de vista neutral i permet la investigació original. També hi va haver nous projectes inspirats en Wikipedia - com ara
Citizendium
Scholarpedia
Conservapedia
, i
Knol
de
Google
30
- on alguns dels aspectes que són fonamentals en la Viquipèdia s'aborden de manera diferent, com les polítiques de revisió per parells, la recerca original, i la publicitat comercial.
Antecedents
La Viquipèdia és una versió electrònica de les
enciclopèdies
en paper. Els primers passos en la utilització de ginys automàtics que superessin la
impremta
com a mitjà més flexible i pràctic d'accés als continguts enciclopèdics es produeixen en la dècada dels anys trenta amb la novel·la de ficció d'
H. G. Wells
El cervell del Món
(1937) i la visió futurista Memex, de
Vannevar Bush
, d'utilitzar
microfilms
per a emmagatzemar tota la
informació
rellevant d'una persona (idea exposada posteriorment en la seva obra de 1945
As we may think
). Una altra fita important va ser el projecte
Xanadu
(1960) de
Ted Nelson
Amb el desenvolupament d'
Internet
s'han produït molts intents de desenvolupament d'enciclopèdies en línia. El líder del moviment de
programari lliure
Richard Stallman
, va proposar el 1999 la creació d'una «Enciclopèdia Lliure i Universal» i va qualificar el naixement de la Viquipèdia com una notícia emocionant. Des del portal de la
Fundació del Programari Lliure
es convida els usuaris a visitar i contribuir a la Viquipèdia.
Marca corporativa
Evolució inicial del logo de la Viquipèdia
El «Wiki logo Nupedia», primer logo de la Viquipèdia, utilitzat des de les primeres setmanes del projecte fins al febrer del 2002.
La primera imatge utilitzada a la Viquipèdia va ser la bandera nord-americana, posada per
Jimbo Wales
de manera precària i sense intenció que la mateixa assumís la condició de logo del projecte. De tota manera, el fet va aixecar algunes crítiques sobre
etnocentrisme
31
Pocs dies després es va dissenyar el primer logotip de la Viquipèdia, conegut com el
Wiki logo Nupedia
, que marcaria el desenvolupament del projecte, com una eina auxiliar de Nupedia. Atribuït erròniament a
Stephen Gilbert
, el seu autor en realitat no està identificat. El logotip es va instal·lar el març del 2001.
Aquell logo està fet mitjançant la superposició d'una frase de l'escriptor i matemàtic anglès
Lewis Carroll
sobre un cercle, usant l'efecte d'ull de peix per a simular una
esfera
. La frase és una cita en anglès presa de
Euclid and his Modern Rivals
(Euclides i els seus rivals moderns) de Lewis Carroll (Prefaci, pàg. X), que diu:
En un aspecte aquest llibre és un experiment, i intentarà de provar un error: vull dir que no vaig considerar necessari de mantenir al llarg de l'obra la gravetat d'estil que els escriptors científics usualment utilitzen, i que d'alguna manera va ser vist com un "accident inseparable" de l'ensenyament científic. Mai no vaig poder veure la racionalitat d'aquesta llei memorial: hi ha temes que són, sens dubte, massa seriosos en essència per a admetre qualsevol tractament lleuger, però no puc reconèixer la Geometria com un d'aquests. De tota manera, espero, que es descobrirà que m'he permès d'albirar el costat còmic de les coses només en moments apropiats, quan el cansat lector pot molt bé desitjar un moment de respir, i no en qualsevol ocasió que pugui posar en perill la continuïtat de la línia argumental.
Lewis Carroll
La wikiesfera
Les cinc marques corporatives de Wikipedia aprovades, des de la seva creació fins a 2010. Des de llavors s'utilitza l'anomenat logo Wikipedia/2.0.
Des dels seus inicis el 2001, La Viquipèdia ha utilitzat diferents marques corporatives. L'element comú en totes és una esfera inscrita com a forma central, que simbolitza el món i el coneixement.
El 2003, es va adoptar mitjançant una votació internacional l'ús d'una esfera incompleta, coneguda com a wikiesfera, composta per peces d'un trencaclosques amb fragments d'escriptura en diferents idiomes, simbolitzant la condició d'«obra en construcció» que té La Viquipèdia.
32
El disseny en forma de trencacaps esfèric incomplet va patir posteriorment algunes modificacions, com la substitució dels fragments d'escriptura per lletres i altres signes de diferents alfabets.
Element gràfic utilitzat des de maig del 2010.
La denúncia de diversos errors i inconsistències en els símbols inclosos en la wikiesfera i la possibilitat de dissenyar una imatge animada o fotorealista va impulsar diversos editors de la Viquipèdia a obrir un debat sobre la possibilitat de fer modificacions en l'element gràfic. Com a conseqüència, i després de la tasca realitzada a través d'una iniciativa de la
Fundació Wikimedia
costat de milers de voluntaris per a modificar la interfície de l'enciclopèdia, el dibuix de la wikiesfera va ser reemplaçat en 2010 per un renderitzat d'una esfera tridimensional, en què alguns símbols de les peces de trencacaps van ser reemplaçats per altres i es van afegir símbols de més idiomes, alhora que es va canviar la tipografia de l'element denominatiu («Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure») a
Linux Libertine
33
34
Cada viquipèdia és autònoma i té facultats per a triar la marca que la identifiqui. A partir de 2003, totes han adoptat bàsicament la mateixa, amb l'element denominatiu «Wikipedia, The free encyclopedia» («Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure») traduït a l'idioma en què s'escriu cadascuna. Les marques han estat realitzades voluntàriament i gratuïtament per usuaris de la Viquipèdia, i els seus drets pertanyen a la Fundació Wikimedia.
Característiques
El creixement de la Viquipèdia és cada vegada més gran en diverses de les edicions amb major nombre d'articles.
Classificació de continguts majoritaris de la Viquipèdia en anglès en 2008.
35
Les contribucions anònimes (en blau) són menors que les contribucions d'usuaris registrats (en taronja).
El lema de la Viquipèdia és «L'enciclopèdia lliure que qualsevol pot editar» i, segons paraules del seu cofundador Jimmy Wales, el projecte constitueix «un esforç per a crear i distribuir una enciclopèdia lliure, de la més alta qualitat possible, a cada persona del planeta, en el seu idioma», per a aconseguir «un món en el qual cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat».
36
El lloc web Wikipedia.org es desenvolupa fent ús d'un programari wiki (terme originalment usat per al WikiWikiWeb), i té un llibre d'estil amb directrius a seguir per a mantenir una certa qualitat i coherència en els articles. Una d'aquestes directrius és, per exemple, que el títol de l'article ha d'aparèixer en negreta a la primera oració d'aquest. Quan cal establir noves directrius, els usuaris proposen les diverses possibilitats i en parlen fins a arribar a un consens. Aleshores, la nova decisió s'inclou en el llibre d'estil.
Segons un estudi de la revista
Nature
el 2007, «Viquipèdia assoleix l'
Enciclopèdia Britànica
» en qualitat,
37
encara que hi ha controvèrsia sobre aquest subjecte, l'Enciclopèdia Britànica va rebutjar la manera d'avaluar el contingut de totes dues enciclopèdies emprada per Nature
38
i aquesta revista va respondre que el sistema d'avaluació s'havia anunciat clarament: estudiants independents van analitzar una selecció d'articles i van triar-ne els millors sense saber-ne la procedència.
39
Existeixen tres característiques essencials del projecte Viquipèdia que defineixen conjuntament la seva funció en la web:
És una enciclopèdia, entesa com a suport que permet la compilació, l'emmagatzematge i la transmissió de la informació de manera estructurada.
És un wiki, de manera que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
És de contingut obert.
Les contribucions anònimes són poques en comparació amb les contribucions dels usuaris registrats.
En un estudi de la Universitat Carnegie Mellon i el Palo Alto Research Center sobre les grans categories d'articles a la Viquipèdia en anglès des de juliol de 2006 fins a maig de 2010, els resultats van ser els següents:
35
Cultura i art 30%
Biografies i personatges: 15%
Geografia i llocs: 14%
Sociologia: 12%
Història i esdeveniments: 11%
Naturalesa i psicologia: 9%
Tecnologia i ciències aplicades: 4%
Religió: 2%
Salut: 2%
Matemàtiques: 1%
Pensament i filosofia: 1%
Un estudi publicat el 2014 trobà que els articles sobre la regió nord-africana i d'orient mitjà estan infrarepresentats a la Viquipèdia fins i tot a la
Viquipèdia en àrab
40
Alguns projectes, com el de la
Stanford Encyclopedia of Philosophy
, o el de l'ara abandonada
Nupedia
, han usat normes editorials tradicionals i d'autoria d'articles tipus «escriptura per a experts». Ocasionalment es troben llocs web com
h2g2
everything2
que segueixen unes regles generals preestablertes, on els articles només poden ser redactats i controlats per cada persona de forma individual.
Projectes com Viquipèdia,
Susning.nu
i l'
Enciclopèdia Libre
són wikis en els quals els articles són desenvolupats per nombrosos autors, i no hi ha un criteri de revisió formal. Viquipèdia és l'enciclopèdia més gran quant a nombre d'articles o paraules mai escrites. Al contrari del que passa amb moltes altres, el seu contingut està alliberat sota llicències de contingut obert.
Viquipèdia disposa d'un conjunt de normes d'admissibilitat que ajuden a discriminar quina informació s'hi pot incloure o no. Aquestes regles s'utilitzen per a resoldre disputes relatives a afegir, revisar, transferir a un projecte germà, o esborrar articles.
Contingut multimèdia
Malgrat que la
Fundació Wikimedia
prefereix que el contingut multimèdia es carregue a la pàgina web de
Wikimedia Commons
, permet que també es faça a les pàgines de les diferents Viquipèdies. Per a afavorir el fet que aquests continguts estiguen disponibles més fàcilment per als projectes en qualsevol llengua, la
Viquipèdia en català
ja no permet que s'hi carreguin arxius que s'acceptarien a Commons (arxius de contingut lliure). D'altra banda, hi ha Viquipèdies, com l'anglesa, que permeten l'ús d'il·lustracions amb drets d'autor gràcies al
fair use
(ús raonable), permès en la legislació dels Estats Units d'Amèrica.
41
La Viquipèdia en català és més restrictiva, i accepta els continguts no lliures quan no hi ha cap altra opció similar i aquests continguts són necessaris per a comprendre una explicació.
41
42
No s'accepten si l'objectiu és purament decoratiu i s'eviten en el cas de persones vives.
41
42
Llengües en què s'edita
L'agost de 2016, la Viquipèdia englobava 291 edicions «actives» en diferents idiomes. Les cinc edicions amb més articles són, en ordre descendent,
anglès
cebuà
suec
alemany
francès
. En total, a l'inici de 2021 la Viquipèdia té 306 edicions actives i 10 inactives de llengües en diversos estats de desenvolupament, i que totalitzen més de 40 milions d'articles.
43
Cada edició treballa de manera independent, no està obligada a incloure el contingut d'edicions en altres idiomes i només ha de respectar normes globals com ara la de mantenir un «punt de vista neutral». Tanmateix, alguns articles i imatges es comparteixen entre les diverses edicions de la Viquipèdia o mitjançant el dipòsit a
Wikimedia Commons
, i es demanen traduccions organitzades d'articles d'edicions en altres idiomes. Els articles traduïts representen només una petita part del total en qualsevol dels idiomes.
La llista següent presenta les vint edicions més grans, ordenades per nombre d'articles. Les xifres d'articles són actuals, mentre la llista de les edicions va ser actualitzada el 23 de febrer de 2024.
43
Posició
Idioma
Articles
Anglès
6.397.461
articles
Cebuà
6.013.847
articles
Suec
2.909.677
articles
Alemany
2.624.719
articles
Francès
2.368.077
articles
Neerlandès
2.069.405
articles
Rus
1.763.413
articles
Castellà
1.724.472
articles
Italià
1.722.038
articles
10
Polonès
1.493.592
articles
11
Àrab egipci
1.625.446
articles
12
Vietnamita
1.269.470
articles
13
Samarà
1.265.527
articles
14
Japonès
1.295.966
articles
15
Xinès
1.236.621
articles
16
Àrab
1.245.015
articles
17
Ucraïnès
1.119.018
articles
18
Portuguès
1.075.771
articles
19
Persa
1.018.167
articles
20
Català
792.006
articles
Moltes edicions de la Viquipèdia utilitzen
bots
per a la creació automàtica d'esbossos, de manera que el nombre d'articles no és necessàriament una referència vàlida pel que fa al seu estat o qualitat. Una categorització diferent seria la mitjana de mida per article, així, una Viquipèdia amb nombrosos articles de tot just uns pocs
octets
seria situada per sota d'una altra amb menys entrades però més treballades. També cal tenir en compte que moltes Viquipèdies, com ara la russa, la japonesa, la xinesa i l'hebrea usen alfabets no llatins, sil·labaris o sistemes d'
ideogrames
, cosa que augmenta la mida de les
bases de dades
Edició
La Viquipèdia va ser creada amb la idea que la col·laboració entre usuaris permetés la millora dels articles, i així produir textos de qualitat, de manera similar que altres projectes de desenvolupament d'aplicacions lliures. En l'edició en català, qualsevol persona té la possibilitat de crear un article nou i gairebé qualsevol visitant pot editar-ne el contingut, a excepció dels articles que es troben protegits. Nogensmenys, en l'anglesa els usuaris no registrats no poden començar articles des de zero.
Els canvis realitzats en un article són visibles de manera instantània sense passar una revisió, per la qual cosa poden contenir errors o contrasentits. Les edicions alemanya i hongaresa són, però, una excepció. L'edició alemanya està provant actualment un sistema per a presentar «versions estables» als lectors,
44
d'aquesta manera només es veu l'última edició revisada. La Viquipèdia en anglés també es proposa de desenvolupar un sistema similar.
45
46
En comptes de prohibir de crear als usuaris anònims o als nous l'edició d'articles amb tendència a ser vandalitzats,
Jimmy Wales
va dir a la
British Broadcasting Corporation
que la Viquipèdia en anglès permetria «l'edició d'articles que estan protegits o semiprotegits des de fa anys». El sistema de canvis pendents es va introduir el 15 de juny, i s'aplica només a alguns articles propensos al vandalisme. Un editor confirmat de la Viquipèdia en anglès ha de confirmar aquestes edicions abans de publicar-les. Wales va dir que aquest sistema selectiu és preferible al que s'aplica en la Viquipèdia en alemany, que no és «ni necessari ni desitjable». Hi va afegir que els administradors de la Viquipèdia en alemany «veuran de prop el funcionament del sistema de la Viquipèdia en anglès, i estic segur que finalment es proposaran d'adoptar el mateix sistema si els resultats són bons».
47
Els canvis en els articles són visibles en l'historial d'edicions. Habitualment, una part de les edicions són vandàliques —de contingut no relacionat amb la Viquipèdia o amb informació falsa— i de vegades editors amb punts de vista oposats produeixen guerres d'edicions. Aquestes es produeixen quan dos o més editors entren en un cicle de reversions mútues a causa de disputes causades per diferències d'opinió sobre el contingut de l'article. Cal no confondre vandalisme (que sovint afecta una sola vegada un article o articles) amb guerra d'edicions, la qual afecta repetides vegades un mateix article en un breu període.
Cada edició té un grup d'administradors, la principal funció dels quals és tant de fer manteniment com d'esborrar articles, blocar vàndals i altres funcions. L'edició amb més administradors és l'anglesa, amb un total de més de 1700 a l'octubre del 2010.
48
Els administradors de la Viquipèdia poden prendre diverses mesures per a evitar el vandalisme, com ara protegir els articles per a permetre que només els usuaris registrats puguen modificar-los.
Normes
La Viquipèdia té una sèrie de normes que són establertes pels mateixos participants en el projecte. Cada edició de la Viquipèdia adopta les seves pròpies polítiques, encara que algunes són comuns a totes. Tan bon punt la comunitat aconsegueix el consens sobre l'aplicació d'una norma, tots els editors estan obligats a respectar-la.
Algunes d'aquestes polítiques són:
Neutralitat
A causa de la diversitat i nombre de participants i ideologies, provinents de totes les parts del món, Viquipèdia intenta de construir els seus articles de la manera més exhaustiva possible. L'objectiu no és escriure articles des d'un únic punt de vista, sinó presentar obertament cada postura sobre un cert tema.
Se segueix una sèrie de convencions pel que fa al nomenament d'articles, triant preferentment la versió més comunament utilitzada en la seva respectiva llengua.
Les discussions sobre el contingut i edició d'un article s'esdevenen a les pàgines de discussió i no en l'article mateix.
Hi ha un nombre de temes que resulten exclosos de la Viquipèdia per a no constituir articles enciclopèdics estrictament parlant. Per exemple, la Viquipèdia no conté definicions de diccionari (com ara verbs, adjectius, etc.), que sí que podríeu trobar al
Viccionari
Neutralitat del contingut
La
neutralitat
és un dels
cinc pilars de la Viquipèdia
. És un fet comú que algunes persones es vegin de certa manera ofeses per posicionaments polítics o punts de vista que contrasten o xoquen amb les seves opinions formades. Aquest és el motiu pel qual es mira de fomentar entre els editors de la Viquipèdia l'esforç per a mantenir la neutralitat en el contingut dels articles. Els articles que poden ser controvertits o abordats des de diversos punts de vista han de ser neutrals i exposar «de manera equànime tots els punts de vista, segons la seva importància».
49
En aquests casos cal tenir encara més cura citant fonts fiables i independents, evitar les opinions personals i deixar clar, si escau, «el que és fet acceptat, i el que és opinió, creença, o hipòtesi no verificada».
49
A més, les llicències de
contingut lliure
garanteixen que l'esmentat contingut pugui ser reeditat el nombre de vegades que sigui necessari i per qualsevol persona si el propòsit de l'edició n'és la millora.
Llicència dels continguts
Icona de
CC-BY-SA
, que simbolitza
Creative Commons Atribution Share-Alike
(en català, atribució i compartir la llicència similar de
Creative Commons
).
El contingut textual està sota les llicències
GNU
Creative Commons
, la darrera versió de les quals es va actualitzar per mitjà d'una votació entre el 12 d'abril i el 3 de maig de 2009.
50
Mitjançant el lema
L'enciclopèdia lliure
s'entenia, a la manera del programari lliure, com un producte de distribució gratuïta i sense restriccions. Així, també es considera programari per la codificació de
MediaWiki
, sota
GPL
. Aquesta redistribució presenta el requisit que ha de ser acreditada, és a dir, cal esmentar la seva atribució. A més a més, com que la llicència inclou el terme «comparteix igual», cal conservar aquesta llicència (o una altra semblant) per a evitar la seva protecció de distribució.
51
Tanmateix, s'havia estat treballant en el canvi a llicències Creative Commons, perquè la GFDL, inicialment dissenyada per a manuals de
programari
, no és adequada per a treballs de referència en línia i perquè les dues llicències són incompatibles.
52
A cada autor, editor o il·lustrador que contribueix a l'enciclopèdia sempre se li atribueixen els drets d'autor segons la
Convenció de Berna
53
Un autor també pot copiar contingut d'un altre amb el permís corresponent (sobretot en el cas de contingut amb llicència lliure), però no podrà utilitzar un contingut que en prohibeix la distribució, reproducció o modificació d'una manera il·lícita, perquè això en limitaria la utilització amb seguretat i comportaria problemes amb les polítiques. Per això, en la
Viquipèdia en anglès
pot aparèixer qualsevol imatge il·lustrativa sempre que ho faci de manera lícita.
54
Protecció de dades
Segons la fundació, la
privacitat
de la informació és tan important com la prevenció de vandalisme.
55
Creative Commons
, per la seva part, no garanteix el contingut pels drets d'imatge.
56
A Wikipedia s'ha pres la mesura d'eliminar informació per via de
supressors
que disposen d'eines per a eliminar informació confidencial publicada il·lícitament. D'aquesta manera s'eliminen les edicions insultants o il·lícites i s'eviten sobrecàrregues confuses en l'historial de l'article.
57
Crítiques
Dos dels principals motius pels quals la Viquipèdia és criticada pel que fa a l'exactitud i fiabilitat dels seus continguts són la persistència de detalls erronis difícils de detectar (imprecisions no necessàriament malintencionades, però que poden romandre en un article molt de temps),
58
i la tendència a contenir més articles i de més qualitat relacionats amb l'actualitat o amb àrees de coneixement afins al perfil sociotècnic dels seus participants. Però un tercer i no menys important factor relatiu a les problemàtiques de contingut que experimenta la Viquipèdia és el vandalisme (modificacions inapropiades o ofensives dels articles de l'enciclopèdia, que entorpeixen el desenvolupament del projecte). La solució a llarg termini no passa per una millora constant de la qualitat ni per la incorporació o ampliació progressiva d'articles, com succeeix en els altres dos casos. Mentre que les inexactituds de contingut i les tendències de creixement irregular seran previsiblement esmenades a mesura que segueixi evolucionant el projecte i augmentin les edicions d'articles, el vandalisme representa una amenaça constant i que és previsible que s'incrementi en proporció al
creixement exponencial
de la Viquipèdia. En aquest sentit, per exemple, l'exposició a una major afluència de visites dels articles en diferents portals d'inici implica un percentatge molt alt de vandalisme.
Un exemple recent i paradigmàtic de vandalisme massiu es va produir a conseqüència de la crida a la participació de
Stephen Colbert
, un conegut
humorista
i presentador de la televisió nord-americana, en una secció del seu programa
The Colbert Report
que va titular
Wikiality
59
Després d'alguns gags referint-se a la possibilitat de canviar la ubicació d'estats i països en les seves respectives definicions de la Viquipèdia, va animar els teleespectadors a modificar l'entrada
elefant
perquè constés que, en lloc de disminuir, la població de l'elefant africà s'havia triplicat. Com a resultat immediat, fins a vint entrades de la Viquipèdia en anglès que feien referència a elefants van ser bloquejades pels seus administradors, o bé van passar a estat de semiprotegides (només modificables per usuaris registrats amb un mínim d'antiguitat).
Jonathan Dee, de
The New York Times
60
i Andrew Lih, en el
5th International Symposium on Online Journalism (2004)
61
van citar la importància de la Viquipèdia no només com a enciclopèdia de consulta sinó també com a font d'informació actualitzada a causa a la rapidesa amb què apareixen els articles sobre esdeveniments recents.
Quan la revista
Time
va nomenar «You» (en català
Vostè
) com a «Persona de l'any» el 2006, reconeixent l'èxit accelerat de la col·laboració en línia i de la interacció entre milions d'usuaris de tot el món, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples de serveis
Web 2.0
, juntament amb
MySpace
62
Els traductors tenen generalment una bona opinió de Viquipèdia com a ferramenta terminològica.
63
A banda de les mesures correctores dutes a terme en forma de reversió, avís o bloqueig, la comunitat de viquipedistes crea i manté (igual que succeeix entre programadors voluntaris en entorns de programari lliure) tot un seguit d'eines i implementacions tècniques destinades a actuar contra el vandalisme, des de
fòrums
i canals específics d'
IRC
fins a programes paral·lels de detecció i avís, passant per usuaris que són en realitat programes bot la missió dels quals és exclusivament combatre els actes vandàlics.
Implicats
Milers de persones a tot el
món
editen la Viquipèdia de manera contínua. A excepció de 39 persones remunerades,
64
la resta, coneguts com a
viquipedistes
, actuen sempre de manera gratuïta i voluntària.
65
Hi ha diverses formes de col·laborar: a més de crear o ampliar articles, es poden modificar aquells que no compleixin les convencions d'estil establertes (incloent-hi correccions lingüístiques), classificar articles per matèria, retirar texts amb
drets d'autor
, etcètera. Actualment a la
Viquipèdia en català
hi ha
25
administradors i
201
són
sistemes de manteniment robot
que fan tasques de manteniment com ara afegir els
enllaços interwiki
als articles (enllaços a l'article en altres llengües) o realitzen retocs d'estil (canvi de «l.l» per «l·l», de km²» per «km²», etc.)
Per a col·laborar no és necessari registrar-s'hi. Per aquest motiu, els contribuents que no es registren, coneguts com a
usuaris anònims
, apareixen identificats en les seves edicions amb el número de la seva
adreça IP
en comptes d'amb un
àlies
. Els usuaris anònims tenen restringides certes accions, com ara la de votar a les preses de decisions per a aprovar noves regles, esborrar pàgines que no compleixin els requisits, etcètera.
El passat 29 de novembre de 2009, el diari espanyol
El País
va publicar que la Viquipèdia va patir «un descens notable d'editors» en totes les seves versions lingüístiques durant l'any
2009
segons les anàlisis de l'investigador espanyol Felipe Ortega, del grup
Libresoft
, de la
Universitat Rei Joan Carles
de
Madrid
66
Aquesta afirmació és discutida, i
Jimmy Wales
la va desmentir.
67
Accés
Viquipèdia mòbil
L'agost de
2009
, la
Fundació Wikimedia
va llançar una aplicació oficial de La Viquipèdia per a l'
iPhone
i l'
Ipod touch
que es pot descarregar de l'
App Store
. Aquesta
aplicació
és lliure, gratuïta i sol funciona en l'
iPhone 3 g
o en versions més recents.
68
Si bé aquesta és la primera aplicació oficial, ja existien aplicacions per accedir a la Viquipèdia des de mòbils (com
Wapedia
).
A més, la Viquipèdia compta amb la seva pròpia versió mòbil del lloc, disponible en línia:
La Viquipèdia fora de línia
Un article mostrat pel programa
Kiwix
Altres versions publicades per la Fundació Wikimedia van ser les distribucions en
disc compacte
(2003) i
DVD
(2005), en les quals s'incloïen les versions en alemany, polonès, portuguès i anglès. Aquest últim ha estat administrat pel
programari lliure
Kiwix
com a distribuïdor, que a més permet la seva instal·lació directa. Aquestes característiques van ser usades per a computadores sense connexió a
Internet
, permetent la interactivitat i comunicació entre diferents llocs com ara centres infantils.
69
Restriccions d'accés
L'octubre de
2005
la Xina
va bloquejar l'accés a La Viquipèdia, ja que el govern bloqueja habitualment l'accés als llocs web que considera subversius i filtra les pàgines d'Internet amb termes que considera delicats. Un any després, La Viquipèdia va ser desbloquejada al territori xinès, encara que la
censura
es va mantenir parcialment amb els termes «sensibles», com ara al
Tibet
Falun Gong
70
Estadístiques sobre visites
Estadístiques fetes per
Alexa
, sobre les Viquipèdies més visitades
71
i sobre els països que més visiten Wikipedia:
72
Viquipèdia
Percentatge de visites
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
en.wikipedia.org
(anglès)
ja.wikipedia.org
(en japonés)
de.wikipedia.org
(en alemany)
es.wikipedia.org
(en castellà)
ru.wikipedia.org
(en rus)
fr.wikipedia.org
(en francés)
it.wikipedia.org
(en italià)
wikipedia.org
(internacional)
pl.wikipedia.org
(en polonés)
pt.wikipedia.org
(en portugués)
zh.wikipedia.org
(en xinés)
ar.wikipedia.org
(en àrab)
nl.wikipedia.org
(en neerlandés)
fa.wikipedia.org
(en persa)
sv.wikipedia.org
(en suec)
tr.wikipedia.org
(en turc)
id.wikipedia.org
(en indonesi)
th.wikipedia.org
(en tailandés)
cs.wikipedia.org
(en txec)
he.wikipedia.org
(en hebreu)
no.wikipedia.org
(en noruec)
fi.wikipedia.org
(en finés)
wikipedia.de (Alemanya)
vi.wikipedia.org
(en vietnamita)
hu.wikipedia.org
(en hongarés)
el.wikipedia.org
(en grec)
ro.wikipedia.org
(en romanés)
da.wikipedia.org
(en danés)
sr.wikipedia.org
(en serbi)
lt.wikipedia.org
(en lituà)
bg.wikipedia.org
(en búlgar)
hr.wikipedia.org
(en croata)
ca.wikipedia.org
(en català)
ko.wikipedia.org
(en coreà)
uk.wikipedia.org
(en ucraïnès)
sk.wikipedia.org
(en eslovac)
simple.wikipedia.org
(en anglès simple)
mobile.wikipedia.org (mòbil)
Altres Viquipèdies
54,0%
10,3%
8,1%
5,7%
3,5%
3,5%
2,9%
1,6%
1,5%
1,5%
1,1%
0,7%
0,7%
0,6%
0,5%
0,5%
0,4%
0,3%
0,3%
0,2%
0,2%
0,2%
0,2%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,1%
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
0,4%
País
Percentatge de visites
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
Estats Units
Japó
Alemanya
Índia
Regne Unit
Itàlia
Rússia
Mèxic
França
Canadà
Brasil
Espanya
Austràlia
Xina
Polònia
Indonèsia
Països Baixos
Turquia
Pakistan
Iran
Àustria
Sud-àfrica
Argentina
Suècia
Colòmbia
Corea
Filipines
Tailàndia
Grècia
Ucraïna
Perú
Malàisia
Suïssa
Altres països
23,6%
9,1%
8,3%
6,1%
4,3%
3,4%
2,9%
2,7%
2,4%
2,1%
1,9%
1,8%
1,6%
1,4%
1,3%
1,2%
1,1%
1,1%
0,9%
0,9%
0,9%
0,9%
0,8%
0,8%
0,8%
0,7%
0,7%
0,7%
0,6%
0,6%
0,5%
0,5%
0,5%
12,9%
A la part superior del portal
www.wikipedia.org
, es poden observar les 10 Viquipèdies amb més edicions.
Al web
stats.wikimedia.org
Arxivat
2012-05-29 a
Wayback Machine
s'hi pot veure el nombre de visites mensuals de cada projecte.
Cultura popular
L'impacte que ha tingut la Viquipèdia a Internet ha provocat paròdies com les
historietes
humorístiques
de
Skeletor
, que apareix vandalitzant l'article de
He-man
73
S'han produït diversos casos en els quals dirigents polítics, o persones pròximes a ells, van modificar articles de Wikipedia interessadament.
74
75
Maratons d'edició
Article principal:
Viquimarató
Viquimarató sobre
Joaquim Folch i Torres
celebrada el 2014.
Una
viquimarató
(en
anglès
edit-a-thon
) és un esdeveniment on editors de Viquipèdia es reuneixen en un mateix espai per editar i millorar un tema o grup d'articles de la Viquipèdia, que típicament inclou una petita formació en edició
wiki
bàsica per a nous editors. S'han realitzat viquimaratons en diverses institucions culturals com museus, arxius o biblioteques, i s'han centrat en temes tan diversos com la història de l'art, el feminisme o la ciència.
76
77
També s'han fet viquimaratons sobre la llengua del projecte,
78
o bé centrades en un lloc, com per exemple un municipi.
Una Viquimarató és un dia per a treballar en equip. És un dia per entrenar-se, per gaudir, per posar-se un repte i marcar una direcció de treball on arribar a mitjà termini.
Jaume Ayats
79
Noms alternatius
A continuació es mostra una llista de tots els noms que té la Viquipèdia en les diferents llengües:
Bichipedia -
sard
Biquipedia -
aragonès
Uichipedia -
aromanès
Uikipedias -
lojban
Uikuepitiu -
cree
Vicipaedia -
llatí
Vicipéid -
irlandès
Vichipedie -
fruilès
Vikipedėjė-
samogitès
Vikipedio -
esperanto
Vikipedi (en majúscules VİKİPEDİ) -
turc
Vikipedija -
lituà
Vikipēdija -
letó
Vikipediya (en majúscules VİKİPEDİYA) -
azerbaijanès
uzbek
azeri
Vikipeedia -
estonià
Vikipeediä -
võro
Viquipèdia
català
Vuiquipèdia -
francoprovençal
Vitipetia -
tahitià
Vükiped -
volapük
WicipÆdia -
anglosaxó
Wicipedia -
gal·lès
Wikanpodia -
oromo
Wikiibíídiiya -
navajo
Wikipédia -
francès
portuguès
hongarès
eslovac
sundanès
javanès
Wikipedia -
albanès
alemany
anglès
asturià
basc
baix saxó
bretó
castellà
cors
danès
feroès
filipí
finlandès
gaèlic escocès
gallec
neerlandès
ilokano
indonesi
interlingua
islandès
italià
luxemburguès
nauruà
noruec
polonès
romanès
sicilià
somalí
suec
suahili
való
xeienne
vietnamita
Wikipedija -
bosnià
croat
lituà
maltès
serbocroat
eslovè
Wikipèdia -
occità
Wîkipediä (en majúscules WİKİPEDİÄ) -
tàrtar
Wikipedie -
txec
nedersaksisch
Wikipedio -
ido
Wîkîpediya -
kurd
Wikipediya -
zazaki
Wikipediyaa -
wolof
Wikipedy -
frisó
Wikipedya -
cebuano
Wikipesija -
tokipona
wIqIpe'DIya -
klingon
Wikipediija -
sami septentrional
Wikipēdija -
letó
Wikipedije -
kashubian
Wikipiɖia -
ewe
Wikipidiya -
quítxua
Wikkipedija -
ripuarian
Βικιπαίδεια (Vikipaideia /vikiˈpɛðia/) -
grec
Waikipaidja
gòtic
ВИКИПЕДЇѬ (Vikipediia)
antic eslau eclesiàstic
Википеди - (Vikipjedi)
osset
txuvaix
Википедиja (Vikipedija) -
macedoni
serbi
Википедия (Vikipiediya) -
rus
kasakh
Википидийа/Vikipedija -
txetxè
Вікіпедія (Vikipediya) -
ucraïnès
Вікіпэдыя (Vikipiedia) -
belarús
Уикипедия (Uikipediya) -
búlgar
kirguís
ვიკიპედია (vikipedia) -
georgià
Վիքիպեդիա (vik'ipedia) -
armeni
ويكيبيديا (wīkībīdyā) -
àrab
ویکیپدیا (wikipdya) -
persa
ویـکـیـپـیـڈ یـا (wikipidya) -
urdú
ܘܝܟܝܦܕܝܐ(wīkīpidyā) -
arameu
ויקיפדיה (wikipdya) -
hebreu
ויקיפעדיע (wikipedya) -
jiddisch
ויקיפידיה(wikipidya) -
ladí
วิกิพีเดีย (wikipidiya) -
tailandès
વિકિપીડિયા (vikipīḍiyā)
gujarati
ವಿಕಿಪೀಡಿಯ (vikipīḍiyā) -
canarès
ވިކިޕީޑިއ -
divehi
விக்கிபீடியா -
tàmil
विकिपीडिया (vikipīḍiyā) -
hindi
maratí
sànscrit
వికిపీడియా (vikipīḍiyā) -
telugu
উইকিপিডিয়া (uikipiḍiyā) -
bengalí
Bishnupriya Manipuri
വിക്കിപീഡിയ (vikkipīḍia) -
malai
ဝိကိပိဒိယ (wīkīpidiya) -
birmà
ᏫᎩᏇᏗᏯ (wigiquediya) -
cherokee
ウィキペディア (uikipedeia) -
japonès
위키백과 (wikibaekgwa) -
coreà
ਵਿਕਿਪੀਡਿਆ (wikipīḍiā)-
punjabi
维基百科 / Wéijībǎikē -
xinès
維基百科 -
cantonès
維基大典 -
xinès clàssic
Programari i maquinari
Servidors de la Viquipèdia a
Florida
El funcionament de la Viquipèdia depèn de
MediaWiki
, un
programari
wiki
lliure
i de
codi obert
escrit en
PHP
i construït sobre la base de dades
MySQL
80
El programari incorpora característiques de programació com
macros
variables
, un sistema de transclusió de plantilles, i redirecció d'URLs. MediWiki està llicenciat sota la
Llicència Pública General
de
GNU
i s'utilitza en tots els projectes de la
fundació Wikimedia
, a part d'altres projectes wiki. Originàriament, la Viquipèdia s'executava en
UseModWiki
escrit en
Perl
per Clifford Adams (Fase I), que requeria inicialment
CamelCase
pels enllaços dels articles; el sistema actual de doble parèntesi fou incorporat després. La fase II va començar el gener del
2002
, llavors la Viquipèdia es va executar en un sistema de wiki PHP amb una base de dades MySQL; aquest programari va ser creat per la Viquipèdia per Magnus Manske. Aquesta fase II es va modificar per incrementar el rendiment a causa de la demanda creixent. A la fase III, el juliol del 2002, la Viquipèdia va canviar al programari
MediaWiki
, escrit originalment per
Lee Daniel Crocker
La Viquipèdia funciona actualment gràcies a
clústers
de servidors de
Linux
(principalment
Ubuntu
),
81
82
amb alguns
OpenSolaris
per
ZFS
. El febrer del 2008, hi havia 300 servidors a
Florida
, 26 a
Amsterdam
, 23 en servidors de Yahoo! a
Seül
83
La Viquipèdia utilitzava un sol servidor fins al
2004
, quan es va ampliar el nombre de servidors. El gener del 2005, el projecte utilitzava 39 servidors dedicats de
Florida
La Viquipèdia rep entre 25.000 i 60.000 peticions per segon, depenent de cada hora del dia.
84
Dos clústers més grans als
Països Baixos
Corea
actualment reben bona part del trànsit.
Fundació Wikimedia
Article principal:
Fundació Wikimedia
És una organització sense ànim de lucre instituïda sota les lleis de
Florida
Estats Units
). La seva existència va ser oficialment anunciada pel director general de
Bomis
i cofundador de Wikipedia, Jimbo Wales, el
20 de juny
de
2003
Projectes germans
Wikipedia té uns quants projectes germans que complementen a l'enciclopèdia. Són tots multilingües, lliures, recolzen en la tecnologia
wiki
i són administrats per la Fundació Wikimedia. Inclouen els següents:
Viccionari
: és el projecte de la Fundació Wikimedia per a la construcció d'un
diccionari
lliure. Té una funció complementària a la Viquipèdia, ja que un gran nombre d'articles, pel seu caràcter no enciclopèdic, es destinen al diccionari.
Viquillibres
: té per objectiu posar a disposició de qualsevol persona
llibres de text
manuals
tutorial
és o altres textos
pedagògics
de contingut lliure i d'accés gratuït.
Viquiversitat
: recolzada en l'anterior, es proposa com una plataforma educativa
en línia
, lliure i gratuïta, on és possible crear projectes d'aprenentatge a qualsevol nivell educatiu, participar en un grup d'aprenentatge, crear continguts didàctics com ara exàmens, exercicis de pràctiques, etc.
Viquidites
: és un compendi obert en línia de
frases cèlebres
en tots els idiomes, incloent-hi les fonts (quan aquestes es coneixen).
Viquinotícies
: és una font de
notícies
de contingut lliure.
Viquitexts
: és una
biblioteca
en línia de textos originals que hagin estat publicats amb una
llicència GFDL
o es troben en
domini públic
Wikimedia Commons
: també rep els noms de
Commons
La Comuna
, és un dipòsit comú d'
imatges
i contingut
multimèdia
per als projectes germans de la
Fundació Wikimedia
. Abans de la seva existència, per utilitzar una imatge en una certa Wikipedia calia pujar a l'edició corresponent, amb la qual cosa és clonada el mateix contingut diverses vegades, alguna cosa realment ineficient. Per a això s'usaven
scripts
de càrrega massiva, que ara han caigut en desús per l'existència de Commons.
Meta-Wiki
: és un lloc web de suport per als projectes de la Fundació Wikimedia.
Viquiespècies
: és un repertori obert i lliure d'
espècies
biològiques
. Es cobreixen
animals
plantes
fongs
bacteris
unicel·lulars
i tota forma de
vida
Wikidata
: és una base de dades editada de manera col·laborativa amb l'objectiu de proporcionar una font comuna per a certs tipus de dades, com dates de naixement, que poden ser usats per projectes Wikimedia com Viquipèdia.
Premis i reconeixements
2004 -
Golden Nica for Digital Communities
Prix Ars Electronica
2004 -
Webby Award
, en la categoria de
comunitat
85
2008 - Premi Quadriga
86
2015 - Premi Erasmus.
87
2015 -
Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional
88
Notes
Algunes versions com l'edició catalana o anglesa contenen material no lliure.
En algunes parts del món, l'accés a la Viquipèdia s'ha (o s'havia) blocat.
Text original:
In one respect this book is an experiment, and may chance to prove a failure: I mean that I have not thought it necessary to maintain throughout the gravity of style which scientific writers usually affect, and which has somehow come to be regarded as an ‘inseparable accident' of scientific teaching. I never could quite see the reasonableness of this immemorial law: subjects there are, no doubt, which are in their essence too serious to admit of any lightness of treatment – but I cannot recognise Geometry as one of them. Nevertheless it will, I trust, be found that I have permitted myself a glimpse of the comic side of things only at fitting seasons, when the tired reader might well crave a moment's breathing-space, and not on any occasion where it could endanger the continuity of the line of argument
Lewis Carroll
Referències
Kiss
, Jemima;
Gibbs
, Samuel
Wikipedia boss Lila Tretikov: 'Glasnost taught me much about freedom of information
».
The Guardian
06-08-2014
[Consulta: 21 agost 2014].
Estadístiques
. [Consulta: 21-6-2008 ]
Jonathan Sidener
Everyone's Encyclopedia
».
The San Diego Union Tribune
[Consulta: 15 octubre 2006].
Five-year Traffic Statistics for Wikipedia.org
».
Alexa Internet
. Arxivat de l'
original
el 2022-01-24.
[Consulta: 1r desembre 2009].
Wikipedia:Wikipedia is a work in progress
(consulta 3-7-2008)
Mike Miliard
Wikipediots: Who Are These Devoted, Even Obsessive Contributors to Wikipedia?
».
Salt Lake City Weekly
01-03-2008
[Consulta: 18 desembre 2008].
Arxivat
2008-04-16 a
Wayback Machine
Còpia arxivada
». Arxivat de l'
original
el 2008-04-16.
[Consulta: 26 desembre 2008].
Bill Tancer
Look Who's Using Wikipedia
».
Time
01-05-2007
[Consulta: 1r desembre 2007].
«The sheer volume of content […] is partly responsible for the site's dominance as an online reference. When compared to the top 3,200 educational reference sites in the U.S., Wikipedia is #1, capturing 24,3% of all visits to the category»
Arxivat
2012-08-03 a
Wayback Machine
Còpia arxivada
». Arxivat de l'
original
el 2012-08-03.
[Consulta: 26 desembre 2008].
Cf.
Bill Tancer (Global Manager, Hitwise),
"Wikipedia, Search and School Homework"
Arxivat
2012-03-25 a
Wayback Machine
Hitwise
: An
Experian
Company (
Blog
), March 1, 2007, accessed December 18, 2008.
Alex Woodson
Wikipedia remains go-to site for online news
».
Reuters
08-07-2007
[Consulta: 16 desembre 2007].
«Online encyclopedia Wikipedia has added about 20 million unique monthly visitors in the past year, making it the top online news and information destination, according to Nielsen//NetRatings.»
Top 500
».
Alexa
. Arxivat de l'
original
el 2008-12-24.
[Consulta: 4 desembre 2007].
Larry Sanger
Why Wikipedia Must Jettison Its Anti-Elitism
Kuro5hin
, 31 de desembre del 2004.
Arxivat
2006-01-04 a
Wayback Machine
Danah Boyd.
Academia and Wikipedia
Web
).
Many 2 Many
: A Group
Weblog
on Social Software
Corante
04-01-2005. Arxivat de l'
original
el 2006-03-16.
[Consulta: 18 desembre 2008].
«[The author, Danah Boyd, describes herself as] an expert on social media[,]... a doctoral student in the School of Information at the
University of California - Berkeley
[,] and a fellow at the
Harvard University
Berkman Center for Internet and Society
[at
Harvard Law School
.]»
Simon Waldman.
Who knows?
».
Guardian.co.uk
26-10-2004.
[Consulta: 11 febrer 2007].
Ahrens
, Frank.
Death by Wikipedia: The Kenneth Lay Chronicles
».
The Washington Post,
09-07-2007.
[Consulta: 1r novembre 2006].
Fernanda B. Viégas, Martin Wattenberg, and Kushal Dave
Studying Cooperation and Conflict between Authors with History Flow Visualizations
PDF
).
Proceedings of the
ACM Conference on Human Factors in Computing Systems (CHI)
ACM
SIGCHI
[Viena],
2004,
p.
575-582. Arxivat de l'
original
el 2006-01-25.
ISBN 1-58113-702-8
[Consulta: 24 gener 2007].
Reid Priedhorsky, Jilin Chen, Shyong (Tony) K. Lam, Katherine Panciera, Loren Terveen, and John Riedl (GroupLens Research, Department of Computer Science and Engineering,
University of Minnesota
Creating, Destroying, and Restoring Value in Wikipedia
PDF
).
Association for Computing Machinery
GROUP '07 conference proceedings
[[[Sanibel Island]],
Florida
],
04-11-2007. Arxivat de l'
original
el 2007-10-25
[Consulta: 13 octubre 2007].
Jonathan Dee
All the News That's Fit to Print Out
».
The New York Times Magazine
01-07-2007
[Consulta: 1r desembre 2007].
Arxivat
2018-08-21 a
Wayback Machine
Còpia arxivada
». Arxivat de l'
original
el 2018-08-21.
[Consulta: 26 desembre 2008].
Andrew Lih
Wikipedia as Participatory Journalism: Reliable Sources? Metrics for Evaluating Collaborative Media as a News Resource
PDF
).
5th International Symposium on Online Journalism
[[[University of Texas - Austin]]],
16-04-2004. Arxivat de l'
original
el 2007-10-29
[Consulta: 13 octubre 2007].
Arxivat
2007-10-29 a
Wayback Machine
Time's Person of the Year: You
Web
).
Time
Time, Inc,
13-12-2006.
Arxivat
2006-12-18 a
Wayback Machine
Còpia arxivada
». Arxivat de l'
original
el 2013-08-28.
[Consulta: 26 desembre 2008].
Cusí
, Pau
Diu molt de nosaltres: els 5 articles més llegits a la Viquipèdia en català
».
El Nacional
16-03-2021
[Consulta: 16 març 2021].
Llista de Viquipèdies
Wikimedia Traffic Analysis Report
».
Wikimedia Foundation. Arxivat de l'
original
el 2011-10-20.
[Consulta: 29 novembre 2016].
Cunningham
, Ward
Correspondence on the Etymology of Wiki
(en anglès).
Cunningham & Cunningham, Inc.,
2005.
[Consulta: 14 maig 2010].
Richard M. Stallman
(20 de juny del 2007). Free Software Foundation (ed.):
«The Free Encyclopedia Project»
Consultat el 2 d'octubre del 2010.
Slashdot (2005).
«The Early History of Nupedia and Wikipedia: A Memoir»
. Consultat 2 d'octubre del 2010
(anglès)
Wikipedia Foundation (2010).
«Wikipedia:UuU»
. Consultat el 2 d'octubre del 2010
(anglès)
Wikipedia Foundation (2008).
«Wikipedia:Multilingual statistics»
. Consultat el 2 d'octubre del 2010
(anglès)
La Viquipèdia supera el milió d'articles
meta.wikimedia.org
Reeditada la Enciclopedia más antígua del mundo
Arxivat
2009-12-28 a
Wayback Machine
www.papelenblanco.com, 15 de novembre del 2007
(castellà)
Wiki elevated to Oxford English Dictionary
, Lester Haines, The Register, 16 de març del 2007
(anglès)
Google debuts knowledge project
BBC News
, 15-12-2007.
(anglès)
OldWikiPediaLogo
, Viquipèdia en anglés.
Some Errors Defy Fixes: A Typo in Wikipedia's Logo Fractures the Sanskrit
New York Times
. Consultat el 8 d'octubre del 2010.
(anglès)
Wikipedia renueva su apariencia
Arxivat
2011-07-28 a
Wayback Machine
. 8 de juny de 2010. Blog de Wikimedia España.
(castellà)
Jay Walsh.
«Wikipedia in 3D»
. Blog de la
Fundació Wikimedia
. Consultat el 8 d'octubre del 2010.
(anglès)
Kittur
, Aniket
Chi
, Ed H.
Suh
, Bongwon.
What’s in Wikipedia? Mapping Topics and Conflict Using Socially Annotated Category Structure
(en anglès).
CS.UMN.edu,
08-04-2009. Arxivat de l'
original
el 13 d'abril 2016.
[Consulta: 28 novembre 2014].
Slashdot (2004).
«Wikipedia Founder Jimmy Wales Responds»
. Consultat el 3 d'octubre del 2010
(anglès)
Jim Giles (December 2005).
«Internet encyclopedias go head to head»
Nature
438 (7070): pp. 900-901. doi:10.1038/438900a.
PMID
16355180
(anglès)
Fatally Flawed: Refuting the recent study on encyclopedic accuracy by the journal Nature Encyclopædia Britannica
, Inc., Març del 2006
(anglès)
«Encyclopaedia Britannica and Nature: a response».
Consultat el 3 d'octubre del 2010
(anglès)
Graham
, Mark.
How well represented is the MENA region in Wikipedia?
».
The Policy and Internet Blog
Universitat d'Oxford,
2014. Arxivat de l'
original
el 27 de setembre 2017.
[Consulta: 26 setembre 2017].
Normes en relació als continguts no lliures de cada Viquipèdia
meta.wikimedia.org
(anglès)
Viquipèdia:Continguts no lliures
Normes detallades en relació amb els continguts no lliures de la Viquipèdia en català
List of Wikipedias/ca - Meta
».
[Consulta: 14 gener 2021].
[Wikide-l
Bericht Gesichtete Versionen],
lists.wikimedia.org
(alemany)
A quick update on Flagged Revisions
blog.wikimedia.org
(anglès)
Flagged protection and patrolled revisions
Viquipèdia en anglès
Wikipedia introduces edit mechanism for divisive pages
BBC
, 15 de juny del 2010.
(anglès)
Wikimedia Foundation (2008).
«Statistics»
. Consultat el 8 d'octubre del 2010.
Citació literal de
Viquipèdia:Punt de vista neutral
, consultat el 16 d'octubre del 2010.
Resultats sobre l'actualització de la llicència
Fundació Wikimedia
. Consultat el 10 d'octubre del 2010.
Creative Commons: Reconeixement-Compartir Igual 3.0 No adaptada
. «Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta». Consultat el 10 d'octubre del 2010
Walter Vermeir (2007).
«Resolution:License update»
. F
undació Wikimedia
. Consultat el 10 d'octubre del 2010.
Viquipèdia:
Condicions d'ús
Fundació Wikimedia
«Wikipedia:Non-free content»
Consultat el 10 d'octubre del 2010.
(anglès)
Fundación Wikimedia.
Política de privacidad
». Arxivat de l'
original
el 2010-09-15.
[Consulta: 11 agost 2010].
(castellà)
Creative Commons.
When are publicity rights relevant?
(en anglès).
[Consulta: 11 agost 2010].
Quan pot usar-se contingut sense violar els drets de publicació de les persones?:
Estos drets són rellevants per a qualsevol treball que contingui temes humans, com ara fotografies, audio o vídeo entrevistes, obres de teatre, cançons i obres de contingut parlat o visual. En transmetre aquest tipus de contingut, incloent-hi les veus o imatges d'algú que no sigui vostè mateix, pot ser que hagi de demanar permís a les persones si vostè està usant-ne la veu o imatges amb fins comercials. Aquesta és una obligació diferent i independent de l'obtenció de la llicència de drets d'autor per a les obres per si mateix, que sols li dona una llicència de l'autor (o el fotògraf), però no dels subjectes. Les llicències Creative Commons no deixaran sense efecte ni afectaran els drets de privadesa dels subjectes.
— Traducció de l'anglès del primer paràgraf.
Fundación Wikimedia.
Oversight
(en múltiples idiomas).
[Consulta: 11 agost 2010].
Villapadierna
, Ramiro
«Wikipedia tiene los pies de barro»
».
2006
[Consulta: 2 octubre 2010].
spring.newsvine.com (2006). [«Stephen Colbert Causes Chaos on Wikipedia, Gets Blocked from Site»
]. Consulta: 2 d'octubre del 2010.
(anglès)
Jonathan Dee (1 de juliol del 2007).
All the News That's Fit to Print Out. The New York Times Magazine.
Arxivat
2018-08-21 a
Wayback Machine
Andrew Lih (16 d'abril de 2004).
«Wikipedia as Participatory Journalism: Reliable Sources? Metrics for Evaluating Collaborative Media as a News Resource» (PDF).
Arxivat
2007-10-29 a
Wayback Machine
5th International Symposium on Online Journalism (University of Texas - Austin).
«Time's Person of the Year: You»
Arxivat
2013-08-28 a
Wayback Machine
TIME
. 13 de desembre del 2006.
(anglès)
Oliver
, Antoni;
Vàzquez, Mercè; Ubide, Georgina
«Reliability study of Wikipedia as a terminological resource».
Tradumàtica: tecnologies de la traducció
15,
29-12-2017,
p.
10.
DOI
10.5565/rev/tradumatica.193
Empleats de la Fundació Wikimedia
(anglès)
(francès)
(castellà)
«Wikipedia: la hora de la verdad»
Arxivat
2020-04-22 a
Wayback Machine
, article a la revista
Tiempo
(28/8/09).
(castellà)
Un investigador español, en el centro del debate sobre el futuro de la Wikipedia
Los datos de Felipe Ortega demuestran que la popular enciclopedia sufre un descenso notable de editores.- La prensa internacional los recoge.- Wikipedia asegura que los datos son "consistentes", pero ofrece un análisis más optimista. Tomás Delclós a
El País
, 29/11/2009
(castellà)
Wikipedia's Jimmy Wales denies site is 'losing' thousands of volunteer editors
, Telegraph, 26-11-2009
(anglès)
Wikipedia lanza aplicación oficial para el iPhone
(en castellà).
La Tercera
19-08-2009. Arxivat de l'
original
el 31 d'agost 2011
[Consulta: 20 agost 2009].
La Viquipèdia_on_CD/DVD
».
Fundación Wikimedia.
[Consulta: 18 juliol 2010].
EFE
La Wikipedia es accesible de nuevo en China tras un año de censura
(en castellà).
El Mundo
EFE
11-10-2006.
Ranking de visitas de las Wikipedias
». Arxivat de l'
original
el 2009-03-31.
[Consulta: 31 agost].
(anglès)
Ranking de visites dels paÏsos que més visiten la Viquipèdia
». Arxivat de l'
original
el 2009-03-31.
[Consulta: 31 agost].
(anglès)
Curt del 16 de desembre de 2005
per Penny Arcade.
Davis
, Matthew.
Congreso de EUA modifica Wikipedia
»,
2006.
[Consulta: 10 gener 2008].
20minutos.es
Un responsable de la campaña electoral dimite por alterar un artículo de la Wikipedia
»,
2006.
[Consulta: 10 gener 2008].
Smith
, Michelle R.
'Edit-A-Thon' Aims To Fix Gender Inequality On Wikipedia
».
Huffington Post
16-10-2013
[Consulta: 5 febrer 2014].
Katzner
, Ben
SCSU group participates in edit-a-thon for Wikipedia website
».
St. Cloud Times
01-02-2014
[Consulta: 5 febrer 2014].
Arxivat
5 de febrer 2014 at
Archive.is
Còpia arxivada
». Arxivat de l'
original
el 2014-02-05.
[Consulta: 15 juny 2017].
Viquimarató catalana per millorar els articles de la Viquipèdia
».
Terrassa Notícies,
02-10-2013. Arxivat de l'
original
el 2016-03-26.
[Consulta: 19 abril 2015].
Catalunya Música, juny de 2015.
Mark Bergman.
Wikimedia Architecture
(PDF).
Wikimedia Foundation Inc.. Arxivat de l'
original
el 2009-03-03.
[Consulta: 27 juny 2008].
Todd R. Weiss
Wikipedia simplifies IT infrastructure by moving to one Linux vendor
».
Computerworld.com
9 octubre 2008 (Computerworld)
[Consulta: 1r novembre 2008].
Arxivat
2008-12-24 a
Wayback Machine
Wikipedia adopts Ubuntu for its server infrastructure
».
Arstechnica.com.
[Consulta: 1r novembre 2008].
Wikimedia servers at wikimedia.org
».
[Consulta: 16 febrer 2008].
Monthly request statistics
Arxivat
2008-05-28 a
Wayback Machine
", Wikimedia. Accedit el
31 d'octubre
del
2008
Webby Awards 2004
».
The International Academy of Digital Arts and Sciences,
2004. Arxivat de l'
original
el 22 de juliol 2011.
[Consulta: 17 juny 2015].
Die Quadriga – Award 2008
». Arxivat de l'
original
el 15 de setembre 2008.
[Consulta: 26 desembre 2008].
Erasmus Prize - Praemium Erasmianum
».
Praemium Erasmianum Foundation. Arxivat de l'
original
el 3 de desembre 2017.
[Consulta: 15 gener 2015].
(castellà)
Premio Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional 2015
Bibliografia
Devouard, Florence
; Paumier, Guillaume.
Viquipèdia: Descobrir, utilitzar, contribuir.
Mataró: Edicions dels A.L.I.LL, 2010
ISBN 978-84-613-9279-7
(català)
Broughton, John (2008).
Wikipedia - The Missing Manual.
O'Reilly Media.
ISBN 0-596-51516-2
(anglès)
Broughton, John (2008).
Wikipedia Reader's Guide.
Sebastopol: Pogue Press.
ISBN 0-596-52174-X
(anglès)
Dalby, Andrew (2009).
The World and Wikipedia: How We are Editing Reality.
Siduri.
ISBN 978-0-9562052-0-9
(anglès)
Lih, Andrew (2009).
The Wikipedia Revolution.
New York: Hyperion.
ISBN 1-4013-0371-4
(anglès)
Phoebe Ayers, Charles Matthews, and Ben Yates (September 2008).
How Wikipedia Works: And How You Can Be a Part of It
. San Francisco: No Starch Press.
ISBN 978-1-59327-176-3
(anglès)
Casassas Canals, Xavier (2010).
Wikipedias versus blogs. La creación colectiva y el acceso universal al conocimiento.
Arxivat
2010-09-12 a
Wayback Machine
Bubok.
ISBN 978-84-9916-853-1
(castellà)
Gourdain, Pierre.
La revolución Wikipedia
Alianza Editorial,
2008.
ISBN 978-84-206-8236-5
(castellà)
Vegeu també
Viquimarató
Nupedia
Conservapedia
WikiMiniAtlas
Wikitruth
GNUPedia
WikiReader
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites
Viquillibres
Viquillibres
Viquinotícies
Documental del 30 minuts - Viquipedistes
».
Televisió de Catalunya
La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en català
».
Softcatalà
Portal multilingüe
».
Wikipedia.
Projectes de la
Fundació Wikimedia
Viquillibres
Wikijunior
Wikiversity
Wikimedia Commons
Viccionari
Viquinotícies
Viquipèdia
Viquidites
Viquitexts
Viquiespècies
Viquiviatges
Wikidata
Meta-Wiki
Wikimedia Incubator
Abstract Wikipedia
Edicions de les 25
Viquipèdies
amb més articles
Anglès
en:
Alemany
de:
Francès
fr:
Neerlandès
nl:
Italià
it:
Polonès
pl:
Castellà
es:
Rus
ru:
Japonès
ja:
Portuguès
pt:
Suec
sv:
Xinès
zh:
Català
ca:
Ucraïnès
uk:
Noruec
no:
Finès
fi:
Txec
cs:
Hongarès
hu:
Coreà
ko:
Turc
tr:
Indonesi
id:
Romanès
ro:
Àrab
ar:
Danès
da:
Esperanto
eo:
Viquipèdia
Comunitat
Amical Wikimedia
Viquimarató
Viquipedista resident
Wikimania
Persones
Jimmy Wales
Larry Sanger
Florence Devouard
Erik Möller
Michael Snow
Magnus Manske
Comunitat Wikipedia
Història
Bomis
Nupedia
Logo de la Viquipèdia
Història de la Viquipèdia
Fundació Wikimedia
Bicholim conflict
Premis i reconeixements
Premi Quadriga
(2008)
Premi Erasmus
(2015)
Monument a la Viquipèdia
Premis Princesa d'Astúries
(2015)
Accès mòbils
Apps
QRpedia
Wapedia
WikiNodes
Viquipèdia Zero
Ús de continguts
MediaWiki
DBpedia
Kiwix
WikiReader
Gollum
WikiScanner
Wiki-Watch
Projectes similars
Citizendium
Llista d'enciclopèdies a Internet
Enciclopedia Libre Universal en Español
Fandom
Digital Universe
Uncyclopedia
Nonciclopedia
Vikidia
Wikidata
Commons
Viquidites
Viquitexts
Viccionari
Premi Princesa d'Astúries
de
Cooperació Internacional
1981:
José López Portillo
1982:
Enrique V. Iglesias
1983:
Belisario Betancur
1984:
Grup de Contadora
1985:
Raúl Alfonsín
1986:
Universitat de Salamanca
Coïmbra
1987:
Javier Pérez de Cuéllar
1988:
Óscar Arias
1989:
Jacques Delors
Mikhaïl Gorbatxov
1990:
Hans-Dietrich Genscher
1991:
ACNUR
1992:
Nelson Mandela
Frederik de Klerk
1993:
Cascos Blaus a Iugoslàvia
1994:
Iàssir Arafat
Yitshaq Rabín
1995:
Mário Soares
1996:
Helmut Kohl
1997:
Guatemala
Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca
1998:
Fatiha Boudiaf
Rigoberta Menchú
Fatana Ishaq Gailani
Somaly Mam
Emma Bonino
Graça Machel
Olayinka Koso-Thomas
1999:
Pedro Duque
John Glenn
Chiaki Mukai
Valeri Poliakov
2000:
Fernando Henrique Cardoso
2001:
Estació Espacial Internacional
2002:
Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida
2003:
Luiz Inácio Lula da Silva
2004:
Programa Erasmus
2005:
Simone Veil
2006:
Fundació Bill i Melinda Gates
2007:
Al Gore
2008:
Ifakara Health Research and Development Centre
Malaria Research and Training Centre
Kintampo Health Research Centre
Centre d'Investigació en Salut de Manhiça
2009:
Organització Mundial de la Salut
2010:
The Transplantation Society
Organització Nacional de Trasplantaments
2011:
Bill Drayton
2012:
Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja
2013:
Institut Max Planck
2014:
Programa Fulbright
2015:
Viquipèdia
2016:
Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic
2017:
Hispanic Society of America
Registres d'autoritat
CANTIC
BNF
GND
LCCN
VIAF
SELIBR
SUDOC
BIBSYS
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
Treccani
Obtingut de «
Categories
Viquipèdia
Guanyadors del Premi Erasmus
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
Articles amb interviquis dins del text
Viquipèdia
Afegeix un tema